Tuc der Òme (2732m) i Tuc de Parros (2731m)

Val d'Aran, 17 de gener de 2016
+/-1775m, S3, ***, 9h
Marc, Roger, Pep, Aniol, Montse i Carles

Finalment els Pirineus comencen a tenir l'aspecte que tots esperàvem. La neu ja no és tan escassa, en cotes altes el gruix és coherent amb les dates, i el fred crema a les galtes. Com ho trobàvem a faltar! Ens ajuntem una colleta i tirem cap a Beret i les valls allunyades al Nord de l'Aran. Amb un programa obert a les condicions que trobaríem, anem decidint el rumb en funció de l'hora i les ganes. Tot molt assambleari i coral. Acabem fent -amb variants- una volta ja piulada el 2011, però en sentit invers.

Vent a cotes altes, temperatures negatives tot el dia. Només a migdia sembla que l'ambient es fa més suau (snowballing en vessants S). Cel ras al matí, pero núvols alts entrant a la tarda fins a cobrir el cel. Neu treballada pel vent, variable, a llocs fonda i pols, a voltes compactada pel vent, crosta vella en algunes pales altes exposades, absent al cim NE del Parros, com sovint passa. Però globalment, bones condicions, bon esquí, i sensació d'estabilitat. Vam veure algunes allaus naturals probablement de dissabte tarda, però cap indici ahir.

Baixem sense pells fins a la cabana de Parros. Deixem la pista de Montgarri, i entrem a la vall d'Horcalh pel camí del marge dret. Arribats a la confluència que dona nom a la vall, tombem cap a Vernatar pel vessant obac de Cardigassos (prudència en el llarg flanqueig a mig vessant, penjat sobre el barranc). A 2100m creuem al vessant solà i remuntem fins als plans sota la Serra de Lastoar. Voregem el Tuc de Montoliu pel NE i enfilem a la Colhada Nera. Guanyem el cim del Tuc der Òme pel seu vessant S amb els esquís als peus.

 Descens amb excel·lent neu fins a la Colhada Nera i després cap al O fins a l'Estanh de Montoliu. Parada tècnica per degustar entrepans i fer cata de termos. Improvitzem l'assamblea, votem les propostes, i s'aprova investir el Parros per majoria absoluta en primera volta. Seguim el descens cap al S fins als plans on serpenteja el barranc dels Calhaus (cota 2180m). Calcem pells i remuntem cap al Parros, primer resseguint el barranc sense entrar-hi, després buscant les pales amb neu més vella del vessant NO del cim. El darrer tram amb esquís però amb neu escassa i herba.

 Carreguem els esquís a l'esquena i fem la travessa fins al cim SO a peu. És tard i el sol ja va de baixa. Avui som els darrers a fer el cim, altres esquiadors ja han baixat les pales SE i SO. Ens decidim per la SO esquiem amb sol de tarda el vessant Unhòla. Bona neu i tots ens deixem anar pala avall. Flanquegem el Tuc Blanc de Parros i fem el darrer ascens fins al Cap des Clòsos. Descens amb neu continua pel fons del barranc fins anar a trobar les pistes de l'estació (neu insuficient al vessant SE del Tuc deth Miei).

 

Bones traces de 2016.
Carles i Montse