El Massís del Mont Thabor està situat als Alps del Sud, a l’ extrem NE de l’ Haut Dauphiné, llindant amb la Maurienne francesa i la Vall italiana de Bardonecchia. L’ accés per carretera es fa per Orange, Serres, Gap i Briançon, o bé, de manera alternativa per l’ autopista que d’ Aix-en- Provence va cap a Sisteron i Serres. Sortint d’ aquesta població per la N.94 en direcció al Coll de Montgenèvre hi ha la desviació cap a Névache (20 km).
( TEXTE DEL LLIBRE : ALPS AMB ESQUIS, ORIOL GUASCH TERRÉ, DESNIVEL EDICIONES )
La travessa que hem dut a terme es la que podeu trobar en el llibre de l’ Oriol Guasch.
( TEXTE DEL LLIBRE : ALPS AMB ESQUIS, ORIOL GUASCH TERRÉ, DESNIVEL EDICIONES )
La travessa que hem dut a terme es la que podeu trobar en el llibre de l’ Oriol Guasch.
Llegiu la lletra petita abans de continuar:
L’ AUTOR D’ AQUESTA PIADA NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES.
A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR .
Manel.
( TEXTE INSPIRAT EN EL LLIBRE: “CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES”, DE JAMES FINN GARNER, TRADUCCIÓ DE QUIM MONZO I MARIA ROURA, EDITORIAL QUADERNS CREMA )
L’ AUTOR D’ AQUESTA PIADA NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES.
A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR .
Manel.
( TEXTE INSPIRAT EN EL LLIBRE: “CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES”, DE JAMES FINN GARNER, TRADUCCIÓ DE QUIM MONZO I MARIA ROURA, EDITORIAL QUADERNS CREMA )
PREPARACIÓ I GRUP
Desprès d’ uns dies divagant sobre on anar, refugi on reservar places, on trobar la millor neu, la meteo, etc... amb l’ incògnita del destí.....Sortim !! La preparació ha estat curta però intensa. Allaus de mails i trucades de mòbil. Amb baixes que varen posar en perill l’ “expedició”, com la de l’ Aureli amb febre. Creiem que l’ han contractat com a generador calorífic a la central d’ Ascó on ha aprofitat per atipar-se de calçots i recuperar el to, a distància de la seva estimada infermera personal, la Eli, que ha tingut molta feina curant els estigmes de Setmana Santa en forma de ampolles i llagues del Sergi – no he vist mai ningú que visqui la SS amb tanta passió, només el superarien els xiítes - i les mega-rascades del ciclista Bttero del Santi. Quina parella el Santi i la Gemma !! Els haurem de prohibir sortir amb BTT !!. Les altes d’ ultima hora han estat el Tonyo - el pròdig fill adoptiu del Santi i la Gemma - i tots els seus “joguets de muntanya”, i la Imma, que va venir a entrenar-se de cara a l’ expedició Bernina, amb el permís i esponsoritzada per la seva germaneta lesionada que li deixa tot el material d’ esquí de muntanya. Els altres integrants de qui no he parlat son el Peter, àlias El Pacient Anglès, amb genètica nòrdica que fa que no només es sàpiga de memòria totes les cançons de ABBA sinó que també esquia molt bé. L’ altre soc jo, que no perdo una oportunitat per ensigalar-me i experimentar catarsis psico-emocionals i masoquisme de muntanya, amb nou material renovat –el físic es el de sempre - i altre per renovar. Sembla que aquest any el meu vell material ha dit prou, i s’ està desintegrant.
Com a cunya publicitària m’ agradaria dir que venc pala massa tècnica per a mi marca Salewa nova per estrenar per 30 euros, doncs necessito pasta.
DIA 23/03/05 BCN – FORMULA-1 AIX-EN-PROVENCE
IN ITINERE
Vàrem sortir dimecres vespre amb l’ objectiu clar del Mont Thabor ( 3178m.). “On the road” ja a França parem a una àrea de servei a les fosques – era tancada - a fer un mos – “qui son aquells penjats que estan menjant en aquell banc de pedra?” – i ens trobem al Ricart , Pere-Joan i l’ Arseni que també anaven destí als Alps. Ens acomiadem, continua la “roadmovie” i ens tornem a trobar en un àrea de servei, aquesta si que era oberta..., entrepans i cafès.
FORMULA 1
Ens tornem a acomiadar i desprès de donar voltes i “gira il mondo gira” a moltes “rotondes” a la recerca d’ un “formula 1”, a la fi el trobem. Un “Formula 1” no es només un cotxe que corre a tota ostia en circuits de carreres en diferents indrets del món, que m’ han dit que si guanyes la carrera, unes “simpàtiques senyoretes lleugeres de roba” t’ obsequien i et banyen amb cava català en un iacuzzi. Sona fantàstic, no ? També es una mena de mega-hotel-galliner on mitjançant tarxa de crèdit i per un mòdic preu d’ uns 30 euros poden fer nit en una gàbia tantes persones com hi càpiguen, la pena es que hi falta el cava i les senyoretes....., potser les has d’ anar a trobar a la rotonda del polígon industrial proper. Els senyorets son difícils de trobar, en tot cas, els que hi ha son una mica afeminats. En cas de dormir molts en un mateix cubicul es millor sortir per la finestra al matí - si estàs en una planta superior potser caldrà muntar un rapel - no sigui que en cas de sortir per la porta principal el recepcionista que treballa de dia pensi que s’ ha organitzat una convenció o en la seva absència s’ ha construït un àtic il·legal a l’ hotel.
Feia molt temps que no sortia lluny i de nit, ho he trobat francament apassionant.
DIA 24/03/05 F1 AIX-EN-PROVENCE - NÉVACHE (1620m.) – VALL DE CLARÉE – REFUGI DRAYÈRES (2167m.)
Horari: 3h 35m
Desnivell: +547m
Desprès d’ arribar al poble de Névache a la Vall de Clarée i veure que tot està pelat de neu – decepció continguda - deixem els cotxes a la pista que porta cap al Refugi de Drayères (2167m.). El temps no acompanya i comencem a caminar amb plugim. Desprès de caminar uns quilometres en arribar al Refugi de la Fruitière (1860m.) posem pells i ens calcem els esquís. La Eli comenta que la pluja ara es neu, però molt humida, el suficient perquè arribem xops al refugi just a la hora de sopar (19:00) i degustar el que ens imaginem un exquisit àpat.
Tot canviar-nos i treure’ns la roba mullada i practicar una invasió progressiva del terreny de secatge de roba adjacent a l’ estufa de llenya, que tenia ocupat el material d’ un grup de francesos, seiem a taula per sopar. La Eli en estat hipoglucèmic – tremola !!! – començava a disparar amb la seva ironia punyent. Toca sopa de puré de primer i de segon, creiem que “carn de cabra vella” guisada, suposem que va ésser atropellada per un “motocultor de neu” i malferida va anar a parar al refugi on ha patit pitjor sort. De postres, formatge del país i iogurt sense sucre. La Eli va agafar un terròs i amb la seva ira hipoglucèmica fora de control i un ganivet va deixar el terròs esmicolat i convertit en pols. Més val que s’ esbravi amb el sucre. Ens dutxem – el millor del refugi – i ens anem a dormir, una mica decebuts pel contrast entre la qualitat del sopar i la amabilitat del guardes que ens vàrem permetre repetir tants plats com volíem, i també per la meteo que ens hem trobat. Potser demà canvia la nostra sort.
Desprès d’ uns dies divagant sobre on anar, refugi on reservar places, on trobar la millor neu, la meteo, etc... amb l’ incògnita del destí.....Sortim !! La preparació ha estat curta però intensa. Allaus de mails i trucades de mòbil. Amb baixes que varen posar en perill l’ “expedició”, com la de l’ Aureli amb febre. Creiem que l’ han contractat com a generador calorífic a la central d’ Ascó on ha aprofitat per atipar-se de calçots i recuperar el to, a distància de la seva estimada infermera personal, la Eli, que ha tingut molta feina curant els estigmes de Setmana Santa en forma de ampolles i llagues del Sergi – no he vist mai ningú que visqui la SS amb tanta passió, només el superarien els xiítes - i les mega-rascades del ciclista Bttero del Santi. Quina parella el Santi i la Gemma !! Els haurem de prohibir sortir amb BTT !!. Les altes d’ ultima hora han estat el Tonyo - el pròdig fill adoptiu del Santi i la Gemma - i tots els seus “joguets de muntanya”, i la Imma, que va venir a entrenar-se de cara a l’ expedició Bernina, amb el permís i esponsoritzada per la seva germaneta lesionada que li deixa tot el material d’ esquí de muntanya. Els altres integrants de qui no he parlat son el Peter, àlias El Pacient Anglès, amb genètica nòrdica que fa que no només es sàpiga de memòria totes les cançons de ABBA sinó que també esquia molt bé. L’ altre soc jo, que no perdo una oportunitat per ensigalar-me i experimentar catarsis psico-emocionals i masoquisme de muntanya, amb nou material renovat –el físic es el de sempre - i altre per renovar. Sembla que aquest any el meu vell material ha dit prou, i s’ està desintegrant.
Com a cunya publicitària m’ agradaria dir que venc pala massa tècnica per a mi marca Salewa nova per estrenar per 30 euros, doncs necessito pasta.
DIA 23/03/05 BCN – FORMULA-1 AIX-EN-PROVENCE
IN ITINERE
Vàrem sortir dimecres vespre amb l’ objectiu clar del Mont Thabor ( 3178m.). “On the road” ja a França parem a una àrea de servei a les fosques – era tancada - a fer un mos – “qui son aquells penjats que estan menjant en aquell banc de pedra?” – i ens trobem al Ricart , Pere-Joan i l’ Arseni que també anaven destí als Alps. Ens acomiadem, continua la “roadmovie” i ens tornem a trobar en un àrea de servei, aquesta si que era oberta..., entrepans i cafès.
FORMULA 1
Ens tornem a acomiadar i desprès de donar voltes i “gira il mondo gira” a moltes “rotondes” a la recerca d’ un “formula 1”, a la fi el trobem. Un “Formula 1” no es només un cotxe que corre a tota ostia en circuits de carreres en diferents indrets del món, que m’ han dit que si guanyes la carrera, unes “simpàtiques senyoretes lleugeres de roba” t’ obsequien i et banyen amb cava català en un iacuzzi. Sona fantàstic, no ? També es una mena de mega-hotel-galliner on mitjançant tarxa de crèdit i per un mòdic preu d’ uns 30 euros poden fer nit en una gàbia tantes persones com hi càpiguen, la pena es que hi falta el cava i les senyoretes....., potser les has d’ anar a trobar a la rotonda del polígon industrial proper. Els senyorets son difícils de trobar, en tot cas, els que hi ha son una mica afeminats. En cas de dormir molts en un mateix cubicul es millor sortir per la finestra al matí - si estàs en una planta superior potser caldrà muntar un rapel - no sigui que en cas de sortir per la porta principal el recepcionista que treballa de dia pensi que s’ ha organitzat una convenció o en la seva absència s’ ha construït un àtic il·legal a l’ hotel.
Feia molt temps que no sortia lluny i de nit, ho he trobat francament apassionant.
DIA 24/03/05 F1 AIX-EN-PROVENCE - NÉVACHE (1620m.) – VALL DE CLARÉE – REFUGI DRAYÈRES (2167m.)
Horari: 3h 35m
Desnivell: +547m
Desprès d’ arribar al poble de Névache a la Vall de Clarée i veure que tot està pelat de neu – decepció continguda - deixem els cotxes a la pista que porta cap al Refugi de Drayères (2167m.). El temps no acompanya i comencem a caminar amb plugim. Desprès de caminar uns quilometres en arribar al Refugi de la Fruitière (1860m.) posem pells i ens calcem els esquís. La Eli comenta que la pluja ara es neu, però molt humida, el suficient perquè arribem xops al refugi just a la hora de sopar (19:00) i degustar el que ens imaginem un exquisit àpat.Tot canviar-nos i treure’ns la roba mullada i practicar una invasió progressiva del terreny de secatge de roba adjacent a l’ estufa de llenya, que tenia ocupat el material d’ un grup de francesos, seiem a taula per sopar. La Eli en estat hipoglucèmic – tremola !!! – començava a disparar amb la seva ironia punyent. Toca sopa de puré de primer i de segon, creiem que “carn de cabra vella” guisada, suposem que va ésser atropellada per un “motocultor de neu” i malferida va anar a parar al refugi on ha patit pitjor sort. De postres, formatge del país i iogurt sense sucre. La Eli va agafar un terròs i amb la seva ira hipoglucèmica fora de control i un ganivet va deixar el terròs esmicolat i convertit en pols. Més val que s’ esbravi amb el sucre. Ens dutxem – el millor del refugi – i ens anem a dormir, una mica decebuts pel contrast entre la qualitat del sopar i la amabilitat del guardes que ens vàrem permetre repetir tants plats com volíem, i també per la meteo que ens hem trobat. Potser demà canvia la nostra sort.
DIA 25/03/05 REFUGI DRAYÈRES (2167m.) – VALL DE MUANDES - ROCHE DE LA GRAND TEMPETE (3002m.) – REFUGI DRAYÈRES (2167m.)
Horari: 4h 55m
Desnivell: +992m, -992m
Ens llevem. Per esmorzar Cafè Olé, molt diürètic, i Xocolat, que el dia següent també comprovaríem que no només es tant o més diürètic que el Cafè Olé, sinó que va bé per la sinusitis, doncs potència la capacitat olfactiva ........ pa passat, mantega i la confitura de costum. Està vist.... refugi sobri on no son gaire detallistes ni si maten. Potser li cal una mica de sensibilitat femenina.
Dia magnífic. Matinem i sortim quan comença a clarejar. No fa molt fred. Farà sol en un esplèndid entorn, pujada suau a traves de grans lloms ondulats per la Vall de Muandes. Deixem els esquís al coll i flanqueig amb grampons fins al cim. La nostra sort ha canviat.
L’ escenari es superb. Tenim el Mont Thabor a la vista.
Comencem el descens. Hem de parar atenció amb les roques, doncs no hi ha gaire neu i ratllarem els esquís. Descens amb neu pols a l’ inici amenitzat amb els salts acrobàtics del Tonyo i la nova disciplina esportiva del Snowqueling del Sergi, que em feia rememorar els meus inicis quan només una actitud estoica feia que t’ aixequessis les vegades que fes falta de sota de la neu - tot s’ha de dir que algunes vegades no podia sortir per mi mateix, amb les potetes i esquís cap dalt com un escarabat ....., sota la mirada dels teus companys que calculen amb sorpresa quina capacitat sobrenatural d’ esforç tenim. Podríem en el nostre ànim de perfeccionament en l’ àmbit de l’ esquí de muntanya parlar de tipus de caigudes..., de morros, tipus escarabat, tipus ballarina, tipus gondoler, tipus cul en pompa - de vegades es difícil resistir la temptació - i de la tècnica de sortir per un mateix.
Ja per sota dels 2500m. comencem a trobar neu transformada i bastant humida, on gairebé tots vàrem caure, arribant de nou al refugi.
Cerveses i Llimonades per tothom, pic-nic de productes del nostre país, sota els últim ratxos de sol d’ un dia esplèndid. Migdiada interrompuda pels “beeeepsss” d’ una col·lecció d’ arves que el Tonyo anava enterrant i provant a l’ exterior del refugi al mateix temps que un grups de catalans jugava a “ l’ endevina pel·lícules”.
Per sopar.....toca el mateix menú del dia anterior, puré, “cabra vella”, formatge i iogurt amb sucre en pols, no fos que la Eli trenques la taula esmicolant terrossos en un estat d’ hipoglucèmia alterada. Pròleg nocturn de “ji-ji-jis ja-ja-jas” amenitzat per la ironia fina del humor de la Eli, I el brillant humor fora-pista del Tonyo, posant fi a un dia superb d’ esquí de muntanya.
Horari: 4h 55m
Desnivell: +992m, -992m
Ens llevem. Per esmorzar Cafè Olé, molt diürètic, i Xocolat, que el dia següent també comprovaríem que no només es tant o més diürètic que el Cafè Olé, sinó que va bé per la sinusitis, doncs potència la capacitat olfactiva ........ pa passat, mantega i la confitura de costum. Està vist.... refugi sobri on no son gaire detallistes ni si maten. Potser li cal una mica de sensibilitat femenina.
Dia magnífic. Matinem i sortim quan comença a clarejar. No fa molt fred. Farà sol en un esplèndid entorn, pujada suau a traves de grans lloms ondulats per la Vall de Muandes. Deixem els esquís al coll i flanqueig amb grampons fins al cim. La nostra sort ha canviat.
L’ escenari es superb. Tenim el Mont Thabor a la vista.
Comencem el descens. Hem de parar atenció amb les roques, doncs no hi ha gaire neu i ratllarem els esquís. Descens amb neu pols a l’ inici amenitzat amb els salts acrobàtics del Tonyo i la nova disciplina esportiva del Snowqueling del Sergi, que em feia rememorar els meus inicis quan només una actitud estoica feia que t’ aixequessis les vegades que fes falta de sota de la neu - tot s’ha de dir que algunes vegades no podia sortir per mi mateix, amb les potetes i esquís cap dalt com un escarabat ....., sota la mirada dels teus companys que calculen amb sorpresa quina capacitat sobrenatural d’ esforç tenim. Podríem en el nostre ànim de perfeccionament en l’ àmbit de l’ esquí de muntanya parlar de tipus de caigudes..., de morros, tipus escarabat, tipus ballarina, tipus gondoler, tipus cul en pompa - de vegades es difícil resistir la temptació - i de la tècnica de sortir per un mateix.
Ja per sota dels 2500m. comencem a trobar neu transformada i bastant humida, on gairebé tots vàrem caure, arribant de nou al refugi.
Cerveses i Llimonades per tothom, pic-nic de productes del nostre país, sota els últim ratxos de sol d’ un dia esplèndid. Migdiada interrompuda pels “beeeepsss” d’ una col·lecció d’ arves que el Tonyo anava enterrant i provant a l’ exterior del refugi al mateix temps que un grups de catalans jugava a “ l’ endevina pel·lícules”.
Per sopar.....toca el mateix menú del dia anterior, puré, “cabra vella”, formatge i iogurt amb sucre en pols, no fos que la Eli trenques la taula esmicolant terrossos en un estat d’ hipoglucèmia alterada. Pròleg nocturn de “ji-ji-jis ja-ja-jas” amenitzat per la ironia fina del humor de la Eli, I el brillant humor fora-pista del Tonyo, posant fi a un dia superb d’ esquí de muntanya.
DIA 26/03/05 REFUGI DRAYÈRES – VALL DE MUANDES – COLL DE MUANDES (2828 m.) – COLL DE VALLMEINIER (2941 m.) – MONT THABOR ( 3.178 m.) – VALL ETROITE - REFUGI I RE MAGI (1800m.)
Horari: 7h 15m
Desnivell: +1150m, -1552m
Tot i que la previsió de meteo per avui no era prou bona, el cel estava molt poc ennuvolat i semblava que amb la sortida del sol gaudiríem d’ un dia fantàstic d’ esquí. A més, havia canviat el Cafè Olé pel Xocolat, i ja havia superat la cota del Cafè Olé del dia anterior – els 2500m - sense deixar rastre. El Santi pel que es veia anava en motocicleta – Pet-pet-pet.... – i la cosa prometia. No vaig tardar molt en comprovar l’ efecte fulminant del Xocolat, que només em va donar temps de demanar un clinex i mig amagar-me darrera una roca. Vaig comprovar que la cagalera de vegades es gairebé tant ràpida com la velocitat de la llum. Que mentre apagues i encens el interruptor de la llum ja t’ has cagat. Ritual i experiència tàntrica, moment d’ intens d’ alliberament, plenitud existencial, consciència escatològica, ...........i crits vitals d’ animes en pena amb l’ olfacte violentat per la intensitat sensorial del nou naixement. “Culo fresita” atacaba de nou !
Continuem la pujada, em sentia més lleuger, i ràpidament érem al Coll de Muandes (2828m.) des d’ on hauríem de fer un flanqueig exposat al perill d’ allaus fins al Coll de Vallmeinier (2941m.). Teníem el Mont Thabor a la vista, i la Imma intuïa la capella on donar gràcies a la providència pel fet de gaudir d’ aquests moments que tant s’ han fet esperar.
Malauradament el cim i el cel es va encapotar i no teníem visibilitat. Vàrem iniciar l’ ascens amb un ritme lent i sostingut amb l’ esperança de que es tornes a despejar però no va ésser així. Una vegada fet el cim i felicitar-nos mútuament, ens refugiem a la capella, mengem, i en Peter, escriu unes línies poètiques en anglès al llibre de visites que no ens molestem en traduir, i que sota-signem. Prepararem el descens per la Vall Etroite, que intuïm serà fred i en condicions de nua visibilitat. La Gemma no s’ ho veia clar, tot i que estrena esquís carving. El nostre Peter, amb millor nivell de descens ens va marcar les traces a seguir mentre el Tonyo anava a la cua controlant el grup. La neu es òptima - ens imaginem el que podríem haver gaudit amb bona visibilitat - fins aproximadament la cota 2200m., on alguns decidim treure’ns els esquís i continuar a peu vista la poca continuïtat del mantell nival. Decideixo no ratllar més les meves fustes carving noves, passo un drapet – la Eli riu – i neteixo la fixació de neu i les carrego a la motxilla. M’ enfonso molt a la neu i decideixo ratllar les fustes a canvi d’ arribar esquiant al refugi, crec per una qüestió de principis.
REFUGI I RE MAGI (1800m.)
Quin canvi comparat amb l’ anterior refugi. Molt cuidat a nivell de decoració i desprèn caliu en tots els racons. Ambient Italià, segur que cuinen bé. Fem acopi de roba mullada i material a la habitació comuna – quina estesa ! - i ens criden l’ atenció d’ una forma subtil. Hi ha un armari amb radiador a la planta baixa, on es pot penjar de tot, fins i tot els slips socarrats de Cafè Olé i reversibles, el problema es aguantar la respiració quan obris les portes. Ens dutxem – dutxa calenta a pressió, gratis – per torns, i baixem a fer unes cerveses i menjar productes ibèrics. La cuina, promet. Efectivament, menjador molt cuidat, caliu, bona companyia, entremesos al més pur estil italià, vi, salchiches amb tomàquet, formatges, postres, on els tahurs del Sergi i la Eli varen guanyar la bassa amb el premi de l’ únic tiramisu que quedava. I per acabar grappa i genèpi i al llit, demà haurem de matinar i serà un dia molt dur si volem completar la travessa prevista. Ja veure’m demà quin temps fa, ara plou.
http://www.iremagi.it/
Horari: 7h 15m
Desnivell: +1150m, -1552m
Tot i que la previsió de meteo per avui no era prou bona, el cel estava molt poc ennuvolat i semblava que amb la sortida del sol gaudiríem d’ un dia fantàstic d’ esquí. A més, havia canviat el Cafè Olé pel Xocolat, i ja havia superat la cota del Cafè Olé del dia anterior – els 2500m - sense deixar rastre. El Santi pel que es veia anava en motocicleta – Pet-pet-pet.... – i la cosa prometia. No vaig tardar molt en comprovar l’ efecte fulminant del Xocolat, que només em va donar temps de demanar un clinex i mig amagar-me darrera una roca. Vaig comprovar que la cagalera de vegades es gairebé tant ràpida com la velocitat de la llum. Que mentre apagues i encens el interruptor de la llum ja t’ has cagat. Ritual i experiència tàntrica, moment d’ intens d’ alliberament, plenitud existencial, consciència escatològica, ...........i crits vitals d’ animes en pena amb l’ olfacte violentat per la intensitat sensorial del nou naixement. “Culo fresita” atacaba de nou !
Continuem la pujada, em sentia més lleuger, i ràpidament érem al Coll de Muandes (2828m.) des d’ on hauríem de fer un flanqueig exposat al perill d’ allaus fins al Coll de Vallmeinier (2941m.). Teníem el Mont Thabor a la vista, i la Imma intuïa la capella on donar gràcies a la providència pel fet de gaudir d’ aquests moments que tant s’ han fet esperar.
Malauradament el cim i el cel es va encapotar i no teníem visibilitat. Vàrem iniciar l’ ascens amb un ritme lent i sostingut amb l’ esperança de que es tornes a despejar però no va ésser així. Una vegada fet el cim i felicitar-nos mútuament, ens refugiem a la capella, mengem, i en Peter, escriu unes línies poètiques en anglès al llibre de visites que no ens molestem en traduir, i que sota-signem. Prepararem el descens per la Vall Etroite, que intuïm serà fred i en condicions de nua visibilitat. La Gemma no s’ ho veia clar, tot i que estrena esquís carving. El nostre Peter, amb millor nivell de descens ens va marcar les traces a seguir mentre el Tonyo anava a la cua controlant el grup. La neu es òptima - ens imaginem el que podríem haver gaudit amb bona visibilitat - fins aproximadament la cota 2200m., on alguns decidim treure’ns els esquís i continuar a peu vista la poca continuïtat del mantell nival. Decideixo no ratllar més les meves fustes carving noves, passo un drapet – la Eli riu – i neteixo la fixació de neu i les carrego a la motxilla. M’ enfonso molt a la neu i decideixo ratllar les fustes a canvi d’ arribar esquiant al refugi, crec per una qüestió de principis.
REFUGI I RE MAGI (1800m.)
Quin canvi comparat amb l’ anterior refugi. Molt cuidat a nivell de decoració i desprèn caliu en tots els racons. Ambient Italià, segur que cuinen bé. Fem acopi de roba mullada i material a la habitació comuna – quina estesa ! - i ens criden l’ atenció d’ una forma subtil. Hi ha un armari amb radiador a la planta baixa, on es pot penjar de tot, fins i tot els slips socarrats de Cafè Olé i reversibles, el problema es aguantar la respiració quan obris les portes. Ens dutxem – dutxa calenta a pressió, gratis – per torns, i baixem a fer unes cerveses i menjar productes ibèrics. La cuina, promet. Efectivament, menjador molt cuidat, caliu, bona companyia, entremesos al més pur estil italià, vi, salchiches amb tomàquet, formatges, postres, on els tahurs del Sergi i la Eli varen guanyar la bassa amb el premi de l’ únic tiramisu que quedava. I per acabar grappa i genèpi i al llit, demà haurem de matinar i serà un dia molt dur si volem completar la travessa prevista. Ja veure’m demà quin temps fa, ara plou.
http://www.iremagi.it/
DIA 27/03/2005 REFUGI I RE MAGI (1800m.) – COLL A LA VALL DE VALLON - NÉVACHE (1620m.) - F1 AIX-EN-PROVENCE
El cel està força encapotat, decidim tornar a Névache per la via més curta i amb menys desnivell. Comencem a pujar, molta “volta-maria” i el Sergi torna a perdre la roseta del seu pal. Cal fer una prospecció a la neu i el Tonyo en demana la meva flamant pala tècnica Salewa. Dos palades i es trenca. Continua per a mi la renovació de material. Comença el “cachondeo”.... Ja se sap, el material tècnic no es pot utilitzar per qualsevol i a més s’ han de llegir les instruccions d’ us. Però si es una pala. Tot s’ha de dir, en cas d’ allau, aquest tipus de pala potser no es una garantia. Ara bé, amb una de metall depèn en quines mans potser li pots fer un trau a la víctima soterrada d’ un allau o tallar-li el cap, etc.... Potser amb loctite quedará com a nova i la podré vendre.
Arribem al coll amb neu fonda, es dur obrir traça i s’ ens fan pans. Desprès de remar una estona, no hi haurà descens, tot i que la vista es esplèndida l’ altre vessant es pelat de neu. Carreguem esquís i arribem a Névache.
Punt final d’ una travessa que inicialment semblava difícil per la meteo adversa, però que hem gaudit a tope, amb el regust del que podria haver estat amb més neu i bon temps. Alguns no descartem tornar a repetir-ho.
Ens prenem unes birres a Névache i ens prepàrem a tornar, direcció al Formula-1. Sopem unes pizzes en Aix-en-Provence.
DIA 28/03/2005 F1 AIX-EN-PROVENCE– BARCELONA
Tornada a BCN. Igual que a l’ anada ens anem trobant amb companys a l’ autopista, en aquest cas l’ “Expedició a Còrsica” que retorna a Barcelona.
Fins aviat,
Manel & co.
El cel està força encapotat, decidim tornar a Névache per la via més curta i amb menys desnivell. Comencem a pujar, molta “volta-maria” i el Sergi torna a perdre la roseta del seu pal. Cal fer una prospecció a la neu i el Tonyo en demana la meva flamant pala tècnica Salewa. Dos palades i es trenca. Continua per a mi la renovació de material. Comença el “cachondeo”.... Ja se sap, el material tècnic no es pot utilitzar per qualsevol i a més s’ han de llegir les instruccions d’ us. Però si es una pala. Tot s’ha de dir, en cas d’ allau, aquest tipus de pala potser no es una garantia. Ara bé, amb una de metall depèn en quines mans potser li pots fer un trau a la víctima soterrada d’ un allau o tallar-li el cap, etc.... Potser amb loctite quedará com a nova i la podré vendre.
Arribem al coll amb neu fonda, es dur obrir traça i s’ ens fan pans. Desprès de remar una estona, no hi haurà descens, tot i que la vista es esplèndida l’ altre vessant es pelat de neu. Carreguem esquís i arribem a Névache.
Punt final d’ una travessa que inicialment semblava difícil per la meteo adversa, però que hem gaudit a tope, amb el regust del que podria haver estat amb més neu i bon temps. Alguns no descartem tornar a repetir-ho.
Ens prenem unes birres a Névache i ens prepàrem a tornar, direcció al Formula-1. Sopem unes pizzes en Aix-en-Provence.
DIA 28/03/2005 F1 AIX-EN-PROVENCE– BARCELONA
Tornada a BCN. Igual que a l’ anada ens anem trobant amb companys a l’ autopista, en aquest cas l’ “Expedició a Còrsica” que retorna a Barcelona.
Fins aviat,
Manel & co.
Tot ha vingut de cara i ha sigut fàcil i fluid: la logística dels transports (cotxe, ferry, esquis-foques-pota, taxi, tren, bus), els itineraris diaris, els refugis i gîtes, l'estat de la neu, la meteo, la companyia, …………. !!!!!
