Crònica Altitoy 2011

Celebrada el 29 i 30 de Gener 2011 a les rodalies de l´estació d´esquí de Super Bareges/Pic du Midi de Bigorre/Col du Tourmalet amb una inscripció de 530 participants més els que es van quedar fora per falta d´inscripcions,



Mireu l´aresta!

Dissabte gran dia d´esquí de muntanya amb recorregut de 2200 m. de desnivell amb un tram de canal i aresta molt tècnic i alpí amb cordes fixes, Miguel Caballero i Marc Solà arrassen i treuen 14 minuts al segon equip.



Mireu el descens, amb la boira, ups! fa por!

Diumenge cursa amb 1300 metres de desnivell degut a la falta de visibilitat per la boira es torna a repetir la victòria de la mateixa parella demostrant que son corredors de la Copa del Món, per darrere completant el podi els andorrans Joan Albos i Joan Vilana seguits en tercera posició pels francesos Jumere i Anrigo.

Felicitar a la parella mixta del Club Excursionista de Gràcia Joan Nadal i Anna Rovira que vàren quedar en 4ª posició de la seva categoria

La setmana que bé una altra parella del CEG marxen a fer la TFS-MILLET a prop d´Annecy amb una recorregut de 2500 metres de desnivell cada dia, ja us passarem la crònica.

http://www.tsf-millet.org/index.html

Pic de la Portella de Joan Antoni (2.777 m)

Aprofitant un dia de vacances, hem anat entre setmana a Andorra amb la intenció d'inaugurar la temporada d'esquí de muntanya, que aquest any va amb una mica de retard. La intenció inicial era fer una sortida de dos dies però les males condicions de la muntanya, amb poca neu i un fred molt intens ens han decidit finalment per una activitat més curta a una zona on sabíem que, si més no, hi havia neu suficient per fer bona part de l'ascensió amb esquís. Sense presses, per evitar el fred de la matinada, hem sortit del pàrquing de l'estació d'esquí del Grau Roig; el termòmetre del cotxe marcava 11 graus sota zero quan hem sortit en direcció al pic de la Portella de Joan Antoni. Després d'un petit tram de pujada pel marge de la pista d'esquí, ens hem internat en el bosc, amb bona neu i un ambient magnífic. Més amunt, havíem de pujar per una coma entre el Bony d'Envalira i el seu contrafort oest però la zona estava plena de pedres i ens hem decantat més a la dreta, pujant fins que hem deixat els esquís, pujant per una canal herbosa fins a la carena. Des d'aquí el tram final de l'ascensió semblava difícil; el cim semblava molt dret i escarpat però la realitat no era tan dura com semblava i en pocs minuts el cim ha estat vençut. Avui feia un dia molt clar, sense ni un núvol a l'horitzó, de manera que el panorama era espectacular i, com sempre, he fet la panoràmica circular. De baixada hem seguit el camí original per evitat baixar per la canal herbosa i això ens ha obligat a remuntar després un petit tram per recuperar els esquís. Finalment hem pogut gaudir d'una magnífica esquiada, curta però en bones condicions, que ens ha permès donar per inaugurada oficialment la temporada d'esquí de muntanya de 2011. Ara cal esperar noves nevades per poder fer una bona temporada i gaudir plenament de l'esquí de muntanya.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog.

el vídeo dels dimecres... Pecola

Esquí de muntanya a la Península de Kola, al nord de Rússia.

(autor Alexey Shustrov)

Tuc dera Pincèla (2546 m)

Val d’Aran
+/-1500m, 7h, S3, *** (pel desnivell i descensos realitzats)
Gerard, Marta, Carles i Montse

Ja fa setmanes que esperem una nevada que ens retorni a un paisatge blanc propi del mes de gener. Finalment, divendres i dissabte va nevar, però no tant com voldríem. Uns minsos 20 cm de neu nova ben redistribuïts pel vent ens permeten oblidar-nos de la crosta i gaudir d’uns bons descensos.

Ahir dissabte a la tarda vam ser al Pla de Beret per participar en la II Cronoski Era Pujada al Dossau. Mentre anàvem guanyant metres, la llum s’anava apagant i el mercuri anava baixant fins a... –17 ºC al Tuc deth Dossau!

Avui diumenge el dia s’ha llevat ben gèlid però radiant i finalment el vent ha calmat. Passem el poble de Bagergue i deixem el cotxe prop de l’ermita de Santa Margalida (1450 m). No es pot arribar a la Bòrda dera Lana ja que els barrancs que creuen la pista estan ben glaçats.

Amb els esquís als peus, pasturem pels prats amb 10 cm de neu nova (no hi quedava gens de neu) fins la cabana de Moredo (1850 m). Des d’aquí, ja coneixeu l’itinerari clàssic que s’endinsa per la coma d’Arenho pel barranc sud fins a la Colhada des Clòths de Monnàs (2398 m). Des d’aquest coll, per la pala sud, guanyem la carena del cim encadenant voltes maria curtes fins a trobar el pas entre cornises. Arribem al cim per la carena ben gelada. Al sud-oest, el Tuc d’Arenho està ben pelat pel vent.

Mentres el Gerard i la Marta opten per la pala sud, nosaltres baixem amb grampons 50 m cap al nord fins al Còth dera Pincèla (segons ICC 1:5000). Calcem esquís i fem el descens per la pala de la vessant est fins a retrobar-nos amb els companys. Tots junts, encadenem viratges fins la confluència dels dos barrancs a la cota 2000 m, per sota la cabana d’Arenho. Tot i el fred, neu transformant-se a les vessants dretes on ja hi ha tocat el sol. A les vessants obagues, neu pols acumulada a les concavitats i neu molt dura a les convexitats.

Posem pells i de nou cap amunt per fer un segon descens. Ara remuntem pel barranc de més al nord de la coma d’Arenho, fins al coll (2440 m) situat immediatament al nord de la cota 2504 m (segons mapa Alpina al nord de la Pincèla). Aquest coll és el pas natural cap els estanhs des Trueites i estanhs dera Pincèla. Per guanyar el coll, ens treiem els esquís en els darrers metres. Com a curiositat, mentre pugem per aquesta vall tant obaga, la temperatura de l’aire és de –11,5 ºC i la de la superfície de la neu de –18.8 ºC.

Mengem una mica, buidem els termos i ens posem tota la roba que portem abans de començar el segon descens del dia. La sortida és dreta i amb neu dura, però de seguida esquiem per neu pols. Cal posar força atenció per anar evitant les zones convexes on hi aflora neu molt dura.

Passada la cabana de Moredo i sota la Pala de Hèr, ens descalcem els esquís i tornem a pasturar fins el cotxe.

Bones traces companys!

Misteri al refugi Certascan

Alguna cosa obscura passa al voltant del refugi Certascan.

La FEEC treu a concurs la plaça de guarda d'aquest refugi, només fins al 31/12/11 http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5774
I mentrestant, l'Alejandro Gamarra, el guarda del Certascan de tota la vida, obre un compte al facebook "Salvem Certascan" en què ens explica això:

"Després de 28 anys com a guarda del refugi de Certascan, la FEEC vol que ho deixi únicament perquè així li demanen els propietaris de les muntanyes on està ubicat.
No serveix de res el passat? Diploma de la Universitat de Toulouse com a guarda de refugi, creador del circuit de La Porta del Cel i per tant aportant més de 4000 pernoctacions anuals a la zona, autor de mapes i 2 guies de la zona, realització de 2 webs i 3 vídeos, una vintena d’articles, monitor d’esquí titulat, senyalització de camins, tècnic d’allaus, diferents cursos de informàtica i el més important la recepció, orientació, bon tracte als excursionistes i òptima conservació del refugi.
Per que amb els que vol pactar la FEEC són els mateixos que fa 10 anys van posar un cadenat a les muntanyes i diuen que el refugi és seu, impedint des de llavors el pas de la FEEC, excursionistes, Parc Natural, veïns, Ajuntament, la senyalització de GR, cobrant el doble pel taxi al muntanyenc que al turista, etc.
Amb aquesta actuació la FEEC perdrà l’única possibilitat que té de seguir a Certascan, el refugi passarà a mans privades i segurament ja no el podrem seguir utilitzant els muntanyencs.
Degut a aquesta problemàtica que se’ns bé a sobre als excursionistes, hem demanat una reunió l’Ajuntament de Lladorre i jo mateix amb el President de la FEEC i l’advocat per poder explicar la nostra visió del conflicte. Reunió que no entenem per què se’ns ha negat. Per què no volen parlar?
Es per això que realitzo aquest mail, perquè els excursionistes podeu expressar als vostres clubs i membres de Junta l’exigència que es convoqui aquesta reunió."

Tot plegat molt estrany i sospitós. Aquells que hi teniu mà, a veure què hi podeu esbrinar.

Altrament, em sabria molt greu que desapareixés aquest refugi. I més si això passa d'aquesta manera.

Salut i muntanyes (amb refugis com el Certascan!!!!)

.

Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya.

La secció d'esquí del CEG convoca un Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya, que tindrà lloc a finals de febrer i principis de març. Es treballaran nocions bàsiques de material tècnic, meteorologia, allaus, seguretat, preparació de sortides...  Amb l'objectiu de tenir les nocions mínimes per a la pràctica de l'esquí de muntanya de forma autònoma i amb seguretat.

Per més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a la secretaria del Club al 932378659 cegracia@cegracia.cat o personalment de dilluns a dijous de 18 a 22 h. al Passatge Mulet 4 de Barcelona.

Calendari:

• Dimecres 23 de febrer, 19'30h: Presentació curs / material /  introducció ús d'ARVA.
• Dijous 24 de febrer, 19'30h: Allaus i metereologia.
• Dissabte i diumenge 26/27 de febrer sortida pràctiques a La Molina: xerrada seguretat a la muntanya.
• Dimecres 2 de març, 19'30h: preparació de sortides.
• Dissabte, diumenge i dilluns 5/6/7 de març: sortida pràctiques: xerrades preparació física i alimentació / medicina de muntanya.
• Dijous 10 de març, 19'30h: casos pràctics, plantejament de sortides per part dels cursetistes i cloenda. 

Les xerrades es faran a la seu social del Club Excursionista de Gràcia, passatge Mulet, 4 de Barcelona de 19'30:00 a 22:00 h.

La inscripció per als socis és de 80€ i de 200€ per als no-socis.

El preu no inclou els desplaçaments, allotjaments a refugis ni àpats.

Per accedir al curs cal estar federat amb la modalitat d'assegurança D (no s'accepten les assegurances temporals per la limitació geogràfica que tenen).

Per a les pràctiques cal tenir tot el material obligatori des del primer dia: esquís amb fixacions de muntanya, botes, pells de foca, ganivetes, piolet, grampons, ARVA, pala i sonda.

Cal tenir un nivell mínim d'esquí que permeti el descens amb seguretat i agilitat per pistes vermelles. Els responsables del curs podran descartar la participació al curs d'alguna persona que no acompleixi aquests mínims, o bé no tingui el nivell físic adequat, o si no segueix les normatives i directrius del curs.

El termini màxim per a les inscripcions és el dijous 17 de febrer.

la cançó dels dimecres... Germans, preguem!

Volum a tope i cantem tots junts! (dels KinKi Kids) 

(i si voleu uns vídeos més seriosos, n'hi ha un de nou del Carles P a la piulada de Val Maira)

Piulada del planeta Crisi, constel·lació Crosta - 15 i 16/01/2011

Greg, Marina, Jesús, Xavi, Ana, Josep, Sergi, Raul, Anna, Pep (fotos) i Jaume

Dimecres establíem comunicació amb la base i ens digueren "si os gusta la montaña, disfrutaréis"... i qui no hi aniria amb aquesta provocació!

Temps era temps que hi havia un cicle de sortides per esquiadors de muntanya al CEG... Homínids de diferent condició es trobaven els dijous al vespre al Club per compartir experiències, fer colla, quedar i organitzar els detalls de la propera sortida.

Amb l'arribada dels telèfons mòbils primer i internet després aquestes trobades van passar a millor vida, no sense el desencís dels qui veien com el contacte humà era cada cop més virtual...

Al 2011, en un intent de recuperar el calendari i les reunions dels dijous i alhora facilitar la coordinació de les sortides per telèfon i email, unes de fredes i una de calenta:

• Trobada quasi deserta del dijous amb interès presencial pràcticament nul pel Cicle (sí, ja sé, no hi ha neu, visc lluny, tinc feina a casa,...)
• Falta de resposta o compromís d'alguns/es ens les comunicacions per tel/mail: hi ha neu? on aneu? quan sortiu? potser vindré... saps què, finalment no surto ...prefereixo anar a escalar, etc.
• Però també GRAN satisfacció, amb 5 esquiadors que no ens coneixíem i que s'han animat a sortir amb nosaltres, gràcies al calendari publicat...

I mentrestant, crisi de neu i crisi d'idees, amb fòrums parlant de tot menys de muntanya, més visites que mai als blogs i webs d'esquí de muntanya però no per comentar o penjar piulades sinó per buscar la neu perduda sense haver de perdre temps interpretant butlletins d'allaus escadussers de neu....

I de neu n'hi ha, al Planeta Crisi!

Dissabte de matinada ens teletransportem en un viatge atemporal ple de línies contínues i discontínues, túnels, llums i senyals, engorjats i canvis constants de temperatura.

Ens rep un terreny clapat d'un líquid blanc en estat sòlid, i perillosos minerals que afloren com després d'una era glacial. La barreja de virus que arrosseguem del nostre planeta i la nova atmosfera anormalment càlida ens fa estossegar a alguns... Llisquem sobre una superfície que sembla glaç però no impedeix que progressem i ens permet anar guanyant metres evitant superfícies enemigues pels esquís. De seguida tirem pel dret, per una canal amb esquís a l'esquena, aclaparats per la llum i la calor de l'estel efervescent que dóna llum i vida a l'indret. Dubto si vaig cansat o es tracta dels efectes de l'elevadíssima pressió atmosfèrica que suportem a les espatlles...

Superada la canal, i quasi en condició d'ingravidesa, ens dirigim a un coll amagat i després pel llom i aresta vitrificats fins a un cim davant per davant de les estrelles Maladetes.

L'astre que ens enlluerna talment com si fos el sol, ha transformat l'element blanc per on ens llancem, no traçant el camí més curt sinó una mena de ziga-zagues que surten naturalment i alhora incomprensiblement. El camí de baixada no és fàcil i cal buscar el pas evitant contraforts i barrancs.

Ens volem refugiar a la Base i hi arribem abans no cau la foscor. Bona acollida, bon sopar i preparatius per l'expedició de l'endemà... Fora, la temperatura es precipita i ho gela tot.

Diumenge l'objectiu és el més alt però directe! Tirem amunt seguint estranyes petjades de la mida de raquetes o de la fondaria de la cama d'un home...

Sota un contrafort on neix una canal, deixem els esquís, calcem punxes i ens armem amb el piolet per arribar a un coll i després a un cim...

La baixada us la podeu imaginar, som a la constel·lació Crosta!

No torno a la realitat fins que faig un tast de formatge d'ovella al poble de Senz, on ja feia massa mesos que no ens hi aturàvem!

Dissabte: Turonet deth Pòrt dera Picada 2529m i després pujada a la Renclusa; +1050m/-600; PD, *** (per les condicions i dificultat en trobar el pas de baixada), S3; Neu crosta a la pujada i primavera a la baixada, escassa a S fins els 2100m.

Fotos: Pep, miscel·lana, Josep

Diumenge: Pic de la Maladeta Oriental 3308m; +1150m/-1600m; PD+, ***, S3; Neu regelada i crosta, bona per sota el refugi. Condicions dolentes, més semblants a un mal dia de maig.

Fotos: Pep

Gràcies per compartir el capdesetmana i bones traces!

CRÒNICA TRAÇA CATALANA 2011 LES ANGLES

Foto: Anna Rovira Traça Catalana 2011


El diumenge 9 de gener de 2011 a les 8:30 del matí amb una bona temperatura i alguna ràfaga de vent, comencen les curses individuals d´esqui de muntanya,

amb la cursa habitual de cada any a l´estació d´esqui Les Angles, la Traça Catalana una cursa d´uns 20 kilometres i uns 1400 metres de desnivell, molt variada, sortida de la part de dalt de l´estació on normalment s´arrivaba cada any, una sortida per pista on rapidament s´arriba al Mont Llaret sortim a la zona del bosc per fer una baixada amb neu dura pel mitg del arbres, trams amb alguna petita rampa fins arribar al control al Nord del Llac de de les Bulloses, on posem pells i comença la llarga i plana travessa fins arribar a sota d´una pala on ens fan pujar per una estètica canal , al final una travessa per l´aresta de la Serra de l´Orri amb un petit tram de baixada amb cordes fixes, on ens calçem als esquis per baixar rapidament per neu dura esquivant arbres, torrents i creuant rius per uns troncs, on es pot veure la feina feta per l´organització. Finalment l´ultima pujada habitual en aquesta cursa fins al pla de dalt llavors treiem pells i baixada per l´estació fins al lloc de sortida.

3º Lloc Anna Rovira


Felicitar als cinc participants del CEG especialment a l´Anna Rovira pel seu pòdium Scratch en categoria femenina. Els altres integrants de l´equip en posicions menys destacades vans ser Gregory Van Hoof, Ferran Bofill, Joe Esteban i Pol Puvill.

Aquest proper cap de setmana Campionat d´Espanya de Crono-escalada a Espot.

CATEGORIA FEMENINA

1.- ANA COMET 2 h 32'

2.- PILAR QUESADA 2h 43'

3.- ANA ROVIRA 2h 56'



CATEGORIA MASCULINA

1.- JUAN CARLOS ROSA 1h 50'

2.- WILFRID JUMERE 1H 50'

3.- RAUL LOPEZ 1H 51'

4.- FRANS ANRIGO 1H52'

5.- JORDI PALOMARES 1H 53'

el vídeo dels dimecres... Seguretat a la muntanya

A TV3 no tot és barça, Dakar o F1. Bona iniciativa (emès a "Temps de neu" el 6 de gener):

Pic de la Serrera 2912m, per la vall de Ransol

+/- 1000m, **, S2-S3, neu escassa en general, molt dura i en alguns trams glaçada on les ganivetes han estat imprescindibles

Pic de la Serrera

Pic de l'Estanyó, des del cim

Cap de setmana un xic desolador per les previsions i la poca neu. Tot i així, ens decidim de nou per Andorra i ens deixem recomanar... la Serrera per la vall de Ransol. Una vall d'aquestes encara verges d'Andorra que ens ha deixat gaudir d'una sortida amb tots els ingredients.



Hem de caminar només 10-15 min fins a calçar els esquís, més o menys la neu comença a cota 2000m. Ens dirigim seguint el curs del riu fins a la Font dels Clots de la Llosa. Allí el camí tombava a la dreta , però com que no en teníem prou i això d'encigalar-se va amb nosaltres voregem tot el circ per la falda del Pic de la Pala Alta, el Pic de la Pala Rodona i el Pic de la Cabaneta. La part bona, és que hem fet una bonica circular... L'últim tram fins arribar al coll i després fins el cim el fem a peu, no hi ha massa neu a la pala.




Hi ha neu per baixar per la pala sobretot pel costat de Sorteny. De baixada una bona esquiada, però la neu no ha transformat en tot el dia i continua sent neu dura, treballem els cantos!!

Bones traces

Montse i Marina

Salòria (2.789 m.) pel circ de Finestres

Aira vessant lo Sicoris aurífer la carrossa es desvia vers Salòria...

Solitari racó del Pallars Sobirà on la única petja humana són algunes bordes i un isolat pal per mesurar la neu. Una bonica ascensió que possiblement es pot completar carenant fins al pic de Bassiets i davallant la seva pala W, la manca de neu i l’estat d’aquesta aconsellen deixar-ho per un altre dia.

+/-1.500 m (bicicleta 500 m. + esquí 1.000 m.), 6 h., **, S2-S3 (darrers metres del coll de Finestres i la pala del cim)

Punt de sortida: des d’Alins (Vall Ferrera) cal agafar la pista asfaltada del port de Cabús, dos kms. amunt surt una pista a la nostra dreta, la prenem fins a una cruïlla (1.300 m.) on podem deixar el cotxe, una placa prohibeix els pas excepte a veïns i serveis. A la nostra esquerra tenim la pista que hem de seguir, aquesta remunta els boscos de Sastres i de Montanya. Si continuéssim recte per la pista que anàvem arribaríem al mirador de Cassó i a un àrea de picnic.

Ja a cop de pedal continuo pista amunt, prenc el primer trencall que surt a l’esquerra (1.450 m.), ara la pista avança tallada a la roca amb boniques vistes del Monteixo, el poble de Noris,…, volta el pic de Jordana i va a cercar la sortida d’aigües del barranc de Finestres. A la cruïlla següent cal agafar la pista de la dreta i més endavant deixar-ne una altra que marxa també cap a la dreta. Al voltant dels 1.800 m. la pista presenta neu i gel de forma contínua, deixo la bicicleta i ja puc calçar esquís. La pista acaba sobtadament just passat el torrent de Finestres (aprox. 1.900 m.), barranc avall veurem les isolades bordes de Boixedo. Sense creuar el torrent podem enfilar bosc amunt entre nombrosos matolls que ben segur dificultaran el descens. Fins aquí tres únics visitants: dos cabirols i un isard. Al voltant dels 2.100 m. creuo una pista i el paisatge s’obre. Per boniques comes començo a pujar en direcció al Bassiets però aviat desisteixo, la neu de la pala està com un vidre. Davallo en suau flanqueig i continuo ara cap al N. fins superar per terreny redreçat el coll de Finestres (2.554 m.).

Des del coll àmplies vistes cap al S. amb el Cadí en primer terme. Com ja era de preveure la pala del Salòria (SW.) presenta un estat lamentable, tot i això aconsegueixo arribar amb els esquís als peus fins a noranta metres del cim, després un pedregar...la feinada que vaig tenir per retrobar els esquís ¡¡¡

A dalt de cim ningú, bé, unes quantes gralles i un cercavores ??

Neu dura a la pala del Salòria, crosta a bona part del circ, un bosc final força entretingut, un isard amb pelatge d’hivern que s’entravessa, una punxada,...tot plegat em fa gaudir de les darreres llums de la tarda.

Tanmateix, un dia ben aprofitat i un lloc per tornar-hi ¡¡

Bones traces.

el vídeo dels dimecres... Misi, Zozo i Cipri

Schi de tura a les muntanyes Hasmas (nordest de Romania). Bones condicions de desembre a març i vols directes a Bucarest per menys de 70 euros...

(autor cipri florin)

Val Mairo, el Shangri-La occità - 26/12/2010 a 2/01/2011

il cegesqui fa il suo giro

Enrere queda el més o menys èpic viatge d'anada sota la nevada del dia de Sant Esteve a aquesta vall del Piemont Italià, i en tornem carregats de bons sabors, imatges de neu a dojo, autenticitat, racons inhòspits, itineraris preciosos, muntanyes i més muntanyes, baixades grandioses i hospitalitat en majúscules.

I n'erem 25! Alba, Martí, Toni, Laia, Ricard, Glòria, Olga, Xeve, JoanManuel, Manel, Anna, Pep, Laura, Pili, Marc, Jordi, Amàlia, Carles P., Núria, Carles, Montse, Joana, Bernat, Berta i Jaume.

Segur que em deixaré moltes coses de piular, i és que hi ha molt per explicar del que hem fet i de la Val Maira, però els que ho hem viscut ens n'enrecordarem, i els que no els més que recomano anar-hi i descobrir-ho: val molt la pena!

La vall ha preservat la seva identitat i autenticitat per la difícil accecibilitat. Orientada d'est a oest, de la planúria de Cuneo a la capçalera fronterera amb l'Ubaye, té diverses valls laterals: al sud les zones de Marmora, Canosio i Chialvetta; a la capçalera Chiappera; i al nord les zones de Prazzo, Elva i Stroppo.

Nosaltres hem pres de base el llogarret de Preit (1541m), a Canosio, i hem fet les sortides en aquesta zona, a la veïnes Marmora i Chialvetta, i una petita incursió a la capçalera, des de Saretto, així que ens queden unes quantes primaveres per acabar de conèixer la vall.

El temps... set dies de sol i fred, sense vent durant el dia, i molta neu acabada de caure amb entre un i dos pams de neu nova sobre la base que ja hi havia. S'ha mantingut pols, tret d'alguna orientació on a partir del tercer dia s'ha encrostat. Un risc 3, realment marcat, amb purgues els primers dies i algunes plaques considerables però evitables.

Resum de l'activitat:
dilluns 27 de desembre de 2010

Monte Piutàs 2433m (cota 2425m)

Des de Preit

+/-900m; 3-4h; **, F (PD+ darrera grimpada), S2.

Com a primera presa de contacte escollim aquest cim proper que és just sobre el poble. Sortim quasi tota la colla en caravana remuntant una pista planera que s'enfila fins als prats superiors a l'est del poble. Obrim traça en neu pols seca i ja fora del bosc ens orientem al coll que hi ha a l'esquerra d'aquest cim rocós. Un isard amb vestit d'hivern ben fosc ens observa un bon tros. Deixem els esquís a la base i superem un primer resalt fent trinxera fins als peus d'una fina aresta de neu (10m) que no ens atrevim a passar pels estimballs que hi ha als dos costats. D'altra banda, no veiem clar que puguem superar el darrer tram vertical, i ens donem per satisfets.

La baixada és molt bona fins la pista, i després també, bé tallant pel bosc per pendents sostinguts o resseguint-la fins al poble.

dimarts 28 de desembre de 2010

Monte Giobert 2439m

Des de Preit

+/- 850m; 3-4h; *, F, S2.

És uns dels clàssics de la zona, just davant per davant del molt putes del dia anterior, en el vesant O de la vall. La pujada és directa i variada: trams de pista, de bosc molt esquiable, de plans de pasturatge, de borgates o cases aïllades, i àmplies pales finals fins el puntal del cim. Baixada per tots els gustos segons la vertical escollida i segons com "mima" cadascú les soles dels esquís... i em pregunto, els pans es fan o els provoquem?

dimecres 29 de desembre de 2010

Monte Estelleta 2318m i Monte Midia 2310m

Des de Ponte Maira

+/-950m; 3-4h; *, F, S2.

Avui el grup se separa i agafem els cotxes per baixar a la vall i remuntar cap a Ajeccio i Ponte Maira uns, cap a Chialvetta els altres. L'excursió de Ponte Maira té una mot bona orientació N i recorregut boscós fins a aquests dos miradors centrals de la vall, només separats per un coll proper.

Bric Boscasso 2589m, amb descens per Cumbal Vallonetto

Des de Chialvetta

+/-1100m; 4-5h; ***, PD, S3 (i trams més drets al barranc).

Chialvetta té un encant especial. S'hi respira autenticitat i rusticitat de debò quan atravesses els seus carrers nevats. Molts grups locals i de fora com nosaltres han triat aquest punt de partida, però de seguida les traces se separen i hi ha itineraris per tots els gustos. Molta, molta neu i accés fàcil fins al llogarret de Pratorotondo (1622m), d'on remuntem ja ben directament en direcció SE el bosc primer i les pales d'accés a la base del cim després. El cim culmina amb una piràmide de neu molt estètica i amb grans vistes. Ens engresquem per fer la baixada per la variant recomanada i no ens decep: pendents forts, ambient encaixonat per parets de roca, neu farinosa, i tram final de barranc molt divertit però també exposat.

Sense més complicacions retornem a Pratorotondo i a Chialvetta. Gran dia de nou!

dijous 30 de desembre de 2010

Punta la Piovosa 2602m

Des de Tolosano

+/-1100m (i uns + d'ensigalada); 4-5h, F, S2-S3.

Què seria una sortida sense una ensigalada? El punt de partida és a la vall lateral paral·lela a l'oest de Preit, i el cim molt suggerent tant per la forma com per la qualitat de neu que guarda. No sé com (jo no hi era...), en la baixada, un dels barrancs es mou de lloc i amaga el camí de tornada. El bosc i els forats també s'alien contra el grup, però no cal treure els frontals... Igualment satisfacció general pel cim i per, altra vegada, la neu farinosa.

Cima delle Manse 2721m

Des de Saretto

+/- 1200m; 5h; ***, PD, S2-S3.

A la capçalera de la vall els itineraris guanyen en dificultat i en bellesa dels recorreguts. És el cas d'aquest cim, que té un itinerari sinuós i aparentment poc esquiable perquè el recorregut és força rocós. De pujada les plaques que han petat posen en alerta al grup i fan que finalment es descarti fer la ruta circular amb el descens de la seva pala somital. Alguns trams encrostats en el descens pel vent que bufa a les nits (en les mateixes orientacions d'altres cims de la vall relativament propers no es produeix aquest fenomen...).

divendres 31 de desembre de 2010

Soleglio Bue 2413m

Des de Chialvetta

+/-950m; 3-4h; *, F, S2.

Al costat del Piutàs, però hi accedim des de Chialvetta. L'orientació obaga i el bosc mantenen la neu excel·lent. Gran esquiada!

Monte Vanclava 2877m, amb descens de canal SE

Des de Chialvetta

+/-1400m (i +/-100m més allargant la pala final); 5-6h; ***, PD, S2, tret de la sortida del cim i canal SE que són S4.

Ens deixem aconsellar per un grup local que es coneix pam a pam tots els cims de la vall i no falla! Recorregut molt variat i majorment assoleiat. Superat el Colle de l'Scaletta (2624m) ens trobem la fabulosa pala SO de prop de 300m i un pendent constant prou sostingut per gaudir baixant però que no impedeix arribar al cim amb els esquís als peus.

La neu és bona en aquest tram i fem la pala sencera, per tornar a posar pells i anar a buscar no el coll sinó l'accés a la canal SE que volem tastar. Cal prendre una decisió, ja que ningú no hi ha baixat encara... el seu aspecte ens provoca però l'orientació recomanen prendre precaucions: el test de la columna estesa que fem no ens dóna excuses, i un a un ens hi llencem.

No més plaer que el pendent, ja que la neu no està bé en aquest tros. Retrobem l'itinerari de pujada amb força trams de neu crosta fins als 2000m on de nou la neu pols ens porta vertiginosament a Chialvetta. Això és acabar bé l'any!

I després gran sopar (12 plats) i música occitana en directe i ball...

dilluns 1 de gener de 2011

Bric Boscasso 2589m

Des de Preit

+/-1100m; 4-5h; **, PD, S3.

Canvi de destí sobre la marxa al pic Cassorso per les purgues trobades a la canal, i bona reelecció a un cim ja conegut de dies abans però pel vesant de Preit

Giro della Rocca dell'Aquila 2480m

Des de Preit

+/-950m; 3-4h; **, F, S2-S3.

Itinerari circular molt bonic, al costat del Giobert, anb bona baixada per la pala NO.
(a la foto de la dreta es pot veure el Monte Giobert i la Rocca dell'Aquila)

Monte Giobert 2439m

Des de Preit

+/- 850m; 3-4h; *, F, S2.

Esquí de tarda un cop la Berta em relleva amb els nens per fer una cuita al sol preciosa... Jo també volia començar l'any esquiant!

dimarts 2 de gener de 2011

Giro della Rocca dell'Aquila 2480m i Monte Giobert 2439m.

Repetició a tret segur de dos dels pics de la setmana que tan bones sensacions i ganes de tornar ens han deixat!

Tres imprescindibles:

1) El llibre "Charamaio en Val Mairo" de Bruno Rosano. És un dels millors llibres d'itineraris d'esquí de muntanya que he comprat, amb 108 itineraris de la vall ben organitzats i explicats, i amb el recorregut dibuixat sobre cada cim. Imprescindible.

2) Del mateix autor, el mapa 1:20.000 "Sciare in Val Maira" amb els itineraris sobre el mapa amb un color diferent segons el nivell de dificultat. No t'ho acabes en una temporada.

3) L'allotjament "rifugio locanda Lou Lindal" a Preit. Han estat tot facilitats (i és d'agraïr quan es viatja amb tants "nens" i "nenes"), i destacar la seva ubicació a peu de molts itineraris i sobretot la gastronomia. Patrizia, grazie mille!

I per altres anys ens queden els tres mils de la capçalera de la vall, el Sautron,... i travesses per descobrir!
+ fotos: Pep, Anna, pasdeguia, papa Toni

El vídeo del Carles:

El vídeo del Ricard:

El vídeo del Jaume:

"Le cose sono como il vento, prima o poi ritornano"

Bones traces!!!