Esquí de muntanya? Estàs boig?

No se si us ha passat mai. Esteu parlant amb algú que us demana que és això de l´esquí de muntanya, val més evitar mencionar detalls com “pells de foca” que portaran la imaginació de l’interlocutor a les banquises de l’àrtic, simplifiqueu al màxim i dieu, “faig esquí fora pistes”. De vegades la reacció és: estàs boig? no saps que això és molt perillós? ho sap tot-hom, mai has de sortir de les pistes esquiant!

De fet tenen una mica de raó, és una activitat amb un cert nivell de risc i pot ser també estem bojos però per altres motius. De totes formes la pregunta és bona: és una bogeria aquest esport o intentant fer la pregunta d’una forma que es pugui respondre, com compara el risc de l’esquí de muntanya amb altres esports i activitats?

Aquesta pregunta si és pot respondre perquè hi ha estadístiques de sinistralitat de la majoria d’esports i activitats. Abans de respondre però cal explicar la unitat de mesura: les micromorts *6.

Una micromort és la probabilitat de morir en una determinada activitat mesurada en parts-per-milió (ppm). Per exemple si per cada milió d’immersions amb botella al món és produeixen 8 morts, la micromortalitat d’una immersió amb botella és de 8 micromorts (o 8 ppm). Podeu dir que la mort no és l’únic risc i és veritat però aquesta simplificació ajuda a posar-ho tot en perspectiva. També podeu pensar que el risc depèn molt de la persona i del nivell d’experiència però sovint menys del que ens agradaria, recordeu la homeòstasi del risc *5?

A partir d’aquí és pot comparar el riscos de diversos esports i activitats.

Micromortalitat de diversos esports i activitats

A la gràfica l’esquí de muntanya surt a sis llocs marcats en taronja (això és perquè aquest blog és d’esquí). L’escala al gràfic és logarítmica d’un divisió a la següent la probabilitat de mort és multiplica per 10. Observeu que el riscos de l’esquí són molt diferents segons com es practiqui, si es fan o no servir mesures normals de "reducció de risc”, aquestes mesures a seguir són les que es poden explicar en un curs de seguretat com els de l’ACNA *7 (material de seguretat, evaluar condicions-terreny-grup, traçat d´un itinerari segur, plans B, no-vull-fer-un-curs-de-seguretat-aquí). Segons si s’apliquen o no aquestes mesures l’esquí de muntanya pot ser un esport d’un risc considerable com el salt BASE (400-500 micromorts) o un esport força segur, semblant a conduir un cotxe durant una hora (2-4 micromorts).

Viure és molt perillós

Però això és encara perillós o no? Per donar més perspectiva, també es pot comparar el risc dels esports amb els risc de mort natural. La gràfica següent compara activitats que es poden fer durant tot un any amb la mortalitat anual general per diferents edats (fonamentalment per causes naturals). Aquí l’escala és proporcional:

Tornem a veure la diferència del risc de fer esquí de muntanya segon com es faci. Si fem 25 dies d’esquí de muntanya sense cap mesura de reducció de risc, el nivell de risc és superior a fer 10 salts BASE i aquest risc és molt més alt que el de morir per altres causes durant un any al 30 o als 40 anys. En tot cas, especialment a mesura que passen els anys, el perill de mort natural també augmenta, de forma que viure un any als 60 anys és tan perillós com fer 10 salts base. I és que fer-se vell és molt perillós. Carpe diem ∎

Referències:

1. Bruce Tremper, “What is the Risk of Riding in Avalanche Terrain?”, Utah Avalanche Center, 2009, https://utahavalanchecenter.org/blog/15826
2. J S Windsor1, P G Firth2, M P Grocott1, G W Rodway1,3, H E Montgomery1, “Mountain mortality: a review of deaths that occur during recreational activities in the mountains”, Postgraduate Medical Journal, 2009, https://pmj.bmj.com/content/85/1004/316
3. B. Jamieson, J. Schweizer, C. Shea, “Simple Calculations of Avalanche Risk for Backcountry Skiing”, International Snow Science Workshop, Davos 2009, https://www.slf.ch/fileadmin/user_upload/WSL/Mitarbeitende/schweizj/Jamieson_etal_Risk_ISSW09.pdf
4. “Risques de mortalité selon l’âge”, L’Institut national d’études démographiques (Ined), 2018, https://www.ined.fr/en/everything_about_population/graphs-maps/interpreted-graphs/age-risk-mortality/
5. Gerald J. S. Wilde, What is risk homeòstasis, Quora, 2012, https://www.quora.com/What-is-risk-homeostasis
6. Micromort, Wikipedia, https://en.wikipedia.org/wiki/Micromort
7. ACNA: Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus. https://www.acna.cat/

23-24/11 Cap Raspa Roies i Tuc de Beret

La primera!

La primera sempre és especial i aquest cop no podria ser diferent. L’Oriol , la Berta, La Míriam i jo mateix vam gaudir aquest cap de setmana de la nostra primera esquiada a la Vall de Boi, fent un tastet dissabte, i diumenge, al Vall d’Aran, fent ja una esquiada en condicions.  

Dissabte arribem a l’estació d’esquí de Boí Taüll cap als volts de les 11 del matí, després de fer una parada a Tolva on comprem la corresponent coca de pa i on esmorzem envoltats de caçadors. L’ambient a l’estació és hivernal, neva i no hi ha massa visibilitat mentre que el vent no és nota massa. De moment es van complint les previsions que portàvem de casa tot i que no ens esperàvem era trobar tan poca neu a la Vall de Boí.

Decidim pujar cap al Cap de Raspes Roies seguint les traces ja marcades. A mesura que anem guanyant alçada anem veient els diferents lliscaments basals que s’han produït així com les plaques de vent que s’han anant formant. Ens serveix per anar refrescant conceptes i analitzar el terreny. A mesura que guanyem metres i després d’escoltar diferents blufs decidim posar fi al nostre primer dia i gaudir d’una baixada fins al cotxe. S’ha de dir que alguns la vam gaudir més que d’altres, per un error que no entrarem a descriure amb profunditat, però que bé que es llisca sense pells....jijiji.

Pica pica a Barruera on decidim que al dia següent anirem cap al Vall d’Aran a la recerca de la pols. Sopar amb la bona companyia del Carles que s’anima a venir al dia següent després de fer el corresponent tomb per Viella.        

Ens llevem amb la intenció d’esmorzar al bar més conegut del Vall d’Aran però resulta que està tancat així que ens hem de conformar amb la lectura del BPA i un parell de cafès i bocates a un forn proper.  

Anem cap al Pla de Beret buscant l’orientació nord, ja que és la més favorable i amb menys risc tot i que està tot força complicat en general. La idea és fer el Dossau seguint l’arriu de Beret però degut a la manca de visibilitat, neu i vent decidim quedar-nos al Portillón de Marimanha i girar cua, la cresta està molt pelada i no paga la pena continuar.

El Carles proposa intentar el Tuc de Beret i no ens ho pensem dos cops. El temps s’obre una mica i ens deixa veure l’aresta, perfectament practicable si es va amb compte. Fem un primer intent pel vessant sud més innivat, però una cornisa ens barra el pas i retrocedim per, aquest cop sí, coronar el Tuc de Beret per l’aresta.

La boira ens complica la baixada, la Míriam, Berta i Carles no pateixen mentre que l’Oriol i jo amb les nostres corresponents “jelly legs” ens veiem obligats a tirar de classe per no fer massa el paperina a la baixada. Tot i així la gaudim com a nens petits!  

Aspectes a destacar de la nostra primera vegada.

El conjunt Gore, botes, motxilla a conjunt de la Míriam, la gran fotògrafa que és la Berta, el bon fer del  Carles acompanyant-nos i fent-nos gaudir, com sempre, de la Vall i de l’Oriol i de mi no fa falta dir res....tenim una classe baixant que sense ella no seriem ningú ;-)

Míriam, Berta, Oriol, Carles (diumenge) i Gabriel

el vídeo dels dimecres... la petjada

Aquest no és un debat nou, però potser si cada cop és més urgent fer alguna cosa... Solucions ja n'hi ha, i es pot ser més o menys actiu: cal ser conscients de la nostra "petjada" i començar a fer "coses" per, si més no, compensar-la abans no sigui massa tarda (molt recomenable:
  https://www.goldstandard.org/take-action/reduce-your-footprint )

Pedrons, unos pican y otros non

Pic dels Pedrons 2.715m, +/-900 F-S2 fins l'avantcim. La cresta final fins el cim dependrà molt de gel i condicions, avui amb neu tova era molt assequible.

La cresteta del Pic dels Pedrons ha sigut un bon remat a un puja i baixa d'un dia, pim pam. És un plaer tirar cap a la muntanya encara amb molt poca afluència de pisters, però pujant de Barcelona en un dia tampoc pots anar a la fi del món, i pensem que la cara nord dels Pedrons tindrà bona neu, i sembla que l'encertem.

El dissabte ens hem encigalat pel Raval, ai aquests encigaladors ravaleros, però matinem i ben aviat calcem esquís i comencem a pujar. Sembla que no som els únics que hem pensat el mateix, així que ens obren traça. Calen cadenes per arribar al coll, per la neu de la nit, però portem pneus de neige i els gendarmes i els CDR ens deixen passar. La nevada no ha estat abundant, un parell de centímetres sobre uns 10 a cotes baixes, uns 30-40 més amunt, s'ha de vigilar amb pedres i herba, però fem una bona esquiada al primer 8Cims de la II edició.

Resseguir el llom, poques voltes maria, fins l'avantcim una excursió d'iniciació-escalfament per a la temporada.

Hi ha inversió tèrmica i fa un fred que pela a les ombres de la vall, però se'ns obre el dia i molt bon temps pujant.

Arribem a la cresta amb sol i dia esplèndid, i tirem amunt pensant que serà un moment, i ens trobem que és una cresta ben entretinguda, amb un cable de seguretat i grimpada de mans i peus, exposada a les dues bandes i si bé es passa prou bé no val a badar. Amb boira, vent, o gel, pot ser més complicada, avui es pot fer fàcilment, i la majoria de grups d'esquiadors la ressegueixen, tot i que en veiem algun que renuncia a la meitat i d'altres que ni la intenten.

És una cresta que segons les condicions pot picar més o menys, però avui la gaudim i fem cim.

La baixada amb els 2cm de neu sobre neu ventada és divertida i còmoda, la neu ja una mica pesada, però arribem al cotxe just quan es comença a tapar, l'hem pogut fer amb visibilitat excel·lent.

Tornem de bon humor a casa. Som uns picats dels 8Cims i dels Pedrons, primer cim aconseguit!!

Hem sigut Sancho M. (Moore?), Marc B. (Bond?), i Hèctor A. (Ahhhh...).

el vídeo dels dimecres... a Escòcia també comença bé la temporada

(i enllaç útil: https://visitcairngorms.com/brewery-distillery)

2a edició del Repte 8cims

Ja tenim un nou repte 8cims per a aquesta temporada!

XXXIII Cicle de sortides d'esquí de muntanya 2019-2020

Ja tenim el nou cicle de sortides per a la temporada 2019-2020. Adjuntem també les activitats de formació programades. Esperem que us agradi!!!

Blandícia a les muntanyes de l'Aura, Louron i Luixonès 16 i 17/11/2019

Cap de Laubère 2213m i Cap de Pène Soulit 2031m

Si l'hivern és això, per mi no caldrien altres estacions! Sabíem on sadollar-nos amb el nostre vici,  la neu pols seca i freda, digueu-nos gormands...

Hem fet base a Saint-Lary, acumulant greixos i líquids pel llarg hivern que es presenta i amb dues curtes aproximacions en cotxe hem gaudit de valent amb itineraris senzills i més solitud que en valls properes, intentant no repetir excursions d'escapades anteriors a aquesta zona. Molt recomenables les tres guies que deixo al final del post on hi ha descrites aquestes sortides i moltes altres...

Cap de Laubère 2213m des d'Ens
+/-1050m; 12km; F, S2, *; IGN1748 ET Néouvielle. Neu des del poble, a 1200 amb gruix que va en augment. Per sobre els 1500 la neu és fonda i de qualitat sense rascar; per sota cal llegir bé el relleu... Tant dissabte com diumenge hem observat plaques de fons, desencallades de forma natural, en orientacions nord-est.

L'itinerari segueix la pista que surt del final del poble i s'endinsa al bosc en direcció sud-est. Alternativament es pot prendre el sender d'estiu que porta al Llac de la Coume 1565m. Després cal anar resseguint les comes fins al coll i aresta final, tot amb esquís.

Cap de Pène Soulit 2031m des de sota el Coll de Peyresourde (p.1419m, encreuamnet de carretera a Portet-de-Luishon)
+/-600m; 5,5km; F, S2, *; IGN1848 OT. Més de 60cm a la sortida i qualitat pols en tot el recorregut, ben orientat a N. Igual que el dia anterior, força plaques en orientacions nord-est.

Itinenari directe i sense dificultats, d'anar pujant en direcció S, SO.

Només parar compte amb els pendents allavosos sota la carena, en el costat que mena al Luixonès. El descens ha estat memorable.

cegesqui-anonymous novembre 2019 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Bones traces!!!
Carles P, Pep, Ricard i Jaume

Cap de la Cometa del Forn (2686 m, Ariège)

El mono d'esquí estava al nivell màxim, hi ha més neu per la Vall d'Aran però sols teniem un dia i es preveia un canvi de temps desprès del migdia a la Vall d'Aran, així que vam anar a provar algo per la zona de Porta. Vam tenir tota la muntanya sols per nosaltres en tot el dia sols ens vam trobar:

• 3 cabirols
• 1 isard
• 1 estol petit de perdius nivals
• 2 gendarmes de la policia
• 1 contrabandista (ara ho explico)

Mentre ens posàvem les botes a la sortida aparca al  nostre costat un cotxe de gendarmes francesos i ens demana si hem vist passar una persona amb una motxilla, els hi diem que no i es fiquen a la muntanya. Sortim nosaltres i no teníem molt clar el principi de la ruta sortim del cotxe caminant seguint un rastre molt marcat de trepitjades a vall cap al riu, als 100 m ens trobem un dels policies amb un noi d'uns 20 anys assegut al terra amb molt poca roba i sense guants. El policia li demana si sap parlar francès o espanyol i diu que no, semblava desorientat i ens mirava a nosaltres amb cara de veure dos marcianos. La temperatura era de 8 sota zero, tenia les mans molt inflades i vermelles, segur que va acabar a l'hospital amb congelacions. Sembla que aquell és un camí de contrabandistes que porten mercaderia de Pas de la Casa a França. No se si és una màfia o qué però si ho és em va semblar molt inhumà fer servir joves recent arribats d´Àfrica i fer-los caminar per la neu sense guants i quasi sense roba. Ens vam quedar molt impactats.

Total, que estàvem seguint un camí vora al riu no fet per esquiadors si no per contrabandistes i dissenyat no per caminar còmodament amb esquís a l'esquena sinó per ocultar-se de la policia. L'ensigalada va ser important, vam trigar 50 minuts de puja i baixa fins arribar al pont vora de la Cabana de la Vaca morta on vam poder calçar esquís. A partir d'aquí ja tot foquejant fins al cim.

La nostra intenció inicial era fer el Roc Meler però al arribar a la carena el vent era molt fort. Feia molt fred, 10 sota zero a dalt i amb el vent la sensació tèrmica era molt baixa. Vam arribar al Cap de la Cometa i ens vam acollonir, anàvem ben equipats però en una muntanya totalment solitària i amb aquell vent qualsevol petita incidència amb el material o de qualsevol mena hagués passat a ser un tema de supervivència. Vam fer mitja volta baixant amb les pells posades per no parar, fins que vam trobar un recó més a raser per treure pells i fer la "foto de cim".

La baixada ve ser una mica dificultosa, com a mínim pel nostre nivell, neu profunda una mica humida però es baixava sense rascar. Més avall la cosa ja es va complicar pels rocs i el ginebrons i ens vam treure esquís en algún tram. Vam acabar contents de totes formes, amb la sensació d'haver aprofitat el dia.

Ruta de pujada i baixada, excepte el tram del riu

El Pic de Font Freda (esquerra) i els Pics de Font Negra (dreta) i en primer pla el Pic de la Mina i el Pic de Pedrons que en aquesta perspectiva no semblen pics independents

Foto "d'aprop" del cim

Traces de baixada

Estat de la neu

Ha nevat bastant a la zona però els gruixos són encara una mica justos per alguns cims. A més la nevada no és del tot uniforme a totes les cares. Alguns cims que vam veure:

• Pic de la Mina: bona pina 
• Pic de Pedrons: bona pinta
• Puig de la Coma d'Or: sense neu a la primera vall
• Pics de Font Negra: falta gruix al tenir moltes zones amb rocs
• Montmalús: una mica lluny però sembla que te bona pinta
• Tossa d'Alp: nevada a dalt però amb pocs gruixos abaix però les pistes ja estan plenes de neu
• Taga: es veia ben nevat però el gruix ni idea

Fitxa ruta

Distància: 8.5km
Desnivell positiu acumulat: 1100 m
Desnivell negatiu acumulat: 1100 m
Alçada màxima: 2686 m
Alçada mínima: 1700 m
Dificultat: S3
Recorregut: Es surt de la primera corba a la dreta tancada (parrilla) baixant del Coll de Puigmorens cap a l'Hospitalet, es camina poc més d'un quilòmetre sense perdre alçada per la vora esquerra del riu fins trobar un pont per creuar el riu, poc abans de la Cabana de la Vaca Morta (si els gruixos són bons es pot baixar directe al riu, creuar el riu i flanquejar fin la cabana esquiant pel costat dret del riu). Un cop a la cabana es puja amb certa tendència d'anar a l'esquerra passant per sobre d'uns petits tallats o alternativament es flanqueja per sota dels tallats i es puja desprès. En els dos casos anem a parar a un llom ample que es remunta fins la carena divisòria de França i Andorra i es continua carenant fins el cim.
Track i mapa de la ruta (wikiloc): https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/cap-de-coma-del-forn-11602860   (no és el nostre track que no poso perquè ens vam liar al principi)

Fitxa ascensió

Data:  Dissabte 16 de Novembre de 2019
Meteo: 8 sota zero a la sortida i 10 sota zero al cim, vent fort a la carena
Estat de la neu: A la part inferior uns 30 cm de neu algo pesada i lleugerament encrostrada, insuficient per esquiar amb normalitat de baixada en alguns trams amb rocs o ginebrons. A la part mitjana i superior uns 40 o 50 cm de neu pols una mica humida.
Risc d´allaus: Fora d´época de butlletins, probablement perill 2 per purgues i allaus de fons de mida petita. Vam veure restes d'alguna allau petita (purgues) a zones de forta pendent fora de la ruta i una allau petita de fons a la ruta, probablement del dia anterior o de dijous, algunes cornises també petites
Horaris: 53 minuts de porteig i ensigalada pel costat del riu fins el pont vora la Cabana de la Vaca Morta, 4 hores de pujada, 1h30 de baixada fins la Cabana i 45 minuts més de porteig fins el cotxe.

el vídeo de los miércoles... Iglesias&Sánchez al rescate!

Hors Piste from Hors Piste - Short Film on Vimeo.

Tuc deth Miei 2258m, 9/11/2019

Retrobament amb l'hivern i la llum de l'Aran!

Cercàvem una finestra... i hi era, i ben farcida de neu. També retrobament amb bons amics que ens precedeixen obrint traça... la traça! obrir traça!
La sortida rodona "d'iniciació" o per fer amb petits-grans cegesquiadors!






Tuc deth Miei 2258m des del Pla de Beret, pujant directe i baixant més a l'est.
+/-400m; 4,5km; F-S2. Neu nova amb un gruix de més de 50cm que comença a transformar a les solanes.

Bona temporada, bones traces!

Joana, Bernat, Marta i Jaume

llibres... "LE MEILLEUR DU SKI DE RANDO EN EUROPE"

Bona recomenació que ens fan arribar:

La revista francesa Ski Rando Magazine, acaba de publicar un nou llibre amb més de 400 itineraris d'esquí de muntanya a Europa.

L'edició és bilingüe, en francès i en anglès, i el podeu trobar aquí:

https://www.skirandomag.com/ski-rando-europe/

Gràcies Pasqual!

Bones traces,

el vídeo dels dimecres... a ritme de Billy Strings

Ed Dujardin Spring 2019 from West Elk Project on Vimeo.