Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BICICLETA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BICICLETA. Mostrar tots els missatges
24 de des. 2025
10 de des. 2025
3 d’abr. 2024
17 de gen. 2024
22 de febr. 2023
22 de juny 2022
13 d’oct. 2021
7 de jul. 2021
2 de maig 2021
biciesquí a Varradòs - 1 i 2/05/2021
Tuc d'Arenho 2.524m i Tuca dera Pincèla 2.536m en volta circular
Es diu que la millor manera de predir el futur és crear-lo. I una mica d'això té anar d'excursió: per la preparació, la forma com hi vas, el que hi portes, com t'hi predisposes... i si de cop el dia s'obre i et poses a obrir traça en neu nova, muntanyes que brillen i blau intens al cel el present esdevé el futur que volies!
Vídeo del Carles:
Vídeo del Jaume:
Dissabte quedem per dinar com excusa per pujar a l'Aran, i ens preparem per la incertesa i l'austeritat amb un àpat memorable a l'Er Occitan de Bossòst.
Després de dinar tornem al Saut deth Pish: volem pujar a acampar a la Colhada de Varradòs, a 2.049m. Són prop de 8 km i 500m de desnivell que farem ciclant, carregant "l'imprescindible".
Fa un vespre de tardor, amb neu nova, flocs que van caient i un paisatge tot per nosaltres. Plantem la tipi i hem fet prou gana per preparar un arròs de muntanya, amb tota la seva litúrgia i ben regat.
Diumenge, com havíem previst, la predicció no es compleix i el cel blau guanya als núvols i boires. Sortim de la tenda esquís als peus amb aquell estrès de voler fer totes les fotos ràpidament abans el dia no s'espatlli... i no calia!
Tracem un itinerari bucòlic cap al Còth de Salient, passant sota el Tuc Nere i per sobre l'estany Cabrit o de les Truites, enlluernats pel Maubèrme que tenim tota l'estona al retrovisor.
Passat el coll ja veiem el Tuc d'Arenho que avui està com un mató! Ens atrapa alguna boira, però després d'una curta baixada al coll ens allarguem cap al Pincèla i el present ja és casí com el futur que volíem.
En Pep ens engresca a donar-li la volta: retornem al coll i enlloc de baixar per on hem pujat ens llencem cap a Moredo amb un bon descens fins la cota 2.000m.
Amb més neu es pot baixar fins la pista a la cota 1.850m però avui prenem un sender a peu que voreja era Montanheta per deixar-nos sota la Colhada de Varradòs que remuntem fàcilment i ja només queda desmuntar el tinglado i avall que fa baixada, agafant tant aire fresc i colors de Varradòs com podem ...perquè aquesta primavera no em parat de jugar a fer l'hivern amb ella, i ha estat un plaer!
Bones traces,
Carles, Pep i Jaume
12 de des. 2018
18 de nov. 2018
biciesquí a la Vall de Manyanet, 17/11/2018
Port de Filià 2400m i Serrat de Pleta Pelada 2546m
A recer de la llevantada i fugint dels homes i dones de poca fe arribem al poble de Manyanet, amb colors de tardor i ni rastre de l'hivern. Estem sols, amb la sensació de que el mon s'ha aturat i els núvols negres que venen del sud presagien l'apocalipsi... som bojos? hi haurà prou neu més amunt? si, som malats de neu i capficats amb les nostres coses lliguem els esquís i trastos com podem a les bicis, sort que no ens veu ningú!
La idea original era allargar la pedalada fins el final del camí, sota els estanys de Llevata, però una clariana quan érem a 2000m ens ha mostrat les pales i barrancs que baixen de Filià molt ben innivats (orientació oest). Doncs als esquís!
La pujada ha estat un regal, amb els núvols i boires fugint de nosaltres i un mantell blanc continu que es deixava pujar i ja ens feia veure que xalaríem en el descens.
Dalt del port hi ha tota la ferralla nova i mai estrenada de la no-estació. Nosaltres girem a l'esquerra (N) i prenem la carena que en porta al cim. A la nostra esquena, el Pic de Llena és un reclam per una propera pedalada-esquiada, i des del cim veiem tots els clàssics de Boí i el Paiasso.
La baixada ha estat ràpida i fàcil, i ja a las bicis ens ha atrapat una boira densa i fosca que només les bicis podien trencar...
Més que contents i amb totes les joguines altra cop al cotxe, anem a Buira a dinar (potser ens hem passat de pecar avui!)
Itinerari:
- en bicicleta: Manyanet 1494m - Clot del Vedat 2000m (7+7km, +/-550m, pista en bon estat però amb rampes ben fortes)
- amb esquís: Clot del Vedat 2000m -Riu de Manyanet 1950m - barranc de Pleta Pelada - Port de Filià 2400m - carena - Serrat de Pleta Pelada 2546m - descens per la pala - Clot del Vedat 2000m (+/-600m; F, **, S2; neu una mica endurida a la pujada, no gelada, i cremeta al punt en el descens, que apurant l'hem fet fins el riu vora els 2000m)
Roser, Pep, Marta i Jaume
Bones traces!!!
30 de maig 2018
3 de maig 2017
20 d’abr. 2017
Accés al refugi Cap de Llauset – Biciesquí a Gelada 14 i 17 d'abril de 2017
14 d'abril: Accés al refugi Cap de Llauset.
Per a mi la millor manera d'arribar al refugi malgrat els primers 300+m amb els esquís a coll.
Notes de viatge: La neu ja va perdent la seva blancor, però encara aguanta.
El flanqueig (800m) per sobre de l'Estany Fer, segons les condicions de la neu pot ser molt pesat, considereu tant de pujada com de baixada (sobretot de baixada) aproximar-vos a la base de la colladeta de Rigüeño.
Molt agradable el planeig per Anglios. Baixant vaig pensar que un altre dia havia de fer-lo de pujada sense pells. La resta del camí, amb pendents suaus però suficients per a disfrutarles.
 |
| Els dos camins. A la dreta, l'estany Fer |
 |
| El refugi, baixant de la Collada de los Ibones |
 |
| Fent un cafè gaudint del sol. |
Itinerari:
Boca nord del túnel de Fogar (1.440m) - Barranc de Rigüeño - Colladeta de Rigüeño (2.282m) – Coll d'estany Fer a Anglios (2.276m) – Collada de los Ibones (2.521m) – Refugi Cap de Llauset (2.425m) +/-1.250m, F-S2
Boca nord del túnel de Fogar (1.440m) - Barranc de Rigüeño - Colladeta de Rigüeño (2.282m) – Coll d'estany Fer a Anglios (2.276m) – Collada de los Ibones (2.521m) – Refugi Cap de Llauset (2.425m) +/-1.250m, F-S2
17 d'abril: Cap de Gelada amb biciesquí.
El dia abans, baixant de Viella, pel túnel de Lledó em va semblar que a Gelada hi havia prou neu. Al acostar-m'hi per investigar vaig trobar que la barrera de la pista a Gelada, variant de la 1a etapa de la Pedals de Foc, tenia un candau posat, de manera que vaig pensar que podia ser una oportunitat per al biciesquí.
Segueixo la pista fins el Barranc de la Salvassa, on puc calçar esquís. Per donar una mica d'emoció al tema pujo pel bosc intentant trobar la sortida del laberint (neu amb distribució molt irregular cobrint el 50% de la superfície, però quasi continua cercant el camí adient). Si no, la pista té un bon gruix de neu fins el Collet (waypoint recomanable), des d'on va bé decidir l'itinerari de pujada final en funció de la innivació. La petita bifurcació de la foto senyala el també possible accés pel bosc. El camí de la dreta és el més còmode per pujar i el de l'esquerra el millor per baixar, si no ens fa res fer la petita remuntada per anar a trobar la pista.
Segueixo la pista fins el Barranc de la Salvassa, on puc calçar esquís. Per donar una mica d'emoció al tema pujo pel bosc intentant trobar la sortida del laberint (neu amb distribució molt irregular cobrint el 50% de la superfície, però quasi continua cercant el camí adient). Si no, la pista té un bon gruix de neu fins el Collet (waypoint recomanable), des d'on va bé decidir l'itinerari de pujada final en funció de la innivació. La petita bifurcació de la foto senyala el també possible accés pel bosc. El camí de la dreta és el més còmode per pujar i el de l'esquerra el millor per baixar, si no ens fa res fer la petita remuntada per anar a trobar la pista.
 |
| No ho sembla, però el camí de la dreta té neu quasi continua. Al fons, el massís de l'Aneto, |
 |
| Vista de la banda de la Vall de Boí. |
 |
| Vista de la banda de la Vall de Barravés. |
 |
| Cap a casa, els canelons esperen! |
Ningú en
tot el camí, llevat d'una guineu, quatre isards i el bram/lladruc d'una daina.
Itinerari:
Bicicleta: Barrera (1.380m) – Pista de Senet a Gelada - Barranc de la Salvassa (1.840m)
Esquís: Barranc de la Salvassa (1.840m) – Collet entre el Tossal dels Civils i i el Pic de les Pales de Port (2.055m) – Cap de Gelada (2.449m) +/-1.069m, F-S1
Jaume S
12 de nov. 2014
30 de jul. 2014
el vídeo dels dimecres... temps d'alforges
24 dies i prop de 1000km en bici (i esquís de muntanya!). Visca!
2 d’oct. 2013
8 de maig 2013
Milieu(3.130 m.) i Grand Pic de Tapou(3.150 m.) - 5 de maig de 2013
Un parell de corbes amunt de la pista que des de Gavarnie puja cap a la presa d'Ossoue(1.400 m.)-Coueyla d'Eras Baques(1.800 m.)-llacs de Montferrat(2.430 m.)-pic du Milieu(3.130 m.)-Grand Pic de Tapou(3.150m.)
+1.800 m.(bici: 100 m./1,5 km.; a peu: 300 m.; esquí: 1.400 m.), 10h, S2-S3***
Després d'esmorzar a quarts de cinc de la matinada al refugi Grange de la Holle sortim amb ganes de fer una nocturna bicicletera per la vall d'Ossoue, després de diverses consultes semblava que era un bon mitjà de transport, je, je,... Negra nit, pedalem confiats, ben aviat apareix la primera allau, superable, "això ens assegura que no passarà cap cotxe", diem... de sobte les nostres migrades llums descobreixen un gegant descomunal de neu i pedres que ha decidit fer nit al bell mig de la pista, impressionant!! Com aquest en trobarem tres més, d'altres de més petits, rocs, branques,... vam veure néixer el dia ben distrets.
Quan la vall d'Ossoue s'obre apareix imponent el massís del Vignemale i ben centrat al fons albirem el Tapou tenyit de vermell, que n'és de lluny! Calcem esquís a la Coueyla d'Eras Baques(1.800 m.).
El nostre itinerari és acollidor alhora que enrevessat, és important agafar referències com el pic Rond o el pic Pointu, ambdós els voregem per la dreta. Des dels llacs de Montferrat hem d'anar a superar l'esperó NE del Petit Pic de Tapou que ens amaga una pala prou pendent que penja sobre la vall d'Ossoue, impressiona una mica.
A partir d'aquí flors i violes fins al coll Superior que queda a l'esquerra del Tapou, des d'aquí quines vistes de les parets que defensen el pic de la Cerbillona!
De tornada haurem de fer alguna petita remuntada, una d'elles amb pells. Arribem al cotxe encara amb salivera dels paisatges viscuts i impressionats per les allaus que de ben segur faran dificil obrir la pista a curt termini i amb ganes de fer d'altres cims de la zona quan la pista sigui més ciclable!
Per molt poc no coincidim amb la colla del Somont que han viscut una experiència semblant.
Bones traces de primavera!
Oriol i Pep
Lustou (3.023 m.) - 4 de maig de 2013
Tramezaïgues(963 m.)-Frédançon(1.400 m.)-coll de Lustou(2.649 m.)-pic de Lustou(3.023 m.)
+2.100 m.(bici: 550 m.; a peu: 300 m.; esquí+cresta a peu: 1.250 m.), 9h., S3***(rampa final de 45 graus per accedir al pic pel costat N.)
Sense matinar massa, després trobarem la neu que trobarem..., cap a les 7 del matí enfilem amb les bicis la "route barrée" que des de Tramezaïgues puja cap a l'Hospital de Rioumajou, seran 9,6 km. de molt bon fer, el paisatge s'ho val. La carretera està "neta" però de moment els francesos mantenen la ruta tallada. De tornada, a la tarda, hem vist cotxes pujant i entre ells un de la "gendarmerie" o similar.
En una hora arribem a Frédançon on prenem una pista, ja sense asfalt, que per la vall de Péguère ens durà fins a un pontet on haurem de deixar les bicicletes (1.500 m.). Ara toca carretejar esquís resseguint primer la riba esquerra del torrent de Péguère i ben aviat el torrent de Piarre que travessem per guanyar la seva Riba esquerra. Travessem un bosc d'avets, la primavera es deixa entreveure amb molta verdor i algun bolet.
Cap a la cota 1.700 tombem clarament cap a l'E., només resten 100 metres per trobar la neu i amb ella rastres d'animalons a la recerca de menjar. Ja amb esquís anem guanyant alçada per sobre del torrent que resta a l'esquerra ben encaixat. Travessem un punt de petites allaus esteses entre els arbres fins que al voltant dels 2.000 m. el paisatge s'obre definitivament amb un munt de pales ben llamineres que davallen des dels contraforts rocosos que protegeixen el Lustou que encara és lluny.
Ens dirigim cap al coll de Lustou i des d'allà encara progressem amb esquís fins aproximadament els 2.750 m.
A partir d'aquí una mica de trempera, la cresta es va complicant amb els tres dits de neu que han caigut el dia anterior.
Ben aviat decidim desgrimpar una mica per tal de flanquejar el vessant N. fins a trobar una rampa de neu que en fort pendent desemboca directament al cim.
Per aquesta banda la baixada amb esquís es veu prou temptadora, potser algun dia en travessa?
Prop de dues hores i mitja de feina per fer cim i recuperar esquís fan que la neu hagi agafat aquella consistència enganxosa primaveral que t'espatllen una mica el dia, que n'és de bo matinar a la primavera!
Salvem el descens i les allaus, només restarà recuperar les bicicletes per gaudir d'una pista/carretera que ara sí que es farà ben curta. Per recuperar-nos d'aquest gran dia ens esperen més de dues hores de cotxe fins a Gavarnie...i un bon sopar al refugi Grange de la Holle.
Bones traces matineres de primavera!
Oriol i Pep
Subscriure's a:
Missatges (Atom)