II Trobada de CEGequidors/es a Tavascan el 20-21-22 Febrer 2026

El passat cap de setmana 20-21-22 de Febrer ens vàrem trobar, ni més ni menys que 43 CEGesquiador/es al refugi de la Pleta del Prat !! No cal dir tot un Èxit de convocatòria. L’any passat el límit era de 30 persones, per la capacitat de la casa al costat del santurari de Meritxell, que acabarem essent 24persones. En aquesta ocasió la junta de la secció la va programar de forma encertada tot just després del curs de iniciació per engrescar als nous companys.

Aquesta vegada hem introduït una novetat: Reservar 8 places a nouvinguts de la secció i curs de iniciació, una gran idea de la junta actual que ajuda a la dinamització de la secció.

Les ganes de trobar-nos, ho demostra que les places es van esgotar (inicialment 28+8reservades a part) en menys de 12hores!! Tancant el formulari en temps record, obrint un divendres a la nit i tancant-lo el dissabte al matí.

El nostre veritable objectiu era trobar-nos, independentment del nivell i experiència , per socialitzar, conèixer-nos i gaudir del nostre esport preferit en un ambient inclusiu. Gràcies a la generositat dels voluntaris que es van oferir a coordinar al inscriure’s a la proposta, vam poder oferir itineraris per a tots els nivells: des del nivell avançat del Pic de Ventolau, al pic del Campirme, passant pels Pic de la Cima o el pic de la Coma del Forn. Vàrem fer 6-7 grups per nivells i ritmes.

Aquesta diversitat és la riquesa d’aquest club, i és el que ens permet dir que som un club obert a tothom, independentment de la seva experiència.

Divendres 20:

Ens vàrem trobar al Refugi de la pleta del Prat a sopar i començar a parlar dels objectius de l’endemà.

 Dissabte 21:

El cap de setmana ha estat esplèndid en tots els sentits: des de la quantitat i qualitat de neu, fins al temps (sense vent!) i un sol radiant quasi primaveral.

Toc de corneta a les 7:30 per a esmorzar i toc de sortida a les 9:00. 

• 4 grups: el Pic de Coma del Forn (2.683m), i els més assedegats de metres afegint el Campirme (2.632m).
• 1 grup: Pic de la Cima (2.457m)

Com que a alguns companys havien de fer gana pel sopar, van anar de excursió fins al mirador del Corbiu.

Avui petem el menjador quasi al complet amb tots els inscrits, inclús aquells que tenen allotjament fora del refugi que no volen perdre’s la oportunitat de compartir un agradable sopar en comunitat.

 

Diumenge 22:

A les 9:00 ens apilotem darrera de la banderola del CEGesqui per immortalitzar la trobada, alguns despistats no hi arriben a temps.

• 2-3 grups: el Pic de Ventolau. (2.851m)
• 2-3 grups: Pic de la Cima (2.457m)
• 1 grup: Pic de Campirme (2.632m)

 No us perdeu el vídeo de Carles P.:

 Video II Trobada CEGesquiadors/es a Tavascan

 Agraïments:

Donar les gràcies al refugi de la Pleta del Prat per acollir-nos i la paciència.

Una menció especial a tots els coordinadors: Héctor A., Àlex M., Cesc D., Oriol S., Quique A., Rosa S., per a portar a terme les diferents sortides. Sense vosaltres no hagués estat possible! També gràcies a tots els que heu ajudat als nostre companys amb menys experiència amb consells i tenir cura en tot moment.

Per últim no podem oblidar que la traça oberta que ara resseguim es gràcies a les persones que ens han precedit i que ara sigui més còmode avançar cap al nostre objectiu. Tots els que ens agrada aquest esport sabem millor que ningú com de dur es obrir traça nova, per tant no podem més que donar gràcies pel camí i el projecte que es va obrir del no-res, i que son tot un referent al país.

Ens veiem a la propera!  Però mentrestant, a seguir fent ZzZz de pujada i SsSsS de baixada marcades a la molta neu del Pirineu. Ens veiem aviat!

 

Text: Roger G.

Fotografies: de Tots els participants

Video: Carles Perera.

Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya 2026

Aquest 2026 el CEG ha ofert novament a socis, no socis i nous socis -en definitiva, a tothom- el curs d’iniciació d’esquí de muntanya. Afortunats!

Ja d’inici, les expectatives eren altes. Una formació extensa i exhaustiva repartida entre el 20 de gener i el 4 de febrer amb 5 sessions teòriques, un manual d’apunts que en diríem canella fina i 2 caps de setmana meteorològicament diversos i ben entretinguts.

 

Crec que després de tenir la primera trobada i de prendre consciència del material bàsic i necessari, molts vam sortir d’allà amb la sensació que necessitaríem una conversa amb l’Excel de les despeses. I també amb la primera anècdota. Encara avui somiem amb en Quique i els seus pantis.

L’humor, com l’amor per la muntanya, és un llenguatge que genera vincles. Això anirà bé, pensava. Ens alimenten les ganes d’aprendre, d’estar envoltats de nata i de sentir l’emoció de les primeres vegades. També ens amoïnava una mica el Meteoblue amb les previsions de nevada. Encara més?

L’Albert desplega la seva màgia logística i organitzem els cotxes. En el meu cas, primera cita amb la Marisol, en Josep i en Xavi a Sagrada Família. Connectem! 

La resta, o gran majoria, en trobem per sopar al restaurant dels “plats impossibles” de la Molina. 
Ens instal·lem al refu i escollim llits com quan anàvem de colònies. Qui no corre vola. I cadascú amb la seva pretesa estratègia. 

En Xavi González i la Pili ens reben l’endemà al bar. Juntament amb en Roger i els 3kg de coca que ens ha portat per fer-nos salivar. Ens ho prendrem amb calma. Tenim paquetón de nou. Els ànims decauen. Volem jugar i no ens deixen sortir al pati.  

Així que aprofitem per ampliar i retenir més coneixements en la matèria mentre mirem de reüll a l’exterior. Encara no? He esmorzat per 3 i em sobren kcal d’energia.  

Ja sortim fora! Tenim tanta neu que podem posar-nos les pells des de la porta. No cal complicar-se la vida. En Xavi s’inventa una alternativa que ens farà recuperar la fe i gaudir de valent. 

Protocol DVA i primeres traces amb les pells. Alguns amb més elegància que altres. Coordinem i enfilem amunt. Tenim un autònom entusiasmat al grup que se’ns escapa...

I ara que tot just ja començàvem a interioritzar l’arrossegament de peus, en Xavi ens repta amb la volta maria. L’entrenament avui és tot cognitiu. Cop de taló diu...Més aviat veig coces de cavall. Però sembla que funciona.

Toca girar cua i treure pells. Els més ansiosos, entre grits d’eufòria, baixen flotant entre neu pols. 

Sopar de senyorets i germanor i fins l’endemà. 

Bon dia! Ens llevem amb solazo. Protocol descongelar cotxes i punt al pk d’Alabaus. 
Xino xano, treiem capes i la càmera. Quines vistes i quin goig de dia! Fem el nostre “cim” i la foto finish de rigor. 

I no avisen però...això era la part fàcil. Ara anem fora pistes. Cap avall i sense fre. Això no era un curs d’iniciació? I aquestes bèsties que baixen com si res? Altres, en canvi, lluiten per sobreviure. Estic convençuda que si poguessin, anirien amb els esquís posats a Barcelona i arribarien abans que nosaltres amb el cotxe. Fi de la jornada. Cap a casa, abraçades i fins la propera. Ja som un equip. Donem les gràcies a en Quique i la Pili pel suport moral i la paciència. 

El segon cap de setmana posem rumb a Tavascan de la mà de l’Adrià i l’Eli. Arribem i oh! Sorpresa! Allotjament de categoria i llar de foc de categoria. Petits grans plaers de la vida d’hivern. Plaer també l’esmorzar que ens rep l’endemà. 

En Xavi ens refresca memòria d’alguns conceptes i ens avança que anirem a l’antiga o  tancada pista de Tavascan i farem pràctiques de grampons, esgrima de motxilles amb esquís, simulacre (sent generosos) d’allau, test de neu i més voltes maria. I més nevada, no fos cas que s’acabi la poca que tenim. 

Diumenge toca lliçó d’improvisar plan B davant de l’escenari de risc d’allaus no massa desitjable que es llegeix. Cal aplicar, doncs, el principi de conservació, seguretat i prevenció. Cosa que no impedeix que puguem seguir aprenent, divertint-nos i emocionant-nos amb l’entorn. 

Baixadeta disfrutona i dinar sota l’escalf del sol amb regust de comiat, de que la festa s’acaba però amb l’esperança de retrobada i de marcar el curs com un punt de partida a la pràctica d’aquesta disciplina tan excitant com exigent i complexa. 

Alguns marxen amb deures, d’altres amb nova data marcada a l’agenda, però tots amb un somriure de orella a orella i la satisfacció de l’assoliment de la formació.  I si bé no tenim diploma acreditatiu, sempre en quedaran les fotos, el xat col·lectiu, aquesta crònica i l’empenta del club.  

Gràcies a totis per aquest record. 

Marta Montes i una colla de cegesquiadors i cegesquiadores novells. Marta M

Jordi C, Paula B, Arnau A, Dean K, Carles X, Montserrat C, Josep F, Marisol G, Sebastiano S, Xavier M

i Roger A.

Salut, cames i piles al DVA.