el vídeo dels dimecres... cabres piulaires

...o la tonteria dels dimecres! (un resum del que s'ha piulat aquesta temporada a cegesqui)

Alps Suïssos - Balanç nivològic de la temporada 2007-2008

foto Giovanni Rocchietti (avalanche du Fifre, 18/05/2008)

Fi de la temporada? segurament no, però els suïssos (Institut fédéral pour l'étude de la neige et des avalanches ENA, Davos) ja en fan balanç: inici precoç, neu de suficient a abundant, i poques víctimes d'allaus (11 quan la mitja són 25). Report complet aquí.

I dos links interessants:

• Traducció de l'ACNA de la comparativa d'ARVA publicada al número 327, de març de 2008, a la revista Montagnes Magazine.
• III Jornada tècnica de neu i allaus / 3ua Jornada Tecnica de Nhèu e Lauegi (Betren, Val d'Aran 18, 19 i 20 de Juny de 2008) (les inscrpicions estan tancades. En cas que algú estigui interessat, hi ha llista d'espera i potser es pot fer alguna cosa)
  

Xavi Aymar i Xavi Arias han fet el cim de l'Everest!

Everest (Chomolungma, Samargantha) 8848m

Ho han aconseguit aquest matí i ja es troben al Camp 4 descansant. En dos dies tenen previst arribar al Camp Base (+ info)
Enhorabona i moltes forces per la baixada!

(no és esquí de muntanya, però el seu esforç mereix reconeixement mentre els mitjans públics de comunicació parlen de barça, español i F1...)

el vídeo dels dimecres... Spitzberg

Els que hem patit la febre àrtica tenim sovint recaigudes i ens mirem destins llunyans, freds i blancs... les illes Svalbard, mooooolt al nord de Noruega, són un d'aquells llocs per anar-hi alguna vegada. Aquí trobareu el link a un vídeo d'uns francesos que hi han estat aquest abril.

+ Info d'aquesta expe i de travesses àrtiques en general a skirandonnenordique.com

Proposta sortida 24 i 25 maig

Aneto per Aigualluts i Espatlla

El proper cap de setmana i dins del Cicle de Sortides per a Esquiadors de Muntanya del CEG hi ha programada aquesta ascensió. Més informació al nou cegracia.cat

Pic d'Arcalís 2776m (La Primavera la neu altera !!)

Ascens al Pic d'Arcalís 2776m, 12 de maig de 2008.
Joan M. C, Glòria V, Ramón A, Manel C, Ricard M.

Estat de la neu: Primavera, transformada fonda i crostra. ( O sigui, molt cutre)
Temps: Molt ennuvolat, nevada feble el darrer tram de descens.
Dificultat: F, S1/S2. PD si es puja al cim d'Arcalís.
Desnivell: 840m

Avorrits d'esperar sota el paraigües al Pla de Barcelona, hem decidit traslladar-nos al "país dels Pirineus" per provar sort.

Aquesta època és ideal per entrar i sortir d'Andorra sense cues, allotjar-se sense problemes i gaudir de la muntanya amb poca gent.

Després de fer nit a la borda Jovell (Sispony) ens traslladem a l'estació d'esquí d'Ordino, a peu d'estació, cota 1940m, ja ens podem calçar els esquís (tot i que alguns obtem per pujar una mica més en cotxe, je, je). Pugem per les pistes seguint el cadira que ens porta al coll de les Portelles 2552m. D'aquí remuntem una canal ampla que ens porta a la cota 2700m (inestable segons innivació). Des d'aquest punt, mentres uns pugen al Pic d'Arcalís a peu (PD, algun pas de IIº), uns altres fem la cota que anomenaríem pic del coll d'Arcalís 2754, amb esquís als peus.

El descens potser és dels més cutres que hem fet els darrers cinc anys, neu fonda, crosta, transformada i, si m'ho permeteu, imbècil. Només els darrers 150m de desnivell s'esquien mitjanament bé.

Bones traces !!

PD: no val la pena que hi posem fotos

Massís del Gran Combin, Valais

Gran Combin (4314m), Petit Combin (3663m) i Combin de Corbassière (3715m).

10,11 i 12 de maig de 2008

Mini-expe de 3 dies a Suïssa pel pont de segona Pasqua.
Manel Borrel, Martí Gasull, Carles Lluch

Dissabte 10.

Aproximació al refugi de la Panossière o F.-X.Bagnoud (2645m) – 3h50,+1300m, GPS wikiloc.

Volem a Zurich i conduim en 3 hores fins a Fionnay (1490m). Aproximació al refugi de la Panossière, amb esquis a partir de la cota 1780m. A mig camí cal perdre alçada, baixant uns 100m des de la cota 2110 fins al fons de la vall. Bon temps i calor. Refugi privat, molt còmode, on preparen excel·lents sopars.

Diumenge 11.

Grand Combin de Valsorey (4184m), de Grafeneire (4314m), de la Tsessette (4135m), GPS wikiloc.
Ascens pel “couloir du gardien”, descens pel “Corridor”. 10/12h, +/-1800m.

Travessa de la muntanya, recorrent els diferents cims i entravessant les glaceres suspeses que ocupen tot el vessant nord de la muntanya. Ambient alpí i glacial com trobarem en poques muntanyes als Alps. Cal posar grampons i carregar esquis en diferents ocasions.

Despertador a les 3h. Llarga remuntada de la glacera de Corbassière. La via del guarda es troba justa de neu, però enguany, per ara no presenta cap pas difícil. Es pot fer sense picar gel, un sol piolet és suficient (a dia d’avui). El cim de Valsorey es fa gairebé de passada, és l’únic des del que podrem gaudir de les vistes. Abans d’arribar al cim de Grafeneire, entra la boira, i ens complicarà la orientació a partir d’aqui. Fem el cim amb esquis als peus. Per accedir al cim de la Tsessette i el “Corridor”, cal anar a superar el “mur de la Côte”, flanqueig i descens obligats per arribar al coll (pt.4083 en els mapes). Entrem al mur a la cota 4150m de l’aresta que davalla de ”l’aiguille du croissant” per flanquejar per sobre del gel de glacera a la vista. És pendent, però hi ha molt bona traça. El cim de la Tsessette es fa sense dificultats. El descens pel Corridor (antiga via normal) té uns 400m de desnivell. És senzill, però molt exposat a les caigudes de seracs, i ja s’ha abandonat com a via normal al Combin. Avui, només s’acostuma a fer de baixada. Part del recorregut es fa entre els blocs caiguts i trams gelats per on han baixat els seracs. Cal passar distanciats i no parar fins sortir del perill (encara em fan mal les cames). A partir d’aqui, seguim fins al refugi pel mateix itinerari de pujada.

Dilluns 12 de maig

Petit Combin (3663m) i Combin de Corbassière (3715m). Descens per Follats i retorn a Fionnay. 8h30, +1300m/-2600m, GPS wikiloc

Fem l’ascensió per la ruta normal, fent la volta vorejant el Combin de Corbassière pel sud. Pales suaus fins el coll a 3570m al oest del mateix cim, en que saltem al plateau de la part alta de la glacera de Follats. El Petit Combin es fa amb esquis fins al cim. Aquest és el més esquiable i recomanable dels cims a fer des del refugi (4h30). Esquiem fins a la cota 3500 (propera al coll que hem fet a la pujada), posem pells, i anem a fer el Combin de Corbassière. Es deixen els esquis sota el cim i continuem amb grampons fins a dalt. Fer aquest cim comporta afegir poc més d’1h de temps.

El descens el seguirem fent per la glacera de Follats. És un descens inoblidable, 1000m ininterromputs que arrenquen al plateau (tipus Vignemale) per anar-se redreçant més i més fins precipitar-se a la glacera davant del refugi. Compte si hi ha mala visibilitat, cal trobar el camí entre les zones obertes de la glacera i saber trobar la manera de sortir-ne per arribar a la glacera de Corbassière. Nosaltres ja no passem pel refugi i seguim el descens fins a Fionnay (1490m).

Volem a Barcelona des de Ginebra, a dues hores de cotxe.

Bones Traces.

el vídeo dels dimecres... vídeo protesta

La setmana va de vídeos de Chile. Aquest que he trobat és d'uns americans que viatgen a la zona de Rio Baker, a la Patagònia xilena, a fer esquí de muntanya i expliquen la història d'una companyia que hi té interesos econòmics (rescloses, electricitat) en una zona natural salvatge fins ara. A més a més sembla que les rescloses poden posar en perill vides humanes per les crescudes del famós riu... La història és del 2006 però he vist en altres vídeos que el debat segueix obert. Una curiositat: el dolent de la pel·licula és ENDESA (autor del vídeo: Skimohr)

4 DIES PER LA VANOISE

Aprofitant el pont del primer de maig hem fet una escapada a la Vanoise per practicar l’esquí de muntanya.

Vídeo de jcastel6:

Les activitats han estat molt intenses:

- Dia 1: Sortida de casa a les 4’00 AM. Arribada a Val d’Isère i pujada amb esquís fins al refugi de Fond des Fours (2.537 m). Magnífic refugi, gairebé colgat per la neu.
- Dia 2: De matinada sortim en direcció als cims. Comencem fent la Pointe Sud de Bézin (3.061 m). Després pugem l’altra punta: Pointe Nord du Bézin (3.026 m). Després, sense pells, baixem esquiant fins a un estany gelat situat sota del coll des Fours. Remuntem el coll, novament amb pells, i per la carena arribem a la Pointe des Fours (3.072 m). Baixem esquiant per una gran pala fins al refugi.
- Dia 3: Novament sortim de matinada. Arribem al cim de la Pointe Méan Martin (3.330 m). La gelera està totalment coberta per un gruix de neu important i, per tant, no cal prendre les precaucions típiques dels glaciars. Baixem esquiant fins situar-nos sota el coll de Méan Martin. Després remuntem fins al cim de l’Aiguille de Méan Martin (3.278 m). La baixada, per l’altra banda, ens dóna una nova oportunitat de gaudir d’unes condicions de neu excel·lents. Baixem fins al refugi de la Femma (2.352 m).
- Dia 4: Sortim encara més aviat, ja que avui mateix hem de retornar a casa. Pugem a la Pointe de la Sana (3.436 m), per la seva gran pala. Des del cim gaudim d’una panoràmica molt extensa: Mont Blanc, Gran Paradiso, Ècrins ... i en primer terme la Grande Casse i la Grande Motte, a més dels cims del dia anterior, la punta i l’agulla de Méan Martin i les Pointes du Chatelard. Després, una magnífica esquiada (excepte el tram final ...) fins al punt de partida i retorn a casa.

Luis Javier, Josep Rafel A., Joan C. i Joan Y.

Podeu veure un àlbum de fotos de la sortida aquí:

http://picasaweb.google.com/jralsinad/Vanoise?authkey=Ww0588_eamU

Audiovisual - "BENVINGUTS A LA CASA DE PILLÁN! "

Històries de Xile amb esquís de muntanya.

A càrrec d'Elisabet R, Carles L, Joan B i Roger Llorenç
Dijous 15 de maig, a les 21:30h
Club Excursionista de Gràcia, Passatge Mulet, 4 08006 Barcelona.

Introducció dels autors a aquest audiovisual:

Any 2007. L’hivern passa de llarg de casa nostra, l’estiu sembla no tenir fi, i l’enyorança de la neu pot amb nosaltres. Diuen que a Xile ha nevat molt... Diuen que és una terra de volcans... Serà veritat? Documental en Alta Definició filmat l’agost-setembre del 2007 en què 4 esquiadors de muntanya recorren les regions xilenes del Bío-Bío, Araucania i De Los Lagos, així com el Bariloche argentí, fent ascensions als volcans i cims més característics de la zona. Projecció d’esquí de muntanya però, sobretot, de les històries viscudes i narrades a la terra de Pillán. Si us interessa, esteu convidats. Fins dijous!

Link a la piulada del Carles.

Coordinadors del Cicle d'Audiovisuals Josep Buch i Parera: Karen Malfrait, Àlex Duran i Núria Ferrer.

l'Odile i la belle donne (complement de la Belle Belledonne)

l’Odile i la “belle donne”

“Revuelta en el frenopático, el hombre del tiempo ahorcado y todo por haber jugado al Telediario. La asamblea de majaras se ha reunido. La asamblea de majaras ha decidido: mañana sol y buen tiempo.”
(aquest text és una aportació temporal i reversible de “Don Vito y la revuelta en el frenopático”, de Kortatu)

El xicot que agafem en autostop va a Revel. En el curt trajecte que fa amb nosaltres, ens explica que les flors que porta es regalen tradicionalment el primer de maig; de les que ha comprat a Grenoble, ens en dóna un ramet.

Quan arribem a l’aparcament de Pré Raymond 1372m hi trobem el cotxe dels catalans que ens han avançat a l’autopista. Companys d’altres aventures muntanyenques, encara no saben que tornarem a compartir espai i temps.

Esquís a l’esquena, els 25cm de neu nova que van caure feia res, s’havien fos i van deixar el camí fet un fangar.

La pista puja amb ganes pel mig del bosc fins que es converteix en camí; llavors s’humanitza una miqueta. Arribem a la neu al cap d’uns ¾ d’hora i “normalitzem” la situació.
El sol, en allò que serà habitual tots els propers dies, escalfa de valent.

El flanqueig del llac de Crozet 1974m és el pas previ per arribar al coll de la Pra 2175m, des d’on es baixa fins els 2110m del refugi de la Pra.

Ens surt a rebre l’Odile, la guarda, dona amb curts cabells pelrojos i cara colrada per la vida mateixa, que s’emociona d’allò més quan l’hi regalem el ramet que ens ha donat el noi de Revel. La seva simpatia serà un obsequi afegit a la seva bona feina.

Els altres catalans no semblen gaire sorpresos quan ens veuen entrar; s’ho esperaven des que l’Odile els ha demanat si eren els “Martínez”.
Salutacions i comentaris obren la porta a la fusió de persones i objectius en una causa comuna.

Divendres, mentre la majoria de la població occidental treballa, nosaltres set i tres francesets esmorzem austerament, escampant la mantega i la melmelada al pa, damunt la taula, sense plat ni tovalló; molt francès això.

Per consell de l’Odile, anirem avui a la Croix, el cap de setmana pot haver-hi molta gent. De fet ja en trobem que pugen directament des de l’aparcament, però no és pas la romeria de la Pica un diumenge qualsevol.

La Croix de Belledonne 2926m és la punta més baixa, però l’única esquiable de les tres que formen els Pics de Belledonne, visibles només quan arribem al coll de Belledonne.
Des de la talaia d’aquest estret cim la vista se’ns perd en la immensitat de desconeguts pics, valls i muntanyes, i sense saber-ne l’origen, s’entén que el seu nom sigui el de la bellesa d’una dona.

De tornada al refugi, aprofitem per pujar el Grande Lance de Domène 2790m pel seu vessant E i baixar directament al refugi pel costat W.

El box del nostre “dortoir” té sortida directa a una balconada del refugi on aprofitem per a estendre-hi la roba del dia.
Mentre ens cruspim una part dels queviures, amb Pelforth i Panachè, els natius jeuen com a llangardaixos a l’esplanada de davant del refu.

Anem netament cap al S, les ganivetes són absolutament necessàries per a flanquejar l’inclinat pendent que envolta el llac Claret.
Arribats a un coll sense nom, traiem el mapa per a definir el que veiem i situar on volem anar. Les Puntes de Jasse Bralard, no deixen marge d’error i emplacen perfectament la resta de muntanyes.
Davant nostre, la cara N del Pic de Mirebel sembla inaccessible amb esquís. Després, quan ens hi acostem, ens la treballem seguint una antiga traça malmesa per les allaus que la muntanya ha anat perbocant.
Els darrers 125m els fem amb els grampons, més per precaució que per necessitat. Pic de Mirebel 2603m.

Llisquem cap al coll de la Grande Vaudaine 2485m sota un potent sol de migdia.
L’Odile ens ha advertit sobre el “tres dangereux” flanqueig de la cara E de la Grande Lauziére. Tornem a calçar les ganivetes o els grampons, segons preferències, i escometem la feina amb un pèl de recança.
Potser és una mica tard per a fer aquests passatges.

Una irregular piràmide de pedres forma la fita cimera de la Grande Lauziére 2741m.
El descens per la cara W és èpic, trobem la neu en el seu punt òptim per a esquiar a cor que vols.

Avui, dissabte, l’esplanada del refugi encara hi té més pobladors; però la noia de cabells daurats, llargs i arrinxolats, tan alta com prima, que amaga els seus ulls de color cel darrera les ulleres de sol, no ha tornat.
Potser només haurà estat un miratge de la Belledonne...

En Cristian és un vell militar retirat que va estar destinat 18 anys per aquestes muntanyes. Viu a Briançon i ha vingut a passar aquest dies amb els guardes de la Pra, coneguts seus de fa temps.
Amb ell fem l’última excursió d’aquests dies.

Toca tornar cap a casa. Ens acomiadem de l’entranyable Odile i d’aquestes muntanyes, una autèntica descoberta, de bellesa quasi mediterrània i lluny de la massificació de les zones amb més renom.

Quan deixem enrere el refugi de la Pra, el sol encara no s’ha tret les lleganyes.
Anem a trobar el llac Merlat que travessem abans de remuntar els pendents que ens menaran al Grand Colon 2394m.
Fem un intent de descens per la seva Nord, però les condicions aconsellen anar a buscar una baixada més còmoda.
La trobem per un collet a 2260m a l’Est del cim, que passant per sota de la Roche Fendue ens situa al llac de Crozet, una mica més fos que quan hi vam passar a la pujada.

Al restaurant de les Granges de Freydière encara hi queda alguna taula lliure a l’ombra. Ens hi acomodem per a gaudir de les delicatessen de la gastronomia local abans d’enfilar els 700km que ens separen de casa.

El Manel em diu que posi el CD amb la cançó de l’Alaska. Encara no ha acabat que ja dorm, i el Ricard també.


Massís de Belledonne
refugi de la Pra
Croix de Belledonne
Grande Lance de Domène
Pic de Mirebel
Grande Lauziére
Grand Colon

1 al 4 de maig, 2008

Manel, Ricard, Ramon.
i Joan, Pere, Teresa, Úrsula.

Alpes Grées S: Col d'Arnes, Colerin, Albaron

Nosotros franceses estabamos tambien en el refugio d'Avérole de los Alpes Grées este primero de Mayo! Pero hicemos un giro un poco differente:

Dia 1: Subida al refugio d'Avérole desde el punto final sin nieve de la carretera.

Dia 2: Pointe Marie (3350m) - Col d'Arnès (3012m) - Refugio Gastaldi (2660m - Italia)
La subida fue bastante facil, y la bajada se fue con una nieve de cinema!
Despues de la bajada de la pointe Marie, tuvimos que quitar los esquis y subir a pie 5 metros solo para ir al col d'Arnès.
La nieve al lado italiano fue mas pesante pero se esquie muy bien, y al final hay que subir 100m hasta el refugio Gastaldi. Despues del refugio d'Avérole con mas de 90 personnas, no encontramos nadie en Italia ni en el refugio (13 personnas solamente!).


Dia 3: Colerin (3209m) - Refugio d'Arnès (2210m)
El Colerin esta al sur, asi tenemos que subirlo a la madrugada. Despues de una travesia larga, subimos el pasage Colerin con los crampones y el piolet.
Para bajar, encontramos una nieve perfecta de primavera, genial!


Dia 4: Albaron (3637m)
El ultimos dia, subimos los 1400 metros desde el refugio d'Avérole. Tambien hay una travesia larga hasta la pared quasi finale. Para subir al cumbre del Albaron, hay una cuerda fija de algunos metros entre las rocas.
Bajamos por el mismo camino, con una nieve bastante pesante, menos buena que los primeros dias. Pero el sol fue con nosotros los 4 dias, y el lugar es muy precioso!


Lucie con el CAF de Chambéry

Avérole, la Pointe Marie 3313 m i l'Albaron 3637 m

Benvinguts siguin!! Quatre dies seguits de festa... no ens ho pensem dues vegades i ens dirigim als Alps, concretament a la zona de la Vanoise, a la vall d'Avérole! El refugi d'Avérole (2229 m) és on passarem tots els dies, està a només 20-30 min del cotxe (si es pot deixar al final de la pista que no sempre és oberta) i des d'aquí s'obren tres valls amb un munt de possibilitats. El cims més emblemàtics de la zona són l'Albaron amb 3637 m i la pointe du Charbonnel 3752 m.

La Pointe Marie 3313 m

El primer dia ens decidim per un cim fàcil amb un recorregut preciós. Des del refugi ens enfilem cap el coll d'Arnès i des d'allí remuntem la glacera d'Arnès fins arribar al cim. La baixada un regal, la neu pols a dalt i trasformada una mica més avall. Un cim molt recomenable per a iniciació!!

L'Albaron 3637 m

I com no, no podíem marxar de la zona sense aquesta ascenció. El temps ens acompanya i les ganes de fer el cim són immenses. Des del refugi ens dirigim cap el coll de la la Bessanèse i uns 2400 m girem a l'esquerra, després un llarg flanqueig per la Glacera de Colerini, pujada amb fort pendent fins el coll 3471 m (amb neu dura calen els grampons). Des del coll rodegem el cim i encarem la pujada final. Per fer cim cal escalar els últims 30 m (hi ha corda fixa i tres parabolts per assegurar).

El dia ens ha acompanyat i les vistes són esplèndides. De baixada ràpel i tornem pel mateix itinerari. Es podria baixar també per la glacera de Grand Fond que s'agafa des del coll.

Bones traces






Gemma, Gillem, Edu (el responsable de les fotos) i Marina

el vídeo dels dimecres... borratxo de piulades!

Mont Blanc, Mina, Colomers, Turbon, Alba, Marcadau i Gaube, Belledonne, La Bérarde i alguna piuladeta més que encara caurà... neu n'hi quantes aventures els darrers dies! Per desintoxicar una mica d'esquí de muntanya, he trobat aquest vídeo d'una competició curiosa que fan els americans: els Gelande Quaffing World Championships. Els goretex i windstoppers tenen altres utilitats...

(autor Backcountrydotcom)

Petita travessia a la vall de La Bérarde. Ecrins Nord

Els dies abans de la sortida, em passava estones inclinat sobre el mapa dels Ecrins i amb la guia de la zona oberta a la ma. Aquest fet m’evocava la imatge d’un nen plantat davant de l’aparador d’una botiga de joguines: bocabadat, amb les mans obertes i planes contra el vidre i els ulls ben oberts passejant-se per tots els objectes, com si els volgués fer seus tots alhora.

Aviat aquest desig inicial se’ns encomanà a tots els membres de la sortida i així, com si fóssim infants atrevits, finalment varem irrompre en la botiga de les meravelles dels Ecrins i en sortirem amb totes les que poguérem sostenir amb les dues mans.

1er dia.
Arribada a la Bérarde, lloc emblemàtic a l’historia de l’Alpinisme i base de moltes ascensions d’esquí de muntanya. Inspecció del itinerari de pujada i preparació del bivac a l’inici de la ruta.

WANTED: Dalton Brothers. 1000$. Dead or Alive

2n dia.
Itinerari: La Bérarde (1740 m) - Ascensió a Les Rouies (3589 m) – baixada al plan du Carrelet (1920 m) - pujada al refugi de la Pilatte (2577 m)
Desnivell de pujada : 1849 + 657 = 2504 m
Desnivell de baixada : 1669 m
Dificultat: S3

L’ascensió honora la seva fama en el sentit de l’espectacularitat i varietat dels paratges per on discorre.

Val la pena matinar molt (nosaltres sortirem a les 5,10 hores però aconsellaria les 4,30 hores ) per retardar el màxim el contacte amb el sol.

Varem calçar els esquís a la cota 1880 sobre neu ja sempre continua.

Per accedir a la glacera des Rouies el millor és respectar les indicacions de la guia i girar a la dreta a la cota 2700 m i no abans com fa la majoria de la gent. Es troba millor neu i el pas no està exposat a les caigudes de gel. A la baixada aquest pas ofereix una pala franca i dreta tècnicament interessant

Malgrat ser l’ascensió clàssica de la regió no érem més de deu persones aquest dia en aquesta ruta.

Baixada: Neu pols a la part superior que més avall cedia el terreny a una neu primavera transformada però consistent. Molt bones condicions.

Cansats però satisfets no dubtem a aturar-nos una estona en el refugi lliure du Carrelet (1920 m). Relaxats, aprofitem per descansar, hidratar-nos i menjar una mica. Així, una mica refets emprenem poc a poc la pujada al célebre refugi de la Pilatte, que té fama entre els alpinistes per ser el punt de partida de l'ascensió al formidable Couloir Nord des Bans. La pujada es desenvolupa seguint el curs d'una antiga vall glaciar amb cims espectaculars a banda i banda.

En Josep Maria, arribant al resalt final de Les Rouies Abans de la pujada final al refugi de la Pilatte

El refugi de la Pilatte, acollidor i el menjar excel.lent. La instal·lació estava mig plena amb uns quants grups que es dirigiren el dia següent al Giobernay

3er dia.
Itinerari: Refugi de la Pilatte (2577 m) – baixada a la glacera (2400 m) – ascensió a la Pointe de la Pilatte (3476 m) - La Bérarde (1740 m)
Desnivell de pujada : 1076 m
Desnivell de baixada: 177 + 1736 = 1913 m
Dificultat: S3

Itinerari espectacular íntegrament sobre glacera, vigilats de prop per la formidable piràmide de Les Bans.

Deixarem el refugi a les 6,15 hores i baixarem a la gelera amb precaucions. Des d'aquí seguirem unes traces ascendents que evitaben les zones de més esquerdes, encara que en general estaven ben tapades. L'ascensió resultà molt tranquil·la doncs pràcticament no teniem ningú més a la muntanya (només hi trovarem un esquiador solitari). A més a més escollirem un ritme relaxat, per poder disfrutar l'ascensió i fer fotografies sense presses, en contrast amb la intensitat del dia anterior.

Baixada: condicions excel·lents, semblants al dia anterior, excepte un tram curt, entre 2700 m i 2500 m, on la neu li faltava una mitja horeta de sol.

Més avall, al voltant de la cota 2200, observarem com una allau descomunal havia amuntegat tones i tones de neu sobre les nostres traces del dia anterior. GLUPS!. I ja sense més ensurts arribarem esquiant sobre neu continua fins a la cota 1880.

Tot plegat, genial.

Components: Jordi V, Josep Maria M i Xavier M

Bibliografia:
Carte IGN 3436 ET Meije. Pelvoux
Ecrins Nord. Volodia Shahshahani. Volopress

Belle Belledonne !!

Sortida al massís de la Belledonne 1-4 de maig del 2008.
Ramon A, Manel C, Ricard M i Teresa L, Ursula W, Pere A, Joan G

Temps: Assoleiat amb tendència a augmentar les temperatures.
Neu: Present i esquiable a partir dels 1650m. Primavera, endurida, tova, transformada o aigua en funció de l'hora i l'orientació, en general bona per a l'esquí.

Base: Refugi La Pra (CAF) 2109m. (http://members.aol.com/lapraref)

1er de maig: Aparcament de Freydière 1372m - Refugi La Pra 2105m, +810m/-90m, 3h, F. Viatge fins a Revel (a 15km de Grenoble), accés a les Granges de Freydière i pujada fins a l'aparcament (final de la pista) a 1372m. Pujada al Refugi La Pra. Carreguem esquís fins als 1650m. Camí fàcil on només cal fer atenció al flanqueig del llac de Cruzet (1974m).


2 de maig: Refugi La Pra 2105m - La Croix de Belledonne 2926m - La de Petit Domènon 2399m - Grand Lance de Domène 2790m. +/-1230m, 6h, PD/S2,S3. Pales dretes que donen accés als llacs de Domènon, l'ascenció a la Grand Lance és de 30º/35º.

3 de maig: Refugi La Pra 2105m - Coll de la Grand Voudane 2300m - Pic de Mirebel 2603m - Lac du Bois 2350m - La Grand Lauzière 2741m. +/- 950m, D/S3. Flanqueig exposat des de La Pra cap al Coll Gran Voudane. Pales dretes al Pic Mirebel amb una canal final de 100m i 45º. flanqueig exposat per accedir al coll de la Lauzière. Descens del Pic de Lauzière per rampes de 30º direcció W/S/W.
4 de maig: Refugi La Pra 2105m - Roc de l'Hopital - Llac Merlat 2044m - Le Grand Colon 2384m - Coll Roche Fondue - Llac Cruzet 1974m - Aparcament de Freydière 1372m. +500 -1200m. F/S2. Flanqueig exposat sobre el llac Merlat. Espectacular vista sobre Grenoble.

Distància des de Barcelona: 670km, 99% autopista. Mapa IGN 3335OT

Bones traces !!

Fotos:
http://picasaweb.google.es/pasdeguia/Belledonne
http://picasaweb.google.es/teresa.larrieu
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/BelledonneMaig08

Travessa Valls de Marcadau i Gaube

Del 1 al 4 de maig de 2008

Aprofitant el Pont de l’1 de maig, realitzem una travessa per les valls de Marcadau i Gaube tot fent alguns cims de la zona. Hem gaudit de l’anticicló i el temps ha estat magnífic, però les altes temperatures obliguen a matinar de valent per trobar bona neu i no patir pels allaus de fusió. La neu transforma ràpid, a migdia al refu! Coincidim als refugis amb el Jordi Tuset i el Xavi que fan una travessa circular amb inici i final a Panticosa. Junts gaudim de vesprades de germanor al voltant de la taula, entre records de dies passats i nous projectes pel futur.

Dijous 1. Sortim de Pont d’Espagne cap al refugi Wallon. Tota l’aproximació es fa amb els esquis a la motxilla. Decidim però fer l’ascensió del cim Oest de la Cardinquère (2509m) i baixar esquiant al refugi. Cal seguir la pista fins al pont du Cayan, creuar el riu i remuntar un camí pedregós que mena als Lacs d’Embarrat. Varem calçar els esquís a 1960m i fer cim amb les fustes als peus. Descens vessant oest, pala sostinguda els primers 200m. Evitar amb neus inestables. Nit al refugi Wallon (1865m), excel·lent acollida. 5h, +1050m/-650m

Divendres 2. Doble ascensió al Cambalès i Grande Fache, “tour classique” segons el guarda. Remuntar la vall de Cambalès cap els estanys d’Opale i fer cap al Col d’Aragon (NO/O). Si la neu ho permet, s’arriba amb esquis fins la proximitat del cim per una pala dretota. Descens sud pel vessant Piedrafita fins els Llacs de la Fache (2515m). Remuntar al Col de la Fache (2664m) amb pells i d’aquí grampons i piolet fins la Grande Fache (3005m) per una llarga aresta de neu i roca en bones condicions que no presentava gaires dificultats. Descens orientació est fins al refugi. Divendres, tota la volta es feia amb esquis als peus des del refugi, però no per gaires dies. 8h30, +/-1600m

Dissabte 3. Travessa fins el refugi de Oulettes de Gaube pels colls d’Arratille (2528m) i Oulettes (2606m). Descalcem esquis per falta de neu en algun curt tram sortint del refugi. Renunciem a fer el Pic Alphonse Meillon per arribar d’hora al refugi, tot i que te una pinta excel·lent. Travessa sense dificultats. Allaus sota el coll de Mulets vessant est, cal passar d’hora. 4h30, +1000m/-700m

Diumenge 4. Gran Vignemale (3298m) i Cerbillona (3247m) per l’Hourquette d’Ossoue. Clàssic, de 7 a 9h A+R, +/-1550m. Matinem, la neu de la glacera era al punt cap a les 10h, i podrida al flanqueig sota Baysellance poca estona més tard.
Retorn a Pont d’Espagne amb esquis només fins la cota 1960m, poc abans de la cascada de Esplumouse. 2h, -700m.

Bones traces.

Montse i Carles.