Hohe Tauern

OstTirol, Austria
del 11 al 19 d'abril de 2013
Travessa amb esquís per les muntanyes més altes d’Àustria.

 

Tres primaveres i dos hiverns separen la visita a l’Ötztal de la del Hohe Tauern. Aquest cop ens atreu una zona amb més de 300 cims per damunt dels 3000 m i on el 10% de del massís és cobert per geleres. Destaquen d’entre tots els cims el GroβGlockner i el GroβVenediger, 1era i 4a muntanya més alta del país.

No cal que dir com a bons austríacs que són venen el parc nacional com un paradís per fer esquí de muntanya, un destí ideal per l’infinit nombre d’opcions d’activitat i l’excel·lent xarxa de refugis. No els hi falta raó. Molts d’ells són oberts ja a la primavera, amb un tracte i atenció excel·lents per part dels guardes, amb les neveres plenes de cerveses fresques i una carta deliciosa de plats i postres típics austríacs.

Pendents del temps i els butlletins de perill d’allaus, comencem la travessa just el mateix dia que la colla de l’Anna finalitzen la seva. El dia previ, ja situats a la zona, l’aprofitem per fer una sortida amb la motxilla més lleugera per tenir un primer contacte amb les muntanyes i veure’n les condicions.

Aquí teniu la descripció de l’activitat realitzada.

Venedigergruppe des del Rieglturm

Dijous 11 d’abril. Matreier Tauern Haus 1512 m – Grünseehütte 2235 m – Höchgasser 2922 m - Grünseehütte 2235 m – Rieglturm 2742 m – Matreier Tauernhaus 1512 m

+/-1900 m, **, S2

 

Cap al HöchGasser

Grünseehütte

Perdiu blanca

Ascensió directa i ràpida a un mirador privilegiat del Groβvenediger i la gelera de Pasterze (9km de longitud i 19 km²) la més extensa d’Àustria. Llàstima que la visibilitat va ser regular durant bona part del matí. En la segona ascensió ens quedem a 10m del cim ja que les condicions de neu, molt transformada, feien massa perillós el darrer flanqueig fins al cim.

Divendres 12 d’abril. Streden 1400 m – Essener Rostocker Hütte 2235 m

+835 m, 2h

Al pàrquing de Streden coincidim amb l'Anna i companys que ens fan cinc cèntims de la seva setmana. Sota la pluja iniciem l’aproximació al refugi. Ens acompanya el Norbert un vienès resident a Rosenheim, amb el que també compartirem la jornada de l’endemà. Mantenim una distància prudencial entre cada un de nosaltres en les zones d’allaus que creuem. És terreny molt dret i encaixonat. Arribem al refugi nevant. A la tarda la nevada s’atura i el vent obre les primeres clarianes. Al refugi l’ambient està força animat per la gran jornada que tothom desitja per l’endemà.

 

Vista cap al Dreiherrenspitze des del Malhamspitz

Dissabte 13 d’abril. Essener Rostocker Hütte 2235 m – Mitteler Malhamspitze 3364 m – Cota 2400 m – Rostocker Egge 2749 m – Essener Rostocker Hütte 2235 m

+/-1550 m, 7h30, S2, **/***, amb la sempre agradable companyia d'en Norbert.

La previsió meteorològica no falla i el dia es lleva quasi serè, tret d’algunes boirines enganxades a les muntanyes que fan encara més boniques les valls amb les primeres llums. Avui caldrà tornar a obrir traça en tots els itineraris. Som uns quants grups camí del Mitteler Malhamspitze, però els que matinem més ens toca obrir la traça. La compartim amb un grup de Nürnberg, i el premi és obrir-ne les pales en el descens. De baixada, a cota 2400m, calcem les pells per fer el Rostocker Egge, sumar un nou mirador, i gaudir d’un bon descens extra directe fins al refugi.

Sortint de l'EssenerHütte

Entrant a la vall amb el nostre cim al fons

Arribant a la Südliches Malhamkees

Gelera i cim a la dreta

Vista enrera al coll

Un dels millors descensos de la setmana

Les cames treuen fum

Erribant al Rostocker Egge, Malhamspitz x2 i Reggentörl al fons

 

Diumenge 14 d’abril. Essener Rostocker Hütte 2235 m – Ostlicher Simonyspitze 3488 m

+/-1280 m, 4h, S2/S3, **

El temps és capritxós i avui no gaudim del bon temps que esperàvem. S’alça el sol però no la boira, i tots els cims es troben amagats dins el núvol. Com les condicions van a pitjor i la neu comença a caure, abandonem la idea de fer el Westerlicher Simonysptiz i enfilem la traça del cim oriental, una aposta amb més probabilitat d’èxit. Fem el cim dins la boira seguint-ne les traces obertes el dia anterior.

 

Simonys vistos des del Malhamkees

Ràpid descens

Cim, oi?

Dilluns 15 d’abril. Essener Rostocker Hütte 2235 m – Groβer Geiger 3360 m – coll oest 3150 m aprox. – Obersulzbachkee cota 2250 m aprox. – Cota 2600 m – Kürsinger Hütte 2547 m

+1500m/-1200m, 6h, S2, ***, rapel 30m

Groβer Geiger, Krimmler Törl i Schlieferspitz des de la Kürsinger Hütte

Afortunadament avui sí que gaudim del grand beau que esperàvem. Fem el Groβer Geiger en travessa camí del refugi de Kürsinger, deixant els esquis al peu del cim. Rapelem cap al vessant nord pel coll a l’oest del Groβer Geiger. Alternativament, es pot anar a buscar el Maurertörl. Compteu un rapel de 30m tot i que probablement hi hagi una reunió intermèdia. Excel·lent neu en el descens, i calorada en els 350m de remuntada fins al refugi (es fa llarg!)

Desdel Rostocker Egg, es pot veure tota la ruta des de l'Essener fins al Groβer Geiger al fons

 

GroβGlockner

Cara N del Dreiherrenspitze

Dolomites (3 cime)

 

Obersulzbachtal, KürsingerHütte i Keeskogl

Cim, coll i rapel

Cim, coll i descens vistos desde la KürsingerHütte

Ambient alpí

El descens no decep als més exigents

La germanor germana cada vespre al refugi.

 Dimarts 16 d’abril. Kürsinger Hütte 2547 m – Krimmler Törl 2789 m – Gämsspitz 2888 m – Obersulzbachkee cota 2250 m aprox. – Cota 2600 m – Kursinger Hütte 2547 m

+/-1050 m, 4h30, S2,**

Cim amb la companyia d'en Dirk i l'Stefan de Munich

Avui somiàvem fer el Schlieferspitz, que tant embadalits en va deixar ahir a la tarda durant les llargues hores de repòs a la terrassa. Però fa mal temps, poca visibilitat i gens de fred. De seguida es demostra que la neu està en pèssimes condicions, podrida fins a la base i lleugerament encrostada en superfície. Pla B en marxa i amb la motivació justa fem el Gamsspitz sobre el Krimmler Törl.

Dimecres 17 d’abril. Kürsinger Hütte 2547 m – Bachmayrspitz 3119 m – Cota 2750 m – Keeskogl 3291 m - Kürsinger Hütte 2547 m

+/-1100 m, 4h, S2, **

Bachmayrspitz

Keeskogl

GroβVenediger

Previsió de millora que es fa esperar. A primera hora encara fa pitjor que ahir, menys visibilitat i més neu. Quan escampa ja és tard i ja hem deixat el GroβVenediger per l’endemà. Fem a migdia els dos cims més propers al refugi. Bones vistes, el Keeskogl disposa d’un petit passamà per ajudar-se a l’aresta.

Nit serena

Dijous 18 d’abril. Kürsinger Hütte 2547 m – Venedigerscharte 3413 m – Groβvenediger 3660 m – Rainertorl 3422 m – Rainerhorn 3560 m – Cota 3407 m – Hoher Zaun 3457 m – Johannishütte 2121 m

+1315 m/-1745 m, 6h30, S2, ***

Estem de sort, nit clara i bon regel. Matinem i fem via cap al GroβVenediger. Recomanem entrar a la glacera el més alt possible, seguint la ruta solana del Schwarzhörnl i flanquejant cap al Zwischensulzbachtörl entre cota 2850m i 2900m. Fem el cim més alt del massís quan els primers núvols ja tapen a estones el nostre cim. És d’hora i completem la travessa fent el Rainerhorn i el Hoher Zaun. Descens passant per la Defreggerhaus fins a la Johannishütte, ja amb una neu tant estovada i podrida a cotes baixes que faríem més via amb una zodiac i rems. Tarda de cervesa i crispetes davant l’espectacle d’allaus que cauen pels vessants de la vall. Baixar a la vall en aquestes hores és més que temerari.

Schlieferspitz

Sobre la glacera, Klein und GroβVenediger, el coll al mig

Cara nord del GroβVenediger

GroβVenediger (3660m)

GroβGlockner a l'est

No ens les acabarem pas!

El gos del guarda no s'ha volgut perdre el bon temps.

RainerTörl, amb el RainerHorn darrera

Divendres 19 d’abril. Johannishütte 2121 m – Ochsnerhütte 2060 m – Tulpspitz 3054 m – Streden 1400m

+1100m/-1700m, 5h, S3,**, baixar abans de migdia!

Poc regel i entrada d’un front. Ens afanyem a fer el darrer cim de la travessa. Inicialment voliem fer el Kreuzspitz, però els núvols s’han fet seu el cim. Triem el Tulpitz veí, més modest però sense boira al cim. A més, ja ens va bé no enredar-nos massa i fer via a baixar a Hinterbichl. La part baixa de la vall és una ratonera cal superar abans de migdia. Realment fa por passar-hi, més ara que sabem que algú hi va deixar la vida fa uns dies en un desgraciat però evitable accident. Des de la creu de Marfer Alble (1885m) i la cota 1500m, s’han de fer 2km per terreny batut per les allaus de neu, pedres i fang des de totes bandes.

Tulpspitz ja visible davant nostre

Ratonera inesquivable

Cim, i Kreuzspitz enboirat al sud

Dispositiu pel control d'emisió de l'ARVA a l'entrada de la vall.

Bones traces.

Berg Heil!

Carles i Montse

Montsaliente (2.888 m) des d'Amitges - 21-4-2013

El Montsaliente no es fa normalment des d'Amitges. La vessant oest del Montsaliente cau a plom sobre la Coma de l'Abeller i no hi ha cap pala esquiable; únicament esperons granítics i canals vertiginoses. La pujada natural amb esquís al Montsaliente és per la Vall de Cabanes, una llarga vall que puja des de la carretera de la Bonaigua. Nosaltres hem fet una ascensió singular, ja que per pujar al cim del Montsaliente hem hagut de donar tota la volta a la muntanya. Hem sortit del refugi d'Amitges després d'esmorzar. El dia era molt bo; no hi havia cap núvol a l'horitzó i davant del refugi es desplegava un extraordinari rerefons de muntanyes. L'inici de l'ascensió consisteix en refer la part final de l'itinerari d'ahir. Primer hem baixat esquiant els 150 metres de la remuntada final d'ahir fins a l'entrada de la Coma de l'Abeller. Després calia remuntar tota la vall fins a la bretxa per on vam entrar ahir. Com que a aquestes hores del matí la neu estava dura, hem posat ganivetes des del principi. A poc a poc hem pujat per la Coma de l'Abeller; la canal final estava encara més dura i pedregosa que ahir, de manera que ens hem hagut de descalçar els esquís per superar els darrers metres però hem arribat sense cap problema al coll. En una gran esplanada hem tret les pells i hem iniciat una magnífica esquiada per la Vall de Cabanes, que a aquesta hora estava ideal. Procurant no baixar més del compte perquè després calia remuntar, hem arribat fins a la cota 2.415, on hem iniciat un flanquejament ascendent en direcció sud per enllaçar amb l'itinerari normal de pujada per la Vall de Cabanes, estalviant-nos part de la baixada prevista fins als clots de Cabanes de Baix, a 2.279 m. Aviat hem arribat al peu de la gran pala final del Montsaliente. Vista des de baix, la pala es veia molt dreta. La vista enganyava; sobre el terreny la pala era encara més dreta del que semblava, i amb una capa de neu tova sobre un fons de neu dura. Hem pujat amb els esquís als peus fins a mitja pala però finalment hem optat per deixar els esquís clavats a la neu i pujar pel dret, a peu, directament al collet. Des d'aquí quedava ben poca cosa; hem superat els darrers metres carenant i finalment grimpant els quatre blocs del cim arribant al Montsaliente (2.888m). El dia continuava magnífic i des d'aquí es veia gairebé tot el Pirineu. Com sempre, ens hem entretingut una mica mirant les muntanyes. Hem baixat fins al collet i hem menjat una mica. Després hem recuperat els esquís i hem iniciat la part final de la jornada: la baixada de la Vall de Cabanes. La neu estava força bé i hem gaudit d'una bona esquiada, si més no a la primera part. Com passa sempre, a mesura que baixàvem la neu anava mimvant fins que hem hagut de penjar-nos els esquís a l'esquena i completar caminant la part final, una mica més de mitja hora, fins al refugi del Gerdar. Aquí ha acabat la nostra activitat  de muntanya però encara quedava un petit detall: teníem el cotxe a l'aparcament de la Peülla, a una bona distància per la carretera de la Bonaigua i 415 metres de desnivell per sobre nostre. Un voluntari ha sortit a la recerca del cotxe mentre els altres descansaven al costat del refugi, que estava tancat. Nosaltres havíem previst pujar el auto-stop fins a la Peülla però amb el nostre característic optimisme no havíem previst que per la carretera de la Bonaigua hi ha molt poc tràfic a l'hivern. En resum, una bona caminada fins al cotxe per una carretera gairebé deserta. Finalment hem recuperat el cotxe i hem pogut tornar a casa satisfets per aquestes dues jornades d'esquí de muntanya. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta. Finalment, teniu aquí la pel·lícula de la jornada: 

---

---

Bassiero Est per la Vall del Gerber - 20-4-2013

Hem arribat a l'aparcament de la Peülla, poc abans del Port de la Bonaigua per la part pallaresa, quan la boira ho tapava tot i queien espurnes de neu. Hem pensat que aquesta vegada s'havien equivocat el Meteocat i l'Agència Estatal de Meteorologia, ja que el pronòstic era de bon temps, potser amb algun núvol fugisser. No estava tapat del tot i hem pensat que s'acabarien complint els pronòstics i el dia s'obriria. Hem iniciat l'ascensió amb una llarga diagonal que ens ha portat des de la Peülla fins a l'entrada de la Vall de Gerber per on havíem previst la pujada al Bassiero. Des del punt de sortida, una generosa capa de neu ho tapava tot; unes condicions molt bones per practicar l'esquí de muntanya. A poc a poc hem anat pujant per la Vall de Gerber fins a l'estany del mateix nom i, més amunt, hem arribat al refugi-vivac Mataró. El temps no millorava però tampoc era molt dolent, de manera que, després d'esmorzar una mica en el magnífic refugi, hem seguit endavant. Ben aviat hem vist la canal que porta a la Collada de Bassiero, pas clau de l'ascensió. Des d'una certa distància la canal es veia molt dreta i amb la part superior pedregosa; no semblava fàcil però era imprescindible superar aquest pas si volíem sopar al refugi d'Amitges. Evitant els trams més pedregosos i els més pendents hem anat superant el desnivell fins arribar a la collada. Els més assenyats s'han penjat els esquís a l'esquena i han superat els darrers metres amb els grampons als peus. Des de la collada, només una àmplia pala, no massa pendent, ens separava del cim. En poc temps hem arribat al Bassiero Est (2.897 m), també anomenat Punta Gourdon. El dia encara estava tapat i feia una mica de vent però ens hem entretingut uns minuts contemplant la immensitat del panorama. Fins i tot hem fet una panoràmica circular, encara que els núvols baixos ens han privat de bona part de la vista:
Hem tret les pells i hem fet una curta esquiada fins a la bretxa de la Coma de l'Abeller, una bretxa que alguns mapes anomenen Port de Sant Maurici. La primera part de la canal de baixada estava també coberta per una barreja de neu dura i roques, de manera que hem hagut de baixar els primers metres a peu. Pocs metres més avall, però, ens hem calçat els esquís i hem iniciat una bona baixada per la Coma de l'Abeller, una petita vall voltada d'espadats. La neu estava molt bé i ben aviat hem arribat a la sortida de la vall, sobre l'Estany de Ratera. Des d'aquest punt cal remuntar uns 150 metres de desnivell per arribar al refugi d'Amitges; a poc a poc hem superat aquest petit desnivell i hem arribat al refugi. En tot el dia no hem trobat absolutament ningú per la muntanya però el refugi està ben ple. Ens hi hem instal·lat i hem gaudit d'un bon sopar de tres plats amb repetició lliure: sopa de fideus, llenties, carn i pinya tropical. Hem anat a dormir aviat perquè demà hem de vèncer un altre dels gegants de la zona: el Montsaliente. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta i, per completar la informació, aquí teniu el vídeo:

---

---

Silvretta Route: Del 19 al 23 d'abril de 2013

Per fi ens acostem a aquest racó dels Alps al que li teníem la mida pressa i moltes ganes de recorre'l. Tot i les modestes alçades dels cims, no ens decepciona l'increible ambient alpí. Retrasem l'inici de la sortida degut a les altes temperatures i les allaus de fusió que es preveien. No ens hem equivocat, les rastres de la neu caiguda ho evidencien.


Dag 1: 19 Abril.

• Ischgl (1340m) a Heidelberger hutte (2264m) 
• + 924m

Darrer dia de temperatures elevades. Decidim no agafar el forfait de l'estació ja que la neu esta podrida fins a la base fins i tot en cotes altes i el preu de 47 euros ajuda a aquesta decisió. Així pugem des de Ischgl per les pistes fins sortir del terreny de l'estació gaire bé a 2000m. La pujada es fa llarga pels kilometres i la poca pendent, però la neu en males condicions i la humitat fan aquesta pujada més penosa del que esperaríem. Cada roca gran que veiem entre la boira ens vol semblar el refugi, fins que de sobte apareix com l'hotel del Resplendor. Una bona acollida dels guardes compensa la fredor de l'edifici en el que estem pràcticament sols. El ser final de temporada i unes prediccions no massa bones fa que només ens trobem un grup de 4 alemanys amb guia i dos suecs. Un luxe en refugis amb gaire bé 200 places i que només 10 dies abans estaven  fins a la bandera.Arribem al refugi a gaire bé 10 graus positius i en una hora la temperatura baixa a 3, al vespre ja neva a 2 sota zero. Bé.

Dag 2: 20 abril

• HeidelbergerHutte (2264m) -Breite Krone (3079m) -Kronejoch (2972m)-Piz Faschalba (3048m) -Jamtalhutte (2165m)
• +950m/-1050m
• BEA, **, S2

Sortida del Heidelberg hutte

Sortim amb 30cm de neu nova i boira, però amb temperatures de -3º, per fi fred desprès de molts dies de calor. El perill d'allaus continua en 3 però ja no s'esperen del colades de fusió. Bonic i suau recorregut fins al Coll del Kronejoch camí del qual es va obrint el dia.  Ja abans del coll s'obre una finestra que motiva per pujar al Breite Krone i d'aqui al coll per seguir per la cresta aprofitant el cel mig obert i fer bonic Piz Faschalba al que es pot arribar amb els esquis al peus i baixar des del cim en aquest cas per la vessant E per retornar a la vessant nord després de 100m de descens. No així en el Breite Krone en el que ha calgut treures els esquis uns 50m per faltar base a la carena exposada al vent.

Pujada pel Aua Naira

Arribant al Kronejoch

Piz Faschalba amb el Augstenberg al fons

La baixada fins al refugi un regal de neu tot i que el sol ja la comença a fer pessada, pressagi de la crosta que trobarem el proper dia. El refugi de Jamtal amb molt ambient alpí, una mica més frequentat trovem tres grupets, en tota som uns 12, com en família. Sorprèn el rockodrom de gel de l'exterior i el magnífic rocodrom indoor. Ja el voldrien molts poliesportius de les nostres contrades.

Bona neu i bones traçes

Arribant al Jamalhutte

Piz Gamshorn al NW del Jamalhutte

Mes fotos a:
https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/SilvrettaRouteDag2HeidelbergerHutteBreiteKroneKronejochPizFaschalbaJamtalhutte

Dag 3: 21 abril

• Jamtalhutte (2264m)-F.Chalaus (3001m) -Augstenberg N (3213m) -F.Chalaus (3001m)- Glacera de Jamtal (2400m) Oschsenscharte (2913m) -Dreilanderspitze (3197m) -WiesbadenerHutte (2443m)
• +2000m/-1800m
• MBEA, S3, ***, I

Sortim amb el cel tapat però sense boira. Seguim el recorregut més directe cap a la Forca de Chalaus vorejant el Pfannknscht (nom impronunciable per un llatí :-) ) i ja veiem que els núvols es situen a l'alçada del coll. La glacera Chalausferner ja te unes dimensions considerables i tot i esta molt ben innivada sortim equipats amb el talabard i el material de rescat en esquerdes a punt. Un cop en el collet entre en el núvol o el núvol entra en nosaltres, encara no ho tenim clar. Però decidim tirar cap al Augstenbert tot i no veure a 2-3 metres. El GPS fa la seva feina i ens va portant cap al cim (s'ha de tenir fer però es menys estressant que tirar de mapa i brúixola). El que creiem la pendent final esta molt carregada i ens ho rumiem molt abans de seguir ja que una allau per petita que fos ens complicaria molt la recerca. Desprès d'estar parats mirant  el gps i passant coordenades al mapar en paper s'aixeca el vent i els núvols van pujant. "Como mola" veure que estem on creiem que érem i amb una mica de visibilitat intuïm el coll entre els dos cims i el terreny quadra amb la descripció que portem. Així amb molta fe ens enfilem a algun lloc que creiem el cim nord. Però no te creu així que no acabem de tenir clar que hem pujat tot i que el gps i el mapa sembla que ens situen en el cim. 

Pujant cap a la Fuorcla Chalaus amb 3 alemanys que anaven al  Chalausspitz

Forca de Chalaus

Arribant al que creiem Augstenberg

Comencem a baixar per una ampla canal i de sobte s'obre el cel. Mmmmmm quina p. estem a 50m per sota en cim, però bé al menys veiem la traça de pujada una mica torta i podem fer uns bons viratges sense marejar-nos.

Al fons el Augstenbert Nord i la canal esquerra de baixada

 Remuntem a la Forca de Chalaus de nou ja que entra de nou la boira i no veiem clar mantenir el pla de rodejar el  Gemsspitz pel sud   per anar a buscar la Fuorcla d'Urexxas. 

Pujant per la Glacera Jamtal, al nord del Gemsspitz

Primeres esquerdes

Així baixem fins a 2400m a la glacera per sota del Russkopf tornem a remuntar cap al coll de Oschsencharte pel primer glacial que travessem obert i amb els impresionants seracs. Un cop en el coll es torna obrir lo just per pujar al Dreilanderspitze, un estètic cim que permet remuntar amb esquis fins a una aresta 100m per sota del cim. Aresta estreta amb dos passos finals delicats i exposats. Al cim hi ha espai per dos persones justes així que escriure al llibre i cap avall. 

Creu del Dreilanderspitz

Baixada del Dreilanderspitz

Silvretta horn baixant del Dreilanderspitz

 El descens des de l'aresta es dret però amb molt bona neu permet dibuixar unes bones traces fins arribar al refugi de Wiesbadener. Refugi conegut per la simpatia de les seves guardes, dada que podem confirmar.  De fet estem sols al refugi i o son simpàtiques amb nosaltres o no tenen a ningú mes. :-)

Vistes increïbles del Piz Buin i Silvrettahorn, dos cims que esperem enfilar nos els propers dies tot i que la previsió que ens donen es de molt malt temps, de fet ens temptem amb quedar-nos una nit més al refugi. Al matí decidirem. 

Silveretta horn des del refugi

Piz Buin darrere el Grune Kuppe

Mes fotos a:
https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/STDag3JamtalhutteFChalausAugstenbergNFChalausOschsenscharteDreilanderspitzeWiesbadenerH


Dag 4:  22 d'abril

• Wiesbadener hutte (2443m) - Piz Buin (3312m) -Fuorcla dal Cunfin (3040m) -Silvretta pass( 2991m)-Silvrettahutte (2341m)
• +1000m/-1150m
• BEA, *,S2, II+

El dia s'aixeca i no pinta tant malament, com els altres i al final sempre se'ns havia obert. Xino xano pugem cap al glacial que s'imposa davant nostre. De sobte en envolta la boira i ens acompanya durant tota la pujada, de fet ens acompanyarà durant tot el dia. No serà fins al dia següent des del silverettahorn que veurem les nostres traces dibuixades sobre la glacera. Tot i el treball amb el gps fem un parell de traces erràtiques al donar-nos de cara amb alguna esquerda i alguna paret. En un altre lloc estem a punt de fer una volta en cercle que només corregim desprès de mirar la pantalleta.

A la glacera ja es complica la boira

Sortint del refugi amb millor temps del previst

Tot i així arribem al peu del Piz Buin i quant més dret menys opcions d'equivocar nos tenim així que a palpentes anem pujant seguint la descripció de la ressenya. S'obre una mica però no prou per poder gaudir de les vistes que ha de tenir aquest cim emblemàtic. Superem un flanqueig exposat en el que ens assegurem més que per no veure cap a on anem que per la dificultat en si. Un cop superat una curta canal-diedre arribem caminant cap al cim i travessem l'aresta cap al cim secundari per fer temps a veure si s'obren els núvols.

Alguna encigalada al Piz Buin

Canal d'accès al cim

Fent temps per escampar la boria

Si hi ha creu vol dir que es el cim no?

Veiem el sol a tocar però no tenim sort així que tirem cap avall fent servir la corda per rapelar per un diedre i ja al peu recuperem els esquis per fer la curta pujada a la Fuorcla dal Cunfin. Curta però dreta, tallem una petita placa que cau uns metres i trèiem esquis per fer els 5 metres finals a peu. D'aquí en suau flanqueig cap al Silvretta pass i de sobte s'obre....tindrem sort a la baixada pel glaciar? Doncs no. Només podem gaudir a la part superior, els darrers 600m de desnivell els fem pràcticament en cunya intentant intuir alguna esquerda. Ens aturem a cada acumulació de neu glaçada i que trenca la uniformitat de la neu. Quin mareig, estem més d'una hora per baixar aquests metres. De nou el GPS i la intuïció ens porten cap al refugi, i també les fites molt ben posades. Només un parell de punts amb suor freda. Sense el GPS haurien estat uns quants més.

Els millors 30 minuts del dia

Si, si allò es el Silvretta hutte

Ja al refugi gaudim de la hospitalitat de les seves guardes, tres noies que porten el refugi la mar de bé. Potser el refugi més acollidor i més muntanyenc. Als altres de la ruta es pot arribar amb moto de neu o retrac i les 4 hores per arribar a aquest des del fons de la vall marca la diferencia. En el refugi ens trobem a 3 suisos que faran demà el Piz Buin. Ells tindran més sort amb les vistes.


mes fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/SilvrettaRouteDag4WiesbadenerHuttePizBuinFuorclaDalCunfinSilvrettaPassSilvrettahutte


Dag 5: 23 d'abril

• Silvretta hutte (2341m) -Silvrettahorn (3244m)-Schneeglocke (3223m) -Klostertale Hutte .-Silvretta Stausee-Wirl (1622m)
• +1200m/-1800m
• MBEA, S4,***

Sortim del refugi igual que varem arribar

El darrer dia serà llarg així que matinem. La previsió era de neu a la nit i bon dia al matí. De moment no es veu a 2 metres del refugi i ja ens esperem un altre dia entre la boira. Semblem els goril·les de Dian Fossey. Amb molt poca convicció ens acomiadem del refugi i sortim a desfer el camí de baixada del dia anterior. Però la fe es el darrer que s'ha de perdre i de sobte l'halus del sol es fa cada vegada més fort fins que s'obre un gran espectacle davant nostre. Veiem les traces de baixada. Així com en la pujada al Piz Buin varem fer unes traces una mica tortes ja que no ens preocupaven tant les esquerdes en pujada, durant la baixada veiem que varem clavar el recorregut, el nostre temps ens va costar però no volíem ficar-nos en cap canvi sobtat de pendent ni en una esquerda. Esquerdes que ara veiem que estan completament tapades i que realment podríem haver baixat per on haguéssim volgut.

Eps s'ha fet la llum

I veiem el que no varem veure ahir

Xino xano trèiem els esquis a sota el mur del Silvretta horn i el pugem amb els esquis a l'esquena, ja no els tornarem a posar als peus fins al pujada final al Schneeglocke. Bonics murs de neu dura que permeten provar les puntes dels grampons lleugers i el piolet. Ja a l'aresta un mur de roca s'imposa davant nostre però trobem ràpid el seu punt feble i el superem sense grans dificultats. Això si enmig d'un gran ambient amb grans cornises, bolets de neu i parets verticals de més de 500m.

Pujada al Silvrettahorn

Reconeixem el cami que varem trepitjar per pujar al Piz Buin

Bonica aresta amb gran ambient

Al Schneeglocke dubtem si baixar lo per la seva cara nord o per la sud que hem pujat. Al final decidim per la sud ja que ha transformat i sembla que gaudirem més. Baixada dreta i molt exposada en la que l'Edu te un ensurt al caure en un viratge, les pulsacions se'm disparen a mil fins que veig que esta bé. No es pot badar, això es esqui-alpinisme.

A 1700m abans d'arribar a Wirl, esqui de carretera entre murs d'allaus

Schneeglocke amb la diagonal exposada a la dreta

Gaudim del millor descens dels 5 dies fins que passem pel Klostertale Umroelhutte a on toca remar fins al llac buidat de Silvretta, i d'aqui fins a Wirl a on ens agafen fent dit els dos darrers km de carretera.


Mes fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/SilvrettaRouteDag5SilHutteSilvrettahornSchneeglockeKlostertaleHSilvrettaStauseeGaltur

 S'acaba una travessa que ens ha omplert completament, ens sentim satisfets i ja podem dir que coneixem un petit racó més dels Alps. L'any vinent esperem tornar per compartir aquesta travessa.

Podeu trobar els mapes a:

http://www.geocat.ch/geonetwork/srv/eng/geocat

i informació molt útil a:

http://www.esquidetravesia.net/travesias/alpes/la-silvretta/11-4/

Edu R. i Xavi F.