el vídeo dels dimecres... საქართველო (Sakàrtvelo)

 

Puigmal des de l’estació d’Err Puigmal

24 d'abril: Puigmal 2910m, 12 Km, + 1040m, S2+

Sortim de l'aparcament de Les Planes. Dia gris i neva una mica, però sense vent. Calcem esquís des del cotxe, ja que els dies anteriors ha nevat prou a la zona. Pugem per la pista, on s'ha de vigilar amb algunes pedres que sobresurten, i després pugem per la vall fins passada la Font de la Ribera d'Err.

Hi ha força gruix de neu recent una mica humida. Encarem la pujada cap al Puigmal sempre amb bon gruix de neu recent, que ens permet  avançar sense ganivetes. L'últim tram de pujada té algun punt més complicat degut a l'aparició de la neu més antiga força dura. Trobem una mica de vent, més que suportable, i boira que ve i va.

 

Dalt ens trobem amb dos companys més veterans, i baixem plegats pel camí més directe, gaudint força de la neu, i fent una baixada per un tub fins a la vall amb neu verge que gaudim moltíssim. El dia millora molt i la neu comença a fondre molt ràpid, però podem tornar al cotxe calçant esquís. Fantàstic dia d'esquí al Pirineu Oriental, que encara ens reserva agradables sorpreses a aquestes alçades de temporada.

https://es.wikiloc.com/rutas-esqui-de-montana/puigmal-per-err-24-4-22-100993555

 

Bones traces!!

Jordi R i Paco

Primavera a Serre Chevalier

Estada a Serre Chevalier, als límits dels Ecrins i el massís de Cerces. 14-19 d'abril

Serre Chevalier és la vall que connecta Briançon amb el coll de Lautaret i que dona nom al gran complexe d'esquí. Ens hem allotjat al nucli La Salle les Alpes, a peu de pistes i amb bona comunicació per accedir a les diverses zones per fer esquí de muntanya.

Hem destinat un dia a fer esquí de pista per practicar l'esquí de neu pastosa,vaja més difícil que un fora pista al Pirineu.

16 d'abril: Grand Charvia 2648m +700m F/S2 (S3 si es baixa per l'itinerari de pujada)

Ens desplacem a l'estació de Montgenevre fins el punt de sortida ubicat una mica més enllà del pas fronterer amb Itàlia, al costat d'un remuntador. L'itinerari de pujada només coincideix amb les pistes uns 200 metres a l'inici i 100 metres al final abans d'arribar al cim.

La ruta segueix la riera de la Doire en direcció al Colleto Verde, cal fer atenció al tram entre les cotes 2000 i 2200m, dret i exposat a les purgues. Superat aquest tram s'obre una ampla vall que porta al Colleto Verde (a l'esquerra) i al nostre coll que coincideix amb la part alta de les pistes d'esquí. Superem el remuntador i enfilem una canal fàcil (100m) amb els esquís als peus fins un collet entre roques. Aquí ja es tot pendent suau fins el cim, descalcem esquís a 100m del cim.

El descens es pot fer per les pistes (recomanable tal com estava la neu i les condicions a cota baixa)

17 d'abril: Col de Laurichard 2680m +700m F/S2

Pugem al mític coll de Lautaret (ja conegut per tots nosaltres...) i decidim fer un itinerari orientat a nord, juntament amb un centenar més de persones que havien tingut la mateixa idea...

Des del darrer aparcament ubicat a l'altra banda del coll en direcció Grenoble enfilem l'ampla vall, passant per sota del Pic oest de Combeynot i el pic Negre de Combeynot. El tram final redreça una mica i la dificultat és la quantitat de traces que hi trobem. Des del coll grans vistes a la Barre des Ecrins, la Grande Ruine i la Meije.

El descens el fem ràpidament aprofitant que la neu es manté endurida fins gairebé el darrer tram.

18 d'abril: Monte Sises 2658m +700m F/S2

Conduïm una mica més enllà d'Itàlia fins a l'estació de Sestrieres, que ja està tancada i aparquem just al final del poble. El Monte Sises és un dels primers indrets on es va practicar l'esquí els anys 30 del segle XX, amb una primera instal.lació d'un telefèric del qual avui només queda l'edifici del cim.

La pujada és fa plàcida per les pistes, fins el tram final, que la neu gelada aconsella no pujar directes per la pala i fer-ho per les pistes laterals. 

Boniques vistes dels entorns del massís de Cerces

Hi hem estat el Koki, Còncep, Mariona i Ricard.

 

Bones traces !!

Un Bastiments al punt, 22/04/2022

Divendres feiner i no estàvem sols, i cares conegudes, retrobaments i tornar a compartir traça...

Tots amb alguna excusa per ser allí: que si avui tinc festa que si demà farà mal temps que si necessitava estirar les cames ... i no en calia cap d'excusa perquè el que hem trobat s'ho valia. Feia dies que avançava feina, organitzava l'agenda i buscava condicions per escapar-me, i dit i fet, enganyant el despertador amb il·lusió i falsa improvització.

I el pastís de neu nova l'hem trobat amb un cel blau (que s'ha anat entrenyinant), poc vent i bones condicions per lliscar. 

En el descens, el sol de primavera ha anat humitejant la neu, però sense treure'ns el somriure d'un Bastiments al punt, d'un clàssic que, així sí, deixa molt bon regust.

Bastiments 2.881m, +/-720m, 8km; F, *, S2.

Bones traces,

Ricard i Jaume (i en XM, bentrobat!)

Sortida al Bearn per cercar la cara oculta de la lluna

Després de moltes especulacions i deliberacions, ens decidim per anar al Bearn per Setmana Santa, aprofitant que és al vessant nord del Pirineu i és tan atlàntic, que els fòssils de l’esquí de muntanya que formen part del grup l’han freqüentat poc, ja que qualsevol altra opció que proposem ens diuen que ja hi han estat l’any 1927 o el 1815. 
 
Ens arrisquem a no trobar-hi neu, però qualsevol contradiu uns esquiadors saturats de Pirineu Central i Oriental, anem a la cara oculta del Pirineu encara que suposi acabar les sortides nedant en piscines de neu fosa. 
 
Dormim a Osca, on aprofitem per fer unes tapetes per sopar, i l’endemà ens en anem cap a la zona del Portalet.  

Dijous 14 d’Abril 
Espelunciecha 2399m, +-800, F S2/S3 
 
Decidim pujar a l’Espelunciecha des del pàrquing d’Anayet de l’estació de Formigal. Fem un primer tram per pista, per tot seguit travessar la Glera d’Anayet, voltar el cim i pujar per darrere fins al coll pel vessant oest del cim. Pujada fàcil, amb una pala final pel llom que si la neu fos dura podria ser més complicada, però la fem sense problemes. D’allà, per l’aresta fins al cim on arribem amb esquís. De baixada, enlloc de tirar per l’aresta i la pala oest, ens llancem per la pala nordest, una mica més directa. Neu estable a dalt, pastoseta a mida que anem baixant, però una esquiada molt divertida. 
 
A la tarda acabem de fer el tram de cotxe fins a la gîte, al bonic poblet de Osse-en-Aspe, on passarem la resta de dies aïllats del món, bastant a la lluna.   

Hèctor 

Divendres 15 d’Abril
Pic d’Anie o Auñamendi (2.507m) +/-900m , ** , S3

Ja instal·lats al Béarn, decidim afrontar el cim que més promet, ja que es tracta d’un clàssic amb una sortida des de cota alta. Partim del bonic poble de Osse en Aspe on ens hostatgem, i pugem cap a l’estació de Pierre Sant Martin (1650 m).

Sortim de la mateixa estació, ja tancada per fi de temporada, i emprenem camí foquejant per pistes. En un no res ja apareix al fons l’imponent pic d’Anie, de forma piramidal i dominant el paisatge, una zona de roca càrstica que ofereix unes formacions molt xules.

Seguim cap al cim a través de valls molt boniques, i sempre tenint al fons el pic d’Anie que ens espera. Durant el camí un cegesquiador afectat per símptomes de grip que ja venien "assomant" des del dia anterior ens abandona.

El cel s’emboira una mica, i quan arribem a la pala final veiem que té bastant pendent. Passem amb cautela perquè ha nevat recentment i a partir d’un cert punt posem ganivetes, ja que la neu llisca una mica en el flanqueig, un pèl exposat.

Seguim fent traça fins al cim per la pala, i en arribar a dalt podem gaudir de grans vistes tot al voltant. Un gran cim i uns grans massissos com a veïns. Allí, igual que durant tot el trajecte, ens trobem vàrios bascs. Un d’ells ens explica que, a part de venir-hi per ser de les zones del Pirineu que els queden més a prop, el Anie o Auñamendi, que és com ells l’anomenen, és el seu cim sagrat, que tot i actualment no estar en el país basc, històricament sí que ho era.

Traiem pells i emprenem la baixada, amb neu primavera acceptable tot i que ja va transformant ràpid. Uns bascs que pugen amb grampons es paren per mirar com esquiem i, dels ohs! i exhaltacions vàries quan veuen baixar la Berta i la Míriam que van davant, passen a silencis i cares de pòker cordials quan darrere hi passem la resta.

Després d’un canvi de pells per recuperar alçada i canviar de vall, seguim baixant ara ja per una neu més pasteta. Una bona sortida no podia ser tal sense la seva encigalada, així que decidim seguir unes traces de baixada que ens porten a una vall equivocada, a l’altre cantó de les pistes. Remuntem amb esquís a l’esquena per recuperar el vessant correcte i fem l'última baixada per pistes fins al cotxe, on ens espera el pobre cegesquiador amb grip mig endormiscat després de 3h de covar la malaltia dormint.

Oriol

Dissabte 16 d’Abril

Pic de los Monjes o des Moines (2349m) y Pico de Escalar o Beloncheise (2297m) des de Astún, +/-900 m, F+ S2/S3 **  D+-

 

Anem a provar avui l’entorn d’Astún, pensant que la neu la trobarem a peu de pistes. Pugem pel Port de Somport i arribem a l’aparcament de l’estació. El panorama en direcció al Ibon de Escalar (costat de davant de les pistes) no és gaire engrescador, la neu no es veu a prop.

 

Ens toca carregar esquís una estona. Preguntem a alguns altres esquiadors de muntanya que ens trobem i ens diuen que la continuïtat la trobarem a partir del Ibon de Escalar. Amb dubtes iniciem la pujada a peu pel costat del torrent. Quan portem una mica més de 100m de desnivell podem calçar esquís però al cap d’una estona – just quan el torrent s’engorja - anem a buscar el camí d’estiu i pugem a peu fins gairebé l’alçada del Ibon de Escalar. Allà -amb esquís als peus- envoltem el Ibon pel seu costat dret i girem per anar a buscar el fàcil collado de los Monjes.

Allà girem a l'esquerra per remuntar el llom que ens deixa a dalt a l'avantcim davant del Pic de los Monjes, que sembla un “mini Midi d’Ossau”. Deixem esquís i passem una aresta fàcil fins a l’inici de la grimpada mixta que amb passos de grau I ens permet arribar al cim en uns 15min.

Les vistes al Midi d’Ossau, Balaitus, Infiernos,Palas,.. i cap a l'oest Acherito, Mesa de los 3 Reyes, Anie,.. són excepcionals. El dia ha començat emboirat però poc a poc ha anat escampant la boira.

Tornem als esquís desfent amb compte el camí de pujada i baixem esquiant fins al Ibon de Escalar. Allà tornem a posar pells i remuntem els 200m de pujada fins al Pico de Escalar o en francès- Beloncheise.

La neu s’ha anat estovant i per la baixada la trobem una mica pesada però encara es deixar fer. A mitja baixada girem a la dreta per anar a buscar el pendent innivat que baixa directe del Pico de Escalar i que ens permet arribar a un punt més avall que quan hem calçat a la pujada. En la baixada atravessem alguna purga que la calor ha fet baixar en aquests dies de sol.

 

Carreguem esquís a la motxilla, i en uns 20min a peu arribem al punt de partida, contents per com ha acabat la sortida d’avui. Ho celebrem fent una visita a Canfranc, a la seva històrica Estació de Ferrocarrils Internacional i unes braves amb cervesa i cocacola zero!  

Carles

 

Diumenge 17 d’Abril

Pic Canalroya (2347m)

Passant per la Punta Malacara (2261m) **/F/S3 +-650m

 

Sonen les alarmes. Són les 6:30!!! Què volen aquesta gent que em desperten de matinada? Esmorzar i cap als cotxes via Astún. Em deixo portar. A la meva ment un gran combat. El bàndol escèptic i desmotivat guanya iniciativa, perquè portem ja tres dies d'activitat i l'estat de la neu del darrer dia no era del meu gust atesa la calorada. Pàrquing a l'estació, les ganivetes em rellisquen de les mans i cauen boca amunt... "Mal presagi, no hauríem de continuar", però "no cola" i comencem a pujar (1700m) pel lateral de la pista en skimo style seguint el barranco de Astún, cosa que no em dona feeling... veure les instal·lacions plenes d'esquiadors que baixen a tota llet i fan difícil creuar la pista.

Una vegada cremat l'esmorzar, lliure de remordiments, segur que trobaré el moment per desertar, la situació es presenta dalt del cim, a la Punta Malacara (2261m). Es presenta molt fàcil, "anem a fer el Canalroya", poso malacara, esbufego i dic que no em ve de gust remuntar després amb la calorada, ja ens retrobem a la terrasseta d'un bar de l'estació, visualitzant una IPA com objectiu a la ment.

La resta del grup continua, fan flanqueig exposat sobre neu regelada fins a cim Canalroya (2347m) seguit d'un dels millors descensos amb neu primavera de la primavera fins a remuntar el coll d'Astún i tot seguit iniciar el descens per pistes fins al cotxe...

Donem per finalitzat el nostre periple primaveral pel Bearn, terra de grans escenaris d'esquí de muntanya, amb un munt de llogarets on establir-nos i gaudir de futures experiències en bona companyia.

Manel

Piulada coral, per posar-hi tots el nostre floquet de neu.... 

Només per l'Anie ja em feia il·lusió afegir-me al grup, a última hora. Forma part dels 50 cims més bells del pirineu....repte que alguns volem assolir abans dels 50...hehehe! I no ha decebut, gran cim! 

Han estat uns dies molt bonics, amb força més calor de la desitjada. El regel només ha tingut lloc l'última jornada! I me'n vaig amb unes ganes boges de pujar a l'Aspe per Candanchú :)

Bones traces!!!

Míriam, Hèctor, Oriol S, Carles P, Manel i Berta

Campbieil (3.173m) desde la estació d'esquí de Piau-Engaly, per la canal SW., +1740, S4

  El cap de setmana passat, 16 i 17 d'abril, ens vam decidir a fer aquesta ruta que ere novedosa per a nosaltres. Tampoc vam trobar ningú més fent aquesta ascensió ni aquest cim, per lo que semble que es una ruta poc frecuentada. Ens va resultar gratificant canviar de zòna i també el marc escènic, amb grans tres mils a la vista com el Vignemale, el Mont Perdut i el Taillón, així com també el fet de realitzar una gran ascensió de 1.700 m de desnivell i comprobar que encara "funcionem".

 Sortim del parking més alt de la estació d'esquí de Piau Engaly (cota 1.850) en direcció oest i en descens per pista. Després d'un breu descens, possem pells i seguim una estona per la riba dreta de la vall de Badet. Una estona més tard trobarem un pont per on hem de creuar al altra banda, i seguir pel fons de la vall per la riba esquerra fins aproximadament la cota 1.950, on girarem a la dreta per remuntar la pala que du al port de Campbieil (2.595).

 Observem sobre la marxa que els allaus resultants de les últimes nevades de la setmana passada ja s'han descarregat.

 Al port hem de treure pells der descendre uns 200-250 m, i llavors, a la dreta, ja veurem la canal que du al pic de Campbieil. Tornem a possar pells i desd'aquest punt veiem que una gran part de la canal es pot fer amb esquís. Aquí podem observar el Vignemale al fons, el cim més blanc cap a la dreta:

 

 Aquesta canal está repleta de les restes de les gran allaus que han caigut fa pocs díes, gràcies a alguns díes de calor que ha fet, i ara semble que l'estat de la neu es bastant estable. Avui també será un día d'intensa calor, un típic día de primavera en que el sol ja brilla amb força i reververa a la neu creant un ambient de molta llum i vitalitat.

 

La pendent de la canal va augmentant a mesura que anem pujant. Les ganivetes, encara que la neu sigui tova, ajuden a mantindre la estabilitat i faciliten els girs.

Després de bastanta estona d'insistir amb els esquís, finalment em de passar als grampons degut al fort pendent (fins a uns 35º).

  Finalment arrivem al collet superior a la capcelera de la canal.

 Desd'allí a la esquerra en 5 minuts s'arribe al cim sud del Campbieil o Hourquette de Cap de Long o de Badet (3157), i en uns 15 minuts al cim principal de Campbieil (3173)

 

 Vista del Vingemale, que avui ens acompanye durant una gran part del itinerari (foto amb tele):

 El descens el fem per la mateixa ruta de pujada. La canal es trobe amb neu primavera i podem baixarla esquiant. La pendent es bastant forta pero no es exposada.

 A la tornada cal remuntar el pot de Campbieil.

 I arribats al port, amb lo que portem fet en el día d'avui, ve de gust uns moments de relax abans d'acometre l'ultim descens.

Track del itinerari:

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/pic-de-campbieil-desde-la-estacio-desqui-de-piau-engaly-100659326

 En aquest llòc hem tingut neu desde el començament del itinerari. Encara ens quede un mes i mitj en que es poden fer una sèrie de sortides ben maques en zònes específiques, sense tan de gel com al hivern i gaudint de bòna neu cremeta. Val la pena també esquiar i gaudir de la muntanya nevada en aquesta época del any.

Que disfruteu, companys. 

 Vam ser: Manuel D. i Rosa S.