el vídeo dels dimecres... couloir Whymper de l'Aiguille Verte

El vídeo d'avui no és el primer que pengem de la muntanyenca Ivana Sikulova, i les imatges ja tenen més de cinc anys, però muntanyes com aquesta crec que no deixaran mai de motivar-nos.

el vídeo dels dimecres... Magma

la muntanya crida, plora, riu, és viva, som petits, molt petits...

Néouvielle, ... Fi de la temporada?

Divendres arribem puntualment a les vuit tot just per sopar al Hotel-Refugi d'Oredon.
Ha estat una escapada ràpida, però profitosa.
La neu, ... millor del que esperaven, això sí, primavera, primavera, o potser s'hauria de dir d'estiu?
Dissabte  feia mandra tornar, si estava molt bé  a la terrassa de l'hotelet... però ens esperaven per casa.
i com les imatges valen més de mil paraules...

Desnivell: +/- 1200
Dificultat: S2

Hi vam anar: Carles, Carme, Ferran, Manolo, Oriol, Pep, Roser i Anna

A l'Alba

Per la Coma de Paderna, +/-1400m, 6h30, S3, ***

Tres curtes hores de descans vora el sorollós Ésera que baixa generós d'aigua pel desgel accelerat dels darrers dies. Poc abans de les tres, comencem a caminar des de Plan de l'Espital, buscant el Tub de Paderna amb la única llumeta dels frontals. Just sota el tub trobem una congesta. Intuïm que a partir d'aquí la neu serà contínua, i calcem esquís. Sortim del tub i continuem amunt, seguint traces velles i ubicant-nos amb les grosses siluetes del Pic de Paderna i Tuqueta Blanca de Paderna.

Trenc d'Alba i mar de núvols a Gasconha. I silenci... només trencat per un crit de perdiu blanca que nota la nostra presència.

Amb voltes maria una mica treballades aconseguim remuntar la curta canal sense treure esquís i ja som a la pala somital NO. Deixem esquís i fem a peu els darrers 50 m fins guanyar l'aresta. Els primers raigs de sol apareixen damunt el mar de núvols. El moment més màgic de tots. Tan sols queden uns 30 m d'aresta de roca i neu.

Pic d'Alba (3107 m), el 3000 més occidental del massís de les Maladetes. Gaudim tant com podem de la sortida de sol. Les càmeres de fotos tenen feina a captar la bellesa del paisatge a 360º. Els colors de la roca, la neu i el cel canvien a cada instant. No tenim pressa: les condicions de neu des bon començament no ens han agradat gens. Regel molt pobre, neu molt humida internament, sobretot en els vessants de major pendent. Allaus recents. Tot i la fresca que sentim dalt del cim, avui la temperatura pujarà força, amb la isozero emplaçant-se a 4000 m. La idea era continuar en travessa, però avui les condicions de temps i neu no són adequades.

Abans de les 7h del matí ja iniciem el descens, i notem com la neu en els vessants NE ja comença a estovar-se! Fem una curta parada per esmorzar a la Coma de Paderna, envoltats de muntanyes punxents de roca calcària, molt diferent al granit que domina el massís.

Continuem el descens pels Tubs de Paderna, i amb un parell de "treure i posar esquís" aconseguim arribar fins gairebé l'aparcament.

Vistes les condicions i amb la previsió d'ascens continuat de les temperatures, serà difícil que hi hagi mínim regel durant el cap de setmana.

Bones traces quasi estiuenques!

Edu, Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... no m'agrada el 'catskiing'

però aquest vídeo està molt ben fet:

Celebrada la III Trobada d´esquiadors de muntanya

 

Una temporada com aquesta s'havia de celebrar i més quan a finals de maig hi ha plenes condicions per a l'esquí de muntanya gairebé a tot el Pirineu.

Així doncs el 30 de maig vam celebrar la 3a Trobada d'Esquiadors de Muntanya, que va tenir lloc als Lluïsos de Gràcia i va comptar amb 30 participants.

Una novetat d'aquesta edició va ser el "Concurs de Fotos" de les sortides de la temporada. Volíem fomentar la part creativa dels esquiadors de muntanya i donar valor a aquesta activitat que ens ajuda a documentar les sortides. D'altra banda, les fotos premiades seran les que utilitzarem per als materials de difusió del cicle de sortides d'esquí de muntanya 2013/2014.

Les fotos premiades varen ser del Pep Lorca, Carles Perera i Jaume Jubert.

Durant el sopar es van lliurar els obsequis als premiats i es van sortejar diversos obsequis oferts pel CEG.

La tradicional xerrada feta prèviament va ser sobre fotografia d'alta muntanya hivernal. La xerrada va anar a càrrec d'un fotògraf professional, Àlex Gregorio, (http://www.alexgregorio.com/) que va fer un repàs a aspectes bàsics de la fotografia i criteris tècnics a tenir en compte per a la realització de fotos amb condicions de molta neu i llum.

Tot i que la temporada està molt avançada, les condicions continuen bones, segur que cauran més piulades.

Bones Traces

Pic de les Valletes (2793m) , canal N

Desnivell +/- 900m
Dificultat: PD-, MBEA, S4, ***

Avui torno a aprofitar les excepcionals condicions que tenim al Pirineu. Sense moure'ns del Oriental una infinitat d'itineraris estan en magnifiques condicions. Desprès de passar por fa dos dies en el corredor central del Pic del Port de Fontnegra per baixar-lo massa d'hora (a les 10:30 i desprès d'esperar una hora en el cim) avui surto tard i estic en el pàrquing de Porté-Puymorens a les 10:30.

Dia de calor però no massa així que pinta bé. Tot pujant el corredor vaig mirant el SMCC, el Colomines i també semblen en molt bones condicions, però estan més lluny i potser es massa tard. Així doncs cap al N del Pic de les Valletes. Pujant veig dos alpinistes que baixen ja de no se on i un altre pujant en solo el gran diedre. Gel de baix a dalt, mai l'havia vist tant bé. Segueixo amb el pla tot i la tentació però es tard, no es el dia i a més vull esquiar  el corredor N (tot son excuses per evitar un solo en alpinisme). Esquis als peus fins a meitat de canal i al arribar gaire-be a dalt s'obre una variant mes dreta i m'enfilo per allà, gel i punta de grampons, com mola l'esquí-alpinisme.


M'arribo fins al cim i ja de baixada escullo la línia directa del Corredor amb una sortida més ample, però dreta també (uns 50º). La neu inmillorable em far recordar les esquiades a Nova Zelanda al setembre amb el que allà diuen la "corn snow". Així baixada ràpid gaudint en cada viratge i a lluitar en el flanqueig fins a les pistes amb una neu molt transformada però no podrida. Esquis fins a 2 minuts del cotxe. Em sap greu pels que han guardat els esquís, la resta aprofiteu que això trigarà a repetir-se.

Teniu més fotos:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.258585310946176.1073741831.170377119766996&type=1

xavi f.

el vídeo dels dimecres... això s'escalfa!

Malh Planet (2942 m) - Pic d'Estauàs (Punta SO, 2745 m)

Pel Port Vielh (2684 m), entre la Ball de Benás i la Val de Lis

3 de Juny de 2013 (costa de creure però és ben cert!)

8h, +/-1730 m, S3, ***

Després de 5 dies humits i gelats pel senyor Nord, avui dilluns ha de ser el primer dia de sol, sense precipitacions, i vent a la baixa. Condicions tant necessàries com desitjades per sortir a explorar un nou racó per a nosaltres.

És dilluns i és un gran plaer només trobar un altre cotxe al final de la carretera, passat el trencall de Llanos del Hospital. Són 2/4 de 7 i comencem a enfilar a peu el camí d'estiu que remunta el Torrent de Gorgutes en direcció als Ports Vielh i de la Glera. Per sorpresa nostra, al cap de 20 minuts i abans de la cota dels 2000 m, trobem neu suficient per calçar esquís. Primera mirada enrera: emergeix el Pic d'Alba, amb els primers raigs de sol, blanc com un mató. Al seu davant, la "gavatxa" encara es despenja dels Ports de Benás, de la Picada i dels Aranesi. Mirada endavant: ja es veu el Port Vielh, i en aquest costat, el cel és ben serè sense núvols enganxats a les muntanyes.

L'itinerari al Port Vielh és tant evident com obligat: remuntar una primera canal força dreta, seguir pujant per pales menys dretes i finalment una altra canal fins assolir la bretxa. La neu es troba molt dura en superfície, i totes les parets de roca estan recobertes de gel. El sol de seguida es posa a fer feina i comença a provocar purgues de neu i a fer rodolar trossos de gel muntanya avall. Això ens obliga a posar-nos el casc mentre anem pujant per protegir-nos.

Al Port Vielh encara bufa notablement l'aire fred de nord i la neu en orientacions obagues és gel pur en superfície. Baixem amb grampons els primers 50 m i quan el pendent és prou suau i la neu menys gelada seguim esquiant fins l'Estanh deth Port Vielh (2424 m). Posem pells i prenem una pala força dreta en direcció SO que ens dóna accés a una petita vall suspesa. Seguim guanyant metres fins a trobar una barra de pendent molt dret però que podem fer amb esquís (direcció O) fins arribar a un pla amb un estany molt petit (2807 m). El cim és al nostre abast: guanyem els darrers metres novament amb grampons. Impressionants i inèdites vistes pels nostres ulls, 360º al voltant nostre. Resseguim l'itinerari que caldria fer per visitar els veïns Malh Barrat i Pic deth Bom. Terreny salvatge i solitari...

En el descens, desfem l'itinerari fins l'Estanh deth Port Vielh. Posem molt atenció en el tram de la barra, clarament carregada i amb la neu ja molt transformada pel seu pendent i orientació E. Esquiem d'un en un, i esquivem diverses purgues que provoquem nosaltres mateixos. De nou a l'estany, posem pells i ens animem a pujar a fins la punta SO del Pic d'Estauàs, al nord del Port Vielh. Ara la neu ja està més dòcil i no cal posar ganivetes, però els darrers metres són molt drets i els fem amb grampons. Els núvols al vessant nord comencen a dissipar, això fa que des d'aquest cim tinguem vistes intermitents.

Sense entretenir-nos baixem al Port Vielh, i seguim pel mateix itinerari de pujada amb neu primavera encara de prou bona qualitat. Descalcem els esquís i dediquem una estona a contemplar les muntanyes amb un aspecte insòlit per les dates. Quina temporada...

Bones traces de Juny!

Carles i Montse