Trigoniero, fum, fum, fum...

Pic Mener 2.452m (17/12/2022) i Salcorz 2.676m (18/12/2022), un #8cims

Buixín, Punta Fuelsa, i Punta Suelza en segon terme, des del Pic Mener

Traginar la motxilla ben carregada els prop de 4,5km i 700m de desnivell des de la carretera (aparcament a 1.290m) fins al Refugi de Trigoniero (1.960m) és el peatge a la neu contínua, els itineraris verges i solitaris i les bones esquiades. La clau de l’èxit és en els petits detalls: portar una serra per fer llenya, un dipòsit per carregar l’aigua, un cordino per fer l’estesa... un bon vi! 

El refugi està en bon estat, amb lloc per dormir 4 persones (més a terra), taula amb bancals i una estufa de llenya que no tira gaire bé i que ens ha deixat ben fumats per a tota la temporada. 

La neu continua és a 1.800m esquiable des dels 1.900m. Hi ha poc gruix però la base està endurida i no es rasca enlloc. Per sobre els 2.000m el gruix augmenta i hi ha neu sense transformar a obagues, gebre de bon esquiar... tot plegat molt estable, amb plaques i cornises evidents, i moltes purgues antigues que marquen els llocs delicats del recorregut. Els itineraris realitzats requereixen neu estable, i és fàcil trobar condicions menys compromeses a principis de primavera. 

Aquest cap de setmana el temps ens ha acompanyat, amb sol, fresca i poc vent, i aquelles llums d’hivern que atrapen! 

Dissabte 17/12/2022 Pic Mener 2.452m

+1.200 (600 des del refugi) / -600m; 11km; PD+(per la canal final), F, S2 

Així es veia el Mener diumenge en l'ascens al Salcorz, des del pas a 2.050m

Entre els barrancs de Trigoniero i Urdiceto hi ha una cubeta enlairada orientada a nord-est on hi ha els estanyols de Mener i aquest cim que la tanca a l’oest. És un racó molt bonic i que conserva molta neu i de qualitat. S’hi accedeix des del barranc de Trigoniero just en creuar el pont a la cota 1.860m prenent direcció sud. En el nostre cas, primer hem anat a deixar pes al refugi per tornar a “la Plana”, cota 1.900m per flanquejar sense perdre alçada cap al barranc que porta a la cubeta. A 2.100m cal virar i en direcció oest remuntar cap als estanyols i el final de la vall. 

Un esperó de roca punxegut i dos pins en un coll al nord del cim (cercle a la foto) és la senyal de cap a on anar, però sense arribar-hi i s’ha d’ascendir de dreta a esquerra i remuntar ja sense esquís per una canal casi a la vertical del cim (uns 60m). Alternativament es pot continuar i anar a buscar el coll al sud, però malfiar-se del pendent i la cornisa. 

Al cim ens sorprenen les vistes a uns muntanyots ben gelats i esvelts, els Buixín i la Punta Fuelsa i darrera la Punta Suelza... 

El descens és molt bo per l’orientació i el paratge amb el Pic d’Espada i altres muntanyes temptadores. 

Ho fem amb les darreres llums d’una tarda de desembre, i acabem fent llenya de forma selectiva per la nit de cabana que ens espera... 

Diumenge 18/12/2022 Punta de Salcorz 2.676m 

+700 des del refugi /-1.400 (nosaltres hem fet un coll addicional +/-200); 12km (+3 nosaltres); F, **, S2-S3 

Fa il·lusió repetir un cim que vam fer fa 18 anys, i que en Ramon Izquierdo, que hi era, el proposi com a #8cims n’és un al·licient addicional. 

Des del refugi es pot prendre el sender d’estiu pel barranc que hi ha darrera (poca neu per orientació sud) o resseguir el torrent pocs metres per, quan s’obre, agafar ràpidament alçada cap al nord-est a buscar el lloc per on passa el sender d’estiu. És important trobar el pas engorjat per on va el camí, a la cota 2.050m aproximadament (a la primavera, de tornada evitar passar tard per aquest punt propens a les allaus) i després ja progressar sense dificultats per poc pendent. 

A 2.200m es vira a una vall orientada a est, sota la cresta de Moudang i es visualitzen a la llunyania les puntes blanques del Salcorz. A 2.300m, el recorregut gira cap al nord per un barranc estret i propens a les purgues. 

Nosaltres hem anat en direcció contraria per una successió de comes fins a la punta 2.595m. Una aresta llarga i entretinguda cap al nord portaria fins al cim però preferim treure pells i fer una primera baixada per on hem pujat fins la cota 2.400. Allí tornem a posar pells i sense guanyar alçada, en direcció nord progressem per uns pendents que superen per dalt l’engorjat i arribem sota la pala est del Salcorz. La remuntem anant a buscar el dorsal i arribem al llom a la cota 2.600m, i fàcilment i en direcció nord al cim.

El descens és memorable, però cal parar compte a les moltes trampes del terreny que té aquest recorregut! 

Bones traces! 

Ricard i Jaume   

Punta Suelza (2.972 m.) per Ordizeto, 28 i 29 de maig de 2016

A hores d'ara a les muntanyes encara queda molta neu a cotes altes i la bicicleta pot ser un bon instrument d'aproximació per fer aquells cims que tenen alguna pista que arribi més enllà dels 2.000 m. d'alçada. La Punta Suelza és un extraordinari i solitari mirador que compleix aquesta condició. Des del cim les vistes cap a Posets, Eristes, Culfreda, Cotiella,...són magnífiques.

L'objectiu biciesquí era un altre però la previsió del temps pel cap de setmana amb possibles tempestes de tarda aconsellaven ser prudents i aprofitar els matins, així ho van fer i va sortir bé encara que finalment dissabte no va ploure fins al vespre.

Dissabte, 28 de maig de 2016
Central de Barrosa (1.140 m.)-Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)
btt: +950m; esquí: +300m F*

Ben d'hora al matí aparquem el cotxe al costat de la central de Barrosa. Carreguem les bicicletes amb els esquís i la resta de l'equipatge per tal de passar la nit al refugi d'Ordizeto i l'endemà fer el cim de la Punta Suelza. Enfilem la pista que en uns 11 km. arriba fins a l'ivó de Ordizeto.

La pista puja fort i quan portem 8,5 km, al voltant dels 2.100 m, ja veiem prou neu pel descens de l'endemà. Amaguem les bicicletes i ens acostem a la neu que ens permetrà arribar amb esquís als peus fins al refugi. Seguim recte S cap a la collada d'Ordizeto i des d'allà SW seguint més o menys la pista que arriba a l'ivó d'Ordizeto.

El refugi una mica malmès per les bretolades d'alguns és força gran, hi caben al voltant de 20 persones. L'any 2014 el refugi estava molt brut, per sort algú hi ha fet neteja i l'estat és acceptable. Al voltant del refugi no hi ha llenya, tanmateix el vidre davanter de l'estufa està trencat...  El dormitori situat a la part superior és excel·lent amb matalassos en molt bon estat. L'entorn del refugi es agradable amb bones vistes i possibilitats de passejar els esquís pel vessant nord de la Punta Fulsa. Passem la tarda badant mirant núvols que no acaben de descarregar les tempestes anunciades. Cap a les 8 del vespre s'anima a caure una mica d'aiguaneu.

Diumenge, 29 de maig de 2016
Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)-Punta Suelza (2.972 m.)-Refugi d'Ordizeto (2.385 m.)-Collada d'Ordizeto (2.230 m.)-Central de Barrosa (1.140 m.)
esquí: +600 m., -900 m. S3-S4**, PD
btt: -950 m.

L'endemà és lleva un dia esplèndid amb alguns núvols al vessant nord del Pirineu. Resseguim l'ivó SE fins a passar entre un mur de la presa i un pluviòmetre. Anem a buscar la base d'un esperó rocós que baixa de la Punta del Cau SE, li donem la volta i entrem en una coma molt marcada propensa a les allaus, de fet davant nostre cauen uns quants blocs... Fem un flanqueig ràpid SE per evitar aquesta zona i des d'aquí recte amunt per l'esquerra de la coma. Abans d'assolir l'aresta NW el terreny es redreça molt, pugem a peu. Continuem a peu i deixem els esquís a la base d'un avantcim on apareixen algunes pedres. Una llàstima ja que avui es podia revoltar aquest avantcim S i arribar amb esquís fins a dalt de tot. Fem ràpidament el cim ja que els núvols avancen ràpid i amenacen amb no deixar-nos gaudir d'una baixada que promet. Des del cim encara tenim un moment per intuir algun itinerari de futur més hivernal.

Retornem esquiant fins al coll (2.798 m.) que hi ha entre la Punta del Cau i la Punta Suelza i des d'allà fem un parell de girs inicials que fan fluir l'adrenalina. Després amb més tranquil·litat gaudim de la resta de la pala amb bona neu primavera. Prop del refugi ens cau una mica de pedra, hi arribem amb un somriure, quina baixada!

Recollim la resta de l'equipatge amb un somriure encara més gran, ens espera la resta de la baixada encara més bona que ens deixarà al costat de les bicis.

Repartim els estris sobre les bicis i ara a fruir de prop de 1.000 m. més de baixada. Només qui ha provat aquest doble descens sap la satisfacció que suposa gaudir d'aquests moments en un entorn pirenaic.

Bones traces bicicleteres!

Peña Blanca (2685) per Tabernés. Bachimala, ha quedat amb intent

pujant cap Collado de Montó, vistes de Bachimala i Posets

Dissabte 12. - Peña Blanca. +/- 1200m ,**, S2. -
Pugem per la pista que va cap a Biadós, els cotxes els deixem tot just on comença la pista que duu al refugi de Tabernés (1720).
 
Al refugi descarreguem motxilla i mes lleugers de pes  anem resseguin el PR  que va pel fons de la vall, passat el desviament que va al Virgen Blanca deixem el camí  i ens enfilem pel bosc guanyant alçada pel Gradiello o el  Pacín (segons mapes) fins al Collado de Montó (2326), arribant dalt Sierra Picaruela,

perdem una mica d'alçada pel vent fins al fons del Barranc de la Basa on tornem a pujar per guanyar la carena (2500), el darrer tram el fem amb grampons fins al cim, el vent ha fet de les seves

La vista que es pot veure és magnífica, Posets, Bachimala, Culfreda, Mont Perdut, Punt Suelza... tota la vall.
 
 
El descens el fem per la vessant nord, baixant cap el coll de la Punta Castillón i pel Barranc de la Madera fins al riu prop del Bado Bachimala on retrobarem el camí cap el refugi de Tabernés

El refugi de dues estances, una amplia, per dormir al terra i altre cambra més petita amb llar de foc, net.
Passem la nit freda, quan surts de vora del foc és nota.


Diumenge 13 - Volta per Bachimala, Coll Sud Punta Sabre (2825), S2/S3, **

Tornem a fer al camí fins al Bado de Bachimala on travessem el riu i anem a buscar el Barranc de Bachimala,

 ja veiem que no el podem fer, hi ha acumulació de neu i no ho veiem segur, tot amb això, encara ens enfilem
 
uns quans metres més per arribar el coll Sud de la Punta Sabre, però, la pendent es va readreçant i la neu no la trobem prou estable. a la cota 2825 decidim que fins aquí.

Per no fer la tornada pel mateix camí i gaudir més d'una bona baixada decidim tornar per la Señal de Biadós, on enfilem la seva carena i baixem per Las Trallas, fins la Pleta de las Vacas on agafem la pista que porta de nou al refugi de Tabernés.

Un camí, pel bosc fa que la darrera baixada amb una neu pols la gaudim d'allò més.

En general, la neu l'hem trobat, pols dins del bosc, ventada i crosta.
la nit del divendres la vam passar al poblet de Sin, al seu Alberg, bon tracte i bon preu.

hi vam anar: Oriol, Jaume, Ferran, Manolo, Enric i Anna