Piada – IX Open Vall Fosca (en 2 parts) – 19 i 25/02/06

Enviat per Carles Ll.

Diumenge 19, 8h00, Espui. Els 150 Equips inicien la cursa. Ha caigut una bona nevada, i l’itinerari per la vall de Filià es veu escurçat per la neu acumulada i el mal temps en la part alta del recorregut. Els participants tan sols pugem fins el Llac de Filià i el Pic de Llena amb prou feines el veiem entre la boira. La part més atractiva del recorregut quedarà doncs per fer, i els primers arriben en poc més de hora i mitja. És una llàstima, tot estava a punt, l’organització s’ho ha treballat molt, però el dia no acompanya. S’ha fet el que es podia fer, i tothom marxa content i amb ganes de tornar.

Dissabte 25. Han passat uns dies, la neu s’ha assentat una mica i la gent del CEPS de la Pobla han quedat per recollir el material que va quedar en el recorregut tallat pel mal temps. Ens reunim prop de una quinzena d’esquiadors al peu de la pista de Filià. És una bona tirada fins a la cabana (1895m), però tot xerrant el temps passa més ràpid. El dia és encara sensacional, i les condicions excel·lents. Neu a dojo i les pales del Pic de Llena llueixen amb un blanc d’aquells que no enganyen ... quin paquet!

El grup es parteix i 8 seguim cap al Pic. Avançant per la obaga, deixem a la dreta l’itinerari normal que passa per la coma que duu al Port de Filia. Un cop a la base de la muntanya, guanyem alçada encarant la pel seu vessant est. Encadenant unes pales i un tub arribem a una olla visible des de baix tot trient les banderoles pel camí. Ja som a sota de l’aresta que separa la vall de Filià de la d’Avellanos. Ens espera una canal de potser 100 metres fins a dalt que tracem a peu enfonsant-nos bona cosa. Encara no se com però trobem les 3 cordes fixes sepultades sota la neu, cordes que havien d’ajudar els participants de la cursa a superar aquest tram més alpí. Un cop a dalt, crestejar per terreny fàcil fins al cim proper.

Descens: Dirigir-se uns 100 metres pel llom pla cap al nord i abandonar la carena per llançar-se (si les condicions son bones) per la pala Est. Trobem unes pales amb neu fonda i seca que ens ofereixen un descens ... memorable. Dosifiquem la baixada amb l’excusa de les banderoles, i arribem a un tub que ens deixa de nou al fons de la vall. A partir d’aquí, mateix itinerari i seguir la pista fins a la carretera de Cabdella.

L’any que ve serà ja la Xa Travessa Open Vall Fosca, i els dels de la Pobla ja van maquinant com ho celebraran. Segur que la faran grossa. Ens hi tornarem a veure!

Montse i Carles (autoanomenat enviat especial de Cegesqui)

Pic de Llena (2673m) – Vall de Filia ( Vall Fosca- Pallars Jussà)
Desnivell: (+/- 1300m)
Dificultat: Poden ser necessaris piolet i grampons per la canal (que no es la ruta normal). S3 pel descens de la cara Est.
Dinar: Ca l’Arturo de la Pobleta

Piada - Travessa Font Romeu-Merens les Vals 25 i 26/02/2006

Enviat per pasdeguia.

+ 1632m (200 en telecadira): Dissabte +1357m Diumenge +275m,

- 2421m: Dissabte -1086m Diumenge -1335m

Horaris: dissabte 8'30h, diumenge 3h

Dificultat: fàcil de pujada, S2-S3 de baixada

Meteo: Ambient assoleiat dissabte amb temperatures baixes (-5 al cim), diumenge vent de l'oest feble, temperatures també fredes, i ambient un xic núvol.

Participants: Carles S. BCN, Laia M. BCN, Miquel V. (St. Cugat del V.), Joan B. BCN, Joan M C. BCN, Jaume J. (Barcelona), Berta A. (Barcelona), Marina G. (Barcelona), Francesc D. BCN, Joan G. (l'Espluga de Francolí), Josep Manuel M. (Castelló), Manel C. (Barcelona-Raval), Lucie R. (Alsàcia-Barcelona), Kristin E. (Alemanya-Barcelona), Ricard (Igualada), Serafí T. (Mollet del Vallès), David T. BCN, Eli R. (Olesa de Montserrat), Josep A. BCN, Josep R. (Andorra) , Ricard M. (Barcelona).

O sigui 21 persones !! D'això se'n diu germanor muntanyenca. A destacarla distribució geogràfica dels participants, de bona part dels Països Catalans, des de Castelló fins a Andorra.

Itinerari:

Dissabte: Mollera dels Clots (Font Romeu) 2004m, Roc de la Calma 2204m, Estany de la Pradella 1950m, Llac de les Bulloses 2017m, Itinerari per la coma de la Grava fins el coll, Portella de la Grava 2428m, Puig de laGrava 2671m, Estany de Lanoset 2234m, Coll de la Coma de l'Anyell 2470m, Refugi de Besines 2075m.

Diumenge: Refugi de Besines 2075m, Portella de Besines 2350, Merens les Vals 1015m.

Descripció: Fantàstica ruta entre el Capcir i l'Ariege, Tot i que partde l'itinerari del dissabte és molt planer, la diversitat de paisatges nevats i el conjunt de la ruta, et deixen un bon record. L'accés més fàcil és per les pistes de Font Romeu, zona del Roc de la Calma, la pujada en telecadira és pot fer comprant un forfait de Randoneur (4Euros). Un cop fet el descens cap a les Bulloses, posem pells i reseguim tota la planera vall de la Grava fins a la Portella. Descens en neu polç per magnífiques pales fins al llac de Lanoset, uns 100m per sobre del Llac de Lanós. D'aquí anem remuntant fins al Coll de l'Anyell, des d'on baixem per la vall de Besines fins al Refugi, bon descens igualment amb bona neu. (Atenció, el refugi es troba uns 50 metres per sobre del llit de la vall, cal estar atent per no pasar-se de llarg)

Diumenge, tot preveient l'entrada de temporal decidim accedir directament a la portella de Besines, per fer el fantàstic descens fins a Merens. Resseguint la vall per l'esquerra, creuant en el lloc indicat, podem esquiar seguint un camí estret i després per marges, fins l'entrada del mateix poble. Un cop a Merens, ens esperem a l'estació de tren per agafar el tren de les 13h, que ens deixa a La tour de Querol, on hem deixat dos cotxes.

Bon ambient, bona gent, bon nivell, destacar que tot i la quantitat de gent que èrem 21, el recorregut s'ha fet de forma àgil.

Gràcies a tothom !!

Bones traces !!

Pasdeguia

Traces tàntriques

Resposta de Manel C. a Piada - Puignal de Lló 2767m i Puigmal d'Err 2909m 25/02/2006

Alex, Daniel,

Molt bona la piada. Especialment el troç "dinar gloriós a Ca l'Anna de Ventolà", encara es hora de que m' hi portin, el meu "mitxelin" està perdent tamany i es hora de recuperar-lo, técnica "hamster", ja saps, enmagatzar grasa i glucogen ? per un moment important. A veure quan ens veiem. Us noto a faltar a vosaltres i especialment a les vostres ampolles de vi i licor "made a Suissa". Bé, sembla que estic nostalgic -"Good Times Killing Me ..."- , potser alcoholic també - banda sonora de Tom Waits, vease Waltzin Matilda en estat etilic -.

Ja m' han dit que t' en vas a l' Antàrtic, a cremar els apats que et fots ales teves piades. Us repto a fer un resum de llocs on anar a "jalar" desprès de una sortida. Podriem agrupar els llocs per zones esquiables i rutes de tornada i preus aproximats. Potser al Jaume com a moderador i "guru" de "cegeski" no li agrada massa aquest mail, però es que des de que tu no vens, s' estan perdent les bones costums. Fem curt de vi, de licors, i ja no ens fotem aquests "txuletons" impressionants - vease Gacipollera, Jaca !!! -.

Comença a guanyar terreny la tesi "entrepà ràpid" o "plat combinat guarro". Aquest cap de setmana hem estat de travessa, hem estat 22 o més, i he vist senyals optimistes, "un tetabrik" de llet amb vi rioja a l' interior, no sé si es tracta de un"ionqui del vi" que vol amagar la seva condició o bé una solució de transport, també el Joan, crec que es deia Joan o Josep ? - imperdonable no enrecordar-me del nom - portava un moscatell d' excelent qualitat, i el David Terrades una Sidra asturiana excel.lent i un formatge que en "bable"es diu "atasca-pitos" o per l' estil.

Bé..., la veritat es que no vull avançar-me a la gran piada de la sortida, i fotografies que esperoansiosament. Nomès volia donar un toc d' atenció sobre aquest aspecte"alcoholic-gastronomic". Afegir que el vi i l' alcohol es bó desprès d' una"xorisada" com la d' els estanys de les bulloses". Els que eren abstemis o com es digui en aquesta darrrera sortida no poden parlar massa perquè els he vist baixar per pales de neu pols com ionquis enlluernats per la qualitat dela neu, una colla de drogadictes de la neu ........acabant amb un extasi residual a l' andana de l' estació de Merens tirats pel terra. Amb Le Pen al poble no haurien tingut collons ..... Bé, el que pretenia ser un comentari curt quasi ha estat una "piada-deliri-psicoemocional post-sortida". Potser el Joan Clavero té part de culpa en recomanar-me llegir al Buckowski. Bé tallo, i resto a l' espera de la piada. Ha estat una gran travessa amb molt bona companyia, moment inoblidables que guardaré en un grapat de materia gris sana i estalvi dels meus deliris i danys col.laterals del alcohol, drogues diverses i estress de la nostra "sucietat".

Fins aviat,

Manel

P.D. Aquest mail no preten exaltar les propietats de l' alcohol, sinó contribuir i mirar de retrobar un punt d' equilibri amb totes les drogues de la terra i amb la seva ajuda, retrobar la traça que en algun moment de la nostra existencia hem perdut. Seria potser seguir una traça tantrica cap a un cim perdut, potser la traça cap al regne perdut de Shangri-la, o Shambala, lloc fisic o mental ? on hi ha pales de neu pols eternes.....

Bé tallo, es dillunsi vaig fort !!! no sense abans dir que estic segur que "la Maria m'estima".....

Una abraçada,

Manel

Piada - Puignal de Lló 2767m i Puigmal d'Err 2909m 25/02/2006

Enviat per pelldefoca.

Dissabte 25/2/06, Daniel B. i Àlex M.

Sortim del pàrquing de l'estació d'esquí remuntant primer per la pista i després, surt el sol, seguint el fons de la vall fins que tenim davant el P. de Llo. Girem a l'esquerra i comencem a pujar per les pales suaus sota del cim. La neu encara és molt dura i quan comença a pujar hem de posar ganivetes. Veiem una sortida a l'aresta a la nostre esquerra però decidim pujar pel dret, error, a 150m del cim hem de calçar grampons i acabar pujant per una pala massa dreta i dura pel meu gust (millor buscar l'aresta abans). Arribem al cim, on podem gaudir d'una vista excepcional en solitari, el nostre següent objectiu està ple de gent. Aprofitem per menjar formatge, embotit i pa acabat de fer portats directament de Suïssa, un altre plaer.

Descendim del cim, primer caminant per evitar els rocs i després amb esquís fins el coll d'Er. Pugem per la pala fins quasi el cim sobre el coll de 2.805m, des d'on la vista del P. de Llo és impressionant i prenem la segona decisió errònia, flanquejar-lo seguint les traces. Trobem alguna placa despresa pels que la van obrir i una pala massa exposada. Millor carenar. Sense més problemes arribem al cim, 2.909m, amb presses ja que els núvols comencen a fer-se grans, aquí ja no tenim vista i fa massa fred per parar a menjar. Foto de rigor en la mateixa posició que fa 18 mesos amb les BTT.

Iniciem el descens, als pocs metres recuperem la visibilitat i podem gaudir d'un descens immillorable amb neu pols de la bona. Només unpetit ensurt amb una mini placa de vent. 550m de baixada disfrutona.

Aquest fantàstic dia de esquí, sol, formatge i 1.200m de desnivell només podia acabar d'una manera…. Dinar gloriós a Ca l'Anna de Ventolà

Bones traces,

aprenent de troll

(resposta de Manel C.: Traces Tàntriques)

Piada - Pedraforca (Pollegó Superior 2497m) - 18/02/2006

Enviat per Joan B.

dissabte 18/2/06, Joan C, Josep E. i Joan B.

Itinerari: carretera d’accés al mirador i refugi Estasen (zona de picnic a cota 1450 m), enforcadura pel vessant Est, Pollegó Superior 2.497 m, descens pel mateix itinerari.

Neu dura durant tota la pujada i descens per l’Enforcadura, a la canal d’accés al cim neu dura-primavera i al bosc durant la baixada neu primavera.

Desnivell: 1.050 m. Durada: 3:30 h d’ascens i 1 h de descens.
Dia emboirat durant la pujada, al cim ha escampat i ha quedat ben assoleiat durant el descens.

Sortim de la zona de picnic carregant els esquís, tot i que hi ha neu a tocar de la carretera el sender de pujada pel bosc als primers trams no té gaire neu, es van seguint les marques de pintura i petjades a la neu, el sender puja bastant directe fins al peu de l’enforcadura on el bosc passa a arbres ben separats i ens podem posar els esquís.

La neu està bastant dura, al primer terç de l’enforcadura passem per un estrenyiment a l’esquerra (en el sentit de la pujada),. L'estrenyiment a més de ser força estret presenta poca neu dura i afloren rocs...! Per sort l és un tram curt que dóna pas les amples pales de la part superior de l’enforcadura. Prop del coll de l’enforcadura deixem els esquís arrambats a la paret de la dreta per anar pujar a peu per una petita canal que surt just passat el coll a la dreta. La part baixa de la canal té unes bones traces que faciliten la pujada, arribem a la curta aresta cimera. Al cim es destapa la boira i podem contemplar la vista, a partir d’aquest moment gaudirem del sol! El sol s’agraeix perquè a més d’escalfar-nos a nosaltres haurà estovat encara que sigui una mica la neu de l’enforcadura que tot i que estar encara dura ja no presenta l’aspecte glaçat de quan pujàvem.

Bones traces.

Joan

ARVA recomanada?

(resposta a email de Miquel V, de 19/02/2006)

Aquest cap de setmana hem tornat a fer pràctiques amb ARVA.

- El model de MAMMUT és dels que permet una cerca mès ràpida (té altres coses positives: fàcil d'utilitzar, pes i tamany , és compacte...). També diuen que és el que va millor per cerques "múltiples".

Jo també em vull passar al "digital" (tinc l'ortovox F1 des de fa 10 anys, i no en tinc cap queixa, però he vist que les cerques són més ràpides amb els nous models).

Ara bé, sembla que aquest any hi ha un nou model en testeig d'ortovox, amb tres antenes i pantalla de localització. El comercialitzaran l'any vinent, i aquesta marca dóna confiança.

Salut!

Piada - 3a Sortida Curs EM: Coret d'Oelbacrestada 2475m 18 i 19/02/2006

17 participants i alguns amics més.

Dissabte: Bòrdes dera Artiga 1.350m - Pont deth Ressèc - Pontet de Rius - Refugi Restanca 2.010m.
+660m; F, *; 2 a 4 h.

Diumenge: Refugi Restanca 2.010m - Cap deth Pòrt - Coret d'Oelbacrestada 2.475m - descens per mateix itinerari.
+500m / -1.160m; F, **, S2; 2 a 3h d'ascens, 1 a 2 de descens.

Neu! neu! neu! Quina neu!

Dissabte hem fet la pujada de sempre a la Restanca, amb bon temps i neu des d'abans del parking del pont de Ressèc. La vall de Valarties està carregada de neu i fa goig! Abans del refugi, per guanyar-nos el sopar i fer gana... més pràctiques de recerca amb ARVA, bivacs i rescat amb cordino. Cap ampolla de vi s'ha trencat i el sopar bo, com sempre aquí dalt.

Per la nit, el "vendaval" ens ha portat el "marron" i ha deixat un bon tou de neu seca. Fins quarts de 10 no ens hem atrevit a sortir: una clariana, uns milibars de més, la "famosa" finestra de bon temps... Res, que enlloc de baixar a esmorzar a la vall, amunt, contra el vent i el fred... Unes quantes vegades ens hem dit, girem?, s'obre? mira! ressol! (cada cop bufava més fort i no ha parat de nevar...)

Bé, i ens hem plantat al coll: davant la pala del Montardo, que no es mourà de lloc!

I el descens ha estat memorable: 20cm de neu pols!!! Tots hem disfrutat, més encara en la part del bosc, amb pendent, obstacles, salts, paranys i molta, molta neu: què més es pot demanar?

Ja als cotxes, el que toca en aquest curset: cadenes i fer anar la pala... ja estem acostumats!

I sols queda felicitar als 13 nous esquiadors de muntanya que s'han atrevit amb nosaltres, i donar les gràcies als que han col·laborat en aquesta tasca 'd'iniciació' (aquest any hem incorporat al grup de monitors un psicòleg de l'ensigalada, del tot necessari com s'ha demostrat!)

Molt bones traces!

Piada - Portella de Siscar 2440m 18/02/2006

Enviat per Joan G.

Aquest cap de setmana hem anat a donar un tomb pel Nerassol.

Itinerari: Hospitalet-prés-I'Andorre (1.448 m.) - Vall de Sisca - Cabana de Béssines de Sisca - Portella de Sisca (2.440 m.) -

Feia molt vent i molts núbols i vam decidir no pujar al Pic de Nérassol (2.633 m.) que a més estava sense neu, baixada cap a l'Estany de Pédourrés (2.165 m.) Tossa de Pèdourrés, magnífica pala orientada al sud - Vall de Baldarques - L'Hospitalet (1.448 m.)

La neu bastant dolenta, molt canviant, aquí dura gelada, aquí una raconada de pols, però en general crosta horrible que no ens va deixar gaudir de les baixades.

Diumenge mal temps així que res de res, cap a casa.

Joan

Esquiada al Pic de Finestrelles (Núria) 18/02/2006

Enviat per Miquel V.

Itinerari: Núria Santuari (1960 m)- Pic de Finestrelles (2829 m) pel rec de Maula (desnivell 960 m).

De Barcelona al santuari (pàrquing de Queralbs) 2h. 15'. Preu cremallera (tarja FEEC) 11 €.

L'itinerari de sortida coincideix amb el del Puigmal fins al torrent de l'Embut (2.035m) que deixem a l'esquerra i continuem a NW pel torrent principal (t. de Finestrelles) per anar a buscar el fals coll E del Roc de Maula (2.385m, evident, fort pendent). Aquest roc és el promontori rocós terminal de l'esperó N-S que ve del cim, Tanca la vall i separa les comes de Finestrelles (W) i de la Llebrada (E). Baixar lleugerament cap al torrent de Finestrelles (NW) i a la cota 2.700m flanquejar per fort pendent a N.NE per sota de rocam i després N (evident) per fort pendent fins al cim.

Hem confiat en la previsió meteo i hem pujat per sota la boira fins a 2.500m i després per dins navegant amb la brúixola. Ambient dur, molt fred, amb vent i neu glaçada (ganivetes durant tota l'ascensió). Al cim s'ha obert la finestre de bon temps prevista. Descens pel mateix itinerari. Neu abundant i paisatge molt alpí entre clarianes.

Possibilitat de carenar cap als altres cims de l'olla de Núria i baixar per qualsevol de les seves valls.

Miquel V.

Piada - Cim dels Rocs Blancs 2765m 11/02/2006

Enviat per Manel B.

-Itinerari: Alberg de l'Àliga – Pic de l'Àliga (2.428m) – Puig deFontnegra (2.722m) – coll – Cim de Rocs Blancs (2.765m) – Torrent deNoucreus – Santuari de Núria.

- Components: Joan Manuel C. i Manel B.

- Meteo: Bon dia amb alguns núvols alts

- Neu: Dura en tot l'itinerari.

- Dificultat: * S2 de pujada i una pala de S3 en el descens del cimdels Rocs Blancs.

Vam sortir de Barcelona a les 5:30 i vam agafar el primer cremallera a Queralbs a les 7:44.

Aprofitant un viatge per material, vam poder pujar a l'Alberg amb el telecabina i vam sortir cap al Torreneules però amb les informacions del Jaume de les condicions d'aquest cim,vam optar per anar cap al Cim de l'Àliga i el Fontnegra. Vam baixar al coll i després d'una curta pujada vam arribar al cim dels Rocs Blancs.

El descens el vam fer directament cap a Núria, primer per un marcat tub i després pel fons de la vall de Noucreus.Vam arribar al Santuari cap a les 11:00 i vam agafar el cremallera de les 11:40.

Així que a les 15:00 ja érem a Barcelona per dinar.

Manel

Piada - Montcorbison 2170m - Val d'Aran - 13/02/2006

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: +/- 1000m
Horari: 3h30 l'ascens / 1h30 el descens.
Neu pols en orientacions nord, crosta i complicada a la resta.
S2 en general, alguns primers girs més pendent sortint del cim.
Lin, Lali i Carles

Aprofitant la lluna plena d'aquest dies decidim fer una nocturna al Montcorbison. La pista a la bassa d'Oles està amb neu a 1 km aprox. de Gausac. Deixem el cotxe un pel més amunt, al encreuament del Guardadé de Betlan (1160m). Calen doncs 1h30 de foquejar per pista fins arribar a la Bassa d'Oles (1600m).

El camí més habitual a partir d'aquí voreja per plans al peu de Montcorbison fins trobar la carena que hi mena pel nord. Nosaltres vam decidir enfilar-nos de foma més directa cap als lloms que des del cim baixen cap a Casau. Trobar el millor camí entre el pins fins guanyar aquesta carena i seguir la en direcció oest fins situarse sota les pales a nord que menen al cim. Remuntarles traçant ziga -zagues fin situar-se a prop de les antenes. Superar el darrer tram no dirigintse cap a elles, sinó vorejant el cim per l'esquerra (Est del cim) per trobar un pas més senzill fins al cim (2h desde la Bassa).

Descens pel mateix itinerari. Genial en el primer tram més obac i pendent, supervivència després fins a la bassa, i cunya sobre la traça de les motos de neu fins el cotxe. Amb lluna com ahir, el frontal és del tot prescindible.

Bones traces.

Piada, travessa al Pic de la Comapedrosa 2942m - 11/02/2006

Enviat per Albert M.

11 de febrer de 2006. Marcel·lí i Albert.

Travessa circular est - sudoest.

8:30 h. Comencem a foquejar en direcció al Pla de l'Estany, a partir d'aquest punt la neu s'endureix i col·loquem serretes fins al forat dels Malhiverns. La canal fins al coll està amb neu tova (40-60 cm), des del coll fins al cim amb terreny mixt sense grampons.

13 h. Coronem. Des del cim no ens podem calçar els esquís ni cap al Sud (Pala del Ruf) , ni cap a l'Oest. Descendim fins al coll i esquiem amb neu transformada primavera fins la cota 2400. A partir del Estany de les Truites la qualitat de la neu canvia (tova-transformada-podrida-grans acumulacions) i la progressió és més energètica: s'ha de remuntar i remar. En el bosc hi ha molta neu,...i no s'ha d'anar a buscar el torrent, ens hem de mantenir en alçada per la dreta fins la cota 1900 on ja anem a buscar un pont que creua el Riu de la Coma Pedrosa a 1780 metres. Canvi de ribera i retrobem el camí de pujada.

Arribem al cotxe a les 17 h.. Hem trigat més baixant que pujant!!!

Es millor fer la ruta a l'inrevés, hi ha més pendent per la vessat Est i s'evita fer slalom pel bosc. S'ha de sortir més d'hora, ja fa calor.

Sortida exigent i complerta (voltes marias en pendent, canal, cresteta, diversos tipus de neu, bosc, recerca de la neu bona, posar foques, treure-les,...).

Bones traces.

Piada, Pic d'Estanyó 2912m 12/02/2006

Enviat per Joan B.

(ANDORRA) Diumenge 12/2/06

Imma, Laia, Carles, Joan Manel i Joan.

Itinerari: Carretera de Canillo a Ordino (petit parking a cota 1850m, passat el pont sobre el riu de Montaup en direcció cap Ordino), vall de les Llanasques, els clots d’Encarners 2300m, carena NE dels clots d’Encarners(2607m), cresta SW del Pic d’Estanyó, descens pel mateix itinerari.

Neu molt variable: algunes acumulacions de neu transportada pel vent a les parts baixes obagues, neu dura durant la major part de la pujada, durant la baixada neu dura amb alguns trams lleugerament encrostats i neu “estovadeta” a les parts baixes en els vessants exposats al sol.

Desnivell: 1100 m. Durada: 3:30 h d’ascens i 1:30 h de descens.

Dia assoleiat amb força vent a la cresta cimera i al cim. Comencem la pujada molt suau en direcció N, pel vessant esquerra (sentit de marxa), després d’un resalt rocós amb neu justa seguim pel fons de la vall sobre el curs del riu fins a una ampla pala situada a l’esquerra que permet fer llaçades i guanyar desnivell per assolir els clots d’Encarners. En direcció cap a l’esquerra (NW) arribaríem al Coll d’Arenes, però seguim pel fons d’una coma cap a la dreta (NE) per pujar a la carena que tanca la cubeta dels Encarners pel NE.

A cota 2700m de la carena hi ha un tram sense neu que ens obliga a carretejar els esquís uns minuts... observem que les carenes orientades a sud estan justetes de neu. La part superior de la pala S de l’Estanyó per a baixar cap a la vall del Riu està malament de neu. La resta de la vall del Riu presenta aparentment bon aspecte per la quantitat de neu, tot i això decidim que tornarem pel mateix itinerari que de pujada.

La carena que seguiem ens porta a la cresta de l’Estanyó, comencem la cresta amb esquís fins arribar al punt la cresta que es fa més rocosa i ens descalcem els esquís. Hi ha traçs oberta, seguim piolet en ma, tot i ser un tram aeri és curtet i molt fàcil, arribem sense problemes al cim, no ens hi podem estar gaire estona perquè fa vent i fred però la vista és molt bona, som al mig d’Andorra..

Joan

Piada - Tuc de Sarrahèra 2645m pera Passada deth Nebot - Val d'Aran - 13/02/2006

Enviat per Carles Ll.

Montse, compto amb tu i qui vulgui per repetir aquesta ruta.

PIADA – Tuc de Sarrahèra (2645m) pera Passada deth Nebot – Val d’Aran

Un altre excel·lent itinerari a fer a la vall de Sarrehèra. Avui ens hem enfilat per la vessant nord cap al cim més alt i que dona nom a la Vall. Vist des de la carretera que puja al túnel, sembla una muralla inexpugnable, una paret vertiginosa i fosca. Però s’hi pot pujar des del Nord i vorejant completament la muntanya. De la bellesa i tranquil·litat dels plans i boscos d’avetoses cap a les canals i pales que arranquen de les crestes. Allí dalt, entre tanta roca, hi trobem la Passada del Nebot. És l’únic pas franquejable que ens dona accés a la ruta normal que ve de la vall de Conangles. Tot plegat, un itinerari salvatge, variat, elegant en el traçat, amb ambient alpí i vistes privilegiades. Un autèntic regal.

Desnivell: +/- 1300m aprox.

Horari: de 4 a 5h l’ascens / 1h30 a 2h el descens

Neu pols en orientacions N en totes les cotes. Algun tram més encrostat en cotes altes.

Neu més transformada en vessant sud, en tots els estats (podrida/primavera). Més dura prop del cim. Temps serè i clar, temperatures baixes, i fred on no escalfa el sol.

Ramon, Xavi, Oriol, Lluis, Edu i Carles

Piada - Pic de l'Estanyó, 2915m - 11/02/2006

Enviat per Roger Ll.

Desnivell: +/-1095m.

Temps: unes 4h30m de pujada / 1h baixada

S3-S4, depenent de l'itinerari per al descens.

Eli, Àlex, Daniel i Roger

Deixem el cotxe a 1820m, a la carretera de Canillo a Ordino. La pujada és molt directa, cap al N seguint el fons de la vall fins la RocaNegra, on ens orientarem cap al NO primer i després cap al NE per les pales que ens duran fins l'inici de la cresta (2770m), llarga i entretinguda, però no complicada. Sol, ventet suau i molt bones vistes.

Intentem baixar per les pales que hem vist a l'altra banda de la vall, però el llom que ens hi hauria de portar està ventat i acabem fent bona part de la baixada pel mateix camí que la pujada. La neu és dureta i bona a la 1era pala, però tindrem crosta per la resta del descens. Potser si haguéssim fet més bon horari l'hauríem trobat en millors condicions??

Bones traces!

Piada - Peña Telera 2764m per Barranco del Puerto - sortida Cicle 11 i 12/02/2006

Sortida Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia 11 i 12/02/2006

12 participants: Cesc D., José Luís, Stefano B., Txema C., Iolanda R., Edu A., Luís Javier, Kristin E., Rosa S., Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: Ctra A136 Biescas (Ermita de Santa Elena 980m) - Plan de Sus - Ref. Furcunfiecho 1.530m.
+550; 2h 30min; F.

Diumenge: Ref. Furcunfiecho 1.530m - Barranco del Puerto - Plan de Usabas 1.800m - Circ Zarrambucho 2.300m - Coll sud 2.600m - Peña Telera 2.764 m - descens pel mateix itinerari, amb esquís fins a la cota 1.285m.
+1.250m / -1.800m; 5h ascens, 2-3h descens; PD+, ***,S4 (pala sud, i dos trams intermitjos).

Anem de costellada?

Això semblava dissabte al migdia, a 980m, quan carregàvem els pianos a l'esquena: esquís, piolet, pala, graelles, cassola de fang, rom, vi, pa de pagès i tres kg de carn.

Fins i tot algun no creient va comentar i si anem a esquiar on hi hagi neu? Però la pujada pel bosc tira pel dret i als 50 minuts ja llisquem amb les pells!

El Ref.Furcunfiecho és ideal per accedir al vessant sud de la Serra de la Partacua. Es troba mig enlairat a la solana del Barranco del Puerto i, encara que no és el Hilton, té una potent llar de foc.

És tot per nosaltres: fer llenya, anar a buscar aigua... A quarts de sis la carn ja és a les brases i gaudim d'un bon sopar, el cremat i acudits a la vora del foc.

Diumenge sortim amb les primeres llums. El sol ens atrapa al Plan de Usabas (refugi en perfecte estat). D'aquí es gira al nord i es busquen els millors passos per superar la cinglera (pendent fort i exposat). Anem a buscar el pas entre les Peñas Retona i Parda. L'ambient és dolomític!

Ens sorprèn un forat a la roca, de la mida del Ieti, suposem que és la Cueva de las Grallas, a 2.200m.
Més endavant, al circ de Zarrambucho (cota 2.300m), ens enfilem totalment a l'est per superar un altre cingle (grampons). De nou amb esquís assolim ràpidament el coll que hi ha entre el cim i la Peña Parda. Davant nostre s'obre la pala sud de la Peña Telera. El pendent és fort (+ de 30º) i sostingut... ganivetes als esquís i ens enlairem per sobre de tot amb vistes des del Moncayo al Tallón i fins i tot cims nevats del Sistema Ibèric! Darrers metres i ja hi som! Cap al nord cau verticalment i més muntanyes: el Midi,el Tallón, la Collarada...

És l'hora bona del descens: neu dura-primavera que ens fa gaudir: hi ha passos drets, canaletes per baixar dels cingles, però avui tot és fàcil i fem vora 1.500m de descens amb esquís!
En resum: gran cim en bona companyia!

Bones traces!!!

(*) En cas de neu recent o poc estable evitar el recorregut esmentat a partir dels 2.300m. Enlloc d'aquest, és més segur continuar al nord i accedir pel coll oest.

(**) Com a alternativa de punt de partida, a la primavera, es pot prendre una pista que surt de la ctra. a Betés cap a Plan de Sus (demanar claus a l'ajuntament de Biescas).

Piada del Taga – diumenge 05/02/2006

Enviat per Rémi.

Santa Magdalena de Puigsac – Taga (2040m).

Desnivell; +765m.

Orientació nord.

Hem aprofitat la neu abundant per fer un cim de cota baixa amb neu ben estabilitzada!!! Temps primaveral i molt bona neu, pols a la part de dalt i dura més a baix, molt esquiable en tot el recorregut, per gaudir al 100%.

Vista esplèndida: Montserrat, Montseny, Pedraforca, Puigmal... Un "cim de vaques" que val la pena!

A la tornada, no ens oblidem de comprar l'excel•lent coca de Ribes deFreser (petit forn a mà esquerra entrant al poble).

Stefano i Rémi.

Piada Puigllançada 2409m - 5/02/2006

Enviat per Imma L.

Email "Proposta senzilla 12 febrer"

(...)

Precisament la setmana passada vam anar al Puigllançada!
Recordant vells temps de curset...
De fet, ens vam trobar amb la Conce, el gos i el Coqui, no ens vam conèixer amb tota la cara tapada.
Per cert, el tema del parte de les allaus, també ens va desconcertar, i realment era tot una falsa alarma on vam anar.

Faré una PIADETA perquè sapigueu com va anar.
Esquiadors: Valentí, Imma i Lídia (cap del CEG)
Dia esplèndid, sol radiant, neu fantàstica. Al cim, COM SEMPRE, un vent que arrossega.
Al pujar, deixem el remontador a l'esquerra i fem via cap amunt, seguint una mica la pista i una mica neu nova.
Sota la neu nova, trobem de seguida el gel... en algun flanqueig relliscava el tema.
Vaig recordar vells temps del curset d'esquí i me'n vaig adonar que no en sabia més... fins i tot, que havia retrocedit! (buaaaa)
Les botes d'esquí de muntanya a la baixada em feien plorar, em fan mal: conclusió BUSCO BOTES D'ESQUÍ DE MUNTANYA.
Talla 37-38.

A la vegada em venc les meves, són molt bones però no per peus palmípedes com els meus, són per a peus més fins.

Qui vulgui comprar botes, que m'ho digui, apanyarem un bon preu ( són seminoves).

Fins després i molts records

Imma L.

Piada - Pic de Pla dels Pujalts o Costa Pubilla - 5/02/2006

Enviat per Xavier D.

Aprofitant que el prepirineu presenta bon aspecte decideixo anar a aquest cim que feia temps que li tenia l'ull posat.

Des de ribes, aneu a Planoles id'allí a Neva. es deixa el cotxe a la mini plaça de la banda esquerra del poble. pujada per la pista en direcció al coll de la bona per cami evident.

de pujada veiem com la pluja ha deixat regarons de neu que sembla onduline, es a dir que ja sabem el que ens espera a la pujada. unes quantes miniplaques d'allus (no se si eren recents perque la cicatriu era molt poc marcada) i arribem al coll de la bona. d'alli pujada al roc dels llamps i despres fins al cim

magnifica vista del bergueda i el ripolles. cap al sud mar de boires. el descens amb neu pols dura a la part de dalt i dura a la part de baix

Si no fos per la cua que hauriem trobat una bona oopció es baixar direccio castellar de n'hug i despres remontar fins el pic de la pedra picada (em sembla que es diu aixi).

dissabte el taga semblava una romeria. les canals del puigestela feien moltbona pinta.

Piulades vàries (4 de 4) - Estanys de la Pera - 5/02/2006

Enviat per Eduard D.

Començaré dient que em fa molta mandra escriure, piulades o qualsevol altra cosa; però em sembla que a la Pilar li fa encara més mandra que a mi i per això m’ha indicat, molt amablement, que ho faci jo.

I com que em fa mandra ajuntaré en una sola piulada les sortides que hem fet fins ara.

5 de febrer.

No sabem què fer exactament i al final decidim anar cap a Arànser. Arribem a l’aparcament a quarts de nou i comencem a pujar direcció els estanys de la Pera. El dia és radiant com l’anterior i en arribar al coll de la Barra deixem la pista d’esquí de fons i ens decantem cap a l’esquerra per un bosc esclarissat fins a unes pales que prometen un bon descens. Pugem per aquestes fins a la carena on bufa molt el vent i fa força fresqueta i decidim que ja en tenim prou per avui. Traiem les pells i a gaudir de les pales de la pujada fins enllaçar amb el bosc (molt més amical que el del dia anterior) i posteriorment agafem les pistes de fons fins el cotxe. Com era d’esperar fem el vermut a Martinet i arribem a casa a dinar a una hora decent.

Sortides realitzades per Pilar L. (Pilarin) i Eduard D.

Piulades vàries (3 de 4) - Gallina Pelada 2320m 4/02/2006

Enviat per Eduard D.

Començaré dient que em fa molta mandra escriure, piulades o qualsevol altra cosa; però em sembla que a la Pilar li fa encara més mandra que a mi i per això m’ha indicat, molt amablement, que ho faci jo.

I com que em fa mandra ajuntaré en una sola piulada les sortides que hem fet fins ara.

4 de febrer.

Ascensió a la Gallina Pelada o Cap Llitzet de la serra d’Ensija. Realment no m’esperava fer una sortida tant plaent com la que vàrem fer aquest dia. Sortíem de l’aparcament de l’estació d’esquí de fons de Saldes amb els esquís als peus i amb una neu bastant bona. Hem de tenir en compte que tota la pujada és pel vessant nord de la muntanya. El primer terç de la pujada es fa pel mig d’un bosc més o menys dens on has de tenir molta cura de no menjar-te cap branca. El segon terç comença quan la vall per on pugem es va obrint de mica en mica fins arribar a les envistes del refugi Delgado Úbeda. Té pinta de ser molt acollidor encara que no ho vaig poder comprovar ja que estava tancat quan hi vam passar de pujada. El darrer terç és un flanqueig ascendent fins el cim des d’on hi ha una vista excepcional cap a totes bandes. Només resta treure les pells i baixar pel mateix itinerari de pujada. Mentre baixem veiem que va pujant gent i més gent i més gent i més gent. No diré cap mentida si entre tots sumaven més de 70 ó 80. Realment semblava una processó, uns amb esquís, d’altres amb raquetes i els que menys a peu; no hi van faltar però dos o tres gossos que donaven el toc de gràcia a la comitiva. Ja queda només arribar a Saldes i fer un bon i merescut vermut.

Sortides realitzades per Pilar L. (Pilarin) i Eduard D.

Piulades vàries (2 de 4) - Montmalús 2781m - 22/01/2006

Enviat per Eduard D.

Començaré dient que em fa molta mandra escriure, piulades o qualsevol altra cosa; però em sembla que a la Pilar li fa encara més mandra que a mi i per això m’ha indicat, molt amablement, que ho faci jo.
I com que em fa mandra ajuntaré en una sola piulada les sortides que hem fet fins ara.

22 de gener.

Intent d’ascensió al Montmalús des de Grau Roig. Un dia espantós, Tot el bo que vàrem tenir el dia anterior en aquest va ser el contrari, vent, núvols, boira, nevada, neu pitjor,... Així i tot vàrem pujar fins el coll de Montmalús amb un fred que et glaçava tot allò que no estava ben tapat.

Sortides realitzades per Pilar L (Pilarin) i Eduard D.

Piulades vàries (1 de 4) Pic de Pedrons, 2715m 21/01/2006

Enviat per Eduard D.

Començaré dient que em fa molta mandra escriure, piulades o qualsevol altra cosa; però em sembla que a la Pilar li fa encara més mandra que a mi i per això m’ha indicat, molt amablement, que ho faci jo.

I com que em fa mandra ajuntaré en una sola piulada les sortides que hem fet fins ara.

21 de gener.

Ascensió al Pic de Padrons des del Pont de Baladrar per la Vall de Baladrar. Què es pot dir d’aquesta ascensió clàssica que no s’hagi dit abans? Res, per tant no diré res més que la neu no la vaig trobar tant bé con m’esperava, encara que la Pilar diu que sí , sí que estava prou bona. El dia va ser radiant amb un sol que estavellava les pedres i com ja és costum en la primera sortida d’esquí de muntanya em va sortir l’herpes habitual al lloc de sempre.

Sortides realitzades per Pilar L. (Pilarin) i Eduard D.

Piulada pic d'Aspe 2645m - 5/02/2006

Enviat per Rosa S.

Buscant una zòna amb menys risc d'allaus segons la maranya d'informacions diverses i variopintes, ens vam arrivar aquest passat cap de setmana fins a la vall d'Aísa, al Pirineu Occidental, amb l'objectiu de fer el pic d'Aspe.

Decidim recuperar l'estil dels nostres anys més joves pernoctan en una cabana lliure en lloc de tirar d'albergue. Des del poble d'Aísa, al que s'arrive passant primer per Jaca, agafem la pista (1.500 mts altura); allí mateix ens calcem els esquís i a uns 20 minuts es trobe la "cabaña de Napazal", una secilla cabana on hi podríen dormir unes 6 o 7 persones; no es tan cómoda con l'albergue d'Aísa pero el paratje on está ubicada es incomparablement més bonic. Deixem els trastes i anem a fer un vol, lo qu'ens permet preveure que la neu estará demá bastant glaçada, per lo quel'endemá no matinem, i encara així farem quasi tot l'itinerari amb ganivetes.

Primer ens treballem la canal qu'es trobe cap a la dreta de la vall, qu'está força gelada. Després continuem més cómodament pero sempre amb ganivetes. La ruta d'esquí puje més a l'esquerra de la ruta d'estiu, deixant a la dreta les canals que baixen de la "brecha de Aspe".

Arribant al coll faig una mirada a la canal que vaig recorre en una caiguda fa dos anys i que va acabar amb una cama trencada, pero avui el día ens somriu. Deixem els esquís al coll i acabem de pujar amb grampons al cim.

El descens está força bé, ja no está tan glaçat i....¡quina neu...! De costra res, el glaç s'ha transformat en una neu tipus primavera pero ben atapeída que permet esquíar amb velocitat i gaudint.

Total: cap de setmana de muntanya autèntica en un lloc diferent a lo habitual i amb quantitat i qualitat de neu. Hi eram Xavi M. i Rosa S.

Bònes traces, qu'els deus de la neu i el gel os siguin favorables.

Polèmica risc d'allaus "MÀXIM"

Em permeto reproduir, per si és del votre interès, un missatge remès a un fòrum d'esquí de muntanya per un dels responsables de l'emissió del Butlletí de perill d'allaus, en relació a la "polèmica" sobre les amistats perilloses Tura-Mauri-Molina.

Alhora felicito als que es dediquen a aquesta tasca de predicció (icc, meteocat) ... estic convençut que són professionals en la seva feina. Segur que no disposen de tots el mitjans que voldrien (en aquest pais s'inverteix més en vestuari per a meteoròlegs que en investigació).

risc d'allaus màxim?

Hola a tothom

Dissabte 4 de febrer, el telenotícies del vespre de TV3, van passar un mini-reportatge sobre el gran risc d’allaus que hi havia al Pirineu Català, com a consequència de les nevades de feia una setmana. Concretament es va dir que hi havia risc màxim a l’hora de circular fora de les pistes, i a més que el sector més afectat era el Pirineu de Lleida. Voldria aclarir que aquest grau no corresponia al que s’estava donant al butlletí de perill d’allaus. De fet el butlletí d’allaus pel dissabte era MARCAT 3 per a tot el Pirineu i va continuar essent així fins a dilluns en que vam baixar a MARCAT 3 en orientacions obagues i MODERAT 2 a les solanes. De fet pel que fa a risc màxim, MOLT FORT 5, va quedar restringit a dos dies, 29 i 30 de gener.

No sé en base a què es va donar aquest grau de perill que van dir per la televisió. Pel que fa al grau de perill d’allaus que donem al butlletí ens basem en les dades d’una xarxa d’estacions automàtiques i en una xarxa d’observadors manuals que a més d’observacions meteo realitzen sondeigs i perfils en el mantell de forma sistemàtica per tot el Pirineu de Catalunya. Ambdues xarxes es van dissenyar des del Servei Geològic primer i després de del'Institut Cartogràfic i porten temps funcionant. Com a punts fixes, cada setmana hi ha 8 perfils per l’Occidental i 4 per l’Oriental. A més cal afegir-hi els perfils que realitzen setmanalment els agents rurals i guardes de reseva de caça més els que esporàdicament realitzen algunes estacions d’esquí i alguns refugis. També cal incloure els perfils que ens envien les estacions d’esquí d’Andorra i que també són dades preses sitemàticament. Sabem també de les crítiques que ha rebut el butlletí però sempre hem tractat de fer-ho el màxim de professionalment possible, i em refereixo als predictors d'allaus que la realitzem.

Per això no em sembla correcte donar graus de perill “preventius" però no reals si és que va ser així en el cas de la televisió que comentava a l’inici.

Glòria M.

Comentari de pasdeguia, 08/02/2006 13:37pm:

Doncs, a banda d'afegir-me a les felicitacions a l'equip professional, comentar un altre aspecte.

El divendres 2 de febrer a les 17'30h, no s'havia actualitzat el butlletí d'allaus, les actualitzacions les fan a les 14h, i per tant era vigent el que hi havia dijous amb risc 4. O sigui, tot plegat un cúmul d'informacions i desinformacions que et desconcerten.

Ricard

Piada - Pic de Gelada 2459m - alta Ribagorça 4/02/2006

Enviat per Montse B.

Kike i Montse
+/- 1100m
2h.45 min (ascens) + 2h.30 min (descens)

El Pic de Gelada va ser un cim de bota durant tota la temporada passada. Així que aprofitant l’excel·lent nevada de la setmana anterior ens decidim fer-li una visita amb els esquís.

Sortim de Senet, des del carrer de més amunt del poble i a on s’agafa la pista que a l’estiu connecta la Vall de Barrabés amb la Vall de Boí, al del poble de Barruera i passant pel port de Gelada.

Després d’un primer revolt aprofitem l’itinerari de la Ruta de la Fauna per anar fent més via i també algun tram de barranc. Sortim a l’Artiga Longa. La famosa “esbornada” (desprendiment d’un tros de la vessant) de Senet ens queda a la dreta i a sota nostre.

Com que la neu és ben crosta i no és gens agradable per anar fent traça, decidim deixar la pista que ens menaria al Port de Gelada a l’esquerra nostre i nosaltres ens decantem cap a la dreta, creuem un altre barranc i fem l’ascens a través del bosc (orientació NO). La neu aquí s’ha conservat molt bé i podem fer una traça força treballada.

Sortim del bosc ens trobem amb una continuació de la pista del Port de Gelada. La prenem uns quants metres en direcció al Port però de seguida anem amunt per unes pales força suaus (Els Plans) i entre pins joves i força dispersos.

A 2200m s’arriba a un llom pla que tanca per davant una petita olla i per darrera el Pic de Gelada més que evident. Resseguim el llom i tan sols ens queda la darrera pala força sostinguda.

El cim ja està una mica pelat, i com no podia ser d’una altra manera ens bufa fort el vent. Excel·lents vistes sobre la Menada, el Vallibierna, el Russell i el Feisan. A l’altre cantó la vall de Boí. I al fons cap al sud un mar de boira i núvols baixos. Fora pells i avall. La primera pala (orientació NO) molt i molt variada de neu, amb zones d’acumulació i zones pelades. Ens tirem cap a dins l’olla per aprofitar la única pala del dia amb neu pols força acceptable. Al fons aprofitem per fer un mos amb el solet que ens escalfa, posem pells de neu i remuntem cap als Plans. Des d’allà fora pells novament i tornem a baixar a través del bosc amb neu també força ben conservada. Ja a l’Artiga Longa ens trobem amb una crosta horrorosa que ens sotmet a una cura d’humilitat i paciència fins que podem agafar la pista que ens retorna a Senet.

Suposo que la Ribagorça és la Ribagorça. I per això tenim clar que per l’endemà anirem a buscar les cares nord de l’Aran.

Bones traces!!

Montse

Piada Pic de la Rouquette 2345m - Serra de Madres 5/02/2006

Enviat per Sergi B.

+/- 1.000 m , Iris, Roger i Sergi B

Donat l'alarmisme imperant durant tota la setmana i el bombardeig constant dels nostres parents i familiars a l'estil de: '...a TV3 han dit que...' o '...a la radio diuen que el risc és 5...' !!!???!!!!! decidim plegar-nos una mica a les pressions i anar a visitar els cims ondulats que tanquen el Conflent. No sense deixar anar alguns sospirs passem Prada i poc abans del creuament cap a la ex-estació de Ladóu, a la carretera del Coll de Jau, deixem el cotxe i ens plantem els esquís.

Per el què havia estat una pista pugem fins el Refugi de Callau, tancat fins a la primavera, i continuem la pista fins que en un dels talls que fem per evitar les llaçades de la pista ens adonem que hem deixat el camí cap al Madres enrera. Confesso: anavem al Madres i vam acabar a La Rouquette, sort, perquè de baixada hem vist el bosc impenetrable de l'inici de la Vall de la Castellana -hi ha metres den eu-.

Doncs continuem la pista i quan comença a aclarir-se el bosc marquem direcció SW que no deixem fins dalt del cim havent resseguit tot el llom ondulat. Se'ns fa tard i decidim baixar, però aquesta via és una bona alternativa per pujar a Madres -ens queda a 100 m i una mitja horeta més continuant pel llom-.

Descens dels primers 400 m per neu pols i la resta dura o encrostada.

Un molt bon dia d'esquí de muntanya.

Salut

Sergi B

Per cert, també em va semblar estrany que no aparegués el Butlletí de divendres...

Piada - Tuc de Roca Blanca 2459m - Val d'Aran - 5/02/2006

Enviat per Carles Ll.

Ascensió prou senzilla i molt gratificant. La Vall de Sarrahèra és tan poc coneguda com atractiva. Les crestes i parets que la tanquen a sud li donen un ambient alpí i salvatge com poques a l’Aran. En canvi la pujada encadena boscos d’avets, amples pales, lloms comodes i fines arestes que fan del recorregut una petita joia elegant i complerta. El cim és un bon mirador a cavall entre les dos valls, i des d’on reclamen poderosament la nostra atenció les pales del Pujoalbo. Aquest cim és un dels clàssics de l’heliski a la Vall d’Aran ja qu’el descens a Nord sovint ofereix neus en bones condicions. És però un cim injustament desconegut per als esquiadors de muntanya. Aquells qui no l’hagueu fet, apunteu-vos-el, que no us decebrà.

PIADA – Tuc de Roca Blanca (2459m) en travessa– Val d’Aran.
Ascens per la Vall de Sarrahèra fent el Malh Blanc(2343m) i el Poi d’Estanho (2408m). Descens per la Vall de Bargadèra fins a Casarilh.
Desnivells i horaris: +1100m (3h45m) / -1400m (2h15m)
Neu crosta a l’ascens (orientacions S) i pols en el descens (a Nord)
Montse, Lluis, Quique i Carles

Itinerari: Des de la boca Nord del túnel de Vielha, ascendir al Malh Blanc (2343m) per la Vall de Sarrahèra (2h45m - veure piada de la Montse 11/12/2005). Seguir pel llom fàcil fins al Poi d’Estanho (2408m – 20 min). El llom s’afila i s’enfila. Arribem amb esquis dalt del Tuc de Roca Blanca (2459m). Bon descens fins a la Cabana dera Pleta dera Lana. Des del mateix cim, baixar la pala a Nord i continuar per suaus pendents. Cap a 2200m la vall lateral que seguim gira a Est i el descens es redreça. Arribats al fons, seguir el curs del riu que davalla des de l’Estanho d’Escunhau cap a la Cabana (bon estat, taula i bancs pero NO lliteres). Pasada la Cabana, cal seguir la llarga pista nevada fins a la Escunhau o Casarilh. Son vora 10kms, però cal remar poc.

Bones Traces

Piada - 2a Sortida Curs EM: Travessa Núria-Coma de Vaca-Serrat 4 i 5/02/2006

18 participants.

6962 felicitats a Toni V., Toni R. i Josep P., que fa uns dies van assolir el cim de l'Aconcagua. Enhorabona!

Que ve el llop! que ve el llop!
INDIGNANT !

Alguns esquiadors de muntanya n'estem farts: manipulació informativa, desinformació o mentides, paternalisme polític...

Han estat tota la setmana posant la por al cos de l'alt risc d'allaus: fins i tot divendres al vespre (després de sis dies de la "gran nevada"), sentim a un "meteoròleg" de TV3 dir risc MÀXIM d'allaus, evitar anar a la muntanya, etc. i al mapa de símbols del temps un núvol amenaçador sobre el Pirineu Oriental (algú n'ha vist cap?)

Pitjor encara, el butlletí de perill, que divendres no va ser publicat (una "incidència"?, no s'atrevien a dir que el risc era "2" o "3"?)... Ja fa temps que ens hem de fiar més dels butlletins, de temps i allaus, de meteofrance, on sembla que encara preval l'objectivitat per sobre de la "por".

El mateix es fa amb l'educació, els accidents de trànsit, o els camps de golf... trigarem gaire a veure "muntanyencs imprudents" a Vent del Pla o al Cor de la Ciutat? Ens prohibiran fer esquí de muntanya en el nou estatut?

I compte que sóc el primer a reconèixer que el risc existeix, però si us plau: volem més informació i ja prendrem nosaltres les decisions, que som grandets!

I un dia vindrà "el llop" de veritat... i ens ho creurem?

GRAN TRAVESSA D'ESQUÍ DE MUNTANYA: LA TRAVESSA PROHIBIDA...

Dissabte: Alberg Pic de l'Àliga 2.122m - Coma del Clot - Pic de l'Àliga 2.428m - Serrat de la Coma del Clot - Collet de Fontnegra 2.665m - Pic de la Coma del Clot 2.726m - Coll de Torreneules 2.560m - Coma de Vaca - Refugi Manelic 1.995m.
+750 m / - 735 m; F, *, S2 (S3 en la sortida del Coll).

Diumenge: Refugi Manelic 1.995m - Coll dels Tres Pics 2.396m - Balandrau 2.585m - Roques Blanques 2.411m - Atalaiador - Pla d'Escuira - Serrat 1.400m.
+600 m / - 1250 m; F,*, S2 (S100 al bosc...).

Calçar els esquís de muntanya a Núria sempre és especial. Hem aconseguit agafar el primer cremallera i a quarts de deu ja llisquem cap al Pic de l'Àliga. Fa un dia radiant! Tot i les ganivetes, potser per la por que ens han posat al cos, hi ha una relliscada d'uns metres sense conseqüències.

Perdonem el Pic de Fontnegra tot i ser a tocar i hem col·locat grampons per pujar a la Coma del Clot i baixar cap a l'altre costat. Sota el Coll de Torreneules hem iniciat un descens mantingut i amb una neu força bona, pols a estones: en aquest curs hi ha nivell!

Ja al fons de la coma, s'ha de "remar" fins poc abans del refugi, amb una neu més dolenta, crosta, però no ha calgut treure els frontals! i encara hem fet un perfil (més de 1600mm de neu!!!) i una civera, mentre feien xup xup les llenties del sopar, molt bo.

Diumenge ens hem plantat en un tres i no res dalt del Balandrau: grans vistes sobre el mar de núvols de la plana i els cims propers i no tant propers.

Descens pel llom que baixa al poble de Serrat, on hi havíem deixat un cotxe, passant per les Roques Blanques i l'Atalaiador. Fantàstica esquiada sobre neu dureta-primavera a la part alta i de subsistència pel mig del bosc, amb els darrers 200m de desnivell a peu, ideals per fer gana... i és que hem arribat a l'hora de dinar!

Així doncs, gran "chute" d'esquí de muntanya i nous addictes!

Bones traces!!!

Piada, esquiada al Taga - 5/02/2006

Enviat per Joan B.

TAGA 2035 m (SERRA CAVALLERA)

Diumenge 5/2/06. Joan Manel, Raimon i Joan.

Itinerari: Ermita de Santa Magdalena ,1290 m, (Pardines), Pla de laLlagona (1750 m), Taga (2035).

Neu dura a la part baixa i pols-dura a la part superiors.

Desnivell: 750 m: 2h ascens i 1 h de descens

Agradable matinal, dia de sol esplèndid, ni un núvol, gens de vent, fred a primera hora del matí i neu dura i pols-dura tant a la pujadeta com al descens. S'arriba sense problemes a lloc on deixem el cotxe (uns 200 m mes enllà de la Ermita de Sant Magdalena). L'inici de la pista que hem de seguir està glaçada (autèntica pista depatinatge) ens posem els esquís uns 100 m més enllà

La pujada resulta senzilla i còmoda, excepte un petit tram d'uns 100m abans del Pla de la Llagona on un curt flanqueig amb neu molt dura (sense ganivetes cal aplicar-se una mica...). Arribem al cim on hi ha mitja dotzena de persones!!! La vista dels cims del Pirineu Oriental resulta esplèndida, aparentment molta neu, els cims presenten molt bon aspecte!.

Quan comencem els descens hi ha unes deu persones a la creu i varis grups de gent pujant. Iniciem el descens per la ample pala des del cim, la neu està força bé, pols.dura, a mitja pala, esquivant uns cables busquem una mica més a l'esquerra la millor neu entre els petits pins. Desprès d'un replà anem a per la segona pala per decantar-nos finalment a la dreta per retrobar la pista a la part baixa la neu encara està tan dura i glaçada com quan hem sortit, lapart final del caminet fins el cotxe sembla el holyday on ice, cal anar amb molt de compte on trepitgem... Marxem pensat que ha estat molt bé, les condicions molt bones.. s'hafet molt curt... avui dinarem a casa!

Bones traces!

Joan

Piada - Tuc de la Salana 2480m - Val d'Aran 02/02/2006

Enviat per Carles Ll.

1050m, S2/S3 per les canals del NE sense baixar per Coma Montaner.

3h l'ascens/1h descens

Dia serè, ni un bri de vent dalt del cim. Temperatures agradables. Neu abundant en totes les cotes. La carretera només està neta fins aprox. 1450m, per donar accés a una borda que funciona com a restaurant. Deixem doncs el cotxe en el plà a mig cami entre l'embassament d'Aiguamoj i les primeres curves de la carretera. Enguany els banys romanen tancats tot l'hivern i la carretera ja no la netegen fins dalt. Així que qui vulgui fer la Salana o qualsevol ascensió de Colomers haurà de fer uns metres extres.

Ascens per coma Montaner i ascendim al cim per la normal de la banda NO. Neu abundant, i pols. En les cotes baixes de la Vall la neu s'ha humitejat i assentat bastant, bona part del gruix a desaparegut on toca el sol. Aquí dalt però la neu es manté pols. No hem vist ni es veueun masses allaus, si bé se n'han desencadenat de grans (Tuc de Beret i la Cigalera han trencat de bat a bat en vessant NO). Avui només hem vist purgues a la cara Oest en el darrer tram abans del cim. El Jordi ha fet un perfil a sota del coll i la prova del salt de l'esquiador ha fet lliscar la neu nova al segon salt.

Descens des del cim cap al vessant NO, sense superar el llom que ens separa dels plans de la pujada. Passada la pista de Pruedo, trobar una canal més o menys marcada que porta fins els plans abans dels Banys de Tredòs, sense arribar a agafar la Coma de Montaner. Descens directe molt recomanable, neu excelent avui.

Bones Traces.