31 de gen. 2005

Piada - Serra de Madres (la Balmeta 1980m) - 30/01/2005

Rosa, Berta, Ramon i Jaume.
+/-900m, 3-4h ascens, 1h descens, */**, F, S2, Sol, fred, vent i moltíssima neu.

Després de la tempesta ve la calma? NO. Al pirineu oriental, després del "marron" entra la tramuntana...

Gran dia d'esquí de muntanya, tot i no assolir el cim que ens haviem proposat: el Roc de Madres, de 2.469m.


Aquest massis, situat enfront del Canigó, presenta moltes possibilitats per l'esquí i diferents accessos, bé pel Capcir, pel cantó de l'Aude, o per on hi hem anat nosaltres pel Conflent. La millor manera d'arribar-hi és per l'autopista de Girona fins a Perpinyà i després prendre la carretera que porta a la Cerdanya fins a Prada. Nosaltres veniem de la Molina (-18º diumenge a les 7:00am!!!) i no us ho recomenem: són 95km i més d'una hora i mitja de cotxe.

Des de Prada cal pujar per la D24 fins a Coll de Jau. A 600m ja està nevat: el dia és explèndid i els poblets que anem passant, Catllar, Mosset, són de postal. Veiem un plafò amb un rètol vermell "FERME"... Poc després ajudem a treure el cotxe d'un gendarme atrapat a la neu... Ens recomana no continuar ni amb les cadenes: el vent molt fort que bufa de nord està colgant la carretera. Amb l'ajut de les pales arribem als 1.100m, al Clot del Pasquer. Som molt lluny de l'objectiu i són les 10 tocades però ens protegim amb les màscares de neoprè i comencem a foquejar pels prats tallant la carretera que puja al Coll.

Aviat entrem al bosc i el vent deixa de fer una mica de soroll. A 1.380m deixem la carretera i enfilem una antiga pista d'esquí que puja pel clot de l'Enteunedou. Hi ha molta neu i és pols, pols, pols.... A uns 1.580m creuem un camí que ve del Coll de Jau. Girem a l'esquerra fins a una clariana. D'aquí hi ha dues opcions: baixar a creuar el riu i arribar fins el refugi (5', tancat i sense part hivernal en condicions), o bé remuntar pel bosc.

Sigui com sigui, l'itinerari és perdedor doncs no es veu el cim. El millor és prendre direcció W-SW amb el torrent de referència. A 1.600m hi ha unes mines de talc que cal deixar a l'esquerra, i pujar pel bosc, aquí més atapeït i amb més pendent. No és fins als 1.850m que s'obre una mica i entrem de ple a la vall de la Castellana. A 2.000m hi ha una gran clariana tancada pels cims de la Serra. Molt característic i punxegut és el Salt del Burro i a la seva esquerra el Roc de Madres, que deixarem per un altre dia: no tenim ganes de fer servir el frontal.

Amb en Ramon hem "debatut" si "sols 900m de desnivell i no fer cim" es mereixien o no piada. La resposta l'hem trobat desseguida en el descens: MEMORABLE: la neu pols era molt seca i ràpida (no hem pujat dels 6 graus sota zero en tot el dia). Molts viratges esquivant arbres i menjant branquillons.

Parar per respirar... quina tranquilitat, quin lloc més bonic!

Bones traces!!!

Aviat + a Canal 50...

29 de gen. 2005

Piada Pic de Montmalús 2781m - 22/01/2005

Enviat per Belén A.

Participants: Belén, Jerôme i dos amics: Rodri i Pere.
Desnivell:+720/-720
Temps: 3,5 hores pujada i 1 hora baixada
Meteo: dia esplèndid, temperatura suau.
Com que és una ruta curta ens ho prenem amb calma i sortim de Barcelona cap a les 7h del matí. Andorra queda lluny i l'entrepà que no es perdona, comencem a caminar a les 11:45h.
Deixem el cotxe a l'aparcament de les pistes de Grau Roig (2060 m), quina gentada!. Des de l'extrem sud ens dirigim al telesquí deMontmalús, per pujar ente el bosc per alguna de les pistes que hi ha del costat esquerre.
Deixem a la dreta l'arribada del telesquí (cota 2290 m) per avançar en direcció sud cap al coll que es veu al fons. Deixem la vall principal per agafar una secúndaria a la part dreta, que ens porta fins el coll de Montmalús (2704 m). La pujada és suau però constant.
Una miqueta abans del coll hem hagut de deixar els esquís, per fer el cim amb crampons i piolet; el vent que ha bufat del nord-oest els dies anteriors ha deixat pelades les crestes. Rellisca una mica is'ha d'anar amb compte amb els rocs.
Arrivem al cim arrodonit del Montmalús i fem un mos; fa vent però s'està bé, quina tranquilitat!.
La baixada és rápida i el pendent bastant suau. La neu està força bé, una mica de crosta en algun tram. La part final la fem per les pistes de Grau Roig. Per sort estem sols; les pistes ja han tancat, pràcticament. Arrivem al cotxe a les 16:45h. Hem passat un molt bon dia.
A la tornada fa una mica de mandra haver de travessar Andorra, botigues, Punts de Trobada, etc.... Per sort és dissatbe i demà podem descansar. Ha valgut la pena de totes totes.
Fins la próxima!
Jérôme i Belén

Piulada blanca i ventada - Pic d'Aguila 2.428m - 29/01/2005

Enviat per Pere-Joan B.
En un principi érem deu mil vint-i-cinc per sortir a esquiar aquest dissabte però de mica en mica el Picó, Mauri, Molina i companyia han anat desinflant al personal de manera que el divendres a les onze de la nit encara estàvem amb el telèfon. Quedem en Xavi i jo... però torna a sonar el telèfon i com no!? En Jaume, l’icombustible home de les neus. Ell no podia fallar !
Avui a les sis del matí ens hem trobat tota l’intrèpida i agosarada expedició a La Garriga. Sense por a les prediccions, ni al fred, ni al vent, ni a les allaus! Hem tirat carretera amunt. I com sol passar: El temps, encara que és de nit, és clar, fà un fred normal per l’època, no hi ha boira i res ens fa pensar en el fracàs tant anunciat. El camí intenta oferir-nos alguna trampa i a les Masíes de Voltregà ens assalten els bandolers de la Gene!... però tranquis... tot està controlat. Quan ens veuen amb la nostra actitut decidida cap a l’èxit que ens porta al cim ni tant sols malgasten un bufador per veure si la llet de l’esmorzar estava caducada. Primer obstacle vençut.
Esmorzem a Ribes. Un bon entrepà amb una ampolla d’aigua ...FontVella ! Diu que els hi fan millor tracte que els de l'Aigua de Ribes... El cambrer ens explica l'estat de la questió: Ha fet molt vent, torb, i també ha nevat molt. A Núria hi deu fer mal temps però a la Cerdanya està pitjor. En fi, que ens anima...a no passar la collada i a poc més. També ens dona la notícia del dia: Els bombers estàn buscant a una dona que voluntariament s'ha pedut a la muntanya. Ho ha deixat tot preparat perquè de l'hotel contactessin amb un telèfon on un home els ha dit que havia rebut una carta... en fi, d'alló més romàntic... però que tampoc és el millor alicient per començar el dia.
Tot i així decidim pujar a Núria pel mòdic preu de 12,45 euros... això si, pots pujar al telecabina de l'alberg del pic d'Aguila...però no et deixen baixar esquiant!!! No fós que n'abusessis i baixessis més d'un cop! Uns altres bandolers... i com no, també de la Gene... estem ben arreglats.

A Núria estem a -8ºC, temperatura absolutament normal al gener a quarts de deu del matí...i fa molt de vent i neva encara més. La visibilitat és bona per perdre's. De tant en tant s'aclara una mica però als pocs minuts una ventada ens deixa com veient el canal+.

Sortim cap al Noucreus i... buf! abans de sortir de Núria ens paren almenys tres cops per advertirnos dels perills del dia d'avui... però l'expedició fa molta estona que s'ha decidit per l'èxit i no ens arrugarem pas ara, aquí, devant de tothom!! No!! Amunt. Algún element deixa anar algun mal pensament però el gros de l'expedició el neutralitza i amunt... fins que trobem un capo dels bombers que vestit amb un excel.lent North Face vermell destaca en mig de la blancor. L'home és realment amable. De debó, no ho dic amb sarcàsme. Fa temps que penso el dels bombers és l'unic uniforme amable. Ens desaconsella el seguir perquè les darreres pales del Noucreus estàn sobrecarregades i hi ha un risc alt de plaques. També ens explica una mica més com està el tema de la dona perduda.

Canvi d'objeciu: Pic d'Aguila. Hi anem però ara la moral ja està quasi aniquil.lada. De fet el cim és més una direcció cap on anar que no pas un objectiu. Obrim traça amb neu que a vegades ens arriba als genollsi aguantant unes ventades que quasi ens tomben. Al sortir del bosc s'acaba la neu. El vent s'ha l'ha endut tota. Enstreiem els esquís...i... No!!! no encara, per gaudir primer s'ha de patir! A més estem destinats a l'exit. Seguim a peu, relliscant avoltes, enfonsant-nos algún cop i deambulant com borratxos per les empentes del vent. Amunt, amunt...amunt...i...CIM!!! Estava escrit. Avui estavem cridats per l'èxit.

Ara si, la gran recompensa: Neu pols, pols, pols, pols... baixem per la famosa "pala bèstia" amb neu profunda i pols, pols, pols...

A Núria estem a punt de treure un forfait i seguir esquiant... però l'etica d'una expedició alpina no ens permet això...i els 19 euros que val el forfait de migdia (un altre cop els bandolers!! el forfait inclou el cremallera però ja l'hem pagat i ni així et fan una reducció) tampoc. I com en els tradicionals contes de l'Astèrix i les sortides del CEG, acabem celebrant l'exit amb un fabulós àpat que a falta de senglar ho hem arreglat amb un seu parent del que ens li hem menjat els peus i labotifarra!

Fins la propera que el piulador no descansa...





Ah si! el resum:

Pirineu Oriental. Núria. Pic d'Aguila 2.428m
Desnivell 468 m. Horari: una estoneta.
Expedicionaris: Berta, Ramón, Jaume, Xavi i Pere-Joan.

25 de gen. 2005

Tuc d'Armeros, gofres, Tuc de Parros inferior - 22 i 23/01/2005

Enviat per Roger Ll.

Tuc d’armeros, 2528m, 22/1/05
+/-1150m
Neu dura, no en falta.
Dia esplèndid, ni un sol núvol, amb el cel ben blau. Enric, Lluís, Aureli, Eli, David, Carles i Roger
Deixem el cotxe a Bagergue, seguim la pista fins la Borda de Lana, ens enfilem cap al Coret de Varradòs deixant el Tuc dera Pincela a l’Oest (cim de pales prometedores que passa directament a engrossir la llista d’objectius pendents), passem per la dreta del Cap dels Malhs dera Tartèra (el cim de l’Eli i l’Aureli) i fem l’aresta del Tuc d’Armeros, alguns amb esquís, d’altres a peu. Tota la baixada és amb neu dura, molt bona a cotes altes, però espatllada per reguerots causats per pluja per sota dels 2000m.
I per la nit... Gofres casolans del xef Lluch a can Lluch, amb sucre glacé, melmelada, nocilla, melmelada i nocilla, sal i sucre, tonyina (David), tonyina amb nocilla (sí, també el David), fuet amb nocilla (exacte, també el David), melmelada amb tonyina (està clar, no? El David)...
Tuc de Parros inferior, 2708m, 23/1/05
+/-950m
Neu dura en perfecte estat fins l’inferior. El cim de Parros Superior està pelat degut al vent.
Molt bon dia fins a mig matí, ennuvolant-se quan arribem al cim i durant el descens.
Aureli, Eli, David, Carles i Roger
Deixem el cotxe al pk de Beret, descens de 75m seguint la pista que baixa al costat de la Noguera Pallaresa fins la Cabana de Parros, on girem cap a l’Oest pel bosc de Parros i el barranc de Parros, que seguim fins uns 2200m. Tirem cap al Nord per arribar amb esquís al Tuc de Parros (inferior, 2708). Decidim no arribar-nos al Tuc de Parros superior (2727), ja que està ben peladet degut a la ventada).
I la baixada... bona... molt bona... boníssima... una neu dureta que semblava que els de Baquèira ens haguessin preparat especialment per nosaltres. Si fins i tot semblava que sabés esquiar!
I, tornant, com no, brasa al portal dels pirineus.
Aviat, les fotos a cegesquí.

24 de gen. 2005

Piada Pic de Soularac 2368m - 23/01/2005

Enviat per Marina G.

+/- 800m, 2-3 h pujada, 1 h baixada, PD.
neu dura de pujada, però transformada de tornada amb condicions immillorables per a esquiar!!!Participants: Berta, Fer, Jaume, Marina, Marta i Núria.



Una altra visió dels pirineus és possible........i no és que nom'enamori la vista a la qual estic acostumada, però és que també és fantàstic veure les coses per l'altra cara..........Sortim de les mines de Trimouns prop d'Ax-Les-Thermes a les 9:30 (Són unes mines de talc, però que ara a l'hivern estan tancades) i voregem per una pista les terraces de talc, que es confonen amb la neu, de fet tot i les afirmacions d'un autòcton no aconseguim diferenciar el talc de la neu!!!!!!

Passat el cable del muntacàrregues (5 min) ens posem els esquís i enfilem per les llomes del Courtaladou. Ben aviat ja es comença a intuir el que serà el nostre objectiu. A uns 2150m ens trobem amb una petita cresta, ens treiem els esquís i continuem amb grampons, deixem a l'esquerra la carena fins arribar al coll de Techeyrou. Des d'aquí voregem per l'esquerra un pic secundari (2256) i finalment arribem al cim!!!!!
Vista increïble del Capcir, de l'altra banda del pirineu i, fins i tot del país dels càtars!!!!!!!!!!!

El camí de baixada el fem per l'altre costat de la carena, la neu ja no està tan dura i les condicions per esquiar són magnífiques i a més a més el temps ens acompanya!!!!!




Acabem a St. Quirze amb una bona botifarra amb seques!!!!!!!!!!!!

19 de gen. 2005

Nevada

Enviat per David H.

Bona tarda a tots,

Us envio informació de primera mà de la nevada que està caient.
Entre ahir al vespre i avui han caigut els gruixos següents:
Andorra La Vella 30cm
Grau Roig 90 cm
Ransol 70 cm
A les parts altes ha fet força vent o sigui que atenció a les plaques.
Segueix nevant.

David

18 de gen. 2005

Piulada Fontblanca - 16/01/2005

Enviat per Rosa S.

Bueno, bueno...,Jaume disculpa, pero es que a comparació de la sortida tan original que vareu fer vosaltres això hem semblave una xuminada.
En realitat la sortida va estar bastant bé, la esquiada va resultar una gran disfrutada, ja que al fer bastant que no neve, la neu estave transformada, compactada de manera amable per al esquiador, devenint com una gran pista d'esquí pero sense gent.
No vam puguer baixar per la gran pala que té aquest pic degut a que la neu comence a escassejar, tot i que se sap que fa només dos setmanes Andorra estave molt bé de neu. Si baixaves per la pala et trobaves que s'acabave la neu al fons de la vall, així que vam baixar per una variant, pero igualment va esser un goig el descens. Hi eram: els amics de Lleida Josep Mª Lloses, Quim i Elisabet (segona clasificada al circuit preolimpic l'any passat) i jo mateixa.
Espero fer amb vosaltres a no molt tardar alguna d'aquestes ascencions tan exòtiques que feu.
Ens veiem el dijous al audiovisual del Mçkinley

17 de gen. 2005

Piada Tuc d'Auba 2548m - L'Artiga de Lin, Val d'Aran - 16/01/2005

Enviat per Carles Ll.

Punt d'inici: Carretera a l'Artiga de Lin, poc més lluny d'es Bordes
Desnivell: +/- 1600m
Horari: Uf, dificil de dir, tot el dia.

Sortida organitzada per l'Eloi dins del cicle de sortides de la UEC de mataró.
14 esquiadors, dels quals 2 som de CEGESQUI. Sortida un poc multitudinària, amb gent de tots nivells, i amb horaris de paciència. Només 6 arribem a dalt, ja que hem sortit tard, i fins al refugi hem anat reagrupant-nos. De retorn al cotxe amb les darreres llums del dia.

Sortida poc coneguda a la Vall de l'Artiga de Lin. Deixar el cotxe allí on la pista esdevé impracticable. Nosaltres sortim de uns 950 m, una mica abans del trencall a Baricauba. Uns quilometres de pista fins al pont de Soberado (1100m), en esquis, amb grampons o a peu segons la preferència de cadascu. Creuar el pont i anar pujant per camí o pista fins al Barranc que baixa d'Auba (al tanto, es el segon!). Agafar abans de creuar el barranc un camí ascendent que va a buscar el llom. Pujar per bosc, buscant el millor camí (n'hi ha un munt!) fins a superar els pins i trobar la Cabana (1740m). Cabana acabada d'arreglar, capacitat per 4 o 6 persones, llar de foc de luxe (no he comprobat el tiratge). Fer un flanqueig, creuar el barranc, i per pales amples i suaus guanyar alçada cap els plans d'Auba. Dirigirse al coll de la dreta, i seguir remuntant el llom abocat al Plà de l'Artiga. Superar unes pales més suaus fins al peu del cim, que hem guanyat a peu per falta de neu.

Vistes magnifiques, sobretot cap a les Maladetes i la Forcanada. Ens ha faltat atravessar fins al Pic de Coma Salies, una mica més alt en direcció Sud, però era tard. El descens de supervivència. La neu crosta regelada estaba en pèsimes condicions. O neva aviat, o preferiré sortir a peu sense esquís. Atenció fanàtics, a l'artiga de Lin, vessant Pomero, s'endevinen descensos de luxe per a qui no li faci mandra fer l'aproximació! Hi tornarem!

BONES TRACES!

Carles

Piada - Pic Ròi de Bassiès 2676m - 13/01/2005

Sergi B, Peter, LuisJavier, Roger, Berta i Jaume.
+/- 1.500m; 5-7h ascens, 1-2h descens. ***, PD+, S3 (S4 a la canal).

Si voleu neu en podeu trobar, i molta, en aquest racó de l'Ariege. A sols 1h30' del refugi de la Molina (105km) per Ax Les Termes - Vicdeçous - Auzat, fins a Marc i L'Artiga.

A 1.200m on hem deixat el cotxe, ja ens hem calçat els esquís encara que els hem acabat posant a l'esquena en passar al vessant assoleiat de la vall. Els primers metres de camí són els mateixos que porten al Ref.de Pinet, a la cara nord de la Pica. De seguida hi ha un trencall cap al Port de l'Artiga, amb marques grogues, que cal seguir enmig d'un bosc de bedolls.

El camí es va enlairant en direcció W fins un punt amb restes d'un pont per on cal creuar el riu, a 1.400m. Tot i l'orientació a partir d'aquí la neu ja és contínua i abundant. En front una cinglera, "La Raspa", sembla tancar la vall. Aquesta, però, gira cap al SW per una pala de fort pendent.

S'obren nous espais: veiem els ports de l'Artiga, el de Lladorre, i els Pics de Broate i Salibarri, i el camí al Pic de Puntussan... hi haurem de tornar!

Nosaltres, abans d'arribar als Orris de Menyspelat, a 1.755m, baixem a la torrentada i ens enfilem per una canal molt dreta i estreta en la part baixa que ens ha de permetre accedir als graons superiors de la cinglera. Poc a poc el camí es va fent més fàcil. Ens decantem a cap a l'est passant sota dels contraforts de la Roca Encorbada i accedim a la fabulosa pala S que baixa dels cims de Bassiès i de Bellcaire.
Amb l'objectiu davant tirem amunt, amb la Pica darrera. Ens pesen els metres que portem o la columna d'aire d'aquest m... anticicló? El coll de més a l'esquerra, on pugem, no és el bo. Flanquejem cap a l'est i accedim al coll central. El cim queda a l'esquerra. Els darrers metres són de fort pendent. Finalment cal agafar el piolet per superar el darrer ressalt, fns arribar al planer cim on hi ha una fita.

Dibuixem properes travesses en la cara nord d'aquesta muntanya amb el refugi de Bassiés als fons, i contemplem moltes muntanyes. Just davant: Montcalm, Pica, Sotllo, Broate, Salibarri... més a l'oest Montroig, Valier, Mauberme... i les muntanyes de l'Ariege.

El descens, amb neu dura primavera i les darreres llums de la tarda ens deixa més que satisfets...

Acabem la feina a Ca l'Ana, a Ventolà: Galtes amb olives, peus de porc, vedella amb bolets i mel i mató!

Bones traces!!!

+ info:

- Aquest cim només és aconsellable amb neus molt estables: la canal d'accés a la Raspa i altres parts del recorregut semblen propensos a les allaus. Tot i l'orientació S, sembla un bon cim de primavera.

- l'accés a Pinet està molt nevat, esquaible des de 1200m.

- Soulcem està tallat per la neu.

- L'accés a Marc i l'Artiga pot presentar dificultats després de nevades (tot i que fa dies que no neva, la carretera estava força glaçada).

12 de gen. 2005

Pont de Reis - Pic Longe 3298m , Gran Pic de Tapou 3150m - 5 a 7/01/2005

Enviat per Ramon O.

Lluis, Carles, Sergi X., Pili V., Manel, Ramon, ¿Marc, Alvar, Laia?

Després d'una setmana d'incognites, per fi, el Manel logra escapar de la feina (en un moment en que els jefes van baixar la guardia) i sortim el 5 a les 17h de Barna, tirant milles cap a Viella a dormir a l'hostal Can Carles; a peu mateix de carretera sortint de Viella direcció Salardú després d'un rotonda ¡molt recomanable!. Sopar, piltra, esmorzar i milles cap a Gavarnie. Tampoc hi ha pressa total només volem arribar al Refu de Bayssellance (2651m). La sorpresa vindria després el cotxe l'havíem de deixar al principi de la pista a uns 1400 m. Només ens calia remontar 1.250 m. Posem pells i a foquejar, el dia que t'hi cagues, i tant que t'hi cagues. A les 14 h una calor de la hostia i els meus peus que comencen a cambiar la pell, a meitat de pista només portavem 2 hores i ja tenia els peus en carn viva, paro, i parem, encito els juanetes, fem un mos i a seguir remant que fa baixada cap a l'estany Oulettes. Algo ens ensumem al veure que una fita, ens indica que el camí que hem fet es de 2 hores i ens en faltes 3 fins al refu; eren les 16.30h podíem preveure que arribaríem cap a les 19.30-20.00h. No problem estem forts, som adults, sabem el que anem a fer, i tenim ganes de cremar els turrons. Passat el llac el camí comença a enfilar-se, arribat un punt ens endinsem per la llera del riu (el camí d'hiven) i perdem les traces que hi havien per devant. Fem un ultim cop d'ull al plànol, abans no es faci fosc, perque ja quasi ho era i deixem frontals a ma. Seguim foquejant, clavant ganivetes, a estones grampons, a mi ja no hem queden torron per cremar, i la nit ja es a sobre, es una realitat, el dia a donat pas a la nit. Anem pujant sense veure molt be cap a on, intuint que estem en el bon camí, no hi ha traces (ja fa estona), la nit infinita, el silenci, els estels que ens vigilen, gens de vent i gens de fred, només la respiració ofegada de 5 frontals i el cor que sembla que sorti per la boca. El Carles anava preguntant si algú no s'ho veu? jo no veia ni la punta dels skis (els frontals de leds son molt petits, cucos, no gasten només tenen l'inconvenient que no fan llum) Avancem per pales i flanquejos que la foscor ens fan veure infranquejables. Per fi intuim una franja rocosa que cal vorejar i arribar a un cambi de vessant que ens porta al refu i arribem morts, sense reserves, rebentats, alguns fins i tot sense skis. Per fi a les 21h. estem al refu, no aniriem a dormir fins a les 12. Ara el cor el notava al juanete.
L'endemà no se perque teniem encara ganes de intentar el Pic Longue 3.298 m. un petit descens ens porta al principi de la galcera desfent part del camí fet la nit abans, molt aviat fem un niu de material i continuem sense pes glacera amunt a bon ritme, no volem tornar a fer part de la nit pel camí, el dia esplendit, afrontem la última pala amb grampons i fem cim, mar de núbols, pales i cims nevats, on el Carles els sap tots (com diu ell sempre hi han estat). El descens una neu que no es troba ni a les pistes, fins hi tot em crec que per fi he aprés a esquiar. Un set als pantalons després d'aterrar de cap a la neu em torna a la crua realitat d'intentar sobreviure al descens fins a la cabana de Lourdes (+900m -1600m). Arribem cap a les 17h i tenim la grata sorpresa de trobar-nos amb el Lluis, caiem en el parany d'encendre la llar de foc.
L'ultim dia l'afrontem amb mes ganes, pero menys forces, la guinda el gran Tapou 3.150 m. El Manel fa el sacrifici de quedar-se a guardar tot el material que no pujariem (GRACIES MANEL MAI T'HO AGRAIREM PROU).
A les 8 comencem una maquissima pujada (tots els començaments son sempre macos) suau en flanqueig de diversos barrancs que anem remontant. La llum sense el sol encara; es presiosa; la neu deseguida regelada, el sulfero del Lluis ha partit la taula en dos i ara te dos skis chungos que si la pendent es possa dreta els ha de carregar a l'esquena. Ja avançada l'ascenció trobem alguna pala amb escasa neu, encara ens queda molt, el nostre objectiu sembla amagar-se rera d'altres cims i no sempre es deixa veure. Despres d'un resalt mes dret ja entrem en una vall mes pronunciada on ens queda a la nostra dreta l'imponent Tapou seguim avançant fins el coll situat a l'esquerra per després fer la cresta fins el cim sense skis. Desde el cim veiem part del descens que estan fent la Laia, el Marc i l'Alvar del Vignemale. El dia místic, preciós i una visio de les que es queden gravades a la retina anyorant el dia de tornar a enfilar-nos a un altre cim.
Com un cauboi el Lluis s'ajusta el casc i la montura de la taula a les botes i comencem un ràpid descens fins a la zona dels flanquejos, on hem de remontar algún tram. Ja arribant a la cabana la neu no es vol deixar eskiar. No ens podem dormir a la figuera, tenim que reomplir les motxilles perque tenim reserva al ref. Grenge de Holle i hem d'arribar abans de les 19h.
Ens adonem que la pista no fa tanta baixada com quan l'haviem remontat feia 3 dies ( jo penso que es degut a la rotació terrestre), i a mes descobreixo que els skis no llisquen prou be en l'asfalt i si insisteixes amb prou èmfasi pots fer-ne saltar guspires. El dia també s'està quedant sense llum quan arribem als cotxes. Han sigut 10h. i +1250m -1760m.
Ens espera aigua que no haurem fos, i un sopar que no hem carregat ni cuinat. El Manel ens fa brindar a tots i per tot. A partir d'aquí els meus records es tornen borrosos, recordo cantejar amb el juanete per pujar a la llitera, sento implorar al Manel desde d'alt de la llitra perque algú li passi aigua, sento el soroll que fa el cervell del Sergi a ritme de centrifugat. Els somnis es barrejan amb imatges de tres dies magnífics d'ski.
Bon any i millors treces sobre asfalt.

10 de gen. 2005

Piada - Dolomiti di Sesto, di Braies i di Sennes - 1 a 8/01/2005

David, JoanManel, Eli, Aureli, Ricard, Roger, Berta i Jaume.




Ostres que lluny que estan aquestes muntanyes!

Però l’anticicló també les abraça, i ens ha deixat 8 dies de bon temps i fred, ideal per les mutacions dolomítiques del virus de la grip que ens hem anat passant. De fet ja ens hagués agradat una nevadeta per tapar algunes pedres... Hem trobat força neu a les parts baixes. En canvi als colls i en alguna pala ventada ens hem emportat records...

En aquests dies hem recorregut algunes de les etapes que segueix l’Alta Via Dolomiti Settentrionali. Enlloc de fer travessa, car alguns dels refugis estan tancats, hem buscat tres punts ben situats en cadascuna de les zones: Sesto a la part més occidental, el Refugi Prato Piazza a la zona de Braies, a l’est de Sesto, i més al sud el Refugi de Senes.

1 de gener, Negerdorf 1.702m

+/-400m, 1-2h. Fàcil.

Migdia del primer dia de l’any, poble de Sexten 1.300m, cor de l’Alta Pusteria, neu per tot arreu, sol, muntanyes i avets nevats, ...

De la mateixa residència Mooserhof, on passarem les tres següents nits en zimmers una pala ens crida a tirar amunt i fer les primeres traces a les Dolomites. Amb un parell o tres d’hores més sembla fàcil fer els cims Elmo o l’Arnese. Nosaltres no ens volem perdre el primer sopar i ens quedem al llogarret de Negerdof i fem un bon descens per les pistes, mentre ens atrapen les ombres afilades de les muntanyes de Sesto i Scarperi.

2 de gener, Passo Rondoi 2.289m
+/-1.000m, 4-5h. Fàcil (si no s’ha d’obrir traça...)

A 3km del poble prenem una pista nevada que s’endinsa per la vall de Campo di Dentro. La vall és molt obaga i al cotxe el termòmetre marca -12ºC. A uns 1.250m comencem a foquejar per una pista que suaument ens porta fins el refugi Tre Scarperi 1.626m. En aquestes dates només hi serveixen menjars, i hi fan lloguer de trineus (trigarem gaire a creuar-nos amb trineus “camicaces” en els camins que porten als nostres refugis?).


D’aquest punt la cosa es complica: cal obrir traça molt profunda enmig del bosc i després enfilar cap al sud primer i després cap a l’est, una vall envoltada de parets de roca que poc a poc es va obrint. Aviat renunciem al nostre objectiu original, la Cima Piatta Alta. Ens conformem en dirigir-nos vers un coll o “forcella” que ens promet un bon descens i, el millor, en arribar dalt la primera vista de les Tre Cime di Lavaredo.

Cafès, macchiatos i capuccinos al refugi.

3 de gener, Sasso di Sesto 2.539m
+/-1.079m, 4-5h. Poc difícil.
Aquesta excursió és un clàssic de la zona. La dificultat principal, a diferència del dia anterior, ha estat seguir un sender-trintxera de raquetaires. Es comença a un parell de km del poble, al pàrking de Campo Fiscalino (3€/dia).

Cal seguir les pistes d’esquí de fons fins al Refugi de Fondo Valle, on la vall es bifurca en dos. En direcció oest es puja per la vall del Sasso Vechio. Agulles, gendarmes, colls, foradades i xemeneies esculpeixen els dos laterals de la vall per on pugem.

A la part alta la vall s’obre. Apareix el Rifuggio Locatelli, a 2.405m (tancat i sense part hivernal!) i just darrera les Tre Cime di Lavaredo. Al Sasso di Sesto s’hi arriba en 20’ pujant en direcció a l’altiva Torre di Toblin. Dalt les vistes són grandíssimes.

4 de gener, Gran Piramide di Val Chiara 2.711m
+/-750m, 3h. Poc difícil.

Ben esmorzats hem deixat Sesto i en 50’ de cotxe hem arribat al Refugi Pratto Piazza, a 1.991m, a la zona del Parc Natural de Prags-Braies. Des del mateix refugi veiem que la pala que puja al Pic de Valandro té algunes pedres... Ens desaconsellen també la Gran Piramide, però anem fent pujant per la cara sud, fins que hi arribem. Les vistes són millors que el descens.

5 de gener, Giavo Grande 2.480m
+/-1.500m, 5-7h. Poc difícil.

A Pratto Piazza no sols ens van tractar molt bé sinó que ens van recomenar aquesta gran excursió.

Del refugi es comença el dia amb 500m de descens per pista enmig del bosc. En aquella hora encara no hi baixen trineus, i gaudim de valent, fins arribar a l’Albergo Ponticello, a 1.491m. Ja amb les pells ens endinsem en una nova vall on, avui sí, la neu no hi falta. Ens decantem a l’oest per un pas estret on a primer cop d’ull semblava impossible passar-hi, i anem remuntant el bosc fins el simpàtic refugi de fusta Rossalmhutte. Veiem les cares nord de la Croda Rossa, la Remeda Rossa i la Croda del Beco, cims accessibles des de Senes.

Els darrers metres són molt suaus i arribem sense problema al nostre objectiu. La baixada és bona en la primera part, i una mica estressant en l’estreta pista de la part baixa. Acabem el dia fent gana, remuntant 500m fins el refugi on, de nou, un bon sopar ens espera.

6 de gener, Cima Jù di Sènes 2.543m
+600m fins el refugi. +/-400m el cim. Fàcil.
Des del pàrking d’Ücia Pederü, a 1.548m, pugem al Refugi de Senes, seguint una pista trepitjada. Aquesta zona, Parc Natural de Fanes-Senes, és menys escarpada que les Dolomites que hem vist fins ara, i des del refugi hi ha moltes possibilitats per a l’esquí.

A les parts altes no hi ha prou neu, i hem de descartar la bonica Remeda Rossa. Els cims esquiables són les pales a l’est de la vall, on alguns faran el Jù di Sènes, de 2.543m, en el cordal de la Muntejela i la Cima de Riciogogn. Altres reposem i donem de menjar al virus de la grip: speck amb polenta! Això sí amb música tirolesa, so d’acordions i balls!

7 de gener, Cima di Riciogogn 2.654m
+/-700m (alguns +/-500m més pujant i baixant a Pederü).

L’Aureli, amb una contractura al coll, l’Eli, amb mal de genoll, i jo, cascat pel virus que el Ricard, el Roger i la Berta em van transmetre... fem descans al refugi. La resta s’enfilen a aquest excelent mirador de la zona. La pujada és suau al principi, per un paisatge semblant a les Bulloses. La part final és més dreta i els hi permet fer unes bones traces.

8 de gener, Cima Lavinores 2.462m
+500m / -1.100m. 3h. Poc difícil.

El darrer dia a les Dolomites ens ha deixat ben satisfets, i hem pogut fer un bon descens.
Del refugi hem baixat fins al llogarret de Fodara Vedla, on també hi ha un refugi, però tancat. El lloc, com molts altres que hem vist aquests dies, és de postal. El cim, tot i la seva poca alçada, és visible des de tota la vall. S’hi puja “pel llom de darrera” i es baixa per la cara nord, més dreta... Nosaltres hem pujat i baixat per aquest vessant ombrívol.

A la part final uns metres a peu fins la darrera creu i les darreres vistes, aquest cop també sobre Cortina d’Ampezzo.

Potser no és tan lluny. Alguns hi tornarem, val la pena!

Bones traces.



5 de gen. 2005

PIADA - Pic d'Ardiden 2988m, 1 i 2/01/2005

Enviat per Carles Ll.

Eloi F., Martí G., Carles, Iolanda, Angèlica, Carles L.
Desnivell: +/- 1900 m aprox
2h/2h30 al refugi - 4/4h30 al cim
Aprofitant l'arribada de un front, ens disposavem a patir la primera encigalada de l'any. Dissabte el temps va ser radiant, però el Diumege no, i varem anar pujant sense cap certesa de millora entre boires i breus nevades de marró en tota regla. No confiavem en arribar enlloc, però a poc vam anar guanyant metres, i al peu de la cresta, algun clar indica que potser els nuvols es trencaran .Obrim traça per neu fonda, crestegem per roques verglassades i apareixem dalt del cim, per sobre els nuvols. Tot és blanc sota l'horitzó, tot es blau per sobre, i entre mig només emergeixen els cims més alts, com Vignemale, Perdut, Balaitus o Infiernos.
Uahhhhhhhhh! Fantastic. Quin gran dia de muntanya!
La neu crosta en el descens, ens submergim de nou a la boira, i tornem al cotxe sota la pluja. Sembla mentida, costa de creure.
Dissabte 1: Trencall per sobre Grust, carretera de Luz St. Sauveur a Luz Ardiden, 1100m aprox. Seguir la pista fins a Aynis, i remuntar la vall fins el refugi Lliure (2035m - 5/6 places)
Diumenge 2: guanyar alçada per la vall en direcció Sud fins apropar-se a la base del cim (2600 aprox). Orientar-se cap al est i anar a buscar unes pales de inclinació creixent que en direcció sud altre cop menen a l'aresta somital. Guanyarla sense esquís per fortes pendents i algun pas de roca. Resseguir l'aresta uns 200 metres de desnivell, sense gaires dificultats però sobre vessants força penjats.
Descens pel mateix itinerari.
Bon any esquiador@s