 |
Darrer descens cap a Engelberg sota els esperons del Titlis
|
Travessa de 5
dies que avança en direcció nord des de Realp (Cantó de Uri) fins a Engelberg (Cantó
de Obwalden), amb una breu incursió als confins més orientals del Cantó de
Berna (Gadmertal) i una altra de voluntària al Rhonegletscher (Wallis/Valais).
Allarguem un dia més la travessa passant dues nits al refugi de Albert-Heim
Hütte per poder fer el Galenstock, un cim destacat de la regió i que volem
incloure a la ruta per poc que ens deixi. L’itinerari està esdevenint popular i
cada cop és més concorregut. No som ni molt menys els únics a seguir-lo, ens
retrobem bona part del companys de refugi cada vespre al final de l’etapa. Una
variant alternativa de la ruta que hem seguit evita la Chelenalphütte (refugi no
guardat el dia que hi vam fer nit, però amb winterraum ben equipada) per passar
per la Voralphütte (obert i guardat). La ruta no és molt tècnica, però hi ha tot
tipus de terreny a esquiar i cal tenir un mínim rodatge. Amb mal temps, la cosa
es pot complicar força. Afortunadament, gaudim d’una meteorologia excel·lent,
amb jornades radiants del primer al darrer dia. Però fa un mes que no neva a
Suïssa, i l’hivern és a més molt deficitari en precipitació. Poca neu, alta, molt rugosa i vella en
solanes, i absolutament endurida en obagues. Presència també de sorra del
Sahara, com a casa nostra. Condicions difícils en alguns descensos, en que el
perill de fer-se mal amb una caiguda és real i seriós. Afortunadament tot surt
bé, i ens emportem un record magnífic, com gairebé sempre que visitem aquest
país. Sortida compartida amb la Montse, l’Uxue i en Vicens. Equipàs!
Dilluns 21 de
març
Realp (1.550 m) –
Albert-Heim-Hütte (2.539 m)
+ 1.000 m, 3h, *
L’accés al refugi
fa drecera d’inici entre els revolts de la carretera al FurkaPass. En arribar
al Hotel Galenstock (2.000 m), ens n’allunyem definitivament per accedir al
planell Tätsch. Hi ha dues rutes per completar l’aproximació al refugi, ja
sigui per la carena de Schafberg o pel barranc de Tiefenbach. Les dues opcions
son vàlides. Refugi molt confortable, ampliat recentment, encimbellat dalt
d’una roca com un castell, i on passarem dues nits.
 |
Deixant enrera Realp
|
 |
Neu vella al llarg de la travessa, pols del Sahara també.
|
 |
Vessant est del Galenstock des de Schafberg
|
Dimarts 22 de
març
Albert-Heim-Hütte
(2.539 m) – Tiefengletscher – Galenstock (3.586 m) – Galensattel –
Rhonegletscher – Hotel Belvedere – FurkaPass – Sidelenhütte (2.707 m) – Chli
Bielenhorn (2.941 m) - Albert-Heim-Hütte (2.539 m)
+/- 1.950 m, 10h,
***
Sortida circular
amb inici i final al mateix refugi. Ens prenem un dia de marge sense avançar en
la Urner Haute Route per poder fer l’ascensió al Galenstock, una de les 3
muntanyes més destacades del massís (juntament amb el Dammastock i el
SustenHorn). Ben aconsellats, decidim fer el cim en travessa nord-sud per
cabussar-nos temporalment a la gelera del Roina (Wallis), la 8ena més extensa
del país.
 |
Vistes cap al sud. Piz Rotondo i altres vells coneguts.
|
 |
Primeres llums sobre el Galenstock
|
La pujada pel
Tiefengletscher és constant i sense masses dificultats fins la base de l’aresta
nord. De les dues rutes indicades als mapes, la ruta més directa i que avança
més al sud sembla ser la més recomanable. Abans d’arribar a la rimaya, canviem
els esquís pels grampons per remuntar les fortes pendents que condueixen a la
collada situada al nord del cim (80 m 45/50º). L’aresta restant fins al cim,
d’uns 200m de desnivell, no presenta dificultats importants però es va
redreçant força a mida que avancem. Cal grimpar per roca sòlida, en un ambient aeri
imposant. Hi han barres de ferro per anar assegurant amb corda si és precís.
 |
Remuntant el Tiefengletscher
|
 |
Seguint el guia i la seva clienta de només 78 anys!
|
 |
Aresta nord que seguirem
|
 |
Roca sòlida i instal·lacions per assegurar si es vol
|
 |
| Mannschaft |
 |
Berner Oberlant, majúscul
|
 |
Dammastock, més proper
|
 |
Goms, Wallis. Destaquen Mont Rosa, Mischabel gruppe, Matterhorn, WeissHorn
|
El descens que
triem segueix la Galengrat cap al SW, que fem a peu inicialment per prudència.
El tram final fins al coll (Galensattel) es troba molt escàs de neu i resulta
en bona part inesquiable amb les condicions actuals. Acabem fent un curt rapel
en un intent infructuós de trobar una llengua de neu que ens permeti accedir a
la coma inferior. Per sota del coll la ruta ja és més evident, i acabem
esquiant el marge esquerre de la gelera fins el llac a 2.208 m on mor la
gelera. Una breu pujada ens permet treure el cap a l’hotel Belvedere que sembla
un fantasma en comparació amb el tràfec de turistes de l’estiu.
 |
Uxue, i el Basodino que treu el cap a la dreta
|
 |
Poca neu aquest any... Vessant SW del Galenstock
|
 |
un clàssic ....
|
Seguim la
carretera de pujada fins al FurkaPass i més enllà (3,5 km). Al Furkablick,
deixem la carretera en direcció nord per endinsar-nos a la vall del rierol que
davalla del Sidelengletscher fins arribar a la Sidelenhütte. Una darrera pujada
entre agulles fabuloses ens porta a la Untere Bielenlücke. El cim del Chli
Bielenhorn es pot fer gràcies a una cadena que en facilita l’accés. Un últim
descens ràpid en direcció NE ens retorna al refugi.
 |
Aquest cop sense bici
|
 |
| FurkaPass |
 |
El darrer coll: Untere Bielenlücke i Chli Bielenhorn
|
Dimecres 23 de
març
Albert-Heim-Hütte
(2.539 m) – Saas (2.320 m) - Lochberg (3.075 m) – Göscheneralpsee (1.690 m) –
Bergseehütte – Brunnenfirn (2.900 m) - Chelenalphütte (2.336 m)
+ 1.750 m/ -1.950
m, 10h, ***
Una altre dia
llarg, en part per elecció. Sortim de baixada des de l’Albert-Heim –Hütte fins
als plans de Saas. La pujada al Lochberg passa pel Winterlücke. Una mica més
amunt, desem els esquís a la motxilla i remuntem a peu una rampa acanalada (100
m a 40º) fins a treure el cap a prop del cim, que no pujarem. El descens llarg
i sostingut fins al Göscheneralpsee té la neu molt dura, tant a les pales més
altes que no transformen encara, com a la part baixa molt obaga. Malgrat tot es
va esquiant sense patir gaire, tret d’algun pas puntual més exigent i l’accés a
la presa, més obligat.
 |
Albert-Heim Hütte
|
 |
Tiefenstock i Rhonestock des del Winterlücke
|
 |
Canal d'accés al Lochberg
|
 |
The Boss
|
 |
Göscheneralpsee i el descens del Lochberg a l'ombra
|
La ruta habitual
al refugi de Chelenalp remunta la Chelenalptal en un itinerari més curt i
senzill. Com que és d’hora, decidim
seguir una ruta més llarga i tricky per
la Bergseehütte (no guardada). La pujada al refugi no té massa dificultat, és
molt solana i sostinguda a la part mitja. Un cop al refugi, cal inicial un
llarg flanqueig a mig vessant, amb algunes baixades i pujades intercalades, per
enllaçar el Vorder Mur amb el Hinter Mur. Globalment, cal seguir el camí
d’estiu, molt visible ara per la manca de neu en un paratge solà i molt rocós.
Ens cal anar traient i posant esquís, flanquejar sobre alguna que altra barra
rocosa en travessia obligada, i davallar un parell de cops per guanyar terreny
segur. No és difícil però tampoc és senzill, i cal de totes totes descartar
aquesta ruta amb neu inestable. Finalment pugem fins a la Brunnenfirn a prop ja
del Brunnenstock, al que renunciem per l’hora i el cansament. La baixada al
refugi comença primer amb un llarg flanqueig
cap a l’oest i acaba davallant per una canal força pronunciada fins a la
porta del refugi de Chelenalp, situat a Chelenstavel, una vira a mitja alçada
entre les barres rocoses del vessant solà de la vall. Localitzar de baixada el
refugi no resulta gaire intuïtiu (no es veu fins que hi ets molt aprop), i cal
estar molt atent a seguir la direcció que indica un rètol providencial situat a
2.592 m (cal canviar de canal i triar-ne una altra situada més a l’est).
 |
Flanquejos del Vorder Mur
|
 |
Hinter Mur
|
 |
Dammastock & Co. |
 |
| Esquiant les canals d'accés al refugi |
|
 |
Arribada a la Chelenalphütte
|
Trobem el refugi
sense guardar, però ben equipat, amb capacitat per una 15a de persones, amb
cuina econòmica de llenya, estris per cuinar, llenya abundant, llum, flassades,
etc. Compartim la vetllada amb en Mattias i en Marco, dos Suïssos veterans i
curtits en mil aventures.
 |
Ara toca relaxar-se, no?
|
Dijous 24 de març
Chelenalphütte
(2.336 m) – Sustenlimi (3.078 m) – Sustenhorn (3.502 m) - Sustenlimi (3.078 m)
– Gwächtenhorn (3.404 m) – Steigletscher – Steingletscher (1.863 m).
+ 1.525 m/ -2.000
m, 7h30, **
Etapa més plàcida
que l’anterior, per terreny majoritàriament de gelera, amb dos cims que son
excel·lents atalaies de la regió, ideals per a l’esquí. Remuntem a peu i amb
grampons la canal que vam esquiar la vetlla fins a l’indicador a cota 2.592 m,
on ja podem avançar sobre els esquis sense por. La pujada al coll de Sustenlimi
no amaga sorpreses. Aquí fa finalment aparició el Sustenhorn, cim que pujarem
per les pales de la vessant oest. L’itinerari no té dificultats, però la neu
dura no ho posa del tot fàcil. Grans vistes sobre bona part del país.
 |
Sustenlimi i Sustenhorn
|
 |
El Gwächtenhorn, per després
|
 |
| Sustenhorn |
Com que
és d’hora i no hi ha pressa, afegirem l’ascensció al Gwächtenhorn a la nostra etapa
del dia. El cim es troba a la banda oposada del Sustenlimi i no demana massa
temps addicional. El descens pel vessant nord recorre per complert el
Steingletscher evitant les zones més trencades on sobresurten esquerdes i seracs.
Només un ressalt gelat i obligat a 2.400 m demana tota la nostra atenció (cal
evitar la gelera ben enganxats a les roques del marge esquerre. Arribada triomfal
a l’hotel de Steingletscher, situat en un revolt de la carretera del
SustenPass, ara coberta de neu. Força gent a l’allotjament, on passem la tarda
a la terrassa fent el mateix que fan tots el hostes, prenent el sol i fent
birres mentre puja el volum general.
 |
Deixant enrera el Sustenhorn
|
 |
Cim del Gwächtenhorn
|
 |
| Steigletscher |
 |
Tram obligat en la sortida del Steigletscher
|
 |
Steingletscher Hotel
|
 |
el premi
|
Divendres 25 de
març
Steingletscher
(1.863 m) – Obertal – Obertaljoch (2.943 m)- Chli Sustlifirn – Lücke (2.789 m)-
Wendengletscher – Grassenjoch (2.731 m) – Bänder (2.150 m) – Sustlihütte (2.257
m).
+ 1.700 m/ -1.300
m, 6h30, ***
Etapa curta que
allarguem cosint colls entre un nus d’agulles i pics que no imaginàvem tant
esplèndids. Una ruta ideal per gaudir de bones esquiades, algunes a est i amb
neu ben transformada, cosa rara en aquesta travessa. I és que les temperatures
van en augment i avui cal afanyar-se una mica més que en dies anteriors. El
protagonista del dia és la roca, les crestes i els gendarmes, i un fil de neu que
recorre els colls més alts i que aprofitem per esquiar.
Pugem per la
solana (encara a l’ombra) fins al Obertaljoch, un planell elevat des de on ens
deixem caure cap a l’est. Podríem ja cloure l’etapa anant directament al
refugi, però ens aturem a 2.500 m per remuntar el coll (2.789 m) situat al nord
del Wendenhorn. Una ràpida baixada a
nord ens deixa a la part alta de la gelera de Wenden. L’univers de roca dels
cingles de Wenden i el Titlis acaparen el paisatge per aquest costat. Des
d’aquí podríem arribar al refugi bivac de Grassen i baixar a Engelberg, però no
cal avançar-se. Remuntem en canvi el Grassenjoch, al sud del cim de Grassen.
Ara sí fem el darrer descens fins a Bänder (2.150 m) on calcem les pells per
fer un darrer flanqueig ascendent cap al refugi de Sustlihütte. El refugi es
troba immillorablement ben emplaçat, amb una terrassa oberta a un horitzó de somni.
Gaudim de la conversa amb el grup de suecs amb qui hem anat coincidint tots
aquests dies. Serà la darrera tarda contemplant l’espectacle.
 |
| Heuwbergjoch |
 |
Remuntant l'Obertalgletscher, amb el Gwächtenhorn darrera
|
 |
Cresta del Obertalskock
|
 |
| Fünffingerstock |
 |
Les parets del Wendenstock
|
 |
Saltant a Meiental
|
 |
Esquiant sobre la Chli Sustlifirn ...
|
..
 |
... amb vistes a la Sustlihütte i el Murmelsplanggstock
|
 |
La vall de Meiental per on baixa el carretera a Wassen
|
 |
Esquiant el vessant nord del coll de 2.789 m. Darrera el Titlis.
|
 |
Remuntant cap al Grassenjoch. Darrera el Wendenhorn.
|
 |
Montse treu el cap al Grassenjoch
|
 |
Les agulles i colls que hem cosit, vistos des del refugi
|
 |
Sustenhorn i SustenPassStrasse
|
 |
El guarda, com als dibuixos de Samivel
|
Dissabte 26 de
març
Sustlihütte
(2.257 m) – Stössensattel (2.783 m) – Firnalpelifirn - Grassen (2.946 m) – Oberstäfeli
– Engelberg (1.000 m)
+ 700 m/ -1.950
m, 5h, ***
Darrer dia de
travessa. La pujada a Grassen no és complicada, però cal parar compte en el
flanqueig inicial del matí per guanyar
el Stössenfirn. Saltem a la banda nord per una coma situada més a l’oest del
Stössensattel. D’aquí fins el cim, el vent ratxejat i la neu dura endureixen les
condicions del matí. Impressionants vistes dels penya-segats del Titlis, que
dia a dia s’ha anat fent més proper i avui ja és a tocar. La llarga baixada fins a Engelberg hauria de
cloure espectacularment la travessa amb un dels millors descensos que es poden
fer a la regió. Tanmateix, la neu molt endurida ha convertit aquest colofó en
la prova més exigent i delicada de la travessa. Aconseguim fer el descens sobre
els esquís, concentrats al 200%, i en part gràcies a un grup guiat al que
seguim per encertar el millor itinerari. Altrament, hagués baixat amb grampons
bona part dels 1.800 m sostinguts de baixada. I és que la ruta, completament
obaga i amb trams força pendents i obligats no permet el mínim error. Ho
aconseguim, i ens relaxem finalment passejant entre prats florits que anuncien
una primavera que ja brolla arreu.
 |
Bon dia!
|
 |
| Sustlihütte |
 |
Vessant nord del Grassen
|
 |
Spannort para a prop
|
 |
Titlis
|
 |
Amb el darrer descens "à la poche"
|
 |
The End
|
La tornada en
tren fins a Realp ens ocupa bona part de la tarda (3h30, 4 trens, canvis a
Luzern, Arth-Goldau i Göschenen). Viatgem fins a Lausana fent pujar el cotxe al
tren del Furka. Nit vora el Llac Léman, i tornem a casa diumenge.
 |
Luzern. Us imagineu amb botes per l'estació de França? A Suïssa, sí.
|
 |
Cultura de l'esquí a Engelberg. Un grapat de medalles i globus de vidre...
|
Gaudiu de la neu
mentre sigui aquí.
Bones traces de
primavera.
