Piulada de la fabulosa Cabana de Subera, al Coserans, 4 i 5/02/2023

Tuc de la Messe 2.446m en volta circular des del llac de Bethmale

Part del recorregut de diumenge, Cabana de Subera al Tuc de la Messe; foto des de cota 1.650m

Portava la volta ben definida i remirada sobre el mapa... fins a cert punt doncs quan més “ampliava el zoom” més dubtes em sorgien per les condicions hivernals que hi trobaria, i alhora més ganes de descobrir-ho. Suposo que soc addicte a l’inhòspit, haha! 

Ja sobre els esquís, hi ha un moment en que les traces d’altri s’acaben i cal cegesquiar. 

Algunes petjades d’animaló són la pista que permet intuir per on va el camí i avançar pel bosc. Tot està en silenci, hivernat. Avanço lentament escanejant el proper sense saber si més enllà es redreçarà o si el barranc es passarà bé, ara m’enfonso, ara està gelat, porto doblement activat el rellotge de quan falta i quan em costaria recular... inhòspit i salvatge... confirmat, visca!

(trams de bosc entretinguts, pel pendent i la cerca del camí)

Superat el bosc, el mateix repte d’obrir traça però amb incògnites i dificultats diferents, que només veus superables a mesura que t’hi acostes. Prudència a l’enèsim, aquest vesant si, aquest no, i el coll, com estarà? Passa que quan més costa de veure per on passaràs més bonic acostuma a ser quan t’hi fiques...

(cabanes de Luzurs a l'esquerra, i Cazabede a la dreta)

Sobre la cabana, cal dir que està en perfecte estat, amb taula i bancals per 8 persones i lliteres amb matalassos per mig regiment. Hi ha plaques solars i llum que no he gosat engegar per no trencar el caliu de la llar de foc (que tira de conya) i el llum de les espelmes. Llenya i agiua a la vora.

Em permetreu que no descrigui amb massa detall el recorregut no fos que algú s’hi vulgui aventurar... 

Sobre el mapa segueix camins i GRs, però amb neu tot canvia si bé en alguns punts el pas només és possible per allí on ho faríem a peu. Així que només apunto els principals llocs de pas i alguna consideració. En general es tracta d’un recorregut exposat, recargolat, poc evident... i fins i tot les parts de bosc a cota baixa presenten dificultats per l’exposició, la inclinació o les condicions del mantell. 

Dissabte 4 de febrer: Cabana de Subera des del llac de Bethmale

+700m/-250m; 11km; F, S1, ***; 4h; IGN 2048OT Mont Valier

Parking llac de Bethmale 1.050m - Col de la Core 1.395m - GR10 D (camí de la Llibertat) - pas delicat on camí gira d'orientació SE a SO - Cabana de Luzurs 1.410m - tram exposat a allaus de fons en vesant S-SE i cota 1.600m - Cabana de Cazabede 1.595m - Coll de Soularil 1.579m - Cabana de Subera 1.499m.

Diumenge 5 de febrer: travessa des de la Cabana de Subera al llac de Betmale pel Tuc de la Messe 2.446m

+1.100m/-1.550m; 15km; PD, S3, ***; 5-6h; IGN 2048OT Mont Valier

Cabana de Subera 1.499m - camí de la llibertat - tram de bosc de fort pendent fins a pas a 1.700m per on accedir a grades superiors - flanqueig fins a 2.000m i tram més obert després - sota el coll de Craberous (2.429m) seguir en direcció NO a coll més dret i estret (2.386m al mapa) que dona accés directe al llom S del Tuc de la Messe 2.446m - descens per cara N (crampons) - deixar a l'esquerra (O) coll de Crouzette - i seguir direcció N per la valleta fins a cabana d'Eychelle 1.969m - seguir cap estany d'Eychelle sense arribar-hi i anar a buscar el coll d'Eliet 1.683m des d'on comença un descens dret pel bosc de vora 500m i a la cota 1.200m recuperar el camí que porta al llac de Bethmale.

Coll N de Craberous i Tuc de la Messe (dreta). En les fotos de sota, la traça a vista de dro i de dru...

Per cert que he trobat una cabana on anar a fer runs al bosc després de nevades de nord... i potser també s'hi fan bolets a la tardor, així que ja explicaré més tard com s'hi arriba ;)

Mont Valier des del Tuc de la Messe

Bones traces!

Jaume

Outback Pallarès, backside Couserans

Escapada de cap de setmana per la part més alta del Pallars Sobirà per investigar el que s’hi amaga darrera. Cosim una travessa amb sortida des de la pista de Quanca a Noarre i arribada al Pla de Boavi fent nit a la cabana dera Hilheta sobre el circ de Cagateilha. Capçaleres de valls del Couserans que ens hem mirat alguna vegada sense arribar a submergir-nos-hi. I a les que tornarem. Hi ha molta feina a fer i s’ho val. Però no hi ha drecera possible, cal programar jornades llargues, i anar ben lluny abans no arribar-hi.

No hem trobat les millors condicions per voltar per les obagues, amb neu endurida, crostes infumables i  gel ocasional per les pluges passades. També hem fet baixades per neu cremeta al punt just de transformació. De fet, penso que hem tastat totes neus possibles al llarg dels dos dies. I és que pel que fa a l'esquí de muntanya, som insaciables, i hem de posar fil a l’agulla, que la neu se’ns fon i recula ràpidament i si esperem farem tard. A l’horitzó, cap al nord, poca neu, Guzet no sembla una estació d’esquí. I al Pallars, les solanes no fan cara de mes de març tampoc. Queda poca cera per cremar. Sensació de que si no canvia el panorama, esquiarem poc aquesta primavera.

Dissabte 18 de març 

 

Pista de Quanca a Noarre (1.600m) – Port de la Lleia – Pic de la Lleia (2.755m) – Estany Blanc – Collet de Montabona – Pic de Montabona (2.795m) – Estanh i refugi dera Hilheta  (1.824m). 7h, +1.500m/-1.275m, S3

 

Sortim més tard del que voldríem però la logística dels cotxes ens entreté. Sortim de cota 1.600m on les primeres congestes fan intransitable la pista. Pugem per Pleta Palomera cap a l’Estanyet de Flamisella per trobar la neu abans (altrament, segurament hauríem entrat per Noarre i Pleta de Guerossos).  El nostre Arija no acaba de trobar-se bé i emprèn una retirada a temps que li permetrà l’endemà tornar-hi amb el Boss. Continuem a tres, amb en Roger i en Marc, tres trincos, guanyant metres per la solana fins a treure el cap sobre l’obaga de l’Aliot (avui no toca). Arribem al Pic de la Lleia (2.755m) amb les ganivetes posades per no lliscar pala avall abans de treure pells.

Descens breu fins a l’Estany Blanc on posem pells de nou, mirant de reüll les canals del vessant O del Certascan. En poca estona estaran al punt, però avui tampoc no toca. Remuntem al collet del Montabona al N del Certascan Nord. Fem un flanqueig descendent cap al N per superar l’aresta NE del Montabona i enfilem pel vessant obac  de darrera fins al cim, que assolim amb grampons.

Descens NE cap a l’Estanh dera Hilheta passant per l’Estanh de Montabona, la Tèse de Campet i la base del contrafort rocós al N del cim del Campet. Neus molt variades que no ens permeten deixar-nos anar com voldríem. Quan la neu millora per cota, entra la boira que s’havia mantingut baixa i ens dificulta la orientació per trobar el collet d’accés a l’estany. Per sort el trobem sense més i arribem al refugi després de vorejar l’estany.

Decidim aturar aquí l’etapa. Estem cansadots, les ampolles de vi i el rebost que hem carregat a l’esquena es fan notar. Ens instal·lem al refugi i dediquem el que queda de tarda a la feixuga tasca d’alleugerir la motxil·la per l’endemà berenant a gust. Fem un descans ajaguts sota el sac fins que es fa de nit i passem al plat principal del sopar en segona convocatòria . Confortable nit gràcies als matalassos del refugi (4 lliteres, matalassos, cap manta, estufa però sense llenya al voltant).

Diumenge 19 de març

Refugi  dera Hilheta  (1.824m) – port de Colatx (E) – Pic de Turguilha (2.527m) - Estany de la Crousette – Coll O del Pic de Laquet – Coll S del Pic de Mede – Orris de Turon d’Ars – Vall d’Ars (1.790m) – Port de Guiló (2.372m) – Estanys de Guiló i de Romedo de Baix – Pla de Boavi – Presa de Montalto (1.400m). 9h, +1.670m/-2.095m, S4

Sortim més d’hora avui, i sembla que es nota que la motxilla pensa menys. Llarga pujada cap a la collada més alta a l’E del Port de Colatx (2.430), primer per un barranc força dret (ganivetes o grampons) i per terreny més franc a la part alta. El sol ens dona vida i gaudim de ser on som. Esplèndides vistes al Montabona, Senó i Pic del Cap de l’Estanh, Valier, .... Darrera nostre, els poblets de St. Lizier i Sérac semblen encara adormits, envoltats de verd ja.

Quan traiem el cap al vessant S, veiem tot el massís de la Pica i la molta feina que ens hi queda per fer. Decidim no flanquejar cap al Pic de Turguilha i traiem pells per assaborir aquesta neu del vessant sud que sembla estar al punt. Primer descens al dente per a gourmets, fins que diem prou. Reprenem  el camí cap amunt i ens enfilem al Pic de Turgilha (2.528m), darrers metres a peu.

Repassem el mapa i les opcions pel que queda de dia. Decidim fer un descens N en direcció a la cabana de Turguilha, no per gaudir de la neu (que ens fa patir més que no altra cosa) si no per que ens criden l’atenció el Pic de Seron i el Pic du Laquet. Remuntem per aquest vessant solà fins al collet a l’O del Pic du Laquet.

Consultem mapa de nou i provem el descens N primer fins al coll i E després cap a la vall d’Ars. Aquesta baixada esdevé més laboriosa del previst. Un cop al coll, cal baixar una canal força dreta per accedir al vessant E. Després la neu ja s’ha humitejat força i busquem les obagues com qui busca les voreres a l’ombra una tarda d’agost. Finalment arribem a la cabana dels Orris de Turon d’Ars, que no decep les expectatives que ens havíem fet. Hi tornarem, però per fer-hi nit. Ganyipem i acabem de baixar al fons de la vall (1.790m).

 

Fins aquí ha arribat una allau colossal que ja hem observat des del cim de Turguilha. Una placa immensa sota el Pic de Guiló, amb una cicatriu de 700m d’ample a cota 2.500m i que a corregut gairebé 2km. Impressiona ... i ens fa traçar a mig vessant per les pales a l’E del barranc per evitar el dipòsit. Tanmateix, la neu en aquest vessant aguanta bé el pas de les hores i avancem còmodament. Retrobem la nostra vella amiga crosta abans d’arribar al Port de Guiló.

Últim descens del dia, O fins als estanys de Guiló (pas mal la neige) i S després (prou acceptable). La part baixa del barranc de Romedo no és per relaxar-se, amb trams a peu, desgrimpades amb esquís a l’esquena, engorgats que cal superar, flanquejos sobre salts d’aigua, dipòsits d’allaus, etc. Sort d’algunes fites. Descalcem definitivament a cota 1.690m, on el camí passa a ser més solà. Força gerra d’aquí endavant amb les branques vinclades per allaus passats que ens barren el pas contínuament. Passeig després de Boavi a Montalto, contens pels dos dies passats en absoluta solitud en un dels racons més salvatges dels Pirineus.

Bones traces. 

Roger, Marc i Carlesx2

Traçant entre l’Aran, el Coserans i el Pallars

25 i 26 de febrer

Es preveu cap de setmana de temps estable i algú diu “per què no la pala sud-oest del Valièr?”

Després d’uns quants dies d’anticicló, condicions primaverals en solanes i polseta encara a les obagues més altes, és hora ja de posar la mirada a aquells territoris més feréstecs i inaccesibles que sempre venen al cap en aquestes alçades de la temporada. I el Mont Valièr, sostre del Coserans, és sempre una temptació.

Afinem l’itinerari i la logística... de motivació no en falta. Hi anirem resseguint la frontera i visitant tres comarques. Entrarem des del Pla de Beret i remuntant Comagireta. Aviat ens endinsarem al Coserans on farem nit al refugi d’Estanhons. L’endemà retornarem al Pallars per cosir una travessa d’esquí de muntanya salvatge.

Dissabte. Pla de Beret (1840 m)-Port de Comagireta (2450 m)-Tuc Blanc (2591)-Pas del Isards (punta 2603 m)-Estanh Long (2125 m)-Pic de Clavera (2721m)-Estanh Redon (1930 m)- Refugi des Estnhons (Estagnous, 2245 m)

9h30, +2115 m/-1710 m, ***

A les 8h del dissabte, abans que els remuntadors comencin a grinyolar, ens trobem un equip de sis insaciables. El dia es desperta fred després del frontet desgastat del dia previ que va dipositar el tercer episodi de pols sahariana. Tirem avall per la pista de l’obaga en direcció a Montgarri amb neu dura que ens fa la remada prou còmode. Sota el poble abandonat de Montgarri, al Pont deth Porquèr, posem pells i comencem la primera pujada seguint l’itinerari del camí d’estiu al Port de Comagireta. Neu dura a la rampa dreta sota el port que ens obliga a posar ganivetes. Per pendents suaus guanyem amb facilitat el proper Tuc Blanc.

Des d’aquí, la primera ullada directa al Mont Valièr ens permet veure que la seva pala sud-oest està més pedregosa que nevada, poc seductora... En canvi els veïns Petit Valier, Pic de la Pala Clavera i l’obaga del Pic de Cernalles fan molt més goig. El canvi de plans és ràpid i unànim i tenim el que queda de dia per endavant amb el refugi des Estanhons ja visible a sobre de l’estanh Redon. Primer descens curt en orientació est, per remuntar el Pas dels Isards (des d’on clitxem tres isards corrent pendent avall al barranc de Raspamala). Pugem fins la punta arrodonida de 2603 m, a l’oest del Pic de Cernalles.

Segon descens obac amb pols reciclada sobre neu dura fins l’estanh Long. Aquí enfilem la gran Pala Clavera, que també ens exigeix posar ganivetes fins al cim. Al nord veiem propers el Petit i el Mont Valièr, quasi els podem acariciar. Reconeixem terreny per l’endemà i ens llancem avall per la pala sostinguda i a continuació un tubet obac fins altre cop l’Estanh Long. Davallem pel seu desguàs el pas delicat a l’estanh Redon. Tan sols ens queda una remuntada amb les darreres llums de tarda fins el refugi.

Vetllada agradable i reconfortant per les birres, el sopar, les infusions i la llumeta d’una espelma tot i la temperatura ambient de 3ºC.

 
 

 

Diumenge. Refugi des Estanhons-Petit Valièr (2736 m)-Coret de Pèira Blanca (2577 m)-Cabana d’Aulà (1540 m)-Pic de Berbeguer (punta S, 2492 m)-Refugi del Fornet (1371 m)

8h30, +1525 m/-2400 m, ***

Ens llevem amb les primeres llums, sembla que tornarem a tenir un dia radiant. Emprenem l’ascenció directe al Petit Valièr sense passar pel coll Faustin. Des de la cubeta dels Estanhons al sud del refugi, tracem unes volta maria molt dretes fins situar-nos sota la barra rocosa que ens separa de la vall penjada del Petit Valièr. Guanyem aquest ressalt amb grampons i ens situem a l’aresta oest del Petit Valièr. Per evitar relliscades, decidim continuar a peu per l’aresta fins el cim.

Just arribant ens saludem amb un grup guiat de cinc alpinistes que venen del Mont Valièr pel corredor Faustin. Diuen que hi ha trobat bones condicions: neu dura i molt poc gel. Per ells, tot fa ja baixada pel coret de Pèira Blanca a la cabana d’Aulà i cap a casa. Nosaltres també farem el descens de Pèira Blanca, encaixonat entre parets de roca, orientació est i neu primavera ben transformada. Encadenem successives pales i tubs, cada cop d’orientació més nord i més pols, fins al límit del Bosc deth Puèg d’Aulan. Flanquegem vers el sud-est i arribem al pla de la cabana d’Aulà.

És migdia, la calor apreta i encara ens queda una bona pujada. Remuntem per les pales a l’ombra de les Cunhes d’Aulà, deixant a la nostra esquerra el camí d’estiu que porta al refugi forestal de l’estanh d’Arèu, i mantenim el rumb a sud en direcció el Port d’Aulà. Sense arribar-hi busquem el pas entre el Pic de Vinyals i el Berbeguer. Des del coll, part del grup decidim perdre uns metres pel vessant sud sota el Pic de Berbeguer i altres continuem per la fina cresta en direcció est. Ens reunim tots altre cop a la punta sud del Pic de Berbeguer.

Aquí dalt l’aire és fresquet però els vessants sud ja fa estona que han transformat i alguns lliscaments i esquerdes de fons amenacen. Nosaltres farem el descens per la pala i llom oest, amb neu primavera bona. Creuem ràpidament el barranc de Vinyals per continuar baixant per un llom ample i segur fins arribar a la pista principal al marge esquerre de la Noguera Pallaresa. Al refugi del Fornet celebrem el final de la travessa amb una merescuda cervesa. El taxi encarregat des del cim arriba puntual i ens retorna amb menys d’una hora al Pla de Beret.

 Bones traces!

Jordi & Jordi (amb telemark), Isaac, Andrea, Carles (fotos) i Montse