Primer dia Pic d’Envalira i Pic Negre d’Envalira: La pala del Paco 16/03/2019
Primera sortida que fem després del curs d’esquí de muntanya
sense xarxa de rescat! Sí, sí això que sembla tan simple, fer una sortida sense
l’empara dels instructors pot ser una muntanya.
Decidim anar a fer el pic d’Envalira -la nit anterior tot
sopant- ja que ens ho han recomanat, hi ha falta de neu al Pirineu, i la
dificultat tant de recorregut com d’orientació és baixa.
Pic Negre d’Envalira i Pic d’Envalira: PD i S1/2. Sortida
des de l’aparcament de Pas de la Casa (a tenir en compte que la dificultat és
subjectiva). Dia 16/03/2019.
Arribem a Pas de La Casa des de la Molina a les 09:30h,
després d’una cua considerable a la frontera. Allí hem quedat amb 2 incorporacions que venen de
Barcelona. Sortim passades les 10:00h amb sol intens i molta calor, amb esquís
des del cotxe. “La neu es transforma” com ens va dir el Vicenç, un dels
instructors. I tant que es transforma, aquí, estava tota Primavera ja a primera
hora. També ens va comentar que “podia ser un infern” (deixem això pel 2on
dia...).
Pugem cap al Port de Fontnegre sense passar per pistes en
cap moment, seguint la vall del riu en un inici, i enfilant per la vessant Est
del Pic de les Abelletes. Hi ha força neu i el camí es fa molt bé fins que
arribem al port, excepte a la part final quan alguns rellisquem per l’estat de
la neu. Part del grup decideix treure’s els esquís i pujar els últims
20-30metres que queden fins al port caminant, els altres enfilen cap amunt amb
esquís i dificultats (molt més ràpid que els que es treuen els esquís). Per la
pròxima ens emportem l’experiència: mai treure’ns els esquís si es pot evitar
(al final era molt més simple pujar amb esquís).
Arribem al coll entre les 14 i les 14:30. Ja tenim el cim a
tocar, mentre ens van passant grups d’esquí que segueixen amunt. Hi ha una
clapa sense neu i pugem a peu, deixant els esquís i part del grup en el coll. Tot
i que altres grups foquegen amb esquís crec que la nostra decisió es assenyada.
Fem els 2 cims i baixem ràpidament cap al coll perquè no sabem quan tardarem en
fer la baixada.
Ens reunim tots al coll, traiem pells, quadrem la motxilla i
baixem. Decidim baixar per la Pala d’en Paco. No, no fa falta que la busqueu
que ens l’hem inventat, ja que el Paco mentres pujavem ja tenia clar que
baixaria per allí i ens ho anava comentant. És la pala que hi ha més al Nord del Pic de
Fontnegre des del Port i sens dubte la que està millor en un dia com avui.
Creuem el clot de les Abelletes i ens dirigim cap a Coll
Blanc. Es fa tard i preferim baixar per pistes. A més a més per la traça de la
pujada hem vist que hi havia algunes pedres a vista.
Arribem a pistes de Pas de La Casa no sense haver-nos fet
alguna bona rebossada per la neu. L’estat de la neu a la baixada ha estat bo,
tot i que amb tanta calor sembla un mix entre neu i sal, de tant humida.
Bon dia i bones traces de baixada després d’haver fet 2 pics
per terres andorranes i franceses, molt recomanable la zona per la quantitat de
neu que encara hi queda. Dels 8 que érem pujant 5 som del curs d’esquí de
muntanya del cegesquí. Ja hem trencat el vaticini del “presi” que deia que
només el 15% de la gent del curs farà una sortida.... (paraules textuals del
Ricard). A tenir en compte que no recordo el percentual que va dir ell, i que
per suposat el que contemplo és una exageració! Però vaja que estem orgullosos
d’haver fet la primera sortida pels nostres mitjans arribant sense problemes, i
gràcies al curs que hem realitzat.
Eva, Itzel, Mar, Mikel, Oriol, Òscar, Paco i Lluís
Segon dia Pic de Pedrons: Com encigalar-se sabent que
tard o d’hora succeirà 17/03/2019
Sortim 6 des del refugi de la Molina i a tenir en compte que
la nit anterior no hem anat a menjar al restaurant d’ous, patates i plats
gegants - segur que sabeu quin és! -. Esperem que no es noti. Ens dirigim, un
cop recollides les coses al refugi cap al Pic de Pedrons. Arribem a les 09:40h
al revolt just anterior a la frontera entre França i Andorra, amb prèvia cua,
com el dia anterior. Mentre ens anem posant el material i els esquís contemplem
el pic que sembla força senzill.
Pic de Pedrons: Dificultat F/S2, amb sortida des de la vall
del Baladrar (carretera França a Pas de la Casa). Dia 17/03/2019.
Avui se’ns ajunten 2 des de Berga que compensen els que han
marxat. En total comencem la pujada 8 persones, amb l’amenaça constant de la
boira. Si haguèssim fet un timeline de fotografia es veuria que a Pedrons és un
clàssic que entri la boira venint de la part francesa, i que poc a poc vagi
entel·lant la vista. Quan la boira ja ens ha calçat, sortim. L’Eva avisa que ella
i l’Òscar tres setmanes enrere van deixar còrrer el pic degut a aquest fenòmen.
Abans d’arribar a la primera collada, l’Eva, que no vol
tornar a passar el mateix de la baixada
de tres setmanes enrere, decideix baixar. La Mar també s’hi apunta i ens
quedem 6 direcció al pic. A tenir en compte que la boira cada vegada és més
espessa, però decidim seguir amb l’esperança que al coll estarem per damunt
dels núvols. Seguim pujant, es noten les ganes, arribem al coll després d’una
hora foquejant i ens apareix el sol. El Mikel (l’Òscar també) va guardant el
track de l’asenció (quedeu-vos amb això que és important per més tard).
Al migdia arribem a l’última pala, que no està del tot bé.
La neu està pastosa i gelada, de forma que els esquís rellisquen lateralment
cap a la vall, almenys per a nosaltres
que tenim poca experiència. Tardem 1 hora en fer l’última pala, quan portàvem
un ritme d’entre 300 i 400m per hora, i és una pala d’aproximadament 100m.
Un cop assentats en la base del cim, pugem per una rampa en
la neu caminant, fem la cresta i cim! Bon cap de setmana! Hem aconseguit fer cim
els 2 dies.
Decidim baixar, perquè fa un vent lleuger i està pujant la boira. A
més a més hi havia amenaça d’entrada d’un front per la tarda. Arribem a on estan
els esquís, traiem foques (primer) i mengem (segon). Ja portàvem abric, tal com
toca...
Comencem a baixar amb la boira molt a prop, i abans del coll
hi entrem. Aquí és on aprenem el que és encigalar-se. Ens equivoquem baixant, i
una ruta que amb sol és molt fàcil es torna molt dura. Sabem que respecte el
track ens hem anat cap a la vall, per on baixa el riu, i decidim recuperar el
track remant amb pals i esquís, mantenint l’altura. Després de passar 3 pales
plenes de neu, travessar diverses línies de vegetació, tornem a arribar al track
i seguim baixant.
La definició d’encigalada hauria de ser eufòria amb
problemes previs en la baixada/pujada en esquí de muntanya, perquè quan vam
veure el cotxe ens van pujar els colors, hi van haver crits i molta alegria.
Dos girs més i ja hi som. El Pedrons, un cim molt recomanable de baixa
dificultat en el què sempre s’ha d’anar en compte amb la boira.
Eva, Mar, Mikel,
Oliverus, Oriol, Òscar, Ruth i Lluís
