Rialb-Sorteny

+/- 900 m
Ordino, Andorra
Xavi G, Marc.S, Imma M, Sergi, Helena , Ignasi, Gemma, Enric, Gerard i Raimon

Hem quedat amb un amic de la Seu, el Xavi G. i s'ha presentat amb sis companys més, és dimecres, tots fanàtics, és clar. Per a ells sembla foça més normal això d'escapar-se entre setmana que per nosaltres. Primera sorpresa, entre els habitants de la Cerdanya i l'Alt Urgell hem trobem coneguts.

Volta circular amb punt d'inici a l'aparcament que hi ha a l'inici de la pista que puja al refugi de Sorteny. Sortim en direcció Nord i fem uns primers metres pel bosc amb neu discontínua. No triguem a calçar-nos esquís i trobar mantell continu, bé, amb alguna clapa d'herba i continuem per la fondalada fins el refugi de Rialb, on tombem cal a l'Est. La neu està dureta, el dia és collonut i tothom especula sobre les condicions de la neu si baixem per la vall de Sorteny. Per sort sembla que tenim experts i visionaris i triem la millor opció. Pugem Fins el Turó del Forn o una punta del costat (2701 m). La pala directa cap al Sud està a punt de caramel, uns ditets de neu primavera i bona pendent ens fan disfrutar fins arribar al bosc. Fora esquís i camp a través fins gairebé el refugi de Sorteny i des d'aquí amb esquís als peus fins al punt d'inici.

Sortida molt disfrutona i molt ben acompanyats.

el vídeo dels dimecres... reciprocitat

Aquest cop el vídeo és el de menys i em permeto reobrir un debat, tant de bo que constructiu, amb l'objectiu de que aporti llum a un tema que, tal i com està muntat ara, costa 10 euros a molts federats cada any...
I comença amb el que en diu al respecte la UIAA a la seva pàgina web, tot i deixar clar que la UIAA no està involucrada en la gestió d'aquest conveni privat: http://www.theuiaa.org/news_detail.php?ID=310
Tradueixo resumidament:
Associacions membres:

• les fundadores (DAV, OeAV, FFCAM, CAI, FEDME, CAS)
• associacions amb més de 500 llits en refugis (AVS, PZS, LAV, clubs suïssos). La FEEC té, per poc, refugis amb més de 500 llits. Sembla que la FEEC es mereix estar en aquest grup, no?
• associacions sense refugis.

Tarifes:

• les fundadores i associacions amb més de 500 llits: 1.300€ any per associació + 0,20€/any per federat. Si la FEEC estigués en aquest grup, als federats ens costaria 0,20€/any enlloc de 10€ any i la part proporcional de repartir els 1.300€ entre els federats (menys de 0,1€/any per federat), no? altre cop, algú sap el perquè no estem en aquest grup si tenim més de 500 llits?
• associacions sense refugis: dues opcions: un import de 9,5€/any si es dóna la reciprocitat a tots els membres, o 40€/any si només es dóna als que la demanen. Ho he entès bé? Per l'estampeta de la reciprocitat ens estan cobran el mateix import que apliquen als membres de les associacions que no tenen refugis? i la nostra xarxa de refugis? ... sembla el timo de l'estampeta, no?

És possible que alguna cosa se m'escapi, però aquests dies que la FEEC està d'enhorabona per l'admissió dins la IFSC li hem preguntat a través del twitter @FEEC_cat si cal lluitar també per aquest conveni i... esperem resposta.
Gràcies,

Tuc de Cuenques (2263m) i Montpius (2274m)

Val d'Aran,
+1000m/-1300m, 6h30, S2,**
Mónica, Mertxe, Luis i Carles



Repetim un sortida ja piulada en diverses ocasions en aquest blog. És una magnífica travessa, que permet gaudir de vistes privilegiades a totes hores i cap a totes les bandes. Un regal pels ulls. Avui no passem la calor d'ahir, el vent a virat a nord i la sensació de frescor no ens abandona en tot el dia.

Sortim de la carretera nacional a l'alçada del trencall de Horno. Anem a buscar la borda de Sabater i enfilem pel camí entre avellaners que porta a la cabana de Pomaròla. A partir d'aquí, el camí es fàcil, seguir l'ample llom amunt fins trobar-te de cara el Montpius i el Cuenques a la seva esquera. Avui pujarem per l'aresta oest d'aquest darrer per fer la volta un xic diferent.

Fem el cim en travessa, buscant millor neu a la vall de Gèles, orientada a nord. Ailàs! Ens ho passem bé, alguns viratges més que dignes, però hem fet tard. La neu s'encrosta a estones. El sol ja vola alt sobre l'horitzó i aquesta nord no és prou nord. Segurament ja és hora de cercar vessants suds i transformats, qui vol crosta si pots trobar neu primavera?

Fem la brena asseguts sobre les taules vora la font de la Mair de Diu de Gèles, gaudint del sol i el dia sense pressa. Que bé s'hi està. L'aire no corre i oblidem l'hora mentres carreguem les bateries al sol. A contracor abandonem aquest lloc. Seguim per pista en pla-pujada-pla-baixada fins trobar la carretera de la bassa d'Oles, que seguirem fins a Gausac, aconseguint esquiar fins a cota 1090m. Acabem la volta passejant fins a Vielha.





Bones traces.

Cap deth Tiron (2184m)

Sant Joan de Toran, Val d'Aran
+/-1180m, 6h, S3, **
Mercè, Txordi, Carles



Tornem a Toran, la vall està esplèndida, i la Honeria té un gruix impresionant tot i ser a només 1000m. No fa fred però, la temperatura ha pujat descaradament, i prou que ho notarem. Molta activitat allavosa en solanes amb pendent, neu podrint-se dins el bosc per manca de regel i pans a les obagues encara fredes. L'aire siberià queda lluny i ens fonem al sol de migdia.

Pugem a Estanhcauilha, Gotèr d'Arbaet. Encara trobem força neu a dalt, tant com per canviar de plans i desistir d'enfilar-nos obaga amunt. Acabem fent el Cap deth Tiron per la cara sud que ens ofereix més confiança. Aquestes valls son abruptes i no hi ha gaires ascensions per terreny simple. Aquesta és de les poques, però cal anar sempre mirant amunt, i triar bé on circular. És una mica ratonera, però s'ho val. Veure el Crabera de prop sempre és un alicient. No sentir l'helicòpter n'és un altre.





Bones traces.

Tuc del Port de Viella (2.605 m)

---

Per fi, després d'uns llargs mesos d'espera, avui hem pogut inaugurar la temporada d'esquí de muntanya 2012. Hem hagut d'anar a buscar la neu una mica lluny perquè el Pirineu Oriental està ben pelat, però aquí a la Vall d'Aran, tot i que no hi ha les condicions òptimes, està prou bé per fer bones ascensions. Ahir al vespre vam arribar al refugi de Conangles on hem passat la nit; al matí, després d'esmorzar al refugi, hem passat el túnel de Viella amb el cotxe i hem iniciat l'ascensió des del pàrquing de la incineradora. Una pista planera ens ha portat a enllaçar amb el camí històric del Port de Viella per on hem pujat amb bona neu guanyant a poc a poc els 1.200 metres de desnivell de l'ascensió. Hem esmorzat al peu de la pala final del Port. Des del coll la vista era extraordinària, ja que de sobte hem vist el massís de la Maladeta amb tota la seva grandiositat. Des del Port, per unes pales una mica ventades i amb sectors de pedres, hem pujat en direcció al cim. Poc abans hem deixat els esquís per fer els darrers metres a peu, ja que hi havia força pedres i era una zona poc esquiable. El cim, tot i no ser molt alt (2.605 m), té un gran panorama, dominat per la presència del Massís de la Maladeta on vèiem ben destacat el cim de l'Aneto. També hem vist el Mulleres, la Forcanada i totes les muntanyes de la Vall d'Aran on destacava el Mauberme. Després de les fotos tradicionals i alguna trucada de telèfon, hem iniciat l'esquiada. La neu estava força bé, encara que en alguns sectors era una mica pesada,  i hem retornat sense cap problema al punt d'inici donant per acabada la primera jornada d'esquí de muntanya de la temporada. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula:

---

---

eth vidèo des dimèrcles... tostemp montanha

de Pyreneesattitude

Passejada per la Serra d' Hònt Herèda

Vall d'Aran, diumenge 19 de febrer de 2012
Desnivell: 730m

Sortim de la incineradora de la boca Nord del túnel de Viella, on coincidim amb el grup de la sortida del cicle, però nosaltres tenim un objectiu més modest: ens conformem amb trobar unes pales amb neu pols per gaudir d'un diumenge de febrer..Seguint el consell de la Montse i en Carles ens endinsem pel bosc seguint el camí dels senglars fins a la Cabana deth Pontet (1590m).Des d'allà, acompanyats per 3 esquiadors més i 2 split-boarders (una mena de taula de snow tallada per la meitat que permet pujar amb foques!),prenem cap al SE en direcció a un coll entre el Tuc des Hemnes i l'Agulha. A cota 2040m una feble nevada ens ajuda a decidir que ja hem pujat prou....Gaudim de la baixada amb neu pols-humida i arribem als cotxes amb la sensació d'haver aprofitat bé el dia.



Bones traces.
Berta, Montse, Carles L., Carles P. i Núria.

Sortida de Cicle

Tuc Salana (2.463 m) i

Tuc de Hornos (2.396 m)

Val d'Aran 18 i 19 de febrer del 2012

Sortida de cicle amb éxit de participació i d'internacionalitat: 12 assistents (Amalia, Carles, Cesc, Fina, Jordi, Josep, Luís, Marcus, Núria, Paola, Roger i Yann) representant 6 nacionalitats (Alemanya, Andorra, Catalunya, Espanya, França i Itàlia)

Donat que el refugi de Colomers està fora de servei (danys colaterals de l'onada de fred siberià) ens inatal·lem al refugi Rosta i al Xalet del C.E.C. de Salardú.


Disabte, amb la millor climatologia possible i amb una gran quantitat de neu pols sortim de les bordes de Nés, a l'inici de la val d'Aiguamog i foquegem per la pista fins a la borda de la Creu on cal desviar-se cap a l'oest i remuntar la coma de Montaner per una valleta que ens porta fins a la base del cim, desde on ataquem per la carena nord-oest la característica piràmide del cim. A dalt la Vista és magnífica, fem fotos, fem una mossegada (algú treu un fogonet i cou una perola de pasta) i baixem ràpidament fent una esquiada memorable.


El diumenge les condicions han canviat totalment: un cel totalment ennuvolat ens porta a intentar, sense massa convicció, la tuca d'Hornos. Deixem els cotxes a l'incineradora que hi ha a tocar de la boca nord del túnel de Viella i remuntem la pista fins a trobar el camí del port de Viella. Després de creuar el torrent de la Fontfreda ens desviem a la dreta per seguir la coma de Montanero. Al peu del coll que ens ha de dur al cim la climatologia ha empitjorat i decidim tornar. La baixada amb neu una mica humida ja no és memorable com ahir, peró quedem contents de la sortida.


... i el vídeo del Yann:

Piulada l'estiuenc bony del Casamanya

Participants: Gemma, Marina, Toni i Laia
Desnivell: 580m
Objectiu: trobar alguna pala esquiable

Enganyats per la webcam andorrana del Casamanya, decidim anar a provar sort. Des de la P uns km abans del coll d'Ordino ja veiem que la neu escaseja, pero entre els arbres divisem el nostre bony amb una bonica pala, i decidim anar a conquistar- lo.
Ens posem esquis just a l' altra banda de carretera, seguim traces de pujada pel tubet d'entrada a la Vall. Amb la Marina al capdavant, obrim traça tirant per la vessant sud- est i deixant el casamanya al fons.



Temperatura de pujada moolt elevada, fem el nostre bony tot suant i a dalt bonica tertulia amb molt bona vista, Montsec inclos. Decidim baixar i tenim una sorpresa grata!! La neu ens reserva unes primeres pales força esquiables, neu transformada , un cop entrem al tubet neu crosta i dura.
Arribem a baix satisfets i contents d'haver pogut compartir una sortida més.

Travessa Arres - Toran

Montanha d'Uishèra (2339m) i Montlude (2517m)
Val d'Aran, 18 de febrer de 2012
+1900m/-2450m, 10h, 17km, S3, ***

Cara nord del Montlude des del Còth de Barracomica
Aquesta travessa l'hem somiat moltes vegades aquests darrers anys i ahir va arribar el dia en que finalment vam aconseguir realitzar aquest petit somni particular. Voliem traçar des d'Arres fins a Bordius tot fent el Montlude, i l'Uishèra també. I arribar esquiant en travessa a la Vall de Toran, en certa forma la darrera frontera de la vall d'Aran, el racó més salvatge i que menys ens coneixem.

Aquesta ruta és un regal a l'estiu, i un repte a l'hivern. Cal fer-se camí en terreny a vegades capritxós i complex, trobar el pas obligat per avançar i orientar-se bé a través del bosc. Ajuda molt conéixer bé el territori, saber per on van els camins i tenir apreses les dreceres per guanyar una mica de temps per fer algun quilòmetre menys dels necessaris per pista. Haver fet la ruta a l'estiu és més que una ajuda, quasi una condició. Però sobretot cal tenir ganes de fer un itinerari exigent, llarg i solitari, que gairebé acaba a la llum del frontal. El premi és la bellesa del recorregut, la qualitat dels descensos i la satisfacció d'acomplir una aventura insòlita.

Ahir va fer un dia perfecte: sol, absència de vent, neu a totes les cotes i de bona qualitat. La ruta va de sud a nord, pujades per la solana i descensos per l'obaga. Sortim d'Arres (1310m), carrèr Sant Sernilh amunt, seguint el camí vell de la bassa d'Arres. Un cop al bosc, seguim a troços la pista que puja a la Cabana d'Uishera. Hi han camins vells que escurcen el recorregut i permeten guanyar temps. Abans de la cabana, ensopeguem amb els amics de Pobla i seguim la seva traça fins el cim de la Montanha d'Uishèra (2339m). Descobrim el Montlude al nord i comencem a visualitzar part del camí que ens manca, la molta feina que ens queda.


Camí d'Arres, bosc d'Uishèra i el Montlude vist des de la Montanha d'Uishèra

Descens a nord fins el coll i a nord-est cap a la cabana de Sassèuba (2080m). Posem pells de nou i travessem en direcció nord-est l'obaga del Còth de Laurit. Ens enfilem pel bosc i anem a sortir a l'aresta nord-oest de la Penha Blanca (cota 2170m). Des d'aqui ja podem baixar a trobar la capçalera del barranc de Margalida. Gaudim d'un descens per neu excel·lent fins als Horats de Margalida (cota 1950m).


Cares nord de la Montanha d'Uishèra i de la Penha Blanca

Posem pells altre cop i ja no les treurem fins el cim del Montlude. Li donarem tota la volta vorejant-lo per l'est. Cal elevar-se per les pales al Nord de la Cabana d'Estany Long i després flanquejar amb algun curt descens la base del Montlude a la cota 2200m aproximadament fins arribar a l'Estany Redon de Vilamòs. Seguim pujant al nordest fins el Còth der Estany. Ens situem al nord de la muntanya i ens enfilem al seu llom est que ens duu amb esquís als peus fins al mateix cim del Montlude (2517m).


Ascensió al Montlude i vistes a Bordius, Canejan i Cagire i Pic du Gar al fons

Esquiem el darrer tram d'ascensió i encarem la base del Còth de Barracomica. Cal posar pells per remuntar aquests 50m ben solans. Des del coll (2272m) entrem en una vall suau però totalment envoltada de crestes encara cobertes de neu com un mató. Esquiem pales obagues amb neu excel·lent i aviat la vall s'obre sobre l'estany de Laujò. Hi arribem per terreny més ample amb alguns rajos de sol. Davant de la Cabana des Estanhs completament colgada calcem pells altre cop per creuar l'estanh de Laujò (1800m) i remuntar 50m més fins un darrer coll que necessàriament hem d'assolir.


Descens nord de Barracomica i cara nord del Montlude des del Prat de Sacoma

Amb vistes privilegiades sobre Canejan, ara sí iniciem la darrera baixada. Primer per prats, deixant la Cabana de Laujò a l'esquerra, i aviat per bosc, al marge dret del gotèr. No és fàcil de seguir el camí però aconseguim arribar al Prat de Sacoma. Creuem la pista de Portet i seguim baixant pel Prat. Creuem al marge esquerre del barranc i mig remant, mig esquiant, trobem a cota 1180m el camí que planeja fins a Bordius (1170m). Aquí tot hauria de ser ja més fàcil, però no encertem el camí de baixada, i acabem posant pells per sisena vegada per corretgir l'error. Respir d'alleujament i gimcana per neu crosta fins a la cota 870m en que ja no podem esquiar i no fer-nos mal a la vegada. Caminem 5 minuts fins trobar la carretera de Canejan a la cota 765m, amb les darreres llums de la tarda. Salvats!



Tornem a casa amb la motxil·la plena, ben plena de records emocionants i alguns dels millors descensos que hem fet per aquestes muntanyes. Cansats, amb gana i set, les pells xopes, la SD plena, i un somriure indissimulable. Quin dia!!

Bones traces.
Jaume, Montse i Carles

El Gerber siberiá- 12-02-12

El diumenge passat ens en vam anar el Raúl i jo cap a la Bonaigua, amb intenció de fer el pic de Saboredo en itinerari circular. La vall d'Arán feie goig tan blanca fins a les cotes més baixes.

A les vuit del matí sortim geladets a -17ºC del parking del telecadira de la Peulla (1.900 mt). Avançant en flanqueig ens dirigim cap a la vall de Gerber. Durant el flanqueig amb abundant neu pols em salte una pell. La llimpio i la torno a colocar intentar assegurarla amb cinta americana, pero descobreixo que a aquestes temperatures no s'empegue gens i tal com la posso cau. Empego la pell bònament com puc i amunt.

Seguim amunt; la vall está preciosa i els maleits helicòpters resten lluny d'aquí. Quan arribem al estany del Gerber i com que fa tan fret penso que la capa de glaç que hi ha al començament sobre el riu de desaigüe deu de ser molt dur. Quan estic passant sobre ella es trenque el món sota els meus esquís i caic al aigua. De resultes tinc peixos i tritons del Pirineu en una bota. Em descalço per escorre el mitjó mentre salvaguardo el peu dintra de la motxilla. Convenim am el Raúl que quedem pendents de la evolució del peu i proseguim.

Creuem el llac pel mitj i ens enfilem pels barranquets que hi han a la capselera del llac, per on en altres ocasions havíem pujat. Pero avui amb l'acumulació de neu hi han punts que s'han tornat intransitables i em de rectificar en ocasions. Aixó també provoque qu'em tornin a saltar una pell per dos cops més. Això sí, el paisatje es esplèndit i estic contenta malgrat tans contratemps. De per sí bonica aquesta vall, avui amb el seu mantell balnc diàfan está en la seva màxima expresió. I estem completament sols.

Amb esforç per obrir traça _només som dos_ arribem al regugi Gerber o Mataró (2.478 mt.)

Amb les incidències qu'em tingut aquesta jornada i la neu fonda em passat bastant temps. Decidim fer parada i fonda al refu i tirar avall. Em disposso a menjar, trec el pa de la bossa i...¡aaaaagh...,sorpresa...!¡si es com els trossos de pa que trec del congelador de casa meva...!

Comencem a baixar. La neu es note qu'ha ventat, hi a canvis de neu fonda a gel. L'abundant gel que hi havíe a la vall i que tardará en anarse'n. Durant la baixada hi han varios punts en que hem de remuntar en escaleta; emprenyador, pero suposso que aquest detall servirá per mantindre aquesta vall resguardada de la plaga del heliesquí!!

Quan arribem al cotxe el termòmetre marque -15ºC. Intento sortir de les botes. La que havía possat dintre el riu s'ha convertit en una especie de motllo de guix, i l'altra té els cordons fets una peça de gel, així que m'haig de possar al cotxe amb les botes i més tard a Viella per fi consegueixo sortir d'elles.

Una nova experiencia aquesta excursió a -17, -20 graus.

Dos observacions:

_Sortir del parking de la Peulla no compense, ens em tingut qu'empassar un pessat flanqueig. Si baixem uns revolts de la carrtera farem una mica més de desnivell pero esquiarem més a gust. I no m'haguessin saltat les pells.

_En lloc de pujar pels barranquets de la capselera del llac es més còmode pujar pel cantó est del llac, sobre tot amb neu fonda.

Bueno, s'auguren felices esquiades durant les properes setmanes. Bòna sort a tots.

Hi vam ser: Raul i Rosa.

11 de Març 2012 participa en la FEM 

FESTA DE L'ESQUI DE MUNTANYA

Si t’agrada la muntanya, la natura i gaudir de la pràctica de l’esquí de muntanya, et proposem que vinguis a aquest dia de festa.

Això és una festa no és una cursa, per tant ens dóna la oportunitat de poder disfrutar amb els amics i la bona companyia d’altres aficionats com nosaltres, sense presses, sense competir, simplement aprofitant i gaudint d’aquest plaer de passar un bonic dia a la muntanya.

El diumenge 11 de Març  a las 8:00 al parking Cubill de l'estació de esquí de Grau Roig Andorra.

Vine i disfruta amb nosaltres !!!

www.festadelesquidemuntanya.com

el vídeo dels dimecres... Stayin' Alive!

Amb tots els respectes i condol pels qui han viscut o presenciat una aturada, el vídeo d'avui refresca i posa ritme a la maniobra de RCP (reanimació cardiopulmonar, CPR en anglès), insistint en la tècnica de no intentar fer el boca a boca, i anar per feina:
1) trucar (emergències: 112),
2) deprés només amb les mans  a ritme d'stayin' alive... i hard and fast, it works!
Bé, alguns ja tenen una edat, i d'altres que som més joves també hi estem exposats en quedar colgats, per exemple, per una allau...

També podeu seguir el ritme en aquest vídeo. I recordeu: no kissing. You only kiss your missus on the lips.

Tuc d'Horno (2392m)

Val d'Aran, 11 de febrer de 2012
5h, 1000m , S2*



Sortim amb el Manel i el Joan Manel a fer una esquida no gaire llarga ni compromesa sobre el paper, amb expectativa de bona neu i amb un entorn atractiu. Quedem a la boca nord del Tunel i triem el Tuc d'Horno, més a prop i directe que la resta d'alternatives a mà des de aquest punt de sortida. Aquest pic està entre la vall del Port de Vielha i la Vall del riu Nere. Forma un petit circ amb el Tuc de Montanero, és de bon fer, amb una mica d'aresta fàcil per fer cim.

Cal seguir l'itinerari al Port de Vielha en bona part. Passada la cabana de Pontet i creuat el barranc, ens enfilem sobre la característica morrena que remuntem. Ja intuim l'itinerari que ens ha de conduir fins als plans de Montanero, ressiguint pel nord la base de la cresta rocosa a l'est del Tuc de Montanero. Deixem doncs l'itinerari del Port (cota 2000m aprox.) i virem a l'oest, fent una llarga diagonal que ens apropa al pla del circ lacustre (2200m aprox.). Voregem pel sud la base del Tuc d'Horno i ens enfilem al coll que queda al sudoest del cim. Remuntem amb els esquis als peus l'aresta i arribem a peu al Tuc d'Horno sense excessives dificultats.

Bon dia d'esqui, molt fred malgrat el sol i un vent que sense ser intens ens glaça els ossos. Bona neu a les obagues, fonda i seca. A les solanes el vent i el sol ha encrostat lleugerament la superfície especialment a cota baixa. Tanmateix, avui torno a casa trist de veure com el negoci de l'heliesqui ens està robant poc a poc la tranquilitat que hi veníem a buscar. Amunt i avall, traces per tot i el run run del motor bona part del dia. Sap aquesta gent el que és l'esqui de muntanya?





Bones traces ... i mals auguris pel futur d'aquestes muntanyes.

Manel, Joan Manel i Carles