6h30min, +/- 1.400m, S3, ***
Bausen, Canejan i la Val de Toran
Just fa dos anys vam piular aquests dos cims des del poble de l'Artiga, prop de la veïna Banhères-de-Luishon. Aquell dia vam dir-nos que bonic seria poder fer l'ascensió des del poble aranès de Bausen, situat a cota 900 m. Amb les nevades generoses de les darreres dues setmanes, i el fred intens dels darrers dies que ha conservat excepcionalment la neu caiguda a totes les cotes, ens ha donat la possibilitat de treure la pols al nostre somni i fer-lo realitat!! Avui, a més a més, amb companyia de luxe: el Manel i el Joan Manel que s'han deixat molt ben enganyar per la nostra proposta d'esquí salvatge aranès.
Iniciem l'activitat des del poble de Bausen amb els esquís als peus. Prenem la pista que porta al barranc, i abans d'arribar al dipòsit creuem cap a l'obaga. El tou de neu és considerable, i només trobem traces atzaroses de les bèsties habitants de l'avetosa. Remuntem tota l'obaga seguint la pista, i un parell de cops fem drecera per estalviar alguna marrada. Guanyem la carena i per fi trobem el sol. Agradable ganyipada per recuperar forces.
Seguim per la carena uns pocs metres, fins que a cota 1.750 flanquegem altra vegada cap al barranc vorejant el límit superior del bosc. Arribem a l'indret anomenat Saplan. Aquí ens dividim en dos grups: el Manel i el Joan Manel continuen flanquejant pel nord del Cap d'Estanhs per guanyar directament el Còth d'Estanhs (1.977 m). El Carles i la Montse tirem cap a un coll entre el Malh de Bessons i el Cap d'Estanhs, i assolim amb facilitat el Cap d'Estanhs. Descendim en direcció nord cap al Còth d'Estanhs, posem pells i ens reunim amb la resta del grup en l'ascens de la llarga Sèrra de Vacanera (2km) fins al seu punt més alt: el Tuc deth Plan deth Òme (2.194 m).
Iniciem el descens en direcció NE per unes pales molt suaus. Ens cal passar per un ample coll entre el Tuc d'Angost i el Cap des Canaus. Tot seguit, continuem baixant en direcció N, vorejant per sobre la barra rocosa d'Angost fins a trobar unes pales solanes força dretes a sota del Tuc d'Estanhs. L'ambient és força alpí: estem vorejats de crestes rocoses per on hi corren els isards, avui sorpresesos de l'extranya visita humana. Baixem per la primera pala, al costat d'un barranc, però de seguida el creuem per trobar una pala més obaga, per on continuem el descens fins que arribem al prat des Lauadors amb una cabana. Aquí cal prendre un camí una mica per sobre la cabana (no és fàcil trobar-lo!), per endinsar-nos per la màgica fageda de Carlac, en progressiu descens fins a sortir a la carena a cota 1.430 m aproximadament. Ens mantenim al costat obac, i seguim esquiant per la fageda amb neu pols i fonda fins a sortir al Coret de Pan (1.175 m). Des d'aquí, esquiada bucòlica pels prats, entre bòrdes, fins al poble de Bausen, per poder tancar la fantàstica travessa. Cal dir que el descens no és evident, i cal conèixer bé el terreny o bé tenir molta intuïció, a més a més de bones condicions.
Iniciem l'activitat des del poble de Bausen amb els esquís als peus. Prenem la pista que porta al barranc, i abans d'arribar al dipòsit creuem cap a l'obaga. El tou de neu és considerable, i només trobem traces atzaroses de les bèsties habitants de l'avetosa. Remuntem tota l'obaga seguint la pista, i un parell de cops fem drecera per estalviar alguna marrada. Guanyem la carena i per fi trobem el sol. Agradable ganyipada per recuperar forces.
Seguim per la carena uns pocs metres, fins que a cota 1.750 flanquegem altra vegada cap al barranc vorejant el límit superior del bosc. Arribem a l'indret anomenat Saplan. Aquí ens dividim en dos grups: el Manel i el Joan Manel continuen flanquejant pel nord del Cap d'Estanhs per guanyar directament el Còth d'Estanhs (1.977 m). El Carles i la Montse tirem cap a un coll entre el Malh de Bessons i el Cap d'Estanhs, i assolim amb facilitat el Cap d'Estanhs. Descendim en direcció nord cap al Còth d'Estanhs, posem pells i ens reunim amb la resta del grup en l'ascens de la llarga Sèrra de Vacanera (2km) fins al seu punt més alt: el Tuc deth Plan deth Òme (2.194 m).
Iniciem el descens en direcció NE per unes pales molt suaus. Ens cal passar per un ample coll entre el Tuc d'Angost i el Cap des Canaus. Tot seguit, continuem baixant en direcció N, vorejant per sobre la barra rocosa d'Angost fins a trobar unes pales solanes força dretes a sota del Tuc d'Estanhs. L'ambient és força alpí: estem vorejats de crestes rocoses per on hi corren els isards, avui sorpresesos de l'extranya visita humana. Baixem per la primera pala, al costat d'un barranc, però de seguida el creuem per trobar una pala més obaga, per on continuem el descens fins que arribem al prat des Lauadors amb una cabana. Aquí cal prendre un camí una mica per sobre la cabana (no és fàcil trobar-lo!), per endinsar-nos per la màgica fageda de Carlac, en progressiu descens fins a sortir a la carena a cota 1.430 m aproximadament. Ens mantenim al costat obac, i seguim esquiant per la fageda amb neu pols i fonda fins a sortir al Coret de Pan (1.175 m). Des d'aquí, esquiada bucòlica pels prats, entre bòrdes, fins al poble de Bausen, per poder tancar la fantàstica travessa. Cal dir que el descens no és evident, i cal conèixer bé el terreny o bé tenir molta intuïció, a més a més de bones condicions.
Obaga de Bausen. Tuc deth Plan deth Òme a l'altre costat. Cap d'Estanhs al nostre abast.
Ascensió al Cap d'Estanhs, costat de Bausen (esq) i costat de Luishon (centre). Descens per Angost.
Prat des Lauadors. Descens cap a Bausen. Un veí del poble ben sorprès!
Bones traces!!
Manel, Joan Manel, Carles i Montse
3 comentaris:
...qui dels 4 eren els isards? em quedo amb les tres darreres fotos: els prats, el poble i el contacte amb el que sembla un indígena. Fantàstica sortida!
(l'heliesquí difícilment deixarà mai tant bon regust com el que sembla heu tingut, per sort!)
Ostres, un altre racó molt especial, dels llocs que més m'estimo de l'Aran.
Aquesta setmana porteu sortides especialment motivadores, no esperava menys de vosaltres...;-)
Publica un comentari a l'entrada