Embrunais, un bon racó als Alps per a l'esquí de muntanya

 

Una estada de quatre dies instal.lats a Embrun, zona ideal per als amants del bosc amb neu fresca...

L'Embrunais és la zona que te com a població principal Embrun i que abasta banda i banda del llac Serre-Ponçon i el riu Durance, entre Gap i Guillestre. Tècnica i geogràficament parlant a la banda nord els cims pertanyen al massís dels Ecrins i a la banda sud a l'anomenada zona Parpaillon, però amb accés a pocs kilòmetres d'Embrun.

Divendres 31de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 Est (bosc) +1100m

Aquest cim ja l'hem ressenyat aquí i insistim que és fabulós fer-lo amb neu abundant. Trobareu la ressenya a Queyràs i tornaràs 

Les nevades recents han deixat el bosc en condicions perfectes amb neu des de la cota 1400m

Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc continu i ample, a la cota 2360 el bosc desapareix i ens queda una senzilla pala fins al cim.

L'accés es fa per un llogarret dispers anomenat Réotier a 16km d'Embrun abans d'arribar a Guillestre. La carretera està neta i es pot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt.

Dissabte 1 de febrer: Le Ratel 2460m F/S2 Nord +950m

Ens desplacem al nucli de La Chalp a 14km d'Embrun, per la carretera que puja al túnel de Parpaillon (actualment tancat definitivament). La Chalp és un petit nucli de fons de vall on hi ha una pista d'esquí de fons.

Encara fa vent de Sud-Oest a cotes altes i cal vigilar en la formació de plaques, així que anem al cim més fàcil de la vall.

Sortim per les pistes de fons per ràpidament creuar un petit pont i pujar pel bosc travessant les pistes de fons (carretera cap al túnel de Parpaillon). Trobarem unes indicacions que diuen Km Vertical, que seguirem fins a la cota 2000m on s'obre el bosc i trobem les amples pales de tot el circ format per la carena de la Ratelle. En tendència a l'oest es puja per terreny ample i còmode fins a la punta Le Ratel.

Tot i tenir un remuntador de les pistes de Crévoux (modestes) ben a prop no interfereixen ni a la vista ni amb la gent. El descens el fem buscant la millor neu, una mica ventada del sud-oest, que a dins del bosc torna a ser excel·lent.

Pels poc amants del bosc es pot fer bona part del descens seguint la pista de nòrdic que te prou pendent.

Diumenge 2 de febrer: Arête de la Ratelle 2615m F/S2-S3 Nord +1100m

La vall ens ha agradat i repetim, aquest cop per anar al fons de la vall i pujar al cim més alt de la carena de la Ratelle. Avui no fa vent i el temps és molt estable. 

Fem el mateix recorregut que el dia anterior fins a la cota 2000m, aquest cop tirem pel dret, totalment direcció sud, per anar a buscar la punta evident del cim. Compte en no desviar-nos massa a la dreta (en direcció al cim) al final trobarem una diagonal obligada tallant una pala amb força pendent...

Arribem amb els esquís als peus fins el cim,des d'on veiem la vall del Parpaillon i altres ofertes esquiadores de la zona.

El descens el gaudim amb la bona neu, fins i tot remuntem un tram per repetir el descens. La resta tornem a fer el bosc que conserva el bon estat del dia anterior.

Una vegada més trobem un exemple de com es treballa la memòria històrica a França. A mitja pujada del Km Vertical trobem el que anomenen la cabana dels Espanyols, en record dels exiliats republicans que l'any 1939 van "acceptar" servir a l'exercit francès, en aquest cas per millorar la carretera d'accés al túnel de Parpaillon, considerada estratègica per l'exèrcit i que formava part de la Línia Maginot.

  

 

Dilluns 3 de febrer: La Gardette 2270m F/S3 Est/nord +750m

És el dia de retorn, volem un cim que estigui a prop, no massa desnivell, amb bona neu i fàcil... I voilà el trobem. Ens desplacem al nucli de Les Gourniers, a 19km d'Embrun. Final d'una vall orientada al Sud-est però amb petites valls laterals orientades a l'est i al nord.

L'aspecte del poble és muntanyenc i rural. Sortim des del mateix poble en direcció oest per seguir l'ampla carena amb bosc en direcció al cim. Es pot fer el recorregut pel sender fins a la cota 1900m on s'obre el bosc i optem per fer un desplaçament dreta-esquerra per vorejar un llom i contornejar el cim per amples pales per acabar accedint a ple sud.

Des del cim veiem algunes traces de descens per la vessant nord i curiosos com som les anem a buscar. Les condicions són magnífiques, però cal vigilar la sortida del coll i un flanqueig obligat a la cota 2000m.

Gaudim del formidable descens fins trobar el sender que ens porta al poble amb els esquís als peus.

Una zona amb moltes més possibilitats...

Mapes: IGN Aiguille de Chambeyron / Cols de Larche et de Vars (3538ET) (TOP 25), Orcières-Merlette / Sirac / Mourre Froid / PNR des Ecrins (3437ET) (TOP 25)

Hi hem estat el Carles P, Pep L i Ricard M

Bones traces !!

el vídeo dels dimecres... Écrins Sauvages

 

el vídeo dels dimecres... Traversée royale

 

Primavera a Serre Chevalier

Estada a Serre Chevalier, als límits dels Ecrins i el massís de Cerces. 14-19 d'abril

Serre Chevalier és la vall que connecta Briançon amb el coll de Lautaret i que dona nom al gran complexe d'esquí. Ens hem allotjat al nucli La Salle les Alpes, a peu de pistes i amb bona comunicació per accedir a les diverses zones per fer esquí de muntanya.

Hem destinat un dia a fer esquí de pista per practicar l'esquí de neu pastosa,vaja més difícil que un fora pista al Pirineu.

16 d'abril: Grand Charvia 2648m +700m F/S2 (S3 si es baixa per l'itinerari de pujada)

Ens desplacem a l'estació de Montgenevre fins el punt de sortida ubicat una mica més enllà del pas fronterer amb Itàlia, al costat d'un remuntador. L'itinerari de pujada només coincideix amb les pistes uns 200 metres a l'inici i 100 metres al final abans d'arribar al cim.

La ruta segueix la riera de la Doire en direcció al Colleto Verde, cal fer atenció al tram entre les cotes 2000 i 2200m, dret i exposat a les purgues. Superat aquest tram s'obre una ampla vall que porta al Colleto Verde (a l'esquerra) i al nostre coll que coincideix amb la part alta de les pistes d'esquí. Superem el remuntador i enfilem una canal fàcil (100m) amb els esquís als peus fins un collet entre roques. Aquí ja es tot pendent suau fins el cim, descalcem esquís a 100m del cim.

El descens es pot fer per les pistes (recomanable tal com estava la neu i les condicions a cota baixa)

17 d'abril: Col de Laurichard 2680m +700m F/S2

Pugem al mític coll de Lautaret (ja conegut per tots nosaltres...) i decidim fer un itinerari orientat a nord, juntament amb un centenar més de persones que havien tingut la mateixa idea...

Des del darrer aparcament ubicat a l'altra banda del coll en direcció Grenoble enfilem l'ampla vall, passant per sota del Pic oest de Combeynot i el pic Negre de Combeynot. El tram final redreça una mica i la dificultat és la quantitat de traces que hi trobem. Des del coll grans vistes a la Barre des Ecrins, la Grande Ruine i la Meije.

El descens el fem ràpidament aprofitant que la neu es manté endurida fins gairebé el darrer tram.

18 d'abril: Monte Sises 2658m +700m F/S2

Conduïm una mica més enllà d'Itàlia fins a l'estació de Sestrieres, que ja està tancada i aparquem just al final del poble. El Monte Sises és un dels primers indrets on es va practicar l'esquí els anys 30 del segle XX, amb una primera instal.lació d'un telefèric del qual avui només queda l'edifici del cim.

La pujada és fa plàcida per les pistes, fins el tram final, que la neu gelada aconsella no pujar directes per la pala i fer-ho per les pistes laterals. 

Boniques vistes dels entorns del massís de Cerces

Hi hem estat el Koki, Còncep, Mariona i Ricard.

 

Bones traces !!

3 sortides al voltant de Briançon

Dijous passa un front i deixem Suïssa en busca del sol que ronda sovint més a prop del Mediterrani. Acabem fent cap a Briançon, creuant el Lauteret en plena nevada. Esperant gaudir de bones esquiades els darreres 3 dies de la setmana, si el vent ens deixa... Primera parada Monêtier.

 

Divendres 2 de febrer

Monêtier-les-Bains (1.570 m) – le Puy Jaumar – Vallon de la Moulette – coll 2.662 m – Pic Ombière (2.832 m) – Ruisseau du Raisin - Ref. Chardonnet (2.223 m) – Pointe du Demi  (2.817 m) – Ruisseau du Raisin (2.350 m) – Col du Raisin (2.691 m) – Grand Vallon – Chapelle Ste. Anne - Monêtier-les-Bains (1.570 m)

+/-2200m, S3, *** (llarg, es pot fer + curt tbé), 8h

Grande Journée! Avui l’hem encertat de ple. Sortim de Monêtier per la solana esquís als peus, entre camps nevats i anant a buscar el camí que creua el Torrent de la Moulette. Remuntem tota la vall seguint l’itinerari d’esquí indicat al plànol IGN Top 25. És llargot, però bonic i relaxat, si no fos pel fred i el vent que ens va castigant per estones. Només els darrers 100m sota el coll son més drets i ens fan extremar les precaucions. Seguim cap a l’Oest per l’aresta, ben tapats i abrigats, fins arribar al cim del Pic Ombière, esquís als peus.

Un grup que ha fet nit al refugi de Chardonnet ja hi ha estat avui, i seguim les seves traces fins al refugi. Descens fantàstic, ombrívol i divertit, enllaçant pales discontínues,  amb una neu molt i molt bona. Fa fred de debò però afortunadament el vent no ha malmès la neu aquí. Que bonic visitar de nou aquest refugi  14 anys i un mes després. Records de la bonica travessa que ens hi va portar. El temps no ha esborrat el record dels colors del capvespre a la nostra arribada, l’excel·lent sopar que ens van oferir, l’oasi de calor en mig de la freda nit amb el refugi només per a nosaltres. Ens hi quedaríem, però el temps s’escapa com la sorra entre els dits i la neu ens crida. Fem uns cafès, que acompanyem amb turró.

Desfem el camí aprofitant la traça mig esborrada, amb la cara nord de la Pointe du Demi entre cella i cella. Ben carregada i lliure de traces, ens ha hipnotitzat només de veure-la. Improvitzem i ens hi deixem emportar. No se si és el fred o les ganes, però fem via i la pujada no es fa llarga. El descens Nord un luxe, com intuíem. Ens aturem a 2.350 m, on el descens perd interès, perquè si no sí que haurem de quedar-nos o fer nit al Chardonnet.

Remuntem de nou el mateix vessant però fem el Col du Raisin, entre els dos cims esquiats. Saltem al Grand Vallon i esquiem cap a Monêtier per una ruta diferent a la de pujada, amb vistes a la Meija, les Agneaux i la Barra. Neu pols que es va desapareixent a mida que ens acostem a l’eix de la vall, on el vent del Nord ha fet més estralls i ha provocat alguna allau petita de placa. Llarg descens fàcil i agradable fins al poble, 8h més tard, i molt, molt contents. Dies així no se’ns regalen tant sovint.

Monêtier les Bains i la Montagne des Agneaux

Vallon de la Moulette. El cim de l'Ombière a l'esquerra.

Aresta cap al cim del Pic Ombière.

Mont Thabor i Cabane de Chardonnet

Montagne des Agneaux, la Barre des Ecrins, Pic de Neige Cordier

Cabane de Chardonnet (2.223 m)

Pointe du Demi ens crida ... i li fem cas

Arribant a la Poine du Demi

Col du Raisin (2.691 m)

Retorn a Monêtier pel Grand Vallon

Premi a l'esquiada, una Alphand

Dissabte 3 de febrer

Segona etapa, le Lauzet, una mica més al Nord de Monêtier. La idea inicial era trobar refugi al Vallon du Fontenil avui que el vent ha de bufar amb força; i amb sort, fer les Jumelles Sud i Nord, dos colls amb bona vista sobre la Meije i la Grande Ruine. Tanmateix, el vent no perdona, i tenim dubtes de que valgui la pena castigar-se més i més a mida que anem pujant. I el perill de plaques de vent de nova formació es confirma quan veiem en la distància un grup provocar-ne una accidentalment. Mitja volta i buscarem la seguretat i el refugi del bosc, com els animalons.

El plan b sur bé, molt bé. Fem dos runs al bosc de làrix del Vallon du Fontenil, i dos més al bosc entre le Lauzet i el Rocher de Guerre, sempre aturant-nos al límit del bosc (més amunt, la neu tampoc no val massa la pena). La bona neu és sota els arbres, uns fantàstics melèzes que formen un bosc màgic, sense sotabosc. Una disfrutada jugar-hi, buscant la pendent i passant vora els troncs com qui passa portes blau i vermelles al stadium. El quart run és pura gula. Acabem tornant a les quatre de la tarda, i 1.975 m esquiats.

Remuntant el Vallon du Fontenil

Placa accidental en directe sobre la ruta, i més en formació. Retirada.

2nd run

3er run

4t run

5è run

Diumenge 4 de febrer

Le Laus (1.745 m) – Ruisseau du Blétonnet – Bois des Oules – le Col Perdu – L’Arpelin (2.604 m)

+/- 860 m, 3h30, S2 * (v. normal), S3 ** (cara Est)

Volem visitar Cervières abans de marxar. És una vall que ens crida, un indret que ens atrau amb força. Com que toca tornar a casa, només tenim una bala, i cal ser al cotxe a migdia. Desestimem la Combe du Lasseron perquè ens la desaconsellen, sembla que el vent hi ha bufat amb força. Acabem tirant cap a l’Arpelin des de Le Laus, amb el recurs del bosc si la cosa realment no fa bona pinta.

Pujada tranquila i suau, ideal iniciació, a través de l’estació d’esquí de fons fins al bosc des Oules. Bonic paisatge, amb el Rochebrune i la típica roca de la vall, també visible al col de l’Izoard. La neu és pols i el dia radiant. Aviat ens convencem que l’esquiada serà bona. Hi ha força traces, es nota que no hem descobert res. Traces i grups camí de la obaga del Côte Belle. I més traces a la cara Est de l’Arpelin, amb prou espai per deixar-hi les nostres també. Tornem a improvisar, i decidim esquiar aquest vessant a la vista de les prometedores expectatives. Al cim descobrim que la Nord també és factible, però el cor el teníem ja convençut abans d’arribar al cim.

El descens no decep, és millor inclús del que pensàvem. Quin gran cim malgrat l’aparent modèstia sobre el mapa, forçada potser per la presència d'altres cims propers més alts i il·lustres. Un darrer apunt: si s’esquia la cara nord, es pot enllaçar amb qualsevol de les moltes canals orientades a NE que davallen cap a les pistes d’esquí de fons de la ruta de pujada. Hi ha on triar. Cervières, un lloc on tornarem aviat.

Col Perdu i l'Arpelin, amb la cara Est ja traçada

Col d'Izoard i refuge Napoléon

Cervières des del cim de l'Arpelin (2.604 m)

Entrada a la cara Est.

Mapes:

Top 25: 3535 OT - Névache Mont Thabor

Top 25: 3436 ET - Meije Pelvoux

Top 25: 3536 OT - Briançon 

Allotjaments: tots 3 molt recomanables, tots 3 amb diferent ambient i caràcter.

Monêtier: Auberge de Violaine. Hotelet confortable i no massa car, a peu de pistes.

Le Lauzet: L’Aiguillette du Lauzet, Gite Montagnard. El gite tradicional de muntanya, bona cuina casolana amb productes locals, i bon tracte. 

Cervières: Hotel d’Izoard, Hotelet de poble amb gust d’abans, amb gent simpàtica, bon caliu. Excel·lents àpats i esmorzars, productes locals.

Bones traces, enguany més que mai, i fins al juliol que tindrem neu!!!

Insaciables & Cegesquí