El blanc del Verd

Les condicions de neu aquests dies obliguem a una sortida d'urgència a la serra del Verd, així que el dijous 29 de gener ens plantem a Gósol al matí...

Cap del Verd 2284m +900m F/S3 (Pel tram de la canal) 14km

La neu contínua és a la cota 1350m i el gruix augmenta ràpidament a mesura que pugem. Deixem el cotxe abans d'arribar al refugi del Molí de Gósol i prenem un camí que puja en direcció sud, seguint l'itinerari de la Guia Indòmit: 

"Des del Refugi el Molí de Gósol anirem cap al Sud Oest, travessant el riu Torrentsenta en direcció a la borda del Tinent, passada la borda anem a buscar la Bauma del Grauet ja amb una mica més de pendent, en cas de dubte la pista ens hi porta. Arribats a la bauma cal seguir la pista direcció Sud Oest, que entra dins del Torrent Fosc i que es va desdibuixant fins a convertir-se en un sender que mor a la confluència d’un torrent que va cap al sud i del Torrent del Coll dels Belitres que és el que hem de seguir cap al Sud Oest. Remuntem pel torrent i arribem a la pista que ve de Gósol, la creuem i remuntem pel Torrent Fosc fins al coll dels Belitres. Des del coll tenim a l’esquerra el Cap de Prat d’Aubes enmig del bosc i a l’esquerra per terreny més obert el Cap del Verd."

El descens el fem pel torrent fosc fins a la pista de Gósol, la prenem fins al cotxe caminant 3 minuts.

L'estat de la neu és variat, endurida a les cotes baixes i pols un xic ventada a la carena, dins del bosc la neu és pols.L'ambient és plenament hivernal amb una quantitat de neu poc habitual i els arbres curulls i blancs 

Hi hem estat el Pep L, Àlex M, Carles P, Jordi L i Ricard MBones i nevades traces !!

 

el vídeo dels dimecres... Aita

 

Un Taga terrorífic

 “Con un aspecto que da miedo, super antiguo y con el crucifijo encima de la cama, rollo exorcismo. Pasillos como para encontrar a la niña de la curva en ellos.”

Les ressenyes de Google no parlen meravelles de la pensió que hem trobat per dormir a Ribes, però res atura el bon cegesquiador. Amb risc 4 i mala previsió per dissabte pugem al Ripollès a veure si trobem un bosc arrecerat per foquejar una mica, però veiem al maps que hi ha un pollastre d’aquells d’època a la Collada, de manera que renunciem a acostar-nos a Planoles des d’on preteníem fer un passeig entre arbres.

 

Dissabte Ripoll F/S0 +-0m

Enlloc de quedar encallats a la carretera optem per fer turisme per la nostrada vila de Ripoll, veiem el monestir romànic, la tomba de Guifré el Pilós i uns quants votants de la Orriols amb aquell bigotet retallat que els surt a sota el nas.

Un esperit vagant per la pensió

Al vespre, però, no tenim més remei que reunir-nos a la pensió amb la resta del grup animat per pujar el diumenge al Taga. Alguns afirmen haver vist algun fantasma, i no parlen de gent de la secció, sinó d’esperits vagant pel laberint d’escales de l’edifici. Els sons nocturns també desvetllen algú, tot i que no tenim clar que els esgarips siguin d’espectres o d’alguna altra cosa.

Les plantes proliferant a l'ombra dels avantpassats

Diumenge Taga F/S2 +-750m

L’endemà, tota una colla pugem cap a Pardines. Sembla que tota la comunitat d’esquí de muntanya del país ha pensat el mateix, costa aparcar al poble de la gentada que s’hi ha aplegat i enfilem la pista asfaltada cap a Puigsac, ben gelada i complicada amb les botes d’esquí.

Per una altra pista, l’Àlex amb la furgoneta va aconseguir el dissabte al vespre arribar a Puigsac tot i la nevada, i ens espera amb cara de brau, neguitós per arrencar, als Sanfermines.  

La pujada anar fent, entretinguda, anem creuant esquiadors, raquetaires i coneguts diversos, allò sembla una mani del procés, només trobem a faltar uns piolins apallissant àvies.

Al cim hem d’apartar 3 o 4 grups d’un parell de centenars de persones per poder fer la foto amb la creu, i baixem amb una neu canviant, una mica de tot, dura a la part alta, millor a mida que baixem, per acabar a la pista caminant els últims metres fins Pardines.

Ens ho hem passat molt bé, amb molt bon dia i bona neu Eli, Lorena, Marta, Leti, Lluís, Àlex, Roger, Xavi K, Sancho i Hèctor.

Amarats d’hivern al Moixeró

Volta circular des de Bor, pujant pels Empedrats i descens per la Cogulera

Aprofitem que som a la Cerdanya i que podem allargar l’estada fins dilluns per seguir gaudint de les neus properes a cota baixa. 

Sant Marcel de Bor

Pedra

Tal com estava previst, durant la nit neva: uns 10 cm ben bons a Bor, i encara més, més amunt. Amb l’excusa que no ha passat la llevaneus, decidim sortir de casa mateix. Ens hem llevat d’hora, però mandregem fins que acaba de nevar; una estona de llum que després ens faltarà al final del dia… 

Al Moixeró ja hi vam pujar el 15 de març passat, però avui, per saciar l’esperit de descoberta del Pep, ens fiquem pels Empedrats de Bor, un racó que ja és bonic a l’estiu i que, amb neu, sembla la porta d’entrada a un Shangri-La. I potser ho és. 

Ja hem calçat els esquís als prats de sobre el poble, una mica més amunt de l’ermita de Sant Marcel. Superats els Empedrats, el gruix de neu fa goig: bona base i capes de neu pols dels darrers dies. 

Aviat deixem el sender i seguim un camí que porta als Plans. Hi ha prou neu per entrar al bosc i escurçar les llaçades. 

A partir del Cap del Ras ve la part més feixuga del recorregut: cal seguir la pista planera fins al coll de la Trapa on, sorpresa inesperada, retrobem un bell amic i la seva parella que pugen des de Riu… quines idees tenim, la gent! 

El bosc és bucòlic, amb els arbres colgats de neu, i això fa que obrir traça sigui menys feixuc. Un darrer tram, un xic exposat, abans del clot dels Amorriadors, des d’on ja veiem el Moixeró, que ataquem d’oest a est. 

Pedraforca des del Moixeró

Pel descens retornem a la Trapa, amb uns primers 100 metres encrostats, i després bona neu en tota la baixada, de pendent suau. De fet, el tram que més gaudim és entre 1.700 m i 1.400 m, resseguint un sender ample i força esquiable. 

Finalment, descalcem uns 100 metres per tornar a posar esquís —i frontal— a la pista que baixa de la Cogulera cap a Bor. Un gran dia a la muntanya! 

Moixeró 2.090m; +/- 1.060m, 22km; F, S2, **; moltes hores obrint traça

Bones traces!!! ❄️⛷️ 

Pep i Jaume

Retrobament amb la neu perduda

Cap del Pont 2.101m des d’Urús pel Coll de Jou 24/01/2026

Aquest hivern està sent memorable al Pirineu Oriental, potser un hivern com els d’abans!

El vespre anterior preparem la sortida a la vora del foc, sabent que el dia no promet gaire, amb una nevada anunciada fins a migdia. La realitat, però, ha estat més intensa i duradora del previst. 

L’itinerari triat ja era pensat per a dies com aquests: a resguard del bosc en gairebé tot el recorregut i amb l’avantatge de poder calçar esquís a totes les cotes. Visitem l’ermita de Sant Grau abans d’aparcar al cementiri. Tot és ben blanc. 

Enfilem la pista que porta al collet de Jovell, des d’on un sender —sovint més ample que un camí— s’endinsa a la vall, de nord a sud, cap al Coll de Jou. 

A partir de la Font Llebrera, el tou de neu és espectacular, com també ho és la nevada, que s’intensifica. El sender es redreça una mica a la part final, i ja ens va bé que en aquest tram s’allunyi del barranc i eviti els trams més oberts.

Arribem al coll sense problemes i seguim el sender que, cap a l’oest, ens portaria a les Penyes Altes. Volíem allargar-nos fins a les Soquetes (2.200 m) per explorar possibles descensos, però la tempesta de neu continua forta i, mapa en mà, triem un cim a priori més modest: el Cap del Pont (2.101 m), que acabarà sent molt més gratificant del que semblava. 

Cal deixar el sender i perdre uns metres per tornar a remuntar fins al contrafort nord del cim, en un darrer tram d’uns 20 metres que cal grimpar, en un ambient de gesta alpina donades les circumstàncies. 

Pel descens, les traces de pujada ja han desaparegut sota la neu nova. Les intuïm més que no pas les veiem, i encadenem un descens tipus slalom-gimcana, això sí, sobre una neu simplement de somni.

Cap del Pont 2.101m des d'Urús; +/-850m, 16km; PD, **, S2; 5-6h

Bones traces!

Pep i Jaume

Rasos de Peguera

 

Dimecres 21 de gener: escapada als Rasos de Baix 2057m i Rasos de alt o el Pedró 2079m +350m F/S2

Primer dia després de les nevades i ens escapem als Rasos, arreu hi ha perill 4 d'allaus... I de fet l'allau ens el trobem a l'aparcament, amb una cinquantena de cotxes aparcats.

Hi ha molta neu, amb la boira s'ha gebrat i han caigut moltes branques i arbres sencers pel pes de la neu. El paisatge és especial.

Fem l'excursió curta, la neu està encartonada, mitja boira i una mica de vent gèlid.

Gran dinar a Cal Rosal...

Hi hem estat la Míriam el Pep i Ricard 

 

el vídeo dels dimecres... The Convexity Conundrum

 

Serra de Madres - Sortida de cicle d'esquí de muntanya

 

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

L'hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

i el de la gent que mira, rere els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

 

                                            Miquel Martí i Pol 

 

Havíem planificat aquesta sortida de cicle d'esquí de muntanya del CEG a la Serra de Madres

(Capcir), sense saber quines condicions hi hauria i, de fet, no ho hem sabut fins el mateix dissabte al matí. Anunciades nevades que no s'han complert (aquí), previsió de temps tapat que ha estat obert i amb vent, gran nevada diumenge que ha estat petita barrufa una mica emboirada. Així que el nostre ja típic "Mai Enrera" ens ha donat premi. I qui no arrisca no pisca...

 

Tot i això hem deixat per un altre moment la travessa prevista des de Coll de Jau, una excusa per tornar-hi 

 

Dissabte 17 de gener: Roc de Madres 2469m i travessa al refugi dels Estanyols F/S2-S3 +1100m 15km.

Sortim de Réal pels prats per anar a buscar el bosc i un tram de pista en direcció contrària al Coll de Sansa. A la cota 1700 abandonem la pista i ens enfilem pel bosc en direcció Nord Est bosc fins a la cota 2000m on el bosc es va obrint i ja notem el vent del Sud Est, seguim en direcció Roc Mary, per evitar els plans més ventats propers a la carena. Dubtant, dubtant remuntem direcció coll de Malpàs per pujar fins el Roc de Madres, aquest darrer tram el més ventat.

 

Baixem per la carena cap al coll de les Gavatxes i a la cota 2100m (bona neu dura ) baixem pel bosc direcció Sud Est, canviant de vessant cap a la Coma dels Pontells (neu fonda transformada) després de remar una mica passem per la cabana del Pla de Grill i fem un darrer tram de bosc fins a la pista planera que ens porta al refugi dels Estanyols.

 

   

 

Diumenge 18 de gener: Pic de la Pelada 2370m i retorn a Réal F/S3 +650m -900m 11'5km

 

La gran nevada ha estat d'aproximadament 2cm... A les 9h els dubtes s'esvaeixen i veiem que podem fer activitat cap a la Pelada. L'orientació nord Oest de la canal ens protegeix del vent i anem gaudint de la barrufa i una mica de boira en algun tram. L'ascens es força evident, i la canal arbrada que arriba fins el coll de Passeduc és fàcil i de pendent moderat. Un cop ubicats a la cota 1850m pugem pels pendents de bosc de la llera dreta de la canal (l'altra opció és enfilar la canal directament), arribats al coll de Passeduc 2280 la boira es fa més espessa i anem tantejant per arribar al cim per la carena nord sense dificultats.

 

Fem un descens força memorable, encara que ha nevat poc les condicions són bones. Canal avall fins a la pista dels Pontells i refugi.

 

Retronem a Réal per les pistes des del coll de Sansa amb un tram de bosc-senglar. 

 

 

El refugi dels estanyols és de gestió lliure, cal demanar la clau a l'oficina de turisme del Capcir i costa 12€ per persona. Té estufa, llenya, mantes, cuina amb gas, estris de cuina i barbacoa exterior.

 

 

Hi hem estat el Jaume J, Pep L, Cesc D, Roser R, Míriam M, Bernat C, Núria P, Carles P, Dani D i Ricard M 

 

Bones traces !!