Penyes Altes del Moixeró 2.276m - 5/04/2025

En volta circular des del Refugi del Serrat de les Esposes i descens pel Torrent de Raset

Penyes Altes del Moixeró des del Moixeró (15/03/2025)

Fa unes setmanes, quan vam pujar al Moixeró des de Bor, tots dos miràvem més enllà i vam fer la juguesca de dir que ja faríem les Penyes Altes a l'abril, en una mena d'aposta en que l'un pensava que no hi hauria neu, i l'altra mai perd la fe!

I de neu encara n'hi ha, i aprofitem que es pot pujar en cotxe per la pista que surt de Riu cap al Refugi del Serrat de les Esposes, ens hem plantat a la cota1.500m.

Ja amb les esquís a l'esquena hem hagut de traginar una hora fins la cota 1.800m. Es segueix la pista fins poc abans de la cabana de Sançamorta, i prenem el sender de Cavalls del Vent, deixant l'avetosa de Riu a la dreta. 

El sender remunta un llom de pendent suau i bosc obert on de seguida podem posar esquís i arribem al capdamunt (1.950m) davant per davant del Moixeró. 

Moixeró 2.090m

Baixem al torrent per tornar a enfilar ara cap a l'est en direcció al Coll de Moixeró, sense arribar-hi i després el Coll de Raset. Passem per l'arribada de la canal de la Serp i seguim per mantell fàcil fins el Collet de Raset (2.074m). Per una estona seguim marques vermelles pel vesant assolellat, i en un pas de grimpada fàcil de roca, deixem els esquís.

Els 900metres següents (170m de desnivell), són alhora entretinguts i bonics: trams recargolats, passos de roca, llocs amb neu més fonda, una corda en els llocs més drets, bones vistes... 

...i el cim, amb una taula d'orientació i vistes als 360 graus immenses.

Tornem als esquís i esquiem fins al coll de Raset. El descens cap al torrent és incert però en el pitjor dels casos ens diem que "ja remuntarem". Primers metres de pendent suau en bosc obert, fàcil i divertit. Poc a poc es redreça i es va estrenyen. Ja som al torrent, que baixa totalment recte en direcció NO, en pendent increscendo però 100% esquiable (són uns 300m de desnivell amb pendent mitjà del 30%, algun resalt una mica més a la part baixa).

Esquiem fins la cota 1.700m resseguint el torrent que porta a Sançamorta per on vam passar quan vam esquiar el Moixeró.

Altra cop, mirem enrera satisfets, i ens amarem d'aigua del torrent que baixa fresca i que tant ens ha omplert.

Altra cop esquís a l'esquena i arribem al cotxe en 45'.

Penyes Altes del Moixeró 2.276m; +/-933m, 14,2km; PD+, S3-S4,***; 4-5h

Bones traces!!!

Pep (gràcies de nou!) i Jaume

Sortida de iniciació per a veterans i altres a Grèixer (Cerdanya)

inicialment es tractava d'una sortida reduïda d'iniciació per a veterans però la possibilitat de disposar de la casa-refugi de Prattancat tot el cap de setmana va permetre ampliar el grup fins als 13 esquiadors que finalment vam ser. 

Albert K, Alfred R, Cesc D, Clara V, Elisenda, Jordi O, Lluís A, Mireia T, Miriam M, Raquel N, Roger G, Romà G i Sören S.

Les condicions metereològiques no van ser massa bones i les ascensions al Puigmal (dijous 27) i a la Carabassa (diumenge 30) van acabar en abandonaments per la boira o pel vent. Si que vam aconseguir un objectiu modest el divendres. 

Puigllançada 2.409 m (Cerdanya)  divendres 28 Març

 

En atenció a les complicades condicions metereològiques i al fort vent decidim plantejar-nos un objectiu assequible i que no ens porti complicacions com és el Puigllançada.

Deixem els cotxes al km. 24 de la carretera de BV-4031 (de Castellar de n'Hug a La Molina) i amb els esquís als peus comencenm a progressar per les pales que voregen el torresnt de Rus fins a la carena que anem seguint fins a superar els remontadors de l'estació de La Molina. Poc deprés assolim el cim ben despentinats per un fort vent.

F*S2

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/puigllancada-pel-torrent-del-rus-207282549?utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=1124411

el vídeo dels dimecres... esquí extrem: preparació mental, experiència, motivació...

 

Volta al Port del Comte

Avui hem xal·lat traçant per la serra del Port del Comte. El dia és ventós al pirineu, busquem cota baixa però ha fet calor durant la setmana i la neu ha fos, la trobem ja a 1800 m. Comencem a l'estació de Tuixen, pugem pel tallafocs i enfilem la Tossa Pelada. Seguim fins al Pedró i comencem el descens pel barranc en direcció nord-est fins a prat Llong. Posem pells i remuntem fins a la Coma de la Comtesa, Pedró i descens divertit pel tub fins al pàrquing d'Estivella. Vistes espectaculars de tota la cara sud del pirineu. Fem un mos i enfilem cap al cim del Tossal d'Estivella. Descens fins al barranc del Port, ultim canvi de pells i tornada a Tuixen. 

+19 Km

+1350 m

6,5 h

Risc 2

30/3/2025

Josep i Marc 

La decadència dels Clubs Gastronòmics

Reflexions sobre un futur globalitzat i simplificat

En els darrers anys, la gastronomia ha experimentat un canvi profund que ha alterat la manera com els socis s'alimenten i valoren els aliments. Malgrat que la cuina és un art que hauria de celebrar la diversitat, la globalització i l’ús de les xarxes socials han contribuït a una certa decadència en aquestes seccions. En aquesta piulada, obrim debat d’alguns aspectes claus com  la universalització del concepte de 'gormand', la pèrdua de valor de les receptes tradicionals davant la dictadura de les imatges d'Instagram, l'augment de les receptes fàcils en detriment de les innovadores… o la vanalització de les crítiques a favor de simples likes, manques de lideratge, i cicles gastronòmics que promouen seguidismes enlloc d’obrir traces noves de sabors i textures: 

1. La Globalització del Ser Gormand 

El concepte de 'gormand', que solia estar associat a un coneixement profund sobre els aliments, les tècniques culinàries i els productes de calitat, ha passat a ser una etiqueta més superficial, associada a ser simplement un membre, sovint inactiu, d’un grup de whatsapp. La influència de la globalització ha permès l'accés a una gran varietat de cuines de tot el món, però també ha mercantilitzat el gust. 

Avui dia, qualsevol pot fer-se passerell gastronòmic a través de viatges i experiències a restaurants d'alta gama, fins i tot sense un coneixement real del que es troba al plat. Aquí, les xarxes socials juguen un paper fonamental, promovent un ideal de 'gormand' basat més en l’aparença i la popularitat que no pas en la comprensió i el respecte per la tradició culinària. I aquí enllaço amb el següent punt: els membres del Club deixen de crear noves receptes i no participen de les poques que es publiquen... la manca d’opinió fa la comunitat més pobre. 

2. La Pèrdua de Valor de les Receptes davant dels Posts a Instagram, a Facebook, a X, o a grups de telegram o whatsapp 

La popularització de les plataformes com Instagram ha revolucionat la manera en què compartim i consumim informació sobre gastronomia. Les imatges boniques de plats han eclipsat les receptes tradicionals i el coneixement que les acompanya.

La imatge d’un plat es pot convertir en viral en qüestió de segons, mentre que la seva recepta original i els seus ingredients sovint queden relegats a un segon pla. Això ha provocat una pèrdua de valor en el saber cuinar que abans es transmetia de generació en generació. Una bona part de les noves generacions se sent atrapada en la immediatesa de la visualització, prioritzant l'impacte visual sobre la qualitat i l'autenticitat de l'aliment. Tot esdevé efímer.   

3. La Prevalença del Fast Food sobre les Receptes Innovadores 

La follia de la vida moderna, amb el seu vaivé frenètic, ha donat lloc a un auge del menjar ràpid, i sense receptari. Les xarxes s’omplen de “l’algú sap” i la immediatesa en detriment de l’experimentació i els projectes. La simplificació del procés de cuina s'ha convertit en una necessitat per a molts, que busquen solucions instantànies a la seva vida quotidiana. Així, les apassionants innovacions culinàries i les tècniques refinades que implicaven paciència i dedicació són cada cop menys valorades. És més comú trobar plats fets de pressa, que es poden preparar amb ingredients bàsics, sense seguretat o ràpidament accessibles, que no pas àpats complets elaborats amb dedicació i amor. Aquesta tendència cap a la simplificació no només afecta la qualitat del menjar, sinó que també redueix la curiositat i la creativitat culinària que són essencials per a l'evolució de la gastronomia, i que era l’ADN essencial de la comunitat de gormands. 

4. Pèrdua d'Interès en les Receptes Publicades en Favor dels Likes 

A mesura que les xarxes socials prenen protagonisme, s'ha observat un declivi en l’interès per les receptes publicades. Les persones prefereixen formats ràpids i visuals, que poden consumir de manera immediata. Així, les receptes que anys enrere generaven debat i interès entre amants de la gastronomia es veuen desplaçades per un contingut que busca viralitat abans que enriquir els coneixements culinaris. Aquest canvi en les preferències afecta negativament la forma en què s’adopten i es transmeten les tècniques i coneixements tradicionals. 

5. Manca de Lideratge en els Clubs Gastronòmics 

Les institucions que tradicionalment han estat responsables de promoure la gastronomia, com els clubs gastronòmics, s'enfronten a un repte de lideratge. Mentre uns pocs cuiners amb gran popularitat mantenen una agenda activa, molts d’aquests clubs semblen perdre la seva rellevància. Aquesta manca de lideratge i d’estratègia pot provocar un buit en la promoció de la gastronomia regional i en la preservació dels valors culinaris locals. Massa sovint es promou engreixar el nombre de membres en detriment del gust i la capacitat culinària. 

6. Seguidisme en Propostes Gastronòmiques vs. Innovació Culinària 

El món gastronòmic actual està marcat pel seguidisme en les propostes culinàries, amb moltes propostes que segueixen tendències dictades per influencers o cuiners populars, oblidant la importància de la innovació. Aquesta dinàmica redueix la diversitat de sabors i ingredients que es poden explorar, i potencia una homogeneïtzació de les experiències gastronòmiques. En lloc d'atrevir-se a experimentar amb nous ingredients i tècniques, molts cuiners opten per seguir les tendències que semblen donar més 'likes', comprometre's amb un enfocament més creatiu i arriscat. 

Conclusió 

La decadència del món de la gastronomia no és només una crisi estètica, sinó un fenomen que implica canvis profunds en les nostres preferències i valors. La globalització, el domini de les xarxes socials, la simplificació de les receptes i la manca de lideratge amalgamen un panorama que desafia el mateix cor de la cultura gastronòmica. Per revertir aquesta tendència, és essencial revalorar la tradició, fomentar la creativitat, i promoure un autèntic interès pel saber culinari recollit en el receptari del Club. Només així podrem garantir un futur ric i divers per a la gastronomia, que celebri tant la innovació com el patrimoni culinari que mantingui l’esperit gormand dels sibarites per sobre de les cues d’afamats de menjar ràpid.

bon profit i bones traces!

el vídeo dels dimecres...The Impossible Bottleneck, i descens integral del Circ de Gavarnie

Un parell de vídeos de fort pendent, d'esquí extrem! El primer dels germans Weger (apuntada la tècnica emprada del 10'07'' al 10'30 ;) )

I pel segon, cal anar a instagram però paga la pena! Vídeo de Matt Viveau

Mont Llaret i Tossa d'Alp

Condicions, terreny i grup. Aquest cap de setmana ho hem tingut més present que mai i ens hem decidit per terreny totalment conservador. Dissabte després d'un esmorzar ben llarg eperant a que acabés de nevar ens decidim pel Mont Llaret. Mentre acaben de decidir la ruta ens trobem a una cegesquiadora i un cegesquiador, Xavi i Imma, quina il·lusió! Decidim compartir sortida i enfilem directament intentant evitar pistes fins a dalt de tot. El dia s'obre i ens regala unes bones vistes des del cim... Carlit, els dos perics, canigó... tot ben nevat i preciós.

La previsió de diumenge és encara pitjor i no falla, però neu tot el dia!!! Anem cap a la tossa d'Alp, de nou terreny conservador. Per sort les pistes de dalt estan tancades. La nevada persisteix, sense vistes al cim, però ens regala una GRAN baixada de neu pols.

Finalment ha estat un cap de setmana molt més profitós del que pensàvem inicialment, ja sabem que el "mal temps no existeix.... ;)". Hi hem estat: Núria, Laia, Ricard, Marta, Berta i Marina

Les fotos són de la Berta, la Marta i el Xavi.

Cap de la Creueta 2.066m - 22/03/2025

L’excursió més curta...

Hivern tardà? Primavera avançada? Potser les dues coses… aquest març fa goig! 

A la meva filla gran li he promès una activitat fàcil i compatible amb sopar a casa, així que ens plantem a les 5 de la tarda poc abans del coll de la Creueta per fer una excursió vespertina aprofitant la ‘finestra’ sense precipitació. 

La modesta altitud és el de menys, la solitud hi està garantida... Hi ha molta neu i els núvols corren amb canvis de llum i vistes immenses a les muntanyes ben nevades de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà, i també cap al sud: la plana de Vic, el Montseny i Montserrat. 

Ens enfilem pels lloms S, deixant el coll a la dreta i ràpidament arribem a un cim secundari (2.031m) i veiem més enllà el nostre objectiu. 

El sol es va ponent rere el Puigllançada il·luminant davant nostre el Puigmal, el Torreneules, el Balandrau... 

La temperatura ha caigut de cop encrostant la neu humida, i optem per assegurar la baixada desfent el camí de pujada, enlloc de fer-la circular pels pendents més drets cap al NO (ben descrits al llibre “La Cerdanya. Esquí de muntanya per a petits i grans”, de Ramon Orriols i Ricard Molina, Ed.Alpina). 

M’ha quedat un somriure a les galtes, i la meva filla converteix en karaoke la tornada en cotxe.

L'excursió més curta? Potser si, però màgica, intensa! 

Bones traces, 

Joana i Jaume

el vídeo dels dimecres... La Norte de Cabezas de Hierro

 

Pastís de nata al Capcir

 Dissabte +500m/14km Els Angles-Camporells

 

Ens enganxa un cap de setmana amb nevada prèvia intensa i risc 3 d’allaus, però tenim ganes de fer travessa i sortir una mica de la civilització, així que sortim el dissabte cap el refugi de Camporells.

Passem per l’estany de la Balmeta i un cop allà tirem cap l’estany de la Llosa enlloc de fer el camí directe cap al refugi, per veure la indòmita vall de la Llosa camí del Pic de la Cometa d’Espanya. Ens trobem paquet de neu sense traça que hem d’anar obrint amb bastant d’esforç.

La previsió de meteofrance punxa i el dia que es preveia amb finestra es torna gris i amb una nevada creixent. Decidim desistir de la Cometa i tirar cap al refugi però encara així ens surt una tirada prou esgotadora obrint traça amb molt de riu i estany i fondalades de muntanya russa. Amb molta neu recent hem de vigilar amb els forats.

Fins i tot SuperRawal, el superheroi que pots trobar a la barra d’una bodega sòrdida del districte V a la nit i durant el dia es converteix en un expert cegesquiador s’enfonsa en un dels estanys, però amb la seva capa de pell de lleopard aconsegueix sortir del sot sense més problemes.

El refugi acollidor, sobretot la latrina que recorda la de Trainspotting, i desprèn aroma a muntanyenc en descomposició. Si tanques la porta de les calderes d’en Pere Botero al menjador del refugi s’està prou bé, ens fan sopa de llenties i estofat de vedella amb arròs, formatge i fins i tot flam amb una neula de postre.

Juguem al Trivial en francès i ens recuperem dels diversos problemes físics de la tirada del dia, butllofes als peus, rampes, fins i tot algun valent que tenia el campanar de Sau traient la punta, la tortuga traient el cap, s’atreveix a descarregar un fitxer adjunt a la latrina i aconsegueix alliberar a Willy sense caure desmaiat.

 

Diumenge Puig de Pam, Mont Llaret i tornada als Angles. +600/-1050 15km F/S2

 

L’esmorzar és més auster, però almenys té un cafè correcte pels ionquis de la cafeïna, i amb una bona nit sense fred ni massa roncs, encetem camí ben aviat, amb tota la neu que ha seguit caient tota la nit. De tornada agafem l’itinerari clàssic cap a la Balmeta, amb una bona traça oberta, de manera que recuperats per la nit, l’àpat i la traça més còmoda, fem prou via.

Algun segueix patint per les butllofes, però uns quants tenim ganes de fer alguna baixada bona, així que pugem al Pam de camí a la Balmeta i per primer cop a l’historia ens el trobem amb bona neu i no ventat i encrostat.

D’allà directes a la Balmeta, per tornar a posar pells i pujar el Mont Llaret i acabar al pàrquing dels Angles per pistes.

 

Cap de setmana amb pendents molt suaus i molt de bosc, molta neu nova, vistes increïbles, no massa bon temps, i hem sobreviscut tots al cràter de la latrina.

 

Per cagar-s’hi.

Volta per la serra d'Ensija

Desprès d’una llevantada com feia temps que no vèiem, el Prepirineu sembla Lapònia. Els arbres i els barrancs estan carregats de neu i els paisatges completament blancs, únicament  trencats per la silueta del refugi i les traces dels esquiadors. Pugem per la ruta d’estiu cap al refugi d’Ensija amb esquis posats des del cotxe, que hem aparcat a la pleta Palomera. Enfilem pel mig del bosc pel torrent de la font d’Ensija fins a sortir al planell on ja veiem els cims. El paisatge és espectacular, quin pastís. Virem a oest cap al refugi i seguim traçant fins al cim de la gallina pelada (2327 m). Baixem uns 200 m de desnivell en direcció nord i tornem a posar pells per remuntar cap a la creu de ferro. Just una mica abans d’arribar-hi, traiem pells i ens tirem pel mig del bosc fins a trobar el torrent d’Ensija, baixem per aquest fins al final i empalmem amb el barranc de les llobateres, que esquiem fins a trobar la carretera que puja al coll de Pradell. Descens divertidíssim i dia d’aquests que fan afició! 

16.3.2025 

+900 m

12 Km

5 h 

BE/S3

Albert, Anna, Xavi i Marc