30 de març 2004

Piada - Monteixo 2904m (2ªpart) - 27 i 28/03/2004

Les segones parts mai són tant bones, però complemento l'excelent piada de l'Àlex amb alguns detalls:

Dels possibles itineraris al cim del Monteixo:

- pel barranc dels Crusos,
- pel serrat del Llevantó
- pel coll i l'aresta E,
- per la canal NE,
- per l'estany d'Aixeus,
- pel barranc d'Aixeus i l'aresta N,
- o pel serrat dels Socarrats i l'aresta N,

dir-vos que les traces ens van abocar a aquesta darrera opció fent l'itinerari molt complert i variat:

A la primera part del recorregut és segueix la pista fins al Pla de la Selva, a 1.690m. Des d'aquí es pren direcció S cap a l'estany d'Aixeus però sense arribar-hi, continuant per la pista més cap l'O, fins a un revolt amb el bosc esclarissat on es tomba a l'esquerra i es comença a remuntar.

Arribats a un pla sota les pales que baixen del Llevantó s'ha de prendre direcció E per una valleta fins a un coll a l'aresta N, des d'on per un terreny molt redreçat es progressa, esquís als peus, per petites pales i canaletes fin a un coll a 2.780m. Al'esquerra cau cap a l'estany d'Aixeus la canal NE, molt temptadora però carregadíssima de neu. D'aquest punt encara es pot seguir uns metres amb esquís per la pala que mena al cim, però decidim posar grampons pels darrers m més drets.

Al cim hi som tots, i el descens és fantàstic.

De nou al Pla de la Selva, els que volem completar el cap de setmana desafiem la nevada i continuem cap al refugi de Vallferrera. Ho fem pel sender que puja i baixa pel vesant N de la vall, endinsant-nos en un bosc preciós. La neu cau amb força cobrint les petjades dels molts animals que fugen de la nostra presència: veiem un cabirol i alguns isards.

Ens abraça la foscor abans d'arribar al refugi. La llum dels frontals es reflexa a les volves que cauen davant nostre i que ja fant un gruix de 40cm de neu nova. Les hores següents passen molt ràpid i intenses: som a pocs metres del refugi però no el trobarem fins les onze de la nit!

Vàrem errar en creuar el riu al pont de la Molinassa enlloc de la palanca que hi ha més amunt. Després, a 10' del refugi segons un cartell, hem pentinat amunt i avall al voltant de la cota on hauria de ser el refugi fins que l'hem trobat. Per cert, en un estat perfecte: acollidor i amb força mantes.


Poques hores després, diumenge, enmig d'un paissatge de postal tornem a posar els esquís i enfilem el barranc d'Areste per la seva riba esquerra, obrint una profunda traça i "treballant" molt el recorregut per passar barrancs roques i torrents: és d'aquelles excursions que crean adeptes ...o no. Al capdemunt del barranc del Port Vell a 2.350m s'enlaira davant nostre la Pica Roja, però no hi ha temps per arribar-hi i està carregadíssima.

Si ja li teniem "ganes" imagineu ara! Però toca tornar a rescatar en Manel de sota les mantes on l'hem deixat.
Tot i les adversitats crec que hem gaudit i ho recordarem. Carles, Roger, Berta i Manel, Felicitats.

Ensigalada Monteixo - Recerca Refugi Vallferrera

Enviat per Manel C.

(Enllaç a la piada original, per pelldefoca)

(Enllaç a la 2a part, de Jaume J., i + fotos)

HOLA !
MOLT DESCRIPTIVA AQUESTA PIADA I MOLT CURRADA !!!
PERO LA DESCRIPCIÓ FISICO-NIVOMETRICA ES POBRE.
PERO VIST QUE SOC UN TORRACOLLONS, POTS ESTAR CONTENT.

NO SE D' ON TREUS EL TEMPS PER ESCRIURE UNA PIADA COM AQUESTA.
PER IGUALAR-TE HAURIA DE FER HORES EXTRES A LA FEINA !!
I JA SAPS EL QUE PENSO: QUI NO ES CAPAÇ DE FER LA SEVA FEINA DURANT LES 8 H. I NECESSITA HORES EXTRES, VOL DIR QUE NO ES UN BON PROFESSIONAL. :-)
JO HAURIA DE FER HORES EXTRES PER IGUALAR-TE.

CALDRIA AFEGIR LA PIADA A PARTIR DE LA SEPARACIÓ, DIRECCIÓ CAP EL REFUGI VALL FERRERA. NO PATIU NO M' EXTENDRE MOLT.

VA ESSER UNA CONTRARRELLOTGE, PERQUÈ ES FEIA FOSC I NO HI HAVIA TRACES D' ESQUIS - LA NEU POLS LES HAVIA TAPADES - FINS AL REFU.

EN JAUME I EN ROGER S' AVANÇAREN PER TRACTAR D' ARRIBAR L' ABANS POSSIBLE AL REFU AMB LLUM, I AL MATEIX TEMPS MARCAR-NOS EL CAMI AMB LES SEVES TRACES QUE LA BERTA AMB ELS SEUS BOTINS MALEITS I JO QUE JA NO TENIA FORCES PER PARLAR SERIEM CAPAÇOS DE SEGUIR AMB FRONTALS.
LA NIT ENS VA ATRAPAR, SENSE HAVER TROBAT EL REFU.

ERA MOLT APROP, JO JA COMENÇAVA A PENSAR EN TORNAR CAP ELS COTXES. PENSAVA EN EL MOMENT EN QUE L' ALEX, SERGI I DAVID EM CONVIDAREN A TORNAR AMB ELLS I GAUDIR DEL SOPAR DE CARRETERA - VEURE DESCRIPCIÓ PIADA ANTERIOR -

NO TENIA MASSES ESPERANCES DE TROBAR EL REFU. NEVABA I FEIA FRED. LA BERTA COMENTAVA DE MENJAR ALGUNA COSA. JO NO SABIA QUE HAVIEM FET UNS 1900 M. DE DESNIVELL I QUE PORTAVEM UNES 11 H. SEGUIDES DE "PIADA". POTSER HAURIA COMENÇAT A RENEGAR I ABROCAR-ME.

DESPRES DE VARIES HORES TRACTANT DE TROBAR UN "CAMI COHERENT" QUE EN L' AMBIT DE LA PSICOPATOLOGIA DE L' ENSIGALADA ES AQUELL QUE NO EXISTEIX , PERO QUE HO SEMBLA, QUAN JA HAVIEM PUJAT I BAIXAT, FOQUEJAT CAP A DRETA I CAP ESQUERRA, ETC., ETC, EL VAREM TROBAR AMB L' AJUDA DEL GPS D' EN ROGER I L' INTUICIÓ I TENACITAT D'EN JAUME I EN CARLES QUE VA VENIR DE REFRESC I VA PUJAR 100 M. I BAIXAR 100 MES.
QUINA ALEGRIA, NO HAURIEM DE CONTINUAR FINS AL COTXE, PARARIEM, I PODRIEM SOPAR.

DESPRES D' UN HUMIL PERO BEN GUANYAT SOPAR, VAREM DORMIR. ALGUNS MES QUE ALTRES. LA BERTA, JAUME, ROGER I EN CARLES ES VAREN LLEVAR AVIAT PER TRACTAR DE FER LA PICA ROJA, ENSIGALANT-SE PEL BOSC I PRENENT UN BANY DE NEU POLS ACABADA DE CAURE. MOLT MISTIC !!!
JO EM VAIG LLEVAR A LES 10:30, VAIG ESMORZAR TOT VEIENT EL BOSC CARREGAT DE NEU QUE CONTINUAVA CAIENT, SENSE PAUSA, I ENLLUERNAT PELS RATJOS DE SOL QUE EL VEL DE CEL ENBOIRAT DEIXAVA PASSAR SUBTILMENT. MES MISTICISME !!

VA ESSER UNA ENSIGALADA CONTROLADA I VOLUNTARIA !!
"EL MAL TEMPS NO EXISTEIX", ( EL "ZEN" DEL JAUME ?????)
LES TORMENTES I LA CALMA SON ESTATS DE LA MENT ???

FINS AVIAT,
MANEL

29 de març 2004

Piada Monteixo 2904m (1a part) - 27/03/2004

Enviat per pelldefoca.

(Enllaç a 2a part, per Jaume J)

(Enllaç psico-místic, ...l'ensigalada, per Dr.Manel C)

Berta, Roger, Sergi M., David, Jaume i Àlex.

Sortim dissabte de Barcelona am l'intenció de fer el Monteixo i el Norís. Comenta a clarejar el dia, que sembla serà bo, ni un sol núvol. Quan sortim d'esmorzar ala Pobla ja tenim el front a sobre. Pugem per la pista direcció al refu de la Vall Ferrera fins que la neu ens barra el pas a uns 1.445m on comencem a lliscar seguint unes traces fresques que semblen de dos persones. A mesura que avancem trobem més neu (pols) i el dia empitjora (boira i neu cada vegada més intens). A 2.650m ens creuem amb els dos esquiadors que vist (de fet no és veia res) el panorama decideixen baixar. Nosaltres continuem endavant. A 2.750m partim el grup en dos, uns baixen i el Jaume, David i Àlex continuen foquejant fins uns 70m del cim on ens col•loquem grampons per coronar. El dia s'obre una mica, el que ens permet gaudir d'un descens en neu pols fantàstic

Total 1.550m de desnivell i 8 h 30 min en bona companyia.

Hola Manel,

Se que tens una jornada laboral i poc carregada d'ocupacions, així com les tardes bastant lliures. Se que intentes passar es llargues hores llegint tot el que cau a les teves mans, fins i tot les piades, i que per això reclames més detall en les explicacions, aquí tens la piada dedicada.
Capítol 1 – El viatge
Temperatura: 3º
Cel: negre
Estat del mar: calma
Quedem per recollir a tota la gent i sortir de Barcelona a les 5:00.la distribució de la següent forma:
Jaume: Berta, Manel i Roger
Àlex: Sergi i David
Per problemes de logística no sortim totalment sincronitzats (la tasca del Jaume el dia anterior en aquest sentit va ser impecable) però gracies a la tecnologia mòbil (que no només serveix per enderrocar governs feixistes) ens posem en contacte per determinar qui va davant i a de ralentitzar la marxa. Soc jo i redueixo la velocitat a 90Km/h. A la alçada de Martorell el Jaume ens dona caça, no hem costa res i dentificar el seu vehicle, porta la llum davantera dreta fosa. La trucada telefònica també serveix per constatar que el Manel ha començat a parlar.
A les 7:30 arribem a La Pobla on decidim parar per esmorzar en un bar de davant de l'estació. Un home ens atén amablement, 3 entrepans de llom amb formatge, 2 de secallona sense formatge, 1 de truita de patates i un de botifarra negre pel Manel; 2 begudes de cola, una canya un aigua, cafès i un got de vi (que al final seran tres) pel Manel. Podem gaudir d'uns moments de tranquil•litat quan el Manel menja el seu entrepà de negra, després torna a parlar fent una brillant aportació al grup:
"hola, soy paraguallo i vengo a pedirle la mano de su hija parafollarmela.
¿Para qué?
Paraguallo"
Paguem i sortim del bar per continuar viatge cap a la Vall Ferrera.
Temperatura: -2º
Cel: cobert
Estat del mar: arrissada
Manel: parlant
Arribem a Àreu on agafem la pista que en trams està en obres per pujar fins on la neu ens barra el pas. Decidim girar els cotxes i aparcar. Posem pells i preparem el material per començar a foquejar.
Capítol 2 – L'aproximació
Temperatura: -2ºCel: cobert
Estat del mar: arrissada
Manel: parlant
Comencem a foquejar per la pista on tenim 4,5cm de neu nova sobre un mantell uniforme i continuo (només interromput per petits corriols d'aigua que salvem sense problemes) per de neu transformada.
Comença a nevar.
La Berta (amb material per estar una setmana a la muntanya) estrena botins, comença a tenir problemes als peus, el Roger, per solidaritat, també. El Manel continua parlant. Hi ha una petició per que el Jaume expliqui l'acudit de la regla, no prospera. Deixem la pista i ens endinsem en el bosc seguint unes traces de dos persones. Tot segueix igual: neva, el marron que ve, el Manel que no calla i la Berta amb la motxilla i els botins assassins.
Capítol 3 – L'ascensió
Temperatura: -2º
Cel: cobert, negre
Estat del mar: marejada
Manel: parlant
Al fons, sobre el llom i sota dels núvols negres veiem els dos esquiadors que ens obren traça, gràcies. Tenim molta neu pols, preludi d'un gran descens. Les vessants estan molt carregades i decidim seguir la traça pel fons de la vall. Algunes pales dretes i amb dos dits (Manel, perdona la imprecisió, no vaig poder prendre mesures) de neu nova sobre una capa de neu molt dura ens obliguen a posar ganivetes per seguir la progressió amb seguretat. La boira és tanca i al marron s'apropa amenaçant, no deixa de nevar, al Manel se'l sent però més fluixet. A 2.650m ens creuem amb els dos esquiadors que estan baixant, Han decidit no fer cim i iniciar el descens per culpa de les condicions meteorològiques (no coneixen les sàvies doctrines del nostre mestre i guia espiritual, Jaume. "el mal temps no existeix"). Nosaltres continuem.
A uns 150 m del cim, i després de moltes disquisicions, decidim partir el grup en dos: els assenyats que opten per retirar-se a temps (la muntanya sempre estarà) Berta, Manel, Roger i Sergi; i els que segueixen, el mestre il•luminat , David i Àlex.
Fem el primer tram amb esquís i quan comencen les roques, posem grampons per fer cim. Tot es blanc, deixa de nevar i la boira es trenca una mica, només és dibuixa la silueta d'algunes muntanyes properes. Tanta pau (trobem a faltar la incombustible conversa del Manel) i només podem estar al cim uns minuts. Tot el grup està amb nosaltres.
Capítol 4 – El descens
Temperatura: -3ºCel: tapat
Estat del mar: calma
Manel: parlant (suposem)
Iniciem el descens el més ràpid possible. Molta neu pols, una mica de visibilitat, perfecte. L'esgotament de la pujada sembla haver desaparegut i baixem surant sobre un mantell de neu pols increïble. A l'inici del bosc trobem a la resta del grup i continuem amb ells. El descens és torna vertiginós, les bones sensacions anteriors més el plaer d'esquiar tots plegats esquivant els arbres. La conversa del Manel només és veu interrompuda per l'ingesta accidental de branques.
Finalment arribem a la pista i la seguim fins a la cruïlla que porta al refugi. Aquí tornem a partir el grup, uns que és quedaran al refu per passar la nit (el tema és presenta interessant...) i esquia el diumenge: Berta, Roger, Manel i Jaume; i la resta que continuem baixant fins el cotxe per tornar. Al pàrquing ens trobem al Carles que és unirà al grup.
Torna a nevar intensament.
Nosaltres fem un copiós sopar per recarregar piles (macarrons, sopa, amanida, corder amb patates i un submarí de flam en nata, tot regat amb un bon vi de taula).
Com no podia ser d'un altra manera, nevant fins la Panadella.
Pobres els que és queden, SORT demà.
També voldria iniciar una nova secció en aquesta WEB, si és possible:
El Manel (M) respon
A: S, com es dirà la teva filla
S: es dirà Nerea
M: clar, si es nena Nerea i si és nen Oreo
B: Seria maco que les noies vinguessin embarassades
M: Més divertit seria embarassar-les nosaltres.

23 de març 2004

Piada: Subenuix - Peguera 20-21/03/04

Enviat per LuisJavier D.

Viernes 19/03/04: Se deja el coche en el parking del Prat de Pierró, a 1.650 m. de altitud (Km. 4 de la carretera de Spot al Lago SanMauricio). Como no hay nieve toca 1 hora de porteo con los esquís a la chepa hasta el refugio Ernest Mallafré (l.950 m.). Espléndida cena.
Sábado: Tras una calurosa noche que dejó la nieve pesada y húmeda, se sale del refu bordeando el Lago San Mauricio por el camino del Portarró de Spot, con el tren de San Fernando, unas veces a pie y otras foqueando. Al final del lago, ya con nieve permanente, se gira al norte para tomar el Barranco de Subenuix hasta el Pletiu de Subenuix. Después se bordean por la izquierda los Estanys de Subenuixy Xic, hasta enfilar el evidente Collado de Subenuix (2.786m.) entre este pico y el Pic dels Estanyets. En el collado se dejan las tablas y por la arista, primero por nieve y luego por roca, se corona el Subenuix (2.949 m.).
Magnífica bajada directa de casi 1.000 m. de desnivel, con nieve pesada a pesar de la orientación norte. Al llegar al bosque, gymkhana hasta el refu.
Desnivel: +/- 1.100 m. Horario: 3 h. 15 m. de subida, 1 h 30 m.bajada. Otra buena cena.
Domingo: Menos mal que hiela por la noche, lo que unido a ser cara norte, deja la nieve muy dura. Se sale del refu por el camino que va por el bosque del valle de Monestero. Se remonta la escasa pendiente de este hasta el Estany Monestero con nieve muy dura, que obliga al llegar a la llamada Girada Gran a poner cuchillas. Se sigue remontando el evidente Coll de Mar con nieve cada vez más dura y pendiente cada vez más acusada, que obliga a poner crampones y a cargar las tablas a la chepa. Se corona el Coll y se sigue foqueando hasta la altura del Tossal del Mig (2.801 m.). Se dejan las tablas y se desciende a pie hasta el Coll de Peguera (2.715 m.), desde donde se ataca con crampones y piolet la empinada pala sur del pico, hasta llegar a la arista rocosa, que se sigue hasta la cima del Peguera (2.982m.), salvando algún paso de II grado en bloque. Descenso a pie hasta el Coll de Peguera, desde donde se puede bajar esquiando. Esta vez está peligrosa la salida por la existencia de cornisa, y lo desechamos. Se remonta a pie hasta el Tossal del Mig,desde donde se desciende con esquís directamente por la empinada pala norte hasta el Estany de Monestero. Increíble bajada por una magnífica nieve muy dura (como bajar por pista). Después gimkana por el bosque hasta el refugio. De allí al parking 50 minutos porteando.
Desnivel: +/- 1.250 m. de subida y 1.550m de bajada. Horario: 4 h. 45m. subida y 1 h. 15 m. de bajada hasta el refugio (más 50 m. hasta elparking).

Sortida cicle al Salcorz i l'Ibonet - 20 i 21/03/2004

Enviat per Ramon I.

Quin cap de setmana!

Havent fet un cim més, inèdit i situat en una vall preciosa. Alguns ja van començar dissabte (fora de programa) amb el Baitellance i diumenge, la majoria ens vàrem conformar amb el Salcorz i els més agosarats van acabar amb l'Ibonet.
Ens va acompanyar un temps magnífic i una neu molt bona.

El dissabte ens vam reunir 17 al pla on hi ha la cabana del Trigoniero, (refugi precari i que ja estava ocupat). Vàrem acampar sobre l'herba just on començava la neu i desprès de sopar en Francesc va encendre un bon foc que juntament amb el cremat del "patrocinador" i el patxaran del Manel ens van fer passar una bona estona.

Al matí, a les 6 va començar la moguda, al voltant de les 7 ja estàvem iniciant la pujada, sobre les deu arribàvem al Salcorz i seguidament iniciàrem el descens. un cop a La Plana els que anaven a l'Ibonet van començar a pujar de nou i la resta seguirem baixant fins a les tendes, per recollir i marxar. La baixada fins als cotxes, va costar menys que pujar el dia abans (més de 600 m de desnivell i ben carregats), satisfets de l'activitat feta.

Ramon I.

22 de març 2004

Piada pic del Pinetó 2648m - 22/03/2004

Enviat per pasdeguia.

Situat a la vall de Cabanes.
Nit al refugi del Gerdar, a la carretera vella de la Bonaigua a 200 m del revolt que entra a la vall de Cabanes.
Desnivell: 1120m
Hores: 4'30 h de pujada i 3'30 h de baixada
Oriol B., Lorena i Ricard
Dissabte: aproximació en cotxe al refugi del Gerdar, guardat amb 30 places, preu mitja pensió 24 euros.
Diumenge: 8h 1525m sortida des del revolt de la carretera vella de la Bonaigua que dona accés a la vall de cabanes. Esquís al coll fins als 1700m aprox, tota la pujada amb neu dura primavera. Passat el pont de fusta a la pleta seguim pel bosc sempre per l'esquerra, deixant l'itinerari clàssic al llac de Cabanes a la nostra dreta, pujar per pales dretes i arbrades fins el coll.
Força allaus caiguts, compte amb neu inestable !! Arribats al coll 2200m seguir l'itinerari fins el fons de la vall sempre a l'esquerra. Amples pales de bonic ascens. La pala final no té cap dificultat queda amagada a la dreta. El Pinetó no és el cim més elevat de la zona però si el més esquiable, esquís als peus fins el cim.
Descens amb neu primavera dura fins els 2200m, primavera tova fins els 1900 i primavera-natació fins que ja no hi ha neu.

Piada del Coma Pedrosa 2946m per Pla de l'Estany - 20/03/2004

Enviat per Ramon O.

Pic de Baiau + Coma Pedrosa aprox. +/- 1.400 m.
TOTAL: 6h20m.
Ràpida i fàcil ascenció al Coma Pedrosa i treballat descens degut a les males condicions de la neu.
Sortim desde la pista d'Arinsal (9:30h) direcció cap al Plà del'Estany, com era d'esperar amb els skis a l'esquena fins arribar al'alçada del Ref. del Pla continuem la pujada fins accedir al Port de Baiau, on arrosegats per l'entusiasme del Manel pujem i baixem el Pic de Baiau, continuem pujant fins el Coma Pedrosa (2.946 m.)
El descens el fem per la cara sud una pala franca, amb aigua chapi-chapi neu primavera-estiu, on al final cal tombar a la dreta direcció al Ref.Coma Pedrosa fins al peu d'una cabana per un corredor mes estret però fàcil. La baixada fins els cotxes es fa seguint bona part del GR11. A les 16:00 h. ja estem als cotxes de tornada.
Components: Santi, Manel, Ramon, Joan, Miquel i un servidor.

Piada - Baitellance 2604m - 20/03/2004

Enviat per Pilar L.

Berta, Cinta, Jaume, Carles, Manel, Roger, Laia, Núria, Aureli, Daniel i Pilar
Desnivell: +/-800m 2h15 pujada, 1h descens

...quina petita joia discretament amagada just a la boca Nord del túnel de Bielsa...
Dissabte, 9h45: De l'esplanada que hi ha a la part francesa del túnel de Bielsa (de la boca nord del túnel, a la dreta),1803m, sortim foquejant per un camí que passa al costat d'unes parets a on dos escaladors progressen per una cascada de gel de dubtosa consistència. Pugem per la dreta del riu fins que se'ns apareixen un cim amb forma piramidal amb un altre més arrodonit a l'esquerra. Prenem el camí que condueix al coll entre tots dos, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra fins a situar-nos a una gran esplanada. En aquest punt ens demanem quins dels cim que veiem és el nostre objectiu... el dubte es desfà quan la Berta, tota calladeta fins aleshores, ens planta al devant una pàgina web amb fotos que ens marca via cap a un petit port al peu d'un cordal a l'esquerra. Un cop aquí girem a la dreta i arribem a un petit circ al peu del Baitellance.


Nomès queda per pujar la pala final fins al collet previ a la cresta que en condueix a un espectacle corprenedor: elc cims nevats que ens envolten, el massís del Cotiella, Ordesa que s'insinua sense mostrar-se del tot, i tot enfront el desig pel dia següent: els pics de l'Ivonet i el Salcorz, que apareixen atractius en la seva monòtona blancor... Difícil no quedar-se aturat uns segons devant d'una visió similar...

Durant tota la pujada, un temps magnífic que ens permet de gaudir d'un paisatge net i d'una panoràmica fascinant, però... ai!... no es pot dir el mateix de l'estat de la neu, massa abundant i tova...

Els bons esquiadors eviten la dificultat amb salts... els "menys experts" (afluixem l'autocrítica...) no podem fer més que arrebossar-nos en neu i practicar la tècnica de l'avió o la de la croqueta... Amb tot, un cim curt però esplèndid, preludi dels previstos pel diumenge.

Ara nomès queda dirigir-se a l'antiga duana i des d'allà enfilar la vall que ens portarà, en un parell d'hores, al pla a on dormirem, a 2000m, sota un cel totalment estelat després de gaudir de l'escalfor d'una reunió (i ara ja som disset!) al voltant d'una foguera... i de l'inestimable companyia del crianza de Navarra del Daniel, el pacharán del Manel... i el cremat (amb cassola de fang, puchero i Rom Pujol!!) del Jaume !!!

Olé,companys, això és altruïsme!! Paga la pena carregar-se l'esquena com a bèsties pujant 700m nomès per compartir aquests moments !!

Bona setmana ...Deixeu-vos emportar pels somnis de paradisos blancs!

Pilar

6-PLAU, PIADES FORMALMENT CORRECTES

Enviat per Manel C.

HOLA !6-PLAU, PENSO QUE HAURIEU DE MILLORAR L' ESTIL DE LES VOSTRES PIADES FORMALMENT I DESCRIPTIVAMENT.
HEM FET UN GRAN ESFORÇ I NO ENS PODEM RELAXAR ARA.
NO DESCRIBIU L' ESTAT DE LA NEU: NO ES TRACTA DE DESCRIURE UNA COMTESSA, PERO ....EL MANTELL NIVAL ERA COMPOST PER UNA PRIMERA CAPA DE NEU PRIMAVERA, SEGUIT DE NEU COSTRA I NEU VENTADA AMB UNA FINA CAPA DE NEU POLS MUTANT CAP A GLAÇ DE TARDOR I AMB PETITS FLOQUETS ACABATS DE CAURE PER EL VENT PROVINENT DE MESTRAL DURANT UNA NIT DE LLUNA PLENA ETC, ETC....NO SE.... FALTA ALGO.
BÉ ....EL QUE SI HEU GUANYAT ES LA CARRERA PER ACONSEGUIR COL.LOCAR LA VOSTRA PIADA D' ESQUI EN PRIMER LLOC TOT I QUE LA QUALITAT......
TAMBE HE COMPROVAT QUE SENSE EL JAUME US ENSIGALEU AMB L' ESQUI AQUATIC. ESTA BÉ QUE EXPERIMENTEU NOVES TECNIQUES. M' AGRADARIA QUE EM MANTINGUEU INFORMAT DE LES VOSTRES PROGRESSIONS.
A PROPOSIT ALEX, ET VAS PERDRET UN "PATXARAN" AMB ENDRINES RECOLECTADES AMB MOLT DE CARIÑO, I ELABORAT PER MITJANS CASSOLANS. T' EN HE GUARDAT UNA MICA.
6-PLAU, MILLOREU LES VOSTRES PIADES. AQUESTA ES UN MAL EXEMPLE PER MI ARA QUE ESTIC MILLORANT EL MEU NIVELL D'ESQUI EN UN PLA PSICOLOGIC DE MOTIVACIÓ.
GRACIES,
ATENTAMENT,
MANEL :-)

Piada Salana - Tuc de Mulleres - 20 i 21/03/2004

Enviat per Xavier D.

Bea P. i Xavier D.

Dissabte 20: Sortida des dels banys de Tredos amb esquís als peus. Neu molt humida. Arribada al coll oest amb magnifiques vistes sobre Montarto, Maladetes i resta de la Vall. Descens directe per la cara nord, on hi ha neu crostra dura. La Bea amb taula, baixa molt millor que jo amb esquís. Flanqueig cap a la dreta i descens per una canal fins a la pala d'inici.

Dissabte 21: Sortida des de l'Hospital de Vielha amb esquís a l'esquena fins la cascada al final del pla. Al replà que hi ha sota el refugi posem ganivetes i comencem a pujar per la dreta seguint la traça del dia anterior. Arribada al refugi colgat de neu. Pugem per la pala de sobre el refugi i llarg flanqueig fins al coll, on treiem esquís dos metros a sota. Vent molt fort. Baixada per la vall del riu Nere amb neu primavera molt bona. A l'alçada dels estanys deth Toro entra la boira i no es veu res. Llarg flanqueig fins a 10 minuts de la carretera on ens treiem els esquis (si es va per la dreta del riu es pot arribar al cotxe amb esquís). Uns francesos ens porten a la boca sud.

Piada Serrera 2913m - 20/03/2004

Enviat per pelldefoca.

David T. i Àlex M.

Deixem el cotxe al pàrquing i comencem a caminar per la pista queporta al refugi de Sorteny, el deixem i encara hem de caminar 15min més per poder començar a lliscar.
A diferència de la sortida d'esquí de muntanya que van fer aquí Cinta, Berta i Jaume la setmana passada, això semblava una activitat d'esquí aquàtic. Varem creuar un riu amb els esquís posats i les pells és van mullar menys que lliscant sobre la "neu". En part la culpa va ser nostre per sortir tant tard. La part positiva és que només varem trobar dos grups, sortida en solitari...
La baixada la vàrem fer per la marge esquerra del riu i vàrem poder "esquiar" fins el pont que hi ha per sota de la borda de Sorteny. Recomano seguir aquest itinerari, si no neva, també de pujada.

15 de març 2004

Piada Serrera 2913m - 13 i 14/03/2004

Berta, Cinta i Jaume

Desnivell: +200m (dissabte), +950m/-1.150m
4h pujada, 1 descens
En pocs minuts retrobaré la comoditat del matalàs i enrera quedarà la fredó i duresa de les lliteres de ferro de la Borda de Sorteny!

A darrera hora del dissabte, ni la pluja ni l'esgotament de la Visa ens van desanimar a pujar cap a Sorteny. Ja al parking, el termòmetre del cotxe marcava 2º i, satisfets, vàrem comprovar com tota l'aigua de la vall, era neu a partir dels 1.800m.

Diumenge, a quarts de 7, la Berta ens ha despertat avisant-nos que el cel era clar, i sense fer soroll (per l'hora, perque al refugi no hi havia ningú més...) ens hem llevat i amunt!

... i ja sabeu que es sent obrint traça després de la nevada! Hem travessat embadalits els prats i bosc nevat cap a l'E. Al punt on es tanca la vall, ens hem decantat cap a l'esquerra primer(el barranc de la dreta és més dret i millor pel descens) per anar a sortir altre cop cap a l'est en un prat on hi ha una cabana (4 places). Des d'aquí l'itinerari ja és evident i es va redreçant i decantant cap al nord, fins a un punt al sud de la coneguda pala de la Serrera.

Els 20cm de neu nova en aquesta alçada, les purgues que es veien, sobretot al vesant nord de l'Estanyó, i el sol que ja és de primavera, ens han recomenat parar compte, però abans de migdia hem arribat al cim, i del descens... no tinc paraules per explicar-vos que bona que estava la neu i com hem gaudit!!!!
Bones traces i bona setmana!!!

8 de març 2004

Piada - Grüne Kuppe 2579m i Pfänder - 6 i 7/03/2004

Aquí teniu una altra piada d'aquest prolífic cap de setmana: és de la zona de la Silvretta i la firma en Pere-Joan (fotos a http://es.groups.yahoo.com/group/cegesqui/ ):
Escrit per Pere-Joan.

Hola companys i companyes,
aquest cap de setmana ja és història i us explico la meva mentre espero rebre les vostres històries. Amb un punts Iberia que tenia em vaig fer amb un billet d'avió per anar a Zürich i d'allà a Bregenz, la capital del Vörarlberg on ja sabeu que és on hi viu la Úrsula.

El dissabte vam quedar a les set del matí a Hohenems, un poble prop de Bregenz on hi viu en Helmut. Heli, com li diuen els amics. Feia un dia de pena. Plovia i nevava i estava tot molt tapat. Em va costar convence'ls d'anar cap a la Silvretta perquè ells, allà, quan fa aquest temps no surten i s'esperen uns dies més...però jo no tenia cap dia més i per això vaig insistir i finalment ells van accedir pensant que acabariem en una estació d'esquí.

Vam agafar un telefèric a Montafon (ja sabeu la regió que dona nom a les famoses vaques marrons) i de l'estació superior un mini bus que passant per uns curiosos túnels molt llargs i estrets i plens de curves ens va deixar al Silvrettadorf on hi ha el llac de Silvretta. Allà estava molt tapat i nevava de valent però el camí cap al refugi està molt ben marcat i vam decidir pujar-hi. Vam atravessar el llac que és inmens pel vell mig (una remada descomunal d'anada i tornada) i vam anar pujant cap al Wiesbadener hütte (2.443m) que els que vau fer la travessa de la Silvretta per SS recordareu. És el refugi des d'on vam fer el Piz Buin. Aquest cop el refugi per si mateix i donat el temps, ja era el cim, on hi vam fer una bona grosses bier i un bon plat de Kaisserschmarrn. Al sortir semblava que el temps millorava i ens vam animar a pujar a un cim proper. El Grüne Kuppe, de 2579m. Els que sabeu alemany us equivoqueu amb el nom del cim perquè no era ni verd ni rodó. El descens va ser per la part final de la gelera del Piz Buin amb molta neu pols però una mica pesada. A l'arribar al telefèric tornava a nevar i això va ser la cirereta que es va acabar de decorar amb la visita a la fàbrica de cervesa Fohrenburger de Bludenz, al peu del Rätikon, on vam engollir una altre grosses bier de mig litre i uns Huber-Brezel.

Per la nit més formatge, vi i cervesa i un deliciós sopar que la Úrsula ens va preparar a casa seva amb en Joseph, en Jörg i la seva nòvia.

Avui havia d'anar a escalar amb en Joseph però el dia ha començat plovent i ho hem deixat córrer. Al mig dia però, el temps ha millorat molt i hem decidit pujar al Pfänder que és un cim tipus Tibidabo que hi ha a sobre mateix de Bregenz. Es puja amb poc més d'una hora (600 metres de desnivell). Hi havia neu i com sempre una molt bona vista. Cap a un costat el Bregenzewald i per l'altre el Bodensee amb Suïssa a l'esquerra (recordeu Arbon?) i Alemanya a la dreta (Lindau). Al cim hi ha l'estació del telefèric i com no, un bar on ens hem liquidat una altra grosses bier!!.

Després d'un tomb pel centre de Bregenz la Ursula ha tingut la gentilesa de portar-me en cotxe fins a Zürich... i ara aquí em teniu explicant l'excursió i amb una panxa digne d'un alemany.

Doncs el dit, com us ha anat a vosaltres?
Bona setmana.
Pere-Joan

Piada - Montardo 2833m (3ª Sortida del Curs d'Iniciació 2004) 6 i 7/03/2004

3a SORTIDA DEL CURS D'INICIACIÓ, amb 23 participants.

Desnivell: +610 (dissabte), +825/-1.435 (diumenge)

... costa posar pells i tirar amunt quan neva, hi ha boira, i les previsions de temps són dolentes, però ha valgut la pena i el diumenge hem culminat la darrera sortida del curset dalt del cim del Montardo!

El descens també ha estat dels que es recorden durant molt de temps...per moltes coses però sobretot per la neu pols a la primera part, i lo bé que ens ho hem passat.

Una anecdota: ara fa 8 anys, el 10/03/1996 també vàrem fer el Montardo en el Curset d'aquell any, i ahir vàrem coincidir al cim nous esquiadors de muntanya, monitors i monitors dels monitors...

Una felicitació al cuiner del refugi (a la sopa només faltava el pit de pollastre per ser 'olla aranesa').

Recorregut: Dissabte, Pont de Ressec 1.400m - pràctiques de bivac - Refugi Restanca 2.010m
Diumenge: Refugi 2.010m– Estany de Cap de Port 2.215m – Coll de Oelhacrestada 2.475m – Coll 2.789m – Montardo d’Aran 2.833m – Refugi 2.010m – Pont de Ressec 1.400m.

Bones traces!!!

Piada - Canal del Gigoló - 7/03/2004

Enviat per Ramon O.

Sortida el diumnege 7 de març (un total de 6 components Laura, Remí,Carles, Albert, Ivan i Ramon) desde el refu de la Molina.
Ascenció a la canal del Gigoló. Aproximació desde les pistes de Cambre d'Ase. Amb skis desde l'aparcament fins el mateix començament de la canal. Pujada rápida amb traça del dia abans, neu toba, en cap moment hem trobat gel.
Sortida mes dreta peró sense problemes perque no hi havia neu acumulada. Esplendit dia i impresionant descens de tot el Corredor Gran.
P.D. ¡EN TOT EL DESCENS NO VAIG CAURE!!!!!!! els carving funcionen sols.

1 de març 2004

Piada Vessant S.O. del Balandrau - 29/02/2004

Enviat per Eloi F.

Hi vam anar ahir diumenge 29 de febrer i devia ser dels pocs llocs que feia un temps acceptable (el vent de nord que pujava damunt la carena Conflent-Ripollès mantenia a ratlla el núvols que feien nevar a Barcelona i rodalies). Fred i vent però una neu pols seca boníssima, com el que expliqueu del Canigó.

Com que preveuen fred penso que encara continuarà en bones condicions i per això us ho "pio".
Vam pujar en cotxe (útim tros amb cadenes) des de Ribes fins la cruïlla de la pista que va a Tregurà amb la que va a El Serrat. Vam seguir amb esquís als peus per aquesta última i semblava que el bosc era massa espès per deixar-nos anar cap el cim però aproximadament al punt més alt de la pista, abans de que baixi cap El Serrat, surt un corriol nevat (fort pendent al principi) indicat amb una cinta de plàstic en un arbre que permet anar pujant pel bosc i algunes clarianes fins els pendents de dalt que anar seguint cap el Nord porten al cim, sense dificultat i amb molt bones vistes. Vam baixar pel mateix recorregut. Ascensió d'uns 1.150 m. de desnivell, tota en esquís.

Bones esquiades!: Eloi.

Piada - 2ª Sortida Curs d'Iniciació 2004 - 27 i 28/02/2004

Dissabte: Coll de Jau 1.135m - Ref.Merialles 1.695m. Pràctiques de recerca amb ARVA, civeres amb esquís i tècniques d'autodetenció i progressió amb piolet.
Diumenge: Ref.Merialles 1.695m - Coll Verd 1.861m - Ref.Aragó 2.125m - cota 2.400 (sota la bretxa de Durier). Sopar a Sant Esteve de Guialbes.

El mal temps de diumenge, amb intensa nevada, fred, vent, i poca visibilitat a cotes altes, no ens ha deixat pujar a la Pica del Canigó. Tot i el mal temps s'ha arribat força amunt, i encara hem pogut fer alguna bona baixada, amb neu pols molt seca i freda! Aviat penjarem les fotos de la sortida amb profundes traces de pujada i els pins i avets carregats de neu...
El massís té neu des del Coll de Jau, en el seu vesant nord. No és, però, fins al Coll Verd que es llisca sense patir per les pedres. En resum neu suficient per tornar-ho a intentar, si voleu, aquest mateix any!

Bones traces!!!