Les segones parts mai són tant bones, però complemento l'excelent piada de l'Àlex amb alguns detalls:
Dels possibles itineraris al cim del Monteixo:
- pel barranc dels Crusos,
- pel serrat del Llevantó
- pel coll i l'aresta E,
- per la canal NE,
- per l'estany d'Aixeus,
- pel barranc d'Aixeus i l'aresta N,
- o pel serrat dels Socarrats i l'aresta N,
dir-vos que les traces ens van abocar a aquesta darrera opció fent l'itinerari molt complert i variat:
A la primera part del recorregut és segueix la pista fins al Pla de la Selva, a 1.690m. Des d'aquí es pren direcció S cap a l'estany d'Aixeus però sense arribar-hi, continuant per la pista més cap l'O, fins a un revolt amb el bosc esclarissat on es tomba a l'esquerra i es comença a remuntar.
Arribats a un pla sota les pales que baixen del Llevantó s'ha de prendre direcció E per una valleta fins a un coll a l'aresta N, des d'on per un terreny molt redreçat es progressa, esquís als peus, per petites pales i canaletes fin a un coll a 2.780m. Al'esquerra cau cap a l'estany d'Aixeus la canal NE, molt temptadora però carregadíssima de neu. D'aquest punt encara es pot seguir uns metres amb esquís per la pala que mena al cim, però decidim posar grampons pels darrers m més drets.
Al cim hi som tots, i el descens és fantàstic.
De nou al Pla de la Selva, els que volem completar el cap de setmana desafiem la nevada i continuem cap al refugi de Vallferrera. Ho fem pel sender que puja i baixa pel vesant N de la vall, endinsant-nos en un bosc preciós. La neu cau amb força cobrint les petjades dels molts animals que fugen de la nostra presència: veiem un cabirol i alguns isards.
Ens abraça la foscor abans d'arribar al refugi. La llum dels frontals es reflexa a les volves que cauen davant nostre i que ja fant un gruix de 40cm de neu nova. Les hores següents passen molt ràpid i intenses: som a pocs metres del refugi però no el trobarem fins les onze de la nit!
Vàrem errar en creuar el riu al pont de la Molinassa enlloc de la palanca que hi ha més amunt. Després, a 10' del refugi segons un cartell, hem pentinat amunt i avall al voltant de la cota on hauria de ser el refugi fins que l'hem trobat. Per cert, en un estat perfecte: acollidor i amb força mantes.
- pel barranc dels Crusos,
- pel serrat del Llevantó
- pel coll i l'aresta E,
- per la canal NE,
- per l'estany d'Aixeus,
- pel barranc d'Aixeus i l'aresta N,
- o pel serrat dels Socarrats i l'aresta N,
dir-vos que les traces ens van abocar a aquesta darrera opció fent l'itinerari molt complert i variat:
A la primera part del recorregut és segueix la pista fins al Pla de la Selva, a 1.690m. Des d'aquí es pren direcció S cap a l'estany d'Aixeus però sense arribar-hi, continuant per la pista més cap l'O, fins a un revolt amb el bosc esclarissat on es tomba a l'esquerra i es comença a remuntar.Arribats a un pla sota les pales que baixen del Llevantó s'ha de prendre direcció E per una valleta fins a un coll a l'aresta N, des d'on per un terreny molt redreçat es progressa, esquís als peus, per petites pales i canaletes fin a un coll a 2.780m. Al'esquerra cau cap a l'estany d'Aixeus la canal NE, molt temptadora però carregadíssima de neu. D'aquest punt encara es pot seguir uns metres amb esquís per la pala que mena al cim, però decidim posar grampons pels darrers m més drets.
Al cim hi som tots, i el descens és fantàstic.De nou al Pla de la Selva, els que volem completar el cap de setmana desafiem la nevada i continuem cap al refugi de Vallferrera. Ho fem pel sender que puja i baixa pel vesant N de la vall, endinsant-nos en un bosc preciós. La neu cau amb força cobrint les petjades dels molts animals que fugen de la nostra presència: veiem un cabirol i alguns isards.
Ens abraça la foscor abans d'arribar al refugi. La llum dels frontals es reflexa a les volves que cauen davant nostre i que ja fant un gruix de 40cm de neu nova. Les hores següents passen molt ràpid i intenses: som a pocs metres del refugi però no el trobarem fins les onze de la nit!
Vàrem errar en creuar el riu al pont de la Molinassa enlloc de la palanca que hi ha més amunt. Després, a 10' del refugi segons un cartell, hem pentinat amunt i avall al voltant de la cota on hauria de ser el refugi fins que l'hem trobat. Per cert, en un estat perfecte: acollidor i amb força mantes.
Poques hores després, diumenge, enmig d'un paissatge de postal tornem a posar els esquís i enfilem el barranc d'Areste per la seva riba esquerra, obrint una profunda traça i "treballant" molt el recorregut per passar barrancs roques i torrents: és d'aquelles excursions que crean adeptes ...o no. Al capdemunt del barranc del Port Vell a 2.350m s'enlaira davant nostre la Pica Roja, però no hi ha temps per arribar-hi i està carregadíssima.
Si ja li teniem "ganes" imagineu ara! Però toca tornar a rescatar en Manel de sota les mantes on l'hem deixat.
Si ja li teniem "ganes" imagineu ara! Però toca tornar a rescatar en Manel de sota les mantes on l'hem deixat.
Tot i les adversitats crec que hem gaudit i ho recordarem. Carles, Roger, Berta i Manel, Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada