14 de febr. 2019

Tossa plana de Lles(2916 m) i Tarbesou (2364 m)

La Tossa plana de Lles és un itinerari per iniciar-se en l'esquí de muntanya però on també hi xal·len els més experimentats, que ens permet disfrutar d'un descens de quasi mil metres i una pujada directa i ràpida, degut a l'accés per carretera fins al refugi del Cap del Rec. Sortim d'aquest refugi en direcció nord-oest pel recorregut de raquetes de neu fins al refugi del Pradell. Travessem la pista d'esqui de fons en direcció nord i ens endinsem en un bosc, aqui ja comencem a guanyar metres. Un cop sortim del bosc veiem les amples i suaus pales que ens marquen el camí fins al cim. Traçem en direcció nord fins al cim però de tant en tant val la pena parar i girar-se per veure la impressionant cara nord del Cadí, ens recorda a les Dolomites. Efectuem la primera part del descens pel mateix camí fins a 2700 m aproximadament, on girem cap a la zona del clot de l'orri i des d'aqui fins a trobar el camí de raquetes que ens porta fins al cotxe.

Desnivell: ±973 m
Distància: 12 Km    
Dificultat: ME S2 
Temps: 4 h totals








L'endemà fem cap al Tarbesou, un cim de modesta alçada però amb uns paratges i vistes espectaculars, a la regió del Donazan. La ruta discorre en general per terreny no massa inclinat, però és una mica perdedor i s'ha triar bé la traçada per evitar les trampes del terreny. Sortim de l'estació d'esquí de Mijanes-Donazan (1520 m) i seguim per la vora de la pista verda Ruisseau en direcció sud-est. Creuem el barranc per un pont de fusta seguint l'intinerari de raquetes sempre en direcció sud-est cap a la cabana de l' Orry (1720 m). Traçem pel mig de la vall i veiem el Tarbesou al fons, la imatge és espectacular. Seguim progressant per lloms i comes amb pins, mes o menys seguint el barranc de la Maure per la linea de menys pendent fins a arribar al coll que hi ha entre el Tarbesou i el Coumeille de l'Ours. Ens trobem el coll ben gelat i el vent bufa amb força, les ganivetes es claven ben just i hem de posar grampons. Progressem amb els esquis al coll fins a la base del conus final, ens queda una pala bastant dreta que pugem fins a mes de la meitat però que per prudència decidim deixar per un altre dia. La resta de grups que pugen avui ja han donat la volta al coll. Realitzem el descens pel mateix recorregut de pujada.

Data: 9-10/02/2019
Duració: 3,5 h 
Desnivell: ±800 m
Distància: 11 Km  
Dificultat: ME S2 
Participants:  Sergi i Marc








Curs de Seguretat en Terreny d’Allaus (STA1) en 2 temps - 3, 4 i 10 de febrer de 2019


Curs de Seguretat en Terreny d’Allaus (STA1) en 2 temps - 3, 4 i 11 de febrer de 2019

Una any més el CEG organitza el curs de seguretat en terreny d’allaus de l’ACNA, molt recomanable i que, amb les noticies que van arribant, diria que imprescindible.

Ens trobem el dijous al Club en una sessió conjunta amb el curs d’iniciació a l’esquí de muntanya i que ens explica amb molt d’entusiasme el formador Pere Oller.

El factor humà, el terreny simple, exigent i complex, les condicions, ... són alguns dels conceptes que apareixen.

La previsió pel cap de setmana no pinta massa bé, pel que sembla que la cosa es posa interessant i tindrem uns bons dies de pràctica.

El dissabte a la Pleta del Prat el paisatge és de postal, tot i així no hem tingut dificultat per accedir al refugi de l’estació que aquest cap de setmana està tancada, Al matí, els 11 participants ens posem en 2 grups per iniciar les pràctiques: cerca primària, secundària, cerca fina, us de la sonda, paleig, etc.

Després amb el pretext d’anar a veure un allau, fem una nova prova improvisada de cerca d’una suposada víctima. És un bon exercici “real” de  veure com ens organitzem (o desorganitzem) i el temps que tardem a trobar la “Martina”.

Les temperatures són exigents i s’agraeix continuar després dins el refugi. Seguim amb més temes: tipus d’allaus, buscar els millors traçats i el Guillem ens fa una demostració d’activació de l’airbag ... molts no n’havíem vist cap abans.

També anem preparant la sortida de l’endemà amb els butlletins d’allaus què hem anat seguint els darrers dies i que avui han pujat el perill a nivell 4 en aquesta zona.
Ja fa estona que va nevant i el gruix comença a ser considerable. Al mateix temps el vent va fent acte de presència amb unes fortes ràfegues. Per l’endemà tot és força incert ... o més ben dit, no acabem de trobar zones on es pugui sortir minimitzant el risc.

L’endemà la cosa no ha millorat. Persisteix un vent molt fort, i, després d’esmorzar, prenem la decisió de desistir de la sortida. Les circumstàncies no ho recomanen així que anem tornant: (abans desenterrant els cotxes coberts de neu). I  ens emplacem pel prop diumenge per fer el 2on dia de curs.


Diumenge 10 de Febrer ens trobem al Coll de Porte per tal d’acabar de realitzar el curs de seguretat en terreny d’allaus de l’ACNA.
Durant la setmana hem anat seguint els corresponents BPA’s i durant el cap de setmana hem traçat la ruta a priori més segura i que ens garantirà l’èxit amb l’ajut de l’aplicació FATMAPS. Molt molt recomanable per dissenyar itineraris en funció del pendent, orientació, allaus, etc...
Durant la sortida anem movent-nos direcció al Pic de Pedrons, avaluant el terreny, observant les acumulacions de neu que ha deixat el vent i comentant la jugada amb tots els instructors. En una de les pales i a sobre d’una placa de vent fent dos talls a la neu amb diferents resultats que determinaran si podem tirar-nos o no per la pala.
Aquest és el resum dels dos talls així com el resum fet pel Pere.





Un curs molt molt interessant i que tothom més d’hora que tard hauria de realitzar.







13 de febr. 2019

SORTIDA DE CICLE: GRAU ROIG – MONTMALÚS - REFUGI DE L’ILLA

Dissabte 10 de Febrer de 2019. Grau Roig (2100 m) – Montmalús (2781 m) – Refugi de l’Illa (2488 m)
+/- 1000 m, F/S2, 

Equip llest, tots a punt a peu de pistes. Bona previsió meteorològica, sense oblidar que hi ha nivell 3 d’allau a algunes zones d'Andorra i 2 a altres.



Ens posem en marxa des de Grau Roig, remuntant pista amunt fins arribar a la pala Nord de Montmalús. Neu en bones condicions, ascens fàcil amb un petit pic de neu dura en el darrer tram, on posem ganivetes. Aquesta primera ascensió ens regala una fantàstica vista de la vall on s’amaguen els Estanys de Montmalús, i que en breu creuarem. Abans però, part del grup s’anima a fer cim.




El descens pel coll de Montmalús és ràpid i fàcil, amb una neu en molt bones condicions, tot i que cal fer atenció en algun punt on l’acumulació demana precaució.


Parada ràpida al petit refugi de Montmalús (refugi lliure de 10 places obert tot l’any).
Continuem el nostre recorregut vorejant els estanys (amagats sota gel i neu) fins arribar a una pendent boscosa que ens durà al pla de Vallcivera, on toparem amb el traçat del GR11. Així que iniciem el segon descens bosc a través per tal de voltar una mica abans d'arribar al refugi...



Neu en molt bones condicions, i diversió assegurada! En breu en posem sobre la traça del GR11 (etapa 33) i iniciem l’ascensió cap al refugi. Darrer nostre deixem el Puigpedrós (una mica amagat), i a l’esquerra veiem el Tossal de la Muga amb el cim pelat, però amb un bon coll de neu en el seu peu que promet molt! Accelerem ritme tot i que algunes forces punxen. En menys d’una hora finalitzem el darrer ascens, arribant al refugi de l’Illa a les 17h. Dutxa exprés, sopar casolà per llepar-se els dits, revisem el recorregut de diumenge, partides curioses de dominó i llit!


Diumenge 11 de Febrer de 2019. Refugi de l’Illa (2488 m) – Montmalús (2781 m) – Grau Roig
+/- 750 m, F/S2

A les 8h30 iniciem el nostre recorregut. Traçat agradable sobre neu en bon estat, tot i que avui s’ha girat vent. Resseguim un petit llom que hi ha en direcció al Tossal de la Muga (tot i que no el farem), des del qual volem fer descens per una de les pales i arribar de nou fins al pla de Vallcivera, recuperant un cop més el traçat del GR11.


Gran sorpresa per la bona qualitat de la neu, que ens regala un llarg i magnífic descens fins el pla. La diversió continua... trànsit ràpid posant pells i iniciem l’ascensió a través de zona boscosa, seguint el perfil d’un torrent que ens portarà fins els Estanys de Montmalús.

Aquesta vegada els vorejarem per l’altre extrem. Traçada fàcil i molt agradable.
Ens preparem per a fer l’ascenció de la pala que remunta fins al coll de Montmalús. Aquesta vegada ens trobem amb alguna complicació ja que l’estat de la neu ha canviat i a diferencia del dia anterior, ara hi trobem neu dura. Progressió lenta però segura, alguns amb ganivetes, altres esquís lligats a esquena, però tots arribem al coll i alguns fins i tot tornen a fer cim!

Iniciem el descens final per la pala Nord. Tot i que algunes zones estan pelades i cal vigilar amb les roques. Gaudim de nou d’un magnífic i llarg descens fora pista (amb un petit i darrer tram per les pistes de Grau Roig).
Recompte final: hi som tots, i sencers!!

AUTORA ENTRADA: MAR BOSCH

Gestièrs, neu a cotes baixes a l'Occitània, Arièja


Poques vegades durant l'any es pot esquiar a cotes tan baixes al nostre Pirineu i quan passa els dubtes d'escollir destí s'eixamplen. En tot cas, s'hi ha d'anar ràpid que la neu marxa! Ja feia un any que volia anar a Gestièrs i mai trobava el moment... Finalment va poder ser el cap de setmana passat i just vam arribar que es podia fer...
Solitud, amplis horitzons, cabana, boscos,... són paraules que defineixen aquest cap de setmana. Amplis horitzons vol dir tornar amb un munt d'idees sota el braç: i aquella pala, i aquell cim, i aquella vall d'allà darrera,... i... tot el que hem deixat de fer del circuit previst. Que no us enganyin les fotos que la neu hi és a molts llocs del Pirineu, molta més del que pugui semblar!

Dissabte, 9 de febrer de 2019
Gestièrs (958 m.) - coll de Gamel (1.389 m.) - Pla de Montcamp (1.905 m.) - pic de Coll Tallat (1.959 m.) - coll de Sasc (1.798 m.) - cabana de Ballédreyt (1.559 m.)
**, S2, 9 km. +1.100 m./-400 m.
Sortim ben carregats des del poble de Gestièrs. Ha plogut a cotes baixes i la neu ha abandonat el poble. Enfilem a peu el GR 10 fins prop de la cota 1.200 m. Deixem el camí i calcem esquís pujant directament pel bosc E. cap al coll de Gamel, ens acompanya la música d'un picot distret. Passat el coll el panorama s'eixampla. A l'altra banda de la vall W. veiem llaminer el pic d'Endron que potser es podria fer des de Lercoul. 
Sortim del bosc i resseguim un llom molt ample amb vistes arreu i olor a socarrim, just arribem després d'un incendi, ens va passar el mateix en la nostra visita al port de l'Hers.
Resseguint unes traces de raquetes arribem al Pla de Montcamp i el Pic de Coll Tallat. Poca neu a les carenes, el vent ha fet feina. Tanmateix, tenim vistes immillorables, terreny suau...i molta calor. Pel camí valorem el possible descens de l'endemà des de La Calbe, baixada complexa, finalment no la podrem fer...
Cap a l'E. veiem ja el Pla du Four, zona àmplia de pastures on arriba una pista. Passem pel costat d'un refugi tancat situat just abans del coll de Sasc (al mapa consta com a pas de l'Escalier). Des del coll la baixada "disfrutona" se'ns fa curta fins a la cabana de Ballèdreyt,
La cabana està en un indret preciós envoltat d'uns grèvols ufanosos. Dividida en dues parts, una d'elles amb una llar de foc que funciona molt bé. Austera i alhora acollidora, té tot el necessari per passar una nit inoblidable. En Jaume s'encarrega d'afegir aquell punt de "glamour" que tothom desitjaria en la seva primera cita... Engrescats acabem descobrint les bondats de la "fondue" de xocolata. Dormim entre matalassos i mantes amb la panxa ben feliç!

Diumenge, 10 de febrer de 2019
Cabana de Ballédreyt (1.559 m.) - estany de Larnoum (1.789 m.) - Cap de la Serra de l'Escalier (2.072 m.) - Cap de la Serra des Afumats (2.090 m.) - La Font Cendrasse - coll de Sasc (1.798 m.) - pic de Coll Tallat (1.959 m.) - pista (1.217 m.) - Gestièrs (958 m.)
**, S3, 19,5 km. +980 m./-1.700 m.
Mirem de deixar la cabana tan bé com l'hem trobada i encetem en baixada un dia amb un paisatge absolutament meravellós i diferent del dia anterior. La neu una mica dura no ha acabat de fer un bon regel bosc endins. Des de la cabana baixem cap al SE fins a la jaça de Sirbal per on el riu homònim tot just surt d'un petit congost cap al qual ens dirigim. Amb una mica d'incertesa passem de la riba esquerra a la dreta.
El lloc és ben bonic, tenim la sensació que entre el silenci molts ulls ens mirem, petjades arreu així ho constaten. En general resseguim la riba esquerra fins a l'estany de Larnoum, un altre lloc que a l'hivern es torna especial. Des de l'estany davallem fins a una àmplia vall que desemboca en una mena de circ on neix el rierol de Larnoum. A partir d'aquí decidim recular i abandonem la idea d'anar als pics de Béze i de Baljésou: l'itinerari és llarg, el vent del NW ha format grans cornises a E...i han anunciat un canvi de temps a primeres hores de la tarda. Ens inventem un altre itinerari que no desmereix de l'inicial. Hi ha una bona coma per pujar directament al cim de La Calbe però avui la descartem per les cornises que l'encerclen.
Voltem el Cap de la Serra dels Afumats per l'E, trobem una coma que puja suaument fins a una mena de "plateau" alçat.
Les cornises ens fan voltar ben al N. fins arribar al cap de la Serra de l'Escalier i des d'allà en quatre passes arribem al Cap de la Serra dels Afumats. La Calbe no queda lluny però els núvols negres són cada vegada més a prop.
Després de dubtar una mica decidim baixar per la coma que queda més a l'W de la Font Cendrasse.
Bon descens amb neu que no ha acabat de transformar però que és deixa fer. Arribats sota el coll de Sasc, per on vam passar el dia anterior, mirem de baixar directament fins a la pista que ve de Gestièrs però el terreny no sembla tenir una sortida fàcil...


Tenim el front a sobre, remuntem fins al coll i entre boires i mars de cendra arribem al Pic de Coll Tallat alies Etna. La boira que ja ens envolta ens fa escollir la baixada més propera, en aquest cas el torrent de Boulimborde. Gaudim força tota la part alta, dalt entre matolls, més avall més neu i prou transformada per gaudir. Aiguaneu i pluja, vegetació atapeïda,... un safari sortir d'allà, respirem quan trobem la pista. 
Pujant dissabte vam veure una baixada molt bona abans del Pla de Montcamp però l'arribada del front no ens va permetre escollir. Arribats a la pista la resseguim inicialment amb neu i després 2,5 km. a peu. Arribem al poble de Gestièrs contents, sabent que poques vegades es té la sort de poder circular per aquestes terres amb esquís.

Bones traces!

Anna, Jaume, Marta, Pep i Ricard