21 de maig 2018

Pic de Ríbuls (2827 m) i Montmalús (2871 m)

Estem a finals de maig però les ganes d'esquiar no s'acaben i la neu tampoc. Divendres al vespre sortim direcció a Andorra, arribem tard a l'hotel Bruxelles de Soldeu però encara ens hi esperen per donar-nos les claus de l' habitació. L'hotel és acollidor i surt molt bé de preu. Fem un mos i aviat a dormir.
La nit es fa curta però ens activem amb els esquis als peus. Sortim del pàrquing de l'estació d' esquí de Grau Roig en direcció cap al circ dels Pessons. Pugem primer per una pista de l'estació en direcció nord-oest i ben aviat girem a l'esquerra per una altra pista en direcció sud-oest, voregem l 'estany Primer per l'esquerra, creuem un rierol i tracem sempre en direcció sud-oest cap al circ dels Pessons pel mig de la vall, buscant la mínima pendent. Ben aviat veiem al final el pic de Pessons a la dreta, el pic de Ríbuls a l'esquerra i la canal dels isards, per on pujarem, al mig dels dos.



Seguim guanyant alçada fins a plantar-nos a sota de la canal. Parada curta per hidratar-nos, encara no són les 9 del matí i ja es nota la calor. Pugem per la canal fent voltes maria, es fa una mica farragós perquè la neu està tova però arribem al coll amb els esquis als peus sense major problema. Veiem que el Pessons té clapes sense neu i ens decidim pel Ríbuls. Des del coll veiem els estanys de Montmalús i entre d'altres el pic de la Muga al fons. Tracem en direcció est per la carena, passem per l'avantcim i ben aviat estem al cim. La baixada decidim fer-la per la primera canal que hem deixat a mà esquerra quan hem pujat del coll cap al cim. Té orientació oest i la entrada és estreta i tot i que la neu encara està dura disfrutem d'una bona baixada.

Tornem a estar al circ dels Pessons, i com que els núvols de moment no apunten tronada i les cames aguanten, decidim enfilar cap al Montmalús. Baixem per la vall fins a 2400 m aproximadament i fem un flanqueig en direcció est cap als Colells per trobar la ruta normal cap al Montmalús. Aquí ens trobem més esquiadors, i inclús un parell de motos de neu que....en fi, és Andorra...seguim tenaços amb les nostres traces i arribem al coll de Montmalús. Parada curta i enfilem cap al cim amb els esquis als peus. Xal·lem en la baixada per la cara nord. Arribem al final del llom i seguim davallant en direcció oest fins tornar de nou a la vall dels Pessons i a l'estany Primer. Des d'aqui continuem pel mateix recorregut de pujada fins al cotxe.





19.05.2018
17 Km, 6,5 h, ± 1100 m
BE S3
Joan i Marc

16 de maig 2018

Cap al pic d'alba, el 13 de maig

La nostra idea era fer la sortida de cicle a l'Aneto, acampant a Aigualluts dissabte. Ateses les previsions meteorològiques, vam cancel·lar la sortida oficial......però tots teníem ganes de sortir igualment.

Vam poder improvisar allotjament a la Escuela de Montaña de Benasque, per a 13 persones, i diumenge vam deixar els cotxes a Llanos del Hospital. Tot i que confiàvem que la "divisoria" del bon/mal temps se situés més a la frontera amb França, diumenge va llevar-se emboirat, amb una mica de precipitació de neu, vent.....Vam enfilar pels tubs de Paderna i vinga amunt!!! De tant en tant es va obrir, però fred i vent... Després de 1000m de pujada vertical, vam decidir treure pells i cap avall. Geniaaaaaaaaaal, quina neu....La nevada del dissabte vespre va ser de més d'un pam (sooort que no vam dormir amb tendes perquè va caure un bon xàfec!).

Va ser gratificant la sortida pel fent d'ajuntar gent "clàssica" del club amb gent novella, que han començat amb moltes ganes aquesta temporada! També va venir algú de fora del club amb ganes de trobar nous companys de muntanya. La baixada va ser un premi, neu pols molt bona.....i pràcticament fins a Llanos amb neu acceptable!

Pels que vulgueu anar a la zona aquest cap de setmana....nosaltres vam calçar esquís a Llanos mateix....i de baixada igual! Tenim neu per dies!!!! 

Hi vam ser: Rosa, Carles P, Carles S, Edu, Ester, Anna, Pepe, Àngels, Héctor, Toni, David, Lorena i Berta.
Les fotos són del Carles S :)






el vídeo dels dimecres... Suècia

14 de maig 2018

Què prendrà el senyor ? Un Puigmal si us plau !!

Divendres 12 de maig, Puigmal 2910m pel nord

Carretera oberta fins el darrer aparcament, neu primavera dura. +1000m F/S3

Koki i Ricard







7 de maig 2018

Nit al refugi lliure del Colomina i circular al Montorroio (2862m)

5-6 maig

Cap de setmana de temps incert i variable amb probabilitat de ruixats a cotes altes i augment de temperatura... marxem! divendres ens decidim per la proposta de pujar al refugi lliure del Colomina i intentar fer una circular clàssica pels Pelldefoca del Muntanyenc de Sant Cugat amb la intenció de fer el Pic de Mainera i el de Montorroio i els descensos de les seves pales.



Deixem els cotxes a la presa de Sallente i carreguem esquis fins a la sortida del sender de la canal del Pigolo. (200m de desnivell i 30 min, cota 2000m) amb esquis als peus fins a Estany Gento (excepte en el túnel petit que passem a peu sense problemes. Salvem el tram rocós del sender que puja al Colomina amb els esquis a l'esquena (15') i ja foquejant fins al refugi pel pla dels corralets.


Tot hi que alguns ja coneixíem el refugi, cap hi havia estat després de les reformes del 2011 (on es va fer el vestíbul que ara també fa de part lliure) ni la del 2017 (on s'ha ampliat la zona de menjador  i reestructurat  els dormitoris). Ens sorpren molt agradablement. Un passadís amb lliteres i grans finestrals amb matalassos, mantes i una estufa de butà. Un petit espai per guardar botes i material on ens podem calçar "crocs". Capacitat ideal per a 9 persones. Som 7 i ens acomodem. No ens hem mullat i encara podem gaudir una estona del sol i les vistes des de la terrassa. Al vespre s'encenen uns petits pilots alimentats per energia solar. Sopar fred o calent segons els gustos i a les 10 al llit.



A les 7 sortim del refugi desprès de l'esmorzar i els cafès. Fa un dia clar, vistes excepcionals. Tracem vorejant els estanys de Colomina i de Mar i encarem els replans cap a la Collada de Mainera (2720m). Guanyem el coll fent un tram de fort pendent i neu dura amb grampons. Al coll ens toca el sol. Al vessant E ja fa una estona que hi toca i la neu transforma. La progressió cap al pic de Mainera serà lenta i renunciem al cim del Mainera per assegurar un bon descens del Motorroio. Magnífic descens amb neu primavera fins als Clots del Portarró (2400m). Calcem pells per remuntar la carena del Cap de la solana del Tron amb ganivetes. Un cop a la carena la recorrem en direcció SW salvant 3 petits promontoris i encarem el tram final al cim pel seu vessant O. Fem el cim. Fotos i somriures. El sol s'acaba imposant als núvols i al cel encapotat i a la foscor que divisem cada cop mes a l'est.




El descens el fem en unes condicions de neu òptimes, neu dura primavera a cotes altes i transformada però molt esquiable fins a cota 2000m on ens treiem esquis a l'entrada del sender de la canal del Pigolo. Neu rosada per la pols sahariana des de la cota 2400m. Traces i molt bona innivació al Montsent de Pallars.

A les 12'30 som a Sallente. Consultem CegesquiGourmand i a les 14 son a Casa Arturo, a la Pobleta de Bellveí. Final de festa: xolís, butifarra i formatge formatge de tupí, alliolí de codonyat i pates d'entrants menú d'un plat i postres per llepar-se els dits. El cafè a la barra i cap a casa.
Molt contents.
Si aquesta fos la última sortida de la temporada: excepcional!

Hi hem anat amb els amics del grup Pelldefoca del Muntanyenc: Carles, Carme, Ernest, Anna, David Carmela i Jordi

Bones Traces

6 de maig 2018

Per la vall de Besines a finals d'abril

Aquesta temporada ha tingut un règim de neu poc habitual al Pirineu Oriental, ja ho sabíem, però fer el Pic de Lanós amb les condicions que ho vam fer el 30 d'abril ha estat un regal a la constància...


30 d'abril: Pic de Lanós, 2665m +/- 1600m F/S3 Neu pols primavera.

La pujada a la portella d'en Garcia l'hem feta després de caminar 5 minuts des del coll de Pimorent, a partir d'aquí tot neu contínua. 


Com és habitual, amb neu o sense, la pujada al pic de Coma d'Or presentava un aspecte deplorable, que fins i tot destacava davant les imatges d'altres cims propers ben blancs. El descens de la Portella cap a Besines, presentava poca neu a l'inici i calia escollir el recorregut, però ben aviat ens trobem una neu fantàstica fins el fons de la vall.

Tornem a posar pells i enfilem la vall de Besines fins el coll de la Coma d'Anyell i d'allà  per les amples pales fins el cim del Puig de Lanós. Hem pujat amb un grupet de 4 al davant que sembla van a baixar cap a Orlú.


El descens el gaudim amb la neu pols caiguda el dia anterior a sobre de la neu primavera endurida i amarronada. Un altre cop a 2100m posem pells i remuntem cap a la portella.

Tot i la data, la temperatura moderada i alguns núvols han deixat la neu en bon estat esquiable fins ben aprop del coll de Pimorent.

Gran jornada

Hi hem estat l'Eli C, l'Anna M i Ricard M

Bones i primaverals traces