27 de set. 2017

el vídeo dels dimecres... sí

(vídeo que circula per WatsApp de Joan Marc, a qui no hem trobat per demanar-li permís per a publicar-lo, i al que felicitem! i gràcies Núria per compartir-lo) 

video

4 de set. 2017

New Zealand, esquiant a Te Ika a Maui

els volcans de l'Illa del Nord - 17 d'agost a 2 de setembre de 2017


Taranaki 2518m
Probablement Nova Zelanda (Aotearoa en maori) és allò que més s'assembla al paradís. Tornar-hi deu anys després i quedar tant o més sorprès que llavors passa perquè és un lloc especial, exhuberant, verge, pur, immens, verd, muntanyós, viu...
Ngauruhoe des del Tongariro
L'illa del sud ja la coneixia i ens concentrem en l'illa del nord (en realitat l'arxipèlag té nou illes, però acostumem a parlar només de les dos grans illes, la del sud i la del nord ("Te Ika a Maui" en maori).

En aquesta illa les possibilitats per l'esquí són més limitades que a l'lla del sud i es concentren en un volcà aïllat, el Taranaki 2518m (o Mont Egmont), i en el Parc Nacional de Tongariro amb tres volcans esquiables: Ruapehu 2797m, amb cims secundaris al voltant del cràter i esquiable pels "quatre" costats; Ngauruhoe 2287m i el Tongariro 1967m.
Taranaki 2518m
Hi ha altres serralades menors que no superen els 1700m (Ruahine o Tararua) i que només són esquiables després de nevades importants en cota baixa. L'altra característica dels volcans d'aquesta illa és que són cims aïllats i estan exposats a vents forts, canvis de temps sobtats, i tenen pendents moderats amb glaç viu.
Wakapapaiti Glacier, al Ruapehu
Els vesants més esquiables a l'agost són les cares nord, assolellades, i la neu l'hem trobat amb gruix suficient a partir de 1500-1600m.

El BPA que publiquen està molt detallat i cal seguir-lo més que mai: un dia podia ser 4 per allaus de fusió (pluja fins el cim) i dos dies després podia ser 1 per mantell totalment gelat. Pendents doncs de la neu, hem pogut aprofitar les finestres per fer tots quatre volcans:



Mt Ruapehu, punta Paretetaitonga 2751m, el volcà més actiu, 18/08/2017

Des del poble d'Iwikau a 1620m, pistes d'esquí de Whakapapa, +/-1100m; F, PD darrers 50m,**, S2; 4-5h.


Les sensacions de primer dia d'esquí de la temporada amb bon temps afegit i neu des de l'autocaravana són un regal per començar l'aventura!

Som a la cara nord de la muntanya, el cel és blau i ja llisquem sobre els esquís. Hi ha força neu des del parking, a 1620m, i podem deixar les pistes a l'esquerra i progressar per terreny verge en un entorn molt diferent del que estem acostumats a Pirineus o Alps. A trams ens cal posar ganivetes però sense majors problemes arribem al limit superior de l'estació, a 2320m, tancat i tot per nosaltres, fent la volta per la cara NO.

Entrem a l'anomenat Wakapapaiti Glacier al·lucinant amb les vistes: el volcà Ngauruhoe que ens crida, el Taranaki llunyà però impresionant i gran part de l'illa als peus..

A 2730m arribem al coll i se'ns apareix el cràter, ens hi acostem en baixada i tornem a pujar al coll, per atacar la Punta Paretetaitonga de 2751m, deixant la punta més alta, Tahurangi, de 2797m (massa llunyana). Els darrers metres són amb grampons per pendent fort i des de dalt les vistes i sensacions, excepcionals.

El descens és molt bo amb neu dura primer, i primavera al punt després, fins al parking.





Taranaki / Mont Egmont 2518m, el volcà gelat, 21/08(intent) i 23/08/2017(cim)

Des del North Egmont National Parc Visitor Center 960m, +/-1550m; D, S4, ***; 8-9h



Atrets per la forma, fins i tot un punt obsessionats per pujar-lo... També un pel més difícil que no sembla donades les condicions de neu molt dura entre 1700 i 2300m.

I alhora exigent i dur per les distàncies i desnivell a recórrer: cal traginar esquís a l'esquena 600m de desnivell (1,5h) que fem dos cops: el dia 21 boirós i fred i el dia de cim.

Grans contrastos en aquest volcà, vegetació "tropical" en l'aproximació fins el Tahurangi Lodge (refugi tancat), i pendents forts de neu dura i gel que es van redreçant amb pendents de fins 40-45graus.

La part final més dreta però en neu fàcil de gramponar, arribant al punt més alt, de "Sharks Tooth", més que contents. Molta prudència a la baixada, només esquiant entre les cotes 2400 i 1900m.





Ngauruhoe 2287m i Tongariro 1967m, el fi de festa, 25/08/2017

Des de parking Mangatepopo 1100m, +/-1550m; F, S3,***; 8h

Altra cop l'atracció! i és que el Ngauruhoe és un volcà que et demana que l'esquiïs!
Cràter sud del Tongariro pujant al Ngauruhoe
Avui compartim punt de sortida amb força gent que abrigada i amb grampons es disposa a fer una de les caminades més famoses de l'illa: "The Tongariro Alpine Crossing". I és que el camí s'ho val per l'entorn desèrtic, volcànic, com si caminessis per la superfície de la lluna. A 1659m arribem al Cràter Sud i ja podem calçar esquís i pujar fent zigazagues pel pendent NO del volcà (30 graus).
Cràter del Ngauruhoe
Només posem grampons al darrer tram, una mica més dret i amb neu descomposta entre fumaroles i olor a sofre.

Satisfacció en arribar al cràter, molt escènic, i una traça vella em tenta a baixar esquiant fins el fons, i després completar la volta al cràter amb el somriure d'haver fet una petita entremaliadura:




Volcà Mt Ngauruhoe 2287m - descens cràter 25/08/2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.



De nou a les faldes del volcà, rapidíssim descens fins al cràter sud, amb prou forces i ambició per pujar al Tongariro per la seva aresta sud.

Hi arribem a les tres de la tarda amb aquella llum d'hivern dels grans dies, i ja tot és baixada.... i guardar els esquís, però només 2 o 3 mesos!


... i el que queda de viatge ja és una altra història, amb 16 dies i 3500qm recorreguts i una illa per descobrir on, segurament, hi tornarem.

Bones traces!


12 de jul. 2017

el vídeo dels dimecres... Voltair (airbag amb bateria)

(airbag d'Arc'teryx, sense cartutx de gas, amb bateria com el JetForce, tot esperant novetats més econòmiques...). Més info

11 de juny 2017

Travessa dels Pirineus amb esquís de mar a mar, 14/02 a 15/04/2017

Hola,

Aquest hivern passat del 14 de febrer fins al 15 d'abril vaig creuar els Pirineus amb esquís. També les parts no innivades.
Vaig estar pel Pirineu 60 dies, seixanta dies que no oblidaré mai.
Sant Quirze de Colera primers dies de la travessa
Us faig un breu resum:
Uns primers dies de pluja i boira pel Pirineu oriental fins que vaig arribar a l'alçada del Canigó on un company em va portar tot el material necessari per mourem per la neu.
Any bo de neu en aquesta zona sempre ventada pel torb. Fred i vent, juntament amb dies de sol.
Refugi pla de Guillem segon dia de neu. Vaig haver de fer un forat per entrar.
Continuo fins a la Cerdanya, Puigmal i avall  cap a Bulloses, d'aquí direcció Ariège i AND on en passo quatre dies per mal temps.
Al refugi de Sorteny. Cauen 50 cm de neu a cotes altes

Dipòsits amagats de camí al refugi de la Vallferrera
Una vegada creuat el principat segueixo la travessa pel Pallars on gaudeixo de bona neu i bon temps m'aturo dos dies per gaudir del refu d'Airoto i seguim fins a la Vall d'Aran on em retrobo amb amics. Aquí m'acompanyen durant dues etapes. Ja som a les portes de l'Aragó. Entro per la vall de Mulleres no absenta de purgues d'allaus, sort que vaig acompanyat.

Refugi d'Airoto
Del port de la Bonaigua cap a Saboredo per la vall de Ruda
Refugi de Saboredo ben acompanyat del meu amic Carles

Arribem a la refu de la Renclusa on passo dues nits per poder coronar el cim més alt de la serralada. Una esquiada i un dia per emmarcar.


Cim de l'Aneto

Ja som a l'equador de la travessa, seguim fent etapes passant per refugis i mirar d'arribar a l'oest.
Arribo a Viadós on no trobo neu. Torno a plantejar l'etapa següent per arribar a Bielsa amb neu buscant cares nords. Arribem a Urdiceto. Estem en ple rovell de l'ou.
Passo per darrere de Piu Engaly i cap a Gavarnie. Arriba mal temps i decideixo passa a l'Aragó per si de cas. Un cop passat el coll de Bujaruelo no sense fer malabarismes per evitar allaus arribem al refugi de Bujaruelo on m'aturo per mal temps quatre dies. Aquí l'espera se'm fa difícil, ganes de plegar i deixar-ho córrer però per sort la meva companya i els bons amics em fan desistir de la idea i segueixo. Cap França de nou. Una nit al refugi Wallon i com nou.
Ja queda menys, Portalet, Somport són els dos port de muntanya que em queden per arribar als Pirineus més occidentals.
Una altra vegada el mal temps aquest cop per això m'enganxa en un lloc que estic molt bé i sol, ben sol durant tres dies.

Arribant al Mallo de las Foyas
Arribo al final de la travessa amb esquís, ja sóc a prop de l'Ori. No trobo neu per anar amb esquís, els abandono al coll de Larrau, d'aquí en endavant a peu sense ells. El primer dia sense els meus companys de viatge, botes, esquís i altres utillatges per la neu se'm fa estrany. Tinc la sensació de començar unes vacances. El blanc desapareix per deixar pas el verd i altres colors de la primavera.
La resta d'etapes vaig fent, sempre per la banda francesa on dormir és més econòmic i també em permet practicar el francès.
Cap d'Higuer Hondarribi. Final de trajecte.
Cinc cèntims més

El 29 del 6 del 2016 li vaig escriure un correu al Jaume per demanar-li els contactes dels companys que varen realitzar la TPE l'any 2009. Ja que jo tenia la intenció de realitzar-la aquest 2017. Realitzant també les parts no innivades del Pirineu.


Doncs ara que sóc a casa volia donar-li les gràcies al Jaume per haver-me passat el contacte del Carles (he guanyat un amic).


I al Carles, ja que des del primer moment em va donar suport i ajuda en el que calgués, en la logística i durant la travessa. Passant-me informació i aconsellant-me itineraris. Penseu que la travessa l'he realitzat tot sol.
Vàrem triar uns itineraris pensant en què la realitzava una sola persona sense companyia.
Doncs això. Gràcies, moltes gràcies a tots.

Han estat 60 dies de gaudir del Pirineu i de la natura de la forma més apassionant i intensa possible. Hi ha hagut dies de tot. Evidentment. Però només dir que la TPE ha deixat una marca dins meu que no oblidaré mai.
He hagut de preparar moltes coses per logística. També he passat i han passat més coses. I moltes anècdotes però no volia fer un escrit massa llarg. 
Salut companyes i companys amants del Pirineu i la neu. Oscar


Al poble em van demanar que fes una xerrada per explica la travessa

7 de juny 2017

el vídeo dels dimecres... Botntinden (i un gadget)

Esquí de muntanya estiuenc a la segona glacera més gran de Noruega, i gadget que monitoritza track, velocitat, i més alhora que captura la imatge...

31 de maig 2017

el vídeo dels dimecres... balanç cegesqui

la "temporada" s'ha acabat o no s'ha acabat? el concepte "temporada" és vàlid en l'esquí de muntanya? en el nostre hemisferi, per aquestes dates, la neu cada cop és més lluny i més alta, però els esquiadors de muntanya estem de sort i quan la qualitat o la distància on és la neu no ens compensa prou, ja acostumen a faltar menys dies per tornar-la a gaudir que dies fa que esquiem... Vaja, que l'hivern ja és més a prop que ahir!

Bon moment, doncs, per fer balanç a cegesqui: des del passat més de novembre s'han publicat 114 entrades al bloc:
  • 27 vídeos dels dimecres
  • 76 piulades de cims i travesses a Pirineus, Alps i muntanyes més llunyanes.
  • 11 posts de formació, opinó o altres
Les estadístiques de Google, diuen que les visites ("nombre de pàgines visualitzades" de cegesqui) han augmentat al 2017: entre 22.000 i 30.000 visites mensuals, mentre que en anys anteriors no es superàven les 16.000:

En quant al públic, el 72% és de la península i el 28% de fora (un 11% d'EEUU, un 10% de França i % menors d'Alemanya, Rússia, Xina, Andorra, Noruega o Regne Unit):

Els "videos dels dimecres", curiosament, generen el triple de visites al bloc que les piulades. En canvi tenen poca interacció amb només 2,2 comentaris de mitja (5,5 a les piulades).

25 cegesquiadors/es han estat actius al bloc i són els autors de les 76 piulades:
  • 9 cegesquiadors/es amb 1 piulada (el 11,8% de les piulades)
  • 9 amb 2 o 3 piulades (el 26,3% de les piulades)
  • 3 amb 4 o 5 piulades (el 18,4% de les piulades)
  • 4 amb 6 o més piulades (el 43,4% de les piulades)
A tots ells gràcies per fer possible cegesqui, no tant per la quantitat sinó pel "simple" fet de piular, cadascú a la seva manera compartint informació, fotos i vídeos, i sempre amb passió per l'esquí de muntanya i esperit cegesqui!

Com el nou vídeo de la Secció d'Esquí del Club Excursionista de Gràcia , que ja està publicat:


Bones traces!!!

30 de maig 2017

Aneto 3404 pel corredor Estasen de pujada i de baixada, 28 de maig de 2017


Flanqueig després del Portillon Superior
Inici equivalent al ritual d'en Jaume: bivac a Besurta, matinada, Portillon, gelera i a partir d'aquí canvio el guió de l'anterior piulada. Soc al coll de Corones i mentre poso esquís a la motxilla per baixar a l'altre banda del coll, veig un helicòpter de rescat que va directe cap a l'entrada del corredor Estasen, on sembla que hi ha hagut un accident. Hi ha gent a mig flanqueig entre el coll i el corredor esperant, em dirigeixo cap a ells mentre l'helicòpter fa viatges deixant rescatadors i recollint ferits. Em diuen que hi ha hagut un esllavissada de pedres al corredor i que hi ha tres ferits, esperem que es recuperin aviat. Una cordada de dos que diu que ja duen una hora esperant a veure si s'acaba el rescat, decideixen girar cua i anar cap al Coll de Corones per fer l'Aneto per la normal. Als pocs minuts d'arribar a on s'espera la gent, l'helicòpter recull els darrers rescatadors i torna la calma al circ de Corones.
Corredor Estasen, la branca esquerra queda mig amagada darrera l'esperó de roca que baixa del cim.
I ara que faig? Vinc un altre dia en que podria haver una altra esllavissada? O penso que si hi ha hagut un esllavissada fa una estona, no n'hi haurà un altre de seguida. Em decideixo per la segona opció i enfilo cap a la base de corredor, tot i ser l'últim en arribar, ningú em discuteix el voler anar el primer, trec el cap pel corredor i sembla en prou bon estat per pujar-hi. Enfilo la primera secció del corredor gas a fondo per minimitzar el temps d'exposició a la zona de possibles esllavissades. El primer terç del corredor té una cinglera de roca just a sobre i té tota la pinta de ser el lloc d'on han caigut les pedres. M'ho confirma el fet que quan el corredor gira a la dreta, just a l'alçada de la cinglera, la traça de pujada és perfectament marcada cosa que no passava sota la cinglera. Afluixo el ritme a partir d'ara.
Branca esquerra i branca dreta, Petit Black és la canal estreta del mig
Al darrer terç del corredor enfilo la branca dreta, obrint traça per neu a trams dura a trams crosta, mai l'havia pujada abans i així m'acosto a l'agulla Escudier (3115), punta secundaria de l'Aneto que tenia pendent, coses de ser col·leccionista de tresmils. Desgrimpo la branca dreta i pujo per la Petit Black, curta i estreta canal entre les dues branques de l'Estasen que mena a l'Agulla Daviu (3350). La resta de cordades que esperaven al flanqueig, pugen per la clàssica branca esquerra algunes i per la Petit Black d'altres.
Aneto des d'Agulla Escudier
Segueixo pujant cap a l'Aneto sense tenir molt clar per on baixaré, arribo al cim i no fa calor, fa una mica de vent fresc i fa sol però velat per núvols alts. El meu objectiu d'avui no és l'Aneto, és baixar el corredor esquiant!
Però no tinc clar que la neu s'acabi estovant. M'estic una hora i mitja al cim, mirant el paisatge, alimentant-me, saludant pirineistes, assabentant-me per whatsapp que el Kilian ha repetit l'Everest, arribo a tenir 3 mòbils a la butxaca d'un grup d'Igualada que volen moltes fotos i vaig preguntant a tothom que ve de l'Estasen, si la neu s'ha estovat i em van dient que no.

Pas de Mahoma embussat, puja gent per Barrancs, baixo a mirar si s'ha estovat la neu del corredor? Si no s'ha estovat hauré de tornar a pujar al cim. I finalment al cap d'una hora i mitja, arriba un grup de tres esquiadors que venen de l'Estasen i em diuen que està tova! És el moment! Agafo el trastos i baixo a peu cap a la sortida del corredor. Comprovo que la neu està prou tova, calço esquís, cordo botes, motxilla ben col·locada i enfilo corredor avall. Està al punt! Que bé!


Vaig encadenant girs, faig un parada per fer algunes fotos i entro a la zona que té la cinglera a sobre, intento baixar el més ràpid possible en aquest tram però mantenint el control, algunes pedres al tram estret dificulten una mica el pas, faig un últim gir just abans de les roques de la dreta orogràfica, allà on s'acaba el corredor, per no perdre alçada i flanquejar cap el coll de Corones, amb l'impuls dels darrers metres i remant una mica, faig tot el flanqueig. Se m'ha fet curt, jo volia esquiar més! Però ha estat molt bé i he gaudit molt del descens!


En aquesta ocasió s'ha complert allò de que a la tercera va la vençuda, aquest era el meu tercer intent de baixar l'Estasen, els altres dos cops les condicions no eren bones, neu dura en un intent, boira i horari en l'altre i vam haver de deixar-ho estar. Del primer intent hi ha piulada a http://cegesqui.blogspot.com/2013/05/aneto-3404m-per-lestasen-des-de-cabana.html

Remunto al coll de Corones i em trobo de nou el grup d'igualadines i igualadins, em diuen que estan esperant uns companys que han anat a l'Estasen i que no en saben res d'ells. Els pregunto: Anaven tres? L'últim anava de vermell? Respostes afirmatives! Els igualadins que pujaven m'han donat informació clau per mi i jo els hi dono als que els esperen, ni fet expressament! Tant d'esperar s'ha fet tard, objectiu aconseguit però esperant que s'estoves la neu del Estasen, s'ha estovat més del compte la que no és a l'Estasen. Que li farem, coses de l'esquí de pendent!

Bones traces!