30 d’abr. 2018

Pic d'Alba (3.107) , 1.360 m. desnivell, S3, dissabte 28 abril 2018

  Pendents de les previsions de la meteo desde varios díes avans, finalment van anunciar una finestra de bòn temps pel dissabte matí a la vessant nord del Pirineu. Triem una ascensió no molt llarga, per  ferli la pirula al mal temps. El pic d'Alba ofereix un desnivell per quedar prou satisfets, 1.360 m., en una ascensió més aviat directa.

 Aparquem al parking del Hospital de Benasc. No hi ha gaire moguda al nostre rededor, per no dir ninguna, devant la nostra extranyesa. Al final de tot això també tothom va sentir extranyesa envers nosaltres, pero ja os ho explicarem més endevant.

 Calcem els esquís allí vòra mateix a la pista. Al arribar al primer replà la abandonem i anem cap a la dreta, remuntant la vall pel seu cantó dret. Passats uns murs rocosos comencem a pujar pel bosc, a la dreta, fins arribar a un ampli plà. Desd'allí, en direcció sud, veiem una zòna sense bosc: es l'anomenat  segón tub de Paderna, que ara ha estat oportunament senyalitzat amb un pal bicolor, com així també a la part superior del tub, que ajude a troba'l en cas de boira. De moment el día está enboirat, pero tenim fé en els metereolegs i en la nostra bòna estrella.


 Després del tub, avancem per l'amplia vall més aviat pel seu costat dret, en direcció sud-est. Fortes ràfagues de vent ens acribillen llençantnos petits projectils de gel contra la cara. Cada vegada que ve una ràfaga d'aquestes no tenim mès remei que parar i resistir ajupits. Després també durant una estona els projectils venen del cel, d'un núvol que fa pensa per un moment que decididament s'enmarrone el temps. Pero més tard apareixen clarianes, mentres anem agafant alçada, deixant el coll de Paderna a l'esquerra i prenent més amunt una valleta que gira també cap a l'esquerra.







 Ja tenim la pirámide del del cim al devant i a la seva dreta una canal ampla per on anirem a situans sobre una lloma que baixe del pic. També veiem els primers humans en tot lo que portem d'itinerari, una parella que han vingut de la Renclusa i que opten per pujar per una canal algo més complicada que la nostra, i que es trobe més a l'esquerra. Al peu d'aquesta canal canviem esquís per grampons. Ara ja el día cada vegada está més bonic i ens permet gaudir de la visió d'esplèndids cims.




Al altra banda de la lloma fem un flanqueig i després hem de pujar una forta pendent per assolir el cim.





 A dalt encara ens castigue de quan en quan alguna ràfaga de vent que fa que tinguem qu'estar alerta a no pedre l'estabilitat. Pero estem supercontents.




 Retornem on haviem deixat els esquís i comencem el descens en mitg d'aquest marc incomparable, amb gran caracter alpí i agrestes parets com la de la Tuca Blanca de Paderna, que ens quede a l'esquerra. La neu primer la trobem algo encostrada, pero després pasará a ser neu primavera ben compactada que s'esquía fàcilment.



 Radere quede en pau la grandiositat del massís de les Maladetes sota la daurada llum de la tarde.






Esquiem el segón tub de Paderna, el més conegut, el més frequentat, i després, en llòc de baixar directament, seguim a l'esquerra una suau vall fins al seu final. Una vegada allí baixem una mica, perpendicularment a l'anterior vall, i luego, anant una mica cap a la dreta trobem un petit clar entre abres, per on ens introduim i trobem un altre tub que també val molt la pena i que suposem que es el anomenat primer tub de Paderna.

Arribem pletòrics al parking. Han estat 5 hòres de pujada, Incloses les parades, i 2 de baixada. Una vegada al alberg on farem nit avui i d'on em sortit aquest matí, el guarda se sorprén de que haiguem completat l'ascensió. Es veu que avui hem estat poquísims els que s'han animat a fer activitat i els que l'han completat, encar que nosaltres no ho veiam tan negre. Per cert, l'alberg ha estat el Albergue el Run, on ens han tractat i alimentat molt bé.

Les previsions metreològiques per diumenge son clarament dolentes, ja no creiem que puguem fer allò de la pirula al mal temps, i oplirem el día fen turisme i anant a vere allò que no en tenim habitualment ocasió, així que vistem el bonic poble de Serraduy i la catedral romànica de Roda d'Isábena, on coincidim amb un altre company del cegesquí qu'está fent lo mateix.

Companys, que acabeu de passar un bòn pont i a aprofitar les esquiades de primavera.

Hi vam ser Jordi I. i Rosa S.

25 d’abr. 2018

el vídeo dels dimecres, post nº 2000 de cegesqui: 1-2-3-4...

Divendres vespre pujàvem al Pirineu amb els Ramones al 'Cel obert'... i segurament la cantarella i energia encomanada de l'1-2-3-4 va ser clau en l'èxit de la sortida. Aquí el videoresum, pugeu el volum!


i aquesta és l'entrada nº2000 de cegesquí: piulades, vídeos, propostes,... molt esquí de muntanya! gràcies i felicitats a tots i totes!!!

Bones traces!!!

24 d’abr. 2018

Pic de Russell (intent)

Sortida de cicle 21-22 d'abril del 2018

La manca de places al nou refugi del Cap de Llauset no ens desanima i plantajem la sortida amb pernoctació a la cabana d'Anglos.
Punt de trobada: divendres al refugi de Conangles on sopem i dormim.
Dissabte anem en cotxe fins a l'embassament de Senet a 1.450m. i a les 8h. sortim ben carregats. Una hora més tard a 1.750 m. podem posar-nos els esquís.

Seguim remuntant la bonica vall de Riueno i  cap a les 11h. arribem a la cabana d'Anglos a 2.240 m. que està força deixada i plena de neu i gel que hem de treure amb pales i piolets.

Per completar el dia pugem als cims del cap de Riueno (2.596 m.) i al Cim dels Bous (2.607 m.) A les 17 h. sopem i a les 19.30 h dormim plàcidament.
Diumenge ens llevem d'hora, esmorzem i a les 6 comencem a progresar cap al coll d'Estanyets, estany del Cap de Llauset, coll d'estany Negre...

Neu molt dura, i més dificultats de les previstes  (fins a 10 transicions amb trams de grampons  i piolet) ens devoren l'horari i decidim abortar l'objectiu.
Provablement la ruta que hem seguit (resenya de Modesto al Barravés) no és la més adequada. Caldria haver anet pels colls de Vallibierna i el dels Isards.



Per no tornar amb les mans buides, pugem al cim de l'Estany Negre de 2.785m.

La tornada ens ofereix un bons descensos i tot i que que la neu pasta no ens deixa disfrutar prou, tornem contents i sencers.

Carles S, Eli C, Josep B, Toni C i Cesc D.

23 d’abr. 2018

Creu de Colomèrs 2895m i Crestes Barrades 2970m

Finals d'abril i un paquet de neu esperant-nos al voltant de la Punta Alta. Hem fet un itinerari circular, pels solitari coll de Colieto, amb la vista posada a la vall de Sarradé i descens de tota la vall de Comalesbienes.


Pic de la Creu de Colomèrs 2895m PD+/S3 +1300 -700m

Sortim a les 6h de la presa de Cavallers amb els esquís a l'esquena, el flanqueig del pantà sempre és incòmode... Al Planell de Riumalo ja ens podem calçar els esquís. Després de passar pel refugi Ventosa i Calvell i saludar els guardes, anem cap al cim de la Creu de Colomèrs.

Seguim l'itinerari del Port de Colomèrs fins els estanys de Colieto, des de l'estany inferior 2350m es veu la valleta que mena directa a la cresta de la Creu de Colomèrs, la deixem per al descens, continuem fins a l'estany Tort de Colieto i pugem per l'ampla carena direcció sud-est fins arribar a la coma per sota del cim. Apurem les darreres pales i fem a peu el darrer tram fins a la cresta. El tram final, encara que només té un pas aeri, és delicat PD+.

El descens el fem directament per la coma fins a l'estany de baix de Colieto i seguint la vall fins el refugi Ventosa i Calvell.



Pic de les Crestes Barrades pel port de Colieto 2970m +850m -1300m PD/S3

Des de l'estany Gran de Colieto seguim l'itinerari per pujar fins a l'Estany Gelat de Colieto, algun tram curt dret que segons l'estat de la neu obligarà a posar ganivetes. Des de l'estany Gelat seguim direcció per anar a buscar el coll de Colieto 2807m, bretxa molt marcada entre les crestes Barrades i el pic de Contraig. Segons l'estat de la neu es pot arribar amb els esquís als peus fins el coll, nosaltres fem el darrer tram a peu, per saltar a la vall de Sarradé uns 20m i remuntar cap a l'oest les amples pales (dretes a l'inici) fins el cim de les Crestes Barrades amb els esquís als peus.

El descens cap a l'estany Gelat de Comalesbienes es pot fer amb esquís el primer tram és força dret, com que la neu encara està un xic dura baixem els primers 30m a peu. Descens fantàstic amb neu primavera fins als estanys de Comalesbienes. El tram del barranc de Comalesbienes el fem amb la neu força transformada i pesant. Arribem esquiant fins a la cota 1850m





I al refugi ens hem trobat amb amics i col.legues de traces d'arreu, dels que llegim piulades amb enveja sana i amb els que la fem petar, bevem i dinem plegats, d'allò que sembla carrincló però que per a molts continua vigent: la germanor de la muntanya.

... i la vídeopiulada:


Hi hem estat: Anna M, Carmela F, Jaume J, Jordi L, Manel C i Ricard M

Bones i solellades traces !!

16 d’abr. 2018

Tuc de Lluçà 2778 m (que havia de ser Posets) - 14 i 15 d’abril

Un cop més aquesta temporada, la sortida de cicle no s’acaba fent on estava previst. L’alt risc d’allaus al Pirineu Aragonés i les recomanacions del guarda del refugi ens desaconsellen anar al Posets.
El mateix divendres encara no tenim clara la sortida mentre seguim meteo i esperem la publicació de BPAs. Finalment el més baix nivell de risc a la Vall d’Aran i saber que el refugi de Colomers és obert ens acaben de decidir.


Dissabte 14 d’Abril: Parking Aiguamòg - Refugi Colomers
+650, S2

Després d’aproximadament 1 km de neu discontínua calcem esquís.

La neu està molt humida i força pesada. A poc que pugem veiem que n’hi ha i molta.


Al refugi ens espera un bo i copiós sopar i el privilegi de compartir-lo només amb 7 esquiadors més.
A darrera hora el sol treu el cap en les darreres muntanyes que veiem per la finestra. És el presagi del dia que ens espera demà.

Acabem fent una mica de tertúlia parlant del ioga iyengar i de la teoria de la Rosa sobre els homes que es dutxen en aigua freda ... i a dormir.


Diumenge 15 d’Abril: Refugi Colomers – Tuc de Lluçà – Parking Aiguamòg 
+700, -1360  17kms S2-S3

Tot i que l’esmorzar no està a l’alçada del sopar d’ahir, res ens fa dubtar que avui serà un gran dia d’esquí.
Sortim del refugi en direcció Oest, deixant a la nostra esquerra el llac Major de Colomers. Ens dirigim cap a la vall que porta al Port de Caldes. A cota 2.300 ens decantem cap a l’esquerra (deixem la ruta al Port de Caldes a la dreta) i anem guanyant alçada direcció Sud fins l’última pala que ens porta al cim.

En poc més de dues hores som dalt (quasi se’ns ha fet curt) amb unes vistes impressionants.

En la primera pala la neu és crosta i no es deixa fer massa bé però quan baixem una mica – i ha tocat més el sol – trobem neu primavera que ens permet esquiar força bé.

Sens dubte, un dels dies més radiants d’aquesta temporada!!!

Ben tornada Àngels!
Gràcies Rosa per totes les gestions!

Hi vam anar: Mar S., Alex M., Àngels S., Carles P, Jordi I, Rosa S. i Núria P
Fotos: Carles i Núria

10 d’abr. 2018

Somiedo Express: tren cegesqui a La Cueta, 7 i 8/04/2018

Esquí de muntanya al Parc Natural de Babia y Luna

Diumenge, 8 de la tarda… hem fet un berenar-sopar: caldo de cocido, carn d’olla, lacon, croquetes, ous, formatges, tot amarat amb vi del Bierzo… i mentre esperem el taxi que ens baixarà a l’estació de tren de Ponferrada fem ‘sobretaula’ amb l’Estrella, la mestressa de l’Hostal Picos Blancos i la seva família: parlem del poble, del carbó, dels muntanyencs, de la condició humana, dels dos gossos escapats i ben tornats, de la neu, de les muntanyes, de la vida… Arriba el taxi! Ens acompanyen tots a fora per acomiadar-nos: es nota que és un comiat sentit, jo el sento: corro a fer el darrer glop d’aigua fresca a la font, miro les muntanyes, agafo aire… ‘Chao’, adéu! Sabem que hi tornarem.

I viure intensament és això. I l’esquí de muntanya com l’entenem alguns, molt i molt més que un esport, també és això.
en groc l'excursió de dissabte, i en verd la de diumenge
La Cueta de Babia (1442m) és el poble més alt de la província de Lleó, quasi deshabitat. És a la Cordillera Cantàbrica, sota el port de Somiedo, terra de pastures, de llops, d’ossos, i un petit paradís per a l’esquí de muntanya: cap a l’oest itineraris al Port de Somiedo, cap el nord en direcció a Astúries es bifurquen tres valls essent la més oriental la que ressegueix el Rio Sil, i més a l’est cims més drets i més possibilitats de travessa. La carretera que hi mena estreta i sovint bloquejada per la neu, i el fort risc d’allaus ens va fer desistir d’anar-hi al febrer: aquest any hi ha molta neu i hem pogut posar esquís al mateix poble els dos dies.

La combinació de tren nocturn (cabines amb lliteres i bany) fins a Ponferrada + taxi (1h30’) permet fer dos dies complerts d’activitat sortint divendres vespre i estan de tornada a BCN dilluns abans de les 9 del matí, descansats.

Doncs pugem al tren!

Resum de l’activitat:

Divendres 6 d’abril, 20:20 del vespre tren BCN-Sants (nit a tren amb lliteres)

Dissabte 7: Ponferrada 6:42 del matí. Taxi, amb parada per esmorzar ‘tostada lancianiega’ a Villablino i arribada a La Cueta a les 9 del matí.
‘Cap a les fonts del Sil: Picus de la Mortera 2024m, 2021m i 2009m, Cuetalbo 2079m i Peña Orniz 2194m’
+/-1250m; PD-, S2-S3, *** per la distancia, 19km; 6-8h
Picus de la Mortera
Remuntem la vall del riu Sil, deixant el riu a la dreta primer i creuant pel pont de Bustusil després per entrar a un tram una mica engorjat que fem a peu fins a les pastures de Cebolledo on tornem a calçar esquís. Agafem alçada tombant progressivament a l’est fins el Coll de las Morteras 1873.

Molts cims a l’abast i encara no sabem quin és el Cuetalbo. Buscant-lo pugem en direcció nord als Picus de la Mortera, inclòs el més alt de 2024m, i encadenem tres cimets estètics i tres curtes però molt bones baixades.




De nou al Coll de las Morteras, ja tenim ubicat al Cuetalbo i ens hi enfilem fàcilment
.


Un altre canvi de pells i bona baixada fins el Coll Orniz i sols ens queda remuntar els casi 200m de cara sud de l’estètica Peña Orniz, primer amb esquís i el darrer tram més dret a peu.
descens del Cuetalbo, piràmide de la Peña Orniz davant
pala de la Peña Orniz, Cuetalbo darrera a la dreta
El dia ha anat guanyant en estabilitat en paral·lel al nostre gaudi i la gana que anem fent.

La Cueta ens espera desfent el camí de tornada amb llum de tarda màgica i sols a la muntanya amb els isards que veiem a tort i a dret.

El vespre a l'hostal també memorable amb bon berenar i millor sopar: caldereta de corder, costelles, ous, filet, bon vi i postres casolans… i alguns brevatges més.

Diumenge 8: Penachana 2068m, Piniecha Blanca 1783m i La Llana 1928m 
+/-1100, 14km; F, S2-S3,**; 5-6h
així es veia el dissabte el Penachana (centre de la imatge) des d'un dels Picus de la Mortera
El dia serà una mica més variable que l’anterior però acaba fent net… Ens dirigim per la vall central en direcció nord cap a la Penachana.

Recorrem la “pradera de las espinas”, sense rastre de cap punxa amb tanta neu, i amb els estimballs de roca de la Penachana davant nostre tota l’estona. Els gossos de caça de l’Emilio porten dos dies de gresca sense tornar a casa i tenim la sort de veure’ls i avisar d’on són, salvats, haha! Quan som a sota la Penachana girem a l’est cap al Collado de las Cruces. Busquem un lloc a recer del vent per fer temps que s’aturi la nevada i passi la boira… i quan comencem a tenir el cul fred ens hi posem de nou, track en mà pel llom sud-est que porta al cim.

El passat més de juny feia aquest mateix camí a peu amb en Bernat i la Joana, sense neu però amb l’al·licient d’anar trobant fòssils… n’estava ple! Al cim comença a obrir-se però no prou per baixar amb seguretat per la canal, així que desfem el camí de pujada.

La Llana i Picos Blancos al juny de 2017 i a l'abril de 2018...

A la cota 1650m tornem a posar pells i fem una curta pujada fins a la Piniecha Blanca 1783m. El cim és modest però ens obre els ulls cap a Somiedo i moltes possibilitats per a una altra escapada.

El descens ja és en neu més humida però veient que la pujada a la Llana i Picos Blancos té pas ens hi enfilem amb el premi de que el sol guanya definitivament a les bromes...


Descens memorable amb sol de tarda i cap al sud fins a La Cueta, i ja sabem que és quedar en Babia!

Per la tarda ens recull un taxi a les 8 del vespre, tren a Ponferrada a les 22:22 de la nit i arribada a BCN Sants dilluns a les 8:49 del matí.

Agrair a l’Estrella i la seva família l’hospitalitat, i Ricard, Pep i Marta: gràcies per deixar-vos enredar!

Bones traces!!!