Els secrets de la Torreta de l'Orri

Semi travessa entre la carretera de Port Ainé, la Torreta de l'Orri i Montenartró +900m -1100m F/S3 i contorsionisme.

Feia temps que li teníem ganes, un descens des de la Torreta de l'Orri fins al poble de Montenartró i les condicions d'aquesta temporada ho han permès.

Hem arrencat al revolt de la carretera de Rialp a Port Ainé a la cota 1600m. Bosc amunt, es tracta de traçar un itinerari que va progressant pel bosc i travessant les pistes forestals que comuniquen amb Sant Joan de l'Erm. Com a referència tindrem al nord el Bony de la Socarrada.

Un plaer passejar en silenci pel bosc curull de neu, obrint traça i sense vent...

Passada la planura del bony de la Socarrada (no sabem perquè li diuen bony...) ja divisem la Torreta de l'Orri, els pisteros que van cap a una merescuda baixada després dels 40min de cua a la cadira... i uns grupets de raquetàires que retornen cap al refugi de Comes de Rubió. 

La quantitat de neu és excepcional i la vall de Rubió sembla un merengue.

El descens el fem per pista fins a la confluència amb la coma del Forn, d'allà ens anem desplaçant per dins del bosc amb força pendent cap a l'est fins arribar a un tram de bosc molt apetitós i amb neu pols. Baixem fins a les pistes 2060m i remuntem un tram curt per la pista forestal, uns 100m de desnivell.

Ja som a la vertical de Montenartró, ens llencem per un bosc molt dret i amb bona neu. Des d'aquest punt fins el darrer tram cal buscar el millor itinerari per dins del bosc creuant fins a 5 pistes forestals.

A la darrera pista 1500m ja la seguim fins el poble, amb el petit (gran) inconvenient que han caigut molts arbres que barren el pas, cada 50-60m i això ens obliga a fer contorsionisme i buscar passos alternatius perdent força estona.

El darrer tram ja arribem al poble amb els esquís als peus sense més inconvenient.

Ruta molt recomanable !!

Hi hem estat el Koki G i Ricard M

Bones traces pels boscos nevats !! 

 

Amarats d’hivern al Moixeró

Volta circular des de Bor, pujant pels Empedrats i descens per la Cogulera

Aprofitem que som a la Cerdanya i que podem allargar l’estada fins dilluns per seguir gaudint de les neus properes a cota baixa. 

Sant Marcel de Bor

Pedra

Tal com estava previst, durant la nit neva: uns 10 cm ben bons a Bor, i encara més, més amunt. Amb l’excusa que no ha passat la llevaneus, decidim sortir de casa mateix. Ens hem llevat d’hora, però mandregem fins que acaba de nevar; una estona de llum que després ens faltarà al final del dia… 

Al Moixeró ja hi vam pujar el 15 de març passat, però avui, per saciar l’esperit de descoberta del Pep, ens fiquem pels Empedrats de Bor, un racó que ja és bonic a l’estiu i que, amb neu, sembla la porta d’entrada a un Shangri-La. I potser ho és. 

Ja hem calçat els esquís als prats de sobre el poble, una mica més amunt de l’ermita de Sant Marcel. Superats els Empedrats, el gruix de neu fa goig: bona base i capes de neu pols dels darrers dies. 

Aviat deixem el sender i seguim un camí que porta als Plans. Hi ha prou neu per entrar al bosc i escurçar les llaçades. 

A partir del Cap del Ras ve la part més feixuga del recorregut: cal seguir la pista planera fins al coll de la Trapa on, sorpresa inesperada, retrobem un bell amic i la seva parella que pugen des de Riu… quines idees tenim, la gent! 

El bosc és bucòlic, amb els arbres colgats de neu, i això fa que obrir traça sigui menys feixuc. Un darrer tram, un xic exposat, abans del clot dels Amorriadors, des d’on ja veiem el Moixeró, que ataquem d’oest a est. 

Pedraforca des del Moixeró

Pel descens retornem a la Trapa, amb uns primers 100 metres encrostats, i després bona neu en tota la baixada, de pendent suau. De fet, el tram que més gaudim és entre 1.700 m i 1.400 m, resseguint un sender ample i força esquiable. 

Finalment, descalcem uns 100 metres per tornar a posar esquís —i frontal— a la pista que baixa de la Cogulera cap a Bor. Un gran dia a la muntanya! 

Per cert que hem sortit a la tele!!! Primer a TV3 amb en Molina, i després a l'episodi 43 del programa 'Aquí la Terra" (podeu anar al minut 19:37 aquí)

Moixeró 2.090m; +/- 1.060m, 22km; F, S2, **; moltes hores obrint traça

Bones traces!!! ❄️⛷️ 

Pep i Jaume

Retrobament amb la neu perduda

Cap del Pont 2.101m des d’Urús pel Coll de Jou 24/01/2026

Aquest hivern està sent memorable al Pirineu Oriental, potser un hivern com els d’abans!

El vespre anterior preparem la sortida a la vora del foc, sabent que el dia no promet gaire, amb una nevada anunciada fins a migdia. La realitat, però, ha estat més intensa i duradora del previst. 

L’itinerari triat ja era pensat per a dies com aquests: a resguard del bosc en gairebé tot el recorregut i amb l’avantatge de poder calçar esquís a totes les cotes. Visitem l’ermita de Sant Grau abans d’aparcar al cementiri. Tot és ben blanc. 

Enfilem la pista que porta al collet de Jovell, des d’on un sender —sovint més ample que un camí— s’endinsa a la vall, de nord a sud, cap al Coll de Jou. 

A partir de la Font Llebrera, el tou de neu és espectacular, com també ho és la nevada, que s’intensifica. El sender es redreça una mica a la part final, i ja ens va bé que en aquest tram s’allunyi del barranc i eviti els trams més oberts.

Arribem al coll sense problemes i seguim el sender que, cap a l’oest, ens portaria a les Penyes Altes. Volíem allargar-nos fins a les Soquetes (2.200 m) per explorar possibles descensos, però la tempesta de neu continua forta i, mapa en mà, triem un cim a priori més modest: el Cap del Pont (2.101 m), que acabarà sent molt més gratificant del que semblava. 

Cal deixar el sender i perdre uns metres per tornar a remuntar fins al contrafort nord del cim, en un darrer tram d’uns 20 metres que cal grimpar, en un ambient de gesta alpina donades les circumstàncies. 

Pel descens, les traces de pujada ja han desaparegut sota la neu nova. Les intuïm més que no pas les veiem, i encadenem un descens tipus slalom-gimcana, això sí, sobre una neu simplement de somni.

Cap del Pont 2.101m des d'Urús; +/-850m, 16km; PD, **, S2; 5-6h

Bones traces!

Pep i Jaume

Cap al Finestrelles - 31/12/2025

Un tomb pel la vall d'Eina

Aquests dies a la Cerdanya hi ha neu per tot arreu, però potser avui és quan més n'he vist.

El dia és radiant i fred, i el meu horari és acotat… així que ja surto sabent que hauré de girar cua abans del cim. 

Però és una excursió que m’atrau i que he repetit unes quantes vegades. L’objectiu: traçar i esquiar la neu pols que conserva aquesta vall tan ben orientada i amb tantes possibilitats. 

Han sortit 700 m de desnivell i 14 km.

Bones traces!!!

Jaume

Pic de Castanesa (2861m)

29 DE desembre 2025. Pic de castanesa(2861m)

16 km +1100 m. Fácil+ S2/S3

Aprofitem la neu caiguda -i força també a Cerler- per fer un pic conegut a la Ribagorça.  

Deixem el cotxe al Pk de l'Ampriu, no veiem el pk que hi ha 1km abans i afegim una mica més de desnivell i distància a la sortida.

Fem el flanqueig en baixada però amb pells fins trobar la pista que surt horizontal pel bosc (Ubago de Ardonés) fins arribar abans del pont sobre el barranc del Ubago (cota 2.010m).

Remuntem el bosc en diagonal amb pendent forta fins arribar a un flanqueig que avui es més fàcil per la neu abundant.

Des d'allà i fins al cim anem remuntant amb suaus pendents i amb el sol  present ja de forma constant.

Arribem al cim del Pic de Castanesa. Fem un mos i baixem pel mateix camí de pujada però una mica a la nostra dreta per aprofitar la millor neu. A la solana neu pols compactada i més abaix al bosc la neu pols seca. Fantàstica!

Tornem a la pista i retornem fins el punt on posem pells de nou per remontar els 50m de desnivell fins al Pk. 

Hem estat Nuria Puig i Carles

Bones traces pel 2026!!!

Avui molt a prop nostre tres companys esquiadors de muntanya perdien la vida en un fatal allau a Panticosa.. Els nostres pensaments i condol per les families i amics de Jorge Garcia Dihinx, Natalia Román i  Eneko Arrastua. DEP 

Pic de l’Estany Mort 2.746m - 18/04/2025

7,5 km +850 m. Fácil+ S2/S3

Escapada express a Andorra. La idea era aprofitar divendres i dissabte, però dissabte plou tot el dia i només sortim divendres..

 

Escollim un cim inèdit per nosaltres i que es va piular en la sortida https://cegesqui.blogspot.com/2025/04/trobada-de-cegequidorses-andorra-el-4-5.html

 

Anem en cotxe per la vall de Ransol fins el final de la carretera asfaltada. Dubtem perque no hi ha neu, però veiem uns nois que també pujen per la mateixa vall i ens diuen que desseguida e spot foquejar.. Així és en poc més de 5min já trobem neu continua fins el cim.

Pugem per la esquerra flanquejant pel Riu de la Coma. Després d’uns 20min la vall s’obre i es tanca per un circ de muntanyes. Cap a l’esquerra es veuen traces on alguns s’enfilen en direcció de la Collada de Meners i el Pic de Serrera. Nosaltres girem a la dreta per la Coma de Ransol deixant més amunt a la dreta el Bony de la Pala de Jan fins un collet o es veuen els pics a l’Est del nostre objectiu (Pic del Mil Menut, Pic de la Pala de Jan i Pic de Ransol)-

 

Nosaltres girem a la esquerra per una pala llarga que es va redressant i anem pujant amb ziga-zagues i que arriba al Pic de l’Estany Mort.

 

El vent adalt es moderat, tot i que el dia es radiant. Anem per feina i baixem 1er per una neu una mica pesada però molt abundant i poc a poc més primavera a trams disfrutona.

 

Arribem al cotxe ben satisfets!

 

Ens allotjem a Soldeu on els preus dels llocs (bars, restaurants, supers..) els trobem molt alts.. Millor anar a Canillo, on trobem opcions mes “raonables”

 

Hem estat Oriol S, Sancho, Manel i Carles

Bones traces de primavera!

Tossal de Paiasso 2772m (Pic de Filià)

Hem intentat saber l'origen del topònim de Tossal de Paiasso sense resultat. Si algú pot posar llum a la foscor li agrairem...

Tossal de Paiasso, muntanya que separa les aigües que acabaran al Manyanet dels barrancs que van als rius de Filià i de Riqüerna (afluents del Flamicell).

La vall de Manyanet està situada entre la Vall d’Erta a l’oest, la Vall de Boí al nord i de la Vall Fosca a l’est. Un racó bonic de visitar tant a l'hivern com a l'estiu.

La proposta dels #8cims i la nevada recentment caiguda ens porten a fer aquesta sortida que ha resultat ser solitària, distreta i divertida.

A primera hora el vent i uns quants núvols encara fan la guitza en altitud, així que fem temps, la previsió és que el vent anirà mancant a mesura que passi el dia.

Agafem el remuntador de les pistes de Boí (12,5€) per baixar al coll de Llevata 2435m i ens llencem cap a l'oest a la vall de Manyanet. Arribem a la cota 2000m on la neu no és contínua.

Posem pells i remuntem vall amunt seguint el riu pel marge dret, no és factible creuar al marge esquerre que està més innivat. La manca de neu fa que haguem de buscar el pas per saltar les rieres que anem trobant, el que alenteix molt la marxa. Fins a la cota 2200m no aconseguim saltar a l'altra llera i ja sense més remuntem la vall fins a la cota 2400m.

Situats sota el Tossal de Rus anem girant cap a l'est-sud est per les amples pales que menen a la carena del cim. Un cop a la carena a 2600m ja es nota més el vent i fem el darrer tram amb fortes ràfegues de vent que ens obliguen a parar la marxa. Fem cim i destinem el temps just per treure pells i tornar per on hem vingut.

El descens és variat, un primer tram amb neu dura, un segon tram amb neu fonda i un tercer tram amb neu primavera per tots tres molt conduïbles. 

Tornats a la cota 2200 fem una aturada per menjar i prendre el sol (massa...) decidim que no baixem a la cota 2000m per emprendre la vall de retorn i tampoc seguim cap a l'oest per anar a buscar el coll de Roies. Iniciem un llarg flanqueig que ens obliga a buscar el pas per saltar els rierols, amb trams amb els esquís a les mans, tot plegat fàcil però entretingut. 

Arribem a la vall sota el pas de Llevata a 2250m, només cal remuntar la vall i llençar-nos per les pistes fins a l'aparcament. Arribem a les 18,30h, el dia allarga, fa bo, etc

Hi hem estat la Núria P i el Ricard M