18 de febr. 2020

Pic de la Coma del Forn (2685m) i Pic de Montarenyo (2616m) 15-16/02/2020

15/02/2020 Pic de la Coma del Forn(2685m) 

+/-960m; F, *, S2

Clàssic itinerari des de La Pleta del Prat, que permet sortir amb esquís als peus remontant pel costat de les pistes fins la Pleta de Gavàs, on girem a Oest pel costat dret del torrent fins l’Estany de Mascarida, i girem a Nord per anar encarant els lloms fins arribar al Pic de la Coma del Forn. La baixada, pel mateix itinerari, amb neu primavera de dalt a baix per la orientació Sud-Est ens fa disfrutar d’un esquí fácil i ràpid.



Dia de sol, poc vent i temperatures gairabé de primavera.

16/02/2020 Pic de Montarenyo (2616m) 

+850 -1250, F+, **, S2-S3


Agafem un taxi 4*4 per pujar per la pista que surt de Quanca fins la Font de la Costa i no haver de portejar esquis 4,5km i 400m de D+. Des de la Font de la Costa en 5min ja calcem esquís.





Arribem a l'Estany Xic i del Port que tot i coberts de glaç presenten un panorama més d’Abril que de Febrer. Creuem el pas entre els 2 estanys a peu i remontem per la banda esquerra del Estany del Port fins trobar la canaleta que remonta en fort pendent, però amb neu estable que fem amb ganivetes, fins l’Estanyet de Montarenyo.


Allà fem un mos i girem a Nord pujant pels lloms de la dreta del cim. A l’arribar a la carena del cim un vent moderat ens acompanya fins al cim.


La baixada la fem seguint l’itineari de pujada, amb neu primavera igual que el dia d’ahir, que la gaudim de ple. La orientació és la bona per les condicions actuals de neu. Cap a França es veu fins i tot menys neu que a la banda Sud catalana.
Dinem al costat de l’Estany del Port enmig de la solitud i l'entorn colpidor

#8cims i bonés traces
Nuria i Carles

17 de febr. 2020

Curs de descens en neus no tractades


Aquest cap de setmana s'ha dut a terme una nova edició del curs de descens en neus no tractades a Port Ainé amb l'Escola d'Esquí del Pallars, organitzat per la secció d'esquí de muntanya del Club Excursionista de Gracia.

Tot ha començat amb un primer triatge per valorar el nivell d'esquí dels participants, alguns semblava que els hi anava la vida, es palpava el nerviosisme. Malgrat alguna frustrant caiguda quan ho estaven donant tot, sembla que tothom ha quedat prou satisfet en el grup assignat.

L'objectiu era millorar la tècnica de descens, els recursos tècnics, entre altres el viratge fonamental, viratge paral·lel, control, estabilitat, flexió, coordinació, derrapatge, salt de cues, etc... però pels comentaris sembla que hem fet un pas més enllà, i hem aprés tècniques molt innovadores:

A banda de repassar "la caseta però per girar", també conegut com a "cunya", i altres tècniques bàsiques, segons els cursetistes, els nostres professors han insistit en el fet que "la cunya de la muerte no val per frenar, només per trencar-se els malucs". Ho sento molt, ho haureu de superar...


També s'ha insistit en la postura de tronc i maluc, fent el "sandwich o entrepà amb els bastons, per fer l'avió", mantenir la perpendicularitat del cos amb esquís, tot i que quan trobes la posició no trobes el moment o a l'inversa, quan trobes el moment no trobes la posició, que ve a ser el principi d'incertesa de Heisenberg. Adjuntem la fórmula i croquis: "S" és snow, "E" és esquiador. Molt senzill, quan van perpendiculars és 0, sinó la lies...



"La guirnalda" - això no és seriós- o girar sense girar clavant sempre el mateix pal. Com l'escala que vas baixant clavant sempre el bastó oposat al lògic... un gir interruptus...

El tip tap o "chip chap" depenent de l'estat de la neu, o pre-salt de cues, acostant un esquí a altre en paral·lel, per utilitzar en neu costra, o altra merda de neu. Ara bé, personalment no confiaria massa: "baixa tu primer, que jo miro com et va..."

El curs ha estat tan profitós, que es farà necessari més de vàries sortides - alguns menys - per a recuperar els meus vicis de sempre, amb els que em sento tant a gust en situacions compromeses, i que tant patiment, i tant esforç m'ha costat adquirir, després d'arrossegar-me per tota mena de neus penoses... costra, podrida, transformada, ventada, etc...

Això és un petit resum de què ha estat, en clau d'humor i bon rotllo. Gràcies als profes per la seva paciència en ensenyar-nos algunes tècniques, que en situacions compromeses i en el meu cas, NI DE CONYA penso utilitzar... Escaleta!!
Gràcies a tots per compartit un bon cap de setmana. Potser aviat ens retrobarem per compartir tot el que hem aprés, junt amb els nostres vicis adquirits de sempre, en neus penoses.

Gràcies Elena per organitzar-ho tan bé, espero que no hi hagi cap reclamació ni dels profes instructors, ni de l'hoteletc...

Hem estat: 
Elisabet C., Pep Lluís M., Cristina M., Ester C., Imanol E., Pili V., Marina G., Jordi Andreu P., Janine S., Rosa S., Mikel A., Joan Pau H. Judit V., Natàlia A., Mireia R., Sancho M.,  del Mar B., Laia Mercadé, Laia Montero, Oriol S., Leticia P., Juanma A., Olga T., Raquel N. i Manel C.

16 de febr. 2020

Pica d'Estats 3143 m des de L'Artiga





























Divendres sopem i dormim a Auzat, on ens tracten molt bé. L'endemà deixem el cotxe a L'Artiga....ens sorprèn veure més cotxes que han vingut a fer el mateix :)





Carreguem motxillota i esquís....i cap amunt! Fa un dia fantàstic i ja són dos quarts de nou. Posem esquís a cota 1800 aproximadament i pugem amb ganivetes fins al refugi, on deixem sac i menjar. El flanqueig que cal fer per arribar sobre de l'estany d'Estats fa una mica d'impressió, acabem posant grampons per més seguretat, perquè està força dur-gelat. Continuem cap a l'estany de Montcalm fent la ruta habitual, ara ja amb esquís. Ens creuem amb unes quantes persones a peu i d'altres amb esquís que han matinat més....i comenten que han trobat la neu encara poc transformada per baixar. Els últims metres costen una mica més, deixem esquís al coll i assolim el cim de la Pica a les quatre tocades.....felicitaaaaat!!!! En teníem moltes ganes! Fa un dia magnífic, només una mica de vent....però quines vistes!!! Ens fixem en la canal de Riufred......que algun dia potseeeer.....avui no toca!
Baixem ràpid cap avall, el sol ja va marxant i nosaltres ja pensem en la sopeta que farem! La part lliure del refugi de l'estany de Pinet està moooolt bé, mantes i llum....i aquest cop deu persones i un gos.....bup bup.....no ase falta desir nada más....

Avui el matí ens hem llevat amb la tranquil·litat de ja haver fet la feina (no com els nostres companys de llitera). Esquís i avall....la neu dureta però no ha gelat pas com la nit anterior). A partir de 1800 caminem trepitjant fullarca dins la immensa fageda que porta a L'Artiga.
Fent aquests horaris de diumenge....hem evitat la caravana!!!! ueeee....
Fins una altra :)

Oriol i Berta

Dades tècniques:
Dissabte +2000m/-900m
Diumenge -1100m
S3, PD
Cota de neu contínua 1800m. Neu dura i poc transformada en general.

Pic de Comamitjana 2735m

Ataquem el cim del Comamitjana, del repte #8cims de cegesquí. Tot i ser un recorregut complexe les condicions de la neu l'han fet fàcil de portar.  Tanmateix potser el que més hem valorat és la calma i silenci de la vall en contrast amb Vallter.



Pic de Comamitjana 2727 (2732m segons IGN 2250ET): PD/S3 +1500m 15km ***

Encara no són les 9h del matí i Vallter ja està ple de gent, així que aparquem a cota 2000m. Pugem pel costat de les pistes mantenint-nos fora fins a la cafeteria de la cota màxima 2500m, d'allà pugem cap al coll d'Esquena d'Ase 2674m i amb les pells posades ens deixem caure en diagonal cap als plans sota el coll de Bacivers, remuntem el coll sense dificultats 2790m.


Pujant al Coll d'Esquena d'Ase
Descens vall de Comamitjana

El descens cap a l'Oest per la vall de Comamitjana el fem amb nou gelada però amb prou consistència per lliscar bé amb els esquís. Passat l'estany de Comamitjana seguim en tendència cap a l'oest, borejant el Pic alt de Comamitjana fins a la cota 2420m on calcem pells.

La pala fins el coll es fa sense dificultat, encara que amb ganivetes, accedim a la cota 2650m amb els esquís als peus. A partir d'aquest punt seguim a peu, aprofitant els trams secs de roca i algun pendent suau de neu.

Remuntant el llom que porta a la carena del cim
Tram final per arribar a la carena


El retorn el fem pel mateix itinerari, el sol de l'oest ha estovat la neu a la pala del coll de Bacivers i el pugem còmodament. El descens el fem mantenint el llarg flanqueig per no perdre cota i poder arribar al pas que hi ha sota el coll d'esquena d'Ase. Unes pales assolellades fins a la cafeteria i retorn per pistes.



Aparcament de Vallter 2000m - Les Marmotes 2500m - Coll d'Esquena d'Ase 2674 - Coll de Bacivers 2790m - Estanys de Comamitjana 2498m - Vall de Comamitjana fins cota 2420m - Coll a 2650m - Pic de Comamitjana 2732m (descens pel mateix itinerari, agafant el Coll d'Esquena d'Ase més a l'oest)



Aquí teniu el track

Hi hem estat la Míriam M, Sergi B, Marc B i Ricard M

#8cims i bones traces !!

15 de febr. 2020

Pujoalbo (2503)

Dissabte, 15 de febrer de 2020. Pujoalbo per l'Estanho d'Escunhau. 7,64km +-723m; F;S2;* La part superior fregant S3 però amb ampli espai de maniobra.
Arribo amb el cotxe fins la Pleta dera Lana. Sembla fet expressament, fa catorze mesos vam pujar amb esquis d'Escunhau fins la Pleta dera Lana fent esquí de pista... forestal i ara he fet el tram que quedava de la Pleta dera Lana fins a dalt aquesta vegada amb esquís i sense pista.
El recorregut és a prova d'ensigaladors actius o passius, anar cap l'Estanyo guanyant poca altura (si et passes és possible que hagis de baixar o facis un flanqueig amb un pendent incòmode) i remuntar direcció ESE cap el coll on no cal arribar. Quan es fa aparent que hi ha més d'un coll, tombar cap el NNE i anar seguint per on ens escaigui més. La neu estava amb molt bones condicions, dura però no gelada. Al darrer tram, més dret, per seguretat he posat ganivetes després d'una quasi relliscada.
El camí recorregut. Al fons, l'Estanho. El Besiberri N. traient el cap.

Al arribar al coll m'han cridat l'atenció unes pales molt temptadores baixant cap el Barranc dera Aubeta i sobretot, en arribar al cim, les Pales de Pujoalbo.Tant les unes com les altres a l'est del cim i confluint abans d'arribar a Valarties. Disculpeu que les fotos no les hi fan justícia.
Barranc dera Aubeta amb el Montardo presidint.
Pales de Pujoalbo. Al final s'ajunten amb el barranc dera Aubeta. Montardo presidint.
La vista des del cim no decep. Montardo en primer pla, Aneto al fons, Besiberri traient el cap a l'esquerra del Tossau de Mar, La Vall, des de Vielha a Beret...
L'inici del camí de pujada, que dóna la volta al cim. 

L'itinerari comença direcció S i acaba en direcció N, després d'anar cap a l'est. M'imagino que aquesta combinació única d'orientacions, pendents i la protecció del sol de la Tuca de l'Aubeta ha fet que les condicions de neu fossin ideals donades les circumstàncies de calor continuada.
Picnic sobre l'herba.
Ja només falta fer una mica de temps per a que la cremeta estigui a punt i res millor que un picnic sobre l'herba seca del cim.
El descens es fa curt per unes pales que et permeten baixar per on et faci més ràbia i arribo esquiant al cotxe havent descalçat els esquís només una vegada per a creuar el rierol.
Nota mental per a una altra ocasió: baixar per les Pales i remuntar al coll pel barranc de l'Aubeta.
Bones traces!



14 de febr. 2020

AVIS #8cims (Comamitjana)

aquest pic és a can collons de la roca!


El Pic de Comamitjana 2727m (2732m segons IGN 2250ET) va ser un dels reptes #8cims del darrer any i ho torna a ser aquest...


Faig aquesta piulada perquè el cim es presta a confusió amb el seu germà gran: el Pic de Dalt de Comamitjana 2753m... i hi ha tracks GPS penjats a wikiloc (recents) que fins i tot li posen el nom de l'un a l'altre... Així que si el voleu fer, no és el primer que es veu, és a can collons de la roca!


En aquest parell de fotos es pot veure la part final de l'accés al cim (ben diferent a l'accés al Pic de Dalt de Comamitjana):

I des del cim, mirant al sud cap al backdoor del Bastiments, talla l'horitzó al mig de la fotografia el Pic de Dalt de Comamitjana
(mateixa perspectiva en foto panoràmica)

Més detalls a la piulada del 2 de desembre de 2018, o a la del Samuel a relats de muntanya que inspira aquest cim...

Com deia, alerta amb els tracks GPS, no sempre porten al lloc que indica el títol...

Bones traces,

13 de febr. 2020

Sortida cicle: 8-9 Febrer Pic Segre i Petit Peric

Pic del Segre
14km +920mt 5h  S2-S3
Primer dia de la sortida de cicle que va haver de ser modificada deguda a les condicions climatològiques i l’estat de la neu.
Dissabte decidim buscar un cim on puguem sortir amb els esquís als peus i amb una orientació est perquè la neu, a mesura que passi el dia es vagi transformant garantint així una pujada sense masses complicacions i una bona baixada.
Ens trobem, amb molta son, els següents integrants. Marta, Angie, Miriam, Raquel, Oriol, Leticia i Gabriel. Fem un cafè ràpid i a les 9h i escaig ens plantem a l’aparcament de l’antiga estació de Puigmal per anar cap al Pic del Segre.
La sortida és ideal per inciar-se i anar agafant confiança. Comencem a fer la pista que ens va molt bé per escalfar i veure que allà on no toqui el sol la neu estarà dura com una pedra. Ens reafirmem en la decisió presa. Un cop arribem al torrent l’anem seguint, està cobert de neu, mentre la majoria de gent gira a dretes per fer el Puigmal. Un cop que sortim del torrent ja divisem el coll, quedant a esquerres del mateix el Puigmal de Llo i a dretes el Pic del Petit Segre. Anem guanyant alçada, ja sense ganivetes, i confiança en cada volta maria que fem. En unes 3h30min assolim el coll i des de allà seguim la carena amb els esquís als peus durant uns 15’ per assolir el cim.
Un cop allà, enlloc de fer el Puigmal de Llo, decidim fer un flanqueig en direcció al Puigmal i baixar per unes pales força dretes amb una neu dureta però que es deixa fer, només per alguna persona...Miriam 😉 La resta dels components anem baixant, gaudint del dia i fent les nostres traces de baixada.
Un cop baixades aquestes pales seguim flanquejant per anar a buscar pales més curtes però amb neu més transformada on fem vídeos i fotos que després van ser analitzats amb la posterior cervesa. Aquí la neu, orientació est, es troba en molt millor estat i la gaudim d’allò més.
Des de allà baixada per la part superior esquerra del torrent en direcció a la pista i desde allà ja fins al cotxe. Rematem el dia amb 5h d’activitat, sota un sol de justícia i unes temperatures i estat de la neu primaveral. Ningú s’ha fet mal, tothom està content de l’estona que em passat i mica en mica hem anat guanyant confiança.
Demà més, equipo!


 Pic del Petit Peric (des de Formigueres)
16Km +850mt 5h S2-S3
Diumenge tenim baixes i altes al grup. L’Angie i la Marta es queden fent pistes a Formigueres mentre que se’ns afegeixen la Montse, l’Ignasi i el Marc.
Comencem una mica tard, doncs no hem pogut avançar l’esmorzar a la Gite on ens allotjàvem. Agafem dos telecadires amb el forfait de rando, 8€, que ens deixen a la part superior de l’estació a la Serra de Mauri. Des de allà perdem alçada, que després haurem de guanyar tornant a posar pells, fins arribar al refugi de Camporells. Creuem el llac, pugem uns petits lloms i enlloc de perdre alçada per després tornar a guanyar-la i afrontar la darrera pala que ens deixarà al cim decidim flanquejar. El flanqueig és una mica exposat i patim per poder-lo fer. Alguns components de l’equip, veient que ens hem “encigalat” una mica, decideixen seguir el camí original evitant així el flanqueig.
Aquest punt és delicat si trobem que a la pala per on s’ha de flanquejar hi ha neu acumulada i/o el risc d’allaus és elevat.
Un cop superat aquest punt encarem la pala de pujada mentre ens mirem el Peric gran. Aquesta pala no té complicacions, la neu que ens trobem està força transformada degut a l’orientació sud de la mateixa i a les elevades temperatures. Fem cim, foto de rigor, abraçada i cap avall.
La baixada per la pala és mel pura....la gaudim d’allò més!

Desfem camí, amb els esquís a l’esquena per remuntar els lloms. Parada al refugi per menjar una mica, fer un aigua i agafar forces per posar pells i remuntar fins a la Serra de Mauri. Un cop allà baixada per les pistes amb l’estació tancada gaudint com a nens petits.
Cap de setmana rodó on ens ho hem passat d’allò més bé i on tothom s’ha trobat d’allò més còmode guanyant confiança i compartint moments que quedaran!
Menys és més diuen, doncs m’encanta aquest menys.