12 de des. 2019

Cap de setmana per Aigüestortes, molt tortes


Sortim de Can Fanga el dijous una mica tard i ens mengem una caravana de la muerte a la sortida de BCN. Afamats, ens aturem al motel del Resplandor de la Panadella a fer un entrepà ràpid. Quan entres a la Panadella el temps satura. Els cambrers fan olor de naftalina, vestits estil Vacaciones en el Mar, a la televisió tenen sintonitzada TVE permanentment, i esperes veure-hi el No-do o un discurs de Franco en qualsevol moment.

Fem un entrepà de llom ressec que no entrarà a Cegesquigourmand i tornem a fer via per arribar a Espot a les 1h30 de la matinada.
Lapartament que hem trobat és pitjor que el refugi de La Molina. Les flaçades tacades, hem despantar mosques i aranyes, però caiem rebentats i ens adormim de seguida.


Pic del Portarró dEspot 2.734m +-800 m


Al matí esmorzem un entrepà a un bar a tocar i deixem una víctima refredada dormint al llit. Els que estem robustos i sans ens animem a fer una sortida tot i que no hem matinat molt.

Ens fa un dia assoleiat fantàstic per pujar al parc Natural i fer alguna cosa des de lestany de Sant Maurici. Hem preguntat al poble i ens diuen que la neu comença precisament cap als 1900 de lestany, així que fem taxi fins allà per no haver de carregar esquís a lesquena des del poble dEspot. La neu, més aviat dura i escassa al primer tram de bosc, es deixa fer. Quan arribem al coll del Portarró, neu més transformada per a fer la pala del Pic del Portarró. Hi ha força pedra destapada però pugem bé sense ganivetes i ens plantem a dalt.



El camí fins al coll, fàcil i còmode, S1/S2, la pala final S3 per la quantitat de pedres que shan desquivar a aquesta època, però la gaudim amb un ditet de neu caiguda de la llevantada i una bona baixada molt entretinguda fins que comença el bosc, que no té prou neu i ens obliga a resseguir el camí de pujada si no volem menjar-nos una pedra o un arbre.



Per sopar, ens trobem amb Lord of the Rings, chuky surgeon i la bella griposa durmiente per fer una pizza, que triga 1h30 des que hem entrat al restaurant. Ens pugem per les parets de gana i comencem a privar vi com bojos.
La surgeon a última hora treu el bisturí i per poc no degolla la propietària del local.

Després del sopar també han arribat amb retard les ladys, Financial Times i Cable girl.

Amb el vi i la pizza la majoria coincideix que no dormim gens bé, així que lendemà optem per anar cap a pistes, per pràcticar una mica de descens, aquest inici de temporada, i desentumir articulacions.

A la nit, aquest cop si que lencertem, anem a cal Joquim dEspot, incorporació indispensable a cegesquigourmand, recomanat per locals, on la majoria prenem una olla pallaresa deliciosa. Sens afegeixen la drug dealer de la secció i el seu fogueró per sopar.

Volta a la vall de Gerber +-700



Dormim molt millor i trobem novament dia assoleiat, tot i que anuncien canvi de temps al vespre. Ens animem a investigar la vall del Gerber, una vall fantàstica de paisatge, plena de llacs, però justa de neu encara a aquesta època, que acaba amb encigalada de grau I. 



Sinicia amb un flanqueig llarg des del pàrquing de la Peülla de Baquèira, per anar progressant pels diversos estanys de Gerber, Llong i Redó. Mirem dacostar-nos cap al Bassiero, però anem força tard. Don Pelayo sha entretingut arreglant el cotxe al matí i hem començat tard, i a sobre el camí és just de neu, boscós i pedragós i no fa la progressió gens còmoda.



La baixada encara és més pesada. Caiem, dobleguem un pal, traiem pells, posem pells, traiem esquís, posem esquís...
Una baixada embolicada gens franca que podem considerar una encigalada en tota regla.



Malgrat això, sobrevivim. Fem un beure a un bar de Sort on la cambrera ens esbronca per no demanar les begudes en ordre i arribem a casa baldats però contents dhaver sortit a fer una mica el senglar.



Hem estat al Portarró Oriol, Sancho, Hèctor i els tennistes Gio i Albert, al Gerber Oriol, Sancho, Míriam, Albert i Hèctor, i als sopars i fent pista ens han acompanyat Angie, Warren, Raquel, Laia, Elena i Quim.

11 de des. 2019

Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya 2020


Ja tenim aquí el curs d'iniciació a l'esquí de muntanya que organitzem des de la secció d'esquí del CEG.

Constarà de 5 sessions teòriques els dimarts 21 i 28 de gener i 4 de febrer, i els dijous 23 i 30 de gener, a les 20h:

Presentació del curs / Material i equipament  
Sessió de Nivologia i allaus
Primers Auxilis i aspectes sanitaris a la muntanya hivernal
Seguretat a l'alta muntanya hivernal
Preparació de sortides. Orientació, mapes i gps. Casos pràctics / Cloenda

I de 2 caps de setmana de pràctiques, el 25/26 de gener i el 1/2 de febrer:

Cap de setmana 25/26 de gener:  sortida de pràctiques Pirineu oriental (ubicació i allotjament en funció de condicions nivològiques i de meteo)Tècniques de progressió i tècniques mínimes de descens.
Cap de setmana 1/2 de febrer, sortida de pràctiques Pirineu occidental (ubicació i allotjament en funció de condicions nivològiques i de meteo). Posada en pràctica dels coneixements adquirits.

Lloc:

Les xerrades es faran a la seu social del Club Excursionista de Gràcia, Passatge Mulet 4 de Barcelona. Els indrets de pràctiques poden ser modificats en funció de l’estat de la neu, la climatologia i la seguretat. Hi haurà una part del contingut teòric del curs que es lliurarà i es treballarà telemàticament.

Preu:

La inscripció pels socis del CEG és de 170€, i de 230€ per als no-socis.
El preu no inclou els desplaçaments, allotjaments a refugis ni àpats.

Normativa:

Per accedir al curs cal tenir l’assegurança corresponent federat amb la modalitat d’assegurança D, Federació Catalana d’Esports d’Hivern o equivalent.
Cal tenir un bon nivell d’esquí de pista (pistes negres i fora pista) i coneixements de muntanya per inscriure’s.
Els responsables del curs podran descartar la participació al curs d’alguna persona que no acompleixi aquests mínims, o bé no tingui el nivell físic adequat, o si no segueix les normatives i directrius del curs.
Les sessions teòriques i les pràctiques són d’obligada assistència.
Per a les pràctiques cal tenir tot el material obligatori des del primer dia: esquís amb fixacions de muntanya, botes, pells de foca, casc, ganivetes, piolet, grampons, ARVA, pala i sonda.
Les places són limitades i es reserven per estricte ordre d’inscripció, amb prioritat pels socis/es del CEG. La inscripció serà complerta un cop es faci efectiu el pagament.
El termini màxim per a les inscripcions és el 10 de gener.
En cas de no assolir-se un nombre mínim de participants, l'organització es reserva el dret de cancel·lar el curs.

Inscripció i més informació:

Podeu fer la pre-inscripció emplenant aquest formulari:

Per a més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a la secció d’esquí de muntanya del CEG: esqui@cegracia.cat o bé a la secretaria del Club per telèfon o personalment de dilluns a divendres de 18 a 22 h. al Passatge Mulet 4 de Barcelona, tel: 93.237.86.59.

Voltant per la Jacetania

Aquest any que havia nevat teniem forces opcions per anar a passar els dies de la Puríssima, alguns més aprop i altres un xic més lluny, però moltes opcions. Tantes que no acabavem de decidir. 

Mikel, ens proposa passar els dies per la zona de Villanua i Aisa amb tot de cims innivats i desconeguts per alguns de nosaltres: la Collarada, Aspe, etc...

Ens allotgem a l'alberg El Triton, a Villanua. Som 11 esquiadores/s del CEG, CEC i altres Clubs.

Disposem de 4 dies, aíxi que decidim recòrrer dues zones amb diferents excursions.

Dia 1: pic de Arnousse Sur (2.141m) y pic de Bénou (2.258m) 7km - 826m de desnivell - S2

Ens decidim per fer una primera volta pels voltants de l'estació d'Astún, aprofitant que era dia feiner i que estem a inici de temporada.

Deixem el cotxe a l'inici del parking superior d'Astún. El dia sembla que serà assoleiat, però hi ha alguns nuvols per la vertent sud.

A l'alçada de 1.706m s'inicia una pista en sentit contrari a l'estació d'esqui. La pista és còmode i ampla. Ens la trobem amb molts restes d'allaus de fusió. Mentre anem sortejant boles guanyant alçada els nuvols ens atrapen. Seguim pujant fins a trobar-nos una barrera de prevenció d'allaus (1.840m), hem deixat els nuvols per sota nostre.

A partir d'aquest punt, girem a l'oest i entrem a una petita valleta de forta pendent que ens deixa als peus del cim (2.020m). La ruta normal ens faria anar al coll d'Arnousse però hi ha una gran allau, que ha deixat la zona sense neu, així que optem per seguir traces recents i completem la pala que ens cau a l'esquerra, pala amb la neu molt ventada. Calcem ganivetes per fer els últims metres: neu molt dura coberta d'una fina capa de neu pols. Un cop dalt, el cim és a tocar amb unes fantàstiques vistes de les futures excursions: Aspe, Bozo, Lecherines, etc



Treiem pells i amb compte els primers metres,neu gelada amb una fina capa de neu pols, refem el camí fins als 2020m i ja gaudint de la neu arribem fins a la barrera de prevenció d'allaus (1.840m)

Tornem a calçar pells, iniciem la segona pujada del dia  i enfilem en sentit Nord-Est unes llargues pales que ens introduiran a un petit circ, on al centre hi trobem el Pic Bénou.

La ruta normal seria per unes pales orientació Nord, Nord-Est, però a les pales d'orientació oest es veuen un munt de traces de pujada i baixada. Un esquiador que fa  ens indica que per elles és factible accedir al cim, que hi ha una petita grimpada però sense complicacions.
Comencem a pujar, aquest cop sense ganivetes i ja apreciem que la neu aqui està en millors condicions.

Deixem els esquis a un collet i amb piolet ens afanyem a arribar al cim. Les vistes, també al serrat de l'Aspe són esplèndides.


A l'avant cim, amb el Bénou, al fons
Vistes des del Bénou: Lecherines, Aspe, Sobrero, Garganta de Aisa.
Dia 2: pic des Moines y pic de Belonseiche 8,11km - 859m de desnivell - S2 

Avui la previsió de meteo, ens indicava que els nuvols es quedaven a la bessant sud,i per això decidim anar a fer una circular pel Belonseiche i les cabannes d'Arnousse.

Arribem a Astún, al mateix parking que el dia anterior però moooolta més gent, es nota que és festiu. Gent a les pistes i també esquiadores/s de muntanya, un munt. 

Iniciem a foquejar a final de tot del parking superior d'Astun a uns 1760m. Resseguim el barranc d'Escalar fins a arribar al seu ibon (2.080m). Comencem amb un dia radiant i en menys de una hora ens trobem immersos dins d'un núvol, aquells que s'havien de quedar al sud, han seguint pujant😣 


Vistes les noves condicions, no triguem gens a canviar de plans. Ens decidim per fer dos cims propers i coneguts per alguns: el Moines i el Belonseiche.

Els nuvols ens envolten a l'Ibon d'Escalar. Girem a est cap al coll de Moines (2.168m) i després cap a nord fins al colls de Bénou (2.290m). Aquests tram es fa molt ràpid amb bona neu.

Ja al coll de Bénou, alguns decideixen fer les grimpades cap al cim. Grimpades fàcils, amb un cert ambient. Al cim, el premi d'haver superat els núvols i grans vistes cap al Midi.
Aresta cap al pic de Moines
Cim del Moines amb el Midi d'Osseua al fons, sobre el núvols
Ens retrobem amb els companys al coll de Bénou i retornem cap al Ibon d'Escalar. La baixa entre boires que a vegades ens deixaven veure el relleu i altres vegades no, es fa divertida.

A l'ibon tornem a posar pells i ens dirigim entre boires cap al coll d'Audas (2.195m), direcció oest. Al coll, calcem ganivetes i afrontem la pala cap al cim del Belonseiche, direcció sud.
Pala cap al Belonseiche



Al cim del Belonseiche


Un cop a dalt, tal com va venir el núvol, va marxar, permetent-nos una baixada fantàstica per la vesant est fins a cota 2000m, on vam flanquejar a la dreta per anar a buscar les pales de cara sud i que estaven davant del cotxe.



Dia 3: Circular a los mallos de Lecherines i cim al pico de la Garganta de Borau (2.570m) 12,4km - 1250m de desnivell - S3

Avui decidim canviar de zona, aprofitant que el temps es manté estable i assolellat.

Ens dirigim a fer la circular al Mallo de Lecherines i si podem, fer cim.

Deixem el cotxe uns quants revolts per sota de la porta de la pista, avui tampoc estarem sols a la muntanya.

A l'alçada del refugi de Saleras calcem els esquis, creuem el rierol i tombem a nord, guanyant alçada lentament per una loma que ens durà al creuament de camins entre Aspe i Lecherines. Allí, girem a la dreta, seguint el riu Riguelo .


Barranc de Mallos, amb el Pico Garganta de Borau al fons i
i el Mallos de Lecherines a la seva dreta.
En primer pla el pico Riguelo


En arribar a l'alçada de 1800m, entrem en zona ombrívola, calcem ganivetes (alguns ja opten pels grampons) i comencem a guanyar alçada definitivament, per una primera pala amplísima de neu dureta. Anem pujant amb tendència a l'esquerra fins a arribar a cota 2000 on arribem a un petit pla, ja assolellat, que ens permet un descans.

Allí observem el coll entre los Mallos de Lecherines i el Pic Garganta de Borau, el nostre primer objectiu. Aquesta segona pala, més dreta que l'anterior ja ens decideix a gairebé tots a utilitzar els grampons. La neu dura es deixa punxar molt bé fins al collet (2386m).


Arribant al coll, amb Mallos de Lecherines al fons.
Pic de Garganta de Borau amb la seva canal





















Des del coll, els que no decideixen atacar la canal per arribar al cim, es queden gaudint del sol i recuperant forces. La resta cap a la canal, de neu primavera, amb excel·lents condicions per arribar al cim (2.570m). Alguns esquiadors, es tiraven des de dalt amb els esquis.

Pujant per la canal.
Al cim de Lecherines o Garganta de Borau
Foto des del cim, amb los Mallos de Lecherines i el coll. A l'esquerra la pala est,
per on ens vam tirar.
Un cop tots junts al coll, ens tirem per la pala est, canviant de vall. Abans que nosaltres, només tres esquiadors s'hi havien tirat. Pala més que disfrutona, amb neu primavera, un luxe. Llàstima que és tard i no volem haver de remuntar molt, així que enlloc d'arribar al refugi de Lopez Huici (2.010m), anem flanquejant, trobant tubs i zones de remada fins a arribar al coll de Magdalena (2.040m).


Flanquejant amb el Refugi Lopez Huici al fons.
Foto de grup, al coll de Magdalena





Ens dirigim cap a l'oest per seguir gaudint esquiant, tot recuperant el camí de pujada.







Preciosa circular.


Dia 4: Punta de Cuello Bozo 7,3km - 615m de desnivell - S2




Últim dia, dia de tornada i a sobre, cap a migdia es preveu l'entrada de mal temps. Està clar, hem de fer alguna activitat curta.




Ens decidim pel Pico Mesola, que ens permetrà veure el Bisaurin i la seva vall. 




No obstant, a vegades les coses no surten com estaven previstes i malgrat haver matinat per aprofitar el dia, són vora les 12h quan arribem al final del barranc d'Igüer, al peus dels clims, i els nuvols ja feien acte de presència.

Barranc de Igüer amb el Magdalena al fons.
Després d'algún moment de reflexió, alguns decideixen intentar arribar al cim previst, així que inicien ascens direcció oest, cap al cim Cuello de Bozo, per després carenejar fins al Mesola.
Cuello Bozo amb el Mesola al fons.
En arribar al cim, els núvols ja son molt evidents amb molt males intencions. Toca baixar i anar a dinar per tornar a Barcelona.


Gracias Mikel, por enseñarnos esta zona. Volveremos, nos ha quedado pendiente el Collarada, la circular del Acue y otros muchos.

Hi hem estat
Teresa L, Xavier K, Fina R, Roser R, Rosa M, Roger G, Nuria P, Jordi B, Alex M, Eli C i Mikel C.

el vídeo dels dimecres... skitog

Vatnahalsen, a poc més de 2h en tren des de Bergen, i abans d'arribar a Finse, sembla un bon lloc per a un 'tren cegesquí':

10 de des. 2019

Gastroesquí cantàbric (de nou en Babia) 6 a 9/12/2019

Esquí de muntanya a les muntanyes de Lleó: Babia, Luna i Ubiñas

A l'abril del 2018, en marxar de La Cueta feia un darrer glop d'aigua la font. Aquella aigua fresca va ser sentida i llavors ja vaig saber que hi tornaria, i en travessa. Sembla que no hagi passat el temps, tot està igual, tant de bo que no canvii mai!

Aquest cop hi hem anat en cotxe fent base a Torrebarrio al peu de les Ubiñas, i amb desplaçaments curts per fer 4 excursions ben variades. Sempre amb un bon dinar i/o sopar per rematar la feina i agafar forces per l'endemà.
Les Ubiñas

Temps canviant i neus al punt, com de primavera, tret de dilluns més dura. De fet diumenge ens ha plogut i ens hem castigat per les Sidreries d'Oviedo, a poc més d'una hora en cotxe.

Resum de l'activitat:

Divendres 6 de desembre, matí: Pic de Ferreirúa 1976m des de l'accés a Puertu Ventana (a 1km)
+/-500m; 5km; F, *, S2; 2h
Ferreirúa Father Mountain - cegesqui 6-12-2019 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Cim agraït, fàcil i directe, amb bona baixada... la matinal ideal! Deixem els cotxes a 1km del Coll, en una corba sobre el torrent de Llamuergos. Remuntem la vall deixant el torrent a l'esquerra fins a un marcat coll, La Corona, on girem al N per pendents més drets i després pel llom fins al cim. Descens buscant les pales més dretes, orientades a S i amb neu cremeta al punt (pendents que després ens explicaran que a la primavera són molt allavosos...)

Divendres 6 de desembre, tarda: Pic de Busbudín 1928m (la Rebollosa) des del Puertu Ventana 1588m
+/-400m; 4km; F, *, S2; 1-2h

Sense descalçar botes, carreguem esquís al cotxe i ens apropem al Coll. També amb esquís als peus i força gruix de neu seguim traces endinsant-nos a Astúries. Passem la Braña Nueva i enfilem els lloms d'aquest cim fàcil i de grans vistes: les Ubiñas, Colines, Huerto del Diablo... i terres d'ossos i sidra.

Hem fet molta gana i el sopar i tertúlia a la Farrapona (a Torrestío) ha estat memorable i de ***** a cegesquigoumand.

Dissabte 7 de desembre: Travessa de Torrestío 1370m a La Cueta 1442m
+850/-770m; 16km; F, ***, S2-S3; 5-6h (1h més si es puja a la Peña Orniz)

Aquesta puríssima ha estat a la Cantàbrica per les ganes de fer aquesta travessa. I no ens ha decepcionat!

El dia es lleva tapadot i no calcem esquís fins un parell de km a sobre el poble, a la vall de Valverde. A 1500m els prats fangosos es converteixen en blanc intens i l'excursió pren interés en girar (N) per la bonica Vall de Cualmarce i després el coll de Calabazosa. El dia s'obre, les boires escampen i fem un primer descens fins La Foz, d'on ja veiem la cara E de la Peña Orniz.

Aquest racó és preciós, però quan arribem a 90m del cim torna a estar ben tapat i deixem passar de llarg el cim (alguns ja el vàrem fer al 2018). La baixada ja és terreny conegut, amb trams plans i pales interessants... però el millor ens espera a La Cueta on tenim taula reservada per dinar a les 16h a l'Hostal Picos Blancos, tornarà a ser memorable. Un taxi ens retorna a Torrestío a buscar els cotxes, però avui no cal sopar!

Diumenge 8 de desembre: Sidra i altres coses bones a Oviedo...

Dilluns 9 de desembre: Rebollosas 1928m, Veiga Socellares (punta 1750) i Beiforco 1839m des del Puertu Ventana
+/-600m; 8km; PD, **, S2-S3; 3-4h

La idea original era pujar al Güerto'l Diablo passant per les Rebollosas... Neu molt dura i boires que se'ns han anat menjant ens han fet modificar els plans i després d'esquiar la N del Rebollosas cap a Socellares hem encadenat cims de menys alçada (pujant amb grampons, baixant amb esquís) orientats a S per acabar fent volta circular de tornada al Puertu Ventana...


Gràcies Anna, Carles P., Pep, Manel, Ricard i Marta per deixar-vos enredar (avís: a La Cueta vaig tornar a veure d'aquella aigua...)

Bones traces!!!

6 de des. 2019

Pic de Pedrons 2721m #8cims 30/11/2019

Ens animem a fer el Pic de Padrons, a banda de ser una de les propostes del repte dels 8 cims, és on hi fa més bon temps.

Dissabte 30 de novembre.

Des de l'aparcament a la carretera que puja al Pas de la Casa seguim l'itinerari habitual, sense anar del tot per la carena, a mitja pendent i aprofitant la neu contínua fins a sota de la cresta que porta al cim.
Està molt traçat, l'Araceli deu haver fet cim vàries vegades aquesta setmana... 

Ja enfilats per la cresta amb poques dificultats arribem al cim. A la cresta saludem amigues de Cegesquí que també han fet el cim. I ja de tornada també saludem un altre grup de Cegesquí, els de la nova fornada del darrer curs.

El descens no ha estat memorable.
Hi hem estat l'Anna M, Eli C, Manel C, Alex M, Hèctor A i Ricard M

1 de des. 2019

Pic de Bataillence 2604m 1/12/2019


L'entrada del desembre ens ha regalat 10cm de neu nova, ben freda i seca i un matí radiant que ha donat pas a nuvolades i boires altes.

Pic de Bataillence 2604m des de la boca N del Tunel de Bielsa
+/-800m; F, PD (grimpada en l'accés pel coll de l'E; per l'O accés possible amb esquís, dret, però avui moltes plaques en orientacions NO), **; 8km; Neu abundant des del cotxe.


Referències: 
- IGN 1748ET Néouvielle
- itinerari 88 del llibre "Pirineos en esquís - 120 itinerarios" d'E.Faura i J.Longàs
- itinerari 37 del llibre "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées - Vol. 2", de Frédéric Cabot (RANDO éditions ).

Per cert, afegim un parell de recoamancions a cegesquigourmand :

- Restaurant Paco a Bielsa, on l'Antoni prepara delicies amb un tracte més que proper
- Restaurant La Pipeta a Parzan: ménu tots els dies de 15€, amb delicatessen de la zona

Bones traces!
Marta i Jaume

Pic d'Augas 2213m i 2289m 30/11/2019


Aquest cim és un fàcil vell conegut, per dies "raros" de boira o nevada... o per massa vent com avui en cotes més altes.

Pic d'Augas 2213m i altres puntes
+/-750m; F, S2*; 7km

Itinerari: el punt d'inici és a l'antiga duana francesa del Tunel de Bielsa, a 1550m. Cal creuar el riu (pont) i remuntar el prat uns 80m per superar per sobre un ressalt rocó (avui hem calçat esquís al capdemunt d'aquest ressalt). Aquí s'enllaça amb una pista forestal que creua el bosc cap a l'est fins la primera gran clariana. Es remunta per un pendent suau i constant durant 500m. A mig pendent hi ha la Cabane de Prat (1820m) amb taula per 6 i llar de foc però sense lliteres. Al cim s'arriba esquís als peus i és la punta més baixa de la cresta de Moudang, que baixa del Pic de Cuneille.

La neu justeja a peu de cotxe, però a1600m, sobre el ressalt rocós, ja es poden posar esquís. Neu vellota, humida a la part baixa i més dura amunt, en un dia de vents forts d'oest i sud-oest preludi d'un front que ens porta neu per l'endemà!



Referències:
- IGN 1748ET Néouvielle
- itinerari 42 del llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales", de François Laurens (Editions Didier Richard).
- itinerari 40 del llibre "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées - Vol. 2", de Frédéric Cabot (RANDO éditions ).

Bones traces!
Marta i Jaume