26 de nov. 2018

Puig de Fontlletera, el Balandrau i Castell dels Moros, dissabte 25/11/18



El Balandrau i el Puig de Fontlletera 
Aquest dissabte hem aprofitat que les condicions de meteo i neu són satisfactòries per gaudir d'uns cims que encara no havíem esquiat: el Puig de Fontlletera i el Balandrau.

Dades tècniques:
F, S2 +/-1170 m, 13,7 km, 4h 15min en moviment
Cota 1800 m pista de Tregurà a Ribes - Puig de Fontlletera 2581 m - Coll dels Tres Pics 2400 m - el Balandrau 2585 m - Pista a la ribera de Fontlletera 2030 m - Castell dels Moros 2134 m - Cota 1800 m pista.


El punt de sortida és més enllà del poble de Tregurà de Dalt, seguint la pista que porta a Ribes de Freser. L'excursió l'hem iniciada allà on comença la neu (cota 1800 m).  

Hem continuat la pista amb esquís als peus fins que hem començat a enfilar la carena del Puig de Fontlletera. Les vistes són ben nevades, des del Canigó fins a la zona de la Serra del Cadí. El Costabona es veu molt innivat.

Puig de Fontlletera
El Balandrau i Puigmal al fons
Torreneules i descens a Coma de Vaca

Des d'aquest cim ja fa estona que ens mirem el Balandrau i força esquiadors més matiners, que trien diferents itineraris de descens....quines ganes! De moment gaudim de la baixada del Puig de Fontlletera (pala NW), que amaga algun tauró i la neu s'esquia amb dificultats (una mica encrostada). Si la neu hagués estat més fàcil, el descens fins a Coma de Vaca és molt recomanable. Nosaltres, des d'uns pocs metres per sota del coll dels Tres Pics enfilem cap al Balandrau per la carena, seguint traça dels que han passat més aviat. Gaudim de la solitud del cim, amb un sol de tarda magnífic i vistes a tots costats.

El descens el fem seguint carena SE, decantant-nos més cap a l'est en els trossos  on la ventada recent ha deixat entreveure més pedres. La neu no es deixa fer amb facilitat inicialment, però hi ha trams brutals! 



Un cop a la pista, tornem a posar pells per pujar al Castell dels Moros, cim que fem amb la presència d'una boira fantasmagòrica, després d'un dia radiant. La idea és evitar tornar per la pista, que fa una mica de pujada i presenta algun tram de discontinuïtat de neu. Poc ens pensàvem que el descens final fins al revolt on hem deixat el cotxe ens deixaria tan satisfets......impressionant!!!!
Arribada al cotxe amb les últimes llums
Arribant al Castell dels Moros
Descens del Castell dels Moros

25 de nov. 2018

Pràctiques DVA a la platja del Bogatell

Com diu en Bruce Tremper al seu llibre "Avalanchas, nociones imprescindibles", hauriem de practicar el protocol d'actuació de rescat d'una victima en cas d'allau un cop al mes durant la temporada d'hivern.

Avui hem vist com una busqueda ordenada i efectiva disminueix moltíssim el temps efectiu fins a trobar la victima. El primer cop que hem amagat l'arva sota l' arena ens ha costat organitzar-nos, localitzar el material, treure'l i hem tardat una bona estona en trobar-la però mitjançant la pràctica sistemàtica, la organització del grup i la bona comunicació hem pogut reduïr el temps fins a tardar menys de 5 minuts.

També hem practicat la búsqueda de més d'una victima, hem parlat de tècniques de prevenció i hem aprés perquè serveixen i com es fan servir l' arva, la pala i la sonda.

Finalment hem acabat la sessió fent un vermut al xiringuito com deu mana.

Hem participat la Cristina, Ferran, Pep-Lluis, Cristian, Blanca, Miquel i Marc.






24 de nov. 2018

Matinal al Bastiments

No se si val la pena fer una piulada d’una ascensió tan coneguda però aquí va.

Tenia que estar a dinar a casa o sigui que “madrugón” alpí, a les 5:15 ja estava al cotxe, a les 7:20 a Vallter i a la 13:15 ja a casa a Barcelona de tornada. Sortir tan d’hora m’ha permès permet veure com la lluna plena il·lumina les muntanyes i la neu, veure la sortida de Sol i estalviar-me la cua al Coll de la Marrana on el típic pas de la cresta costava una mica. Moltíssima gent pujant, des d’esquiadors amb equipament de cursa, esquiadors de muntanya normals, raquetes i algun gos. Un dia fantàstic, quina sort poder fer aquesta ascensió ja al novembre.

Fitxa ruta:

  • Distància: 9.9 km
  • Desnivell positiu: 925 m
  • Alçada màxima: 2882 m
  • Alçada mínima: 2000 m
  • Orientacions: E i SE
  • Dificultat: S2+
  • Itinerari: Sortida des del Pla dels Hospitalets [2000m] (estació inferior telecadira Vallter 2000), Coll de la Marrana [2529m], pala SE del Bastiments, creu i vèrtex geodèsic Bastiments [2882m], retorn per la mateixa ruta.
  • Track de la ruta: A Suunto Movescount i a Wikiloc 

Fitxa ascensió:

  • Meteo: Dia de Sol espectacular, -4oC a la sortida, vent fluix, molt bona visibilitat, mar de núvols llunyà.
  • Estat de la neu: 10 cm de neu pols recent, mínimament encrostada, sobre una base de neu molt dura una mica justa però suficient.
  • Risc d'allaus: No hi ha butlletí encara, probablement nivell 1 o 2, algun risc d’allaus petites (mida 1) especialment a les canals.
  • Temps ascensió: 2:13
  • Temps transició (i fotos) cim: 0:11
  • Temps baixada: 0:51
  • Voltes maria: 36
  • Girs al baixar: 228
  • Caigudes: 1
  • Rascades: 1
  • Estat de la mar: Marejol

Neu i Lluna

Primers raigs de Sol al Refugi d'Ulldeter

Vistes cap al Puigmal des del cim del Bastiments

Congesta de gent al Coll de la Marrana



22 de nov. 2018

Gra de Fajol 2714m

"Prefereixo perdre un esquí que quedar-me atrapat a la neu per portar-lo lligat..." M'he mantingut fidel a aquesta frase, encara que portar-la al peu de la lletra sempre té els seus riscos.


Hem anat a gaudir de les nevades recents per fer un altre clàssic al novembre, el Gra de Fajol.

La neu a les valls comença a ser abundant, encara que es nota la manca de base, també és abundant la quantitat de gent que un dimecres qualsevol es calça els esquís a Vallter en direcció al Bastiments. I ves per on ens trobem al Ramon A,que feia temps que no coincidíem.
Ascensió sense novetats fins al coll de la Marrana, fa mandra seguir la caravana cap el Bastiments i girem per pujar al pic de la Pastuira, però el fort vent a la carena ens fa recular i pugem finalment al Gra de Fajol, esquivant algunes pedres, però amb esquís fins el cim.

En començar el descens una pedra em fa saltar l'esquí i aquest decideix marxar tot sol cap a la vall de la Coma de l'Orri, Ai la frase !!!


Davant l'alternativa de no recuperar l'esquí fins el juliol baixem per la vall de l'Orri, no fos cas que per una casualitat trobem l'esquí, no ha estat així i ens hem marcat una "bonica excursió" a peu per tota la vall que ha resultat eterna.


En fi, tocarà anar d'excursió exploradora al Gra de Fajol a l'estiu.

Tot i això, Bones traces

Anna M, Carles P, Ricard M i el Ramon A.

21 de nov. 2018

el vídeo dels dimecres... temps de Torelló

Pels fànàtics dels "vídeos" i de l'esquí de muntanya, Torelló sempre és un reclam, un punt de tobada per gent com "tu", però aquest any més! Aquests dies ja s'hi han projectat films d'aquells que t'hi veus, i demà dijous en fan un parell de bons a la sessió de les 21:00:

- "La Promenade" Michel Dalle. Itàlia. 2017. 26' 22/11/2018

Dos joves esquiadors valdostans, Shanty Cipolli i Simon Croux, de 23 i 19 anys respectivament, completen la volta a la vall d'Aosta amb esquís, un desafiament que els exigeix 22 dies de permanència en una de les zones més isolades i feréstegues dels Alps. La seva aventura enllaça amb la dels seus predecessors, 40 anys abans.)

- "This mountain life"  Grant Baldwin. Canadà. 2018. 77' 22/11/2018

Les emocions que provoquen els paisatges muntanyencs és universal i no tenen en compte edat, gènere, professió o el bagatge personal. La Martina i la seva mare Tania, de 60 anys, s'embarquen en una aventura de 6 mesos i 2300 km fins a Alaska a través de les muntanyes. Una congregació de monges, un fotògraf enterrat per una allau, un apassionat alpinista, un artista de la neu o una parella que hi viu des de fa 50 anys, què porta a tota aquesta gent a sacrificar-ho tot per viure enmig de les muntanyes?

Aquí va un dels trailers, però millor a Torelló!

19 de nov. 2018

Pràctiques de DVA a la platja - diumenge 25 de novembre

Ja han arribat les primeres nevades al Pirineu i amb elles les ganes de calçar-nos els esquís. Comença la temporada i cal que ens preparem per gaudir.


Aquest any fem la segona edició de les pràctiques amb DVA (arva), on repassarem les tècniques de cerca i rescat en cas d'allau. L'objectiu principal és practicar amb els elements de seguretat (DVA, pala i sonda) i tenir clar per què serveixen i com s'han d'utilitzar.

Cal dur DVA (amb piles carregades), pala, sonda i una bossa (que pot ser de plàstic) per embolicar el DVA quan l'hàgim d'amagar sota la sorra.

Les pràctiques es faran el diumenge 25 de novembre a les 10 del matí a la platja del Bogatell.

En acabat farem un vermut per la zona.

Us recordem que el club té servei de préstec de material.

Salut i neu, i fins diumenge!!!

18 de nov. 2018

Mapes de calor pel disseny d’itineraris d’esquí de muntanya

Al gener de 2018 va sortir la noticia que es podien localitzar bases americanes fent servir els “mapes de calor” generats amb les dades que envien els dispositius amb GPS dels soldats mentre entrenen. Si no ens interessa gaire per on corren els soldats, trobarem més útil fer servir aquests mapes de calor per dissenyar o introduir variants a les nostres rutes d’esquí de muntanya o altres esports a l'aire lliure.

Un mapa de calor es genera mostrant de forma agregada en un mapa tots els “tracks” dels usuaris d’una determinada aplicació com pot ser Strava o Movescount de Suunto. D’aquesta forma es pot veure per on ha passat la gent i si es fa servir poc o molt una ruta. Les rutes es poden filtrar per esports de forma que podem veure sobre el mapa d’una forma molt gràfica les rutes d’esquí de muntanya.
Mapa de calor de la zona de la Maladeta i Aneto, per l'activitat d'esquí de muntanya. Es pot veure que la ruta més freqüentada és pujar a l'Aneto per la Renclusa i el Portillón superior, també es poden localitzar fàcilment, en aquesta escala, les altres rutes i variants principals.

Podem fer servir els mapes de calor per trobar les rutes més freqüentades que ho són normalment per algun motiu ja sigui perquè són més accessibles, més segures, més fàcils o tenen algun encant especial. O el contrari per descobrir rutes solitàries i poc freqüentades; per descobrir noves zones, petites variants de rutes que fem sovint o per saber si un tram és esquiable o no i així facilitar el disseny d’una ruta.

Fer servir un mapa calor és molt fàcil i intuïtiu, per exemple aquest és l'enllaç al mapa de Suunto per la zona del Bastiments, canviant l'escala podem navegar a tot el Pirineu o a tot el mon (alternativament podeu cercar a Google "Suunto mapa de calor" i al accedir seleccionar l'opció de mapa de calor)

Si és vol canviar el tipus de mapa de fons (topogràfic a satèl·lit per exemple) s'ha de fer servir el símbol del món de baix a la dreta i el desplegable de d'alt a l'esquerra és per canviar d'esport.

biciesquí a la Vall de Manyanet, 17/11/2018

Port de Filià 2400m i Serrat de Pleta Pelada 2546m


A recer de la llevantada i fugint dels homes i dones de poca fe arribem al poble de Manyanet, amb colors de tardor i ni rastre de l'hivern. Estem sols, amb la sensació de que el mon s'ha aturat i els núvols negres que venen del sud presagien l'apocalipsi... som bojos? hi haurà prou neu més amunt? si, som malats de neu i capficats amb les nostres coses lliguem els esquís i trastos com podem a les bicis, sort que no ens veu ningú!





La idea original era allargar la pedalada fins el final del camí, sota els estanys de Llevata, però una clariana quan érem a 2000m ens ha mostrat les pales i barrancs que baixen de Filià molt ben innivats (orientació oest). Doncs als esquís!

La pujada ha estat un regal, amb els núvols i boires fugint de nosaltres i un mantell blanc continu que es deixava pujar i ja ens feia veure que xalaríem en el descens.

Dalt del port hi ha tota la ferralla nova i mai estrenada de la no-estació. Nosaltres girem a l'esquerra (N) i prenem la carena que en porta al cim. A la nostra esquena, el Pic de Llena és un reclam per una propera pedalada-esquiada, i des del cim veiem tots els clàssics de Boí i el Paiasso.

La baixada ha estat ràpida i fàcil, i ja a las bicis ens ha atrapat una boira densa i fosca que només les bicis podien trencar...

Més que contents i amb totes les joguines altra cop al cotxe, anem a Buira a dinar (potser ens hem passat de pecar avui!)

Itinerari:

- en bicicleta: Manyanet 1494m - Clot del Vedat 2000m (7+7km, +/-550m, pista en bon estat però amb rampes ben fortes)

- amb esquís: Clot del Vedat 2000m -Riu de Manyanet 1950m - barranc de Pleta Pelada - Port de Filià 2400m - carena - Serrat de Pleta Pelada 2546m - descens per la pala - Clot del Vedat 2000m (+/-600m; F, **, S2; neu una mica endurida a la pujada, no gelada, i cremeta al punt en el descens, que apurant  l'hem fet fins el riu vora els 2000m)

Roser, Pep, Marta i Jaume
Bones traces!!!

15 de nov. 2018

Taller de manteniment d'esquís - 21 de novembre

Ja tenim la neu aquí, però tenim els esquís a punt???

Si volem tenir més coneixements de com hem de mantenir i tenir sempre a punt els nostres esquís, el proper dimecres 21 de novembre, a les 19:00 hores, hi haurà un taller de manteniment d'esquís, impartit per l'skiman de la botiga Daffi. Es realitzarà a la mateixa botiga, al carrer París, 124


El cost d'aquest taller és de 15€ pels membres de la secció d'esquí. Per a més informació, envieu un correu a esqui@cegracia.cat i us donarem tots els detalls per apuntar-vos a l'activitat. 

Places limitades, no us adormiu!!!

12 de nov. 2018

Pic de Dòrria des del Corral Blanc i Pic petit del Segre

Pic de Dòrria 2547m F/S2 +700m

Aprofitant les neus primerenques del novembre ens hem deixat caure pel refugi del Corral Blanc a Planoles i hem pujat la llarga carena des del Collet de les Barraques.


L'accés al refugi del Corral Blanc és per una pista asfaltada.




Les condicions són força bones, amb neu primavera molt esquiable, recorregut a tenir en compte per fer travessa des de Vallcebollera.

Temperatures moderades amb força vent de l'Oest

Pic petit del Segre 2805m +900m F/S3

Després de treure el nas pel coll de Pimorent i veure que les condicions no són bones en aquella zona, tornem a la Cerdanya i anem a la vall d'Er, a l'estació d'esquí de Puigmal ens trobem amb un centenar de cotxes, aproximadament, amb tot de gent disposada a fer la romeria cap al Puigmal.
 

Nosaltres anem direcció Puigmal de Lló per pujar finalment al pic Petit del Segre, on trobem poca gent.

El descens el fem anant a buscar la carena que baixa del Puigmal de Lló cap a la vall d'Er, fent una mica de flanqueig (ull, fer només amb neu estable), el resultat ha estat obrir traça per unes pales excel.lents i verges. On ens hem trobat uns Isards amics amb els que hem compratit una ratafia.



Activitat feta el 10-11 de novembre

Berta A, Carles P, Núria, Eli C i Ricard M el dissabte i Rosa S, Eli C i Ricard M el diumenge.

Bones traces !!