23 de gen. 2019

el vídeo dels dimecres... EXCLUSIVA!

(hem trobat un vídeo d'esquí al Japó en el que hi fa sol i no neva)

21 de gen. 2019

Cercant la neu per l’Aran...


Tenim ganes de sortir, la manca de neu al Pirineu ens crea més d’una indecisió i les darreres nevades del dijous tampoc han ajudat. Després de diverses deliberacions apostem per anar cap a l’Aran, a veure què hi trobem...

... i hem trobat, clàssics, però ben trobats!

Dissabte 19 de gener
Cap des Clòsos (2418) Tuc de Costarjàs (2337) des del Pla de Beret +/-1000, F.

Encara que la primera pensada era anar fer el Tuc de Parros ens vam desanimar en veure la poca neu i vam decidir aprofitar la bona neu de les pales dels voltants (malgrat que en alguna piulada algú sí que hi va arribar...).


Dia solejat, malgrat que comença una mica ennuvolat acabar sent un dia radiant, amb bona panoràmica que ens deixa contemplar l’enfarinada de la darrera nevada del dijous anterior i la verdor/marronosa que impera, sobretot a les solanes.

Enfilem buscant on hi ha més neu, cap a les Pales deth Miei per anar al Cap des Clòsos, ascensió típica i fàcil on la neu la trobem molt disfrutona.

S’aprofita per baixar els vessants de les Aubagues de Parros i Gessa on hi ha molt bona neu i la darrera pujada cap al Tuc de Costarjàs per acabar retornant al pàrquing, això sí sense trepitjar pistes.

Diumenge, 20 de gener
Quasi, ... Tuc de Salana (2483) +/-853, S2, **, 4 h, 11,38 km.

Avui el dia s’aixeca més rúfol, els núvols estan ben enganxats als cims, i la previsió és d’entrada de mal temps, vaja... tot a favor... però ho intentem.
Aprofitant les bones sensacions que ens van transmetre el grup de l’Oriol G. ens engresquem a pujar-hi, malgrat que el dia és ben diferent.
Deixem el cotxe al pàrquing a 1470 m i a la pista mateix calcem esquís, no ens compliquem la vida, seguim la traça deixada del dia anterior per la Coma de Montanèr i el Pletiu de Salana.
A mig camí ens comença a nevar, malgrat tot, encara tenim prou visibilitat i si la nevada no va a més, podem pujar tranquil·lament.
A mesura que anem enfilant la boira es fa cada vegada més densa i menys visibilitat, som a cota 2300 i valorem si continuar o girar cua i aprofitar la baixada amb visibilitat i relleu, així ho fem.
Fem un bon descens amb bons trossos de bona neu fins a arribar a la pista que encara que arribem al cotxe amb els esquís als peus, alguna rascada hem patit.



Hi vam anar: (Carles, dissabte), Hèctor, Berta i Anna


20 de gen. 2019

Monogràfic de descens en neus no tractades 16-17 de febrer


Ja s'està organitzant l'exitós monogràfic de descens que es realitzarà a Portainé el cap de setmana del 16-17 de febrer. Es faran classes de 10h a 14h en grups de 6 persones, dividits per nivells. Tot i així, no deixarem d'entrenar fins que tanquin els remuntadors.
I després d'esquiar.....segurament el famós spa i altres bons moments :)))

Tots els socis heu rebut tota la informació per correu, en cas de dubte podeu escriure a esqui@cegracia.cat. No us adormiu!!!

17 de gen. 2019

8#cims-Tuc de Nere-13 de Gener 2019

Dia: 13 Gener 2019
Distància: 17,31 km
Desnivell pujant: 1190 m
Desnivell baixant: 1190m
Altitud màxima: 2178 m
Temps: 6h, 8 min
Nivell d’esqui: S2-



Vaig marxar sol cap a la Vall d'Aran després de sentir els cants de sirena dels mitjans de comunicació de nevades i temporals de fred intens.  La idea és fer un dels 8cims, fàcil i accessible.  Després de llegir les ressenyes, estudiar els tracks, seguir la meteorologia i vigilar el part d'allaus, pareixeria que el Tuc de Nere era un objectiu accessible i realista.

Vaig agarrar la pista a la dreta que hi ha després de Bossòst direcció a França i me vaig enfilar muntanya amunt amb el cotxe ben d'hora.  Però tot hi que no hi havia molta neu, degut al glaç i la forta pendent de la pista vaig haver de deixar el cotxe a cota baixa a la segona corba que me vaig trobar.  Amb els esquís i les botes a l'esquena vaig començar a pujar sobre la fina capa de gel.

La progressió va ser ràpida amb les sabatilles de córrer fins que el gruix de neu me va permetre posar-me les botes d'esquí.  Vaig continuar per la pista forestal fins passades tres bordes de ramaders.  Feia calor, la humitat era constant i el cel estava tapat per núvols baixos.  No es veia més de 200 metres.

Arribats a l'última borda al pla, s'intuïa el cim amagat darrere dels núvols, però lo que havia de ser una pendent coberta de neu, me vaig trobar una pedrera.  Vaig continuar per lo que semblava un sender amb la vana esperança de trobar més neu. Arribats a un punt, vaig començar a trobar estaques amb la punta groga que se dirigien cap el meu objectiu pujant per una forta pendent amb poca neu.  Les vaig seguir.  A cert punt, a la cresta vaig haver de flanquejar una petita cornisa per acabar sobre la pendent final cap el cim.


El cim estava cobert d'una capa fina de neu i gel esquiables.  Després de fer les fotografies protocolàries, vaig treure les pells i cap a baix.  Me vaig fer una "matollada del copón” (activitat d'esquiar sobre matolls, no enganxar els esquís a les branques ni trencar-se un ós) fins on la neu me va permetre.  A cert punt, per arribar a l'última borda vaig haver de posar-me els esquís a l'espatlla i baixar per una zona plena de "boulders".  Superat l'obstacle vaig baixar esquiant mig kilòmetre més fins que se va fer clar i evident que continuar esquiant seria a costa de l'integritat dels meus esquís.  Davant tant clarividència, me vaig posar les sabatilles de córrer, els esquís amb les botes a la motxilla i cap el cotxe.





No recordaré la esquiada com a pletòrica i el cim com a molt interessant a nivell tècnic.  Si que és cert que és ideal per a qui se vulgui iniciar al esquí de muntanya.


Bones traces,

Javier Blanc

16 de gen. 2019

Disbauxa de neu a Steiermark (II) 12 i 13/01/2019

Escapada express de cap de setmana als Alps més orientals


i com ens agraden aquestes escapades! Viure'n la preparació, la tria del lloc, estudiar-ne les condicions i possibilitats... posar-hi ganes acostuma a donar molt bons resultats.

Ja hi vam ser fa dos anys, i això també ajuda. Ho dèiem llavors: menció especial a la companyia aèria Eurowings, de les poques que a més d'oferir tarifes reduïdes, no cobra pel transport dels esquís.

La zona té una amplíssima oferta d'allotjaments i restaurants i encertem també amb la Pension Ehrefried al poblet de Kindberg a 1h30’ de l'aeroport de Vienna (totes les comoditats per a esquiadors, esmorzar ben d'hora i boníssim, i encertades recomanacions).
Aquests dies s'han batut records absoluts de precipitació en algunes zones d'Aústria i Alemanya, i a on anem, les muntanyes del sud d'Estíria, ens confirmen que no nevava així des de fa 20 anys. En pocs km trobem les valls del nord amb BPA a 5 i passem a les valls del sud amb cims més baixos i arrodonits en condicions no sols no perilloses, sinó en estat excel·lent per a l'esquí de muntanya, amb neu ben caiguda i només efectes del vent a cotes altes. Aquí, aquests dies el BPA ha estat de 2, i 3 per sobre 1800m.
Precisament, el servei de predicció d’allaus de la zona, http://www.lawine-steiermark.at, a més de publicar molt bon butlletí (i també versió en anglès), disposa d'un fòrum de piulades molt animat aquests dies i ple d'idees, condicions i comentaris. S'hi suma una amplia oferta de guies i mapes, i ara webs i apps amb tracks, mapes detallats on-line, i informació completíssima, amb possibilitats per a tots els nivells.

Així, cal llegir els cims que hem fet com simples referències doncs en anys com aquest és possible obrir traça i fer fantàstics descensos quasi per tot arreu. Qui hi pogués anar ara, podria esquiar cada dia un cim diferent fins l'abril sense repetir-ne cap, un paradís blanc (m’agrada el títol de la guia “Heimat im Winterkleid” que deu voler dir “casa nostra de blanc...”)

I el darrer ingredient: la passió d'en Carles, en Pep i jo mateix, que ens ha portat a fer dues excursions cada dia, i n’haguéssim fet tres però la gana (i la foscor) ens ho han fet canviar per bons sopars...

Resum de l’activitat:

Dissabte 12/01/2019 - Matí: Lärchkogel 1894m des del Pk del Hausgrabenhütte (Gleinalpe, Lavanttaler Alpen)
+/-800m; 10km; F, *, S2; 3-4h; orientació N-NE

El BPA a 5 al nord i fort vent fa que els esquiadors ens concentrem en aquests tipus d'itineraris.

Compartim traça amb molta gent i la fem petar amb els típics tòpics entre austríacs i catalans. Ells, però, també estan al·lucinats amb la quantitat de neu i pugen contents de com està la muntanya resseguint un camí ample i després uns prats abans de tornar a entrar al bosc ja sense camí.

El vent comença a fer la guitza i molta gent gira cua, de manera que la carena ampla i planera final només és pels valents i prou pesats per resistir els embats de la bufarada, un torb en tota regla!

Per sort al cim hi ha, a més de la creu, un refugi on hi caben dues persones ben avingudes on fem com podem les transicions. Els primers metres baixem com podem, pel vendaval, i després ja gaudim de bona neu i ràpid descens.

Dissabte 12/01/2019 - Migdia: incursió a la zona “0”

Estem contents, engrescats, volem fer una altra excursió i busquem un cim fàcil, protegit pel bosc, no gaire alt, de poc desnivell i unes quantes coses més... És a 40’ de cotxe al nord i a mesura que ens hi acostem veiem com la quantitat de neu que hi ha és desbordant.

Al poble de Seemiessen està mig colgat de neu i han tallat la carretera pel perill d’allaus. Brigades de veïns enfilats a les teulades fan caure l’excés de neu...

Girem cua i en pocs minuts baixem al poble de Turnau on tot està més tranquil.

Dissabte 12/01/2019 - Tarda: Kalcherberg 1249m des de Turnau (Mürzsteger Alpen)
+/-500m; 5km; F, *, S2; 2h; orientació NO

En aquest cim al sud del poble (i al nord també) hi ha algun remuntador, però nosaltres prenem el vessant nord-oest verge d’enginys i anem remuntant per paratges bucòlics clapats de granges, prats i bosc amb molta neu, fins al cim.


Pel descens prenem una pista per fer via i no quedar-nos a les fosques.

Diumenge 13/01/2019 - Matí: Brandnerberg 1327m des de Eibegger (Fischbacher Alpen) 
+/-550m; 6km; F, *, S2; 3h; orientació E-NE-SE

Trobem la solitud desitjada i prats immaculats de blanc que llueixen al sol del matí. Ha tornat a nevar a la nit i gaudim d'una finestra i vent encalmat que permet gaudir de sons de la natura: ocells, el lliscar de neu, el nyc nyc de les botes del Pep...

Després entrem a un bosc ben atapeït però esquiable fins al cim.

Baixem cap al sud per una pala en neu molt bona i després anem a buscar el camí de baixada que ens porta en ziga-zagues de gaudi al cotxe... però aquí no s'acaba!


Diumenge 13/01/2019 - Tarda: Aibel 1394m i Ebenschlag 1547m des de Eibegger (Fischbacher Alpen)
+/-900m; 9km; F, *, S2; 4h; orientació O-NO

Des del mateix cotxe, però en el vessant oposat hi ha aquest itinerari clàssic de la zona, i molt concorregut, amb un al·licient afegit: el Hofbauerhütte entre els dos cims on ens hem pres una sopa típica maridada amb unes Gösser abans de fer el darrer cim.

Així hem donat temps a l'arribada de núvols pressagi de més neu i sense pressa hem completat al llarg descens, apurant fins les darreres llums de la tarda... buff, si ens hi poguéssim quedar uns dies més!


Enllaç al vídeo


Bibliografia: 


- "Steiemark - 62 touren" de S.Sarcletti i E.Zienitzer (ROTHER) (de raquetes però útil)
- "Heimat im Winterkleid - 100 exclusive Skitouren von Wien bis zum Hocshswab" de T.Behm i R.Gruber
- Mapes Série WK 1:50:000 de freytagberndt
- molt útil l'app de bergfex amb mapes off-line

Carles, Pep i Jaume
Bones traces!!!