8#cims-Tuc de Horno-20 de Gener 2019

Distància: 12,36 km

Desnivell pujant: 900 m

Desnivell baixant: 900 m

Altitud màxima: 2387 m

Temps: 6h, 54 min

Nivell d’esqui: S2

Track: wikiloc:

https://gl.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=32393670

Relativament tard vam arribar al pàrking d'on eix la ruta cap al Tuc de Horno.  El dia era tapat i xafogós.  Vam començar a esquiar des d'allà mateix on hi havia un pam de neu, però la il•lusió de trobar-ne més va durar en el moment que ens vam endinsar dins del bosc.  Continuàrem amb els esquís a la motxilla.

Vam arribar a una borda on hi havia excursionistes que van passar dues nits amb la companyia del foc i el vi.  Ens van advertir de la mancança de neu i ens van animar a fer una copa amb ells.  Nosaltres si érem allà era per fer feina.

Continuàrem vall endins creuant un pont de fusta fràgil, tort i destartalat vigilat per una creu vermella, no sé si a mode d'orientació o de protecció divina.  Caminarem seguint l'antic camí que anava cap al Port de Vielha.  A cert punt vam ésser conscients que ens estàvem desviant del nostre objectiu (més cap al nord-oest).  Amb tota la neu que ens envoltava, vam posar els esquís i començàrem a progressar amb ells.

La neu cada cop més profunda mostrava pedres a sortejar si més no les amagava.  Mentrestant la boira ens desorientava i corregíem les nostres petjades amb el GPS.  Tècnicament vam ascendir sense cap problema ignorant la dificultat que ens esperaria a la baixada.

Ens vam ficar dintre de la vall, al principi per un pendent forta per acabar a l'olla de la vall.  Vam superar l'últim desnivell amb ganivetes fins a arribar al collat on comença la cresta cimera.  En vore-la nua amb poca neu, vam fer cim sense grampons (ATENCIÓ: en cas de gel, la cresta és exposada.  Se recomana portar sistemes d'autoprotecció).

Després de fer cim, fer les fotos pertinents, beure i menjar alguna barreta energètica i mandarina congelada (encara no sé com el Carlos la va pelar), baixàrem ràpidament fent petits girs i molt ben guiats entre un camp de pedres i per evitar trencar la fina capa de neu i rascar els esquís.  Ja al fons de la vall ens vam traure els esquís on retrobàrem les nostres passes.  De tornada al cotxe trobàrem l'esquelet de el que va ser una vaca, i el Carlos es va delectar a fer anàlisis fisiològics sobre l'anatomia del mort.  Molt Shakespearià!

Ja al final el camí refet ens va portar al cotxe sense cap misteri.

Un altre cim ideal per gent que se vol iniciar a l'esquí de muntanya.  El Tuc de Horno no presenta cap dificultat tècnica remarcable excepte la cresta cimera que dependrà de la seua situació.

Bones traces

Javier Blanc i Carlos Zarate