30 de gen. 2020

Esquí senglar al sud del Carlit, Serra de les Llebres i les Socarrades.

Recorregut de 19km i 900m de desnivell. S2. dilluns 27 de gener del 2020 

Sortida d'exploració aprofitant la gran quantitat de neu acumulada en aquesta zona del sud del Carlit que no sempre te neu generosa.

Des de l'aparcament de les Airelles, de l'estació d'esquí de Font Romeu, remuntem fins al Roc de la Calma, molta calma... Els treballadors i treballadores de l'estació estan en vaga i han tancat tota aquesta zona. Baixem per la vessant nord cap a l'Estany de la Pradella, mooolta neu !!!

Remuntem en direcció nord per pujar a la Serra de les Llebres, des d'allà iniciem un recorregut de puja baixa per planells, bosc, clarianes gaudint de la solitud del lloc.  Arribem a la zona dels Forats, més amunt ens acostariem als pics de Coll Roig (ja cauran).

Comencem el descens cap a les Socarrades i la Pleta Font Veirat, sota la pleta hi ha el refugi Veirat a la pleta dels Llops, bona instal.lació per fer nit i atacar els cims propers.  Continuem el descens seguint el riu fins arribar al riu Angoustina, passant per les pedres dels Llops (més val que hi tribeu neu aquí, ara n'hi ha molta i semba una pista de bumbs.


Remuntem el riu Angoustina fins la Pradella i finalment, per les pistes d'esquí novament fins el Roc de la Calma, descens final per la pista d'esquí que avui no ha trepitjat ningú més que nosaltres.

El plaer de la descoberta, d'escoltar els ocells i seguir les traces profundes dels isards i cabirols...

Sancho, Manel i Ricard

Curs de Seguretat en Terreny d’Allaus (STA1) - 23, 25 i 26 de gener de 2020


Una nova edició del curs de seguretat en terreny d’allaus (STA-1) organitzat per la secció d’esquí del CEG i impartit per l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA). Tal com diu l’ACNA a la seva web (www.acna.cat) “l’objectiu d’aquest curs és dotar l’alumne de les eines i els coneixements necessaris per a circular amb seguretat en terreny d’allaus” i per tal de aconseguir-ho es treballen el següents objectius específics:

§  Reconèixer i evitar el terreny d’allaus.
§  Saber preparar una sortida (BPA, meteorologia, etc).
§  Entendre la relació entre l’estratificació de la neu i el perill d’allaus.
§  Conèixer i emprar les tècniques de reducció del risc.
§  Conèixer i emprar les tècniques bàsiques d’autorrescat.

Es tracta d’un curs adreçat a gent que faci activitat de muntanya a l’hivern, (esquí de muntanya, alpinisme, sortides amb raquetes, etc), i que dona al alumnat eines necessàries per desenvolupar l’activitat amb seguretat. Un must.

Dijous, de 20.00 a 23.00, ens trobem a la seu del club i juntament amb la gent del curs d’iniciació fem la primera part teòrica a càrrec de Pere Oller. El temari es dens, però l’estructura del curs, el material de suport i les explicacions d’en Pere faciliten la comprensió i ens permeten assolir uns coneixements bàsics necessaris per la part pràctica del curs, i les nostres activitats hivernals en general.


Teoria a la seu del CEG.

El cap de setmana del 25 i 26 de gener, després de la gran nevada de Glòria, ens trobem a l’entorn de l’estació de Tavascan i el refugi Pleta del Prat per la part pràctica del curs, entorn i condicions perfectes. Ens dividim en dos grups (esqui de muntanya i raquetes) i el Pere Oller i Sara Orgué ens guien muntanya amunt, acompanyant la foquejada de comentaris molt profitosos per entendre el que passa al nostre voltant en condicions de neu: tipus de neu, orientació respecte al sol o vent, les trampes del terreny, el factor humà, etc. En terreny segur, practiquem el rescat bàsic (DVA, pala, sonda i organització).


Palejant en la pràctica de rescat.

A la tarda tornem a la teoria i aprofundim, entre d’altres, en saber preparar una sortida (BPA, meteorologia, etc). El dia següent, diumenge, ho posarem en pràctica en condicions delicades: perill d’allaus 3, zones de terreny exigent, meteo incerta... Tenim la Coma del Forn i el Campirme ben a prop del refugi, però haurem de valorar si es donen les condicions. 


Diumenge ens llevem amb uns centímetres de neu nova.

Diumenge ens llevem amb una nevada inesperada que deixa el paisatge preciós, però dificultant la visibilitat. S’afegeix en Enric Nadal com a guia. Comencem a pujar pels voltants de l’estació i considerant totes les variables decidim sortir-nos dels dominis de l’estació per valorar l’estat del mantell fent un perfil de neu.




Analitzant l’estat del mantell nival.

A la Preta del Prat agraïm al professorat (Pere Oller, Sara Orgué i Enric Nadal) la seva dedicació i ens acomiadem. Curs molt interessant que permet la realització de activitats hivernals amb més seguretat. Gràcies al CEG per organitzar el curs i a l’ACNA per desenvolupar-lo.


Autor entrada i fotos: Mikel
Autor vídeo: Carles P.

29 de gen. 2020

Puig de Dòrria (2.548 m.) El "paquetón" de la Gloria, post llevantada

+/-950 m; F, S2, *; 15 Km; 4-5h
Risc d'allaus 3 per sota de 2100 m i 4 per sobre (Meteofrance) 25.01.2020
Neu pesada fins a 1900 m. per la pluja.
Neu pols a partir de 2100 m.

Decidim arriscar i anar a la Cerdanya, tot i veure l'esgarrifosa situació que ens ha deixat la Gloria al litoral i altres indrets de Catalunya.
Enfront del "on aneu, esteu bojos?", "no sortiu, estarà tot tallat..." esperit cegesqui: exploració i aventura, hem de gestionar el terreny, i triar un itinerari segur, i aprofitar el "paquetón" post llevantada de la Gloria. "Qui no arrisca, no pisca..."

 Ens decidim pel Puig de Dòrria, des del poble de Vallcebollera, passat Oceja, a 30 min en cotxe des de La Molina, on coincidim amb el grup del curset d'iniciació a l'esqui de muntanya del CEG... Qui serà ensigalador passiu? Qui seguirà fent activitat desprès de la primera ensigalada? Misteri...

Al pàrquing al final del poble, calcem esquis. La ruta més senzilla és seguir la pista nevada des del poble camí a la capella de Sant Bernabé, però vistes les marrades que fa, decidim pujar pel bosc, a la dreta del Rec de la Vila. "La darrera vegada que vaig venir vaig pujar pel bosc" és un dels mantres clàssics per invocar i provocar ensigalades, però esperit cegesquí, ni cas i ens hi endinsem.


El bosc és poc transitable tot i estar suficientment innivat, degut als arbres caiguts i creuats per la llevantada que ens traven el pas. Trobem un camí transversal fet per llenyataires que no va en la direcció adequada, i tot sembla que apunta a "mega-ensigalada".


Fins ara no he dit que hem sortit tard perquè m'havia oblidat les botes al refu, i hem perdut temps en tornar per recuperar-les. Una trajectòria immaculada i impol·luta d’esquí de muntanya estroncada el dia que has de donar explicacions a tot un curs d’iniciació... Desfem el "camí de llenyataires" - un altre mantra ensigalador- i decidim pujar pel dret direcció a la pista que creua per dalt. Encertem, això ens anima a seguir pujant pel dret fins a la darrera marrada de la pista, on superarem un munt d'arbres travessats en tot el recorregut, com si una presencia intangible, ens murmurés i advertís de no continuar. No fem cas, la pista ens condueix fins a torrent de la Tossa, on el camí és més directe i senzill. Tinc set, obro el termo, te salat – sal enlloc de sucre -, avui serà un gran dia... que pot sortir malament?

Malgrat tot, avancem còmodament, en ple white-out per la boira, la neu sembla estable, però sense veure les pendents a banda i banda si estaven carregades com per suposar algun risc, al tros de pendent més dret, no enfollim al encanteri blanc , tot i estar a pocs metres del cim, no ens deixem atreure i girem cua. Havíem començat tard i portàvem ja estona de boira densa com per pensar que tindríem vistes des del cim.

El descens, els primers 500 metres de desnivell amb bona neu. Però només deixar el torrent de la Tossa, enlloc de baixar pel bosc, gens esquiable, amb tot d’arbres estellats pel temporal, agafem la pista fins a Vallcebollera, per fer cap al poble sense dificultats. Superat el white out, ens acostem als banys de Dorres a remullar-nos després del nostre intent fallit, on sucumbim al sabotatge de les instal·lacions..., camuflats com llimacs entre tot d’esquiadors de pista orgullosos del seu dia a pistes, sense conèixer què és l’infern blanc.

Participants: Hector A., Sancho M., i Manel C..

Puig de la Coma d'Or, 2826m. Sortida de cicle de la secció d'esquí del CEG


Des de coll de Pimorent, 15.4 km, 990 m desnivell+, S2

La sortida de cicle era al Russell però l'estabilitat de la neu no feia possible una ascensió segura així que vam buscar pla alternatiu, el primer dia vam anar a la Tossa Plana (veure la piulada) i el segon al Puig de la Coma d'Or.

Sortida tranquila i sense gaire problemes. Per arribar al cim hi ha un tram molt petit d'aresta però amb exposició, al haver-hi neu ens vam posar els grampons. La petita remuntada de tornada de la Portella de Cortal Rossó a la Portella den Garcia que vam fer sense pells per evitar posar i treure ens va fer patir una mica. A la baixada una neu magnífica encara que en el tram final vam enganxar força boira.

Finalment vam poder aprofitar bé el cap de setmana!

Condicions de la neu

Neu pols des del cotxe fins al cim, alguna mínima placa de neu dura.

Fotos:
Pujant per la Coma d'en Garcia

A la Portella d'en Garcia
Que paaaaasa!

Coma d'Or des de la Portella del Garcia (cim rocallós de l'esquerra)

Bones vistes mentre el dia va aguantar.

Tram d'aresta final.


Foto de cim



Fitxa ruta:
Distància: 15.4 km
Desnivell positiu acumulat: 990 m
Alçada màxima: 2826 m
Alçada mínima: 1920 m
Orientacions: S, N i O
Dificultat: S2, ruta molt accesible, hem llegit que de vegades es forma una mica de cornisa a la Portella d’en Garcia però en el nostre cas era quasi inexistent
Recorregut: Pimorent (1920), Coma d'en Garcia, Portella d'en Garcia (2534), Portella de Cortal Rossó (2501), flanqueig pel costat de Cap de la Llosada, Portella de Coma d'Or, tram curt d'aresta i Puig de Coma d'Or (2826). Tornada pel mateix camí.
Track de la ruta: https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/puig-de-coma-dor-des-de-pimorent-33752236
Altres piulades al blog al Coma d'Or:

Mapa

Fitxa ascensió:

Risc allaus: Nivell de perill 4 a la zona (Meteo-France) encara que sobre el terreny semblava més estable, el servei d'Andorra va rebaixar de 4 a 3 el diumenge però Meteo-France no ho va fer..
Horaris: 4:30 en total, 3h15 fins el cim i 1h15 fotos cim, transició i baixada


Participants: Rosa, Cristian, Eduard, Miquel i Pep Lluís.

El TAGA (2.040)

El Taga (2040) per Pardines 

+750 (1266-2041) , 11 Km, F, *


Després d'unes abundants nevades el Taga és un d'aquells cims que desde la cara nord (Pardines) no ofereix cap dificultat i on el risc d'allaus és molt baix

Un cim que es fa desitjar i és dificil de poder fer per la manca de neu, i  no només no ha decebut les expectatives, sinó que ha estat una meravella pel deliciós paisatge a la pujada, i les grans vistes que ofereix el cim com a balcó de de les muntanyes del Freser i de les valls del ripollès.

A Ribes agafem la carretera a Pardines, i sense arribar al poble ens desviem a la dreta fins a Can Roca, on amablement ens deixen aparcar el cotxe, una mica més amunt del lloc d'aparcament habitual


Desde aquí, gaudim de la meravella  de foquejar per camins baixos, amb marges i entre el bestiar, boscos de ribera, prats i torrents que baixen de les muntanyes.

 

Al principi en algún petit tram el camí té neu irregular, i som prou afortunats de poder anar amb esquís als peus desde 1266 metres. Només i en dues o tres ocasions ens hem de descalçar per passar rierols que van desfent la neu, però per sort no ens hem de posar esquís a l'esquena.

De seguida arribem a les pales que després baixarem amb una neu increible, cremeta de la bona que es fa disfrutar de valent.



Un grup molt divertit,la colla de la UES de Sabadell i dos "infiltrats" del CEG
Una molt fàcil i preciosa ascensió, agraïments sincers al Ramon per la proposta!

Dia inolvidable no només per la bellesa de la sortida  i la increïble colla que hem juntat, com  per la fantàstica neu que hem tingut la sort de poder disfrutar. La baixada entre marges al mes pur estil senglar ha acabat donant-li el toc d'aventura que tant ens agrada

I com a premi final, gran descobriment d'el restaurant Solana del Ter, amb cuina oberta fins les 16 (millor reservar) passat Ripoll, just després de lEsclat, impressionant carn i cuina!





el vídeo dels dimecres... et poso bé la pell?

... no cal, ja ho faig jo mateix! ;)

28 de gen. 2020

Primer cap de Setmana del Curs de Iniciació d'Esqui de Muntanya

El passat dia 21 de Gener va començar una nova convocatòria del Curs de Iniciació d'Esqui de Muntanya del CEG.

Al llarg de la setmana s'han desenvolupat les sessions teòriques de material i de nivologia, aquesta última conjuntament amb els companys del curs STA-1.

Durant el cap de setmana del 25 i 26 de Gener, s'han desenvolupat les primeres pràctiques:

Dissabte 25:
La convocatoria per iniciar les practiques va ser a les 9 del matí, a les pistes de La Molina, al sector Alabaus.

El dia estava nuvol i amenaçava amb nevades febles, vent zero però.

Amb els instructors, els cursetistes es van endinsar pel Glot de l'Hospital i van passar-se el dia coneixent els seu nou material: pells de foca, ganivetes, esquis i botes de muntanya... i practicant cóm es progressa per la neu amb ells: voltes maria, voltes progressives tot en un entorn on a vegades, hi ha arbres ;-))


Per la tarda, es realitza la sessió de meteorologia.

Diumenge 26:
El grup de cursetistes, acompanyats dels seus monitors es dirigeixen a la zona del Puigmal-Err.

Sense arriba a les pistes i veient la bonísima innivació que hi havia, aturen el cotxes i comencen a enfilar-se per un dels corriols, en mig d'uns abets carregats de neu fins a arribar als cim del Duraneu  (2.540m)



Acaben l'activitat, exultants... amb aquestes condicions és un autèntic plaer gaudir de l'esquí de muntanya.

Gracies a tots i ... to be continued

27 de gen. 2020

Roc de Madres, 2469 m 26/01/2020

Sembla que ahir vam fer el Madres… dic que només ho sembla perquè si no hagués sigut pel GPS no haguéssim sabut pas que estàvem al cim! A partir dels 2000 m vam foquejar enmig d’un blanc àrtic que ens feia confondre el cel i la terra, tota una experiència. Molta neu per disfrutar i molts cegesquiadors, monitors i cursetistes aquest cap de setmana per la Cerdanya, hem xal·lat!

Pel que fa a la ruta, sortim del pàrking de la Forge (1395 m), passat el pont de la farga. Ens trobem a la D118, passat l’embassament de Puyvalador. Pugem pel camí de Serrallonga amb neu als peus des del cotxe. Una mica abans de la cota 1600 agafem el camí del tour del Capcir, passem per l’abri du Becet i seguim fins a trobar el refuge Oller (1570 m). Seguim per la pista fins a la cota 2000 m i ben aviat ens enfilem pel llom ample que no deixarem fins a arribar al cim. Descens per l'itinerari de pujada, força entretingut dins el bosc.

+1100 m
F-S2
16 Km
5h
Risc d’allaus 3 per sota de 2100 m i 4 per sobre (Meteofrance)
26.01.2020





Eli, Héctor, Sancho, Roger, Alex, Manel, Marc

Bones traces

Bony d’Altars des de Llessui i Curs STA-1 25 i 26/01/2020

25/01/2020 Bony d’Altars (2416m) des de Llessuí +/-1060m; F, *, S2; 4h15 

Va ser al desembre de 1966 quan s’inaugurava l’estació d’esquí de Llessuí. L’orientació de pistes i el vent, que sovint afectava el telecadira, sumat a l’escassetat de precipitacions d’aquells anys, van fer que es tanqués cap al 1987. Encara avui es poden veure els remuntadors, molt degradats, pels vessants de la muntanya. Amb el perill d’allàus alt, la tria del terreny era delicada, per això optem per la recomanació de la zona, al Pallars: Les antigues pistes de Llessuí on els pendents no superen els 25 graus.
Sortim amb els esquís als peus des de la Borda de Cardós, aprox. 1km després del poble de Llessuí, allà es creua el riu de Pamano i s’enfila una pista que va fem zigazagues fins que ens endinsem en el terreny obert del antic entorn de les pistes. Anem pujant pels diferents lloms creuant varies vegades els antics remuntadors.. la neu cada cop més abundant i també la boira que ens envolta quan arribem adalt de la Serra d’Altars, Bony d’Altars.


Baixem pel mateix itinerari amb neu fonda pols compactada i més humida quan ens anem apropant fins al cotxe.



Anem al Refugi de la Pleta del Prat a sopar i ens trobem a una de les associacions més "frikis" de Catalunya (segons diuen ells mateixos): L'Associació de constructors d'iglús de Catalunya (http://www.ohmamiglu.cat/) que fan demostracions de com s'han de fer els iglús, manteniment, etc.etc,  Llàstima que nosaltres ja tenim un curs que fer..


26/01/2020 STA-1 Entorn Refugi Pleta del Prat 

Ens unim al grup del curs STA-1, ja que l’any passat ens va quedar un dia pendent per mal temps. Fem el dia de pràctiques preparant una sortida (tarda del dissabte) i aplicant les explicacions del curs en el terreny de l’entorn del Refugi en direcció al Pic de la Coma del Forn,

Aqui teniu un video resum de la jornada



Bones traces!
Nuria Puig i Carles Perera

Puig de Cerverís (2207m) - 25/01/2020

Després de molta indecisió, consultar tots els bpa, totes dels web de meteo, tots els gurús propers i experts en la matèria ens decidim per un cim proper i amb un terreny senzill per evitar el risc d'allaus. El puig de Cerverís és l'escollit! Un cim que es troba a cavall del Taga i el Balandrau.

En cotxe agafem el trencall abans d'arribar a Pardines que va cap a Tregurà. Podem arribar fins a la cota 1400, on deixem els cotxes i ja ens podem calçar els esquís. Seguim la pista i aviat ens desviem en mig del bosc per anar a cercar el llom que ens duu directes al Puig Cornador. Pel mig del bosc practiquem un xic del tan enyorat esquí senglar, per sort de pujada! Baixem uns metres sense treure pells i continuem pel bosc fins encarar la pujada final al nostre objectiu. Arribant al cim entra boira espessa, espessa... sort que tenim el mapa i el track al mòbil! La baixada la fem pel llom sud-est, seguint el track que tenim, per una neu pols fantàstica fins a trobar la pista on tenim el cotxe però molts km més amunt. Baixem i remem per la pista també amb molt bona neu, però amb unes traces misterioses, que han resultat ser d'uns cavalls preciosos. Amb tot plegat ens han sortit 18 Km i uns 800 m de desnivell.



Víctor, Anna, Carles, Carles, Marta, Lore (les fotos són seves) i Marina