21 de gen. 2020

TRAVESSA A REFUGI DE L'ILLA, ANDORRA

Circular al refugi de l'Illa desde Els Cortals d'Encamp

Anada per llacs del Circ dels Pessons i Canal dels Isards // Tornada per Vallcivera -Coll de Montmalús- Circ dels Pessons

28km, ±2200m, PD, S2, **Orientacions: totes.

L'anada en vermell i la tornada en blau
Primera sortida de cicle CEGESQUÍ del curs 2019-2020. 

Dissabte 18 de gener 2020 

Estació final del Funicamp a Enradort (2521) – Baixada per pistes de Grau Roig (sector Cubil) –Estanys del circ dels Pessons- Canal dels Isards – Gargantillar (nom And.) o Pessons (Cat.) 2864 – Refugi de l’Illa (2480)

Tres vascos i quatre catalans fem un grup dels quals 3 son donostiarres, (un 43%! i just el cap de setmana que es celebra el dia de Sant Sebastià!! -això és motivació muntanyenca!!-) 
Ens trobem a les 8.30 a Encamp. La resta d'inscrits han hagut de ser baixa per grip. Per sort al refugi els hi guarden la reserva per anar-hi un altre cap de setmana.Uns quants dormim el divendres a l'hotel Evenia Oros a Encamp, on per 32 eur. la mitja pensió ens ofereixen una gran i impecable habitació, i sopar i esmorçar en bufet lliure que ens deixa bocabadats per la qualitat i varietat. Molt recomanable!

La predicció meteorològica es incerta; hi ha previsió de fred i potser canvi de temps cap al final del dia. Finalment, gaudim de un dia assolejat, amb fred.

Pujem per la carretera dels Cortals en cotxe i de seguida veiem que el plà original d' anar pel refugi d' Ensangents i tornar pels Agols  no es factible degut a la manca de neu a la part baixa, a tota la zona de bosc, entre 1700 i 2100 d'alçada.

Canvi de plans, doncs, però seguim anant al refugi de l'Illa desde aquesta vessant per no moure cotxes. Agafem el Funicamp desde aquesta estació intermitja  fins a la part alta de l'estació per guanyar temps. Aquí començarem la travessa al refugi de l’Illa. 

Desde dalt de l'estació anem a buscar, per pistes en baixada-pujada-baixada, el refugi de Pessons (restaurant de pistes)  on girem a la dreta per abandonar les pistes d’esquí i endinsar-nos al circ de Pessons. Al fons a la dreta ens espera la canals dels Isards, que remuntem en la seva part final amb grampons; perfectes condicions. En sortir al coll girem a la dreta per fer cim, per arribar fàcilment al Pic de Gargantillar, nom andorrà; o Pessons, nom català.

 Desde dalt de Grau Roig tenim una bona vista del Montmalús
Els preciós circ dels Pessons.  Final del circ  i al fons la canal dels Isards.



Davant ens queda el Pessons (nom català) o Gargantillar (nom andorrà)

Arribem als peus de la canal dels Isards
Pujada per la canal dels Isards (40º)
Fred i vent al cim, transició ràpida i enfilem la baixada cap a l’estany de l’Illa. 
Impressionants vistes de l'estany de l'Illa, i tota la serralada que separa la Cerdanya d'Andorra, amb la Tossa Plana de Lles a l'esquerra de la fotografia. Al centre, amagat queda el coll de Setut, una  altra de les vies d'anada a l'Illa desde la Cerdanya, que volíem fer i no podem per falta de neu a la seva vesant sud.
Ens espera una bona baixada , tot i la neu dura, que es transforma en pols arribant a l'estany. Aquí si que disfrutem de valent!
Observem les curioses plaques trencades, en molts casos en posició vertical, creades pel canvi de nivell de l’estany al haber-lo buidat per utilitzar l' aigua 

Disfrutem molt de la baixada i malalts de neu com som, tenim ganes de méeess,  i ja a tocar del refugi com que encara és d'hora, calcem pells de nou per pujar cap a les crestes del Gargantillar amb l'idea de fer el Pic dels Llops (o Alt del Gargantillar ), o de pujar fins on poguem, per seguir gaudint de la bona neu que hem trobat a les comes de l'Illa.


Però ja arribant al coll quan som a 2700m. ens trobem unes plaques de neu dura que ens fan patir més que gaudir, així que decidim tirar avall  
Bona baixada amb neu que, tot i molt canviant, es deixa fer prou bé.
Refugi de luxe amb aigua calenta, calefacció, menjar excelent, wifi (!!!) etc. on rebem una magnífica benvinguda per part dels guardes. 
Sorprenenment som sols al refugi; els altres dos grups que havien de venir no apareixen.  
Per qui vingui, el refugi és molt càlid, no cal dur sac de dormir, amb el sac llençol en tenim ben bé de sobres. El sopar és excel.lent!

Diumenge 19 de gener 2020 

Dia 2. Refugi de l'Illa-Vall de Vallcivera-Estany de Montmalús-Coll de Montmalús- Estanys dels circ de Pessons-Remuntada per pistes- Baixada per les Deveses als Cortals d'Encamp

Havíem pensat fer una tornada diferent, per estany d'Ensangents i collada d'Entinyola, que ens hauria portat directament als cortals d'Encamp. Però la predicció del temps pel segon dia era delicada: fred, vent i neu, i en despertar de seguida veiem com bufa el vent (fortes ratxes de fins 100 Km /h. a les carenes que volíem fer), que juntament amb el fred (-9º) i l’escasa visibilitat ens fa optar per l'itinerari més arrecerat i segur que suposa la vall de Vallcivera, que a més a més és una de les més boniques i salvatges del Pirineu. 

Després de esmorzar ens acomiadem dels guardes i en pujada fàcil arribem a un coll des.de on baixem a Vallcivera (transició #1).
El coll abans de baixar a Vallcivera
Bonica panoràmica de la vall de Vallcivera, amb la Muga com a protagonista. A l'esquerra hi ha la vall de la Llosa, per on es baixa a la Cardanya, al fons a la dreta, la Tossa Plana de Lles
 Protegits del vent progresem fins un torrent (transició #2) que remuntem pels Torts de Vallcivera i que va a parar al llac on hi ha el refugi lliure de Montmalús (perfectes condicions), on parem a fer un mos i un té calent; per encarar amb més energia el vent i fred. 
Refugi lliure de Montmalus a l’estany del mateix nom.

Reprenem la marxa i ens dirigim a la collada de Montmalús, fent l’ùltima part amb ganivetes. Desestimem fer cim degut al fort vent i fred. Baixada cap a Grau Roig (transició #3) buscant un pas flanquejant a l'esquerra que ens portarà al circ de Pessons. 
De nou davant el Circ dels Pessons
Una bona sorpresa:  la nevadeta de la nit ens dóna unes condicions excel.lents amb neu nova molt ben conservada degut al fred. Gaudim de un descens magnific amb neu pols i per terreny boscós (ens fa somniar que som a Canadà!) i arribem de tornada al refugi-restaurant dels Pessons a Grau Roig (transició #4).
Acabant de creuar el darrer estany del Circ dels Pessons
Pujem per pistes (transició #5), baixem (transició #6) i tornem a pujar fins al Funicamp (transició #7). Enfilem l’ùltima baixada cap al cotxe en condicions molt justes de neu.

Baixada cap al cotxe amb neu força precària
Molts canvis de plans respecte la ruta prevista, però que finalment hem disfrutat de valent!!

Erem , d'esquerra a dreta: Mercè, Cesc, Toni,  Hector, i els tres donostiarres: Uxue, Mikel i  Hodei

Piulada: Mikel i Mercè
Fotografies: Toni, Mikel i Mercè

Bones traces!

20 de gen. 2020

Curs de descens en neus no tractades 15 i 16 de febrer

Des de la Secció d’esquí del CE Gràcia us proposem una nova edició del Curs de Descens en neus no tractades el 15-16 de febrer, amb petits canvis respecte cursos d’anys anteriors, amb l’objectiu d’oferir un curs més adaptat a les necessitats de cadascú. 
Creiem que la millora en el nivell de baixada és important per a una bona seguretat en les nostres activitats d’esquí de muntanya, pel que recomanem aquest curs per tots aquells que pensin que poden millorar la seva tècnica.
El curs enguany tornarà a ser ofert per monitors especialitzats en esquí fora pistes de l’Escola d’Esquí Pallars Sobirà, a Port-Ainé.
Aquest any els grups seran de màxim 5 persones i hem demanat que es faci un triatge acurat per tal que els grups responguin veritablement al nivell que necessiti cadascú per aprofitar millor les classes.

El preu del curs inclou:
- Allotjament. Dormir i esmorzar el divendres. Mitja pensió el dissabte a l’Hotel Condes del Pallars, de tres estrelles, amb buffet lliure.
-2 forfaits de dia a Portainé
-4 hores de monitor especialitzat en neus no tractades el matí de dissabte i 4h el matí de diumenge.

Les tardes podreu practicar els exercicis efectuats al matí. Cal puntualitat al matí per tal d’aprofitar al màxim les classes i per facilitar que el triatge sigui ràpid i acurat el dissabte.

El preu del curs no inclou:
-El transport es farà en cotxes particulars.
-L’hotel disposa de piscina i SPA al que es pot accedir amb un petit suplement, qui ho desitgi podrà reservar per al vespre de dissabte. Spa is back.
-Les begudes del sopar no estan incloses al buffet, haureu de recordar abonar el que demaneu.

Per raons de logística les places són limitades. El curs tindrà un preu de 170 eur per a socis del CEG i 220 eur per a no socis. Les inscripcions es tancaran el 28 de gener i només es tindrà en compte les persones que hagin abonat el curs a aquella data. 
L’adjudicació de places serà per ordre de pagament, amb prioritat per a membres de la secció d’esquí, socis del CE Gràcia, i finalment, no socis.
Aquells que no hagin abonat el curs el dia 28, no es tindran en compte, encara que siguin membres de la secció o del club, malgrat hagin complimentat el formulari d’inscripció.

Us podeu inscriure al següent formulari:
Ingressant l’import indicat al compte del club:
ES28 2100 0807 78 0200782858 posant a concepte o referència “CURS DESCENS + Nom i Cognom”.
Caldrà que ens envieu resguard del pagament al correu esqui@cegracia.cat.
No es considerarà ningú inscrit fins que no hagi efectuat el pagament,  enviat el resguard i rebut correu de confirmació.

Puig Peric (2.810 m) pel Corredor Nord 18/01/2020

18 de gener 2020
+900 / - 1700 PD+ / 45ª (corredor N)

Des de l'Aparcament de Formigueres, dos remuntadors i ja som dalt. Remuntem fins dalt la Serra de Mauri, treiem pells i entre el bosc arribem al Refugi de Camporells. Foquegem per comes suaus fins el peu del corredor N.

Preparem eines i cap amunt amb els esquís. Uns 300 m de canal que al final, entre roca descomposta i neu, ens fan suar la cansalada. Un cop a dalt, panorama espectacular i sensació de triomf.

Calcem esquís i avall per la canal (amb prudència i concentració). Una vegada passat el tros més dret llisquem per la solitud del circ de Camporrells fins al llac. Remuntada altre cop fins la Serra de Mauri (la vall de Galba haurà d'esperar, massa poca neu a cotes baixes) i baixem per les pistes ja tancades fins al cotxe.

Esquí alpinisme, com  ha de ser!


Cris A. i Sergi B.

18 de gen. 2020

Puntas de Pecicos i Diente de Batanes (recorregut al voltant de Bachimaña ))


Aprofitant les vacances de Nadal, entre el 28 i el 30 de desembre hem estat uns dies per la zona de Panticosa . Setmanes abans  la zona va gaudir de successives nevades que van deixar gruixos de més d'un metre.

Dissabte 28/12/2019

Desnivells +840/-410
Distància: 8 km
Temps: 6h 24 minuts
S2

Hem fet nit al Refugio Casa de Piedra i portejant els esquis a la motxilla fem uns 150m de desnivell. De seguit deixem el GR11 i resseguim el curs del riu Calderés per la seva riba esquerra en direcció N ja amb els esquis posats. Volem pujar a l'Ibon de Bachimaña i aprofitar el dia fent algun cim proper per passar la nit al seu refugi.


IMG_20191228_104105.jpg  


Algun tram ens obligarà a posar ganivetes ja que la neu està força dura.

Arribats al refugi, el panorama es magnífic ! es veu força neu arreu en aquesta part del Pirineu .  Alleugerem motxila i intentem la Peña Xuans ,  situada a l'Est. Algunes pales es veuen molt brillants i sembla que haurem d'encertar el camí .

IMG_20191228_142416.jpg IMG_20191228_142436.jpg

De nou, en alguns trams ens serà imprescindible utilitzar ganivetes. La ruta escollida cap a l'Ibon de Coanga no representa cap dificultat i una caiguda no sembla tingui moltes conseqüències. En tot cas, les ganivetes ens eviten de nou qualsevol ensurt. Finalment, a cota 2400 desistim de pujar més amunt. L'espectacle que tenim devant es maravellós: Garmo Negro, Pondiellos i els Infiernos. La baixada la farem com podrem sobre una neu que avui al migdia ni tan sols s'ha transformat.


Diumenge 29/12/2019

Desnivells +918/-918 
Distància: 12,8 km 
Temps: 7h 09 minuts
S2/S3

Hem dormit al refugi i tenim intenció d'apropar-nos al Gran Facha. L'anticicló d'aquests dies fa que el matí no sigui tan fred com caldria esperar en un mes de desembre.  Creuem l'Ibon de Bachimaña en direcció N  amb el collado de Pecicos com a destí . Abans pero, enfilem la vertent E de la Punta de los Ibones per tal de poder baixar esquiant la pala N fins l'Ibon Baxo dero Pezico. Aquests dies els butlletins adeverteixen de plaques de vent en vertents N: La que tenim devant no ens permet gaudir de la baixada i optem per fer una variant mes segura que ens costarà 45 minuts.     

Sobrepassat ja l'Ibon Baxo i els dos petits Ibons superiors sols ens queden un grapat de voltes maria per arribar al Collado de Pecico o Forqueta Bachimaña (2778m). Descartada la pujada al Gran Facha, optem per fer algun dels Pecicos. Deixem els esquis al Coll, ens calcem grampons  i ens conformem amb la primera Punta de Pecico que tenim a l'Est ( 2839m) 

IMG_20191229_132515.jpg         IMG_20191229_111947.jpg 

 
Des del cim, vistes espectaculars del Massis del Balaitous i Respomuso a sota i, per suposat, del Gran Facha, que tenim devant. 

IMG_20191229_132858.jpg
Algunes pales, poques, es deixaran esquiar. La baixada la farem pel Barranco dera Canal. Per sort, les condicions de la neu en aquesta canal ens permeten fer els girs amb certes garanties.  La darrera pala abans de l'Ibon té una neu tan cremeta que decidim deixar motxilles i pujar uns 150m de desnivell per tal de gaudir-la de nou!
      
Espectacular jornada de bon temps. No ens podem queixar!

Dilluns 30/12/2019

Desnivells +842/-1348 
Distància: 12 km 
Temps: 7h 04 minuts
S2/S3  

Avui es dia de marxa i portem les motxilles carregades. Tornem a creuar l'embassament però abans de tocar terra girem a E-SE per anar a buscar una vall que ens portarà a les Basas de Lumiacha primer, i baixant fins l'bon de Xuans després.  A partir d'aqui pugem fins el coll entre la Peña de Xuans i el Pico Serrato. Amb els esquis encara posats ascendirem el Diente de Batanes (2860m)  en poc més de 20 minuts.      

     
IMG_20191230_094316.jpg                IMG_20191230_123005.jpg

Gran panoràmica del Massis del Vignemale

IMG_20191230_122509.jpg

La baixada d'avui es la que ens oferirà millors condicions de neu respecte els dies precedents. Optarem per fer un flanqueig per sota el Pico de Batanes i per sobre de l'Ibon de Labaza per despres creuar els Ibons de Serrato en direcció W. Tenim devant el Garmo Negro i la multitud de puntets que a aquestes hores ja van baixant.  Avui nosaltres solament ens hem creuat 3 persones .  

Finalment, retrobem de nou el GR que, en fortes i incòmodes llaçades, va perdent alçada fins els peus del Balneari. 


Participants: Carles , Xabi, Jordi, Montse, Marta i Claudio

Pic de Gargantillar/Pessons i Pic de la Mina. Cursetistes 2019 11 i 12/01/2020

Un any després d'acabar el curs de iniciació a l'esqui de muntnaya del CEG, els i les cursetistes del 2019 fem trobada per repassar l'aprés i gaudir la companyia. Divendres 10 de gener ens trobem al refugi de La Molina i al bar Brezos decidim ruta pel dissabte: Pic de Pessons des.de Grau Roig.
Dissabte 11
Pic de Pessons/Gargantillar (2.848m) des de Grau Roig
Desnivell: ±750m
10km
Orientació: NE


Dia fred, amb temperatures sota zero en sortir del refugi; el dia es presenta fred tot i ser assolejat.  Carreguem els cotxes i anem a Grau Roig pel túnel per tal d'evitar problemes de gel al port d'Envalira. Calcem esquís i enfilem cap al circ de Pessons a l'inici per pistes, després per senda balizada i finalment pel bosc. Passat un restaurant de l'estació d'esquí entrem al circ de Pessons on identifiquem el nostre objectiu. Encara dubto si el Pic de Pessons i Gargantillar son el mateix cim, ja que els comentaris de la gent que ens trobem no coincideix amb alguna cartografia. Ens adinsem pel circ i anem a buscar, al fons i a l'esquerra la canal dels Isards, màxima dificultat de la jornada. Pujem amb skis fins sota una roca on calcem grampons per pujar la part més dreta de la canal (40º?). Condicions excel.lents per fer la canal, sota una base de neu dura hi ha neu nova del divendres molt ben conservada degut al fred. Al coll, girem a la dreta fins arribar al Pic de Pessons o Gargantillar. Tornada pel mateix camí, la canal la fem amb grampons (tot i que vam veure gent baixar-la esquiant, condicions molt bones). La resta de la baixada fins al cotxe amb els esquis, buscant l'itinerari que ens permeti remar el minim possible.

Pessons i canal dels Isards, el nostre objectiu.





Calçant grampons i pujant pel canal dels Isards


Al Pic de Gargantillar.

Diumenge 12
Pic de la Mina (2.683m) des de Puymorent
Desnivell: ±820m
9.5km
Orientació: N-NE

Un altre dia de fred i sol. Decidim anar al Pic de La Mina sortint des.de l'estació de Puymorent. Remuntem les pistes de l'estació endinsant-nos en la vall de Vinyola fins arribar a l'alçada de l'ultim remuntador de l'estació. Anem a buscar el llom que ens portarà fins al peu del cim, on arribem sense esquis. Gaudim de bona neu en la baixada fins arribar al cotxe. Aquesta sortida ràpida que ens permet ser de tornada a una hora raonable ens sorpren per la bona neu trobada així com per la bellesa de la vall de Vinyola.
Al llom que ens portarà al Pic de la Mina



Ultimes rampes cap al Pic de la Mina i darrere nostre la coma de'n Garcia , molt justa de neu.

Foto de grup al Pic de la Mina

Ori, Paco, Lluis, Mar i Mikel. 

17 de gen. 2020

Trobada de Cellesquiadors (Centre Excursionista de Lleida) i Cegesquiadors-es a Andorra, Pics Serrera (2.912), Baix del Cubil (2.704) i de l'Estanyó (2.915), a Andorra, díes 13, 14 i 15 de gener 2020




  Els passats dilluns, dimarts i dimecres vam celebrar una cordial trobada interclubs de esquiadors-es del Centre Excursionista de Lleida i del Club Excursionista de Gràcia al Pirineu Andorrá.

 Malgrat la neu dura i el gel que predominen durant aquestos díes al Pirineu, això no ens va impedir gaudir de les activitats que vam realitzar i el bonic entorn sobre tot del pic de l'Estanyó, al qual vam accedir desde la vall del riu de l'Estanyó, una vall que no coneixeiem ningún dels participants i que ens va sorprendre gratament.

Pic de la Serrera per la vall de Ransol. 1.100m desnivell, S2-S3

 Desde la carretera entre Canillo i Soldeu, sortim a l'esquerra cap al poble de Ransol, i una vegada allí  anem cap a la dreta per un carrer amb indicador "Vall de Ransol". Pujem fins a prop d'unes bordes, on també hi trobem un aparcament a l'esquerra (cota aprox 1.800). Avui calcem els esquís a uns 15 minuts. Comencem pel marge dret del riu. Més amunt creuarem el riu. Anem remuntant la vall principal, que cap a 1900 d'alçada gire cap a l'esquerra, en direcció nordoest. Trobarem el pic de Serrera de cara, amb un dret coll a l'esquerra que no hem de pujar; es tracte de la collada de Meners. Nosaltres hem de guanyar una pala que es trobe a la dreta, per assolir un collet cota 2.652.


 Desd'el collet flanquejem cap a l'esquerra i amb unes marrades ens situem sobre la lloma sud del Sarrera, que avui haurem de fer a peu per manca de neu (uns 150 mt. de desnivell)


 La baixada la farem baixant al collet que hi ha en direcció nordest, entre el pic de Serrera i el pic de la Coma de Seignac, on pinte millor la neu, ja que per on hem pujat estave molt glaçat.




 Desd'aquest coll baixem una mica i en un flanqueig i agafant empenta arribem al coll 2.652 on hem estat abans i desd'aquí per la mateixa ruta de pujada fins al cotxe. També es pot baixar pel cantó esquerre del riu, per on es va a parar a un pont, pero per aquesta banda el bosc es més espés.


Pic Baix del Cubil (2.704) per la canal nordoest i baixada per la pala est S4. 1.100mt desnivell

 Del aparcament de la estació de Grau Roig, pujem vora pistes per l'esquerra del telecadira del Cubil, mentres tenim el pic en front. Al arribar a la part alta del telecadira el pic ens quede a l'esquerra, i fen un llarg flanqueig en suau descens anem a buscar la canal. De les dos canals de la foto la que farem es la de l'esquerra:




 Aquí la neu está bé per pujar la canal. Uns 200 mt de desnivell, amb grampons i un piolet.



   Sortint de la canal i arribant al cim:





 La baixada la farem per la pala que habíem estat veient mentres pujabem desde la estació d'esquí, una pala molt dreta a evitar si está gelada. Nosaltres la hem trobat en bòn estat, millor en la zòna d'ombra que a la de sol, com ens ha passat sovint aquestos díes, a l'ombre la neu ere flonja mentres que al sol estave dura. Sortim de la pala per la part de l'esquerra segons descens, i enllacem amb les pistes. Durant la esquiada no hem fet fotos perque ere molt dret. Aquesta foto está feta desd'el parking.




  Bé, avui les condicions generals de la neu en general no eren bònes pero ens ho hem passat molt bé amb la canal i la pala. Paga la pena dons apostar.


Pic de l'Estanyó (2.915), per Sorteny. 1.100 mt desnivell, S2-S3

 La última activitat d'aquesta trobada será la més gratificant en quan al entorn i el paisatje.
 En principi l'anavem a fer per la vessat sud, pero arribats al llòc, a prop del coll d'Ordino, ens trobem que la neu está bastant alta i ens en anem cap a Sorteny.

 Desd'el poble d'Ordino es continue per la carretera en direcció a la estació d'esquí, fins a la desviació a la dreta que puje cap a la vall de Sorteny. La carretera es oberta fins al aparcament.



 Ens calcem els esquís a 5 minuts i remuntem per la pista. Al cap d'una estona prenem un camí a la dreta que talle unes llaçades de la pista. Malgrat que ens em d'esforçar perque el camí está glaçat, anar per aquí ens permet disfrutar de boniques i capritxoses imatges de gel al riu.

 Desemboquem un altra vegada a la pista, i més endevant trobem un camí a la dreta amb indicador, "a l'Estanyó". prenem el camí que baixe a un pontet, creue el riu, i seguim unes traces de pujada que van paraleles al riu en forta pendent, fins assolir la coma de l'Estanyó, molt bonic paratje alpí.



Ara hem d'anar pel fons de la vall i girar cap a l'esquerra en direcció nord, remuntar unes empinades pales gelades qu'ens obliguen a progresar amb ganivetes i amb molta cura, fins guanyar la lloma nordoest del cim de l'Estanyó. Ens separen desd'aquest punt 400 mts de desnivell fins al cim, que normalment es fan amb esquís, pero que a día d'avui es tot neu discontinua i gel, per lo que el cim ens lo haurem de guanyar durament, amb grampons i els esquís a l'esquena. No obstant, les  vistes desde dalt ens fan olvidar tot l'infortuni!


Aquí remuntant monticles i més monticles aban d'arribar al cim.




Amb el pic de Sarrera al radere, i les seves llomes pelades:


I aquest es el cim:




 Dons malgrat que les condicions de la neu no pintaven gaire bé, hem disfrutat molt i ens ho hem passat molt bé, amb molt grata companyía.

 Hi vam ser: Manuel, Jordi i Rosa.