Els passats dilluns, dimarts i dimecres vam celebrar una cordial trobada interclubs de esquiadors-es del Centre Excursionista de Lleida i del Club Excursionista de Gràcia al Pirineu Andorrá.
Malgrat la neu dura i el gel que predominen durant aquestos díes al Pirineu, això no ens va impedir gaudir de les activitats que vam realitzar i el bonic entorn sobre tot del pic de l'Estanyó, al qual vam accedir desde la vall del riu de l'Estanyó, una vall que no coneixeiem ningún dels participants i que ens va sorprendre gratament.
Pic de la Serrera per la vall de Ransol. 1.100m desnivell, S2-S3
Desde la carretera entre Canillo i Soldeu, sortim a l'esquerra cap al poble de Ransol, i una vegada allí anem cap a la dreta per un carrer amb indicador "Vall de Ransol". Pujem fins a prop d'unes bordes, on també hi trobem un aparcament a l'esquerra (cota aprox 1.800). Avui calcem els esquís a uns 15 minuts. Comencem pel marge dret del riu. Més amunt creuarem el riu. Anem remuntant la vall principal, que cap a 1900 d'alçada gire cap a l'esquerra, en direcció nordoest. Trobarem el pic de Serrera de cara, amb un dret coll a l'esquerra que no hem de pujar; es tracte de la collada de Meners. Nosaltres hem de guanyar una pala que es trobe a la dreta, per assolir un collet cota 2.652.
Desd'el collet flanquejem cap a l'esquerra i amb unes marrades ens situem sobre la lloma sud del Sarrera, que avui haurem de fer a peu per manca de neu (uns 150 mt. de desnivell)
La baixada la farem baixant al collet que hi ha en direcció nordest, entre el pic de Serrera i el pic de la Coma de Seignac, on pinte millor la neu, ja que per on hem pujat estave molt glaçat.
Desd'aquest coll baixem una mica i en un flanqueig i agafant empenta arribem al coll 2.652 on hem estat abans i desd'aquí per la mateixa ruta de pujada fins al cotxe. També es pot baixar pel cantó esquerre del riu, per on es va a parar a un pont, pero per aquesta banda el bosc es més espés.
Pic Baix del Cubil (2.704) per la canal nordoest i baixada per la pala est S4. 1.100mt desnivell
Del aparcament de la estació de Grau Roig, pujem vora pistes per l'esquerra del telecadira del Cubil, mentres tenim el pic en front. Al arribar a la part alta del telecadira el pic ens quede a l'esquerra, i fen un llarg flanqueig en suau descens anem a buscar la canal. De les dos canals de la foto la que farem es la de l'esquerra:
Aquí la neu está bé per pujar la canal. Uns 200 mt de desnivell, amb grampons i un piolet.
Sortint de la canal i arribant al cim:
La baixada la farem per la pala que habíem estat veient mentres pujabem desde la estació d'esquí, una pala molt dreta a evitar si está gelada. Nosaltres la hem trobat en bòn estat, millor en la zòna d'ombra que a la de sol, com ens ha passat sovint aquestos díes, a l'ombre la neu ere flonja mentres que al sol estave dura. Sortim de la pala per la part de l'esquerra segons descens, i enllacem amb les pistes. Durant la esquiada no hem fet fotos perque ere molt dret. Aquesta foto está feta desd'el parking.
Pic de l'Estanyó (2.915), per Sorteny. 1.100 mt desnivell, S2-S3
La última activitat d'aquesta trobada será la més gratificant en quan al entorn i el paisatje.
En principi l'anavem a fer per la vessat sud, pero arribats al llòc, a prop del coll d'Ordino, ens trobem que la neu está bastant alta i ens en anem cap a Sorteny.
Desd'el poble d'Ordino es continue per la carretera en direcció a la estació d'esquí, fins a la desviació a la dreta que puje cap a la vall de Sorteny. La carretera es oberta fins al aparcament.
Ens calcem els esquís a 5 minuts i remuntem per la pista. Al cap d'una estona prenem un camí a la dreta que talle unes llaçades de la pista. Malgrat que ens em d'esforçar perque el camí está glaçat, anar per aquí ens permet disfrutar de boniques i capritxoses imatges de gel al riu.
Desemboquem un altra vegada a la pista, i més endevant trobem un camí a la dreta amb indicador, "a l'Estanyó". prenem el camí que baixe a un pontet, creue el riu, i seguim unes traces de pujada que van paraleles al riu en forta pendent, fins assolir la coma de l'Estanyó, molt bonic paratje alpí.
Ara hem d'anar pel fons de la vall i girar cap a l'esquerra en direcció nord, remuntar unes empinades pales gelades qu'ens obliguen a progresar amb ganivetes i amb molta cura, fins guanyar la lloma nordoest del cim de l'Estanyó. Ens separen desd'aquest punt 400 mts de desnivell fins al cim, que normalment es fan amb esquís, pero que a día d'avui es tot neu discontinua i gel, per lo que el cim ens lo haurem de guanyar durament, amb grampons i els esquís a l'esquena. No obstant, les vistes desde dalt ens fan olvidar tot l'infortuni!
Aquí remuntant monticles i més monticles aban d'arribar al cim.
Amb el pic de Sarrera al radere, i les seves llomes pelades:
I aquest es el cim:
Dons malgrat que les condicions de la neu no pintaven gaire bé, hem disfrutat molt i ens ho hem passat molt bé, amb molt grata companyía.
Hi vam ser: Manuel, Jordi i Rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada