les Suquetes 2.200m, a recer del vent - 14/02/2026

Des d'Urús: pel torrent de Canaletes i el Coll de la Miquela

Amb la previsió anunciada de nevada de nord i vent fort, l’elecció de l’itinerari és la clau. 

el torrent de Canaletes

El dia es lleva amb núvols de retenció al nord de la Cerdanya, però amb clarianes cap al Cadí i un vent que, finalment, no és res de l’altre món. Penso que el torrent de Canaletes —que diumenge passat vaig esquiar fins a la cota 1.760 m en l’excursió al Puig Sequer— pot ser prou arrecerat i protegit pel bosc. 

Doncs cap a Urús! Aquest cop en cotxe, i aparquem a la part alta, a l’aparcament del cementiri. Fem els primers metres a peu, en lleugera baixada fins al pont del torrent de la Font Llebrera (1.300 m), on ja podem calçar esquís. 

Repetim el recorregut de diumenge passat fins a deixar la pista al mateix torrent de Canaletes i ens hi enfilem en un paisatge que fa goig. L’orientació és ben nord i tirem amunt obrint traça. El torrent s’enfila decidit i n’anem descobrint passatges cada cop més bonics. A 1.950 m el barranc es bifurca en dos i guanya pendent. Tracem cap al sud-est, en forta inclinació i per un barranc desdibuixat, aplanant la traça entre el bosc. 

Més ràpid del que pensàvem arribem a la carena i, sense canviar de vessant, assolim el coll de la Miquela (2.147 m). 

Coll de la Miquela i les Suquetes

Les Suquetes són davant per davant i ens hi enfilem en direcció nord-est fins al punt més alt, també emboscat. 

L’esquiada és tan bona com esperàvem pel bosc i pel torrent. Fins i tot hi trobem pillows moixerencs —més modestos que els canadencs, però igual de gratificants de saltar. Ja a la pista sembla que el vent apreta, però la feina és feta… i la gana també!

Les Suquetes 2.200m; +/-950m, 13,5km, F, S3-S4, ***; 4-5h

Bones traces!

Pep i Jaume

Travessa de 2 dies: Núria–Vallter per Coma de Vaca i Vallter–Núria per Tirapits (7–8/02/2026)

Aquest any està sent un maldecap quadrar sortides i, sobretot, travesses: meteo ballarina i el tema allaus fent-nos anar amb el fre posat. Al final ens hi llencem aquest cap de setmana perquè el perill baixa a 2 i la previsió pinta prou bé: dissabte esplèndid i diumenge "una mica més mogut", però, sobre el paper, sense grans ensurts.

Dia 1 — De Queralbs a Vallter, passant per Coma de Vaca

16,5 km +1.230m -1.200m (Moderat)

Quedem a les 8.15 al pàrquing i pugem al cremallera de 8.35. A les 9.00 ja som a Vall de Núria. El tren va rebentat i toca anar drets, però hi arribem bé.

El dia és d'aquells que fan mal: cel blau, sol i la vall amb una nevada d'escàndol. Calcem esquís i pugem cap a l'alberg Pic de l'Àliga. Som 12 i es nota: grup heterogeni, ritme tranquil i reagrupaments constants.

A la pujada surt el primer "detall": algú va sense ganivetes i, en un punt una mica delicat, acabem resolent-ho amb grampons. Per sort, hi ha molta neu i el terreny es deixa fer.

Arribem al collet i encarem la baixada cap al Refugi de Coma de Vaca. El primer tram és dret, però la neu és bona i baixa molt bé. Després, baixada llarga, plena de neu, amb algun lloc on toca remar. El refugi, per sort, és obert i hi fem parada com Déu mana.

Pel camí ens trobem dos americans en "mode manual del que no s'ha de fer": venen sense saber si el refugi és obert, màniga curta… això sí, amb grampons. Intercanvi i aventura, però la muntanya a l'hivern no és un Erasmus.

Després toca la pujada llarga cap al Coll de la Marrana. El grup avança sense presses, paisatge increïble i el temps aguanta. Quan hi arribem, el sol ja va caient. Traiem pells i fem una baixada ràpida amb neu excel·lent. Acabem per pistes fins a l'Hostal Pastuira abans que es faci fosc. Sopar i celebració amb gintònics.

Dia 2 — Vallter–Núria per Tirapits, amb boira i vent (i final de cine)

13,3 km +1.000m -1.030m (Moderat)

A la nit passa un frontet. Mirem meteo: ratxes fins a 40 km/h, sol i núvols. Decidim tirar endavant. Calcem esquís al pàrquing i pugem tranquil·lament cap al coll de la Marrana. El dia no té la postal del dissabte: més núvol i vent a estones.

Des del coll fem una baixadeta per anar a buscar Tirapits. Recomanació clara: aquesta baixada millor sense pells. Amb pells es fa feixuc i, a sobre, hi ha gel. Acabem posant ganivetes i una transició "fàcil" es converteix en una estona pesada.

A partir d'aquí, pells + ganivetes i amunt. I el temps es va tancant: núvols, més vent, i a la carena… boira i vent. No es veu res. És pitjor del que deia la previsió, però girar cua aquí ja és complicat, així que fem la cresta. No és especialment perillosa, però amb 12 persones i visibilitat nul·la, es fa lenta. Dani marca el camí amb el track i anem avançant sense perdre'ns. En algun punt toca baixar "fent escaletes" en un tram una mica delicat. El fred apreta i també surten "coses de principiants": algun guant massa prim.

Arribem al Fossa del Gegant i iniciem la baixada cap a Núria. El primer tram és dret però no difícil; el problema és que amb la boira no es veu i costa més del que tocaria. Quan perdem alçada la boira marxa i el dia canvia de cop: baixada pel Torrent de Noucreus espectacular, neu increïble i posta de sol amb Núria al fons. D'aquelles que et fan dir: "només per això ja valia la pena".

Arribem sense incidències, però una hora més tard del previst. Per sort, el cremallera ens salva igualment i tornem al cotxe contents i cansats.

Ruta (i travessa) molt recomanable!!

Hi hem estat: Àngel B, Rodrigo R, Maria B, Marcelo S, Pep L, Xavier K, Roser R, Daniel D, Sofia G, Jordi R, Paco P, Oriol S.

Biciesquí al Puig Sequer 2.086m – 8/02/2026

Des de Bor, esquiant el Pas del Bou

Amb el vici de fer escrutini de les muntanyes que m’envolten, tant des de la plana com des de cims propers, feia temps que em cridava una llengua de neu i un possible barranc amagat en un dels bastions de les Penyes Altes del Moixeró. 

skyline ceretà des de prop de Bellver, el vespre anterior,
amb el Puig Sequer, el pas del Bou i les Suquetes

Així veiem el cim el 26/01/2026 pujant al Moixeró
(en vermell he dibuixat la traça de descens)

Amb les eines mòbils i, ja amb el mapa a la mà, vaig identificar sense dubtar massa la cara oest del Pas del Bou (2.024 m), entre els pics de les Suquetes (2.200 m) i el Puig Sequer (2.086 m). La toponímia, Pas del Bou, dubto molt que faci referència a un lloc de pas de bestiar, pel penjat que són els dos vessants de la muntanya… 

track de pujada des del revolt del torrent de Canaletes
i dibuixat en blau el descens per la clariana (en verd
fins a 30º, groc de 30 a 35º, carbassa de 35 a 40º,...)

L’al·licient va anar in crescendo en no veure-hi cap sender dibuixat en cap mapa, ni antic ni modern, ni trobar cap track, ni d’hivern ni d’estiu. I la cirereta: amb tanta neu i a cota baixa, potser era el moment d’anar-hi a obrir una primera? traça… 

Avui el cotxe és per portar la família a pistes, i poder-m’hi acostar en bici em motiva. Des de Bor segueixo cap a Pedra, Riu i després Urús, gairebé sempre en pujada. Ja a Urús, vaig cap al cementiri, des d’on comença la pista que porta al refugi del Cortal d’en Vidal. Després d’una baixada, al pont sobre el torrent de la Font Llebrera (1.300 m) s’entra a l’obaga i la neu impedeix seguir en bici. 

Han estat prop de 8 km i +300 m / −50 m; tot i que comptava fer-ne un parell més, agraeixo deixar de carregar les botes i els esquís a l’esquena. 

Segueixo resseguint la pista fins a prendre el camí de les Set Fonts (cota 1.400 m), evitant la llarga marrada que fa la pista. Més endavant, en una clariana, m’enfilo pel dret uns 50 m fins a recuperar-la a 1.600 m, i ràpidament arribo a un marcat revolt: el punt clau, el torrent de les Canaletes (1.630 m). 

Torrent de les Canaletes

Porto ben visualitzat per on traçar, evitant el terreny més dret, però no sé com ho trobaré… Hi ha tanta neu que el torrent, que a l’estiu deu ser un rocallam recaragolat, està totalment cobert i permet una progressió fàcil, obrint traça, això sí, en una marcada orientació nord. Per a un altre dia queda l’exploració sencera del torrent, probablement fins al coll de la Miquela. 

Però a 1.760 m, d’acord amb el gradient, toca enfilar-se en marcada direcció est, pel bosc i un barranc poc definit. La pujada és de fort pendent i amb molta neu, enmig d’un bosc immens. Intueixo, a l’esquerra, la llengua de neu culpable de ser aquí. Probablement són velles allaus les que han escombrat el bosc en aquest punt, i me la reservo per al descens. Suo la cansalada per arribar al Pas del Bou, content de fer-ho possible i amb els esquís als peus. 

No em costa gens deixar l’ascensió a les Suquetes per a un altre dia: serien uns 180 m més d’obrir traça en un terreny semblant, mentre que veig el Puig Sequer molt estètic i a tocar. M’hi enfilo amb esquís, en un terreny un xic exposat, primer per l’oest i després per l’est, i pel llomet fins al cim: gran balcó sobre la Cerdanya però, sobretot, cara a cara amb el provocador vessant oest de la Tosa, on ja hi dibuixo properes aventures. 

la Tosa i les Suquetes des del Puig Sequer

Cara oest de la Tosa d'Alp des del Puig Sequer

La baixada promet. La llengua de neu que baixa del Pas del Bou, amb orientació oest i a la solana, està molt canviant: neu dura, crosta, neu crema… No tardo gaires viratges a fer una diagonal penjada cap al bosc, a buscar la neu pols i fonda de la pujada. Xalo com un crio. En un tres i no res torno a ser a la pista, que en lleugera baixada em retorna a la bicicleta. La passejada final fins a casa té un punt de malenconia, en deixar l’hivern enrere… 

Puig Sequer 2.086m; +/-1. 100m, 25km (en bici +/-350m i 14km, i esquiant +/-750m i 11 km)

Però, bones traces!

Jaume

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa des de Gréixer a Riu de Cerdanya - 31/01/2026

Per la canal de la Serp, i descens des del collet del Raset cap a Sançamorta

En algun lloc he llegit que la canal de la Serp és un camí antic. Un pas d’hivern que només s’obre quan la neu el torna amable. A l’estiu és dret, esquerp; a l’hivern, la neu el suavitza i el fa transitable. Com si sabés quan ha d’ajudar… Aquestes paraules, el record difús d’haver-hi pujat fa molts anys a l’estiu i les ganes de fer travessa fan que de seguida ens proposem creuar el Cadí-Moixeró, des del bucòlic llogarret de Gréixer fins a Riu de Cerdanya. 

L’arribada a Riu no és casual: sabem que la pista que baixa des del Serrat de les Esposes estarà ben innivada. Avui, a més d’en Pep, s’hi apunta en Cesc, que sap quin peu calcem. La logística és fàcil però cara: deixem un cotxe a Riu i marxem a Gréixer amb un altre, a cop de Visa pels túnels… i un altre cop quan tornem des de Riu per recuperar el vehicle. Però ha pagat la pena. 

El sender que puja des de Gréixer cap a la canal de la Serp és de bon fer, amb una pujada constant i agraïda. Tot i ser cara sud, comptàvem trobar neu aviat. 

La realitat és que calcem esquís a prop dels 1.800 m, on de cop el gruix és notable. 

Arribant al Coll de Raset

De fet, hem d’anar amb compte traçant la sortida de la canal cap al coll del Raset, molt oberta i propensa a plaques. 

Coll de Raset i Penyes Altes

Aquí dalt tot canvia. El paisatge de neu és monumental i el camí, conegut. Del coll del Raset obrim traça fins al collet del Raset, des d’on després farem el descens. En Cesc decideix guardar forces i és un bon lloc per esperar-nos. 

Nosaltres seguim amunt. La neu esborra camins, però la memòria ens guia. El vent es va calmant i superem els dos passos més drets a peu, amb neu fins al coll —haha!—, sort del cordino instal·lat que podem desenterrar. 

Moixeró i Cadí arribant al cim

Des del cim, vells amics: el Moixeró, que queda empetitit tot i ser només uns 200 m més baix, el Pedra,... 

Cabana de Sançamorta

Quatre viratges fins a retrobar-nos i iniciem un descens tan bo com preveiem, pel bosc esclarissat que es precipita cap al nord des del collet del Raset i que es va acanalant fins enllaçar amb el barranc de Sançamorta, tal com ja vam fer el passat 5 d’abril. Avui encara hi ha més neu, deixant un perfil més uniforme i més fàcil, tot i que la neu no està tan solta com fa uns dies. 

A Sançamorta remuntem uns metres per enllaçar amb la pista que baixa al Serrat de les Esposes, i seguim esquiant en un ambient blanc i fred, envoltats d’avets i vells pins, talment com si fóssim a l’Aran o a latituds més alpines. 

Un cop al Serrat de les Esposes, mirada enrere de satisfacció i seguir esquiant els poc més de 5 km fins a Riu de Cerdanya. No està gens malament descalçar a 1.150 m, a la Cerdanya!

Gran travessa. Gràcies, Cesc. Gràcies, Pep. Contrabandistes de bones traces. 

Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa; +1.210m / -1.265m; 17,3 km; PD, ***, S3 

Bones traces!!! 

Un Taga terrorífic

 “Con un aspecto que da miedo, super antiguo y con el crucifijo encima de la cama, rollo exorcismo. Pasillos como para encontrar a la niña de la curva en ellos.”

Les ressenyes de Google no parlen meravelles de la pensió que hem trobat per dormir a Ribes, però res atura el bon cegesquiador. Amb risc 4 i mala previsió per dissabte pugem al Ripollès a veure si trobem un bosc arrecerat per foquejar una mica, però veiem al maps que hi ha un pollastre d’aquells d’època a la Collada, de manera que renunciem a acostar-nos a Planoles des d’on preteníem fer un passeig entre arbres.

 

Dissabte Ripoll F/S0 +-0m

Enlloc de quedar encallats a la carretera optem per fer turisme per la nostrada vila de Ripoll, veiem el monestir romànic, la tomba de Guifré el Pilós i uns quants votants de la Orriols amb aquell bigotet retallat que els surt a sota el nas.

Un esperit vagant per la pensió

Al vespre, però, no tenim més remei que reunir-nos a la pensió amb la resta del grup animat per pujar el diumenge al Taga. Alguns afirmen haver vist algun fantasma, i no parlen de gent de la secció, sinó d’esperits vagant pel laberint d’escales de l’edifici. Els sons nocturns també desvetllen algú, tot i que no tenim clar que els esgarips siguin d’espectres o d’alguna altra cosa.

Les plantes proliferant a l'ombra dels avantpassats

Diumenge Taga F/S2 +-750m

L’endemà, tota una colla pugem cap a Pardines. Sembla que tota la comunitat d’esquí de muntanya del país ha pensat el mateix, costa aparcar al poble de la gentada que s’hi ha aplegat i enfilem la pista asfaltada cap a Puigsac, ben gelada i complicada amb les botes d’esquí.

Per una altra pista, l’Àlex amb la furgoneta va aconseguir el dissabte al vespre arribar a Puigsac tot i la nevada, i ens espera amb cara de brau, neguitós per arrencar, als Sanfermines.  

La pujada anar fent, entretinguda, anem creuant esquiadors, raquetaires i coneguts diversos, allò sembla una mani del procés, només trobem a faltar uns piolins apallissant àvies.

Al cim hem d’apartar 3 o 4 grups d’un parell de centenars de persones per poder fer la foto amb la creu, i baixem amb una neu canviant, una mica de tot, dura a la part alta, millor a mida que baixem, per acabar a la pista caminant els últims metres fins Pardines.

Ens ho hem passat molt bé, amb molt bon dia i bona neu Eli, Lorena, Marta, Leti, Lluís, Àlex, Roger, Xavi K, Sancho i Hèctor.

Amarats d’hivern al Moixeró

Volta circular des de Bor, pujant pels Empedrats i descens per la Cogulera

Aprofitem que som a la Cerdanya i que podem allargar l’estada fins dilluns per seguir gaudint de les neus properes a cota baixa. 

Sant Marcel de Bor

Pedra

Tal com estava previst, durant la nit neva: uns 10 cm ben bons a Bor, i encara més, més amunt. Amb l’excusa que no ha passat la llevaneus, decidim sortir de casa mateix. Ens hem llevat d’hora, però mandregem fins que acaba de nevar; una estona de llum que després ens faltarà al final del dia… 

Al Moixeró ja hi vam pujar el 15 de març passat, però avui, per saciar l’esperit de descoberta del Pep, ens fiquem pels Empedrats de Bor, un racó que ja és bonic a l’estiu i que, amb neu, sembla la porta d’entrada a un Shangri-La. I potser ho és. 

Ja hem calçat els esquís als prats de sobre el poble, una mica més amunt de l’ermita de Sant Marcel. Superats els Empedrats, el gruix de neu fa goig: bona base i capes de neu pols dels darrers dies. 

Aviat deixem el sender i seguim un camí que porta als Plans. Hi ha prou neu per entrar al bosc i escurçar les llaçades. 

A partir del Cap del Ras ve la part més feixuga del recorregut: cal seguir la pista planera fins al coll de la Trapa on, sorpresa inesperada, retrobem un bell amic i la seva parella que pugen des de Riu… quines idees tenim, la gent! 

El bosc és bucòlic, amb els arbres colgats de neu, i això fa que obrir traça sigui menys feixuc. Un darrer tram, un xic exposat, abans del clot dels Amorriadors, des d’on ja veiem el Moixeró, que ataquem d’oest a est. 

Pedraforca des del Moixeró

Pel descens retornem a la Trapa, amb uns primers 100 metres encrostats, i després bona neu en tota la baixada, de pendent suau. De fet, el tram que més gaudim és entre 1.700 m i 1.400 m, resseguint un sender ample i força esquiable. 

Finalment, descalcem uns 100 metres per tornar a posar esquís —i frontal— a la pista que baixa de la Cogulera cap a Bor. Un gran dia a la muntanya! 

Per cert que hem sortit a la tele!!! Primer a TV3 amb en Molina, i després a l'episodi 43 del programa 'Aquí la Terra" (podeu anar al minut 19:37 aquí)

Moixeró 2.090m; +/- 1.060m, 22km; F, S2, **; moltes hores obrint traça

Bones traces!!! ❄️⛷️ 

Pep i Jaume