Per la canal de la Serp, i descens des del collet del Raset cap a Sançamorta
En algun lloc he llegit que la canal de la Serp és un camí antic. Un pas d’hivern que només s’obre quan la neu el torna amable. A l’estiu és dret, esquerp; a l’hivern, la neu el suavitza i el fa transitable. Com si sabés quan ha d’ajudar… Aquestes paraules, el record difús d’haver-hi pujat fa molts anys a l’estiu i les ganes de fer travessa fan que de seguida ens proposem creuar el Cadí-Moixeró, des del bucòlic llogarret de Gréixer fins a Riu de Cerdanya.
L’arribada a Riu no és casual: sabem que la pista que baixa des del Serrat de les Esposes estarà ben innivada. Avui, a més d’en Pep, s’hi apunta en Cesc, que sap quin peu calcem. La logística és fàcil però cara: deixem un cotxe a Riu i marxem a Gréixer amb un altre, a cop de Visa pels túnels… i un altre cop quan tornem des de Riu per recuperar el vehicle. Però ha pagat la pena.
El sender que puja des de Gréixer cap a la canal de la Serp és de bon fer, amb una pujada constant i agraïda. Tot i ser cara sud, comptàvem trobar neu aviat.
La realitat és que calcem esquís a prop dels 1.800 m, on de cop el gruix és notable.
 |
| Arribant al Coll de Raset |
De fet, hem d’anar amb compte traçant la sortida de la canal cap al coll del Raset, molt oberta i propensa a plaques.
 |
| Coll de Raset i Penyes Altes |
Aquí dalt tot canvia. El paisatge de neu és monumental i el camí, conegut. Del coll del Raset obrim traça fins al collet del Raset, des d’on després farem el descens. En Cesc decideix guardar forces i és un bon lloc per esperar-nos.
Nosaltres seguim amunt. La neu esborra camins, però la memòria ens guia. El vent es va calmant i superem els dos passos més drets a peu, amb neu fins al coll —haha!—, sort del cordino instal·lat que podem desenterrar.
 |
| Moixeró i Cadí arribant al cim |
Des del cim, vells amics: el Moixeró, que queda empetitit tot i ser només uns 200 m més baix, el Pedra,...
 |
| Cabana de Sançamorta |
Quatre viratges fins a retrobar-nos i iniciem un descens tan bo com preveiem, pel bosc esclarissat que es precipita cap al nord des del collet del Raset i que es va acanalant fins enllaçar amb el barranc de Sançamorta, tal com ja vam fer el passat 5 d’abril. Avui encara hi ha més neu, deixant un perfil més uniforme i més fàcil, tot i que la neu no està tan solta com fa uns dies.
A Sançamorta remuntem uns metres per enllaçar amb la pista que baixa al Serrat de les Esposes, i seguim esquiant en un ambient blanc i fred, envoltats d’avets i vells pins, talment com si fóssim a l’Aran o a latituds més alpines.
Un cop al Serrat de les Esposes, mirada enrere de satisfacció i seguir esquiant els poc més de 5 km fins a Riu de Cerdanya. No està gens malament descalçar a 1.150 m, a la Cerdanya!
Gran travessa. Gràcies, Cesc. Gràcies, Pep. Contrabandistes de bones traces.
Penyes Altes del Moixeró 2.276m, en travessa; +1.210m / -1.265m; 17,3 km; PD, ***, S3
Bones traces!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada