Costabona des d'Espinavell

Costabona 2465m +-1250m 19km F/S3 la part superior, S2 la resta.

Els dies previs estem pendents del risc d’allaus, de la nevada i el torb previst per divendres i dissabte, per veure si fem alguna cosa el cap de setmana, però poc a poc, com amb els donettes, ens van sortint amics que es volen apuntar a sortir ni que sigui diumenge, de manera que el divendres al vespre som una desena de bolets que hem de buscar a corre-cuita un destí adient, arrecerat del vent i del risc 3 i fins i tot 4 que donen a alguns sectors del Pirineu.

 

El Pirineu ben oriental, pensem que serà la millor opció, ja que la tempesta provinent de l’Atlàntic hi haurà deixat uns pocs centímetres, menys abundant que a l’oest, però amb les dues llevantades de dies anteriors de Nadal, pensem que trobarem una bona base, rematada amb uns pocs dits recents, per anar a un destí que els últims anys havia estat molt just de neu i per tant havíem freqüentat molt poc.

 

Parlem amb el refugi dels estudis, que ens ensenya el poble nevat i la carretera que necessita cadenes el matí de dissabte, i ens animem a pujar a dormir-hi i a intentar una aventura agosarada el diumenge: sortir de la cota 1200m del Pirineu Oriental per fer una llarga ascensió fins al mític Costabona.

 

Els primers que arriben al refugi troben una nevera que ni el refugi de la Molina del CEG, però si t’acostes a l’estufa de llenya fins que se’t cremen les celles amb una mica de sort et notes els dits de les mans i pots agafar la forquilla per un sopar molt correcte, patata i mongeta, amanida, pollastre rostit, fruita...

 

A la nit a l’habitació es desencadena la guerra de les mantes, gent robant mantes als seus veïns, però amb la caloreta humana passem una bona nit, tot i que pels roncs pensem que s’ha colat algun senglar al dormitori amb pesta porcina de les xungues.

 

L’esmorzar és fantàstic, embotits boníssims i una mica de tot, cafès al gust, ningú es pot queixar.

Avancem una mica amb els cotxes per aparcar tan bon punt s’acaba l’asfalt i comença una pista forestal coberta de neu. Algú s’ha deixat les botes al refugi, que estaran més fredes que si les hagués deixat a un pou de glaç, però de seguida ens posem en marxa per la pista. 

Hi ha uns pocs centímetres per pujar còmodament, i fins i tot ens permetem tallar algunes llaçades de la pista per fer drecera.

Passem pel refugi lliure de les Saleres de Caderget, prou ben conservat i de seguida som a la Collada Fonda, on trobem un cotxe atrapat a la neu de la darrera llevantada.

D’allà al Costabona és anar fent, la neu a la part alta està dura i ventada, i calen ganivetes per pujar pel llom, però sense grans dificultats. 

La majoria del grup arriba al cim i baixa travessant la pala en diagonal per tornar al llom i baixar amb més comoditat. 

La majoria és neu ventada, però es baixa prou bé, fins i trobem alguna zona amb neu pols del dia abans.

 

Però a partir del refugi de les Saleres arriba l’Armageddon. No ens refiem de la poca base que hi ha als prats, així que optem per baixar la pista que almenys conserva una mica de neu... I força grava...

Fem com 3 quilòmetres per la pista amb els quàdriceps bullint i resant per no menjar-nos alguna pedra i rodolar de cap, però arribem al cotxe amb els esquís als peus.

 

Tenim la sort d’estar a un parell d’hores i poc de Barcelona i de no enganxar caravana de tornada així que arribem de sobres a veure el Barça raspallar-se el Madrid i tancar un cap de setmana prou rodó malgrat la meteo, amb una ascensió que no es pot fer gaire sovint des de cota tan baixa.

Hem estat, Eli, Lorena, Marina, Marta, Míriam, Leti, Àlex, Xavi K., Sancho i Hèctor.