Llarga excursió per gaudir d’un cim amb molt bon esquí
Mentre pujava m’he trobat una parella que havia dormit al refugi dels Estanys de la Pera i que ja baixava amb els esquís posats. Els he preguntat si havien fet algun cim i m’han dit que no: a cota alta ho veien ventat i els feia por rascar els esquís.
| Certament, el Perafita no es veia prou innivat |
He seguit amunt amb la idea de comprovar-ho jo mateix. Sobre l’etimologia de 'Pera', he llegit en algun lloc que podria venir de pedra, i realment és un indret molt pedregós. Altres topònims propers, com Perafita, en donen fe. En qualsevol cas, el meu objectiu té un pendent poc sostingut i queda escolat en orientació sud-oest, entre el Pic de Sirvent i el llom que forma el Serrat de Sirvent, creant una coma on s’hi acumula la neu.
En dono fe: no he rascat enlloc.
El recorregut passa, d’una manera o altra, per arribar al Refugi dels Estanys de la Pera (2.357 m).
Des d’Aransa es pot seguir un sender sense entrar a les pistes de nòrdic, però he preferit seguir-les perquè, tot i ser un itinerari més llarg, permet fer més via amb neu ràpida. Es passa primer pel Prat Miró i després es continua pel circuit groc que, en uns 6 km totals, arriba a les Polineres.
Llavors, pel camí o per les múltiples traces de raquetaires, s’arriba nord enllà als Estanys de la Pera. Des del refugi es vira al nord-est i se superen els aproximadament 50 m de la canal de la Pera (també es podria accedir a la coma per uns lloms més planers al nord).
Un cop superada la canal, he resseguit el llom del Serrat de Sirvent fins a les Roques Blanques i, d’aquí, fins al cim.
Pel descens, en canvi, he anat a buscar neu menys compactada dins la coma, gaudint d’un molt bon descens d’uns 500 m fins al refugi. La baixada del refugi fins a les Polineres és més entretinguda… i després toca la pista de fons, amb aquell quilòmetre inicial que puja però que després compensa amb una bona baixada.
Pic de la Colilla o dels Estanyols 2.835m; +/-1.010m, 21,6km; F, * (però llarg), S2; 6h
Bones traces!!!
Jaume


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada