Un altre Cap d'Any al Queyras!
Del 28 de desembre de 2025 al 4 de gener de 2026.
Després de 8 anys de la darrera vegada, alguns dels que vam ser al Parc Natural del Queyras el Cap d'Any de 2017-18 hi hem tornat. De fet ja ho diuen: Si vas al Queyras, hi tornaràs 😊!
Hem estat a La Chalp-Ste Agathe, a cota 1.800 m, allotjats a
l’hotel-gite La Baïta du Loup en règim de mitja pensió a la part de la gite, però hem gaudit de tots els serveis de l'hotel en quan a ús sales d'estar, sauna i de restauració. És
un establiment molt recomanable per estar situat a tocar de Saint Véran, amb una estació d’esquí de fons que surt de davant mateix de l’hotel, i des d’on surten
diferents itineraris.
Uns dies abans ha fet una gran nevada, i durant l’estada hem gaudit de dies
de sol radiant amb temperatures molt baixes, fins a -15°C algun matí, i amb màximes que no han passat de +2°C en tota la setmana.
Dilluns 29 de desembre: Pic de Cascavelier 2.576 m / 10,8 km + 850 m
Encetem la setmana amb un cim ben clàssic de la zona i des de davant mateix
de l’hotel creuem el Pont du Moulin tot tirant amunt per la pista de fons seguint la riba esquerra de l’Aigue Blanche. Arribem al bosc ben ombrívol i seguim per dintre la torrentera de
Curlet amunt amb bones ziga-zagues fins a sortir a una zona oberta amb pendent
més moderada sota la cresta de Curlet. Anem progressant, amb molta neu; arribem a l’avantcim i després al cim on, per fí, hi toca el sol.
Gaudim de bones vistes i podem veure els propers objectius davant mateix:
el Château-Renard, el Traversier, Sagnes Longes...i com no, el Mont Viso imponent.
Avui escollim un cim cara sud per poder gaudir més del sol i de la seva escalfor, i que teníem al davant des del Pic de Cascavelier.
Sortim del final del poble Saint Véran des d’una rotonda habilitada com a
parking de pagament, enfilem la pista que va cap al refugi de la Blanche i que
deixarem un cop passada la capella de Sant Antoni. Canviem de direcció i entrem
en un bosc per anar guanyant alçada. Quan en sortim, anem progressant entre
petits turonets que ens portaran fins a la pista que puja del poble. Arribem a
l’observatori amb la seva particular “station méteo” i acabem pujant al cim que està a pocs metres.
Gran dia i grans vistes a 360 graus.
Desfem camí de baixada, els turonets s’han transformat en petits tobogans i
per evitar el bosc espès de pujada, anem a trobar la pista més amunt d’on
l’havíem deixat.
Sortim del Pont de Lariane, a l’estació de fons de Fontgilarde, punt de
sortida de moltes sortides del Queyràs, i enfilem amunt pel valon de Longet
seguint les pistes de fons. Quan ja som a menys de 100m del cim, ens desviem
cap a est per anar pujant per les pales que porten al cim, que queda just sobre
el coll de Longet. Bones vistes, fotos i avall pel mateix itinerari de pujada.
La primera pala amb neu fonda, i a partir del retrobament de la pujada fem una
baixada memorable per dintre del bosc, amb neu cada vegada més dura però que ens fa
gaudir d’allò més.
Tornem de nou al punt de partida del Pont de Lariane per anar pujant pel
Valon de Longet. A l’alçada de 2.400m travessem un rierol per canviar de
direcció i anar pujant cap al “pic sans nom”. Mentre uns continuem amunt cap al
cim / turó de més amunt per guanyar més baixada, altres baixem fins el rierol altra vegada per seguir direcció del Coll
de Longet, on ens retrobem de nou per dinar sense pressa tot gaudint del solet i
posteriorment tornar a fer part de la baixada del dia anterior, que vam gaudir de nou.
Divendres 2 de gener: Pic
de Sagnes Longues 3.022 m / 14 km + 990 – i Refuge Agnel 2.580 m
Tornem al Pont de Lariane, on arrenquem des del seu pàrquing gèlid i
ombrívol a primera hora. La temperatura és molt baixa, però avui encara més que
els altres dies.
Comencem a la carretera que puja al Coll de l’Agnel, òbviament
tancada al trànsit. Avui el dia és radiant com els anteriors, però el vent bufa
de valent a tot arreu, com ho podem observar per les fumaroles als cims i
crestes. Al cap de 2 km, a l’alçada d’un pont de fusta, ens dividim en dos
grups: un grup es decideix anar cap al pic de Sagnes Longes i el segon grup cap
al Refugi Agnel.
Disabte 3 de gener: Crête
des Chalanchettes 2.931m / + 900m
Avui es el dia amb el rècord de temperatura al engegar el cotxe: -15°C.
Quart dia amb el mateix punt de sortida: Pont de Lariane. És una vall amb moltes possibilitats. Sortim
del pàrquing glaçats com és habitual d’aquest punt, però avui tenim l’objectiu
de fer una cara sud, pel que aquest cop tindrem sol des de ben aviat. Tanmateix
comencem a tenir el cel enterinyat i es nota el descens de temperatures.
Afortunadament el vent s’ha encalmat força.
1 comentari:
Enhorabona per aquesta setmana tan ben aprofitada amb sol i neu!
Publica un comentari a l'entrada