12 de gen. 2026

Un altre Cap d'Any al Queyras!

Del 28 de desembre de 2025 al 4 de gener de 2026.

Després de 8 anys de la darrera vegada, alguns dels que vam ser al Parc Natural del Queyras el Cap d'Any de 2017-18 hi hem tornat. De fet ja ho diuen: Si vas al Queyras, hi tornaràs 😊!

Hem estat a La Chalp-Ste Agathe, a cota 1.800 m, allotjats a l’hotel-gite La Baïta du Loup en règim de mitja pensió a la part de la gite, però hem gaudit de tots els serveis de l'hotel en quan a ús sales d'estar, sauna i de restauració. És un establiment molt recomanable per estar situat a tocar de Saint Véran, amb una estació d’esquí de fons que surt de davant mateix de l’hotel, i des d’on surten diferents itineraris.

Uns dies abans ha fet una gran nevada, i durant l’estada hem gaudit de dies de sol radiant amb temperatures molt baixes, fins a -15°C algun matí, i amb màximes que no han passat de +2°C en tota la setmana.





















Dilluns 29 de desembre: Pic de Cascavelier 2.576 m / 10,8 km + 850 m

Encetem la setmana amb un cim ben clàssic de la zona i des de davant mateix de l’hotel  creuem el Pont du Moulin tot tirant amunt per la pista de fons seguint la riba esquerra de l’Aigue Blanche.  Arribem al bosc ben ombrívol i  seguim per dintre la torrentera de Curlet amunt amb bones ziga-zagues fins a sortir a una zona oberta amb pendent més moderada sota la cresta de Curlet. Anem progressant, amb molta neu; arribem a l’avantcim i després al cim on, per fí, hi toca el sol.

Gaudim de bones vistes i podem veure els propers objectius davant mateix: el Château-Renard, el Traversier, Sagnes Longes...i com no, el Mont Viso imponent.

Iniciem la baixada desfent part de la pujada, però per evitar el bosc i girs obligats baixem en paral·lel per la pista fins a trobar de nou les pistes de fons.



Dimarts 30 de desembre: Pic de Château-Renard L’Observatoire 2.990m / 13,5 km + 970 m

Avui escollim un cim cara sud per poder gaudir més del sol i de la seva escalfor, i que teníem al davant des del Pic de Cascavelier.

Sortim del final del poble Saint Véran des d’una rotonda habilitada com a parking de pagament, enfilem la pista que va cap al refugi de la Blanche i que deixarem un cop passada la capella de Sant Antoni. Canviem de direcció i entrem en un bosc per anar guanyant alçada. Quan en sortim, anem progressant entre petits turonets que ens portaran fins a la pista que puja del poble. Arribem a l’observatori amb la seva particular “station méteo”  i acabem pujant al cim que està a pocs metres. Gran dia i grans vistes a 360 graus.

Desfem camí de baixada, els turonets s’han transformat en petits tobogans i per evitar el bosc espès de pujada, anem a trobar la pista més amunt d’on l’havíem deixat.






Dimecres 31 de desembre: Pic Traversier 2.920m  / 9,800 km + 950m


Sortim del Pont de Lariane, a l’estació de fons de Fontgilarde, punt de sortida de moltes sortides del Queyràs, i enfilem amunt pel valon de Longet seguint les pistes de fons. Quan ja som a menys de 100m del cim, ens desviem cap a est per anar pujant per les pales que porten al cim, que queda just sobre el coll de Longet. Bones vistes, fotos i avall pel mateix itinerari de pujada. La primera pala amb neu fonda, i a partir del retrobament de la pujada fem una baixada memorable per dintre del bosc, amb neu cada vegada més dura però que ens fa gaudir d’allò més.


Dijous 1 de gener: Pic "sans nom" i Col Longet 2.701 m / 10 km + 1.000 m +

Tornem de nou al punt de partida del Pont de Lariane per anar pujant pel Valon de Longet. A l’alçada de 2.400m travessem un rierol per canviar de direcció i anar pujant cap al “pic sans nom”. Mentre uns continuem amunt cap al cim / turó  de més amunt per guanyar més baixada, altres baixem fins el rierol altra vegada per seguir direcció del Coll de Longet, on ens retrobem de nou per dinar sense pressa tot gaudint del solet i posteriorment tornar a fer part de la baixada del dia anterior, que vam gaudir de nou.





Divendres 2 de gener: Pic de Sagnes Longues 3.022 m / 14 km  + 990  – i Refuge Agnel 2.580 m

Tornem al Pont de Lariane, on arrenquem des del seu pàrquing gèlid i ombrívol a primera hora. La temperatura és molt baixa, però avui encara més que els altres dies.

Comencem a la carretera que puja al Coll de l’Agnel, òbviament tancada al trànsit. Avui el dia és radiant com els anteriors, però el vent bufa de valent a tot arreu, com ho podem observar per les fumaroles als cims i crestes. Al cap de 2 km, a l’alçada d’un pont de fusta, ens dividim en dos grups: un grup es decideix anar cap al pic de Sagnes Longes i el segon grup cap al Refugi  Agnel.

El grup que puja al cim travessem el pont de fusta, per endinsar-nos a la vallon de Clausis, totalment nord i sense sol. La pujada pel bosc en forma de torrent és ben costeruda, fins a suavitzar-se al sortir de l'espès bosc. En aquest punt el grup ens dirigim en direcció a la mole rocallosa de Le Rouchon, on deixant-la a la dreta, acabem superant l’aresta. Per fi trobem el sol, però alhora el vent més virulent. El cim té un característic monticle de pedres, on fem una transició rapida per treure pells i mirar que els skis ni les pells surtin volant. Descens ràpid per perdre alçada i força de vent tant veloç com es pot








El grup del Refugi Agnel anem seguint la carretera, amb alguna drecera per així fer alguna volta maria de tant en tant, fins arribar al refugi que és a menys de 2 km del Coll de l'Agnel. Està obert i hi ha molt ambient de travessa, ja que està en una zona de moltes possibilitats, tant seguint pel Queyras cap al Col Vieux com per travessar cap al Piamont italià pel Coll de l'Agnel. 



Disabte 3 de gener: Crête des Chalanchettes 2.931m / + 900m

Avui es el dia amb el rècord de temperatura al engegar el cotxe: -15°C.

Quart dia amb el mateix punt de sortida: Pont de Lariane.  És una vall amb moltes possibilitats. Sortim del pàrquing glaçats com és habitual d’aquest punt, però avui tenim l’objectiu de fer una cara sud, pel que aquest cop tindrem sol des de ben aviat. Tanmateix comencem a tenir el cel enterinyat i es nota el descens de temperatures. Afortunadament el vent s’ha encalmat força.

La penyora per anar a buscar la cara sud, és que ens caldrà buscar l’itinerari amb neu perquè a la part baixa a sud hi ha manca de neu, a excepció de pistes i a la carretera d’Agnel on es conserva. 





Ha estat una setmana compartida amb: Àlex M, Elisa C, Fina R, Ignasi S, Marta B, Mikel C, Montse S, Roger G, Roser R i  Teresa L.

1 comentari:

Berta ha dit...

Enhorabona per aquesta setmana tan ben aprofitada amb sol i neu!