21 de febr. 2017

Rua pel Conflent i el Vallespir, 18 i 19/02/2017

Travessa des del Coll de Mentet al Coll de Jou (Castell), dormint a la cabana de les Estables (Prats de Molló)
Cims de Pomarola 2456m, Puig de la Collada Verda 2403m, Pic de Cums 2301m, Roc dels Lladres 2305m i Baciver 2637m, 38km de travessa i +2350m/-2850m



Feia anys que no gaudíem d’una innivació i condicions hivernals tant excepcionals al Pirineu Oriental i ho volem aprofitar, de fet ja se sap que passa quan deixes somiar a segons qui amb un mapa davant, oi Pep! Sabem que serà grossa i els preparatius ja comencen amb la tria de restaurant on sopar de camí a la Catalunya Nord: el Cap i Pota de Figueres, un ***!


Dissabte el temps ha estat excepcional, sense vent, celatge preciós, i cúmuls i boires rebent-nos al Vallespir. Diumenge més fresc amb tempesta de bo i de vent molt fort per sobre els 2300m. Neu fins a 1700m al vessant S, al Vallespir, i fins els 1300m a la pista que baixa de Merialles al Coll de Jou. Dura a les carenes, però moqueta o cremeta a les S i encara pols a les N que vigilen el Canigó, excel·lent!

Resum de l’activitat:

Dissabte 18 de febrer de 2017: Coll de Mentet 1761m – Pla Segalar - Pomarola 2456m – Vall de Rotjà - Refugi Da Silva o dels Clots 1900m – Puig de la Collada Verda 2456m – Collada dels Vents 2229 m – Pic de Cums 2301m –Roc dels Lladres 2305m – Pla Guillem 2277m – Coll de Bocacerç 2281m – Cabana de les Estables 1700m
+1250m/-1300m; *** (per la distancia, 20km), F, S2; 7- 8h



Dormim al F1 de Perpinyà per ser ben d’hora al Coll de Mentet. Fa un dia radiant i es presta al postureig amb el Canigó. Al Pomarola comentem l’espectacle de neu amb un català de Perpinyà a qui delatem les nostres intencions: ens pregunta si portem grampons i pensa si portem frontal… Ens aboquem a la vall de Rotjà per una pala acanalada que baixa del mateix llom i fem un descens trepidant i amb neu excelent fins als Clots (1900m) on trobem el refugi da Silva colgat de neu. Fa goig!



Tornem a posar pells i resseguim la pista que puja a la collada de les Roques Blanques i la deixem abans d’arribar-hi per traçar una diagonal directe al Puig de la Collada Verda 2403m.





Bon descens per sobre les nuvolades que pugen del Vallespir fins la Collada dels Vents i altra cop amb pells fins el Pla Guillem, nevat com mai.

El descens s’inicia al Coll de Bocacerç per una pala dreta, amb neu al punt.


Ens submergim a les boires i gaudim sobre la crema de la vall que mena a la cabana de les Estables. Austera, amb lloc per 8, estufa de llenya i taula a la terrassa on soparem i esmorzarem a la fresca amb una parella de catalans de Sant Llorenç de Cerdans. Dia rodó.



Diumenge 19: Cabana de les Estables 1700m – Coma de Bacivers – Coll 2616 – Baciver 2637m (pic més oriental de la cresta del Set Homes) – Vall de Baciver – Vall de Cadí (baixem fins cota 1800m) – Coll Vert 1861m – Refugi de Merialles 1718m – Coll de Jou 1125m
+1100m/-1550m; ***, PD, S3; 7h (sense comptar les hores d’ensigalada a la Vall de Cadí).



Si dissabte ha estat un dia de llargues distàncies i pendents suaus, diumenge només repetim en llargada de recorregut. Tracem fort amunt per la Coma de Baciver que es recargola cap al N a contravent ben fort amb els imponents Rojà i Set Homes a dreta i esquerra.



Els darrers 300m es redrecen i pugem amb grampons fins el coll (zona de plaques, avui estable).
Volem fer el Rojà per després baixar la descomunal pala O, però el vent que ja ha fet volar alguna cosa només convida a fer el proper Baciver, a la carena dels Set Homes.



Ens llencem des del coll per la pala N en una baixada memorable de 700m fins la vall de Cadí.



Aquí comença l’ensigalada: baixem més del compte i després no trobem el camí que porta a Merialles, avui no traçat. Aquesta part de la muntanya és de fort pendent i exposada, avui amb trams amb neu molt dura i sort d’algun arbre que atura relliscades. Fem el senglar ara amb ganivetes, després amb grampons, fins a trobar el camí, i després ja fàcil però llarg fins a Merialles i després el Coll de Jou. Hi arribem en fer-se fosc mentre el taxi ha anat a un altra Coll de Jou…

Una parella de catalans de Prada ens ajuden a baixar a Castell fent dos viatges amb el seu cotxe mentre el taxi desfà l’equivocació i més tard, tard però molt contents arribem al Coll de Mentet.

Perquè aquesta travessa també té el bon regust de les Mentet!
A l’infern estaré en bona companyia, bones traces!!!

Andrea (català de Genova), Lucia, Marta, Pep i Jaume

Piulada literària: Coma d'Or, Puig Pedrós de Lanós, puig de Lanós...

Sortida de cicle d'esquí de muntanya del CEG
18/19 de febrer del 2107

Coll de Pimorent 1920m - Puig de Coma d’Or 2826m-Puig Pedrós de Lanós 2846m-Refugi de Bésines 2104m- Puig de Lanós 2660m – Porta

Dissabte: +1300m -950m F/S3  Diumenge: +850 -1350m F/S3


Una sortida de cicle amb travessa, bon “parte” i millor temps, sospitosos habituals, esporàdics més o menys entranyables i, per sobre de tot, una nova fornada d’esquiadors de muntanya que neix amb el curs 2017 i que té nom: “males traces”.

360 graus i neu fins on arribava l’horitzó. Miressis on miressis només blanc i més blanc.

Desprès de citar-nos a La Molina i dormir al refugi del CEG començàvem la sortida des del coll de Pimorent, per encarar una jornada de geometria variable pel que fa a l’exigència dels itineraris però amb un objectiu final comú: el Refugi de Besines. La logística de cotxes i les anades i vingudes de conductors habituals en una travessa fa que tots plegats comencem a foquejar a les les deu tocades del matí.


En total 17, entre persones i animals de menes molt diverses, entre ells 5 il·lusos júniors del curs del 2017, innocents sense saber el que els esperava. Organitzats en diferents grups, comencem a enfilar la Coma d’en Garcia. L’ascensió suau fins a la portella del mateix nom és el primer punt de bifurcació: un grupet aposta per baixar des d’allà al refugi. La resta enfila amb l’objectiu de fer cim al Coma d’Or. Una ascensió que segueix l’itinerari clàssic i que no presenta dificultats tècniques fa que gairebé tots puguem coronar i compartir cim.

Arribem al Puig de Coma d’Or 2826m, sense problemes, excepte un parell de prudents que prefereixen reservar forces pel que pugui ser. Al Coma d’Or ens dividim en dos grups, els humans i els pro. Vistes bestials, Carlit, Cerdanya, Conflent, a tot arreu neu i més neu, fotografies espectaculars.

Els humans anem baixant cap al refugi de Bessines desfent camí i després flanquejant cap a la vall del Besines. La neu en molt bones condicions per esquiar, travessem un tram de bosc i alguna pala i arribem al refugi sense dificultats, o això pensem. Algun enginyer il·luminat va situar el refugi a dalt d’un sortint com si fos un castell a defensar, així que hem de carregar els esquís fins dalt per arribar a l’acollidor refugi.

Els que encara teniem corda i ganes de més muntanya, el Puig Pedrós és el següent objectiu. El descens per la pala nord del Coma d’Or presenta una neu pols que deixa molt bones sensacions i anuncia una orgia de neu que està per venir. Són les tres de la tarda i som a peu de Puig Pedrós. Posem pells i seguim una traça que ens fa molt còmoda l’ascensió per una neu que comença a estar endurida fins a la punta nord del Puig Pedrós.


Vistes espectaculars i humor excel·lent. La idea d’esperar la posta de sol i fer descens amb frontal “a la Bigorra manera” afortunadament no fa fortuna i anem a buscar el pas que ens ha de portar fins al refugi. Un descens amb neu força dura, nou canvi de pells i un flanqueig no excessivament exposat però més relliscós del que alguns voldrien ens porta al balcó que anuncia una baixada amb neu pols de les que es recorden. L’orientació nord d’aquestes pales ha mantingut una neu de les que costa de trobar i encara més d’oblidar. Baixada memorable i arribada al refugi encara amb llum de dia i somriure d’orella a orella.

El refugi és acollidor si ets un cadàver a conservar o un ós polar en hibernació. A dins el refugi la temperatura és apta per congelar bacallà, així que com afortunadament fa dia de platja, passem la tarda prenent el sol a la terrassa del refugi i picant-nos els dits dels peus amb martells per mirar de reviure’ls. Quan per fi marxa el sol, el guarda del refugi encén l’estufa de llenya i passem a la sala, on es passa de temperatures polars a una agradable temperatura de -25. Anem amb tota la roba que tenim i de tant en tant ens posem un mirall davant la boca per estar segurs que encara respirem.


El sopar és bo, si obviem la sopa de sobre, però l’estofat, formatge i postre de xocolata o massa marró són prou dignes. Cauen 5 de vi i unes copetes d’Armagnac.

L’endemà quan sortim dels sarcòfags s’ha decidit anar al Pic de Lanós que fem tots amb excepció de la Mercè, que patint una dolença lleu ha tirat cap al coll de Pimorent. Quan la cosa s’enfila una mica hem de posar ganivetes perquè hi ha una pala amb una mica de pendent i neu dura, però sense més. Pel camí el Ricard afirma haver vist 2 ossos i assegura que no és tracta de ningú del CEG amb els pantalons baixats i les cames peludes.

Seguim la vall fins arribar al peu del Lanós i com que trobem neu dura tastem l’estabilitat que donen les ganivetes a l’hora de traçar-hi ascensos. Alguns descobreixen que treballen molt millor sense alces quan ja són gairebé dalt del cim…


Una bona pràctica sempre farà més servei que el millor dels cursos d’iniciació. Som setze i som al cim. D’aquí estant, la sortida potser un pèl complicada als ulls del guarda per la pal nord-est és una timba impracticable per bona part del grup i la idea d’anar a buscar la vall fins a Merens es converteix en una quimera. 

Canvi de plans. La travessa serà fins a Porta. Ens tirem per la pala sud  fins a cota 2350m on tornem a posar pells i enfilem cap a la portella de Lanós. Seguim guanyant alçada en direcció sud buscant el millor pas per enfocar la baixada fins a la resclosa de l’estany de Lanós i procurant fer el mínim canvi de pells possible.


Traiem pells i iniciem el descens a 2500m. La baixada cap a Porta és un gaudir fins que arribem al bosc, bona neu i bones traces, hem de remuntar una mica per superar la presa de Lanós.

El Jesús diu: A partir d’aquí, la intuïció pot més que els mapes i l’esquí senglar està servit. Bosc, flanquejos, remades i neu que oscil·la entre pesada i gelada. Una bona estona de bosc que no arriba a encigalada però que tampoc està tan lluny. Arribada al pàrquing d’estiu d’El Passet i baixada final més o menys accidentada en funció de la capacitat de cadascú per trobar el pas adequat per rius i rierols. 


L’Hector diu: Al bosc la cosa es complica grau encigalada menor. La pendent ens condueix cap al riu, però la vall enlloc d’obrir-se es va tancant i sembla que acabarà en barranc. Un grup opta per remuntar una mica i mirar de passar-ho per més amunt però uns quants innocents ens dirigim directes al barranc con un par, flanquejant pel mig de branques i neu dureta. De cop, ens trobem davant una paret del riu plena de gel i els júniors comencem a fer tuf de caqueta. Afortunadament, just quan hem vist la mort de cara, la vall s’obre i es fa més passadora fins la pista de Porta.

La pista fa molt poca pendent i anem alternant esquís als peus i a l’esquena. Gairebé arribant veiem uns muflons, tot i que per les banyes no descartem que sigui algú del club que mentre fa muntanya la dona aprofita.

Gran sortida, gran neu, grans paisatges, gran refugi, un cap de setmana brutal. 

Bona estrena de “Males traces” i bones traces generals!

Hector Alonso i Jesús Cartañà

20 de febr. 2017

Dues circulars a la vall de Sant Martí a Boí

18/19 de Febrer
Cap de setmana a la Vall de Boi fent dues rutes per la vall de Sant Martí


El Pirineu carregat de neu amb meteo immillorable i un bpa molt favorable per poder fer activitat. Condicions excepcionals. Iniciativa de 5 del club amb ganes d'experimentar tot allò après al curs de l'acna a Tavascan i s'hi afegeixen 4 mes. Estem en aquell clàssic punt d'inflexió desprès d'un curs de formació però amb moltes ganes de pujar nivell en tots els aspectes.


Dissabte 18/02 Tossal de Rus (2.668m) Tossal de la Mina (2.723m) Tuc de Moró(2.734m)

Itinerari grup 1: Aparcament de Sant Marti (1.685m)- Vall del Port de Rus- Port de Rus- Tossal de Rus-Tossal de la Mina- Tuc de Moró- Cometes de Moró- Barranc de Moró -vall de Sant Martí- aparcament.
Desnivell: +/- 1150m Horari: +/- 7h Dificultat: MBE S3 descens del Tossal de la Mina amb un pas delicat  i descens del Tuc de Moror per la pala directa N. canvi de pells per fer el curt descens del Tossal de la Mina i posteriorment per remuntar el de Moró. **/*** 
Itinerari grup 2: idem fins al Tossal de Rus i retorn per la mateixa vall (remuntant de nou el Tossal de Rus a partir de cota 2300m)
Desnivell: +/- 1350m  (980m + 370m) Horari: +/-: 6'30h  Dificultat: BE S2 Fàcil. */** 
Condicions de la neu: pols a partir de cota 2000 a orientacions obagues N i W. neu primavera a solanes per sota.



Un cop al cim de Tossal de Rus un grup opta per tastar el descens per la vall del port per on hem pujat, pràcticament encara verge de traçades i l'altre per fer la carena fins al Tuc de Moró i completar la circular baixant per la vall de Moró. 
Abans ens mirem les pales i l'itinerari al Pic de Filià, les vistes son excepcionals arreu es divisa des de la Serra del Cadí fins al Massís de Mont Perdut i més enllà. Les vall de Riqüerna i de Manyanet estan ben carregades de neu, valls verges allunyades del brogit de l'estació de Boi Taüll. Ens imaginem l'itinerari de l'endemà i uns cap a la carena i els altres cap avall! La neu es pols de la bona, la gaudim com criatures... es bona, tant bona que, la repetim tornant de nou al cim. Els de la carena fan els dos cims i encaren també un excepcional descens per Moró on, això si, troben mes traces de descens (es un itinerari fora pista de l'estació d'esquí).
Celebració al Tribulosi de Taüll amb una bona varietat de birres ben llopolades, ens instal·lem al Alberg de Boí a Barruera i acabem d'arrodonir el dia amb un sopar de cine al Plató. Tribulosi i el Plató, per els que no els conegueu....molt recomanables.














Diumenge 19/02 Tuc de Moró (2.734m)- Pic de Filià (2.772m)- Tossal de Rus (2.668m)

Itinerari: Aparcament de Sant Martí- Barranc de Moró- Cometes de Moró-Passada de Moró- Tuc de Moror- capçalera de la vall de manyanet i barranc de Llevata- Port de Cabeçades- Pic de Filià- Port de cabeçades- Tossal de Rus i descens per la vall del Port de Rus i Sant Martí.
Desnivell: +/- 1585m   Horari: +/-: 7h  Dificultat: BE S2-S3 (la pala del Pic de Filià i la del Tuc de Moró requereixen estabilitat al mantell doncs son força dretes (40º) **/***
Condicions de la neu: pols a partir de cota 2000 a orientacions obagues N i W. neu primavera a solanes per sota.
Itinerari 33 de la guia de Carles Lluch i Pito Costa "50 itineraris" de Cossetània Edicions (imprescindible)


Excepcional itinerari amb 3 cims clàssics de l'esqui de muntanya a la zona amb un panorama i una estètica molt maca amb dos canvis de pells i esquiant per la vall de Manyanet on no hi ha entrat ningú mes que nosaltres aquest cap de setmana! 
Obrim pas en el descens del Tuc de Moró per la seva pala E i en el descens de la pala W del Pic de Filià i dibuixant una bonica traça per remuntar el coll de Cabeçades i el Pic de Filià. En les condicions de neu actuals ens imaginem travesses per les valls de Riqüerna i Filià cap a la Vall Fosca i circulars per la vall de Manyanet... ens familiaritzem amb el territori i amb el paisatge hivernal...en un dia de primavera!  Un cop de nou al Tossal de Rus, ens sorpren de veure que tan sols hi ha dibuixades les nostres traces d'ahir i ens hi tornem a llençar... jugem, riem, cridem, la neu conserva la mateixa qualitat d'ahir i fins a l'entrada del bosc es immillorable, una mica d'eslalom seguint les traces i cap al Tribulosi! una cervesa de la bona i cap a casa ben contents!



Bones traces!
Marc, Cristian, Toni, Josep, Jordi (els de l'Acna) i Alba, Joan, Anna i Miquel