2 de juny 2021

el vídeo dels dimecres... Áhkká

En aquest racó perdut al nord de Suècia, a la província de Lappland, o Sápmi com en diuen els locals, hi ha el cim on es pot esquiar més desnivell a Suècia: l'Stortoppen de 2.016m amb un descens de 1.500m, i aventura blanca de la bona. Logística en estudi...

Áhkká 2021.mp4 from Erik Lyttkens on Vimeo.

30 de maig 2021

llum a la Maleïda

Aneto 3.404m, 30/05/2021

La de vegades que hi he pujat i probablement només hi ha una cosa que sempre és més o menys igual: els cantells de roca on agafar-se, els ressalts on posar els peus i els gestos per passar el Pas de Mahoma... quin déjà vu! La resta és un món nou cada cop d'èxit o fracàs, fred, vent, esforç, cansament, satisfacció...


I avui ens ha sortit un dia rodó: sortir a quarts de tres de la Besurta, en silenci, ser dels primers en tirar amunt, primeres llums (sols) al Portilló Superior i veure despuntar el dia enlairats a la glacera. 

En un espectacle de llums i ombres que mai és igual, el sol s'ha imposat als núvols en la nostra estona de cim i descens, hem tingut sort... o potser la buscàvem!

Els descens cap a Aigualluts en neu que la nit no ha regelat, de bon esquiar, però s'acaba molt abans del que voldríem, a uns 2.400m. Mai havia descalçat tant amunt! 


Les llums de la Maleïda i haver passat unes hores allí dalt és més que un consol, omple!

Bones traces!!!

19 de maig 2021

el vídeo dels dimecres... Balandrau, infern glaçat

En aquest enllaç es pot veure el documental sencer. Documental molt ben fet, colpidor, necessari, sense caure en el sensacionalisme, difícil per arribar als que som del "ram" i alhora al públic en general... Aquells dies molts fèiem esquí de muntanya (recordo l'excursió al Finestrelles el dia després de la tragèdia, de fred i cel blau, aliens al que havien patit altres grups el dia abans) i ens hi podríem haver trobat. 

Al 2000 l'afició ja era forta però diferent a la d'ara: han passat 20 anys, en vam parlar molt entre nosaltres, alguns ens vam quasi obsessionar amb la formació, la preparació i la seguretat, ens indignàvem quan pels mitjans la muntanya només era notícia quan hi havia accidents, i ara hem passat a l'altre extrem en que es retransmeten competicions i gestes de superhomes. Però avui s'agraeix un documental com aquest i ens sumem a la dedicatòria a les persones que van perdre la vida aquell dia.

16 de maig 2021

Maladeta 3.308m

 

Dissabte 15 de maig, pic de la Maladeta 3.308m +1400m PD S2/3

Les ganes de neu per no acabar la temporada ens porten al massís de la Maladeta en un dia rúfol i amb una predicció meteorològica cutre. 

Però la Maladeta aquest cop no ha fet de maleïda i entre boires, algun plugim i vent fort a la carena hem pogut fer el cim.

Hem pujat des del pla de Basurta, que encara té obert l'accés a vehicles. Esquís a la motxilla fins poc després del refugi de la Renclusa 2.100m.



 
La canal d'accés al coll de la Rimaia estable i amb traces, algunes fetes malbé per alguns que han baixat derrapant... del coll al cim força vent.
 
Descens amb neu transformada fonda en alguns llocs, però prou esquiable.

Hi hem estat el Pep L, Marta C, Jaume J i Ricard M

Bones traces !!

Zona Ordino-Arcalís: encara queda neu per uns dies

Pic de Cataperdís 2805m, 15/05/2021 

+/- 800m  S2

Sembla que ja som un petit reducte els que no hem penjat encara els esquís, i no resulta fàcil trobar companys per una última (probablement) sortida de temporada.

La coincidència fa unes setmanes amb un guissonenc (allò d'amic d'amics) que és un enamorat de l'esquí de muntanya i d'Andorra ens porta a concretar una escapada segarrenca d'última hora a aquest país veí.

Sortim del pàrquing de l'estació d'Ordino-Arcalís (coma d'Ordino) amb esquís als peus i pugem per la portella d'Arcalís, seguint les pistes ja tancades de l'estació. Quan som al capdamunt de les instal.lacions continuem per la pala nord que ens porta al Coll d'Arcalis.

Ja veiem el cim però ens cal resseguir tota la carena què fem amb esquís als peus fins on hi ha un tub més proper al cim i per on pugen també alguns esquiadors. En aquest punt descalcem per acabar d'arribar fins al cim.
Si bé l'inici de l'excursió té poc "glamour" per tractar-se d'unes pistes, la part alta és ben bonica amb una gran panoràmica de la zona durant tota la carena i també al cim (vistes dels pics del Tristaina, Pica Roja, Pla de l'Estany, etc.etc.).

Per la tornada desfem l'itinerari de pujada. Hi ha altres punts de baixada més propers al cim però veiem les condicions millors per on hem pujat. Un cop baix, tornem a posar pells per repetir un tram per allò de practicar una mica més ...

Sorpresos de la neu que hi ha encara i la seva prou bona qualitat. Així que, si us animeu, crec que queda neu per uns quants dies!

Agrair-li al Joan la sortida.

Joan A. i Núria P.

12 de maig 2021

el vídeo dels dimecres... misteri a la neu

Aquesta imatge suggerent de The New Yorker (autor R.Fresson) m'ha portat a la història del que va passar al 1959 a la collada Dyatlov, o 'muntanya de la mort' ('Kholat Syakhl' en la llengua dels Mansi) ...