Xerrada de link de @pnaltpirineu: El paisatge actual del Parc Natural de l'Alt Pirineu és conseqüència del modelat que va deixar el gel durant el darrer cicle glacial En parlem amb els investigadors Marc Oliva i Josep Ventura del grup ANTALP de la Universitat de Barcelona, que han reconstruït l'evolució de les glaceres en l'àmbit del parc durant el darrer màxim glacial:
1 de des. 2021
27 de nov. 2021
Intent de Costabona - 27/11/2021
Molta neu a la capçalera del Ter i també a les valls que hi menen. Amb la previsió que donen i l'horari que m'hi puc posar, trio un recorregut a recer, i deixo el cotxe al trencall de la pista de Setcases a Espinavell.
Amb un 4x4 s'hi podia circular però a mi em toca una mica més d'una hora d'aproximació per la pista (amb esquís pel lateral tant de pujada com de baixada, evitant les roderes) fins un revolt marcat passada la Pedregosa (1.595m).
Un sender ample va pujant i el bosc es va obrint cap al Pla Carboner. Hi ha prou gruix per pujar i baixar bé amb esquís, avui fins la Collada de la Balmeta, a uns 2.000m. El dia ha començat clar, però de cop es tapa i entra el vent i la nevada... Sembla que aquest recorregut i molts altres de la zona els podrem fer aquest hivern, la base hi és!
Bones traces!!!
26 de nov. 2021
Darreres llums als Alabaus - 26/11/2021
Escapada fugaç tan curta com intensa. Amb les darreres llums del dia i des dels Alabaus m'enfilo fora les pistes cap als alts del Tossal de Rus, sense arribar-hi, embadalit pel moment i les muntanyes i celatges que es van encenen. Bona neu i bones sensacions.
Bones traces!!!
 |
| Coll i Pic de la Creueta |
 |
| Puig Dòrria, Puigmal |
 |
| Montserrat |
24 de nov. 2021
23 de nov. 2021
Caramantran 3025m (Il Pelvo) i Pic Traversiere 2882m
Ha nevat amb ganes al Queyras, àrea influenciada pels temporals del sud-oest que venen carregats per la vessant Italiana. Comencem a trobar ressenyes de la zona i la webcam dels amics de Saint Veran no enganya, així que decidim fer una escapada i deixar la ratllada d'esquís a Vallter per a un altre dia.
A la vall la temporada comença tard i els allotjaments estan gairebé tots tancats, una feinada trobar un lloc on poder passar la nit de dissabte, finalment ho resolem a Guillestre, a costa de fer més km anant i tornant.
Dissabte 20 de novembre pic de Caramantran 3025m 19km F/S2
Després de dormir a Gap el divendres ens hem traslladat fins a Saint Véran, el poble a més altitud d'Europa diuen, tot recordant la trobada de cegesquiadors i esquiadores que vam fer el gener del 2018. Aparquem a la punta del poble, just a la sortida de la pista que puja cap al refugi de la Blanche.
La primera part de la ruta és per la pista fins a l'encreuament de la capella de Clausis, a partir d'allà 2340m seguim pels lloms suaus que remunten la vall en direcció oest.
El recorregut no presenta cap mena de dificultat ni trams drets, la neu una mica pesada alenteix el ritme.
El descens es fa prou bé, la neu encara es conserva fresca i permet fer uns bons girs, el tram de pista regelat i cutre, un clàssic.
Hem començat tard, la neu està pesada i es fan pams i la ruta és planera i llarga, en resum arribem a les 16h al cim i fem el darrer tram de tornada fins el cotxe amb el frontal, cap novetat jeje.
Baixem a dormir a Guillestre 30km i casualment trobem un restaurant on ens ofereixen raclette, dit i fet i bon final de jornada.
Diumenge 21 de novembre pic Traversiere 2882m 12km F/S2
Tornem a la zona però escollim la vall del costat, a pocs km de Saint Véran a Molines en Queyras, ens desviem per la carretera del col d'Agnel, passant per Fontguillarde fins al Pont de Lariane 2024m. Hem escollit un cim més curt seguint la ressenya del Jaume, és un cim clàssic a la zona i l'ambient és de plena temporada.
El punt de sortida coincideix amb una pista d'esquí nòrdic que ja ha obert i entre esquiadors de muntanya i de nòrdic hi deu a haver uns 70 vehicles.
La ruta està totalment orientada a nord i no presenta cap dificultat, menys encara perquè la traça està oberta i molt trepitjada.
El descens el fem mantenint-nos a l'esquerra (mirant ala vall) per evitar les traces de baixada d'altres grups. Tot i estar transformada la neu ens permet fer bons girs.
Som al cotxe a les 13'15 i a Barcelona a les 22'30h
Un cap de setmana esquiador rodó.
Hi hem estat el Manel C, Hèctor A i Ricard M
Bones traces !!
17 de nov. 2021
15 de nov. 2021
Piulada d’un cap de setmana als Grisons: Grosshorn 2.781m i Mot Scalotta (c.2.300m), 13 i 14/11/2021
L’ambició satisfeta embriaga
Bivio (Beiva en romanx) el diumenge 14 de novembre.
Les ganes d’hivern i de neu escurcen les distàncies i dissabte a les 9 del matí em trobo de nou de ritual d’esquí de muntanya acariciant els esquís amb les pells, el thermo, l’ARVA, quin plaer! Els previs també són importants aquí i ja feia dies que remenava mapes, llibres, webcams, meteo… vaja, que tot plegat no ha estat un rampell precisament.
En aquesta part dels Alps, als Grisons, hi va nevar prou per esquiar en condicions i les possibilitats d’itineraris són moltes, més de cara a la primavera, però també ara ja que és possible arribar a punts de sortida elevats i triar cims modestos, d’aquells que fan escola.
Vall d'Avers pujant al Grosshorn el dissabte. Juf al fons.
Fa anys ja vam fer tastets tant a la zona Juf com al Julierpass, i més que en farem, paga la pena!
Dissabte 13 de novembre de 2021: Grosshorn 2.781m des de Pürt
+/-950m; F,**, S2-S3; 3-4h. It.626 del llibre del CAS-SAC 'Scialpinismo in Svizzera'; Mapa 267 San Bernardino 1:50.000
El Grosshorn, a mig camí.
La carretera que s’enfila al llogarret de Juf per la Vall d’Avers fa respecte a l'hivern doncs puja fins als 2.117m i és un cul de sac, però aquest matí és neta amb el cel encara blau, i resseguir-la escoltant la radio local amb cantarella en italià i música del segle passat passant pobles de postal amb noms de muntanya és un increscendo: Ferrera, Lei, Cröt, Cresta...
A Juf ja hi vaig esquiar al 2008 i avui em quedo poc abans, al poblet de Pürt. Cap més cotxe ni esquiador al pàrquing (a 1.921m, abans del poble), que porta el nom del cim i n'és mirador alhora: les traces a centenars revelen que és un clàssic i els locals l'han trillat els darrers dies.
Surto en descens cap al poble i m’aturo embadalit per un món atrapat en una altra època: decoracions de fusta funcionals, la font congelada, alguna casa que fumeja i el remor del bestiar que és a cobert.
Segueixo baixant fins el pont que creua el riu Avers, i toca posar pells i enfilar-se en marcada direcció sud-oest. L'itinerari és molt directe i només redreçat en aquest tram inicial i poc abans del coll a l'est del cim.
El llom final es pot resseguir amb esquís fins al pic, que és un gran mirador. Pujar-hi sol també té el seu què, més quan és el “primer” dia i exploten emocions positives i estats d'ànim que han contrarestat el canvi de temps anunciat, que no m'ha atrapat...
Només bons viratges dalt de tot i després la que serà la pitjor crosta de la temporada, haha! Ja al cotxe s'han començat a escapar volves de neu i fujo content al fons de la vall a buscar una Gasthaus: s'anuncia una nevada forta!
Diumenge 14 de novembre de 2021: Valleta de Beiva i pendents del Mot Scalotta (2.444m) fins la cota 2.300m, des de Bivio
+/-600m; F,*, S2; 2-3h; mapa 268 Julierpass 1:50.000
La nevada de la nit i que durarà tot el diumenge ha estat intensa deixant entre 30 i 60 cm de neu nova segons la cota, en una zona que ja estava ben innivada.
Feinada i gaudi màxim d'obrir traça fins que la prudència i la nul·la visibilitat aconsellen no continuar...
En el descens aprofito la traça per agafar velocitat i sortir a fer viratges cada pocs metres fins que la neu pols em colga fins la cintura i m'atura... i així anar fent, perquè amb més pendent me l'hagués fotut per barret!
Sort que vaig sol i no veu ningú la meva cara de satisfacció: la quilometrada de tornada no m'ha tret el somriure!
Bones traces i bona temporada a tothom!
Jaume
10 de nov. 2021
3 de nov. 2021
27 d’oct. 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)