La Muntanya, dolor i glòria, i respecte. Descansi en pau Sergi Mingote
20 de gen. 2021
13 de gen. 2021
8 de gen. 2021
UNA SETMANA A LA VALL D’ARAN
La situació actual fa difícil qualsevol planificació mentre ens mantenim en la incertesa de la evolució de la pandèmia i la normativa què s'establirà en les dates què volem sortir. Això ha obligat a la cancel·lació de les habituals escapades als Alps així com altres propostes col·lectives què han anat sorgint.
De tota manera ens resistim a no poder aprofitar les vacances què tenim per fer allò què més ens agrada: esqui de muntanya. Uns quants fixem la destinació a la Vall d'Aran i mantenint al màxim les bombolles de convivència, organitzem allotjaments separadament. Amb els que cada dia estem a la vall, ens trobem per fer activitat, sense cervesetes posteriors (tampoc es pot, els bars tanquen a les 16h), tampoc sense sopars conjunts.... no és el mateix, però intentem evitar qualsevol risc de contagi. Els brieffings de les sortides, on line... tot un repte!!
A nivell meteorològic, el fred ha estat intens i ha fet que tinguessin nevades contínues pels diferents fronts què han anat passant. Hem pogut aprofitar diferents finestres que ha hagut ... amb la sort d'una neu pols excel·lent sobretot en alçada. A cotes baixes s'ha anat cobrint de neu però en alguns casos encara amb poca base.
Dimarts 29/12/2020: Tuc dera Pincèla 2.535m des de Bagergue +1173m 16kms S2-S3
El dia anterior, un cop arribats, alguns hem anat a estirar les cames a la zona de Bagergue veient que està ben innivat. Sembla que tindrem una primera finestra pel que ens plantegem el Pincèla que tothom diu que és un regal ...
Sortim de Bagergue esquís als peus per la pista que segueix al poble. Seguint avançant recte per la planura de la vall fins a creuar el riu Unhòla per després anar guanyant alçada pel barranc de Moredo. A la Borda dera Lana girem a l'esquera cap a la vall de Arenho on anem remuntant diverses pales fins la Coll des Clòts de Monnàs. Aquí hi ha qui puja directament al cim (havent de descalçar pocs metres abans per poca neu) mentre altres tracen a l'oest per arribar per l'ampla aresta amb esquis als peus.
En el descens desfem l'itinerari de pujada i trobem neu pols en gairebé tot el recorregut. No la podem gaudir al 100% ja que la boira ens ha atrapat i el relleu ha desaparescut. No obstant, hem fet un tastet de les condicions....
Realment és un molt bon cim per fer amb esquis.
Dimecres 30/12/2020: Bahns de Tredós des de Salardú +560m 16kms
Ens llevem nevant i no hi ha previsió que pari en tot el dia. Tot i això hi ha força visibilitat i la nevada no és molt intensa pel que anem a Salardú amb la idea del Tuc de Salana però sense pretensions d'arribar-lo a fer.
La pista no està neta i ens obliga a deixar el cotxe al mateix poble per enfilar-la en esquís. Tot i que es fa llarga, amb la neu les imatges són de postal i no podem deixar de fer fotos. Està ple de moixeres de guilla i el contrast del vermell i el blanc és ben bonic. També es deixa veure alguna daina, que en veure’ns torna ràpid al bosc.
Quan arribem al trencall per començar l'ascensió al Salana veiem que segueix nevant i en alçada està molt tapat així que optem per anar a fer un cafè/beure als Bahns de Tredòs. A més del temps que no acompanya, la pista ha passat factura a les nostres plantes dels peus.
Dijous 31/12/2020: Tuc de Parros 2.731m +1350m 16kms S2-S3
L'últim dia de l'any ens reserva una bona finestra amb sol i tot, que aprofitem per fer l'ascensió al Parros sortint del Pla de Beret.
Tenia la idea que era més senzill però el recorregut obliga a diversos canvis de pells pel que és un cim que s'ha de "treballar" una mica.
En arribar al parking de Beret, amb les últimes neus caigudes, l’espectacle de neu nova, sense trepitjar, ens fa somiar….
Sortim del parking de Beret cap el Tuc de Miei (2.237m) i després fins el Cap des Clòsos (2.418m) on treiem pells per fer una baixada per una pala en cara nord fins a als Estanys dels Closos, amb una neu pols excel·lent que ningú recorda haver trobat en aquesta zona en ascensions anteriors. Tornem a posar pells per reprendre la ruta en direcció nord est, fins ara ja fins al cim oest de Parros (o Parros d'hivern) on arribem amb esquís als peus.
Hi ha força cornises per anar fins al Tuc de Parros pròpiament pel que només el Roger s'hi aventura. Tot i ser un dia meteorològicament molt bo, al cim hi venta força i el fred es fa sentir pel que no ens hi entretenim gaire,
Retornem pel camí de pujada amb uns primers metres que baixem en compte doncs es formen algunes plaques. Després la cosa millora i disfrutem amb un bon gruix de neu pols que ningú abans ha traçat. Tornem a posar pells per pujar als Clòsos per fer el darrers descens fins la cotxe.
Una sortida complerta per acomiadar el 2020 amb molt bona neu i un bon regust de boca.
Divendres 01/01/2021: Tuc de Baciver 2.624m +1.131m 10’1 kms S2/S3
El dia es lleva ennuvolat a Viella, optem per fer una sortida clàssica, el tuc de Baciver.
Ruta tradicional sortint del pàrquing de l’Orri i remuntant per l’esquerra del riu Malo, fins a l’estany de Baciver. Amb tendència a l’esquerra, anem agafant alçada fins a la cota 2300 abans de l’estany del Rosari, on girem decididament a nord fins a cota 2415, anant a buscar el Clot der Os i enfilar-nos tranquil·lament al cim.
La baixada, per neu pols, per les pistes sense trepitjar de l’estació, directament fins al pàrquing de l’orri
Dissabte 02/01/2021: Coma del Montanero.
La meteo indica previsió de nevades cap al migdia i vent fort. Així que busquem un recorregut curt. Ens decidim per anar a fer el Tuc de Montpius, confiant que les nevades a cotes baixes ens permetin lliscar des de l’inici de la ruta.
En arribar al punt de sortida (cota 1400) observem que la neu existent ens permetria avançar de pujada però no pas realitzar el descens, aixi que opten per fer un canvi de plans i anar a comprovar com es troba la cara nord, ens adreçem al tuc de Horno.
Agafem la pista fins a la cabana del Pontet, que la trobem “ocupada” per un senyor solitari. Parlem amb ell una estona i ens diu que s’ha anat a viure allí des d’abans del confinament, que on està millor que allí, a una residència a Barcelona?? Ens explica que durant el confinament, si que va observar que els animals eren més lliures, i fins i tot algun cabirol el va fer companyia alguns dies.
Reseguim la coma del Montanero fins a cota 2200, on el vent ja bufa amb força i la sensació de fred és molt acusada i decidim desfer el camí. L’inici del descens la neu és de bona qualitat però aviat ja observem que no és com a Beret: n’hi ha menys i ens obliga a fer un descens molt prudent per no xocar amb les roques tot just cobertes de blanc. Tot i així, una esquiadora, té un petit ensurt al trecar-se-li la fixació del darrera, arrel d’un cop.
Diumenge 03/01/2021: Travesia Beret - Orri pel Pic de Marimanya. + 1.250m, 15Km S2/S3
Dia fred, mooooolt fred, sense vent i ni un núvol. Aprofitem per fer una travessa preciosa.
La temperatura a les 9:30 del matí era de -12 (!!), portem tota la roba. Sortim de Beret en direcció al collet de Marimanya aprofitant que aquesta part de l’estació no està oberta.
En aquest punt ens endinsem a la Vall de Marimanya, per pales de neu pols, totes per nosaltres. Estem sols. I tota la vall verge desde les últimes nevades. Anem remontant tota la vall, passant pels diferents llacs fins a final del circ, per pujar per la pala del Pas de la Ferradura.
El descens amb vistes als llacs del Rosari ben gelats, és memorable. El recorregut de retorn tradicional segueix el circuit dels llacs en direcció al parking de l’Orri, no obstant, considerant l’estat de la neu: pols i fonda, amb objecte d’evitar una remada llarga, a l’alçada del llac del Rosari, remuntem fins a cota 2400 per anar a buscar la pista, no trepitjada del Tuc de Baciver.
Dilluns 04/01/2021: Tuc d’Arcoils + 644m, 7Km S2/S3
Dia fred, també i amb un sol magnífic. Seguim buscant la bona neu que hi ha a Beret/Baqueira.
La idea inicial era anar a fer La Cigalera, però tot just començar a foquejar per les pistes, observem que no hi ha tanta neu cóm esperàvem… així observem la fila d’esquiadors de pista que van a buscar la pala del Tuc d’Arcoils, i cap allà que anem, però nosaltres fem cim.
Bonus track - Dimarts 05/01/2021: Intent a Tuc de la Coma del Forn, +750m, 7Km S2
Ja de camí cap a casa, vam fer una parada al Pallars. Els companys que hi han estat ens deien que hi havia bona neu. Doncs allí que anem.
La meteo, en teoria, ens deia que seria un dia rufol… la realitat va ser que va estar nevant debilment tota l’estona i amb molt mala visibilitat.
Resseguint el recorregut tradicional, ens vam enfilar fins els llacs de Mascarida de Dalt. Allí, el vent va incrementar la seva presència.
Hi hem estat: Montse S. Raquel N., Manel C, Roger G, Nuria P, Rosa M, Imma A, Teresa L, Fina R, Xavi K, Mercé B, Marta B, Miriam M, Alex M, Elisabet C, i companys de la UES i Tiana.
7 de gen. 2021
Lo Pinetó des de Les Planes de Son (2/01/2021)
Sortim des del mateix aparcament del centre MónNatura Pirineus, a 1.500m en direcció al refugi del Pla de la Font, amb un sol espatarrant...per poca estona i un fred de mil dimonis tot el dia. L'ampla esplanada deixa pas a l'espès bosc que ens manté arrecerats del vent que comença a bufar i anem seguint el riu i travessant les passeres sobre la riera del Tinter. Un cop al pla de Palomera deixem el camí que ens portaria al refugi i veiem bones condicions per pujar per la Canal Ampla d'orientació NE, així que seguim bosc amunt en la mateixa direcció i sortim a la carena ja un cop passat el refugi. Aquí ens creuem amb una noia amb raquetes estava de baixada després de desistir de continuar sola cap a lo Pinetó pel fort vent, i s'anima a tornar pujar amb nosaltres. Entre cop i cop de vent passem del lo Planell (2.450m), al Milpotros (2.600 m) i finalment al cim, amb la fita a tocar. Fa fred, continua ventant fort i treiem pells ben ràpid tot fent una mirada ràpida a les esplèndides i immenses vistes entre núvols i boires. La baixada la fem desfent la ruta de pujada, i ja un cop al bosc anem buscant els racons on ens sembla que es pot gaudir més de la mateixa canal. A partir de la cota 1800 es troba a faltar més base de neu, però arribem sense problemes al mateix punt de l'inici.
Aquesta era la vista assoleiada de camí cap a Son, amb lo Pinetó arrenglerat al costat de la Roca Blanca i lo Tèsol:
I ja només quedava gaudir de la baixada:
Ja tenim el primer Pinetó del 2021... i diferent als ja fets i resseyants al blog el 2007, 2015, 2018 i 2019.
salut i bones traces!
pep i roser
02/01/2021
desnivell: 1.100 m.
desnivell: 1.100 m.
6 de gen. 2021
Videopiulada d'una Pincèla de Reis 6/01/2021
Dia fred, de cel blau i neu pols (fonda a les obagues), amb esquís als peus des del mateix poble de Bagergue fins al cim dera Pincèla... Alguna bombolla més ha fet l'esquiada, ;)
+/-1.125m, 15km; F, S2-S3,**; 4-5h.
Bones traces ('hivernarem' unes setmanes però les ganes d'esquiar no es perden!)
4 de gen. 2021
Tuc de Costarjàs, 2337 m
En ple pont de la puríssima amb confinament municipal ens establim al municipi de Naut Aran, concretament al parador d'Arties. Som 4 gats i l'allotjament està a preu de refugi, amb moltes ganes d'estrenar la temporada d'esqui a pistes però el govern no permet obrir encara. El primer dia que la previsió del temps ens deixa fer-nos il·lusions decidim pujar a Beret per fer una excursió, alguns amb esquís i altres amb raquetes. Som un equip multidisciplinar i preparadíssim per acometre l'ascens al cim format per Anna_AtRaPaLo, Itziar_Ai!QuEfElIcIDaD!, Edou_pReFiErObAjArQuEsUbIr, Damián_PaPáyFrEeRiDeR y Marc_MoNtAdOrDeCaDeNaS.
13.12.2020
Risc 3, neu humida
± 500 m
3h
ME-S2
Anna, Itziar, Edou, Damián, Marc
Tuc de Vacivèr, 2645 m
El Baciver és un dels cims més populars de la Vall d'Aran, el descens directe de la pala sud n'és el principal atractiu. Ens trobem amb en Sancho al pàrquing de l'Orri i comencem d'hora a foquejar en direcció est per l'esquerra de l'Arriu Malo fins a arribar als plans dels estanhs de dalt de Vacivèr (2340 m). Cal evitar ficar-se massa en el barranc i anar per l'esquerra del barranc (més dret i directe) o donar més volta vorejant per la dreta (més suau però més llarg). Des dels estanhs de Dalt canviem d'orientació i fem un flanqueig a esquerra en direcció oest que ens permet salvar una pala més dreta. Un cop superat el flanqueig ja veiem el cim i la seva pala sud. Remuntem per la dreta fins arribar al Còth deth clòt der Os. Des d'aqui guanyem el cim per la carena amb els esquis als peus. Disfrutem d'uns descens directe i agraït primer per la pala sud i després pels pel bosc que queda als peus del tuc de Saumet.
Sancho i Marc
22.12.2020
Risc 2, neu dura i neu transformada
± 800 m
4,5h
BE
Pic de la Pala del Ginebrell, 2324 m
Cim fàcil i ràpid des de l'estació de Boi-Taüll que en dies com avui, quan no hi ha prou neu fora de pistes, permet fer un ascens per fora i baixar per la pista aprofitant la neu dels canons. Ens trobem a les 14h al pàrquing de l'estació amb poc temps però amb moltes ganes, en Sancho ha creuat el mediterrani per arribar al Pirineu! hem tardat 1h en pujar i baixar, encara ens sobra temps per pujar fins al plà de les bassetes i disfrutar del descens.
Sancho i Marc
21.12.2020
± 600 m
2h
ME
Tossal de Rus, 2668 m
El Tossal de Rus és un cim molt popular a la vall de Boí, el que més m'agrada de l'ascensió és que transcorre per una vall espectacular, que permet moltes combinacions i rutes circulars amb la veïna vall de Moró.
Deixem el cotxe a la curva que creua el riu sant Martí i enfilem direccio est per la pista que va per la dreta del riu. A la cota 1900 canviem a orientació nord i creuem el riu pel pont de fusta. Seguim guanyant altura per l'esquerra del barranc i ens plantem al planell des d'on ja veiem el port de Rus i el cim que farem avui. Avancem en direcció est sense problema, arribem al coll i ens treiem els esquis per fer els ultims metres a peu. Fa molt fred però les vistes són espectaculars!
Fem un descens de circumstàncies, mirant de no ratllar els esquis..a la vall de Boí la nevada no ha sigut tan generosa com a altres llocs. Disfrutem d'una merescuda cervesa "just in time" al plà de l'Ermita.
Josep i Marc
3.1.2021
± 1000 m
4,5h
ME
Subscriure's a:
Missatges (Atom)