3 de juny 2022

Pic Turón de Néovielle, 3035m, +1.200 desnivell, S3. 22 de maig 2022

  Hi havíe ganes de tancar la temporada amb una agulla d'or, i això a finals de maig o al juny només podíe ser a les zònes d'Aneto i Maladetes o al massís de Neovielle, i en aquestes dos zònes lo milloret, al menys per a mí, son l'Aneto i el Turón de Neovielle respectivament, perque mai deceben, pel seu ambient alpí, la seva majestuositat i els seus paisatjes on la natura s'exprese amb tota la seva energía i llibertat. Molts companys havíen penjat ja els esquís, pero tenía moltes ganes de fer un bòn final de temporada, així que vai agafar els trastes i el cotxe i m'en hi vaig anar.

 El itinerari que vai fer comence al llac Aubert, a cota 2.150, i en una primera part es comú amb l'itinerari al pic de Neovielle. Passarem sobre el mur de la presa i seguirem el camí fitat que pren alçada i tombe cap a la dreta per traspassar l'esperó que baixe del pic Ramoung (2.450). Seguirem traçant una diagonal fins la cota aprox 2600, moment en que la ruta cap al Neouvielle tomba a l'esquerra i en front tenim la brecha Chausenque (2790).




 Hem pogut calçar els esquís, com es habitual en aquestes dates, just després de traspassar el esperó del Ramoung.

 En aquesta darrera foto veiem la bretxa al fons a la dreta, de color blanc. Pujem aquesta pendent pala de neu amb unes ziga-zagues, i per baixar per l'altra banda ens haurem de descalçar els esquís i baixar a peu per un terreny amb pedra suelta i pendent fortet pero qu'està una mica fressat i es deixe fer.

 Al altra banda ens trobem una vall que contraste molt amb la vall d'on venim, passem d'una vall bastant concorreguda a un espai solitari i de marcat ambient alpí, de gran bellessa paisajística pels nombrosos llàcs qu'albergue, i per la glacera de Maniportet que es trobe a la part alta de la vall, a la vessant nord entre els cims de Trois Conseillers i el Turon de Neovielle.



Baixarem sense pells fins aprop del primer llac Vert i després passarem per la dreta del segón llac Vert. A continuació flanquejarem per l'esquerra del llac Bleu per entrar en una coma amb pendent sostinguda, deixant més amunt el llac Glacé a la dreta i seguint la coma que al final gire cap a l'esquerra i ens condueix al cim.




  Molt més avall de la bretxa Chausenque pero en aquesta mateixa vall es trobe el refugi de la Glère, un altra opció per a fer aquest cim. A la següent foto es veu el refugi, sobre un carena amb el verd radere:


 Vistes desde dalt del cim:

 Amb el pic Long


El Vignemale


Campbieil i pic Long


 El descens es pot fer per la mateixa ruta o per la pala nord i la glacera de Maniportet; en aquest ultim cas cal anar en compte amb alguna esquerda que té la glacera.


 I per últim cal remontar la bretxa Chausenque, una forta pendent amb abundant pedra suelta. Per la tarde ens hem trobat la neu més tòba i aprofitem per pujar fent punteres, per guanyar de manera més còmoda el màxim desnivell posible. Aquesta part es treballosa pero també li done a la activitat un caire més alpinístic.


 Adjunto un track on venen les dos rutes de descens i també la ascensió al Neovielle, ja que alguns fan els dos cims amb el mateix día, encara que només el Turón ja es un plat consistent.

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/neouvielle-3-091-m-y-turon-de-neouvielle-3-035-m-7055004

Un altra informació pràctica: ja no es permés dormir en furgoneta o cotxe al parking del llàc Aubert, i tampoc está permés pernoctar a ningun dels dos refugis que allí es troben. Només es pot fer nit a l'area de vivac que es trobe sota el mur de la presa, fent vivac o montant tenda per recollirla l'endemà pel matí, i lo mateix val pel parking del llac d'Oredon. Els caps de setmana està exhaustivament controlat per la policía. l'altra opció es dormir al refugi d'Oredon (refugi guardat).

Res més, passeu un molt bòn estiu amb altres boniques activitats que s'ens presenten aquestos mesos que tenim pel devant.

     Rosa

30 de maig 2022

Estaragne (3006 m) i Néouvielle (3091 m)

 


Per acabar la temporada anem a buscar un dels racons on encara hi queda neu després de les calorades de la setmana pasada. El massís del Néouvielle, com el seu nom indica (neu vella), guarda la neu fins a final de temporada. La zona és espectacular, les muntanyes són imponents i el contrast del verd dels arbres amb el blau dels llacs i el blanc de la neu dibuixen un paisatge pirenaic preciós en aquesta época de l’any. Hem fet nit a Bielsa (3,5h desde Barcelona) i al refugi d’Oredon (1h desde Bielsa). El refugi és molt nou i acollidor. Els guardes són molt amables. Tant el sopar com l’esmorzar són abundants, tenen una cervesa artesana molt bona i una terrassa amb vistes al llac ideal per passar-hi la tarda. 


L'Estaragne és un clàssic d’esquí de muntanya, cim directe i amb una baixada cinc estrelles. Pugem amb el cotxe cap al cap Long i aparquem a la curva a cota 2079 m, just on la carretera creua el barranc d’Estaragne. Esquis al coll i caminem una mitja hora per l’esquerra del barranc fins a trobar la neu. A la cota 2200 m creuem el barranc i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos davant d’un circ on totes les canals ens porten a un replà a sobre de la casacada. Seguim les traces dels esquiadors que van davant nostre i enfilem una canal dreta però que es puja bé fent voltes maria fins a superar el ressalt. Fem un flanqueig per sobre de la cascada una mica exposat i seguim amunt ja per terreny una mica més suau. La pendent és molt sostinguda, sempre per sobre de 30 graus i en algun punt deu arribar als 40 graus. La forta pendent i els ressalts de roca fan que sigui un terreny complex, cal que el mantell estigui estable per emprendre aquesta ascensió i deixar distància entre esquiadors en els flanquejos. 






Seguim traçant directes cap al cim (la ruta d’hivern del plànol de l’ign va pel coll d’Estaragne però tothom puja directe) superant repises amb alguna volta maria obligada i en algun moment ens hem de treure els esquís per travessar algun tram que no hi ha neu. Primer a dretes i després superat el segon gran ressalt fem un llarg flanqueig a esquerres que ens situa just a sota del cim, però encara no el veiem. Fem un últim flanqueig curt a dretes i arribem al cap de 3,5h al cim. Disfrutem d’unes vistes espectaculars de la cara nord del Mont Perdut, la bretxa de Roland,.. ens estem bona estona al cim, ja són les 12 tocades i decidim treure pells per baixar abans que faci massa calor. Anem amb compte al principi, girs curts i poc a poc i a mesura que anem baixant ens deixem anar per disfrutar de les pales i la canal de baixada.

+950 m

5h

MBE-S3/S4


El Néouvielle és un cim directe, amb una bona baixada i una trepadeta entretinguda al final que li dóna caràcter de 3000 del pirineu. Pugem amb cotxe fins al lac d’Aubert, posem esquís a l’esquena i caminem en direcció cap al llac. Creuem per sobre de la presa i comencem a pujar pel camí d’estiu en direcció sud-est. A cota 2200 m virem a nord per flanquejar per la bretxa de Barris. A sota ens queda el llac, que ja es veu lluny. Seguim en direcció sud-oest i ja veiem la bretxa Chausenque al fons. Tracem per un embut primer i després per una coma ampla fins a la cota 2700 m on ja veiem el cim. Aquí es posa més dret i les voltes maria són més obligades, però es deixa fer força bé tot i la neu relliscosa. Arribem a un replà uns 60 m abans del cim, deixem esquís i fem l’ultim tram a peu. La grimpada (II grau) té un pas estret (es fa millor sense motxilla). Xal·lem en la baixada amb neu primavera.














+940 m

5h

BE-S2/S3

28-29/5/2022

Xavi i Marc

 

Bon estiu als piulaires i lectors,

Fins la que vé!