20/04/2014

Entre l'Ubaye i el Queyras ruta 13-17 d'abril 2014

Ruta de sud a nord, entre Fouillouse (Ubaye) i Fontguillarde (Queyras)

Lluís F, Koki G, Manel C i Ricard M 13-17 abril del 2014


Aquest any la neu no ha arribat amb la intensitat habitual a la zona de l'Ubaye i el Queyràs i ens trobem amb una primavera de contrastos, cims de tres mil metres sense neu fins el cim i valls a cara nord amb neu contínua a 1800m.

Un cop feta la ruta diria que quasi millor fer-la amb neu molt estable ja que hi ha passatges obligats i compromesos. L'objectiu inicial era sortir des de Larche, població a mig camí del coll de Larche que comunica amb Itàlia, però la orientació del recorregut és sud i no hi havia neu el que suposa un porteig de més de dues hores.

Hem deixat el cotxe a Fouillouse (715km des de BCN) i hem tornat des de Fontguillarde en taxi (80km). A Fouillouse hi ha una Gite, hem dormit al refugi del CAS de Chambeyron, a la Gite de Maljasset i als refugis privats de La Blanche i Agnel.

 

1a etapa: Fouillouse 1880m - Refugi de Chambeyron 2600m
+900/-150m F/S2
Pel coll de la Couletta 2750m

Etapa fàcil d'aproximació al refugi, trobem la neu contínua en 30 minuts. A destacar els bunkers i nius d'ametralladores de la IIa Guerra Mundial a les zones pròximes a la frontera amb Itàlia. Domina la vall el Brec de Chambeyron 3389m, impressionant muntanya calcària.


2a etapa: Refugi de Chambeyron 2600m - Maljasset 1900m (20km)
+1000/-1700m F/S3 (S4)
Pel coll de la Gypière 2927m, cim de la Frèma 3142m, Coll dell Infernetto 2790m, Coll di Ciaslaras 2950m i Coll de Marinet 2780m

Etapa variada, divertida i llarga tot i que 10km són de descens per la vall cap a Maljasset. Cal passar tres colls seguint el sentit contra horari, els descensos dels colls Infernetto i Ciaslaras són drets a la sortida (S4), tot i que poc exposats. Amb aquesta etapa quasi enllestim la volta al Brec de Chambeyron. La pujada al coll de Ciaslaras pot estar gelada i és força dreta. Nosaltres la trobem amb la neu transformada. Arribem amb els esquís als peus fins al mateix riu Ubaye, a 300m de Maljasset.




3a etapa: Maljasset 1900m - Refugi de la Blanche 2500m (17km)
+1100/-500m F/S3 (S4)
Pel coll est de la Noire 2970m

Etapa llarga que transcorre per la vall del riu Ubaye, fem 11'5km amb molt poc desnivell, encara que el paisatge mereix la "patejada". Hem carregat els esquís quasi dues hores. La ruta normal passa pel coll de la Noire (S3), nosaltres anem buscar el coll est de la Noire, des d'on cal baixar per un corredor (S4), una mica exposat.

Sortim de Maljasset per la pista, als 4'5km arribem al Pla de Parouart, curiós indret, antic estany ara col.lapsat amb arbres que semblen plantats. Només hem fet 150m de desnivell...

Hi ha la opció de continuar per la vall i saltar el coll de Longet 2880m per anar a buscar després el coll de Blanche 2897m. Recorregut més llarg i amb 250m més de desnivell.



4a etapa: Refugi de la Blanche 2500m - Refugi Agnel 2600m
+800m/-750m F/S3
Pel cim nord de la Rocca Bianca 2964m, coll de Sant Veran 2840m, Pic de Carametran 3024m i coll de la Chamoussière 2880m.

Aprofitem l'alçada per fer cims, gaudir dels descensos i de la neu primavera. Vistes al Mont Viso des de la carena i els cims.

 

5a etapa: Refugi Agnel 2600m - Pic de Rocca Rossa 3200m, pont de Lariane (Fontguillarde) 2000m
+620m/-1160m F/S3
Pel coll Vieux 2800m i la carretera del Coll d'Agnel.

Bonic recorregut que dona accés a una de les puntes annexes al Pain de Sucre, molt esquiable. Retorn al refugi i descens per la carretera del coll d'Agnel, esquís als peus fins al pàrquing. Taxi de retorn fins a Fouillouse..


Mapes: IGN 3538ET Aiguille de Chambeyron i 3637OT Mont Viso
Track de la ruta

Bones traces.

17/04/2014

Pica d'Estats per Broate

Pica d'Estats (3143 m)
Pallars Sobirà i Arieja
12 i 13 d'abril

Bonica circular de dos dies per un racó del Pallars Sobirà que encara no coneixíem. La Pica d'Estats ha estat l'excusa per fer nit al refugi de Broate. I de  ben segur que hi tornarem, aquesta travessa ens ha fet descobrir molts cims i rutes a fer per aquesta zona tan salvatge i alpina.

Dissabte 12: Noguera de Lladorre - Pla de Boavi - Refugi de Broate (2221 m) - Guins dels Talps (2779 m) - Guins de l'Ase (2961 m, a 20 m del cim) - Nit al Refugi de Broate. +1600m/-765m, 7h, S3/S4, ***

Sortim a peu (pura infanteria dirien a Xile) des de la barrera que talla la pista poc més amunt de la presa de Montalto (1420 m). La pujada a Boavi no se'ns fa feixuga, és un passeig agradable en un entorn primaveral. Creuem el pont de Boavi, i enfilem un camí molt ben conservat que guanya alçada tot fent marrades per una impressionant avetosa. Calcem esquís passat el pont del barranc de Sellente (1730m). Remuntem la obaga del riu Broate per un terreny de força pendent i incòmode. Cal pujar fins la cota 2000 m per superar el tram més engorjat del riu. Més endavant un salt aigua ens obliga a grimpar una roca a l'esquerre hidrogràfica. A partir d'aquí, el terreny es suavita i el darrer tram fins al refugi és fàcil i evident.

Pla de Boavi
Refugi de Broate
Deixem el sac i altres coses que no necessitem al refugi, ganyipem una mica, i sortim en direcció als Guins dels Talps i de l'Ase, dos cims capçalera del circ de Broate, al nord del coll que tenim previst per l'endemà. Triem aquests cims per l'orientació de les seves pales obagues, que han transformat menys a l'hora que se'ns ha fet. Molt bon terreny per esquiar. Guanyem el cim del Guins dels Talps sense complicació. Tornem al coll i ens dirigim al Guins de l'Ase. Aquest té una pala molt dreta que curiosament ja és territori occità. Fem equilibris en el tram més estret i ens situem a 20 m sota el cim. Intentem guanyar-lo per l'aresta (aquesta seria la via més normal) però desistim per la neu molt humida damunt d'una timba considerable. Les alternatives no ens sedueixen (condicions marranes i mixtes) i tirem avall. Gaudim la baixada fins al refugi, directe i amb neu excel·lent.

Cap als Guins
Montcalm i Pica d'Estats


Descens dels Guins
la lluna en desvetllar-nos
A la tarda arriben 3 nois catalans amb esquís i a la nit 2 nois bascos amb raquetes. Caliu i excés d'humitat al refugi, tot i haver obert la ventilació.

Diumenge 13: Refugi de Broate - Coll dels Guins de l'Ase (2864 m) - Estanhs de la Cometa d'Estats - Pica d'Estats (3143 m) - Port de Sotllo (2874 m) - Pic de Sotllo (3073 m) - Estanh de Sotllo - Coll de Canedo (2712 m) - Ribera de Canedo - Vall de Sallente - Pla de Boavi - Noguera de Lladorre. +1870/-2650m, 9h, S3, ***

Despertador a les 5:30h. Ens llevem encara de nit però amb la lluna quasi plena apunt d'amagar-se a ponent. Abans de les 7h ja estem en marxa enfilant el barranc en direcció sud-est. Molt bon regel, que ens obliga a posar ganivetes i finalment grampons per guanyar el Coll dels Guins de l'Ase. Primera mirada a la Pica d'Estats. Esquiem els 100 m amb neu que ja ha començat a transformar fins els Estanhs de la Coma d'Estats. Tornem a posar pells i el rumb cap a la Pica d'Estats. Al coll guaitem tota la munió de gent que ve del refugi de Pinet. Posem grampons i fem el cim de la Pica còmodament acompanyats del David i l'Olga, els primers en arribar de la ruta més habitual. El dia radiant i serè ens regala amb vistes fins al Mont Perdut! Des del cim guaitem el Sotllo i la seva pala est. Estarà amb condicions?

Coll i cim dels Guins de l'Ase, amb ombra del Montcalm
Descems des de la Pica, Pic de Sotllo al fons
Tornem al coll, treiem pells ràpidament i quan tothom arriba nosaltres ja iniciem el descens. En els primers viratges fins a virar cap als Estanhs d'Estats gaudim de dos ditets de bona polseta. Tornem a posar pells i enfilem al Port de Sotllo. El bon horari i les ganes de fer un nou tresmil, ens convencen que avui és el dia de fer el Pic de Sotllo. Remuntem la ja citada pala est, força dreta però amb la neu transformada al punt per no haver de necessitar ganivetes. Ens situem a 40 m, i aquest cop trobem la via per guanyar el cim (II). Mirada inversa a la Pica d'Estats i també al refugi de Broate! Tornem als esquís fent una mica més de tomb per l'aresta. La pala est es troba al punt per ser esquiada i disfrutem de molt bons viratges en un terreny força impressionant fins al Port de Sotllo. Des del Port, cremeta excel·lent fins a l'Estany de Sotllo. Ganyipada ràpida i pells de nou cap al Coll de Canedo, remuntant el barranc de Sotllo i passant pels estanys de la Coma de Sotllo. Darrer canvi, moment en que arriben núvols que tapen la Pica i el Sotllo. Per nosaltres l'itinerari és ja tot cara avall, seguint la Ribera de Canedo i el Riu de Sellente. Cal fer molta atenció en aquest darrer tram: vall encaixonada i exposada a allaus importants a banda i banda. Retrobem el pont del Riu Sellente, que conflueix amb el riu Broate. Ara ja només queda 1h de passeig primaveral fins al cotxe.

Descens del Pic de Sotllo
Estany de Sotllo
Estanys de la Coma de Sotllo
Guanyant el coll de Canedo, Sotllo i Pica al fons
Descens del coll de Canedo
Vall de Canedo
Bones traces de primavera!

Jordi G, Carles i Montse

13/04/2014

Stelvio. Voltant per un petit racó del gran Parc Nacional. Immens.

del 29 de març al 5 d’abril. Sis dies, vuit pics.
El Parc Nacional d'Stelvio, creat al 1935, és un dels més antics parcs naturals italians. Va néixer amb la finalitat de protegir les flora, la fauna i la bellesa del paisatge de la serralada Ortler-Cevedale. i gran part de nosaltres el vam anar a conèixer.
Des de finals de setembre que l’Oriol ens ho va proposar, que  teníem el ull ficat en aquest gran raconet de parc i no ha estat en cap moment menyspreable.
Una setmana magnífica, tan pel que fa l’activitat realitzada, com per la meteo, una setmana, en general, d’un sol radiant, algun dia de fred i unes vistes que es perden en la llunyania ens els seus 360º.
Que més dir, el resultat… sis dies, vuit pics.

Resum de l’activitat.

28 de març - (+/- 600 km) -17h. - Sortida de les rodalies de Barcelona, per anar a dormir prop de Niça en un F-1
29 de març - (+/- 600 km,). Niça - il Forni. - Il Forni - Rif. C. Branca. +391; dist. 3,100 km.
















12/04/2014

Pic de l'Homme 2464m 12/04/2014

Vall d'Orgeix, Arièja



A l'abril del 2012 vàrem enfilar la Vall d'Orgeix per pujar al Pic de Canals, ens va tocar recórrer la vall amb esquís des de cota molt baixa (1000m)... hi havia molta mes neu que aquest any! En realitat vam deixar la feina a mitges, ja que volíem (volia) anar al final de la vall, al petit circ que envolta el llac d'Aygue Longue.


Ahir divendres vam poder pujar amb cotxe fins la cabana d'Agnelle Morto (1374m, a 6km d'Orgeix, en perfecte estat: llar de foc i tarima de fusta per dormir dues persones ben avingudes) i això ens ha permès avui arribar al Pic de l'Homme amb la neu primavera al punt. Aquest recorregut transcorre per zones molt allavoses, especialment entre les cotes 1600 i 1900, sota la Costa Rébenc i la Serra de Canras, així que cal trobar el dia i el bon horari per ficar-se a la gola del llop.
Arribant a llac d'Aygue Longue; Coll de la Parade i Pic de Girouneille
Itinerari: seguir la pista (GR, 7km des d'Orgeix, avui 6 en cotxe). Majorment està asfaltada. Es passa per un seguit de cabanes, dos d'elles en bon estat (Cabane du Ressec de Bas, a 1250m; Cabane d'Agnelle Morto, a uns 1374m on hem dormit). A 1400m (km 7) hi ha un "parking" i el final de la pista oberta a turismes. Cal seguir en direcció S per prats i després per un sender per un bosc de faig (riba esquerra, oest, marques grogues; o bé seguir els prats més oberts de l'altra riba). S'arriba a l'Orri de la Coume (aquí també arriben grans allaus que baixen de Coste Rébenc...). La vall es tanca força i en direcció S cal buscar un pas estret i dret d'uns 150m i una valleta amagada que ens porta cap al llac d'Aygue Longue. Al SE, ben visible i ample, però dret, hi ha el Coll de la Parade (2241m).

Darrers metres del coll de la Parade, sobre llac d'Aygue Longue
Seguim 200m d'aresta fins el cim, fàcil, tret del darrer tram amb grans cornises.


El descens el fem directe per la pala O, de 400m i pendent sostingut.


Resum: +/-1100m; F, ***, S3 (i passos S4); 5-6h (més si es surt de més a baix). Condicions: només regel a partir de 1700. neu esquiable als 1500m. Sol fins les 12, quan han entrat núvols d'evolució i boires).

Des del cim hi ha un possible descens per la cara N, amb 100m força drets. També hem resolt l'enigma del Perdrix, i crec que hi ha pas per pujar-lo pel sud, per després baixar per les canals amples de la seva cara N, tot plegat requereix neus molt estables... així que tornem a deixar la feina a mitges. Ganes de tornar-hi!

Bones traces!
Berta i Jaume