11 d’abr. 2021

Travessa entre refugis - PN Aiguestortes Setmana Santa 2021

Confiant amb l'obertura de les restriccions pel període de Setmana Santa, planifiquem una  ruta de 8 dies pel Parc Natural. La organitzem en dues fases tot considerant els refugis oberts i la disponibilitat dels diferents participants.

Les condicions dels refugis han estat de capacitat al 50% màxim, i no hi havia ni mantes, ni coixins, ni sabatilles.... en alguns per motius mediambientals, també havies de dur el tovalló. No ha estat una travessa amb estil lleuger. Per altra banda, els recorreguts més concorreguts en altres moments, han estat solitaris en la seva majoria de les jornades: el Parc per nosaltres.

Primera fase, del dissabte 27  de Març al dimecres 31

Dissabte 27: Aproximació al refugi d'Amitges  492 de desnivell

Ens trobem tots a Espot, cadascú amb el seu cotxe particular per complir amb la limitació de la bombolla i evitar disgustos de multes innecessàries. 

Al taxi, mascaretes obligatòries i finestres baixades, motxilles ben carregades i amb molta illusió de tornar a compartir amb els companys i gaudir d'uns dies d'alta montanya, amb el nostre element preferit: la neu i els esquis.

La meteo aquesta primera fase es preveu molt bona, fins i tot massa calurosa. Ara per ara, observem que l'estany de Sant Maurici encara está ben glaçat. La neu, per calçar esquis en la trobem, puntual, al pont de l'estany inferior del Ratera, a uns 2100 metres d'alçada.

Gaudim del recorregut fins al refugi, tot ben innivat amb la pols del sahara. Perquè neu, tot i que no abundant, n'hi ha i coberta per aquesta pols que ens ha visitat sovint aquest hivern. Es un paisatge diferent.

Al refugi, ens trobem amb altres companys amb els que hem compartit sortides amb altres ocasions: del CEG, del Catalunya i de la UES. Allí hi estem tots amb les mesures de seguretat oportunes: taules saparades amb manpares, mascareta en tot moment i espai entre llits.


 
  

Diumenge 28: Volta circular al Bassiero +/-1.350m; PD, S2/S3

Es lleva un dia radiant. 

Recorregut que transita per la coma de l'Abeller fins el Port de Sant Mauric (2,758m). No arribem al Port amb els esquis als peus, a exepció de l'Alex, que aprofita una llengua de neu gelada de l'esquerra per fer pràctiques de voltes maria. La resta pujem tots per la dreta, per les roques, vigilant els espais amb gel.  

Coma Abeller i Port de Sant Maurici al fons
Accedint al Port de Sant Maurici

Un cop al Port de Sant Maurici, ja amb el sol que ens toca de ple, ataquem la última pala per arribar al Bassiero. Gaudim de les vistes mentre mengem alguna cosa. La baixada cap al Coll de Bassiero la trobem amb bona neu i en res en plantem a la canal de baixada als estanys de Gerber. Al coll, coincidim amb dos esquiadors i un capellà que feien una cerimónia (sabem que no era un requiem), una imagte ben curiosa , mes quan un cop acabada la ceriòmonia el capella, recull l'altar i es calça esquis.

La canal, en condicions de neu gelada i roques la baixem amb grampons. Als peus de la canal, tornem a calçar esquis i arribem al estanys de Gerber on la calor ja és força elevada.

Ens dirigim a buscar el coll de l'estany Gelat, amb una neu ja molt transformada i amb unes impressionants cornises... que van fer que no ens entretinguessim gaire.

Cornises Coll Gelat
Estany Gelat de Saboredo

Al coll, seguim guanyant alçada i flanquejant per anar a buscar el coll d'Amitges, amb el llac Gelat de Saboredo a la nostra dreta. 

Arribats al coll d'Amitges, Carles decideix fer el cim d'Amitges mentre la resta descansem.

La baixada al refugi la trobem amb una neu primavera molt disfrutona.

Día 29/3/21 Travessa Ref. Amitges – Ref. Ventosa +950m-1150m; F, S2/S3

Després d’esmorzar al Ref. d’ Amitges i ficar tot a les motxiles ben carregades sortim cap al Port de Ratera. Anem per la part nord del refu creuant l’estany de la Munyidera que està ben gelat i remuntant les primeres rampes dures de bon matí. A l’alçada de la Sèrra de Saboredo treiem pells per baixar i creuar algunes petites allaus fins les Cometes de Ratera que de nou -amb pells- anem pujant fins el Port de Ratera.




Arribant al Coll Pudo

Allà treiem pells i baixem esquiant per una neu dura seguint el GR11 però sense arribar al Lac Obago. Flanquegem cap a l’Oest intentant no perdre alçada. Tornem a posar pells i anem en direcció Sud, amb alguna baixadeta no esperada creuem el Lac de Pòdo i en direcció Oest remontem fins al coll de Pòdo. El dia és radiant i la calor ja apreta. Treiem pells i baixem fins al Lac de Port de Colomers per una neu primavera que ja es deixa esquiar. Gaudim. Mengem algo abans de remontar el últim port -Port de Colomers- on arribem amb el sol ben alt.


La baixada fins a Ventosa té un primer tram molt disfruton de baixada amb bona neu fins als estanys de Colieto on seguint traces el creuem amb una bona remada. Seguim buscant la baixada en direcció l’Estany Negre on descalcem i remontem uns 100m de desnivell pel clàssic caos de pedres (la neu já no es continua) fins al Refugi de Ventosa i Calvell.


Allà ens rentem e hidratem tot esperant el sopar que puntual a les 7pm ens permet recuperar les forces d’aquest dia tan intens.


Día 30/3/21 Tuc des Monges(2698m)  +/-650m, F, S2/S3


Prenem aquest dia com de “descans” després de les 2 jornades anteriors de 8h i decidim -aconsellats pel guarda de Ventosa- anar cap el Tuc des Monges. Està situat de camí al Montardo i ens permet gaudir d’una bona esquiada sense repetir l’habitual i massificat Montardo.


Sortim cap al Nord creuant l’estany Font de Gel i deixant a la nostra dreta les Agulles i el Pic de Travessani. Arribem fins l’Estany des Monges i veiem davant la mole del Tuc des Monges. Anem per la esquerra de l’estany a buscar una canal que puja més suau uns 200m de desnivell fins a un marcat coll. Allà hi ha una petita baixada amb neu glaçada on alguns baixen a peu i altres amb pells… Flanquegem amb pells una llarga diagonal per anar a buscar la carena del cim per l’oest, i en poca estona seguint la carena arribem al cim amb els esquís als peus.




La baixada es molt directa en la primera part. Després cal encertar el pas per creuar l’Estany de Tumeneia per una baixada molt pronunciada fins l’Estany. Un cop el creuem anem flanquejant cap a l’Est en un puja baixa de estanys i rierols fins arribar de nou al Ventosa. Abans d’arribar ens aturem a pendre el sol i menjar una mica,.. es nota que avui anem amb temps!


Día 31/3/21 Travessa Ref. Ventosa  - Ref.Amitges F, S2/S3


Repetim la etapa de fa 2 dies però a la inversa. El pitjor ho fem al principi superant el caos de pedres de la baixada de Ventosa al Estany Negre. Un cop allà anem remontant tota la vall dels estanys de Colieto i anem girant a la esquerra per buscar el Port de Colomers. Pugem per un tub de forta pendent, gelat i exigent que superem amb ganivetes.


La baixada des del Port de Colomers ja la disfrutem amb la neu que comença a transformar. Remuntem el Port de Pòdo i baixem fins el flanqueig sense arribar al Lac Obago. La calor apreta de valent i ens costa un munt la remontada per la forta pendent fins gariabé el Port de Ratera. Allà ens despedim d’en Jordi i d’en Joan que ja tiren avall a buscar els taxis a Sant Maurici. La resta baixem cap a Amitges on ens retrobem amb el grup que puja avui per continuar la 2ª volta de la travessa.




Aquella nit, ens trobem per sopar uns quants: els de la primera fase amb el de la segona :).







Segona fase, de dijous 1 a diumenge 4 d'Abril

Dijous 1: Tuc de Ratera - Refugi Colomers +848m - 1000m F, S2/S3

Resseguim el recorregut tradicional passant per l'estany dels Barbs. No podem fer el flanqueig per les cometes de Ratera, atès la poca neu que hi havia. Arrivats a la coma d'Amitges, baixem esquiant fis a trobar el barranc de Ratera. 

Tornem a guanyar alçada fins arribar a l'estany de Ratera. El creuem i tornem a agafar alçada fins al Port de Ratera de Colomers.

Estany de Ratera al fons
Cim del Ratera
Arribant a l'estany Obago

Els que decidim fer el Ratera, recuperem forces i anem a buscar la seva aresta sud, i tranquil·lament anem pujant amb els esquis als peus fins al cim. La baixada, amb neu molt pesada fins al Port de Ratera per iniciar el descens cap al Refugi de Colomers. La combinació de neus, blanca i sahariana comprovem que tanta pols sahariana, aplica un efecte fre, no gaire desitgat....

Les fixacions dels esquis de Roger, decideixen acabar la travessa abans d'arribar al Refugi...malgrat que intenten solventar-ho amb cola, a l'endemà amb 5 minuts es tornen a desenganxar.... fi de la travessa per ell.

Divendres 2: Tuc Montardo, Refugi Ventosa i Clavell

Ens dirigim  per la coma fins el Port de Caldes, amb vistes a la Salana i tot ben tapa zona de Beret (i verda) , ja amb molt poca neu.

En arribar al Port es fan dos grups, els que intentarem el Montardo i els que aniran directament al Refugi Ventosa i Clavell. 

Arribant al Port de Caldes

 

Coma del Port de Caldes


Els que anem al Montardo baixem esquiant a l'estany del Port de Caldes, el travessem amb velocitat, tornem a posar pells per anar a buscar un petit collet (2.522m) a l'est. A partir d'allí, deixem el port de Rius a l'esquerra i anem guanyant alçada a través de les Raspes de Monges, fins arribar al coll del Montardo. Enfilem la última pala amb els esquis als peus. A dalt gaudim d'una vista 5 estrelles: l'estany de Mar, els besiberrir, l'aneto, la Maladeta i tota la zona de l'Aran. LLàstima de la pols sahariana, que ha enturbiat l'atmòsfera.

Estany de Mar, Besiberris... des de Montardo


Cim del Montardo

Per baixar, pel mateix camí anem a buscar tota la coma de pujada, anant salvant les diferents roques que sobresortien de la neu, i vigilant amb els canvis de neu. Passem entre els estanys de Monges i Mangades per anar a buscar un pas que ens portarà directament a l'estany de Travessany i d'alli al Refugi Ventosa.

A la tarda, puntual, arriba la pluja i un poc de neu, humida en alçada.  

Dissabte 3: travessia al Refugi Amitges

Repetim el recorregut dels nostres companys del dia 31, però sense tanta calor.


Port de Colomers
Llac Gelat des Coll de Podo

Hi hem estat: Jordi R, Joan D, Carles P, Raquel N, Montse S, Xavi K, Anna M, Mercè B, Teresa L, Imma A , Roger G, Alex M i Elisabet C.

Textos: Carles P i Elisabet C

Fotos: de tots els participants



7 d’abr. 2021

el vídeo dels dimecres... Klaus Obermeyer

Història viva de l'esquí (el desembre passat va fer 101 anys), va fugir d'Alemanya a Suïssa, ferit i després va emigrar a EEUU on va dedicar-se a la indústria de l'esquí innovant en coses que ara ens semblen normals: la crema solar, les botes amb carcassa i botins, els frens a les fixacions...

Survivor. Immigrant. Inventor. Skier - The Incredible Klaus Obermeyer from Matchstick Productions on Vimeo.

5 d’abr. 2021

Tuc deth port de Vielha i Puis de Gerber

Dimecres 31 de març; Tuc deth Port de Vielha 2605m, +1150m F/S2

Retrobats i decidits a fer esquí de muntanya encara que la neu estigui alta... hem pujat en cotxe per la pista des de la boca nord del túnel de Vielha i un tram de la pista de la cabana deth Pontet fins a la cota 1475m.

Esquís a la motxilla i remuntada per la cabana fins a la cota 1800, passada la palanca, on ja podem calçar esquís. A partir d'aquí la neu és contínua fins el cim, tret d'algun petit pas.

Sorprèn gratament que no ens trobem a ningú, tractant-se d'un cim força concorregut normalment. Se segueix per la ruta clàssica fins el Port de Vielha 2443m i d'allà per l'ampla carena fins el cim sense dificultat. Descens pel mateix itinerari i a la cota 2100m seguim pel torrent pel llac de Fontfreda per apurar la neu que ens deixa alguns metres més avall que a la pujada.

Neu primavera bona per esquiar.

Manel C, Visi R, Agus G i Ricard M


Dijous 1 d'abril; Puis de Gerber per la vall de Gerber 2746m, +950m D/S2

La vall de Gerber és una bona alternativa a la primavera, amb uns quants cims a l'abast. Les condicions d'accés des de la carretera comencen a ser precàries i cal pujar a peu fins a la cota 1900m, descartant el flanqueig i pujant directes des de gairebé les Ares.

La ruta fa el recorregut clàssic d'hivern fins a l'estany de Gerber, que travessem pel mig encara que ja comença a desfer-se. Superada la canal posterior al llac ens desviem cap al sudoest seguint una ampla i còmoda vall, a la dreta ens queden els pics de Serós i Locampo i enfront les agulles de Saboredo. A 2600m arribem a l'ample coll de Gerber, que separa les valls de Gerber i Saboredo. Remuntem un xic més i deixem els esquís per remuntar per la carena pedregosa dels Puis, el recorregut es va complicant a mesura que guanyem altitud, arribem a una de les agulles a 2746m.

La dificultat del tram de la carena serà variable segons les condicions de neu, preveure passos aeris i amb congestes penjades.

Koki G, Manel C i Ricard M


 Bones traces !!

2 d’abr. 2021

Mulleres (3.013 m) per la vall del riu Nere- 30 març 2021, +1500 desnivell, S3


 Estant tan escasa la neu, hem tingut que escarrasar-nos per trobar un llòc adient. Sempre havíem fet el Mulleres segons la costum més estesa, pujant desde la boca Sud del túnel de Viella i baixant per la Nord. En aquesta ocasió, segons el butlletí d'allaus del icgc.cat, a la zòna Arán-Pallaresa la cota de neu esquiable estave sobre els 1900m a les vessants Nord i a 2.300 vessants Sud, per lo que malgrat que desde la boca Sud del túnel se surt de mes alçada, fent un sencills calculs matemàtics es deuíe que surtíe a compte fer el cim desde la banda Nord. I això ens va proporcionar una grata sorpresa; quan es canvíen els costums sempre hi han descobriments. Quan fem la vall del riu Nere de baixada, no podem apreciar tota la bellesa d'aquesta vall, perque anem més depresa pero sobre tot pel punt de vista que tenim, d'esquena al senyorial cim de la Forcanada. 




  Els plàcids llàcs de la vall, amb la elegància de la gran Forcanada al fons, fa que disfrutem de cada moment d'aquesta llarga ascensió


 La entrada a la vall del riu Nere la trobem 2 km. després de la boca nord del túnel de Viella, després de pasar uns sostres paraallaus a la carretera. Allí surt una pista cap a l'esquerra i enradere. Avui farem tota la pista en cotxe fins al mateix final d'aquesta, a cota aprox 1510. Calcem els esquís aprox a cota 1.850, uns 50-55 minuts a peu.


 Seguim la vall amunt fins al llac deth Horo, que deixem a la dreta. Llavors girarem a l'esquerra, per pujar una pala per la seva part esquerra o central, i més amunt seguirem avançant en direcció sudoest fins al coll Alfred (2.875 m)
    


                           



Una vegada al coll Alfred, passem al altra banda i anem a l'esquerra, pasant al costat del pic de cap deth Horo, i flanquejem per la vessant oest d'aquesta carena fins al coll de Mulleres (2.935), punt en comú amb la ruta per la vall de Mulleres, la de la boca sud. 



Al coll Alfred, vessant oest.


Desde el coll de Mulleres pujem un grapat de mètres amb els esquís fins que les pedres ens ho impedeixen, i acabem d'arrivar al cim a peu.




Desde el cim gran vista al Aneto i la seva glacera.


                                                                                     

                                                                                            







 El descens lo fem per la mateixa ruta de pujada. La neu estave tova per la calor d'aquestos díes, pero no vam trobar costra i tot va ser questió d'apoyan's bé als bastons i saltar una mica al girar per surar sobre la neu, mentre disfrutavem de gran escenaris paisajístics.

 Així dons, dintre de la situació restringida que patim, de quan en quan encara podem gaudir d'alguns díes daurats. Que distruteu molt del que quede de setmana santa.

 Hi vam ser: Jordi I. i Rosa S. 

De Certascan a la Pica d'Estats

.

La Pica d'Estats i el Pic de Sotllo, vistos des del Cap de Broate

Travessa de 4 dies per l’extrem nord-est del Pallars Sobirà, aprofitant l’obertura del refugi de Certascan i cercant les cotes altes per restringir el porteig inevitable tansols a l’accés des de la presa de Montalto i al darrer dels descensos, ja de tornada. Condicions de neu primaverals amb solanes que transformen ràpidament, i molta pols sahariana en superfície. Encara vam trobar una mica de pols en obagues altes, i neu variada en la resta de cotes, sempre de bon esquiar malgrat l’aspecte poc atractiu de la muntanya. Meteorologia excel·lent, amb alguns núvols residuals el dissabte i pols en suspensió dimarts (altre cop!). Temperatures contingudes malgrat el sol, i regel eficaç. Magnífica acollida al refugi (gràcies Agustí i Mar), bon tiberi i bones recomanacions. El millor ha estat sense dubte la bona companyia, els farts de riure que ens hem fet i la evasió sana i necessària que tanta falta ens feia. 4 dies de retrobament, somriures amics i les muntanyes salvatges i enyorades.


 

Montalto (1.400 m) - refugi de Certascan (2.230 m) pel camí de Llurri – Pic del Cap de l’Estany (2.603 m) per l’estany de Punturri – Pic de Turguilha (2.528 m) des de l’estany de Colatx – retorn al refugi de Certascan pels Clots del Cap de l’Estany de Certascan.

27 març 2021. +1.880 m / - 1.050 m. 7h30. ***

Deixem els cotxes a la vora de la cadena (1.400 m) que barra el pas al Pla de Boavi. Estant la neu tant alta en solanes, triem aproximar al refugi pel camí que surt del Pla de la Borda i remunta a Canalada per la Pleta de Llurri (indicat, pintura roig i blanc). És potser un camí més directe i menys monòton que seguir la pista, i te l’al·licient de que no el coneixem. Un cop deixem bona part del pes de la motxilla al refugi, fem una circular de migdia ascendint el Pic del Cap de l’Estany per Pleta Mora i l’Estany de Punturri. El darrer tram de l’ascensió es fa pel vessant est de la muntanya, traçant una llarga diagonal ascendent sota la carena/aresta. Descens est cap a la proximitat de l’estany de Colatx i part del grup ascendeix al Pic de Turghilha. El retorn al refugi el fem guanyant de nou la cota 2.542 m entre el Pic de Punturri i el Pic del Cap de l’Estany per esquiar les pales a oest que cauen cap a l’Estany de Certascan.

Sopar frugal consistent en crema de carbassa amb especies variades, bol de llenties de la casa, pollastre al forn amb samfaina i flam de postres. Tot regat amb vi negre i cervesa artesana C-13 de la Pobla (barril a pressió)

Pla de la Borda
Pla de la Borda

Canalada

Sortint del refugi en direcció a Punturri

Sobre l'Estany de Punturri

Vessant est del Pic del Cap de l'Estany

Arribant al cim

Vessant est del Pic de Certascan, ruta 2on dia

casa nostra per 2 dies

Refugi de Certascan (2.230 m) – Pic de Montabona (2.795 m) per la bretxa E del Pic de Certascan N  – Estanh de Montabòna (2.367 m) – Collet de Montabona ( 2.717 m) – Estany Blanc (2.512 m) - Certascan cim N (2.840 m) per la canal oest – Estany de Certascan (2.235 m) - Cap de Canalets (2.608 m) per l’Estanyol de Serra Plana – descens al refugi de Certascan per Canalada.

28 març 2021. +/- 1.700 m. 8h30. ***

Amb el Montabona per destí principal, creuem l’Estany de Certascan per enfilar-nos per la vall que davalla en direcció est entre els dos cims del Certascan. Ens dirigim al Pas de l’Ós, la bretxa a 2.760 m en l’aresta est del Certascan Nord. A diferència de la travessa que vam fer el 2014, trobem el pas més sec i exigent, i cal fer una curta desgrimpada per un fil de neu i gel que demana tota l’atenció (de tenir un cordino, potser hauríem optat per rapelar). Hi ha un pas més oriental a 130m que podia ser una alternativa (cal investigar). Fem un primer descens obac fins la base de la coma a 2.580 m  i remuntem en direcció nord per guanyar el llom que ens permet accedir a la vessant NE del Montabona. El darrer tram de l’ascensió  s’encara directament per la vessant més dreta de la muntanya, fent una diagonal que ens porta a l’aresta nord, molt a prop ja del cim.

Desfem les nostres traces en el inici del descens, però allarguem els viratges per la vessant est fins a l’Estany de Montabona (2.365 m). Descartem fer la circular cap a l’Estany de la Hilleta que ja vam fer el 2017 i posem pells per remuntar cap al Collet de Montabona (2.717 m), pas situat entre els Pics de Certascan i Montabona. Curt descens per la vessant oest fins al l’Estany Blanc. Sense depassar el seu desguàs, remuntem la canal oest que s’estreny fins a la cota 2.810 m, immediatament al sud del cim del Certascan Nord, que acabem pujant a peu.

Descens notable per emmarcar resseguin la barrancada que cau enclotada i constant fins a la cua de l’estany de Certascan. Com que l’hora encara és prudent i cal fer espai pel sopar, ens engresquem i seguim la festa cap al Cap de Canalets, l’after hour obert més proper. Descens per la cara est i flanqueig tant bon punt la muntanya ho permet per arribar esquiant al refugi.

Sopar amb, canalons d’espinacs gratinats, botifarra amb sofregit de cigrons i brownie de postres. Tot regat amb més vi negre i abundant cervesa artesana.


Vessant est del Pic de Certascan, amb la bretxa a la dreta

Desgrimpant el pas

Remuntant cap al Montabona, Certascan N darrera


Darrers metres de l'ascensió

Cim del Montabona

Remuntant des de l'Estany de Montabona

Canal W del Certascan, Estany Blanc i Pic de Flamisella darrera

Pic de Certascan S des del cim N

Pic de Certascan N i la bretxa del matí,en el descens que tanca el bucle


Estany de Certascan

Serra des Canals des del Cap de Canalets

Hi ha qui te pressa per assaborir una C-13

Refugi de Certascan (2.230 m) – Estanys de Romedo – Clotada de Salibarri – Aspres de Broate - Cap de Broate (2.741 m) – refugi de Broate (2.222m) – circular als Falsos Encantats per l’Estany de Broate i el Clot de Broate – refugi de Broate

29 març 2021

 +860 m/ -870 m. 5h. *** la travessa entre refugis

Toca marxar del refugi, amb la promesa de tornar-hi. Esquiem fins a la Pleta Mora i remuntem pocs metres per saltar a la conca dels Estanys de Romedo pel pas de 2.255 m al nord del coll que tria el camí d’estiu. Descens fins l’Estany de Romedo de Baix que creuem per la part que encara resta gelada (aquest estany pot ser problemàtic de creuar si el gel impedeix travessar-lo). Aturem el descens a la cota 1.920 m on conflueix el barranc de Salibarri. Remuntem amb grampons la part baixa i més acanalada del barranc fins que el pendent minva a 2.150 m. A partir d’aquí tracem sobre les fustes per la obaga del Cap dels Aspres de Broate fins al coll (2.593 m) més evident a l’est del Cap. Seguim per la vessant oposada fent un flanqueig per la part més alta de la coma amb forma d’embut que cau cap al tram més angost del barranc de Broate. S’arriba així a la punta 2.716 m des del que s’obre la vista cap a la Coma de Broate. Per arribar al cim més alt de la cresta del Cap de Broate (2.741 m), cal resseguir a peu un tram d’aresta de 500m de longitud. Nosaltres optem per baixar puntualment a les campes de neu per evitar els trams més entretinguts de la cresta, però si la neu es troba molt transformada en aquest vessant sud pronunciat, això pot ser fortament desaconsellable per perillós. El descens cap al refugi cal orientar-lo en un inici cap al nord-est, per esquiar per l’interior d’una cometa inicialment no visible on s’oculta l’Estanyol. Un cop per sota, el descens no te pèrdua i s’arriba fàcilment al refugi metàl·lic de Broate (9 places còmodes, 18 incòmodes si ben avinguts).
 
Partint del refugi, amb el descens E del Cap de Canalets a l'esquerra

Estany de Romedo de Dalt i Pic de Colatx

Sortint de la part més angosta del Barranc de Salibarri

coll de sortida a les Aspres de Broate

Flanqueig cap al Cap de Broate
Tram de serra fins al Cap de Broate

Descens del Cap de Broate al refugi

+/- 550 m. 2h. *** la circular als Falsos Encantats

Per completar el programa de tarda, decidim fer una circular al voltant dels Falsos Encantats i conèixer així la el Clot de Broate en la base obaga del Pic dels Estanys i la cara oest del Pic de Sotllo. Des de la cota 2.145 m (600m aigües avall des del refugi), remuntem el llom del marge esquerre del barranc de l’Estany de Broate i seguim el barranc que remunta el Clot fins al coll a cota 2.694 m. El descens per la vessant est  es exposat en un inici, ja que cal flanquejar en direcció nord sobre unes barres rocoses abans de esquiar una canal que davalla al fons de la coma. Bonic descens pel barranc que l’endemà seguirem i que ens duu directament al refugi de Broate. Aquí se’ns afegeix un insaciable més, i compartim vesprada amb altres 3 muntanyencs.

Arribant a l'Estany de Broate

Cara W del Pic de Sotllo

Sota el coll, a l'ombra dels Falsos Encantats

Tornant al refugi, Cap de Broate a la solana


 

Refugi de Broate (2.222 m) – Coll dels Guins de l’Ase (2.864 m) – Cometa d’Estats (2.740 m) - Pica d’Estats (3.143 m) - Cometa d’Estats – Port de Sotllo (2.875 m) – Estanys d’Estats i de Sotllo (cota 2.360 m) – Coll de Baborte (2.597 m) – Circ de Baborte i Coll de Sellente (2.488 m) – descens al Pla de Boavi i Montalto per la Coma de Sellente i el Planell de Sant Pau.

30 març 2021. + 1.410 m / - 2.230 m. 7h30. ***

La Pica és la cirereta de la travessa. Aquesta etapa ja la coneixem d’una altra travessa, també del 2014, però aquest cop introduirem alguna variant. Remuntem tota la obaga del Pic de Sotllo fins treure el cap (a peu) al Coll dels Guins de l’Ase (2.864 m). Curt descens fins a la Cometa d’Estats (2.740 m) i ascens sense dificultats a la Pica d’Estats que podem gaudir en solitud. Desfem el camí fins a la Cometa i remuntem el Port de Sotllo (2.874 m). Descens sud cap als Estanys d’Estats i de Sotllo, al que no cal arribar. Agafem aigua quan es pot i reprenem l’ascens cap al Coll de Baborte enlloc del de Canedo. Fem un descens cap a l’oest per vorejar la capçalera del Circ de Baborte sense necessitat de passar pel seu refugi. Una curta i darrera pujada ens porta al Coll de Sellente i la vall del mateix nom, per on esquiarem de baixada en el retorn al bosc. Esquiem per neu molt transformada per sota del Planell de Santa Pau en l’unic episodi en que sentim la inestabilitat d’un mantell podrit que cedeix constantment al nostre pas. Descalcem a 1.835 m, cota a la que cal creuar al marge dret per seguir a peu pel camí, que seguim cap al Pla de Boavi i els nostres cotxes a Montalto.

Cara N del Pic de Sotllo, Coll dels Guins de l'Ase a l'esquerra

Cometa i Pic de Verdaguer des del Coll

Pica d'Estats (3.143m)


Sotllo i Coll dels Guins de l'Ase

Arribant al Port de Sotllo

Cap a la Coma d'Estats

Coma d'Estats i vessant S de la Pica

Coll de Baborte

Circ de Baborte, amb el refugi encara visible a la dreta

Pont eventual propiciat per una allau. Barranc de Sellente

Sortida dels Insaciables, agermanats amb Cegesquí.

Bones traces de primavera.