21 de març 2019

Tuc de Neres i Bassiero a la caça dels #8cims



Un cap de setmana primaveral a les acaballes de l'hivern previ al dia de la poesia:

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent, 
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

(A través dels temperaments, Gabriel Ferrater)

Tuc de Neres 2244m, dissabte 16 de març F/S2
   
Seguint els apunts a cegesquí del Jaume i de la Berta uns dies més tard, i amb el track del Javi trobat a wikiloc hem pujat la pista deht Portet fins a la cota 1380m, la més alta d'aquesta temporada, el que ha escurçat la ruta al cim. Hem trobat la neu just abans de la cabana deth Portet, primavera però força esquiable, amb un dit de neu nova de fa un parell de dies.

Primavera total, a l'abeurador de la cabana trobem aigua bona per beure.

Hi hem pujat l'Anna M, el Manel C i Ricard M

   
    
Pic de Bassiero 2904m, diumenge 17 de març PD/S3 per la vall de Gerber.

El dia comença també de primavera i ha acabat amb boira des del cim i lleugera nevada, allò que dèiem dels canvis de temps al Pirineu...

Seguim la ruta clàssica que travessa l'Estany de Gerber i passa pel costat del refugi Mataró, no és obligat passar just pel refugi si ho feu el Manel s'hi quedarà...

La canal que puja al coll té un tram important sense neu, grampons segons condicions. Un cop al coll ens arriba el front del nord i la boira, al cim encara ens permet fer alguna foto, el descens el fem emboirat i amb lleu nevada, la neu bona per esquiar.

Hi hem pujat l'Anna M, el Manel C (fins el refugi) i Ricard M

   

Bones traces !!

19 de març 2019

Petit Peric i Mont Llaret (més estat de la neu)

El diumenge vam fer l'ascensió al Petit Peric des de les Angles. Recorregut fàcil i molt maco, travessant boscos i petits llacs.

Una mica just de neu, ens va obligar a descalçar esquis tres o quatre vegades a la pista d'esquí nòrdic, i travessar alguna petita barrera de gespa sense treure esquís passada la cabana de la Balmeta. A la tornada vam encertar millor el recorregut i ens vam descalçar els esquí tan sols dos cops a dos trams curts.

Dia magnífic d'amistat i muntanya.

Estat actual de la neu a la zona:

Després de l'ascensió al Peric el diumenge vaig esquiar el dilluns a Grau Roig i vaig poder veure l'estat de neu d'altres pics de la zona.
  • Petic Peric: Veure la piulada. Bàsicament practicable amb paciència (treient els esquis alguns cops) pujant des de la part de d'alt de les Angles o des de pla de Mir i a la tornada pujant Mont Llaret i baixant per les pistes de les Angles. La tornada clàssica pujant Pic de Pam poc practicable, es pot baixar la pala però desprès tot el que queda és ja caminant amb esquis a l'esquena.
  • Puigmal: Es veu força neu. Segons comentaris d'un company que hi va anar dissabte, s'ha de caminar una mica la part d'abaix, la part de dalt hi ha força neu però està mega-glaçada, va pujar amb piolet i grampons.
  • Cambredasse: Es veu nevada la canal central i els corredors, la pujada des de Err es veu amb força clapes de gespa però pot ser és encara practicable buscant-te la vida.
  • Pic de la Mina: Es veu be amb neu encara.
  • Pic de Pedron: Es veu força neu, comença a sortir alguna clapa de gespa. La neu molt glaçada.
  • Mont Malús: Bon esta aprofitant les pistes de Grau Roig a la part baixa.
  • Roc Melé: Poc recomanable, la neu comença molt amunt cap als 2200 m, gran canvi respecte a fa dues setmanes on la neu començava als 1900 m.

Fitxa de la Ruta

Itinerari: Ascensió al Petit Peric i Mont Llaret sortint des de Les Angles. Pujant per la pista d'esquí de fons que comença a la part de dalt de tot de les Angles (1820 m), llac i cabana de la Balmeta (2120 m), Petit Peric (2690 m), cabana de la Balmeta (2120 m) i per evitar el tram de bosc algo complicat i amb algunes clapes sense neu, tornada pujant el Mont Llaret (2376 m) i baixant al punt de sortida per les pistes d'esquí de les Angles.
Data: 17 de març de 2019
Desnivell positiu: 1206 m
Distància: 19.1 km
Alçada màxima: 2690 m
Alçada mínima: 1820 m
Dificultat: S2 (la pala del Peric te uns 25º)
Track de la ruta: Track de la ruta al wikiloc

Fotos

Estany de la Balmeta

Els Perics, el petit a la dreta

Foto de cim

Vistes del cim

Vistes del cim

Baixant la pala

Cambredase des de les Angles

Cara O del Pic de Pedrons i Pic de la Font Negra (des de Pas de la Casa)

Font Negra, es veu la baixada de la Portella de les Valletes sense neu (des de Pas de la Casa)

18 de març 2019

Tavascan 16-17/03/2019

Trobada anual d'esquí de muntanya amb "la colla". Aquest any serem quatre, tot un èxit ;)
Ens costa escollir, però finalment ens decidim per la zona de Tavascan. Molts record d'altres sortides i del curs de l'ACNA.

Pic de la Coma del Forn + Tuca de la Cima

Sortim del refugi de la Pleta del Prat, enfilem pista amunt i ens desviem cap a l'estany de Mascarida. Abans d'arribar a l'estany agafem una pala que ens queda a mà dreta i que ens portarà fins al coll est de la Coma del Forn. L'última part la fem caminant amb els esquís a l'esquena. Vistes esplèndides al pic dels Tres Estanys (on veiem baixar l'Edu per la canal), Ventolau, Pica d'Estats, Monteixo, Aneto i mig pirineu... tot un luxe!


 Pic dels Tres Estanys (si amplieu veureu l'Edu baixant!!!!!)

Baixem directes del cim per anar a buscar, ara sí, l'estany de Mascarida. La neu transformada, cremeta d'aquella per gaudir. Arribem de nou a la pista, ens mirem.... què? massa d'hora, no? posem pells de nou? Tuca de la Cima? I som-hi de nou amunt fins al capdamunt de la pista, d'allí al coll i directes al cim sense més dificultat. Volem baixar per l'altre costat i anar a buscar finalment les pistes d'esquí de fons. Veiem una canal amb traces, però no veiem continuïtat des de dalt i no m'atreveixo a llançar-me (després veurem que era assequible). Decidim seguir per la carena i baixar pel bosc una mica més al nord. Un tram de carena amb molta neu i força exposada i pel bosc la neu es deixa fer. A aquesta orientació nord, la neu no ha transformat i ja no es el mateix que a les cares sud, però ens ho passem bé buscant les traces per sortir del bosc.
Al refugi coincidim amb l'Edu i coneixem en Pitu (tot un mite). També coincidim amb una trobada de splitboard, tot un fenòmen de camises de quadres i gorres!

Campirme + Trencacalders 

Diumenge també ens llevem ben d'hora i cap a l'estany de Mascarida, que ja ho coneixem. L'última pala fins al coll la fem amb ganivetes, orientació nord la neu més dura i no ha transformat. Des del cim anem a buscar una canal que havíem vist el dia anterior i des de llavors ens cridava. És una canal que desemboca a l'estany Gran de Campirme, sota el Pic de Tovarres. La neu la trobem en les millors condicions, ha transformat i baixem amb aquell somriure d'orella a orella. Remuntem el coll de tovarres, sense haver de posar pells i encara ens queda un bon descens fins als peus del Trencacalders. Posem pells i enfilem fins al cim (2264m). La baixada la fem pel bosc, l'orientació és nord i la neu aquí és canviant i no ha transformat. Una mica d'esquí de supervivència per alguns fins a trobar les pistes de fons que ens duran directes al cotxe.


 

Cap de setmana fantàstic!!

Marta, Toni, Berta i Marina

Vam tenir Sorteny


Sort en vam tenir que al nord d’Andorra encara queda prou neu, que no vam trobar massa caravanes d’entrada i sortida, i que vam sobreviure un cop més a una clàssica encigalada cegesquí.

Dissabte cap al Pic de la Serrera +900/-800 F/S2


Sortim a les 6 del matí de BCN, algun amb una ressaca considerable d’una tarda de divendres massa activa. Malgrat no trobar caravana, entre que ens calcem botes i esquís se’ns han fet les 10. Sortim del punt d’informació del Parc Natural de Sorteny en direcció al refugi, amb esquís des del pàrquing, però la pista es va quedant sense neu a les corbes de solana i ens fem un tip de posar i treure esquís.


Som un grup divers, 3 esquiadors de muntanya i 2 raqueters que portem per si ens ataca algun ós que siguin ells els que es quedin enrere i siguin víctimes fàcils mentre nosaltres podem escapar.

Els raqueters el màxim que han vist de neu és una bola d’aquelles de souvenir que poses cap per avall i sembla que nevi.


A partir del refugi travessant el riu que passa per la vall, es passa a la banda obaga, on encara hi ha bona neu, contínua des del refugi. Les guardes ens diuen que cap al Turó del Forn i el Thoumasset, com és solana, hauríem de carregar molta estona esquís, així que enfilem en direcció oposada, cap a la obaga de la Serrera.


Sol radiant i temperatures altíssimes, un forn. A sobre com anem de tard enganxem les hores de més insolació. Al ressacós la boca se li fa una massa de ciment i els raqueters suen per fer les lleus pujadetes pel mig del bosc. Els hi havíem dit que seria un passeig, però tenim ganes d’esquiar i ja se sap que mai et pots refiar d’algú de cegesquí.


Passat el bosc, que és la part més empinada, avancem per una neu fàcil, que comença a estar transformada per la calor, fins que ens acostem a la Serrera. És tard i no hem arribat ni al coll. Quan veiem els raqueters fent senyals de socors a un helicòpter de trànsit pensem que potser comencen a estar una mica cansats. Decidim buscar una pala per on ens puguem tirar una mica amb bona neu i deixar per una altre dia el cim. Els raqueters els deixem a baix, esperant-nos una estona prenent el sol. Els óssos no apareixen, mai hi són quan els necessites.

La baixada és divertida i amb una neu prou bona, entre la poqueta que va caure dijous i la cremeta que s’ha format per la calor. No és la neu que es poden trobar els fills de Utah a Salt Lake City, però fa de molt bon esquiar.


Ens animem i es produeix un clàssic cegesqui. Ganes de baixar sense mirar el track o el mapa, fins que ens hem encigalat. De tant en tant ens aturem a esperar els raqueters, però ja és massa tard, han escapat del óssos.


Baixem pel mig del bosc a la pata la llana. Amb esquís encara anem fent, però veiem les mirades dels raqueters i les pedres que ens llencen i sospitem que la encigalada no els està entusiasmant.


Malgrat tot, arribem al refugi abans no es faci fosc, tots vius, els raqueters s’abracen i nosaltres maleïm tots els ossos.   


El sopar boníssim, i les guardes del refugi molt amables, mengem de gust fins a rebentar. Després fem una partideta a un joc de cartes que desperta el pitjor de tots nosaltres, fins que ens tanquen la llum farts del xivarri.


Diumenge Pic de l’Estanyó 2.913 m PD/S3 +1000/-1200


Ens llevem aviat per no enganxar tanta solana i fem el bon esmorzar del refugi. Hem decidit que avui farem dos grups, un més suau amb els raqueters i un més canyero d’esquí de muntanya.


Els raqueters aniran fins a l’estany de l’Estanyó, i els esquiadors cap al pic. Com el primer tram és conjunt, sortim junts. Si per la Serrera es segueix el camí al llarg de la vall del riu Sorteny, el camí de l’Estanyó surt a la dreta del refugi, pel dret, pel mig d’un bosc a l’obaga de neu ben dura pel regel nocturn.


Posem ganivetes perquè puja fort i la neu és dura, però de seguida som a una part més plana on podem treure-les i avançar prou ràpid. Les temperatures han afluixat força i bufa airet, el camí es fa molt més passador.


Els raqueters es desvien cap a l’Estanyó, o això pensen ells. S’asseuen tot cofois a prendre el sol a la riba d’un abeurador per vaques i ja queden contents.


La pujada fins el coll del pic és empinada i complicada. La neu està dura, calen ganivetes, la pala és llarga i dreta i davant nostre veiem un grup d’esquiadors que opten per posar grampons.

 

A mitja pujada una de les esquiadores decideix que ja en té prou, s’instal·la a unes pedres a prendre el sol i treure pells i diu que ja ens ho farem. Un parell acabem de pujar fins al coll amb ganivetes. Malgrat alguna volta maria que fa canguelo, arribem sense problemes. A la carena ja no hi ha neu per esquiar, traiem esquís i fem caminant la carena fins el cim, des del que es veu tot Andorra i part de l’Univers.

La baixada és top. No hem d’esperar als raqueters que tornen pel seu compte.

Amb l’estona de pujar i baixar del cim el sol ha començat a fer feina i la pala està cremeta, ben empinada, xalem a tope, i l’últim tram és un slalom pel mig del bosc costerut del principi, que és tot un clàssic.


Del refu al cotxe, però, la pista va perdent neu a marxes forçades i es fa difícil esquiar. Arribem caminant al pàrquing, però el dia d’avui ha valgut molt la pena, les vistes del cim espectaculars i la baixada top.  


Tornem a casa satisfets tot i que no hi ha manera de fer saltar els raqueters del cotxe en marxa.