Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya - edició 2023.
Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.
Es farà el dimarts 21 de febrer (sessió teòrica de 19:30 a 21 telemàtica) i el cap de setmana del 25-26 de febrer (sessions pràctiques en principi a la zona de la Cerdanya o Capcir).
El seminari està destinat a socis del CEG que siguin membres de la secció d'esquí de muntanya, número de places entre 6 i 10 persones.
El cost del curs serà de 95€, despeses d'allotjament, menjar i transport a banda. En principi anirem al refugi del CEG a la Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).
Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari:
Les inscripcions es tancaran el divendres 17 de febrer. Després els coordinadors del curs us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.
Aquest curs, com sempre, requereix de la llicència federativa que cobreixi aquest tipus d’activitat.
Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional
• material obligatori:
- material complert d’equí de muntanya, inclòs ARVA, pala i sonda
- casc d’alpinisme o específic d’esquí de muntanya
- arnés, preferiblement lleuger d’esquí de muntanya
- 2 cordinos de 5mm de diàmetre i d’un metre de llarg per a Prusik
- 2 vagues d’escalada de 60 diàmetre (cosides o nuades)
- 1 vagues de 120 de diàmetre (cosida o nuada)
- 3 mosquetons (preferiblement lleugers)
- 1 mosquetó amb tanca
• material opcional (si no disposeu d’aquest material contacteu l’organització per a preveure’n el suficient):
Tête de Fouran, Vacivier, Fond de Peynin i Gardiole de l'Alp, 4 cims a la vall del Queyras.
Les situacions meteorològiques com les recents obliguen a tirar ma de mapes, biblioteca i alguna eina d'internet per encertar una àrea per a l'esquí de muntanya. Poca neu, neu gelada, perill d'allaus elevat, poca base, etc.
Ens truquem i prenem la decisió d'anar cap als Alps, ja de camí, amb totes les opcions d'oest a est obertes, anem tancant el cercle i ens decantem pel Queyras, tot i que el perill d'allaus encara està marcat en 4.
Així doncs ens plantem a Guillestre (La porta del Queyras) el dimarts al vespre.
Fora de temporada costa trobar allotjaments oberts i en temporada acostumen a estar plens. Cal triar i remenar per trobar lloc.
Dimecres 25 de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 (bosc) +1100m
El butlletí de perill d'allaus al Queyras es manté en 4, amb previsió de vent i neu de l'est. Escollim un itinerari protegit just davant de Guillestre. La Tète de Fouran no és estrictament Queyras, està just a la frontera i allà el butlletí marca perill 3.
Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc ample.
L'accés es fa per un llogarret anomenat Les Casses a l'altra banda del riu Durance. La carretera està neta i espot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt. Amb rodes de neu es pot arribar 100m més amunt.
El recorregut combina trams de pista, senders i bosc, tot amb molt bona innivació. A la cota 2360 el bosc desapareix que ens queda una senzilla pala fins al cim.
Dijous 26 de gener: Pic de Vacivier 2631m F/S2-S3 (segons descens) +1100m
L'episodi de neu dels darrers dies ha deixat unes condicions excel.lents, però cal anar en compte amb el perill d'allaus (3) de placa i de neu acumulada. Escollim un itinerari de vall suau i ens desplacem fins a Arvieux 1560m i aparquem al mateix poble.
Davant d'Arvieux en direcció oest hi ha una vall estreta per on surt una pista que a l'estiu es pot fer en bicicleta fins al coll de Fourfande. El recorregut segueix la vall sovint per la mateixa pista, la qual fa un parell de trams en ziga-zaga per superar el desnivell. A partir de la cota 2000 el recorregut és en direcció sud.
A partir de la cota 2160m la vall es va obrint fins arribar al Plan du Vallon, on hi ha un petit refugi. A partir d'aquest punt la ruta es redreça fins al coll de Fourfande, sempre amb relleus suaus. Només queda seguir l'ampla carena en direcció nord oest fins el cim.
El descens el fem pel coll de més al nord, per amples pales, el que ens permet estalviar el tram planer de la cota 2200m. Gaudim d'una neu magnífica fins el poble. Ens instal.lem a una gite d'Etape a La Chalp al costat de Saint Veran.
Divendres 27 de gener: Pic de Fond de Peynin 2812m F/S3 +900 -1500m en travessa des del Pont de Lariane 2020m (Fontguillarde) fins a Les Aiguilles 1420m
A pocs km de La Chalp hi ha Fontguillarde i dos kilòmetres més lluny l'aparcament anomenat pont de Lariane. Punt on hi ha una petita estació d'esquí nòrdic i aparcament per als esquiadors/es de muntanya que van a fer un dels múltiples cims de la zona.
El nostre recorregut s'enfila directament per les amples pales en direcció nord est. Avui hi ha força ambient d'esquí de muntanya, amb uns quants grups dispersos arreu.
L'itinerari no presenta cap dificultat i el pendent és constant, s'arriba al cim amb els esquís als peus.
Des del cim es veu l'ampla pala que baixa per la vall de Peynin en direcció nord oest. Ja hem revisat al mapa de pendents de la zona per no superar els 30º d'inclinació. Des del coll es veu una placa de mida mitjana que ha caigut al vessant oest i una allau de grans dimensions que ha caigut a la vessant est. El nostre recorregut passa pel mig amb pendent més suau.
El grup de davant nostre salta abans i obren traça, això ens dona més confiança (que no seguretat) i ens llencem darrera seu... un festival de neu pols fins a la vall.
Per baixar fins Aiguilles és millor seguir l'itinerari marcat al mapa de l'IGN, que va lleugerament al vessant dret de la vall, fins arribar a les cases de l'antiga estació on trobarem una pista ampla que més endavant es converteix en pista d'esquí nòrdic i que ens porta directament al poble.
Tenim sort i al poble hi ha el grup que anava davant nostre i ens encabim en un cotxe de tornada, sinó tocava agafar taxi.
Dissabte 28 de gener: La Gardiole de l'Alp 2786m F/S2 +1100m des de La Rua
És dissabte, comencen les vacances d'hivern a França i ja es nota l'ambient de gent muntanya amunt.
Decidim fer el final de festa a la Gardiole de l'Alp, un clàssic de la zona que normalment es fa des del nucli de Gaudissart. Nosaltres decidim sortir des de la Rua, 100m de desnivell més avall. A les 9h en punt som amb els esquís als peus, a mesura que avancem pels pendents modestos entre els pobles veiem com es va afegint gent a la traça des de diversos punts d'aparcament.
El recorregut és senzill, amples lloms i traça oberta. Un cop al cim baixem per les pales demés a l'esquerra que encara no estan ratllades. A mitja baixada tornem a la dreta al llindar del bosc per arribar fins a la carretera obrint traça entre els arbres.
El que havia estat un llom idil.lic innivat ara és un full ratllat per totes bandes... són les 13h tornem cap a casa.
Els homes del temps ens diuen que el cap de setmana farà un fred que se’ns arronsarà tot, però els
ionquis del powder necessitem la nostra dosi, sabent que després de l’onada polar
dels darrers dies hi ha racons al Pirineu on pots trobar la millor merda de la
temporada.
Hem de triar bé.
Boscos amagats amb pols clandestina de la bona, on resistir els calfreds del
mono, pel que triem l’Arieja,
la petita Sibèria. Sabem que els reis del
Cegesqui hi han deixat una bona mercaderia amb quilos de pols blanca per
sadollar el nostre síndrome d’abstinència després d’un
inici de temporada justet de mandanga.
Ens reunim una tropa que fa por. La cyborg de Lleida, l’addicte del Raval, un parell de metges
per si tenim sobredosi, un parell de químiques
de les que saben tallar la neu, la quota de la Catalunya emboirada que ve de Vic
i Cervera, com els del Vallès no hi
ha res, i fins i tot tenim xungos de Badalona i Nou Barris. Què pot sortir malament? Dame el casio y
las llantas del Twingo.
Menció
especial és que tenim un parell de
noves incorporacions, guest stars. Un directe en helicòpter del curs d’iniciació i un nou esquiador rudimentari amb taules de fusta i pells
de taparabos.
De camí cap al
mannà, però, decidim fer nit a l’acollidor
i comfortable refugi de la Molina del CEG. La cara de les parelles que estan de
capde íntim al refugi quan veuen
arribar la marabunta de gent és de
poema.
Un parell queden encegats pel rosa del gore, el plomes, els llavis, les
ungles, el pantaló, les pestanyes, la samarreta,
i no segueixo per pudor, de la nostra rosa, que l’amor s’hi posa. La nostra cegesquiadora estil
Agata Ruiz de la Prada amb tant de pastel provoca una pujada de sucre que un
parell quasi s’hi queden de coma diabètic.
Sort que no l'han vist sopant al Brezo, qualsevol semblança amb una peli gore és pura casualitat.
Però això no és el pitjor.
Quan veuen com ens apilem a les lliteres del refugi es preveu una nit calenta.
Sobreescalfada, més aviat. El recital de roncs
i refregades es preveu tòrrid.
Els que anem cansats de la setmana, però, caiem
com morts, i no ens adonem de si les refregades van a més durant la nit o si més aviat
acaben en “roçadures”.
Dissabte Pic de Bourbourou 2.017m +-1350 F/S2
Al matí se’ns ajunta un nou esquiador a la
Molina i ens dirigim en cotxe a travessar el túnel de
Porta i deixar Catalunya per endinsar-nos a l’hinòspita Arieja. Aparquem al costat de
la carretera a una àrea de descans de la
carretera nacional, a l’alçada del poble de Perlàs i Castelhet i arrenquem d’una de les cotes més baixes de Cegesquí, 650m d’alçada. Els
cotxes que passen ens miren com si pretenguéssim pujar a l’Aneto des del desert dels Monegros.
La realitat és que
sortim amb esquís als peus, ja que hi ha neu
des d’aquella cota, però la primera hora llarga la fem per un
corriol nevat, que puja 600m en molt poca distància,
que si bé es fa fàcilment de pujada, de baixada preveiem
que no serà esquiable, degut a la
elevada inclinació i obstacles del camí.
Quan dic que pugem fàcilment
pel corriol nevat, no és el
cas de tots els esquiadors. La fera del Baix Llobregat ha portat uns esquís amb fimosi, amb pell massa curta per la llargada de l’estri.
En aquesta situació, tot
li patina, i tota l’estona està fent marxa enrere, així que finalment ha de carregar els
esquís a l’esquena.
Si el primer tram pujava dret en molt poca distància, la resta de camí fins el Bourbourou és una botifarrada de quilòmetres amb molt poc desnivell, pel
mig del bosc, arrecerats del vent amb temperatures molt baixes. Trobem fins a
tres cabanes, acollidores si ets un vampir sense sang, però els paisatges són magnífics i
la pols es troba a tot arreu.
Si se t’arronsa
la pell, però, tot es complica, així que esgotat per l’esforç de
pujada, els esquís massa llargs decideixen
tornar per on han vingut. Un pujar i baixar tan poc fluït fa difícil de
passar.
La resta passem fred de pujada, no ens queda cap pell per
arronsar, però les temperatures garanteixen
que trobarem la mandanga intacta a la baixada, sense adulterar. Fem cim fàcilment, seguint el rastre rosa de la
Cyborg de Lleida, i iniciem un descens gloriós, per
un powder dels que només es
troben de tant en tant, fent cadascú les seves
clenxes. Traces, volia dir...
Acabem el dissabte a un acollidor hotel de Tarascon-sur-Ariège, on ningú vol obrir la porta al xungo del Raval i va de poc que no
es queda al carrer fotent el pal a totes les iaies del poble, com si estigués a casa. Sopem unes pizzes mini i
ens recollim a les nostres suites.
Diumenge Mont Fourcat 2.001 m +-1000 F/S2
El diumenge ens llevem a bona hora i ens dirigim al proper
poble de Croquié, des d’on surt la traça del nostre objectiu del dia. Tothom ha sobreviscut a la
nit del dissabte, però la
vigatana fa via cap a un altre destí ja que
té la sort d’allargar el cap de setmana.
El cordial i amable recepcionista de l’Hotel ens ha dit que la carretera és oberta i tot és fàcil
fins Croquié. No cal dir que hem de posar
cadenes i de miracle no hem de començar a
obrir pas amb la pala per arribar al punt de sortida. Per sort, tots els cotxes
hi fan cap, i no hem deixat enrere ni el del curs d’iniciació ni en
pell curta.
Ara bé, veient
l’experiència
del dia anterior, massa pala per tan poca cosa, el del Baix Llobregat decideix
quedar-se a cotes baixes i fer la seva excursió al seu
ritme d’un pasito pa alante y otro pa
atrás, volta Maria.
Uns caçadors
plantifiquen un cartell d’avís de caça del
senglar, esperem que no caigui ningú de la
secció. Algun és massa pelut per confondre’l amb cap altra bèstia que no sigui un os, un ieti o una
marsopa.
Els altres 14, enfilem bosc i per una pendent suau i
constant ens dirigim cap al Mont Fourcat sense necessitar ni una volta Maria,
precisament. Un gos pataner ens segueix tot el camí, no hi ha manera de treure-ns'el de
sobre. També un gos d’atura preciós, blanc i negre. Es veu que el primer era del club,
alguns sense afaitar són difícils de reconèixer...
La única
pega és que més o menys a mig camí aquest cop el bosc se’ns acaba i enfilem cap al cim per uns
lloms descoberts, amb una boira gebradora i un ventet que ho garratiba tot.
Quan sembla que l’ascens
al cim serà un patir pel fred i vent que
hi pugui haver en unes carenes tan desprotegides, com un miracle o una aparició, travessem el mar de boira, sortim a
un dia assolellat preciós i podem
gaudir d’una estada al cim amb unes
vistes magnífiques.
La baixada torna a ser divertidíssima. El tram superior té una barreja
de neu pols i bonys de neu gelada pel vent, però sembla
que hi sapiguem esquiar i tot. Al bosc tirem avall com bojos i acabem amb
branques entre les dents en una clàssica
mini encigalada abans de trobar la pista.
El descens per la pista ampla, amb bona neu, per una vegada,
no és un d’aquells
descensos per pista gelada on tot et va rebotant i acabes amb veu de falset,
sinó que és un
gaudi per rematar un dia i un cap de setmana d’esquí magnífics.
Només ens
falta el ràpid retorn a Barcelona, res,
amb una petita caravana de 57 hores a la collada per arribar a Ribes. Us escrivim
aquesta piulada des del cotxe, esperant passar la última
rotonda de Ripoll. Confiem que abans del proper cap de setmana del 2027 haurem
arribat a casa.
Ens ho hem passat molt bé amb, la
Rosa, la Roser, la Berta, la Lorena, la Leti, l’Ignasi,
en Jordi, l’Adrià, el Josep, el Toni, el Pep, el Carles, el Manel, l’Andrea, el Cesc i l’Hèctor.
PD: Els propers que aneu al refu de la Molina del club si hi
trobeu dos cadàvers no us preoucupeu, va ser
la manca d’oxigen, però la resta estem tots bé.
(a la cartografia oficial andorrana apareix com a Pic del Cubil 2.367m, al vissir 3 com a Alt del Covil 2.358m, i a la ferralla que han posat al cim 2.364m, ben curiós)
Fa un temps ja es va parlar i escriure molt sobre el "skimo" de pagament en itineraris d'esquí de muntanya proposats a les pistes d'esquí alpí andorranes. El que en penso és fàcil d'imaginar i no tinc ganes de ficar-me (gaire) al debat... Si no t'agrada, no hi vas i ja està, serà per muntanyes! Però m'ha sobtat la gentada pagant i fent els recorreguts, i el preu per a nanos de 12 i 14 anys (13€ cadascú! per 15€ els adults). Com a conclusió, evitaré tornar-hi, i riute'n dels 13+13+15=41€ que deixaran de facturar, molt més perdran en hotels, forfaits (ahir bones condicions a Grandvalira!), compres, gastronomia...
Sobre el recorregut, tret dels primers metres per les pistes que pugen des de Pal (la Caubella 1.900m), després es segueix una traça ben maca entre el bosc que puja pel llom de la Serra. Surten 490m de desnivell i 7km. Molt bona neu en tota la traça, a recer del vent... contrast amb els cims ben ventats que es veuen.
.jpg)
.jpg)
