Pic de Comaminyana (2628m)

En travessa des de Caldes de Boi a Barruera
Alta Ribagorça
08 de març de 2014, Dia Internacional de la Dona
+1225m/-1525m, 6h, S3, ***

Vistes a SO des del cim de Comaminyana. Ruta de descens i muntanyes de Gelada, Comadelo, Turbó i Moncayo

La Ribagorça fa molt de goig aquests dies. Tant goig fa que hi hem anat des de Vielha, a contracorrent, quan sembla que aquest cap de setmana tothom ha triat la Vall d'Aran. Bones condicions i neu abundant. Avui hem calçat a 1400m, quasi al començament de l'itinerari. Encara trobem una mica de pols a les obagues, dura ventada a cotes altes (algun llom pelat) i cremeta a les solanes (si no se't passa l'hora). Purgues a les solanes a mida que avança el dia, i algunes grans allaus de fons en solanes altes d'aquests dies enrera.

Triem la solitaria vall de La Montanyeta per pujar al Pic de Comaminyana. L'itinerari comença 200 metres al sud de l'Embotelladora de Caldes. Creuem el pont sobre la Noguera de Tor, anem a buscar el barranc de la Montanyeta i remuntem el cami dins l'avetosa. Per sort, hi ha prou neu i fem amb pells tota aquesta part de l'itinerari difícilment esquiable. A 1775m, sortim del bosc i continuem per prats i terreny més obert. Passem de llarg la cabana i la vall lateral de la Coma Minyana. Farem el cim pels Clots de Bretillo, més protegits del sol. Ruta sense gaire dificultat malgrat que avancem en un entorn salvatge tipicament ribagorçà, entre crestes aèries i pales força dretes arreu. Només del Coll del Mont al cim trobarem terreny molt dret i amb major exposició, a peu segons condicions.

Grans vistes, del Besiberri fins al Moncayo. Al sud, destaca Gelada i les Raspes Roies de Cardet. Decidim canviar els plans inicials. En lloc de desfer el camí, doblarem l'aposta i farem la travessa de Nord a Sud en direcció al poble de Barruera. Iniciem el descens esquiant primer l'aresta sud, per seguir baixant les pales orientades a oest, a una certa distància de la Canal Fonda. És un terreny ample i de bon esquiar, però sostingut, pel que son necessàries condicions estables. Cap als 2025m, les pales ens porten a tocar del barranc de la Canal Fonda, i sense creuar-lo, sempre marge esquerre, seguim en direcció Sud cap al terreny obert de la Plana Miligà. Aquí acaba la part més compromesa del descens. Seguirem el barranc que a última hora creuarem per arribar a la Cabana de Cornella i trobar la pista forestal de Gelada. Caminem un troç fins a l'ermita de Sant Salvador, i aconseguim esquiar la part més obaga de la pista fins a la cota 1400m en que definitivament descalcem. Fent drecera pel camí, acabem al poble de Barruera al cap de poca estona.

Bones traces.

el vídeo dels dimecres... perspectives

Monogràfic de fotografia - dilluns 17 de març

a càrrec de Toni Vives

FOTOGRAFIA D'ESQUÍ I NEU, LA CÀMARA I LA COMPOSICIÓ

"Com treure més rendiment de la nostra càmera i poder fer millors fotos d'esquí i neu."

Dilluns, 17 de març, 21h.
Club Excursionista de Gràcia
Passatge Mulet, 4, Sala d'Actes, 1er pis
08006 Barcelona
Com arribar-hi.

Socis Secció Esquí: Accés lliure
No socis: contactar esqui@cegracia.cat

lo Covil 2576 i Pic de la Màniga 2516m, 2/03/2014

des del Refugi del Gall Fer i el fabulós Bosc de Virós

Pic de la Màniga 2516m (esquerra), Montsent de Pallars al fons, en la pujada a lo Covil

Per què fem esquí de muntanya? segurament per caps de setmana com aquest on tot recompensa... la tria del lloc, un refugi acollidor, la descoberta, les condicions de la neu, obrir traça, l'esforç, un cim, i un altre!, el descens, noves perspectives de cims coneguts i l'ull posat a nous itineraris i travesses...

Dissabte a la tarda marxem cap la Vall Ferrera i des del poble d'Araós prenem la pista que puja a les pistes de fons del Bosc de Virós. 5km després som a les bordes de Virós on pensàvem deixar el cotxe, però veient la pista semineta de neu pugem fins al Refugi del Gall Fer motoritzats i hi fem una passejada que acaba amb frontals.

Diumenge, el guarda ens indica el camí a seguir: 50m més enllà del refugi tirar bosc amunt seguint unes marques blaves i això ens permet gaudir d'aquest bosc i alhora enfilar-nos fins la cota 2000 molt directament. Hi ha molta neu, que es manté pols per l'orientació nord i el bosc és força esclarissat... vaja que ja frisem per la baixada i tot just hem començat!

A poc més de 2000, a la costa dels Meners, cal seguir una pista (no traçada) en direcció est. En lleuger ascens anem passant just per sota la serra de la Màniga, un bon tros, parant compte un parell de trams per on ja es veu que hi baixen allaus. Tot el recorregut és una balconada sobre la Vall Ferrera i poc a poc deixem enrera la Màniga i buscquem els pendents menys drets a les pales que baixen de lo Covil, que queda realment lluny. Paisatge immens en totes direccions: apareix el Salòria, la Pica, el Monteixo i el Norís al N, les muntayes d'Andorra, el Cadí, l'Orri, el Montsent, les muntanyes de l'Aran... És, potser, el millor mirador d'aquesta part del Pirineu.

Monteixo i Norís pujant a lo Covil

El Cadí, des del Pic de la Màniga

Salòria i lo Covil, des del Pic de la Màniga

Del cim, desfem camí i en 3/4 d'hora també pugem al Pic de la Màniga, i ens atrevim amb un descens per pales més dretes fins a la cota 2000. D'allí, altre cop la pista fins a trobar el punt on el bosc ens aboca 300m més de bon descens fins al refugi. Fantàstic.

+/-1000 (200 menys si només es fa un dels cims); F, S2-S3, ** (però llarg); 6h
Refugi del Gall Fer (+ info). Excel.lent tracte i bona cuina. Els darrers 5km no són asfaltats, però s'hi puja bé amb cotxe.

Bones traces!
Berta i Jaume

Pic de Carroi 2340m 1/03/2014

Sabeu aquella antena que es veu dalt d'Andorra a sobre d'un pic ? Doncs aquell pic és el Carroi i per la seva vessant Nord amaga una bonica ruta d'esquí de muntanya.

Pic de Carroi 2340m

+/- 850m (des de la cruïlla de la pista dels Cortals de Sispony)

F/S1(pel camí) S3(per la Canal)

Accés: des de Sispony anar a buscar la pista als Cortals de Sispony. En el cas que hi hagi molta neu a la pista, des de la part alta del poble la ruta s'allarga 1'5km i 100m de desnivell)

La pujada al pic es fa majoritàriament seguint la pista estreta que puja fins el cim, que s'usa de manteniment de les instal.lacions. El descens el podem fer per la mateixa ruta o bé encarar l'ampla canal a partir del segon revolt de baixada. La sortida és una mica dreta, però en 50m es fa menys pendent.

Hem pogut fer un magnífic descens aprofitant la neu nova caiguda el dia anterior i fins a la matinada.

Anna M, Manel C, Jesús C, Ricard M

Bones traces !!

Monogràfic de descens per a l'esquí de muntanya.

Monogràfic d'intercanvi d'experiències en tècniques de descens en neus no tractades.

Millorar les tècniques de descens és un valor afegit per a l'esquí de muntanya, ja sigui per gaudir més de l'activitat, per fer més àgils els descensos o pel factor de seguretat que comporta.

L'objectiu del monogràfic és millorar la tècnica del descens amb esquís i la metodologia és la de compartir tècniques i experiències entre tots els participants.

Data: Cap de setmana 22/23 de març.

Lloc: pistes d'esquí de Port Ainé.

Allotjament:

Tècniques a treballar:

• Pujada en tisora i pas patinador, pas d'escaleta.
• Viratge Fonamental  
• Viratge paral·lel
• Esquí paral.lel alternatiu
• Flexió extensió
• Alternatiu en dos temps (flexió contínua)
• Control de l’estabilitat 
• Control del flanqueig, diagonals i derrapatge.
• Viratge en salts i salts de cues
• Viratge a dos bastons
• Tàctica de descens en grup

Nivell necessari per participar: descens sense dificultat de qualsevol tipus de pista tractada.

Nombre de participants: màxim 10

Activitat oberta només per a socis de la secció d'Esquí del CEG (en el cas de no cobrir les places obrirem la opció a d'altres participants), tindran preferència els participants amb menys nivell.

En funció de les condicions de neu i climatologia és possible un canvi d'estació d'esquí.

Per participar podeu enviar un correu a esqui@cegracia.cat