13/04/2014

Stelvio. Voltant per un petit racó del gran Parc Nacional. Immens.

del 29 de març al 5 d’abril. Sis dies, vuit pics.
El Parc Nacional d'Stelvio, creat al 1935, és un dels més antics parcs naturals italians. Va néixer amb la finalitat de protegir les flora, la fauna i la bellesa del paisatge de la serralada Ortler-Cevedale. i gran part de nosaltres el vam anar a conèixer.
Des de finals de setembre que l’Oriol ens ho va proposar, que  teníem el ull ficat en aquest gran raconet de parc i no ha estat en cap moment menyspreable.
Una setmana magnífica, tan pel que fa l’activitat realitzada, com per la meteo, una setmana, en general, d’un sol radiant, algun dia de fred i unes vistes que es perden en la llunyania ens els seus 360º.
Que més dir, el resultat… sis dies, vuit pics.

Resum de l’activitat.

28 de març - (+/- 600 km) -17h. - Sortida de les rodalies de Barcelona, per anar a dormir prop de Niça en un F-1
29 de març - (+/- 600 km,). Niça - il Forni. - Il Forni - Rif. C. Branca. +391; dist. 3,100 km.
















12/04/2014

Pic de l'Homme 2464m 12/04/2014

Vall d'Orgeix, Arièja



A l'abril del 2012 vàrem enfilar la Vall d'Orgeix per pujar al Pic de Canals, ens va tocar recórrer la vall amb esquís des de cota molt baixa (1000m)... hi havia molta mes neu que aquest any! En realitat vam deixar la feina a mitges, ja que volíem (volia) anar al final de la vall, al petit circ que envolta el llac d'Aygue Longue.


Ahir divendres vam poder pujar amb cotxe fins la cabana d'Agnelle Morto (1374m, a 6km d'Orgeix, en perfecte estat: llar de foc i tarima de fusta per dormir dues persones ben avingudes) i això ens ha permès avui arribar al Pic de l'Homme amb la neu primavera al punt. Aquest recorregut transcorre per zones molt allavoses, especialment entre les cotes 1600 i 1900, sota la Costa Rébenc i la Serra de Canras, així que cal trobar el dia i el bon horari per ficar-se a la gola del llop.
Arribant a llac d'Aygue Longue; Coll de la Parade i Pic de Girouneille
Itinerari: seguir la pista (GR, 7km des d'Orgeix, avui 6 en cotxe). Majorment està asfaltada. Es passa per un seguit de cabanes, dos d'elles en bon estat (Cabane du Ressec de Bas, a 1250m; Cabane d'Agnelle Morto, a uns 1374m on hem dormit). A 1400m (km 7) hi ha un "parking" i el final de la pista oberta a turismes. Cal seguir en direcció S per prats i després per un sender per un bosc de faig (riba esquerra, oest, marques grogues; o bé seguir els prats més oberts de l'altra riba). S'arriba a l'Orri de la Coume (aquí també arriben grans allaus que baixen de Coste Rébenc...). La vall es tanca força i en direcció S cal buscar un pas estret i dret d'uns 150m i una valleta amagada que ens porta cap al llac d'Aygue Longue. Al SE, ben visible i ample, però dret, hi ha el Coll de la Parade (2241m).

Darrers metres del coll de la Parade, sobre llac d'Aygue Longue
Seguim 200m d'aresta fins el cim, fàcil, tret del darrer tram amb grans cornises.


El descens el fem directe per la pala O, de 400m i pendent sostingut.


Resum: +/-1100m; F, ***, S3 (i passos S4); 5-6h (més si es surt de més a baix). Condicions: només regel a partir de 1700. neu esquiable als 1500m. Sol fins les 12, quan han entrat núvols d'evolució i boires).

Des del cim hi ha un possible descens per la cara N, amb 100m força drets. També hem resolt l'enigma del Perdrix, i crec que hi ha pas per pujar-lo pel sud, per després baixar per les canals amples de la seva cara N, tot plegat requereix neus molt estables... així que tornem a deixar la feina a mitges. Ganes de tornar-hi!

Bones traces!
Berta i Jaume

09/04/2014

Pica d'Estats (3.143m) i Pic Verdaguer (3.129m) per Pinet (5 i 6 d'Abril)

La no sortida del cicle per a esquiadors de muntanya del CEG

Després d'un dimecres amb fortes nevades al Pirineu, el divendres al migdia Meteofrance mantenia un nivell de risc d'allaus de 4 a la zona de l'Ariège. Amb aquest risc es decideix suspendre la sortida de cicle per precaució.

Si no haguéssim suspès l'activitat, en Carles, en Francesc, en Carlos, en Cesc, en Manel, en Imanol, en Javi, la Fina, en Victor, la Visi i l'Agus haguessin agafat els cotxes i podríem haver dormit a Tarascon-Sur-Ariège.

Després d'esmorzar haguéssim preparat les motxilles i a les 9:30h començaríem a prendre el camí del refugi de Pinet des del parquing de l'Artigue (1.190m).



Haguéssim caminat fins poc abans de la cota 1.500, on ja calçaríem esquís.

Pujaríem preocupats perquè el dia no aixecava. Durant el camí d'ascens segur que algunes petites purgues ens acompanyarien i malgrat fossin a l'altre banda de la muntanya ens farien repensar si que el guarda ens hagués dit que tot estava perfecte seria el més prudent.

Si haguéssim anat, al refugi de Pinet (2.240m) en Patrick ens hagués donat una gran benvinguda perquè no s'esperaria que anéssim. Fins i tot, ens hagués convidat a un petit aperitiu abans de sopar (i per cert, el sopar hagués estat molt bo). Haguéssim anat a dormir convençuts que pujaríem donat que les previsions del Meteofrance baixarien el risc a 3 i la neu nova setmanal era de 25cm (tal i com havia predit en Jaume J.).

A les 7am haguéssim esmorzat i a les 8:30h ja sortiríem del refugi amb un dia radiant i amb les ganivetes sota les pells.



Ben separats al franqueig de sortida del refugi, lloc més compromès de l'ascensió, assoliríem l'estany d'estats sense dificultats pels esquiadors, i amb una mica més problemes pel Victor amb el seu splitboard.





Hagéssim arribat en grups separats al cims, mentre que uns gaudirien de la Pica d'estats, altres ja estarien pujant al Verdaguer.






I ja només ens quedaria un descens de 2.000 metres (1.700 dels quals esquiables) per pales S3, que ens haguessin fet gaudir dallò més. 



Bé, que si haguéssim decidit anar haguéssim acabat amb els somriures de la foto de dalt!

I el vídeo del Carles!

Bones traces!

Agus

Reivindicant els clàssics... Pic de Puigpedròs 2913m

El mes d'Abril en particular, i la Primavera en general, et permeten fer cims amb neu extraordinària en llocs poc habituals o bé et deixen a l'estacada i has d'anar a buscar la neu a can pistraus. El diumenge 6 d'abril ens decidim per un clàssic proper, que, tot i que és cert que no era la primera opció, l'hem fet alegres i contents.

Puigpedrós 2913m
Aparcament a la tanca de la pista a 30min del refugi del Malniu.
Esquís als peus des del refugi
Neu primavera
Desnivell: +1000m
Carme D, Isaac V, Josep B, Koki G, Concep M i Ricard M


I és que els clàssics estan per a això, per ajudar-nos a prendre una decisió i fer un recorregut franc, amable i distret.

I raonant al voltant dels clàssics, per poder cantar-ne les excel.lències, m'he derivat cap als altres clàssics, que no són muntanyes regalades, sinó persones que han compartit protagonisme en aquesta activitat nostra durant molts anys... començo a comptar-los (els anys) i la tasca m'és fàcil per la proximitat rodona del meu aniversari recent.

Aleshores recordo un clàssic musical, almenys per a mi, el Sílvio Rodríguez que comença la cançó Paladar de la següent manera:
Llego al club de los cincuenta
y una mano trae la cuenta.
Llama la atención la suma
desde hoy hasta mi cuna.
Cada fuego, cada empeño,
cada día, cada sueño,
viene con importe al lado,
a pesar de lo pagado.
  
Parlava dels altres clàssics doncs; durant aquests anys m'he trobat gent fantàstica, gent amable, gent amb moltes ganes i poc recorregut, gent interessant, gent més jove que jo i gent més gran que jo, gent amb qui sortiria a sopar sempre i gent amb qui no compartiria ni un franckfurt, gent que proposa, s'espera i supera les adversitats, tot junt i per separat. I també m'he trobat gent mesquina, galtes i oportunistes, piuladors sense escrúpols, aprofitats de les sortides dels altres, gasius, gent de poc fiar en cas de dificultat o perill, gent de mal fiar, gent que no comparteix, gent que en definitiva representa tot el contrari del que per a mi és la muntanya.

En fi, no descobreixo res de nou, però crec important que de tant en tant en siguem conscients que a la muntanya hi ha de tot.

Bones traces i recordeu de reivindicar algun clàssic de tant en tant.

Ricard M

el vídeo dels dimecres...Vallcebollera - Vallmanya

travessa d'aquelles que podrien ser clàssiques i que tant ens agraden...