el vídeo dels dimecres... a Noruega encara hi ha neu!

 

el vídeo dels dimecres... Laisse i Etendard

 

Maig arribat, hivern acabat?

Pic de Néouvielle 3.091m des del llac d'Aubert, dissabte 27 de maig

Doncs si, i no serà per ganes però ja queda més a prop el proper hivern que aquell que vam tenir. Just em calçava esquís a la Cigalera fa 6 mesos també un 27, però de novembre. I avui 27 de maig semblava finals de juny!

Les darreres nevades han deixat molta neu a cotes altes i vistes de cims nevats per tot, però les condicions sobre el terreny no amaguen la realitat de la poca neu que hem tingut. Avui porteig penós i entretingut entre rocs fins la cota 2.400m i després un bon mantell (regel nocturn però a quarts d'onze ja transformava...). No massa anys enrere, a finals de maig i fins i tot a principis de juny podies trobar el llac d'Aubert encara gelat i neu en tot el recorregut!

Info de servei: el Túnel de Bielsa és tancat de mitja nit a les 6 del matí, i des d'ahir es pot circular fins el llac d'Aubert i Cap de Long (només es pot deixar el cotxe a l'aparcament, i cal preveure mooooolt moviment de pescadors!).

Néouvielle 3.091m; 27/05/2023; +/-900m; 9km; F, **, S2-S3

Encara no trec les piles a l'ARVA, potser ho allarguem ;)

Bones traces!!!

Jaume

el vídeo dels dimecres... llibres que arriben al cinema

 

Islàndia (22-29 d’abril de 2023)

Gran aventura de re-descoberta d’Islàndia a la primavera, quan encara la neu arriba al mar (bé, només en alguns indrets de l’illa i justet!).

Ha estat molt útil llegir la piulada del 2019. De fet, els enllaços estan trets d’allí i tots continuen vigents. Moltes gràcies!!

Logística: Vol directe des de Barcelona. Surt dissabte a la tarda i torna dissabte a la nit, amb el que pots aprofitar fins a l’últim dia. Amb temps surt econòmic. Has d’agafar equipatge especial i t’entren els esquís i les botes (la bossa de les botes pot ser un petate gran). Lloguem cotxes 4X4 (recomanable per accedir a segons quines pistes).

Ruta: Fem la volta a l’illa en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Cada dia descobrim un nou racó i un nou cim. Dormim a Reykjavíc, Hörgsland, Lindarbrekka, Akureyri, Hjalteyri (dues nits) i Rif. 

Enllaços: mapa d'Islàndia, meteo islandesa, predicció d'aurores, BPAs, 

estat de les carreteres i supermercats.

Neu: La setmana anterior al viatge ha plogut fort i hem trobat poca neu a les cotes baixes. La neu, com per calçar esquís, començava als 700 - 800m al sud de l’illa i gairebé a cota zero, si sabies trobar la llengua de neu, al nord. En general hem trobat neu dura amb una capa de pocs centímetres de neu pols. Gairebé cada dia, en algún moment, ens ha nevat, el que ens ha permès gaudir molt a les baixades. 

 

23 d’abril: Eyjafjallajökull, 1651m 

L’Eyjafjallajökull és el volcà que va entrar en erupció el 2010 i que va col·lapsar l’espai aeri europeu uns dies.

Aquest era el pla A que van fer els més valents. Començant a caminar a les 13h, carregant els esquís i caminant amb les botes d’esquí fins a cota 800 m. Aprofitant les llargues hores de llum de la primavera islandesa.

 

 

Nosaltres vam optar per una passejada amb botes de trekking gaudint de la immensitat del paisatge i preparar-nos per als següents dies.

 

24 d’abril: Hvannadalshnjúkur, 2110m (24 km)

+2000 m, 24 km, PD (més per distància i desnivell que per dificultat tècnica).

Cim magestuós, el més alt d’Islàndia, que tenim la sort de veure des del cotxe en un dia radiant. Situat al bell mig de la glacera més gran de l’illa.

 

Deixem els cotxes al parking de Sandfellsleið, a uns 100 m sobre el nivell del mar. El camí s’enfila ràpid, sempre amb el mar a l’esquena. Avui carreguem els esquís i les botes i caminem amb botes de trekking. Posem els esquís a cota 700 m, aproximadament. Des d’aquí les vistes són immillorables, sovint amb el nostre objectiu al fons.

 

 

Arribem a la glacera i veiem que les esquerdes estan ben tapades i no ens encordem. A 1900 m hi ha un plató de 3 km que es fa interminable, d’aquells “xoriços”, “xoriços”. Passat el tràngol, només ens queda l'última pujada que fem amb grampons (la neu està força glaçada). El temps comença a girar-se i les vistes des del cim són escaces.

 

 

Quan arribem on havíem deixat els esquís la boira ens envaeix i costa veure a pocs metres. Per sort la majoria decidim que no és un bon moment per separar-nos i desfem el camí plegats seguint el track en tot moment (no sigui que ens trobem alguna esquerda inesperada!). Gràcies Lluís i Isra per anar davant i assumir el mareig de no veure el relleu!!!!! A mesura que perdem alçada deixem la boira enrere i podem gaudir d’una bona esquiada. Acabem caminant l’última baixada, cansats, contents i satisfets de l’aventura compartida!!! 

25 d’abril: Pjođfell, 1033m 

+463 m, 8 km, F

Cim de canvi de zona. Una mica en mig del no res, d’aquells cims de puja i baixa, que sempre et deixen un somriure. Excel·lent tria perquè podem calçar els esquís al cotxe! Una bona pala amb bona neu que gaudim de valent!

 

 

A la tarda i de camí al nou allotjament ens aturem a  Mývatn, d’aquells llocs màgics on la natura et posa a lloc.

 

 

Arribem a Akureyri. És una ciutat preciosa on es respira ambient a esquí i amb uns semàfors que enamoren ;)

 

 

26 d’abril: Hardarvarda, 1050m

700 m, 8 km, F

Sortim de l’estació d’esquí Hlíðarfjall Akureyri. Per sort l’estació ja està tancada i les vistes són precioses. Enfilem amunt fins al capdamunt de l’estació, anem a buscar el coll que hi ha a mà dreta per anar a trobar el cim. Des d’allí, alguns continuen cap el Bunga (1365m). Desfem el camí per baixar trobant una neu amb condicions excel·lents i un somriure d’orella a orella. De tornada parem a la piscina municipal d’Akureyri amb aigua calenta, a l’exterior i amb dos tobogans divertidíssims, que gaudim com si tinguessim 15 anys!!!

 

27 d’abril: Halldór, 1100m

Ja es comença a notar el cansament i les nafres als peus. Només tres valents s’atreveixen a seguir el ritme frenètic. Els altres fem dia de turisme.

 

Som a la península de Tröllaskagi, el paradís de l’esquí de muntanya. Només has d’alçar la mirada i començar a dibuixar les traces cap a l’objectiu que et sembli més atractiu, les possiblitats són infinites. Molt bé cegesquiadores que al 2019 vau escollir aquesta zona!!!

28 d’abril: Dalvík - Ólafsfjörður

+1000 m, 13 km, F

Fem travessa des de Dalvík fins a Ólafsfjörður, dos bonics pobles de costa. La travessa ens permet assaborir la península de Tröllaskagi amb tot el seu esplendor. Ens endinsem per una vall imponent, rodejada de cims d’aquells que et criden a cau d’orella. Arribem fins al coll del Halldór, però no fem cim perquè ens queden moltes hores de cotxe per arribar a la nostra propera parada. Passat el coll, baixem per la vall per arribar gairebé fins a Ólafsfjörður. Anem trampejant entre herba i llengües de neu i aconseguim arribar a baix amb els esquís als peus. Mentre esperem recuperar el cotxe en Lluís ens ensenya a ballar country per no quedar congelats.... moment d'aquells que et queden per sempre en el record!!!

 

Un altre grup fa el Hreppsendasúlur, 1052m des de la mateixa pista, que té algun tram de neu però que es pot passar si vas amb 4x4. És un cim amb una pala sostinguda que els deixa molt bon sabor de boca.

  

29 d’abril: Snæfellsjökull, 1446m

+900 m, 10 km, PD (per l’última pujada)

 

El Snæfellsjökull és el cim que va inspirar Jules Verne a imaginar el Viatge al Centre de la Terra. I la veritat és que quan veus el cim ho entens. Costa d’explicar en paraules la bellesa d’aquest volcà i la sensació d’immensitat al costat del mar i l’estètica del cim i la pau que es respira. Només aquest cim justifica tot el viatge. Val a dir que el dia ens acompanya i ens regala un sol radiant i sense vent. Amb fred, això sí… però no es pot demanar més!

 

L'ascensió la fem sense més complicacions, les esquerdes de la galcera estan ben cobertes de neu i no cal encordar-se. És un cim d’aquells que has de treballar mentalment. El veus des de l’inici i et sembla a prop, però no arriba mai. El pendent és sostingut, però en cap cas massa empinat. Una mica abans d’arribar al coll, ens posem ja els grampons perquè la neu està força glaçada. En arribar als peus del cim et sents petit i immens a la vegada, sents la necessitat de demanar permís per pujar-hi… el veus majestuós, glaçat, estètic que sembla ben bé que hagis de trobar el camí al centre de la terra o allà on tu vulguis. Deixem els esquís, agafem piolet i amunt! Hi ha un pas exposat i que aquell dia estava molt glaçat… Alguns hi passen, jo penso que no és el meu dia i que no vull assumir el risc. Només son 5-10 metres els que em separen del cim i la satisfacció ja és immensa… Desfem el camí de pujada, la baixada increïble, neu dura però que es deixa esquiar la mar de bé. 

Arribem als cotxes ben satisfets, no només d’aquesta última ascenció sinó també de tota la setmana, de la descoberta d’un país on la natura s’escriu en majúscules i de la descoberta de noves amistats que estic segura que perduraran.

Hi hem anat: Maria, Mont, Xavi, Jordi, Lluís, Josep, Päivi, Isra, Carles, Montse i Marina

Les fotos son d’en Lluís, en Carles, l'Isra, la Païvi i meves.

Bones traces :)

el vídeo dels dimecres... això s'acaba

 

el vídeo dels dimecres... Eastern Sierra Trip, Bishop, California

Tancant temporada al massís del Montblanc

 

El nostre plan era fer la Haute Route sencera però la mala mèteo i l'elevat risc d'allaus durant la segona part de la ruta ens han obligat a replantejar l'activitat. Hem pogut completar dues etapes de la Haute Route i hem fet un parell d'activitats molt xules. El massís del Montblanc ens ofereix moltes opcions per fer esqui de muntanya, rutes amb molt desnivell i valls enormes amb paisatges espectaculars. Hom se sent molt petit dins de la inmensitat d'aquestes muntanyes. 

Travessa Argentière-Champex

Agafem primer el telecadira de Lognan, arribem a dalt i baixem fins al telecadira de la Herse. Aquest ens deixa al punt mes alt, des d'aquí hem de remuntar 400 m per assolir el coll de Rachasses. Les vistes a la glacera d'Argentière són impressionants. Traiem pells i xal·lem en el descens cap a la glacera. Travessem la glacera de l' Argentière i enfilem el coll de Chardonnet, el primer tram curt a peu i després ja calcem esquis. Foquegem fins dalt amb paciència i arribem al coll, on trobem la instal·lació pel ràpel. Juntem dues cordes de 60 m amb una parella del Pallars que ens hem trobat i rapel·lem fins a la base del coll. Recollim cordes i flanquegem cap al Fenetre de Saleinaz, l'ultim coll que farem avui. És curt però intens, el fem amb els esquis al coll. Des d'aqui un llarg descens per la glacera de Trient ens durà fins al refugi de Trient, on passarem la nit. 

L'endemà baixem cap al col des Encandies, on trobem cordes fixes que ens ajuden a superar-lo més fàcilment. Un cop superat el coll, la baixada per la vall d'Arpette és espectacular, llarga i amb pendent sostingut amb la part final per un bosquet i acabant al camí que ens durà fins a Champex. 

27-28/4/2023

+1900 m

27 Km 

Risc 2

Xavi i Marc

Dissabte aprofitem a partir del migdia just quan deixa de ploure per tornar al coll de Rachasses, aquest cop començant a foquejar des del fons de vall. Diumenge sembla que el matí aguanta i pugem a l'Aiguille du Midi per fer la mítica baixada de la Valleé Blanche, una de les més llargues del món. Ens ha impressionat moltíssim, ens hem sentit molt afortunats de poder esquiar en un entorn tan espectacular format per les Grandes Jorasses, els Drus i la Dent du Géant. 

Bon estiu i fins la que vé! 

el vídeo dels dimecres... Tragèdia a la C-Z (reconstrucció, reflexions, aprenentatges...)

El 29 d'abril de 2018, 7 persones van perdre la vida (hipotèrmia, esgotament) en la quarta etapa de la Chamonix-Zermatt, a només 550m de la Cabane des Vignettes.

Aquest vídeo en reconstrueix els fets, d'una manera minuciosa y realista, amb aportacions dels supervivents i especialistes. Moltes de les coses que hi passen o es diuen ens poden resultar molt familiars als que fem esquí de muntanya... i fa pensar!

Material? Condició física? Meteorologia? Terreny? Factor humà? Molts aprenentatges en aquest excel·lent documental (pot ferir sensibilitats; es poden activar subtítols al reproductor de youtube). 

el vídeo dels dimecres... Traversée royale

 

el vídeo dels dimecres... Pizalp, projecte ecomultiparticipatiu

 Qui s'anima a una cosa semblant pels Pirineus?

 

Travesía Panticosa-Wallon-Respumoso 5-8 d’Abril 2023

 

Dani el nostre guia a la vall del coll d'Aragon...un racó del món solitari i preciós!!!

La idea inicial era fer la Carros de Foc amb esquís pero amb les condicions de neu, la uagencia va decidir canviar la ruta. Inicialmente incloia el refugi d’Oulettes pero la Vall d’Ara tenia poca neu. Així que van decidir canviar ho pel de Respumoso. Bona encertada dels organitzadors!!

Som un grup de 14 persones amb dos guies. El nostre Dani Orte viu a la zona i te anys de experiencia

 

Dia 1 – Banys de Panticoasa-Coll de Marcadau (2485 m)-Refuge de Wallon F, S2. 13 km, +1000m -780m

 

    

Ruta en Wikiloc

Ruta en Strava

Sortim portejant del Balneari fins al Refugi de Bachimaña. Desprès del refugio calcem skies per creuar el embassament gelat. Continuem direcció al port de Marcadau. La baixada està bé i arribem a 15 min del refugi per portejar creuant el riu

Sortint del Balneari de Panticosa portejant esquis i botes amb bambes

Isabel amb el fons de les muntanyes nevades

Darrera pujada abans d'arribar al embassament de Bachimaña

 

Arribant al coll de Marcadau

Dia 2 Refuge de Wallon-Llacs de la Badète F, S2. 9 km, +645-609 m

 

Ruta en Wikiloc

Ruta en Strava

Segon dia de travesía…el porteig a Baños a sigut molt dur així que aquesta etapa de mig descans ens anirà molt bé. Estem al refugi de Wallon dos nits.

La idea era pujar cap el Pic de Alphonse Meillon….. pero la falta de neu ens devia cap el vall del Pic la Badète. La intenció és fer el llacs i pujar a prop de la Breche de Badete. Un reduït grup arriba a la brecha jo em quedo al llacs de baix

Igmacio abans d'arribar al llacs

 

Les noies del grup Teresa, Isabel i Anna afrontant les ultimes rampes abans del llacs de Couyeau Bielh (2394 m)

 

Sortint cap a la bretxa de Badéte

Rampes cap a la Bretxa

 

Anna e Isabel arribant al refugi de Wallon

Dia 3 – Refuge Wallong Polse a Refugio de Respumoso per Collado Aragon y Pic Cambables PD, S3. 13 km, +1150-870m

 

Ruta en Wikiloc

Ruta en Strava

Dia llarg sortint del refuge de Wallon amb una hora de porteig. Pujem esquíes arribant al Collado de Aragon d’on pujarem amb esquís fins a prop del Pic de Cambales. Els últims metres amb grampons 2965 m. Descenem amb esquís a buscar els ibons del gran Facha i baixar cap a Respumoso. Gran sortida per una vall solitari  on els 7 hem fet el pic!!

Isabel arribant al Lacs Opale

Creuant el lac d'Opale gelat

Rampa amb els esquis a les mans. Al fons els llacs de Cambales

A la esquerra el Pic d'Aragon (2918 m) i a la dreta el pic de Cambales (2956 m) el nostre objectiu del dia

Descenent del Pic de Cambales

La piramide perfecte del Pic del Gran Facha

Tot el grup a d'alt del pic de Cambales

Dia 4– Refugi Respumoso a Baños de Panticosa per collado de Terrabay e Infiernos PD, S2. 13 km, +760-1200 m

 

Ruta en Wikiloc

Ruta en Strava

 

Anem de tornada cap el cotxe. Sortint de Respumoso portejant pero rapid posem els esquís per pujar cap al collado de Terrabay. El pas del collado i del ibon ho fem amb crampons. Descens amb neu nova fins a l'embassament de Bachimalla on tornem a portar fins al balneari.

 

Quatre diez magnific de esquí amb porteig pero en un entorn salvatge i amb bona companyia !!

 

 

Sortint del Refugi de Respumoso amb les primeres llums i el pic del Gran Facha al fons

Cap al collado de Terrabay

Amb crampons i piolet per afrontar el collat de Terrabay (2721 m)

Anna en el collado de Terrabay

Descenen per sobre del Ibon de Terrabay gelat

Flanqueig final cap el collado de Infiernos

Anna e Isabel als Ibones azules

Arribant al Balneari de Panticosa

Hi ha estat el Dani Rodriguez (soci del CEG) amb compañía de la Isa, Anna, Ignacio,Karl, Carles, Teresa…i el magnífic guiatge de Dani Orte!!