27 abr. 2016

Piulada de primavera a l'Ubaye, 23 a 25/04/2016

En caminar divideixo l’aire i sempre l’aire es mou per omplir l’espai on hi havia el meu cos.
Tots tenim raons per moure’ns. Jo em moc per mantenir les coses senceres.” Mark Strand


Sempre he pensat que a la muntanya es curen tots els mals, i veient millor méteo als Alps del sud que als Pirineus, cap a l’Ubaye!

Dissabte temperat, boirós, i amb lleugera nevada es presta a un Vallon de Mary contemplatiu i tranquil, ideal per deixar enrera el refredat i agafar gana. Des de Maljasset, només cal caminar 10min per trobar la neu (orientació N).

El millor és la nevadeta que comença a caure al migdia, preludi de millors dies.

Diumenge toca Col de Larche, i repetir un clàssic fácil i agraït: l’Enclausse 2712m (Ventasuso en Italià).

Condicions perfectes, amb esquís des del cotxe i dia radiant.


I dilluns, és d’aquells dies que més assaboreixes, perquè allargues el cap de setmana com voldries fer-ho sempre, canviant la muntanya per l’oficina.



Al col de Vars les condicions són inmillorables i, tot i ser feiner, hi ha molta gent remuntant la vall de Crachet (Tête du C. 2919m). La neu és abundant, avui dura a la part baixa i millor a dalt que no acabarà transformant tot i el sol, fa fred d’hivern en plena primavera!


Per compensar les esquiades tranquil·les, em firo amb un llibre d’esquí en forts pendents a les veïnes Val Stura i Val Mairo, bufff!



Bones traces!

el vídeo dels dimecres... novetats en pells

+ info aquí

21 abr. 2016

Alta Ruta de Jotunheimen i ascensions pels voltants de Sogndal a Noruega



Viatgem a Noruega amb l'objectiu de recòrrer l'Alta Ruta de Jotunheimen, travessa de refugis guardats del Parc Nacional del mateix nom a la regió d'Oppland, on es troben els cims més alts del país. Allarguem la visita al país nòrdic tres dies més per fer alguna ascensió pels voltants de fiord de Sogndal i fer una mica el turista.

Alta Ruta: La travessa consisteix en cinc etapes, algunes d'elles amb distàncies i desnivells considerables que s'enfilen a alguns del cims més alts de Noruega. En cas de whiteout (o sigui blanc per tots els costats per boira i neu) sempre queda l'opció seguir el recorregut pel fons de vall i colls més baixos, aquest itinerari es troba perfectament abalisat amb branques d'arbre o canyes cada 10 metres durant quilòmetres i quilòmetres. Els que fan la travessa amb esquís de cross country solen seguir les branques durant tota la travessa. Per l'itinerari de cims i glaceres, cal dur material de glacera per les dues darreres etapes.
MeteoLes condiciones meteorològiques ens han obligat a fer navegació amb mapa i GPS gairebé tots els dies. El temps canvia de manera molt ràpida, hem tingut dies dolents i dies molt variables amb fins i tot algunes estones de sol, com per exemple: sortir nevant, després núvols i boires i cim i descens amb sol. Quan surt el sol és realment espectacular! 
Refugis de l'Alta Ruta: ens ofereixen serveis d'hotel a preus d'hotel, dutxa a tots el refugis, en un d'ells fins i tot hi ha piscina i sauna. Esmorzars de bufet de qualitat i varietat impressionant, el pícnic per cada dia consisteix en agafar el que vulguis del bufet de l'esmorzar, però com l'endemà en tens un de similar, no cal carregar més pes del compte. El sopars mantenen el nivell de qualitat i quantitat. A tots els refugis hi trobem sala d'estar gran i acollidora amb llar de foc i bones vistes, on passar-hi una estona després de sopar. Les habitacions amb lliteres són simples i funcionals. Tanmateix hi trobem sempre sala de assecat on tindrem la roba i botins secs en una estona, si rentem roba en unes hores és eixuta, la calor dins aquestes sales és insuportable, entrar a deixar trastos i cap a fora ràpid si no volem suar! 

Accés: donat que el recorregut de la travessa és lineal i sent un grup d'onze persones, optem per fer el transport d'Oslo a l'inici de la travessa en minibús amb conductor i remolc pels equipatges. El mateix minibús ens recollirà al final de la travessa, cosa que ens permet deixar tot l'equipatge que no farem servir durant la travessa en el remolc. La tornada de Sogndal a Oslo també la farem en minibús, opció més econòmica en aquest cas, que llogar cotxes a Sogndal i tornar-los a Oslo.

Divendres 1 d'abril: vol Barcelona-Oslo i trasllat a Gjendesheim. 
A l'aeroport d'Oslo ens trobem amb els companys de Canadà, viatgem quatre hores en minibús fins a Gjendesheim, primer refugi de la travessa. Durant el viatge ens anem canviant i preparant la motxilla, en arribar tenim pocs minuts per no descuidar-nos res al remolc i per no agafar res que no vulguem carregar durant la travessa.

Dissabte 2 d'abril: Refugi Gjendesheim (992 m) - Besshøe (2.258 m) - Refugi Memurubu (1.008 m).
Desnivell: +1.400 m/-1380 m. Distància: 18 Km. Dificultat: S3 (evitable en S2 tornant un tros per la carena del cim). Horari: 8 h.
Itinerari de pendent suau a la pujada per llarga carena que duu al cim amb alguna baixada amb pells entre els bonys de la carena. Dia tapat i emboirat, aprop del cim hi trobem vent fort i molt fred i el terra totalment glaçat, assolim el Besshøe en condiciones dures, hem de sortir d'aquí com abans millor. 
Cap a l'oest hi ha grans precipicis, cal deixar la carena en direcció sud per pendents oberts no esquiables degut a la presència de roques de tamanys diversos. Més avall entrem en una pala (S3) on calcem esquís i podem perdre alçada ràpidament, fins que trobem sota de la pala unes traces en flanqueig que menen a un coll a sobre del proper refugi. 
Pales de neu pols i una mica de bosc al final ens deixen al refugi de Memurubu, edifici d'una sola planta però realment gran amb una gran sala d'estar amb llar de foc i vistes al llac, impressionant!
Diumenge 3 d'abril: Refugi Memurubu (1.008 m)- Surtningssue (2.386 m) - Refugi Glitterheim (1.386 m).
Desnivell: +1.800 m/-1.200 m. Distància: 23 Km. Dificultat: S4 (salt de cornisa). Horari 9h30' el gruix del grup, 10h30' tres membres del grup.
Avui toca una etapa realment llarga en distància i en desnivell i a més sorgeix un imprevist important. Sortim els onze esquiadors del refugi amb un bon sol per bosc dispers, arribem al peu de la carena que es remunta però amb un parell de baixades curtes fins a creuar el llac Hesstjøne. I es aquí on dels vint-i-dos genolls del grup, malauradament un diu que prou. El gruix de grup segueix amunt i tres de nosaltres reculem amb el lesionat fins que es veu el refugi, ens acomiadem d'ell doncs pot anar baixant i ens esperem a veure que arriba al refugi, ens vindrà a trobar al final de la travessa. Uns dies més tard ens assabentem que l'han dut en moto de neu, 10 Km per sobre del llac gelat i nevat de Gjende, fins a l'inici de la travessa.
Els 3 acompanyants tornem amunt, remuntant la vall per pendents suaus i algun pla fins que arribem a la base d'un pendent de neu d'uns 100 m de desnivell i de pendent considerable (35º) que cal superar amb esquís a la motxilla. Fa una estona que s'ha anat tapant, calcem esquís de nou, queden 300 m de desnivell de poc pendent fins el cim, la visibilitat disminueix i és fa una mica llarg. Arribem al cim del Surtningssue, no hi ha temps per celebracions, traiem pells i avall, la visibilitat és dolenta, anem seguint traces d'un grup noruec amb guia que anava davant dels nostres companys. Perdem les traces per moments en un replà, reculem buscant-les i tot i alguns dubtes inicials, veiem clar que cal saltar una cornisa amb rebuda amb pendent fort, doncs cap a avall que volem arribar a sopar amb els companys!
Baixem una pala i les traces segueixen un llom en diagonal, consultem el mapa doncs per una banda tenim una paret vertical, a les palpentes amb visibilitat de 2 m aconseguim enfilar la següent pala amb millor visibilitat. Arribats al llac Blatjonnin posem pells per remuntar una carena, uns 150 m de desnivell.
Més amunt trobem l'itinerari de branques que ens porta fins al refugi de Glitterheim, on els companys fa més d'una hora que han arribat. Gran sopar amb crema de verdures i salmó amb bona guarnició!

Dilluns 4 d 'abril: Refugi Glitterheim (1.384 m) - Glittertind (2.465 m) – refugi Spiterstulen (1.106 m).
Desnivell: +1.100 m/-1380 m. Distància: 16 Km. Dificultat: S3. Horari: 5 h
Portem dues etapes i a les dues li hem vist les orelles al llop, per visibilitat molt reduïda en un cas i per vent i condicions meteorològiques dures en l'altre. Sort que l'etapa d'avui és més curta i senzilla que les dues anteriors. Dia tapat amb boira en alçada, prop del cim som per sobre dels núvols i el dia s'obre una estona, just per les fotos de cim, per fi un cim amb solet! Al cim molta precaució doncs cap al nord hi ha grans cornises, som al segon cim més alt de Noruega, tot i que a l'hivern és realment el més alt pel gruix de neu que formen les cornises, que pot ser de fins a 20 metres!
Fotos, ganyips, fora pells i cap a la boira de nou. Baixant atrapem al grup del guia, ens diu de bon rotllo que o passem davant o ens esperem, però no vol que anem ells i nosaltres tan junts, res a veure amb guies d'altres latituds, ens esperem. Baixem un parell de pales, al final cal creuar un gran pla i posar pells per remuntar 40 m de desnivell per tal de poder arribar al refugi en descens en diagonal, no sortir més avall del refugi i haver de caminar per carretera. 
Dimarts 5 d'abril: refugi Spiterstulen- Galdhøpiggen (2.469 mts) refugi Spiterstulen (1.106 m).
Desnivell: +1.450 m/-1450 m. Distància: 16 Km. Dificultat: S2/S3. Horari: 5h30'
L'etapa d'avui és realment complicada, es puja al cim més alt de Noruega i després cal saltar tres colls, creuant tres glaceres per baixar al refugi Leirvassbu. El recomanat és fer-la només en bones condicions meteorològiques i de visibilitat, està nevant i és per això que el grup del guia marxa cap al següent refugi seguint les branques pel fons de vall. Per tot plegat decidim canviar de plans, tots preferim pujar al Galdhøpiggen i no acabar la travessa que fer dues etapes de branques. La previsió diu que s'obrirà una estona a migdia, acabem d'esmorzar i segueix nevant, tirem amunt i a mitja pujada deixa de nevar. 
Som a la carena final amb precipicis i cornises cap el sud i ens envolta la boira, hi ha moments de dubtes que es dissipen, hi ha alguns trams en descens però seguim amunt. I sí! S'ha obert la finestra! Galdøpiggen amb sol! 
En Joan, que va fer aquest cim fa uns 15 anys, recorda que va fer un descens per glacera en comptes de tornar per la carena, es tracta de baixar el Pyggbrean i seguir el Stygebrean (brean vol dir glacera en noruec). Doncs cap allà anem, té orientació nord i gaudim d'una increïble neu pols, quin descens! Després de la glacera cal seguir fins a la cota 1.600 per tombar a sud i tornar en direcció a l'itinerari de pujada, s'ha acabat la neu pols però ara tenim una neu primavera al punt. No acabarem la travessa però el cim i el descens han valgut la pena!
Com a aquest refugi també s'arriba per carretera, hem pogut canviar el lloc i dia de la recollida, el company lesionat arriba en el minibús i els equipatges també. Ens porten a Sogndal, on farem un parell de sortides de dia.

Dimecres 6 d'abril: intent al Blåfjellet (1.386 m) des de aparcament  (427 m) a carretera 5, sobre llac Dalavnet, a 17 Km de Sogndal. Desnivell fet: ± 600 m. Distància: 6 Km. Dificultat: S2. Horari: 2h30'

Sogndal es troba al Sogndalfjord (la j es pronuncia com una i) que és un subfiord del Sognefjorden, él fiord més llarg de Noruega i el segon més llarg del món, s'endisa 200 km cap a l'interior de la península escandinava. Sogndal té una estació d'esquí a cota 400 però hi ha menys neu de l'habitual per l'època i a sobre la darrera nit ha plogut fins a cota 800. 

El Blåfjellet és el cim típic de la zona, es pot fer des de l'estació d'esquí per vessant S o des del vessant oposat. Ens decidim pel costat N, però no millora gaire doncs hi trobem el mantell humitejat fins el substrat, es clava el pal sencer en un metre de neu humida fins al terra. Comencem l'ascensió sense gaire convenciment, més amunt ens envolta de nou la omnipresent boira. Girem cua i fem un descens en el que alguns gaudeixen de la "sopa espessa", per dir-ho d'alguna manera i d'altres temen pels seus genolls.

Dijous 7 d'abril: Store Dyrhaugstindane (2150 m) des d'aparcament de l'Hotel Turtagrø (884). Desnivell: ±1.200 m. Distància: 11,5 Km. Dificultat: S2. Horari: 4h30'
Avui sí que l'encertem! Busquem un inici a cota alta doncs a cota baixa ja sabem el que hi ha. Agafem la carretera 55 en direcció a Lom, ja sabem que la carretera es tancada a l'hivern i poc abans de la barrera hi ha un aparcament on comença l'ascensió. Comencem en pla durant uns minuts, remuntem un esglaó amb algunes voltes maria i per lloms suaus arribem a la base dels pendents finals i pujant-los, com sembla que és habitual, ens envolta un cop més la boira i gràcies al GPS, en aquest cas wikiloc al mòbil amb mapa de Noruega, arribem al cim. 
En realitat s'arriba amb esquís fins a l'avantcim (2.100 m aprox.) on hi ha un llibre de registre. Fem un intent d'arribar al cim principal, hi ha una aresta de neu i roca, no duem corda i part del grup no ha pujat el piolet, o sigui que enlloc de pujar al store (gran) Dyrhaugstindane ens conformem amb el Dyrhaugstindane. Descens amb poca visibilitat però amb bona neu!
Divendres 8 d'abril: tornada a Oslo des de Songdal en minibús (6h) i tarda de turisme per la capital.
Dissabte 9 d'abril: Vol Oslo - Barcelona.
Sobrevolem un Pirineu Oriental nevadíssim i amb un dia espectacular, llàstima de ventades pels que feien activitat aquest dia. Pugem a Ulldeter demà?

Pàgina web de l'Alta Ruta de Jotunheimenhttp://høgrutajotunheimen.no/en
Les distàncies i desnivells que donen no ens han quadrat gens, tot és més llarg del que diuen. A moltes etapes hi ha trams de baixada a mitja pujada amb el conseqüent augment de desnivell de pujada.
Pàgines web dels refugis:
http://www.ton.no/en/leirvassbu-mountain-lodge (darrer refugi de la travessa, etapa que no vàrem fer)

Quin gran país pels amants de la neu! 2000 km de distància de nord a sud plens de muntanyes i fiords, 290 cims de 2000 m i ves a saber quants de 1000, tot això dóna per fer molts plans per tornar-hi!
Foto de cim al Glittertind de 2.465 m
Grup: Joan, Paul, Josep, Josep, Toni, Carlos, Tomás , Pep M, Xavi A, Mauri i Jordi G.

Bones traces nòrdiques!

20 abr. 2016

Donasan, 2 dies de travessa entre Mijanés i refugi Laurenti: Tarbesó, Valbona, Ròc Blanc...i una cabana!

16 i 17 d'abril de 2016

Bona part d'aquesta travessa passa per les terres altes del Donasan, territori històric integrat a l'Arièja com a cantó de Queragut després de la revolució de 1789Geogràficament el Donasan pertany a la conca de l'Aude que és cap a on davallen les seves aigües.
Quan hom arriba un divendres tarda a aquestes terres despoblades de "montagne" té la sensació d'isolament: silenci a Queragut, un cavall campa a les seves per la carretera, un cabirol que travessa la pista, la veu d'en François i el seu magnífic català-occità que et fa retrocedir en el temps,... Una sensació d'isolament que es mantindrà durant aquests dies. Com el Petit Princep del llibre, nosaltres arribem de nou a aquest cinquè planeta que "és tan petit que amb tres gambades en fas la volta. Només cal que caminis bastant a poc a poc per quedar-te sempre al sol..." i això és el que vam fer caminar a poc a poc per ser sempre al sol i evitar aquells núvols malignes que amenaçaven el cap de setmana.
Divendres vespre arribem a Queragut. El bon amic Miquel ens ha deixat un cotxe de suport que ara cal desplaçar pista amunt del refugi Laurenti, l'aconseguim situar sobre la cota 1.550 m. una mica més amunt de les Molleres. 
Ens instal·lem a la gîte Sapin-Rouge situada al poble de Artigas, bon sopar i millor tracte, és impossible que amb tan bon inici res surti malament!
Dissabte, 16 d'abril de 2016
Estació d'esquí de Mijanés (1.550 m.) - Orri - coll de la Comella de l'Ós (2.177 m.) - Tarbesó (2.364 m.) - estanh de Rabassoles - estanh de l'Estanhet - Valbona (2.305 m.) - coll de Llauses (2.100 m.) - cabana Jaça de Seis (1.750 m.)
+1.450 m., 14 km., F/S3** 7h 

Uns pocs metres per sobre l'aparcament ja calcem esquís i malgrat l'aspecte inicial de primavera avançada podrem arribar lliscant sense masses discontinuïtats fins al nostre objectiu: la cabana de la Jaça de Seis. Al voltant del refugi de l'Orri l'herba pren un verd intens, els esquís llisquen sobre aquesta catifa improvisada. La cabana està prou bé per a hostatjar 4 persones amb matalàs, llenya i aigua a prop. Després de passar una zona de torberes avancem amb força neu per l'esquerra del torrent. Arribem a una altra zona planera, continuem prop del torrent, deixem unes traces que marxen a la dreta. El terreny es suavitza una mica, decidim anar cap a l'esquerra S fins dalt el coll de la Comella de l'Ós. Deixem motxilles i en un no res som dalt del Tarbesó on contactarem visualment amb els darrers humans del dia, la neu escasseja vora el cim. Fem el descens fins al coll, neu primavera. Recollim motxilles i ja camí dels estanys ens dediquem a purgar neu avall no fos cas que ens endrapi a nosaltres. En orientacions S la neu baixa amb facilitat encara que el gruix no sembla que hagi de fer perillar la nostra integritat. 
Passem pel bonic llac de Rabassoles i baixem fins a la cota 1.750 on després de recollir aigua i fer un mos enfilem cap a la Coma de l'Estanhet. Passem pel costat d'un llac petit i primaveral, el més bonic d'aquests dies, i després entre pins i paratges rocosos arribem a l'Estanhet de més amunt encara cobert per la neu però amb ganes d'estrenar també primavera. Poc després de l'estany avancem decididament cap al SE, deixem part del pes de les motxilles, i encarem amb esquís la pala del Valbona. Quan sortim dalt la carena el paisatge és impressionant, molts cims i molta neu a la vista. Deixem esquís i fem els darrers metres a peu, el pendent es redreça. Ja dalt del cim són moments per estirar-se i gaudir però el "risque d'orages" de tarda ens fan retornar aviat. 
Bon descens amb neu primavera, dret a l'inici. Tornem a posar pells per remuntar els escassos 50 metres que ens separen del coll de Llauses, a l'E del pic homònim. El vent bufa fort a dalt.
Just el coll no té neu, de seguida calcem esquís. Orientació S, tornem a purgar una baixada, aquesta força dreta. Voregem l'estanh de Llauses per l'O. A mesura que anem perdent alçada, el terreny és una mica enrevessat, la neu comença a escassejar. Intuïm que en algun moment ens tocarà caminar per arribar a la cabana. Si es coneix una mica el territori la millor opció avançada la temporada és baixar per la riba esquerra del torrent que queda al S de la cabana de la Jaça de Seis. El punt per creuar aquest torrent per cert ben feréstec és just a l'alçada de la cabana, 
La cabana és petita però per nosaltres un paradís: matalassos, llenya a prop, i el lloc ideal per fer un llarg i inoblidable aperitiu amb vistes a la vall i Dent d'Orlú acompanyats pel cant d'una merla de pit blanc. Altra fauna més grossa se sent bosc avall...  
Poc a poc hem avançat seguint el sol i aquest no ens ha volgut abandonar fins ben entrada la tarda. Espectacle de núvols al vespre, algun plugim, la llar de foc ben atiada no descansa i tampoc algun ratolí enamorat de l'entrepà d'en Cesc. Moments per rememorar una llarga i inoblidable temporada de cabanes.
Diumenge, 17 d'abril de 2016
Cabana Jaça de Seis (1.750 m.) - Jaça de Seis (2.019 m.) - Collada de Borriques - coll de Laurenti (2.400 m.) - Ròc Blanc (2.542 m.) - coll de Laurenti (2.400 m.) - Portella de Barbollera (2.200 m.) - pista (1.550 m.)
+1.025 m., 14,5 km., F+/S3-S4** 9h

L'endemà el dia és lleva una mica rúfol amb núvols baixos que juguen amb la Dent d'Orlú. Aviat apareixen clarianes, un altre dia esplèndid.
Sortim de la cabana cap al S, travessem el torrent i entre arbres pugem pausadament cap als plans de la Jaça de Seis. 
Territori suau, salvatge i alhora acollidor. Avancem ràpidament cap a la Collada de Borriques SE, quan som dalt el paisatge és ple de detalls: arbres, roques, algun llac, carenes,... i un munt de racons per descobrir. A partir d'aquí cal davallar cap a l'E fins a la cota 2.050 m. i mantenir més o menys aquesta alçada flanquejant les carenes que queden a la nostra dreta S fins prop de la Portella de Barbollera on veiem unes temptadores traces que venen del coll de Laurenti i marxen cap a la Coma de Valbona, únic vestigi humà que veurem en tot el dia. Aquí decidim deixar pes de les motxilles per anar a buscar el coll de Laurenti.
 Prop del coll el terreny es redreça molt, falta neu, decidim fer els darrers metres a peu. Deixem els esquís al coll i enfilem cap al Ròc Blanc per un camí que travessa diverses congestes de neu ben estovades pel sol. Just sota el cim decidim tornar enrera, la neu no aguanta el nostre pas.
Poc més avall per l'herba anem a buscar directament la cresta situada al S del pic i ja dalt aconseguim fer el cim amb certes dificultats. Retornem ràpidament al coll, els núvols avancen de pressa i l'ascensió s'ha allargat més del compte. Ràpid descens, curt tram S4, amb força bona neu fins sota la Portella de la Barbollera, recollim estris i en poc temps assolim la Portella.
A l'altra banda la baixada es redreça molt, S4 de nou, no es veu que hi ha sota però no val a badar que els núvols avancen ràpid. A mitja baixada ens engoleix la boira, encara som capaços de fer bons girs fins arribar al bosc on ja tenim més referències. Girem i girem entre arbres per la dreta del torrent de Fournet fins a desembocar en una pista que encara ens deixa fer uns metres amb esquís, aproximadament fins a la cota 1.650 m. Només ens separen uns 2,5 km del cotxe. Passat el Pla d'Artigas deixem la pista i prenem un camí a l'esquerra NE just quan aquesta fa un marcat gir cap a la dreta. 
Descens ràpid per un camí tardoral fins arribar a un pont que no hi és però que hi era, i a un munt d'aigua que no hi era però que hi és. Refrescant remullada per arribar al cotxe i fer encara més inoblidables aquests dies al Donasan.
Només resta anar a recollir el cotxe que tenim a l'estació de Mijanés. Allà ens canviem mentre pedrega una mica. Com el Petit Príncep hem sabut tenir paciència i caminar amb el sol... Tornem cap a casa amb una darrera ullada a l'encisador poble de Mijanés mentre omplim els nostres estómacs amb els dolços de la seva "boulangerie", 

Gràcies Miquel per la idea, pel bons consells, per la logística...i sobretot per voler ensenyar-nos aquest "terroir" que tant t'estimes, hi tornarem!

Berta, Cesc, Pep i Roser

Bones traces, la felicitat existeix encara que una mica isolada!