11 de juny 2025
4 de juny 2025
29 de maig 2025
Tempestats i Aragüells amb Tenda primaveral 24/05/2025
El cap de setmana anterior vàrem quedar captivats amb la pala del Tempestats des del costat del Vallhibierna. Tant es així, que diria que alguns no varen aclucar els ulls varies nits al llarg de la setmana, pensant en la baixada del Tempestats.
Així doncs la activitat proposada no tenia una altre destí que anar al Tempestats. Com que ens agrada això de portar tenda de tant en tant, sobretot quan ha passat prou temps com per haver oblidat el pes de les motxilles i la llarga aproximació, decidim optar per la vessant assilvestrada, és a dir amb tenda.
Rutas con esquis Pirineo Aragonés,
Tomo IV. Jorge García. Editorial Prames
Pic Aragüells, itinerari 233***
Pic Tempestats, itinerari 236 **
Divendres tarda ens arribem a Senarta, i pugem per la pista fins a Puente Coronas. La pista sembla que l’hagin arranjat de cara al estiu, malgrat tot i algun pas complicat que es passa amb cura. La sorpresa al dia següent es haver vist una autocaravana a la zona d’aparcament. Hem estat dels primers en arribar, així que decidim agafar lloc al refugi per a dormir. Ens acabarem saludant amb amics i coneguts, ja que tots estem mirant de aprofitar les ultimes esquiades amb les pistes obertes fins que les tornin a tancar.
Dissabte 24/05/2025: Pic Tempestats 3.278m (11'4km / +1.785m / -1124m)
Fem un dipòsit de material. Mes lleugers, però amb força calor i un dia primaveral, anem pujant aprofitant la traça d’un grup que ens precedeix.
Un cop desfem camí fins al Ibón
de Llosars, recollim tot el patracol i ens disposem a seguir fins als ibón
inferior de Coronas per la bretxa de Llosars. I es una bona idea, ja
que a l’endemà la baixada pot estar molt dura. La pujada pel vessant de Llosars
es fa molt bé, únicament al tram final es posa més dret i acabem fent la
escaleta pel metre final. Traiem pells i ens disposem a baixar quan sentim
l’helicòpter que va al Tempestats a fer el rescat de la persona
lesionada. Aquest cap de setmana, la Guardia Civil de muntanya no para
de fer rescats. Som molta gent fent activitat. La persona ha estat prop de 4hores
a prop del fil de cresta, sort que el temps era bo i estava acompanyada.
Diumenge 25/05/2025: Pic de Aragüells 3.044m (7'4km / + 362m / -1.024m)
Ens costa aixecar-nos, no ens toca el sol encara. Tot i així,
ja hem sentit passar gent a les 5:30 del matí. Després de recollir tenda i
intendència, fem el dipòsit que teníem controlat entre rocs per abandonar
temporalment tot el que no es imprescindible. Ens esmarem a amagar-ho ja que es
un lloc de pas cap al Aneto.
Voregem el ibón per l’esquerra i enfilem un tubet ben marcat que ens du al Ibón del Medio de Coronas. Al voltant tenim un panorama grandiós amb el circ que forma la muralla del Aneto-Maldito i la cresta Cregüeña. Aquest cop li fem banyes al rei de la zona, i ens dirigim cap al coll de Cregüeña. Des de bon matí que li està donant el Sol.
Arribats al coll, posem esquis a la motxilla i ens calcem grampons. En terreny mixta de neu i rocs, anem guanyant alçada.
Recollim els trastos del amagatall, i toca encabir-ho tot.
Baixem apurant la neu, i com no, ens desviem del camí oficial. Afortunadament el recuperem sense haver de fer massa el senglar, anant a buscar el ibonet de Coronas, seguidament travessem el ibonet per la seva desembocadura i anar a buscar la cabana Coronas. Aquest és el camí que recomana Jorge Garcia al seu llibre, dels dos itineraris possibles. L’altre cal travessar blocs incomodes. Es un camí que passa pel bosc i que baixa de forma rapida. Això si, vàrem haver de saltar 3 o 4 pins que ens ho varen posar ben entretingut amb una motxilla pesada. El camí surt un pel per sota del refugi, just a una taula de pícnic amb porxo.
Hi hem estat: Mikel C. (Donosti) i Roger G.
Fotografies: de tots dos.
Altres sortides assilvestrades
amb tenda hivernal:
https://cegesqui.blogspot.com/2024/06/vall-de-remune-amb-tenda-primaveral.html
https://cegesqui.blogspot.com/2022/02/pic-de-montoliu-2691m-i-pic-de-mauberme.html
28 de maig 2025
el vídeo dels dimecres... el refugi més perdut dels Alps?
Del Bivac de Périades (3.421m) ja vam publicar un vídeo al gener (aquí), i és que ens agraden els refugis!
21 de maig 2025
Aneto, 3404 m
19 de maig 2025
Cap de setmana a la zona de Llauset: Russell Oriental (3.051m) i Vallibierna (3.067m)
Ens contactem alguns “motivats” que no guardem els esquís al maig i dins aquesta primavera meterològicament moguda sembla que pel cap de setmana es preveu bon temps.
Centrem la proposta en anar al refugi de Llauset per fer des d’allà un
parell de sortides. Ara ja no hi ha neu a la carretera que ve des del poble d’Aneto
ni en el túnel pel que es pot accedir fins a l’inici de la presa sense més problemes
que l’estat de l’asfalt una mica precari.
Quan ens disposem a fer la reserva, el guarda ens diu que està sol pel que
no pot omplir la totalitat del refugi. Insistim que ens podem portar nosaltres
el menjar però finalment no tenim lloc, pel que ens tocarà baixar dissabte fins
al pàrquing per dormir a les furgonetes.
Dissabte
17/05/2025: Russell Oriental 3.051m +/- 1.150m
14 kms
Pel dissabte escollim l’opció del Russell que pot ser més llarga però no tindrem pressa per la tornada, i volem fer-lo en circular segons proposa el Jorge
Garcia en l’itinerari 259 del seu llibre “Rutas con esquis. Pirineo
aragonés. TOMO IV. Ed. Prames”.
Sortim amb esquís a la motxilla, a la recerca de la neu. Després de 2kms i de menys de 200m de desnivell podem calçar esquís a 2300m. Aviat ens tocarà el sol que ajudarà a millorar la neu endurida de la nit.
Carenegem una mica i ja veiem el coll de Vallibierna que hem d’anar a trobar.
El millor seria no perdre alçada però hi ha les restes d’un allau que no
permeten el flanqueig o sembla insegur pel que fem una baixada (amb excel·lents
condicions) i tornem a posar pells per arribar al coll de Vallibierna (2.729m).
Tarda-vespre de tertúlia i sopar al costat de les furgos.
Diumenge 18/05/2025:
Vallibierna 3.067m (fins avantcim) +/- 1.100m 13 kms
Pel diumenge ja havíem deixat el Vallibierna que és més directe i ens
permetrà tornar abans.
Mateix itinerari fins a trobar la neu (ara ja sabem el que ens espera i quasi
se’ns fa més curt) i d’allà fins a l’alçada del refugi on, uns metres més
enllà, aquest cop girarem a l’esquerra (oest)
per anar seguint les pales que ens menen
fins al cim.
Per la tornada, un cop baixada la pala cimera en força bones condicions, decidim fer una circular i ens obrim cap a la vall darrera el coll de Vallibierna. Bones baixades i bones condicions. De tota manera haurem de tornar posar pells per arribar fins el coll i fer el descens que ja coneixem del dia anterior.
Excel·lent cap de setmana de germanor basco-català, molt ben aprofitat.
Crec que alguns encara tenen “corda” per uns quants dies ... en el meu cas, tanco amb aquesta sortida la temporada. Una temporada de llums i ombres: llums de les bones esquiades amb viatge inclòs i una primavera com les d’abans amb neu abundant en alçada però una gran ombra d’una pèrdua irreparable.
Bon estiu a tot@s!
Mikel C, Roger G, Mikel, Lorena T, Núria P
Cercant la espasa Durandal a la bretxa de Roland: 8 dies a Ordesa i Sarradets
Vàrem travessar la bretxa fins a 6 cops, però ni rastre de la espasa que segons la llegenda de Rotllant (Roldán), va llençar-la contra la muralla de pedra que separa ambdós països per evitar que l’enemic la posseís. Diu la llegenda que la espassa no es va trencar, però amb l’impacte contra la muralla de pedra, va provocar la bretxa de 40m d'amplada i 100m d'alçària.
Fora èpica i llegendes, ens agraden les travesses d’armari, i a més hi havia moltes ganes d’anar a Sarradets: un indret màgic per la majestuositat d’un circ penjat, amb plegaments de roca i cascades de vertigen. Malgrat que hi ha força neu en alçada, ens caldrà arremangar-nos i pujar amb el patracol per a esser autosuficients 3-4 nits. Passem 8 dies: 3 nits al refugi de Góriz i 3 nits al refugi de Sarradets, i de tornada de Sarradets, fem parada extra a Góriz on tornem a buscar la comoditat d’una dutxa, un bon sopar, i el més important assecar la roba d’una memorable remullada. Però molt satisfets de haver assolit 5 cims de 3000m: Mont Perdut, Marboré, Taillon (x2), Gabieto Oriental en un entorn magnific.
Bibliografia:
·
Pirineus en esquis. 150 itinerarios. Enric Faura
i Jordi Longás. Ed. Desnivel
Itineraris: 118,
119, 121, 122
·
Rutas con esquis. Pirineo aragonés. TOMO II.
Jorge Garcia. Ed. Prames
Itineraris: 137, 140,
144, 146
Accés:
Molts esquiadors trien pujar pel
vessant de Gavarnie, que permet pujar amb menys esforç i trobar la neu
abans. Per logística i perquè fa mandra arribar fins a Gavarnie, triem
pujar des de Nerín.
Amb cotxes, arribem al poble de Nerín,
continuem per la pista 1km, fins a la caseta de control amb barrera (antenes).
Prohibida la circulació de vehicles.
Una alternativa interessant, és
contactar amb la central de busos. Ens varen informar que sota demanda, et pugen
al mòdic preu de 25€ per persona i 25€ per baixar. Si fem grup de 10persones,
es rebaixa a 20€...tota una ganga. El bus/taxi puja fins a Collado Arenas,
el que ens estalviaria uns 4’5km i 500m de desnivell.
https://monteperdidobus.com/servicios/montaneros/
2025/04/27 Nerín - Punta
Custodia – Góriz (15km / +1.234m / -405m)
Sortim caminant des de la barrera
de Nerín, fent uns 6km i +600m on trobem la neu (cota 2.000m), amb unes 2hores
aproximades ja passat Cuello Arenas.
Calcem esquis i deixem les bambes
amagades. Resem perquè les marmotes afamades aquesta època, no les devorin (no
seria la primera vegada que les rosseguen). Seguim fins a tocar Cuello Gordo,
i enfilem el cim de Peña Custodia que resseguirem el seu cordal de la
Sierra Custodia fins al Cim de Punta Custodia amb esquis als peus. La
carena té caiguda a totes dues bandes, especialment del costat del canó de
Ordesa i que impressiona. Un cop a Punta Custodia, baixada cap al
renovat refugi de Góriz.
Estem de enhorabona amb la renovació! Habitacions amb lliteres i edredons, 4 minuts de dutxa d’aigua calenta (et donen una fitxa per dia i persona), taquilles generoses amb clau per a guardar el material dur al vestíbul (cal una targeta que s’insereix a la taquilla quan dones un dipòsit de 5€ en metàl·lic que es retorna al finalitzar la estada), regletes per endollar dispositius al menjador, cuina lliure amb pica d’aigua...Això si, no hi ha Wi-Fi publica, i la cobertura cal anar en direcció al Mt Perdut/Marboré per connectar al món..