12 d’abr. 2024

Serra de Comadelo 2434m

 Dimecres , 10 d'abril de 2024. Comadelo (2434m), pic del Mich del Vedat (2322m), pic de Comadelo (2267m) i retorn a Comadelo (2434m) +/- 1300m, 16km, 5CDP, 5km d'aproximació (2x2,5), 0 rascades, F, S2, **. 

Ja feia temps que li anava al darrera i aquest dimecres s'han alineat els astres. Pujar al Comadelo no té cap dificultat i és molt assequible, però que es donin les condicions per esquiar més o menys per tota la serra i fer-ho amb una certa seguretat anant sol ja n'és una altra. He posat dues estrelles perquè s'ha fet una mica pesat el porteig de 5km entre l'anada i la tornada, els 5 canvis de pells i alguns trams en què t'has de descalçar i carregar esquís, sobretot després de baixar la pala NE del pic.

El vessant NO una setmana abans...

i avui.

La idea general és: pujada al cap de la serra i després progressar cap el pic de Comadelo de la manera més econòmica possible. A partir d'aquí, baixar la pala NE del pic (400m de baixada o més segons condicions) fins on ens permetin les ganes de tornar a pujar amb els esquís a l'esquena per anar a trobar la pala NE del pic del Mich i aquí tornem-hi: baixada fins on es pugui o bé flanqueig pla fins a trobar la pujada franca cap el coll i d'allí al cap de la serra altre cop per a fer la baixada cap a la pista per la pala NO de Comadelo (600m de baixada). 


Pala NE del pic de Comadelo, amb la neu estovadeta a punt.

Si no tens pressa, vols gaudir de la soledat i d'unes vistes impressionants al Turbón, Bassibé, Pic de Castanesa, Perdiguero, Vallibierna, Aneto, Russell, Molières, Comtessa, Besiberris, Pica Cerví, Corronco, Mont Rebei i molts més que em deixo i si no t'importen els inconvenients esmentats, és una excursió molt recomanable amb les valls de Barravés i Castanesa als peus. 





El recorregut a peu fora de la neu també està amenitzat per una abundant presència de fauna: se m'han anat aixecant tres daines i dos guineus a pocs metres d'on havia de passar, un falcó o algun rapinyaire semblant m'ha ofert una exhibició de vol i ja no parlem dels força nombrosos voltors. 

Un mal auguri? de moment no s'ha complert...

Més accessible per la banda de Llauset, ja que per Castanesa, a no ser que es puguin calçar esquís de molt avall es necessita un tot terreny per a fer una mínima aproximació i la pista de Fonchanina a l'entrada de la vall tampoc és que estigui gaire bé. El biciesquí també és una opció i l'he utilitzat alguna vegada per Llauset. 


9 d’abr. 2024

Haute Route Chamonix - Zermatt



La Haute Route és la ruta més clàssica de les clàssiques d’esqui de muntanya del món. Recorre una distancia de 120 Km i cal superar uns 6.000 metres de desnivell positiu. Nosaltres l’hem fet en 6 dies i en dos anys consecutius, ja que l’any passat vam haver d’abandonar a la segona etapa a causa del mal temps i l’elevat risc d’allaus (https://cegesqui.blogspot.com/2023/05/tancant-temporada-al-massis-del.html).  Hem fet la variant del Verbier. Per mi  les etapes més boniques han sigut les dos ultimes: foquejar pels voltants del refugi de Dix amb el Montblanc de Cheilon de fons,  l’ascensió i descens del Pigne D’Arolla, aixi com el descens final amb el Matterhorn a tocar són d’aquelles experiències que es recorden. En aquesta segona part ens va nevar durant tot el primer dia però els següents tres dies han sigut dies 10. Vam començar la ruta amb un risc 3 per neu recent i neu ventada i l’hem acabat amb una situació de neu humida en cotes baixes (2 matí, 3 tarda). Hem trobat molta i bona neu, hem pogut pujar tots els colls i cims amb els esquis als peus, a excepció del coll de Mont Brulé que és prou inclinat i el vam fer amb els esquis a l’esquena. Les glaceres estaven ben tapades, en general hem trobat condicions òptimes per fer la ruta. Hem xal·lat ens les llargues baixades, traçant per aquestes glaceres, bocabadats admirant els cims tan impressionants que ens flanquejaven. Els refugis suïssos semblen hotels, s’hi està de conya!

Verbier - Cabane de Prafleuri     

Hem fet nit al petit Auberge de Versegéres, un lloc rústic però molt acollidor amb un tracte excel·lent per part de l’Alan, l’amo del local. S’hi menja molt bé i les habitacions són correctes. Deixem el cotxe a l’aparacament gratuït de Le Chable (10 dies màxim). Agafem el telefèric que ens puja fins a les Ruinettes i després baixem fins a la Chaux, on agafem el jumbo, que ens porta a col de Gentianes. Alla baixem la pista vermella però ben aviat en sortim per anar cap a l’esquerra en direcció cap al Col de la Chaux. Abans del coll ens trobem un grup de japonesos amb en Bertrand, el seu guía de Chamonix. Ens anirem trobant durant tota la ruta. Baixem el coll amb prudència, hi ha molta neu nova. Deixem el lac du petit Montfort a l’esquerra i tracem cap al Col de Momin. En teoria a les 12 havia de parar de nevar, però ni para de nevar ni s’hi veu gran cosa. Anem tirant de GPS per confirmar que anem bé. Arribem al Grand Désert, un plateau enorme on hi aterren avionetes. Fem una mica de temps a veure si para però avui no és el dia, descartem el Roseblanche i traiem pells per iniciar el descens de circumstàncies cap a Prafleuri, primer força pla i després es va animant amb un flanqueig final delicat pel tou de neu que teníem a sobre.

 

+800 m

4h (comptant la part de l'estació)

ME/S2




Cabane de Prafleuri  - Cabane des Dix 


El dia s’aixeca tranquil i fiquem pells per pujar el col des Roux, que es veu des del refugi. A dalt ja veiem la gran Dixance i el llac de Dix. Baixem una mica i comencem un flanqueig llarguissim per tot el llac fins arribar al pas du Chat, on hem de ficar pells. Un cop superat aquest, anem entrant al glacier de Cheilon i el paisatge canvia radicalment. Al fons el Montblanc de Cheilon i a la dreta el refugi de Dix, situat en un planell elevat. A l’esquerra el pas de Chèvres, un bon accés al refugi de Dix des del poble d’Arolla. Anem bé de temps i decidim seguir fins al col de la Luette (3465 m), on trobem pales amb neu pols per disfrutar baixant.  


+1250 m

5h

ME/S2






Cabane des Dix - Cabane des Vignettes


Comencem el dia baixant fins a la glacera de Cheilon però ben aviat enfilem cap al Col de la Serpentine. Primer un tram llarg que es deixa fer molt bé i després d’un planell una segona part curta però més delicada per l’exposició i algun tros de gel que aflora. Arribem a dalt i veiem el Pigne d’Arolla, el nostre cim d’avui. Pugem els ultims 100 metres i a dalt les vistes són espectaculars. Es comencen a veure ja els 4mils de la zona. La baixada és sostinguda, amb una bona pendent i amb tendencia a l’esquerra. Arribem a un punt elevat on ja apareix a l'esquerra penjat el refugi de Vignettes. Baixem i flanquegem a esquerres fins a arribar al refugi. Baixem un tros direcció a Arolla per aprofitar la neu pols que ha quedat a l’ombra del Pointe des Vignettes.

 

+1000

4h

BE/S3





Cabane des Vignettes - Zermatt - Verbier


El dia anterior planifiquem bé la jornada, sabem que serà llarga. 32 Km i 3 colls. La majoria de grups sortim ben d’hora, primer flanqueig  i descens cap al coll de Chamortane. Fiquem pells i tracem per la llarga glacera du Mont Collon fins al col de l’Eveque. Ja en tenim un al sac! Descens primer en direcció sud-est per girar després a nord-est cap al glacier d’Arolla. Fiquem pells i tracem en direcció est cap al Col du Mont Brulé. Un cop a la base, fiquem esquis a la motxilla i el pugem a peu. Des del coll ja veiem la impressionant glacera penjada de Tsan-Tsan i l’ultim col de la ruta, el Col de Valpelline. L’ultima part es fa llarga, no em veig l’hora d’arribar al col i veure el Cervino. Amb paciència hi arribem, ens sentim contents i molt privilegiats de poder disfrutar d’aquest moment amb aquestes vistes! Fa molt bó, fem un munt de fotos i mengem abans de començar una llarga baixada de 2.000 m de desnivell negatiu fins a Zermatt, primer per la glacera de Stockjigl i després per la glacera de Zmutt, sempre amb el Cervino a la dreta. Arribem a Stafel i baixem ja per pistes fins a Furi i finalment Zermatt. Agafem el bus que ens porta a l’estació de tren. Ens perdem entre la multitud de turistes i esquiadors que tornen cap a casa. Després de dos transbords suïssament puntuals arribem a Le Chable, el nostre punt de partida.

 

+1200 m

BEA/S3

7h




Xavi i Marc

Del 3 al 6 d'abril del 2024

Maladeta +- 1500 PD/S3

Sortim del pàrquing de Llanos del Hospital ja que la pista fins la Besurta encara està nevada.

Ens posem esquís al pàrquing superior i avancem uns quilòmetres per pista direcció la Besurta, però comencem a flanquejar i a tirar amunt sense arribar a la Renclusa, per uns lloms prou amables.

El dia es lleva amb calitja, de manera que la neu no transforma de pressa, però a la part baixa les temperatures sembla que no hagin baixat de zero, així que no ens cal posar ganivetes.

Anem tirant gairebé sense descans, fins que arribem a la part alta, prou protegits del vent que bufa a ratxes, i amb una neu que a les cotes altes encara es manté pols i ens fa una mica de pans a l’últim tram.

En canvi, la canal de la Rimaya està a lombra de la Maladeta i té una barreja de neu tova a baix i més dura amunt, pel que cal pujar amb precaució, amb crampons i piolet.

La baixada espectacular, fabulosa a la part alta, a mida que es baixa més crema, fins tornar-se més pastosa al darrer tram.

La tornada per la pista nevada sense pendent, una agonia, però un dia fantàstic desquí amb molta neu encara.


Hem estat Víctor, Aurora, Belén, Leti i Hèctor

Sortida de Cicle al Vallibierna 3059 m, 6-7 abril

A la zona de la Ribagorça hi ha nevat força, malgrat la previsió és de fortes ràfegues de vent el dissabte i el diumenge.


Dissabte 6 d'abril

+ 600 m, 8 Km (opcional fins al coll de Vallibierna + 1000 m, -400 m, 11.5 Km)

El dissabte sortim de la pista que puja al poble d' Aneto fins que la neu ens fa aturar, a 1.850m. Comencem a foquejar en direcció al túnel, a 2.100m i longitud de 1.5 Km.







 

Un cop ja a l'altra banda veiem traces que flanquegen tota la presa, seguint el GR. Per sort la neu és primavera, i en algun tram posem ganivetes. Cap al final de la presa guanyem alçada per assolir la cabana i llac de Botornàs, ja a 2.300m, i des d'aquí suau pujada per accedir al refugi Cap de Llauset, a 2.425m.

 




Com que encara hi ha tarda per endavant, una part del grup decideix continuar fins a la Collada de Vallibierna a 2.729m,  sota unes fortes ràfegues de vent. Fem mitja pensió al còmode refugi, que encara manté l'essència de nou, i avui està ple. El sopar i esmorzar és molt correcte en quant a qualitat i quantitat.


Diumenge 7 d'abril

+ 600 m, -1200 m, 15 Km

Continua la previsió de fortes ratxes de vent, i sortim d'hora per trobar neu en millors condicions. El dia està tapat i encalitjat per la pols arrossegada pel vent de sud. Sortim en direcció nord-oest cap a travessar l'estany de Llauset i ja anar-nos encarant a la pala de pujada al cim. Per sort el vent no ens molesta gaire en aquesta zona -  més tard sabrem que cap a la zona del Pic Russell sí que ha apretat de debò -  i anem pujant amb una neu primavera que al final de la pala ens obliga a posar grampons. Tot i que el refugi estava ple, només som dos grups que anem en direcció al Vallibierna. Un cop al cim, 3.059m, desfem el primer tram amb grampons i a mitja pala ja calcem esquís, amb una neu mig primavera que ens satisfà prou. Tornem al refugi desfent l'itinerari de pujada per fer una mica de pica-pica al refugi i tirar avall.



 







Ara toca desfer el flanqueig de pujada, per sort la neu continua de primavera. Intentem evitar baixar massa arran de la presa, i ens mantenim en alçades avançant entre pales de neu i algunes roques que ens fan descalçar. Finalment recuperem el camí del GR, que té algun tram equipat amb cable, i arribem, de nou, al túnel. Un  cop passat, calcem esquís fins a pocs metres d'on vam deixar els cotxes. Amb només poc més de 24 hores, la neu de la pista ja ha reculat força.

Parem a fer un plat combinat al clàssic restaurant Lavaix, a Pont de Suert, per celebrar l'èxit de la sortida i un nou 3.000 amb esquís de muntanya per a alguns.




Participants: Albert K, Lluís A, Adrià R, Marcelo S, Manel C, Roser R, Sancho M, Oriol S, i Paco P.

Bones traces!





8 d’abr. 2024

Tuc de Moró 2739m, en volta circular per la vall de Sant Martí

Pujada pel barranc del Rus i baixada pel barranc de Moró

 +/-1.100m 12,2Kms S2/F


Les altes temperatures i la previsió de vent no feien preveure un cap de setmana gaire bo a muntanya i quasi havia descartat sortir ... però a darrera hora tinc proposta del Centre Exc de la Segarra per anar a la Vall de Boí que no puc dir que no ;-) ... i sort que no ho vaig fer ... :-)

Sortim del pàrquing que hi ha a la carretera L-501 un parell de kms sobre el Pla de l'Ermita, en el revolt abans del pont sobre el barranc de Sant Martí 1700m. Seguim la pista que va per la banda dreta del riu amb els esquís a la motxil.la. Inicialment no hi ha neu - pensàvem que estaria millor i continuem carregant fins a 1870m. En aquest punt podem calçar i és on conflueixen el camí que farem de pujada amb el de baixada.

Nosaltres anem a l'esquerra, cap a la vall que porta la port del Rus i ens anem enfinant pel bosc amb una mica d'equilibris entre arbres i matolls fins arribar a 2.000m on es va obrint la Vall.

En aquest punt està espectacular ... hi ha molta neu ... no sembla el Pirineu d'aquest any i a l'abril!


Estem sols, només en la llunyania veiem un esquiador i amb un gos que van cap al port del Rus però nosaltres anirem basculant cap a la dreta per dirigir-nos al Moró. 

Anem avançant per la vall en una progressió bastant còmoda. Quedem reguardats del vent de S que fa i de tant en tant ens arriba alguna ràfega però res gaire molest.


Poc a poc anem guanyant alçada, deixant el Castellet de Moró a la dreta i fins al cim 2739m. Bones vistes i molta tranquil.litat ... sembla estrany que a uns pocs metres hi hagi el brogit de l'estació.


Traiem pells i farem la baixada pel barranc de Moró. Sortim del cim amb neu "mantega" molt bona  cap a la passada de Moró i seguim amb neu primavera fins a 1900m on descalcem - una mica més pesada a la part final però encara bona.


Acabem ben satisfets ... quin racó més bonic! ... uns beures a Taüll amb vistes al romànic i cap a casa amb regust d'haver-ho encertat i sense voler que s'acabi la temporada.

Vam ser-hi: Olga T, Eduard F, Xavier S i Núria P