18 d’abr. 2018
16 d’abr. 2018
Tuc de Lluçà 2778 m (que havia de ser Posets) - 14 i 15 d’abril
Un cop més aquesta temporada, la sortida de cicle
no s’acaba fent on estava previst. L’alt risc d’allaus al Pirineu Aragonés i
les recomanacions del guarda del refugi ens desaconsellen anar al Posets.
El
mateix divendres encara no tenim clara la sortida mentre seguim meteo i esperem
la publicació de BPAs. Finalment el més baix nivell de risc a la Vall d’Aran i
saber que el refugi de Colomers és obert ens acaben de decidir.
Dissabte 14 d’Abril: Parking Aiguamòg - Refugi
Colomers
+650, S2
Després d’aproximadament 1 km de neu
discontínua calcem esquís.
La neu està molt humida i força pesada. A poc que pugem veiem que n’hi ha i molta.
Al refugi ens espera un bo i copiós
sopar i el privilegi de compartir-lo només amb 7 esquiadors més.
A darrera hora el sol treu el cap en les
darreres muntanyes que veiem per la finestra. És el presagi del dia que ens
espera demà.
Acabem fent una mica de tertúlia parlant
del ioga iyengar i de la teoria de la Rosa sobre els homes que es dutxen en
aigua freda ... i a dormir.
Diumenge 15 d’Abril: Refugi Colomers – Tuc de
Lluçà – Parking Aiguamòg
+700, -1360 17kms S2-S3
Tot i que l’esmorzar no està a l’alçada
del sopar d’ahir, res ens fa dubtar que avui serà un gran dia d’esquí.
Sortim del refugi en direcció Oest,
deixant a la nostra esquerra el llac Major de Colomers. Ens dirigim cap a la
vall que porta al Port de Caldes. A cota 2.300 ens decantem cap a l’esquerra
(deixem la ruta al Port de Caldes a la dreta) i anem guanyant alçada direcció
Sud fins l’última pala que ens porta al cim.
En poc més de dues hores som dalt (quasi
se’ns ha fet curt) amb unes vistes impressionants.
En la primera pala la neu és crosta i no
es deixa fer massa bé però quan baixem una mica – i ha tocat més el sol –
trobem neu primavera que ens permet esquiar força bé.
Sens dubte, un dels dies més radiants
d’aquesta temporada!!!
Ben tornada
Àngels!
Gràcies Rosa per
totes les gestions!
Hi vam anar: Mar
S., Alex M., Àngels S., Carles P, Jordi I, Rosa S. i Núria P
Fotos: Carles i
Núria
11 d’abr. 2018
10 d’abr. 2018
Somiedo Express: tren cegesqui a La Cueta, 7 i 8/04/2018
Esquí de muntanya al Parc Natural de Babia y Luna
Diumenge, 8 de la tarda… hem fet un berenar-sopar: caldo de cocido, carn d’olla, lacon, croquetes, ous, formatges, tot amarat amb vi del Bierzo… i mentre esperem el taxi que ens baixarà a l’estació de tren de Ponferrada fem ‘sobretaula’ amb l’Estrella, la mestressa de l’Hostal Picos Blancos i la seva família: parlem del poble, del carbó, dels muntanyencs, de la condició humana, dels dos gossos escapats i ben tornats, de la neu, de les muntanyes, de la vida… Arriba el taxi! Ens acompanyen tots a fora per acomiadar-nos: es nota que és un comiat sentit, jo el sento: corro a fer el darrer glop d’aigua fresca a la font, miro les muntanyes, agafo aire… ‘Chao’, adéu! Sabem que hi tornarem.
I viure intensament és això. I l’esquí de muntanya com l’entenem alguns, molt i molt més que un esport, també és això.
La Cueta de Babia (1442m) és el poble més alt de la província de Lleó, quasi deshabitat. És a la Cordillera Cantàbrica, sota el port de Somiedo, terra de pastures, de llops, d’ossos, i un petit paradís per a l’esquí de muntanya: cap a l’oest itineraris al Port de Somiedo, cap el nord en direcció a Astúries es bifurquen tres valls essent la més oriental la que ressegueix el Rio Sil, i més a l’est cims més drets i més possibilitats de travessa. La carretera que hi mena estreta i sovint bloquejada per la neu, i el fort risc d’allaus ens va fer desistir d’anar-hi al febrer: aquest any hi ha molta neu i hem pogut posar esquís al mateix poble els dos dies.
La combinació de tren nocturn (cabines amb lliteres i bany) fins a Ponferrada + taxi (1h30’) permet fer dos dies complerts d’activitat sortint divendres vespre i estan de tornada a BCN dilluns abans de les 9 del matí, descansats.
Doncs pugem al tren!
Resum de l’activitat:
Divendres 6 d’abril, 20:20 del vespre tren BCN-Sants (nit a tren amb lliteres)
Dissabte 7: Ponferrada 6:42 del matí. Taxi, amb parada per esmorzar ‘tostada lancianiega’ a Villablino i arribada a La Cueta a les 9 del matí.
‘Cap a les fonts del Sil: Picus de la Mortera 2024m, 2021m i 2009m, Cuetalbo 2079m i Peña Orniz 2194m’
+/-1250m; PD-, S2-S3, *** per la distancia, 19km; 6-8h
Remuntem la vall del riu Sil, deixant el riu a la dreta primer i creuant pel pont de Bustusil després per entrar a un tram una mica engorjat que fem a peu fins a les pastures de Cebolledo on tornem a calçar esquís. Agafem alçada tombant progressivament a l’est fins el Coll de las Morteras 1873.
Molts cims a l’abast i encara no sabem quin és el Cuetalbo. Buscant-lo pugem en direcció nord als Picus de la Mortera, inclòs el més alt de 2024m, i encadenem tres cimets estètics i tres curtes però molt bones baixades.
De nou al Coll de las Morteras, ja tenim ubicat al Cuetalbo i ens hi enfilem fàcilment
.
Un altre canvi de pells i bona baixada fins el Coll Orniz i sols ens queda remuntar els casi 200m de cara sud de l’estètica Peña Orniz, primer amb esquís i el darrer tram més dret a peu.
El dia ha anat guanyant en estabilitat en paral·lel al nostre gaudi i la gana que anem fent.
La Cueta ens espera desfent el camí de tornada amb llum de tarda màgica i sols a la muntanya amb els isards que veiem a tort i a dret.
El vespre a l'hostal també memorable amb bon berenar i millor sopar: caldereta de corder, costelles, ous, filet, bon vi i postres casolans… i alguns brevatges més.
Diumenge 8: Penachana 2068m, Piniecha Blanca 1783m i La Llana 1928m
+/-1100, 14km; F, S2-S3,**; 5-6h
El dia serà una mica més variable que l’anterior però acaba fent net… Ens dirigim per la vall central en direcció nord cap a la Penachana.
Recorrem la “pradera de las espinas”, sense rastre de cap punxa amb tanta neu, i amb els estimballs de roca de la Penachana davant nostre tota l’estona. Els gossos de caça de l’Emilio porten dos dies de gresca sense tornar a casa i tenim la sort de veure’ls i avisar d’on són, salvats, haha! Quan som a sota la Penachana girem a l’est cap al Collado de las Cruces. Busquem un lloc a recer del vent per fer temps que s’aturi la nevada i passi la boira… i quan comencem a tenir el cul fred ens hi posem de nou, track en mà pel llom sud-est que porta al cim.
El passat més de juny feia aquest mateix camí a peu amb en Bernat i la Joana, sense neu però amb l’al·licient d’anar trobant fòssils… n’estava ple! Al cim comença a obrir-se però no prou per baixar amb seguretat per la canal, així que desfem el camí de pujada.
La Llana i Picos Blancos al juny de 2017 i a l'abril de 2018...
A la cota 1650m tornem a posar pells i fem una curta pujada fins a la Piniecha Blanca 1783m. El cim és modest però ens obre els ulls cap a Somiedo i moltes possibilitats per a una altra escapada.
El descens ja és en neu més humida però veient que la pujada a la Llana i Picos Blancos té pas ens hi enfilem amb el premi de que el sol guanya definitivament a les bromes...
Descens memorable amb sol de tarda i cap al sud fins a La Cueta, i ja sabem que és quedar en Babia!
Per la tarda ens recull un taxi a les 8 del vespre, tren a Ponferrada a les 22:22 de la nit i arribada a BCN Sants dilluns a les 8:49 del matí.
Agrair a l’Estrella i la seva família l’hospitalitat, i Ricard, Pep i Marta: gràcies per deixar-vos enredar!
Bones traces!!!
Diumenge, 8 de la tarda… hem fet un berenar-sopar: caldo de cocido, carn d’olla, lacon, croquetes, ous, formatges, tot amarat amb vi del Bierzo… i mentre esperem el taxi que ens baixarà a l’estació de tren de Ponferrada fem ‘sobretaula’ amb l’Estrella, la mestressa de l’Hostal Picos Blancos i la seva família: parlem del poble, del carbó, dels muntanyencs, de la condició humana, dels dos gossos escapats i ben tornats, de la neu, de les muntanyes, de la vida… Arriba el taxi! Ens acompanyen tots a fora per acomiadar-nos: es nota que és un comiat sentit, jo el sento: corro a fer el darrer glop d’aigua fresca a la font, miro les muntanyes, agafo aire… ‘Chao’, adéu! Sabem que hi tornarem.
I viure intensament és això. I l’esquí de muntanya com l’entenem alguns, molt i molt més que un esport, també és això.
 |
| en groc l'excursió de dissabte, i en verd la de diumenge |
La combinació de tren nocturn (cabines amb lliteres i bany) fins a Ponferrada + taxi (1h30’) permet fer dos dies complerts d’activitat sortint divendres vespre i estan de tornada a BCN dilluns abans de les 9 del matí, descansats.
Doncs pugem al tren!
Resum de l’activitat:
Divendres 6 d’abril, 20:20 del vespre tren BCN-Sants (nit a tren amb lliteres)
Dissabte 7: Ponferrada 6:42 del matí. Taxi, amb parada per esmorzar ‘tostada lancianiega’ a Villablino i arribada a La Cueta a les 9 del matí.
‘Cap a les fonts del Sil: Picus de la Mortera 2024m, 2021m i 2009m, Cuetalbo 2079m i Peña Orniz 2194m’
+/-1250m; PD-, S2-S3, *** per la distancia, 19km; 6-8h
 |
| Picus de la Mortera |
Molts cims a l’abast i encara no sabem quin és el Cuetalbo. Buscant-lo pugem en direcció nord als Picus de la Mortera, inclòs el més alt de 2024m, i encadenem tres cimets estètics i tres curtes però molt bones baixades.
De nou al Coll de las Morteras, ja tenim ubicat al Cuetalbo i ens hi enfilem fàcilment
.
Un altre canvi de pells i bona baixada fins el Coll Orniz i sols ens queda remuntar els casi 200m de cara sud de l’estètica Peña Orniz, primer amb esquís i el darrer tram més dret a peu.
 |
| descens del Cuetalbo, piràmide de la Peña Orniz davant |
 |
| pala de la Peña Orniz, Cuetalbo darrera a la dreta |
La Cueta ens espera desfent el camí de tornada amb llum de tarda màgica i sols a la muntanya amb els isards que veiem a tort i a dret.
El vespre a l'hostal també memorable amb bon berenar i millor sopar: caldereta de corder, costelles, ous, filet, bon vi i postres casolans… i alguns brevatges més.
Diumenge 8: Penachana 2068m, Piniecha Blanca 1783m i La Llana 1928m
+/-1100, 14km; F, S2-S3,**; 5-6h
 |
| així es veia el dissabte el Penachana (centre de la imatge) des d'un dels Picus de la Mortera |
Recorrem la “pradera de las espinas”, sense rastre de cap punxa amb tanta neu, i amb els estimballs de roca de la Penachana davant nostre tota l’estona. Els gossos de caça de l’Emilio porten dos dies de gresca sense tornar a casa i tenim la sort de veure’ls i avisar d’on són, salvats, haha! Quan som a sota la Penachana girem a l’est cap al Collado de las Cruces. Busquem un lloc a recer del vent per fer temps que s’aturi la nevada i passi la boira… i quan comencem a tenir el cul fred ens hi posem de nou, track en mà pel llom sud-est que porta al cim.
El passat més de juny feia aquest mateix camí a peu amb en Bernat i la Joana, sense neu però amb l’al·licient d’anar trobant fòssils… n’estava ple! Al cim comença a obrir-se però no prou per baixar amb seguretat per la canal, així que desfem el camí de pujada.
La Llana i Picos Blancos al juny de 2017 i a l'abril de 2018...
A la cota 1650m tornem a posar pells i fem una curta pujada fins a la Piniecha Blanca 1783m. El cim és modest però ens obre els ulls cap a Somiedo i moltes possibilitats per a una altra escapada.
El descens ja és en neu més humida però veient que la pujada a la Llana i Picos Blancos té pas ens hi enfilem amb el premi de que el sol guanya definitivament a les bromes...
Descens memorable amb sol de tarda i cap al sud fins a La Cueta, i ja sabem que és quedar en Babia!
Per la tarda ens recull un taxi a les 8 del vespre, tren a Ponferrada a les 22:22 de la nit i arribada a BCN Sants dilluns a les 8:49 del matí.
Agrair a l’Estrella i la seva família l’hospitalitat, i Ricard, Pep i Marta: gràcies per deixar-vos enredar!
Bones traces!!!
6 d’abr. 2018
Tera brigašca, dove la neve tocca il mare!
Monte Bertrand (2.480 m.), Cima Missun (2.355 m.), Punta Marguareis (2.652 m.) i Monte Saccarello (2.200 m.)
Briga Alta, parcs de Marguareis i de l'Alpi Liguri, 30 de març a 2 d'abril
Briga Alta, parcs de Marguareis i de l'Alpi Liguri, 30 de març a 2 d'abril
 |
| Üpëga |
Fin ch'ër l'i à a nèu àa cola, i fažöi ten-ité 'n la bërcòla
(Mentre hi hagi neu a les muntanyes els fesols els guardarem al sarró)
C’era una volta la terra brigasca, un grupo di paesini di montagna uniti da tradizioni e lingua in comune. Poi son venute le guerre e le frontiere, ed oggi i paesi brigaschi sono sparsi tra Francia ed Italia, e qui tra Piemonte e Liguria. Tuttavia, associazioni come “a vastera” (http://www.vastera.it/) cercano di preservare l’unione culturale e liguistica. Molti paesini, come Upega, sono raggiungibili per strade impervie e sono ormai praticamente spopolati. Un alluvione due anni fa ha tagliato la strada per Monesi di Triora ed il paese resta tuttora irragingibile in auto. In questo contesto, risalta il coraggio ed il valore di un grupo di giovani che 3 anni fa decisero ristrutturare una casa a Upega e farne una Locanda. Oggi, la coppia di ragazzi che gestisce la Locanda sono la metá dei residenti del paese e, se non fosse per loro, quasi nessuno si fermerebbe in questo paese incastrato tra montagne, men che meno 10 catalani ed un italiano..
Ër ní poesía brigasca de Erminio Lanteri Motín
Ën viagë, ëntrènd ën la batería
dër fort dë Sciacarèe,
ënt’ ün garb dër müragn’
e hai višt ën nì,
fors d’ ën ciàar, cun i užëliti drint.
Finarmént, e m’ hai dìit,
chë tanta špéṡa sërvìs a chichërèn!
Com’ër sëria bèe, e m’hai dìit,
chë tüti i förti e e rampe dë štë mund
ën dì së trašfurméssu
ën armüssi pr’užéli,
e e baiunéte ën mësuire e puére,
i šciöpi e canun
ën ciarǜe e magagli
për travagliàa e curtivàa šta tèra!
Tüte e fruntére së crüvìssu dë sciùu,
cum’ër méeṡ dë Giügn’
cusì ‘n Sciacarèe.
(Una vegada, entrant a la fortificació del Saccarello, a un forat del mur, vaig veure un niu, potser d’un petit tord, amb els ocellets dintre. Per fi, em vaig dir, tanta despesa serveix per alguna cosa! Que bonic seria que totes les fortificacions del món es transformessin algun dia en nius per ocellets, i les baionetes en falçs, i els fusells i els canons en arades per treballar i cultivar aquesta terra. Si totes les fronteres es cobrissin de flors, com al mes de juny aquí al Saccarello)
Després de valorar diversos destins ens decantem a darrera hora per l'Alta Vall del Tanaro, vall situada a l'extrem més meridional del Piamont just a tocar de França. Tots els dies ens mourem pel municipi de Briga Auta i els seus tres pobles: Üpëga (Upega), Carnìn (Carnino) i A Giagia (Piaggia). Som a un dels territoris més despoblats d'Itàlia tanmateix ple de singularitats: un parlar propi com el brigasc, una ovella autòctona com la brigasca de la qual s'obtenen formatges com el toma (també conegut com a sora), la ricotta i el brus,...
Hem tingut la sort de poder fer almenys una sortida des de cadascun dels tres pobles, tots ells conserven l'atractiu de la senzillesa. Un congost, gola de la Fascetta i un coll, collette delle salse, marquen els límits del municipi. Difícil entendre circulant amb el cotxe la unitat d'aquest territori, aquí sí que podem dir que les muntanyes uneixen més que separen!
El mapa 1:25.000 de l'Alta Val Tanaro fet per l'editorial Fraternali ens ajudarà a dissenyar les nostres rutes ja que hi trobarem marcats diversos itineraris d'esquí.
Ens hem allotjat a la locanda d'Upega, bon menjar i millor tracte. En aquests llocs per a nosaltres desconeguts sempre apareix un àngel assessor i en el nostre cas també ha eixit sempre en el moment més oportú.
Hem tingut sort amb la meteo: un bon matí de divendres, un paisatge just nevat dissabte, sol diumenge i dilluns.
Hem fet dues sortides des del mateix Üpëga i les altres dues des de Carnìn i A Giagia.
Hem deixat cims més exigents com Mongioie, Saline o Palú per a una possible tornada, Briga Auta s'ho mereix!
30 de març Üpëga(1.280 m.)-Madonna della Neve(1.325 m.)-Bosco della Navette-Monte Bertrand (2.480 m.)-Üpëga(1.280 m.)
15 km. +1.220 m. 6h40, F, **, S2-S3(rampa final de 35º, sovint amb neu endurida)
Caminem una mica fins a l'ermita de la Madonna della Neve, allà calcem esquís . Prenem un camí ben innivat W que travessa el bosc de la Navette. Passem prop de la case dei Cacciatori.
Anem a parar a una lloma SW que cada vegada és més escarpada pel costat S. Desemboquem a la pala final, al voltant de 150 metres de desnivell amb neu ben dura ens obliga a calçar grampons. Alguns anem amb els esquís fins al cim, després no ens atrevim a calçar.
Per tornar només hem de resseguir les nostres traces de pujada pel bell bosc de làrix de la Navette. Neu dura a la part alta i una mica crostada bosc avall. Passem la tarda a la locanda badant amb els típics ruixats primaverals, avui ben intensos.
31 de març
Üpëga(1.280 m.)-corba abans de la colletta della Salse (1.584 m.)-carena NW de la Cima Missun-Cima Missun(2.355 m.)-descens NW fins cota 1.821 m.)-collet(1.899 m.)-Poggio del Lagone(1.897 m.)-Case dei Cacciatori(1.835 m.)-Madonna della Neve(1.325 m.)-Üpëga(1.280 m.)
18 km. +1.200 m. 7h10 F, **, S2
1 d'abril
Carnìn(1.384 m.)-Gola de la Chiusetta(1.811 m.)-collet proper al colle di Torinesi(2.440 m.)-Punta Marguareis(2.652 m.)-cota 2.507 m-direcció passo Gaina (2.350 m.)-passem sota el Corno di Mezzavia(2.138 m.)-Gola de la Chiusetta(1.811 m.)-Carnìn(1.384 m.)
16,7 km. +1.300 m. 7h15 PD-, **, S3
Diumenge és el gran dia. Fa dies que sabem que farà sol i cal escollir un bon objectiu com és la Punta Marguareis, el cim més alt de la zona. Després de dos dies sortint d'Üpëga cap al S avui toca mirar cap a les zones més alpines i escarpades del N.
Ben d'hora pugem amb cotxe fins a Carnìn (superior), algun esquiador més fa el mateix. Deixem el cotxe a l'entrada del poble. Després de caminar una mica entre cases i prats travessem una passera, aviat ja podrem calçar esquís.
Al fons veiem la Gola de la Chiusetta per la qual hem de passar i la veritat és que des d'aquí impressiona! El camí penjat i sovint exposat recorre el vessant esquerra del Vallone de Carnìn.
Quan travessem la Gola el terreny es suavitza i el paisatge es torna ben blanc. Anem superant per terreny franc N diverses comes en direcció al Colle dei Savonesi. Deixem a la nostra dreta la Cima Palú des de la qual baixa un esquiador solitari que sembla gaudir de valent, seguim les passes d'una llebre blanca fins a un fals collet.
Des del cim baixem per àmplies comes S fins prop del Passo della Gaina. Anem enllaçant pales amb bona neu primavera fins al Valle dei Maestri. Allà retrobem les nostres traces de pujada. Alguns no descalçarem esquís fins ben a prop de Carnìn, un altre gran dia de scialpinismo!
Endolcim les nostres penes amb un bon pica-pica al poble de Viusèna. Després farem una passejada pels voltants del poble per observar de més a la vora els rocams que defensen el Mongioie. Retornem a Üpëga avui més animat de gent, res a veure amb la solitud que vam sentir el dia d'arribada.
2 d'abril
Monesi de Triora(1.333 m.)-Punta Sta. Maria(2.138 m.)-Monte Saccarello(2.200 m.)-Plan de Guscio(1.664 m.)-Monesi de Triora(1.333 m,.)
10,9 km. +900 m. 3h50 F, *, S2
Traiem pells, ja només ens queda un descens amable i llaminer fins als cotxes. Uns dies i cims per recordar durant molt de temps!
Vam tenir la sort de ser-hi: Andrea, Roser, Míriam, Jordi, Berta, 3 Carles, Carmela, Carme i Pep.
Introducció d'Andrea M.
Bones traces!
Després de valorar diversos destins ens decantem a darrera hora per l'Alta Vall del Tanaro, vall situada a l'extrem més meridional del Piamont just a tocar de França. Tots els dies ens mourem pel municipi de Briga Auta i els seus tres pobles: Üpëga (Upega), Carnìn (Carnino) i A Giagia (Piaggia). Som a un dels territoris més despoblats d'Itàlia tanmateix ple de singularitats: un parlar propi com el brigasc, una ovella autòctona com la brigasca de la qual s'obtenen formatges com el toma (també conegut com a sora), la ricotta i el brus,...
Hem tingut la sort de poder fer almenys una sortida des de cadascun dels tres pobles, tots ells conserven l'atractiu de la senzillesa. Un congost, gola de la Fascetta i un coll, collette delle salse, marquen els límits del municipi. Difícil entendre circulant amb el cotxe la unitat d'aquest territori, aquí sí que podem dir que les muntanyes uneixen més que separen!
El mapa 1:25.000 de l'Alta Val Tanaro fet per l'editorial Fraternali ens ajudarà a dissenyar les nostres rutes ja que hi trobarem marcats diversos itineraris d'esquí.
Ens hem allotjat a la locanda d'Upega, bon menjar i millor tracte. En aquests llocs per a nosaltres desconeguts sempre apareix un àngel assessor i en el nostre cas també ha eixit sempre en el moment més oportú.
Hem tingut sort amb la meteo: un bon matí de divendres, un paisatge just nevat dissabte, sol diumenge i dilluns.
Hem fet dues sortides des del mateix Üpëga i les altres dues des de Carnìn i A Giagia.
Hem deixat cims més exigents com Mongioie, Saline o Palú per a una possible tornada, Briga Auta s'ho mereix!
30 de març Üpëga(1.280 m.)-Madonna della Neve(1.325 m.)-Bosco della Navette-Monte Bertrand (2.480 m.)-Üpëga(1.280 m.)
15 km. +1.220 m. 6h40, F, **, S2-S3(rampa final de 35º, sovint amb neu endurida)
Caminem una mica fins a l'ermita de la Madonna della Neve, allà calcem esquís . Prenem un camí ben innivat W que travessa el bosc de la Navette. Passem prop de la case dei Cacciatori.
Anem a parar a una lloma SW que cada vegada és més escarpada pel costat S. Desemboquem a la pala final, al voltant de 150 metres de desnivell amb neu ben dura ens obliga a calçar grampons. Alguns anem amb els esquís fins al cim, després no ens atrevim a calçar.
Per tornar només hem de resseguir les nostres traces de pujada pel bell bosc de làrix de la Navette. Neu dura a la part alta i una mica crostada bosc avall. Passem la tarda a la locanda badant amb els típics ruixats primaverals, avui ben intensos.
31 de març
Üpëga(1.280 m.)-corba abans de la colletta della Salse (1.584 m.)-carena NW de la Cima Missun-Cima Missun(2.355 m.)-descens NW fins cota 1.821 m.)-collet(1.899 m.)-Poggio del Lagone(1.897 m.)-Case dei Cacciatori(1.835 m.)-Madonna della Neve(1.325 m.)-Üpëga(1.280 m.)
18 km. +1.200 m. 7h10 F, **, S2
Ens llevem al matí amb la nevada justa per gaudir d'un bon dia d'esquí. Sortim amb els esquís als peus resseguint el costat esquerra del torrent de Giairetto, passem per la zona d'acampada. Més amunt retrobem la pista asfaltada que puja a la Colletta della Salse, la seguim.
Just abans que la pista travessi un torrent per un pont ens desviem per un camí a la dreta, aviat apareix l'Àngel de cabell blanc que ens diu que per aquí no, anem enrere i resseguim la pista asfaltada fins poc abans de la Colletta della Salse (1.584 m.). Allà ens desviem a la dreta per una pista ben plena de neu que anirem retallant fins a la cota 1.891. Enfront tenim l'objectiu del dia la Cima Missun. Des del cim baixa a tota velocitat un esquiador solitari que sembla gaudir i molt de la neu!
Resseguim les seves traces de pujada que fan una ampli arc per tal d'assolir el cim per la carena NW. Entra la boira, ve un tros de penitència amb molt poca visibilitat. Arribats al cim el cel obre una mica. L'apoteosi arriba tot just baixem els primers metres de la Costa Pian NE, neu pols i mooolts somriures, quina festa!
Arribem a uns replans del riu Malapula pels quals hem passat abans. Posem pells i remuntem NW fins a una zona planera enlairada des de la qual dirigim les nostres traces en un llarg flanqueig fins al Poggio di Lagone a on arribem sense posar pells i gaudint d'alguns bons girs. Veiem el Monte Bertrand impressionant des d'aquest costat.
Passem remant però sense pells entre les cabanes de la Case dei Cacciatori i des d'allà un bon descens entre làrix fins al poble d'Üpëga gaudint de la llarga baixada, gran dia d'esquí!
Aquests dies celebrem dos aniversaris i quina millor manera que una passejada nocturna amb vistes al Monte Bertrand!
Carnìn(1.384 m.)-Gola de la Chiusetta(1.811 m.)-collet proper al colle di Torinesi(2.440 m.)-Punta Marguareis(2.652 m.)-cota 2.507 m-direcció passo Gaina (2.350 m.)-passem sota el Corno di Mezzavia(2.138 m.)-Gola de la Chiusetta(1.811 m.)-Carnìn(1.384 m.)
16,7 km. +1.300 m. 7h15 PD-, **, S3
Diumenge és el gran dia. Fa dies que sabem que farà sol i cal escollir un bon objectiu com és la Punta Marguareis, el cim més alt de la zona. Després de dos dies sortint d'Üpëga cap al S avui toca mirar cap a les zones més alpines i escarpades del N.
Ben d'hora pugem amb cotxe fins a Carnìn (superior), algun esquiador més fa el mateix. Deixem el cotxe a l'entrada del poble. Després de caminar una mica entre cases i prats travessem una passera, aviat ja podrem calçar esquís.
Al fons veiem la Gola de la Chiusetta per la qual hem de passar i la veritat és que des d'aquí impressiona! El camí penjat i sovint exposat recorre el vessant esquerra del Vallone de Carnìn.
Quan travessem la Gola el terreny es suavitza i el paisatge es torna ben blanc. Anem superant per terreny franc N diverses comes en direcció al Colle dei Savonesi. Deixem a la nostra dreta la Cima Palú des de la qual baixa un esquiador solitari que sembla gaudir de valent, seguim les passes d'una llebre blanca fins a un fals collet.
El terreny és redreça una mica abans d'assolir la part final ja més suau que ens portarà fins a la punta Marguareis (2.652 m.). Fa estona que seguim les traces d'un grup d'italians que des del cim s'han llençat per una canal al N amb la intenció de retornar després pel Colle dei Torinesi. Impressionant veure des d'aquí el contrast entre la blancor de la neu i el blau del mar. Al fons S veiem el Bertrand i el Missun.
Des del cim baixem per àmplies comes S fins prop del Passo della Gaina. Anem enllaçant pales amb bona neu primavera fins al Valle dei Maestri. Allà retrobem les nostres traces de pujada. Alguns no descalçarem esquís fins ben a prop de Carnìn, un altre gran dia de scialpinismo!
Endolcim les nostres penes amb un bon pica-pica al poble de Viusèna. Després farem una passejada pels voltants del poble per observar de més a la vora els rocams que defensen el Mongioie. Retornem a Üpëga avui més animat de gent, res a veure amb la solitud que vam sentir el dia d'arribada.
2 d'abril
Monesi de Triora(1.333 m.)-Punta Sta. Maria(2.138 m.)-Monte Saccarello(2.200 m.)-Plan de Guscio(1.664 m.)-Monesi de Triora(1.333 m,.)
10,9 km. +900 m. 3h50 F, *, S2
Avui és el dia que hem de retornar a casa i toca escollir un objectiu assequible i si pot ser que no superi les 4 hores de durada. Tenim pendent el Saccarello un cim emblemàtic símbol d'unió de la gent que habita aquest territori. Tothom parla bé d'aquest racó de món i la veritat és que sorprèn veure tanta neu des de la solana del poble d'A Giagia.
La carretera a partir d'aquí roman tallada. Deixem els cotxes just a tocar d'un pont tancat al trànsit de vehicles degut a les esllavissades que es van produir la tardor de l'any 2016. Seguim amb esquís als peus la carretera que va a l'estació d'esquí de Monesi a on no és possible a data d'avui arribar amb cotxe. Una situació que sembla s'allargarà en el temps...
Travessem l'estació i fent diverses marrades arribem per terreny suau i amplis lloms a la Punta Santa Maria (2.138 m.). Un paisatge ben bonic avui ocupat només per nosaltres i uns altres 3 esquiadors que van en direcció al Passo della Garlenda.
A la Punta Santa Maria trobem una imatge enorme de la Verge. Des d'allà i per terreny suau arribem al Monte Saccarello des d'on ens retrobem amb tots els cims que hem fet aquests dies.
Traiem pells, ja només ens queda un descens amable i llaminer fins als cotxes. Uns dies i cims per recordar durant molt de temps!
Vam tenir la sort de ser-hi: Andrea, Roser, Míriam, Jordi, Berta, 3 Carles, Carmela, Carme i Pep.
Introducció d'Andrea M.
Bones traces!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)