6-9 de desembre de 2018
Per sort després de 4 anys aquesta vall occitana situada al sud de la vall Grana i la vall Maira continua igual: l'Osteria della Pace és al mateix lloc, les muntanyes tenen menys neu però continuen sent les mateixes i la seva gent manté l'hospitalitat de sempre. Aquest any no hi havia la neu de l'any 2014 però la sensació de ser en un lloc especial continua sent la mateixa.
Per sort després de 4 anys aquesta vall occitana situada al sud de la vall Grana i la vall Maira continua igual: l'Osteria della Pace és al mateix lloc, les muntanyes tenen menys neu però continuen sent les mateixes i la seva gent manté l'hospitalitat de sempre. Aquest any no hi havia la neu de l'any 2014 però la sensació de ser en un lloc especial continua sent la mateixa.
La darrera nevada va ser divendres, 30 de novembre i per tant trobem neu vella treballada per un vent que cada dia ha anat in crescendo fins a no deixar-nos fer cim el darrer dia. Sols tots els dies, excepte el primer dia vent a cotes altes i una neu canviant segons cota i orientació però que en general ens ha deixat bones i ràpides baixades.
Dijous, 6 de desembre: Podio inferiore (1.125 m.) - Neirassa inferiore (1.423 m.) - coll Neirassa (2.018 m.) - Varirosa (2.292 m.)
+1.165 m., 5h20, 17 km., F*/**, S2, orientació E.-NE.
Arribem al Piemont pel coll de Tenda amb la intenció de fer un cim proper al coll però ràpidament decidim canviar d'objectiu ja que fa molt de vent i els núvols cobreixen la carena fronterera. Abans ens ha tocat trampejar com hem pogut la vaga dels "Gilets Jaunes" a França...Avui dormim a un apartament de Vinadio i decidim anar cap al poble ja dins la vall d'Estura. Un poble que té la singularitat de tenir una gran fortalesa a tocar de les parets de les cases. Als possibles objectius que hi han al nord de la població no es veu sobre mapa un accés fàcil i decidim optar pel vessant S. tot i saber que probablement ens tocarà caminar.
Deixem el cotxe al petit nucli de Podio Inferiore ja que el gel envaeix la pista asfaltada que puja fins a Neirassa. Pugem a peu pel camí que porta al Podio Superiore, són quarts d'una de la tarda i no val a badar. Passem pel Podio Superiore. Al voltant dels 1.400 m. ja trobem neu continua i calcem esquís. portem més d'una hora caminant. Passem Neirassa Inferiore i ens sorpren el fet que hi viu una persona, és el seu sisè hivern. Són aquelles coses de vall d'Estura que sempre em sorprendran. Ens explica com enfilar cap al coll de Neirassa que encara no es veu. La pala que hi accedeix travessada per una pista està molt mancada de neu. Travessem els prats que volten el nucli de Neirassa. Progressem per la pala entre neu i matolls fins al capdamunt de la pista que flanquejant entra cap a la vall del Pini i porta al coll de Neirassa on hi han una fortificació. Des d'aquí enfilem entre arbres S-SE cap al cim amb una mica més de pendent.
Arribem al cim a darrera hora de la tarda. Ràpidament iniciem el descens fins a Neirassa Inferiore, poc després descalcem esquís i haurem de caminar una hora fins al cotxe tot resseguint la pista que esta molt gelada, Arribem a les fosques. Descens prou bo sobre neu una mica dura.
Divendres, 7 de desembre: Pietraporzio (1.280 m.) - pla de la Regina (1.476 m.) - granja del Prati del Ciaval (2.123 m.) - cap de la Costabella del Piz (2.738 m.)
Ahir vam gaudir d'una excursió ben singular però avui toca assegurar la neu. Anem fins al poble de Pietraporzio on podem trobar una orientació N. Sortim del poble per la pista asfaltada que remunta la vall del Rio del Piz i de seguida calcem esquís. Resseguim la pista fins al pla de la Regina.
El travessem SE i enfilem la valleta del Ciaval per una pista que en fort pendent arriba fins sota una cabana al Prati del Ciaval, Continuem pujant per unes comes precioses. Assolim el cim pel llom W. Al darrer tram el vent bufa fort però aviat fa un treva i ens deixar gaudir plàcidament del cim. Fins dalt no hem trobat cap esquiador tan sols traces velles. Prou bon descens amb tota mena de neus inclús polsim allà on la neu ha quedat més arrecerada.
La part més difícil de la baixada ha estat resseguir la pista per on hem pujat amb poca neu i algun tauró. Quan arribem a la pista principal al fons de la vall la tensió no baixa, neu ben dura. Malgrat el que pugui semblar és una excursió molt recomanable! Ens instal·lem a l'Osteria della Pace, espectacular!
Dissabte, 8 de desembre: Pontebernardo (1.340 m.) - granja del Vallone (1.708 m.) - pas de Vens (2.795 m.) - cim Borgonio (2.930 m.)
+1.625 m., 8h30, 24 km., PD***, S3-S4, orientació N./E.
Avui anem una mica més amunt, fins prop del nucli de Pontebernardo. Aparquem en una corba just sobre el poble i allà mateix calcem esquís. Com ahir sol i més sol i vent a cotes altes. Tanmateix, el sol només ens tocarà dalt del cim una breu estona, la vall una nevera. Avui serà una excursió llarga, intentarem arribar fins a les muntanyes més feréstegues que ocupen la part més meridional de la vall d'Estura. Resseguim una pista ampla que ens porta fins a un grup de cases que ocupa el prat de Vallone on es troba el refugi de Talarico. A partir d'aquí el terreny es redreça una mica i passem còmodament una primera pala per on encara continua la pista que costa d'identificar sota la neu. Llavors venen unes comes molt boniques fins que arribem al segon ressalt que ja passem en part a peu, el terreny es redreça molt. Entrem en un circ espectacular que sembla no tenir sortida. Passem un piló amb una creu i aviat veurem una pala ben dreta que queda amagada a l'E. i que porta al pas de Vens. Anem pujant, aviat descalcem esquís i continuem a peu sense massa convenciment, a dalt el vent bufa fort. Arribem al coll on hi ha una cabana gairebé colgada de neu i ja albirem la pala que porta al cim. Portem moltes hores de pujada i el darrer tram costa una mica, el vent no ajuda. Contents aconseguim arribar al cim. Per un moment el vent s'atura i gaudim d'un paisatge espectacular amb llums de tarda, cares de satisfacció.
Ràpidament però amb cura iniciem el descens, el pendent és important. Recuperem els esquís i iniciem una baixada eterna, tota mena de neus, descens divertit. Al centre del circ hi ha una mica de crosta però després és de molt bon fer amb neu una mica dura que ens fa estar alertes a la segona pala. Tot el dia fred hivernal amb temperatures per sota dels 0º. Aconseguim arribar de dia al punt de sortida amb cares de satisfacció. Ha estat un gran dia, per recordar!
Diumenge, 9 de desembre: Argentera (1.680 m.) - cota 2.380 sota el cim de la Lose
+735 m., 3h20, 8 km., F*/**, S2, orientació N
És el dia de tornada a casa i a més el vent bufa fort inclús al fons de la vall. Amb ganes escollim un objectiu assequible com la Punta Incianao on havia estat 4 anys abans. Aparquem a la sortida del poble d'Argentera. Per un pont anem cap al Bosco Bandito.
Calcem esquís de seguida però la neu ja comença a escassejar a la part inicial. Passem per uns prats i una cabana, paisatge relaxant malgrat el vent bufa fort per sobre els arbres. Passem una zona de blocs grans, el vent s'incrementa i ja veiem el cim al fons ben remenat. Fem un flanqueig i ens situem sota el cim de la Lose. Vist com bufa el vent decidim renunciar. Una llàstima per que des d'allà es veu ben traçat el cim de la Lose. Avui no era el dia de fer cim.
Iniciem el descens fent petites parades per salvar els cops de vent. Neu crostada a l'inici. Una mica més avall ja gaudim d'un descens ben divertit entre arbres. Encara som a temps de veure un esquiador solitari que enfila bosc amunt. I nosaltres cap a casa pel coll de la Maddalena que encara resten molts kms. per endavant. Els "Gilets jaunes" continuen amb les seves reivindicacions...
Bones traces i...fins la propera vall d'Estura, encara resten molts de cims per descobrir!
Oriol, Rosa i Pep
