18 de març 2024

Cap del Verd 18-3-2024

Era avui o esperar la temporada vinent i fa il·lusió d'anar a esquiar com qui diu al terrat de casa. A mesura que ens anem acostant a Gòsol, però, creixen els dubtes de si podríem esquiar ni que fos una miqueta. Arribem amb cotxe per la pista que puja pel marge esquerre del torrent Forcat fins als 1600m on una congesta no ens deixa passar més. Calcem esquís que ens hem de treure poc després i així anem fent fins poc abans del torrent Fosc on ja calcem definitivament. A la baixada, en aquest punt carregarem esquís fins al cotxe.
 
pujant el Torrent Fosc   El Pedraforca des del coll de Belitres
 
A partir del torrent, la cosa ja es posa interessant, neu suficient per esquiar amb certa comoditat malgrat el pendent i els entrebancs en forma de pins, pedres i troncs.
 
La pujada final  
A partir del coll dels Belitres, la neu és escassa però suficient degut al poc pendent i al terreny herbós. Arribada al cim sense incidents i baixada pel torrent Fosc amb una neu pesada i humida però que a mesura que t'hi vas acostumant deixa fer prou bé.
el cim
i la baixada pel torrent Fosc
 
De baixada ens sembla que haguésim anat molt millor pujant amb el cotxe per la pista que passa pel marge dret del Forcat, ens hauria permès continuar la baixada pel torrent i probablement el porteig s'hauria escurçat significativament, però haurà de quedar per un altre dia. Rematada a Gòsol a Cal Paraire on ens han atès molt bé, Cesc i Jaume.

17 de març 2024

Piulada del Ventador - 16 i 17 de març de 2024

... quan un restaurant és la motivació per a fer travessa entre les valls de Barravés i de Boí: El Ventador, cuina creativa de muntanya, a Barruera

Tota la setmana que barrinàvem on anar el cap de setmana! ens sortien una pila d'idees més o menys agosarades, més o menys indòmites, totes bones, totes de les que ens agraden, i han quedat només posposades. Tot buscant on dormir i sopar aquí i allà, l'esperit gourmand va fer decantar la balança! Ara ja sabíem on soparíem, però i si hi anàvem en travessa? i si en tornàvem per una altra banda?

I així hem lligat una travessa des de Senet a Barruera, fent el Cap de Gelada 2.449m i sopant un deliciós menú degustació al Ventador. I l'endemà un taxi ens ha acostat a Caldes de Boí per tornar a Senet en travessa, pujant al Pic Roi 2.585m.

Ha estat un cap de setmana calorós, amb molt poc regel nocturn. La neu l'hem trobat transformada: el dissabte hem calçat esquís de seguida, a 1.400m i de baixada hem esquiat fins els 1.600. En canvi diumenge hem trobat la neu més alta a la pujada (a 1.700m) i en el descens tot i que ha estat amb neu fins els 1.400m, hem descalçat una mica abans doncs era un sender estret i costerut.

A destacar les vistes en tot el recorregut als cims de l'Alta Ribagorça, als de la Ribagorça i a les muntanyes de les Maladetes i límit sud de l'Aran.

Dissabte 16 de març de 2024: Pic de les Pales del Port 2.230m i Cap de Gelada 2.449m, en travessa des de Senet a Barruera 

+1.165/-1.360; 18,2km; F, ***(per la llargada), S2-S3. Itinerari fàcil però llarg 



Diumenge 17 de març de 2024: Pic Roi 2.585m, en travessa des de Caldes de Boí a Senet

+1.220m/-1.385m; 15,6km; F, ***, S3. Itinerari més compromès tant pels pendents per accedir al Roi com pels primers metres de descens, força drets, i per ser un itinerari més senglar i perdedor (a partir de la cabana de Ferenui cal trobar i seguir el sender)



Hem suat la cansalada! i repetirem (el sopar!)

Bones traces,

Pep i Jaume

Estada a Sant Maurici

Hi ha moments, en que les situacions quadren, sense haver de fer res: una bona nevada (potser la millor de la temporada), uns dies de bons temps i que per feina, puguis escaparte.... doncs ja ho tindriem... cap al Parc que anem.

No tots els refugis son oberts per aquesta època de l'any, Josep Maria Blanc, Colomina i  Colomers son tancats. Ens hem de conformar amb Amitges i Saboredo i buscar rutes entre ells que no siguin les habituals.

Dimecres, 13 de Març - Llac Sant Maurici  - Ref. Amitges - F +440

Amb la nevada del dissabte 9, pensavem que potser la pista d'accés a Sant Maurici restaria tancada, però no... els taxis 4x4, tot i la innivació que mostra la pista, pugen i baixen.

Arribem a Espot, cap a les 11 del matí, preparem la motxilla amb tot el necessari per passar 4 dies i anem a buscar un taxi que ens acosti a Sant Maurici. Al poble, ja veiem que fa calor... i a Sant Maurici, també. 

Podem pujar foquejant des del mateix estany... cosa que els últims anys no havia estat possible i el grau de innivació de tot el recorregut, també es força destacable.

 





Dijous, 14 de Març - Ref. Amitges - Ratera (2.861m) - Ref. Saboredo - S3 +700

Esmorzem a les 7 i arranquem a les 8, amb la fresca, es preveu un dia de molt de sol i ja vam passar calor ahir, no volem patir.

Resseguim la ruta clàssica direcció sud, per la Coma d'Amitges, travessant l'estany del Barbs i girant direcció Oest per anar a buscar les cometes de Ratera. Aquests cop, anem a buscar el Port de Ratera d'Espot. El flanqueig per sobre del l'estany del port de Ratera, mostrava mes d'una purga... i ja hi havia una bona traça cap al Port de Ratera d'Espot. Al coll (2.492m), girem decididament cap a Oest i anem travessant petites llacunes glaçades fins a arribar al Port de Ratera (2.542m).

Travessant l'estany dels Barbs


A la dreta, el Ratera. A l'esquerra el Port de Ratera d'Espot

Enfilem la pala del pic de Ratera per la seva esquerra, obrint traça fins al cim. Fa un dia fantàstic: sol, sense vent... gaudim de les vistes i iniciem el descens per neu dura però esquiable fins al Port de Ratera de Colomers.


Primeres rampes del Ratera




Des d'aquest Port, en sentit Sud-Est, ja es visualitza el Ref. Saboredo. Ens espera una bona baixada per neu no transformada (polseta) fins al refugi.

Circ de Saboredo
Ref. Saboredo

 








L'ampliació amb els llits superiors amb una vidriera i unes vistes magnífiques des del llit estant, el fan molt agradable.

El Ratera des de l'habitació

Divendres, 15 de Març - Ref. Saboredo - Coll de l'estany Gelat - Coll de Basiero - Bassiero (2.903m) - Port de Sant Maurici - Ref. Amitges S2/S3 +1.020m

Tornem a matinar, la guarda ens avisa que ens llevat amb una temperatura positiva... un altre dia de calor.

Sortim del refugi direcció est, per anar a buscar l'itinerari que ens ha indicat el guarda i que està ben traçat. Deixem a la nostra dreta l'estany major de Saboredo i enfilem les còmodes pales que ens duran fins cota 2.490, on travessarem el llac Glaçat de Saboredo. Estem sols i ens sentim petits. Un cop al final del llac, i ja obrint traça, ens enfilem al primer objectiu de la jornada Coll de l'estany Gelat. 

Estany Glaçat

Sembla que s'emboirina un xic... seguim amb el nostre pla, donat que la previsió, era de núvols alts. 

1era transició: traiem pells. Fem un descens curt i fantàstic, per neu cremeta direcció nord, fins al cap de l'estany de Gerber.

Coll de l'estany Glaçat

2on transició: posem pells, per anar guanyant alçada i situar-nos al peu de la canal.


3era transició: grampons. La canal la fem obrint traça i amb grampons tota l'estona.Pugem tota l'estona sense que ens toqui el sol, tot i així, trobem una neu encrostada i progresem per les nombroses boles que han caigut dies enrere per efecte de la calor. Sense més complicacions, que trobar el camí menys dret, arribem al coll de Bassiero (2.739m)

Accés al coll del Bassiero

4arta transició: posem pells per anar a guanyar els metres que ens separem del cim del Bassiero (2.903m). Aquella boira ha desaparegut i el sol brilla en tota la seva expansió. No fa vent.


Arribant al coll del Bassiero

Ascens al cim

 5ena transició: baixem esquiant per la millor neu de tots els dies fins el Port de la Coma de l'Abeller (2.753m)
Cim del Bassiero

Baixada del Bassiero cap a Coll d'Abellaner

 

6ena transició: grampons. La neu de la cara sud, ja es troba molt tova i transformada, no obstant, per precaució, tornem a calçar grampons per passar alguns trams mixtes.

Coll de l'Abellaner

7en transició: esquiem, buscant el millor recorregut per tota la coma de l'Abeller i deixant a la nostra dreta les Agulles de Basiero fins a cota 2.200m. La coma sí que te neu, però també està clar, que és la neu de la nevada del dissabte... es veuen totes les roques. La neu primavera de les cotes mitjanes, deixa pas ràpidament a una neu pastosa, que anem salvant com podem, fins a cota 2.200m

Coma de l'Abeller

 

8ena transiciói: Tornem a posar pells, per remuntar còmodament per les pales que pasen per l'estany de la LLosa de Davall i apareixem a la dreta de l'estany d'Amitges.

Remuntant cap a  Amitges

Ha estat el dia de les transicions, una bona pràctica.

Disabte, 16 de Març - Ref. Amitges - Coll (2.570m) - Pic del Portarro (2.734m) - Sant Maurici S2/S3 +570m - 1.000m

Portem dies buscant una alternativa de sortida que no ens obligui a fer la pista d'accés habitual, amb les calors que ha fet, la imaginem destrossada i de mal fer per baixar esquiant. I també volem aprofitar l'ultim dia d'estada. Ens plantejem el Bergus, pero no ens convenç. Ens plantejem també el Pic de Saboredo, pero els companys del CEC hi tenen organitzada una sortida.... Tenim una idea i la contrastem amb en Roc, el guarda d'Amitges: volem fer el pic del Portarró i baixar directament cap a l'estany. El dubte era si l'accés del portell del Crabes, cap al pic, era factible. 

En Roc ens recomana, que enlloc d'anar cap al portell de Crabes, busquem el coll que hi ha entre el pic inferior del Pontarró i el Pic del Pontarro. Ens indica que ells han fet traça fins als peu del coll, que el coll es ampla i de bon traçar. Un cop al coll, hem de descendre uns metres, per flanquejant, anar a buscar la pala principal.

Sortim del refugi i ens dirigim esquiant cap a l'estany de les Obages de Ratera, on posem pells i anem agafant alçada per la coma de Crabes en direcció al coll indicat, seguint les traces ja marcades que ens indicà Roc, quan s'acaben les traces, en toca iniciar la nostra traça sobre neu pols, per arribar la cota 2.590m. L'accés al coll és ample i ens permet treure pells per baixar uns metres direcció est i des de allí, anem flaquejant en direcció oest, buscant sempre el millor opció fins a arribar a la pala del pic del Pontarrò. 

Estany de les Obages de Ratera


 

A la dreta, el coll

 


Flanqueig cap el cim








A partir d'aqui, ja reseguim el traçat habitual fins al cim. 

La baixada per la pala, la fem, evitant totes les traces velles i les moltes boles de neu, gaudint d'una neu cremeta fins al coll del Portarrò d'Espot (2.427m). 

Vista del coll, baixant per la coma... no semblava tant dret ;)

A partir d'aqui, reseguim la coma d'Aiguabella amb neu molt pesada i esqui de supervivència pel bosc, seguint el riu Portarro, fins a arribar a l'estany de Sant Maurici, que el creuen per la seva boca sud fins a arribar a la parada de Taxis i contents per les activitats realitzades.

Bosquejant

Sant Maurici








Hi hem estat Alex M i Eli C.

Bones traces




Puigllançada en família

 Sortida al Puigllançada+-700m F/S2 en dia fantàstic de sol i amb la millor companyia.

Fem la sortida de debut de 3 novells esquiadors de muntanya vinguts de l'Empordà, Bruno 10, Nora 11 i Jana 15 anys, que ja trigaven a estrenar-se.

Sortim dels Alabaus practicant les primeres voltes Maria i les nocions bàsiques. El sector d'Alabaus és tancat, però la nevada de la setmana anterior ha deixat condicions acceptables per a l'esquí. Les temperatures han deixat neu pasteta, però es pot pujar i baixar amb neu contínua i fins i tot amb sectors amb força neu, tot i que no durarà gaire amb aquesta calor.

A la pujada els esquiadors novells van fent, molt de crema solar, pauses per hidratar i en samarreta. Sense pressa però sense pausa ens plantem al cim. 

A la baixada ens trobem la Carlota i la Zoe de 5 anys que han anat a pistes i han pujat fins on han pogut amb remuntador, les saludem, fem una foto, esquiem uns metres junts, però de seguida saltem la tanca del límit de pistes i ens dirigim als bosquets de fora els Alabaus.

Esquiada divertidíssima on les nebodes i el veí Bruno demostren no tenir cap por i molt nivell d'esquí, riem molt esquivant tous d'herba, branques i tous de neu.

Hem de remar una mica perquè hem tirat molt a la dreta però ningú es queixa, ha valgut la pena.

Hem estat en Bruno, na Nora, na Jana, en Juanka i n'Hèctor, i posant-se a punt per saltar a l'esquí de muntanya la Zoe i la Carlota sacrificada a fer el hamster amb la petita, en espera que en poc temps pugui fer el salt a l'esquí autèntic.