5 de febr. 2023

Tècniques Alpines per a l'Esquí de Muntanya - edició 2023

 


Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya - edició 2023.
Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.

Es farà el dimarts 21 de febrer (sessió teòrica de 19:30 a 21 telemàtica) i el cap de setmana del 25-26 de febrer (sessions pràctiques en principi a la zona de la Cerdanya o Capcir).

El seminari està destinat a socis del CEG que siguin membres de la secció d'esquí de muntanya, número de places entre 6 i 10 persones.

El cost del curs serà de 95€, despeses d'allotjament, menjar i transport a banda. En principi anirem al refugi del CEG a la Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).

Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari:

Les inscripcions es tancaran el divendres 17 de febrer. Després els coordinadors del curs us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.

Aquest curs, com sempre, requereix de la llicència federativa que cobreixi aquest tipus d’activitat.

Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional
• material obligatori:
  - material complert d’equí de muntanya, inclòs ARVA, pala i sonda
  - casc d’alpinisme o específic d’esquí de muntanya
  - arnés, preferiblement lleuger d’esquí de muntanya
  - 2 cordinos de 5mm de diàmetre i d’un metre de llarg per a Prusik
  - 2 vagues d’escalada de 60 diàmetre (cosides o nuades)
  - 1 vagues de 120 de diàmetre (cosida o nuada)
  - 3 mosquetons (preferiblement lleugers)
  - 1 mosquetó amb tanca
• material opcional (si no disposeu d’aquest material contacteu l’organització per a preveure’n el suficient):
  - 1 o 2 cargols de gel
  - parella de tiblocs Petzl. 

30 de gen. 2023

Queyras i tornaràs !!

Tête de Fouran, Vacivier, Fond de Peynin i Gardiole de l'Alp, 4 cims a la vall del Queyras.

Les situacions meteorològiques com les recents obliguen a tirar ma de mapes, biblioteca i alguna eina d'internet per encertar una àrea per a l'esquí de muntanya. Poca neu, neu gelada, perill d'allaus elevat, poca base, etc. 

Ens truquem i prenem la decisió d'anar cap als Alps, ja de camí, amb totes les opcions d'oest a est obertes, anem tancant el cercle i ens decantem pel Queyras, tot i que el perill d'allaus encara està marcat en 4.

Així doncs ens plantem a Guillestre (La porta del Queyras) el dimarts al vespre.

El Queyras ja és terreny Cegesquí de fa anys i sempre trobem nous cims a fer, encara que ja s'acaben les idees...podeu mirar les piulades:Nadal 2006, febrer 2011, novembre 2011, novembre 2012, gener 2018 i novembre del 2021

Fora de temporada costa trobar allotjaments oberts i en temporada acostumen a estar plens. Cal triar i remenar per trobar lloc.

 

Dimecres 25 de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 (bosc) +1100m 

El butlletí de perill d'allaus al Queyras es manté en 4, amb previsió de vent i neu de l'est. Escollim un itinerari protegit just davant de Guillestre. La Tète de Fouran no és estrictament Queyras, està just a la frontera i allà el butlletí marca perill 3.

Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc ample. 

L'accés es fa per un llogarret anomenat Les Casses a l'altra banda del riu Durance. La carretera està neta i espot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt. Amb rodes de neu es pot arribar 100m més amunt.

El recorregut combina trams de pista, senders i bosc, tot amb molt bona innivació. A la cota 2360 el bosc desapareix que ens queda una senzilla pala fins al cim.

Dijous 26 de gener: Pic de Vacivier 2631m F/S2-S3 (segons descens) +1100m 

L'episodi de neu dels darrers dies ha deixat unes condicions excel.lents, però cal anar en compte amb el perill d'allaus (3) de placa i de neu acumulada. Escollim un itinerari de vall suau i ens desplacem fins a Arvieux 1560m i aparquem al mateix poble.

Davant d'Arvieux en direcció oest hi ha una vall estreta per on surt una pista que a l'estiu es pot fer en bicicleta fins al coll de Fourfande. El recorregut segueix la vall sovint per la mateixa pista, la qual fa un parell de trams en ziga-zaga per superar el desnivell. A partir de la cota 2000 el recorregut és en direcció sud.

A partir de la cota 2160m la vall es va obrint fins arribar al Plan du Vallon, on hi ha un petit refugi. A partir d'aquest punt la ruta es redreça fins al coll de Fourfande, sempre amb relleus suaus. Només queda seguir l'ampla carena en direcció nord oest fins el cim.

El descens el fem pel coll de més al nord, per amples pales, el que ens permet estalviar el tram planer de la cota 2200m. Gaudim d'una neu magnífica fins el poble. Ens instal.lem a una gite d'Etape a La Chalp al costat de Saint Veran.


Divendres 27 de gener: Pic de Fond de Peynin 2812m F/S3 +900 -1500m en travessa des del Pont de Lariane 2020m (Fontguillarde) fins a Les Aiguilles 1420m

A pocs km de La Chalp hi ha Fontguillarde i dos kilòmetres més lluny l'aparcament anomenat pont de Lariane. Punt on hi ha una petita estació d'esquí nòrdic i aparcament per als esquiadors/es de muntanya que van a fer un dels múltiples cims de la zona.

El nostre recorregut s'enfila directament per les amples pales en direcció nord est. Avui hi ha força ambient d'esquí de muntanya, amb uns quants grups dispersos arreu.

L'itinerari no presenta cap dificultat i el pendent és constant, s'arriba al cim amb els esquís als peus.

Des del cim es veu l'ampla pala que baixa per la vall de Peynin en direcció nord oest. Ja hem revisat al mapa de pendents de la zona per no superar els 30º d'inclinació. Des del coll es veu una placa de mida mitjana que ha caigut al vessant oest i una allau de grans dimensions que ha caigut a la vessant est. El nostre recorregut passa pel mig amb pendent més suau.

El grup de davant nostre salta abans i obren traça, això ens dona més confiança (que no seguretat) i ens llencem darrera seu... un festival de neu pols fins a la vall.

Per baixar fins Aiguilles és millor seguir l'itinerari marcat al mapa de l'IGN, que va lleugerament al vessant dret de la vall, fins arribar a les cases de l'antiga estació on trobarem una pista ampla que més endavant es converteix en pista d'esquí nòrdic i que ens porta directament al poble.

Tenim sort i al poble hi ha el grup que anava davant nostre i ens encabim en un cotxe de tornada, sinó tocava agafar taxi.


Dissabte 28 de gener: La Gardiole de l'Alp 2786m F/S2 +1100m des de La Rua

És dissabte, comencen les vacances d'hivern a França i ja es nota l'ambient de gent muntanya amunt.

Decidim fer el final de festa a la Gardiole de l'Alp, un clàssic de la zona que normalment es fa des del nucli de Gaudissart. Nosaltres decidim sortir des de la Rua, 100m de desnivell més avall. A les 9h en punt som amb els esquís als peus, a mesura que avancem pels pendents modestos entre els pobles veiem com es va afegint gent a la traça des de diversos punts d'aparcament.

El recorregut és senzill, amples lloms i traça oberta. Un cop al cim baixem per les pales demés a l'esquerra que encara no estan ratllades. A mitja baixada tornem a la dreta al llindar del bosc per arribar fins a la carretera obrint traça entre els arbres.

El que havia estat un llom idil.lic innivat ara és un full ratllat per totes bandes... són les 13h tornem cap a casa.



 

Crec que hi tornarem !! 

Hi hem estat l'Agus i el Ricard


Molt de pols i poca pell a l'Arieja

Sortida de cicle del 28-29 de Gener

Els homes del temps ens diuen que el cap de setmana farà un fred que sens arronsarà tot, però els ionquis del powder necessitem la nostra dosi, sabent que després de lonada polar dels darrers dies hi ha racons al Pirineu on pots trobar la millor merda de la temporada.

Hem de triar bé. Boscos amagats amb pols clandestina de la bona, on resistir els calfreds del mono, pel que triem lArieja, la petita Sibèria. Sabem que els reis del Cegesqui hi han deixat una bona mercaderia amb quilos de pols blanca per sadollar el nostre síndrome dabstinència després dun inici de temporada justet de mandanga.

Ens reunim una tropa que fa por. La cyborg de Lleida, laddicte del Raval, un parell de metges per si tenim sobredosi, un parell de químiques de les que saben tallar la neu, la quota de la Catalunya emboirada que ve de Vic i Cervera, com els del Vallès no hi ha res, i fins i tot tenim xungos de Badalona i Nou Barris. Què pot sortir malament? Dame el casio y las llantas del Twingo.

Menció especial és que tenim un parell de noves incorporacions, guest stars. Un directe en helicòpter del curs diniciació i un nou esquiador rudimentari amb taules de fusta i pells de taparabos.

De camí cap al mannà, però, decidim fer nit a lacollidor i comfortable refugi de la Molina del CEG. La cara de les parelles que estan de capde íntim al refugi quan veuen arribar la marabunta de gent és de poema. 

Un parell queden encegats pel rosa del gore, el plomes, els llavis, les ungles, el pantaló, les pestanyes, la samarreta, i no segueixo per pudor, de la nostra rosa, que lamor shi posa. La nostra cegesquiadora estil Agata Ruiz de la Prada amb tant de pastel provoca una pujada de sucre que un parell quasi shi queden de coma diabètic.

Sort que no l'han vist sopant al Brezo, qualsevol semblança amb una peli gore és pura casualitat.

Però això no és el pitjor. Quan veuen com ens apilem a les lliteres del refugi es preveu una nit calenta. Sobreescalfada, més aviat. El recital de roncs i refregades es preveu tòrrid. Els que anem cansats de la setmana, però, caiem com morts, i no ens adonem de si les refregades van a més durant la nit o si més aviat acaben en roçadures.


 

Dissabte Pic de Bourbourou 2.017m +-1350 F/S2

Al matí sens ajunta un nou esquiador a la Molina i ens dirigim en cotxe a travessar el túnel de Porta i deixar Catalunya per endinsar-nos a lhinòspita Arieja. Aparquem al costat de la carretera a una àrea de descans de la carretera nacional, a lalçada del poble de Perlàs i Castelhet i arrenquem duna de les cotes més baixes de Cegesquí, 650m dalçada. Els cotxes que passen ens miren com si pretenguéssim pujar a lAneto des del desert dels Monegros.

La realitat és que sortim amb esquís als peus, ja que hi ha neu des daquella cota, però la primera hora llarga la fem per un corriol nevat, que puja 600m en molt poca distància, que si bé es fa fàcilment de pujada, de baixada preveiem que no serà esquiable, degut a la elevada inclinació i obstacles del camí.

Quan dic que pugem fàcilment pel corriol nevat, no és el cas de tots els esquiadors. La fera del Baix Llobregat ha portat uns esquís amb fimosi, amb pell massa curta per la llargada de lestri.

En aquesta situació, tot li patina, i tota lestona està fent marxa enrere, així que finalment ha de carregar els esquís a lesquena.

Si el primer tram pujava dret en molt poca distància, la resta de camí fins el Bourbourou és una botifarrada de quilòmetres amb molt poc desnivell, pel mig del bosc, arrecerats del vent amb temperatures molt baixes. Trobem fins a tres cabanes, acollidores si ets un vampir sense sang, però els paisatges són magnífics i la pols es troba a tot arreu.  

Si se tarronsa la pell, però, tot es complica, així que esgotat per lesforç de pujada, els esquís massa llargs decideixen tornar per on han vingut. Un pujar i baixar tan poc fluït fa difícil de passar.

La resta passem fred de pujada, no ens queda cap pell per arronsar, però les temperatures garanteixen que trobarem la mandanga intacta a la baixada, sense adulterar. Fem cim fàcilment, seguint el rastre rosa de la Cyborg de Lleida, i iniciem un descens gloriós, per un powder dels que només es troben de tant en tant, fent cadascú les seves clenxes. Traces, volia dir...

Acabem el dissabte a un acollidor hotel de Tarascon-sur-Ariège, on ningú vol obrir la porta al xungo del Raval i va de poc que no es queda al carrer fotent el pal a totes les iaies del poble, com si estigués a casa. Sopem unes pizzes mini i ens recollim a les nostres suites.

 

Diumenge Mont Fourcat 2.001 m +-1000 F/S2

El diumenge ens llevem a bona hora i ens dirigim al proper poble de Croquié, des don surt la traça del nostre objectiu del dia. Tothom ha sobreviscut a la nit del dissabte, però la vigatana fa via cap a un altre destí ja que té la sort dallargar el cap de setmana.

El cordial i amable recepcionista de lHotel ens ha dit que la carretera és oberta i tot és fàcil fins Croquié. No cal dir que hem de posar cadenes i de miracle no hem de començar a obrir pas amb la pala per arribar al punt de sortida. Per sort, tots els cotxes hi fan cap, i no hem deixat enrere ni el del curs diniciació ni en pell curta.

Ara bé, veient lexperiència del dia anterior, massa pala per tan poca cosa, el del Baix Llobregat decideix quedar-se a cotes baixes i fer la seva excursió al seu ritme dun pasito pa alante y otro pa atrás, volta Maria.

Uns caçadors plantifiquen un cartell davís de caça del senglar, esperem que no caigui ningú de la secció. Algun és massa pelut per confondrel amb cap altra bèstia que no sigui un os, un ieti o una marsopa.

Els altres 14, enfilem bosc i per una pendent suau i constant ens dirigim cap al Mont Fourcat sense necessitar ni una volta Maria, precisament. Un gos pataner ens segueix tot el camí, no hi ha manera de treure-ns'el de sobre. També un gos datura preciós, blanc i negre. Es veu que el primer era del club, alguns sense afaitar són difícils de reconèixer...

La única pega és que més o menys a mig camí aquest cop el bosc sens acaba i enfilem cap al cim per uns lloms descoberts, amb una boira gebradora i un ventet que ho garratiba tot.

Quan sembla que lascens al cim serà un patir pel fred i vent que hi pugui haver en unes carenes tan desprotegides, com un miracle o una aparició, travessem el mar de boira, sortim a un dia assolellat preciós i podem gaudir duna estada al cim amb unes vistes magnífiques.

La baixada torna a ser divertidíssima. El tram superior té una barreja de neu pols i bonys de neu gelada pel vent, però sembla que hi sapiguem esquiar i tot. Al bosc tirem avall com bojos i acabem amb branques entre les dents en una clàssica mini encigalada abans de trobar la pista.

El descens per la pista ampla, amb bona neu, per una vegada, no és un daquells descensos per pista gelada on tot et va rebotant i acabes amb veu de falset, sinó que és un gaudi per rematar un dia i un cap de setmana desquí magnífics.

Només ens falta el ràpid retorn a Barcelona, res, amb una petita caravana de 57 hores a la collada per arribar a Ribes. Us escrivim aquesta piulada des del cotxe, esperant passar la última rotonda de Ripoll. Confiem que abans del proper cap de setmana del 2027 haurem arribat a casa.

Ens ho hem passat molt bé amb, la Rosa, la Roser, la Berta, la Lorena, la Leti, lIgnasi, en Jordi, lAdrià, el Josep, el Toni, el Pep, el Carles, el Manel, lAndrea, el Cesc i lHèctor.

 

PD: Els propers que aneu al refu de la Molina del club si hi trobeu dos cadàvers no us preoucupeu, va ser la manca doxigen, però la resta estem tots bé.  

29 de gen. 2023

Pic del Cubil 2.367m, 29/01/2023

(a la cartografia oficial andorrana apareix com a Pic del Cubil 2.367m, al vissir 3 com a Alt del Covil 2.358m, i a la ferralla que han posat al cim 2.364m, ben curiós)
Fa un temps ja es va parlar i escriure molt sobre el "skimo" de pagament en itineraris d'esquí de muntanya proposats a les pistes d'esquí alpí andorranes. El que en penso és fàcil d'imaginar i no tinc ganes de ficar-me (gaire) al debat... Si no t'agrada, no hi vas i ja està, serà per muntanyes! Però m'ha sobtat la gentada pagant i fent els recorreguts, i el preu per a nanos de 12 i 14 anys (13€ cadascú! per 15€ els adults). Com a conclusió, evitaré tornar-hi, i riute'n dels 13+13+15=41€ que deixaran de facturar, molt més perdran en hotels, forfaits (ahir bones condicions a Grandvalira!), compres, gastronomia...
Sobre el recorregut, tret dels primers metres per les pistes que pugen des de Pal (la Caubella 1.900m), després es segueix una traça ben maca entre el bosc que puja pel llom de la Serra. Surten 490m de desnivell i 7km. Molt bona neu en tota la traça, a recer del vent... contrast amb els cims ben ventats que es veuen.
Bones traces!!!
Joana, Bernat i Jaume