I ara el mapa de cims als Alps

Us presentem el mapa interactiu dels cims dels Alps fets amb esquís de muntanya i ressenyats a Cegesquí. Tal i com ja hem fet amb el Pirineu podeu seleccionar-los per nivells de dificultat (1-3). També hi trobareu els refugis guardats i gîtes d'etape, sobretot de l'àrea més occidental recopilats per https://www.refuges.info

Aquest mapa ens permet fer-nos una idea geogràfica de les àrees més visitades pel club i la gent de cegesquí, també és útil per ubicar-nos millor en el conjunt de les valls i massissos d'aquesta gran àrea anomenada Alps.

La base topogràfica opentopomap.org permet la visualització del relleu amb força detall. Quan cliqueu a les icones corresponents a cada cim, trobareu la dificultat, l'altitud i la ressenya a cegesqui.
Bones traces !!



Per visualitzar el mapa a pantalla complerta podeu clicar aquí

El vídeo confinat dels dimecres... Llibresquí màgic...

Carros de Foc en esquis, 3 dies, 9 refugis

+4019 m, -4579 m, 63.4 km, 30h 39min (en 3 dies),  PD-S3, ***
13-14-15/mar/2020

Aquesta és la versió en esquí de la ja clàssica ruta que uneix els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Normalment quan es fa en esquí es fan variants de la ruta d'estiu i sovint s'escurça. En el nostre cas vam passar pels 9 refugis (el Mallafré el vam passar a un 400 m a l'inici a l'Estany de Sant Maurici). Tal com passa a l'estiu, la distància i desnivell no fan justícia a lo dura que pot ser la ruta, però la duresa es veu compensada pel paisatge solitari i extraordinari, ple de llacs i cims esvelts ressaltats per la neu.

Sortim de Barcelona el dijous per dormir a Surri, a la Vall de Cardós, el poble del Miquel. Deixem un cotxe a l´Hotel del Bruc, vam estar a punt de deixar el cotxe a Ódena, que s'hauria convertit en un gran problema perquè aquella mateixa nit van confinar Ódena pel coronavirus. Aquesta seria una tónica de la travessa, amb notícies i canvis importants dels que ens assabentem pel guarda quan arribem als refugis, el grups de WhatsApp estan a petar de missatges que no tenim temps de mirar. Ens va tot molt just, el parc nacional i els refugis tanquen el diumenge i passam en ells les dues últimes nits en que estan oberts, tampoc no tenim moltes alternatives al ser una ruta circular. La muntanya està totalment solitària, fora de la gent dels refugis ens creuem sols amb una persona el primer dia, una parella el segon i absolutament ningú al tercer. Tampoc no tenim molt clar si el 112 que diuen que està saturat ens agafaria una trucada, amb els refugis tancats estem sols a la muntanya pels nostres propis mitjans, com en els vells temps quan no hi havia mòbils, cal no pifiar-la.

Arribem a Espot el divendres a primera hora i agafem un taxi tot terreny, com el mínim són 4 persones per taxi ens cobra 4 places pels 3 si volem sortir a l'hora. Inicialment teníem pensat deixar el cotxe a Prat de Pierró per poder sortir més d'hora, però la carretera està tancada ja a Espot i no hi ha neu, el taxi és la única opció per evitar caminar 9 km per la carretera. Un cop a Sant Maurici sortim caminant però als deu minuts ja ens calcem esquis. Pugem cap al refugi d'Amitges amb vistes als encantats.

Pujant a Amitges amb els Encantats i el  al fons.

Vistes als Encantats, Peguera i Subenuix des del costat del refugi.

Arribem a Amitges, ens fem un selfie amb el refugi al fons i continuem sense parar, sols un moment per mirar les vistes a les agulles on el Xesc i jo havíem fet alguna via fa molts d'anys.

Les agulles d'Amitges

Pugem el Port de Ratera, treim pells i baixem al Refugi de Saboredo, un altre selfie al refugi i cap avall a la pleta de Saboredo on tornem a posar pells.

Pugem cap al Coll del Tuc Gran de Sendrosa, el coll te una cornisa important i seguim una traça que puja per la carena per arribar al coll una mica per sobre. Els metres finals son una mica drets i amb una mica d'exposició però la traça ben marcada facilita molt les coses.

Flanqueix per evitar la cornisa del Coll del Tuc Gran de Sendrosa

Tornem a treure pells en direcció al refugi de Colomers. Aquí hi ha la zona dels llacs de Clotó on és difícil encertar el millor camí, al primer petit desnivell ens posem pells i l'encertem perquè hi ha uns quants puja-baixa que sense pells haguéssim patit molt. Ens traiem els esquís per travessar la presa de Colomers, passar el refugi i pujar els primers metres del Port de Caldes que està sense neu.

Arribant al Port de Caldes ens agafa la boira, baixem del port seguint el track del GPS perquè no es veu res, hi ha una traça però va cap al refugi Ventosa i l'hem d'abandonar, la baixada està plena de petits clots que en condicions normals de visibilitat es poden evitar però sense veure res ens quedem enclotats cada dos per tres i perdem l'orientació del pendent, finalment arribem al Estany de Mangades on s'obre una mica la boira. Pugem cap al collet de Uelhicrestada amb unes vistes impressionants del Montardo amb les llums del crepuscle.

Montardo d'Aran a l'inici del crepuscle.

A la baixada cap el refugi, la neu està molt bé, una mica de neu crema per sobre d'una capa més dura, sols en algún tram està algo més pesada. Anem seguint les traces, fins en un punt que la cosa es posa molt dreta, veig que estem totalment fora del track, després de més de 9 hores de ruta i fent-se de nit no és el millor moment de sortir-se de la ruta, afortunadament el refugi està a tocar, hem agafat una variant, queda sols un pas complicat amb pendent i entre arbres que sols el Xesc aconsegueix passar amb els esquís posats.

Arribem al refugi de la Restanca després de nou hores i mitja intenses i passem la primera nit. Estem sols el guarda, nosaltres i un grup de 6 francesos. El guarda ens comenta que "han tancat Catalunya", bé de moment estem a Catalunya encara.

Refugi de la Restanca

El segon dia tenim una jornada més curta, volem anar tranquils a veure si ens podem recuperar una mica del dia anterior. El Xesc es pren molt en serio lo d'anar tranquils i ens fa esperar a la sortida del refugi, per avançar temps l'ajudo amb el material i li poso els botins a les botes, sortim finalment cap a les 8:30.

Tornem a pujar el collet de Uelhicrestada, com era d'esperar la neu està com un roc i la pala per arribar al primer llac és força dreta, patim bastant, el Miquel i el Xesc tenen millor tècnica, jo tinc que posar esquis a l'esquena i pujar amb grampons, arribo al llac abans que ells el que redueix una mica la humiliació.

Pujant al collet de Uelhicrestada

A la baixada cap al Ventosa la neu ja ha transformat una mica i s'esquia molt bé, com en una pista però amb aquest so suau meravellós de la neu transformada.

Baixada cap al refugi Ventosa amb el gran llac de Monges i la Punta Alta de Comalesbienes al fons (a la dreta)

Arribem aviat al refugi Ventosa i Calvell on parem a menjar tranquil·lament, tenim temps ja que en principi aquest segon dia és més curt de ruta que els altres. Personalment trobo que aquest és un dels indrets més màgics del Pirineus amb vistes de 360 graus al Contraix, Besiberris, Pa de Sucre, etc.

Allau de neu humida a prop del refugi de Ventosa. Amb la calor dels últims dies veiem per tot arreu ensaïmades, restes d'allaus i purgues, la majoria petites, aquesta és una de les més grans que veiem.

Sortim i enfilem el coll de Contraix, a mitja pujada el Xesc diu de parar que li fan molt mal les botes, es treu les botes i descobreix perquè li fan mal, els botins estan al peu equivocat! Menys mal que s'ho pren amb sentit de l'humor.

Enfilem cap al collet de Contraix, que es veu just en la meva vertical, més a la dreta, el Pic de Contraix.

Pujant el collet de Contraix amb la Punta d'Harlé, el Pa de Sucre i el Tumeneia al fons.

Tot el tram inicial del coll es fa molt bé, els grans blocs que hi ha a l'estiu estan enterrats en la neu. Al últim tram es torna posar dret i la neu força dura. El Miquel es posa el grampons abans de que comenci la pendent forta, el Xesc i jo seguim. Sense parlar entre nosaltres els dos ens marquem com objectiu arribar al peu de l'esperonet que divideix el coll que te una petita rimaya on sembla un bon lloc per posar els grampons. Jo aconsegueixo arribar a dos metres per sota però els blocs de les restes d'una purga de neu fa que no pugui clavar les serretes i no hi ha manera de fer aquest dos últims metres. Menys mal que portava pensada una tècnica per aquestes situacions i em va funcionar bé, trec el piolet (el puc treure sense treure la motxilla), el clavo i amb un mosquetó m'asseguro al cinturó del pantaló que m'he fet amb una cinta de Dyneema. La cosa funciona bé, la tècnica ha arribat per quedar-se, em puc treure els esquís i posar el grampons en mig del pendent tranquil assegurat al piolet. El Xesc te millor tècnica i aconsegueix entrar a la rimaya amb els esquís però per fer l'últim pas s'ha de tirar de cap a dins! El Miquel va pujant recte amb els grampons i va patint molt, en un moment donat se li envà un peu i comença a caure a vall, intenta fer una autodetenció però amb un mètode no gaire ortodox i no li funciona, segueix lliscant avall fins que se li clava un grampó i fa la volta de campana, al caure per sort es queda parat, un pal segueix baixant demostrant que encara es podia baixar més.

El Miquel un moment abans de l'ensurt al Collet de Contraix.

Des de dalt el mirem preocupats, li diem si està bé i aixeca un braç, no sabem que vol dir. Jo penso, aquí s'ha acabat la travessa, encara que no s'hagi fet mal un susto com aquest no et deixa la moral gaire alta. Baixo fins on està i sembla que no s'ha fet res, li recullo el pal i tornem a pujar aquest cop seguint la traça que és més descansat. El Xesc puja al coll i baixa a agafar la motxilla del Miquel, jo pujo el coll amb les serretes muntades als esquís (que van a l'esquena) i em cau una avall fins la rimaya, el Xesc torna baixar i a pujar el coll per tercer cop!

Ultims metres del collet de Contraix

El Pic de Comalespasa és una piràmide perfecte vista des del collet de Contraix.

La baixada del Coll de Contraix es fa molt bé, un altre cop neu crema óptima per esquiar, en un moment estem al llac, allà cal treure esquís per remuntar un petit bony i anar a buscar les pales de l'altre banda que són mes tombades. També és pot baixar per la canal que baixa recta del llac, però anem a lo senzill i des de dalt no sabem si te continuïtat (en aquest punt és on es va estimbar i va morir el meteoròleg Toni Nadal).

La part final de la baixada del collet de Contraix forma una vall molt maca.

La part inferior del barranc de Contraix no te neu, fem els últims 200 m de desnivell i la pujada al refugi caminant. Arribem al refugi d`Estany Llong desprès de nou hores, a un ritme algo més tranquil que el primer dia, però recuperar, recuperar, ... no recuperem gaire, estem força cansats.

Al refugi sols hi ha el guarda i dues persones més un català i un americà. Els hi contem el  que ens queda pel tercer dia, ens diu l'americà: "it´s going to be a long day". El guarda del refugi ens diu que és la última nit amb els refugis oberts i que han confinat a tot-hom a casa seva, ens quedem bastant perplexes, en tot cas no tenim més remei que tornar a on tenim el cotxe.

El diumenge, el tercer dia, espavilem més ràpid, a les 7:15 ja estem focajant amunt per la vall de Sant Nicolau.

El tercer dia quan el Sol començava a donar als cims ja estàvem en marxa.

Passem pel costat del Pi de Peixerani que sembla que és el pi negre de tronc i de capçada més grossos de Catalunya.

Pi de Peixerani

Enfilem cap a l´Estany Negre i el Colladò dels Gavatxos que sembla que és la millor ruta amb esquis i no la ruta d'estiu de la Carros de Foc per la collada de Dellui. El Miquel ens comenta que cada vegada que es dormia li venia el flash de la caiguda del dia anterior. La neu torna a estar com una pedra i com sempre ens posem les serretes massa tard en el punt més incòmode imaginable, jo torno fer servir la tècnica del piolet però em despisto i em cau un esquí a vall que afortunadament va a parar on és el Xesc.

Inici de la pujada al Colladò Gavatx poc passat l'Estany Negre

La resta del coll es fa bé fins la part final, una mica dreta i amb neu glaçada, s'intueix un pas de cornisa problemàtic, aquest cop no torno a fer el pardal i em poso els grampons abans de que la cosa empitjori. Al final el Miquel i el Xesc també posen grampons per passar la cornisa, que a peu es passa sense problemes.

El Colladó Gavatx que es puja bé però te una cornisa incòmode al final que vam passar amb grampons

Al cim del Colladò Gavatx, el penúltim coll de la travessa.

Arribem al Colladó Gavatx on teniem pensat anar cap el Coll de Carboneres per escurçar una mica la ruta. Però el coll vist des d'on estem fa bastant de por, ja sabem que les pendents de neu vistes des del front semblen més del que són però la part final del coll es veu amb molt pendent i amb una escupidera a sota que el fa exposat.

El pic aparentment més alt, que es veu més a la dreta és el Pic Tort, a la seva esquerra es veu el Coll de Carboneres, el coll per on vam decidir no passar, més a l'esquerra el Pic dels Vidals, Pic de Mar (poc prominent) i Pic de Sobremonestero.

No ens arrisquem i optem per la opció més segura donant tota la volta per l'Estany Tort, a més així no ens saltem el refugi de la Colomina i passem pels 9 refugis de la travessa. La baixada torna a ser per una neu molt agraïda, és fàcil però s'ha d'anar a buscar el pas, com sempre acaba molt ràpid. Posem pells per fer una llarga focajada.

D'aquí en endavant hem de passar per un munt de llacs, sovint l'opció més ràpida és passar per sobre, en general es veuen bé, però al ser la majoria repressats i amb les altes temperatures de les últimes setmanes fa una mica de yuyu. El Miquel és el més decidit, a més és el que més pesa i el que porta la motxilla més pesada i passa per davant. Focajem més d'un quilòmetre per sobre de l'Estany Tort i desprès per sobre de l'Estany de Colomina, Mar, Coveta i Tort de Paguera.

Passat l'Estany Tort pugem al refugi de la Colomina on ens fem un nou selfie. Passar per sobre l'estany l'Estany Tort i el de Mar en aquella solitud i rodejat de muntanyes torna a donar sensacions màgiques.

Focajada de més d'un quilòmetre per sobre de l'Estany Tort.

Ara sols ens queda passar els estanys de Colomina i de Mar abans d'enfilar l´últim coll, el Coll de Saburó, la neu està transformada però torna a ser una mica dret i estem cansats de patir a tots el colls, ens posem les serretes encara que en altres circumstàncies haguessim passat sense.

El llac de Mar amb la nostra traça.

Pujada al Coll de Saburó..

Un cop al Coll de Saburó cal baixar passant pels llacs de Cap del Port, Llastra i Coveta, un llarg descens per bona neu fins a l'últim refugi, el Josep Maria Blanc. Per arribar al refugi cal creuar l'Est Tort de Paguera que està una mica transparent i fa una mica de respecte però el Miquel no s'ho pensa dos cops. Nou selfie al refugi. .

Estany de la Coveta

Ultim tram de la baixada on ja es veu el refugi Josep Maria Blanc al costat de l'Estany Tort de Paguera i amb la Pala d'Eixe al fons.

Atravessant l'Estany Tort de Paguera per arribar al refugi.

Per fer la ruta circular ens quedaria fer el coll de Monestero, però si ho féssim així desprès ens quedarien 9 km de caminar per carretera des de l'Estany de Sant Maurici a Espot. Ja portem més de 10 hores de ruta a l`arribar al refugi, baixem directe del refugi cap a Espot pel GR, podem seguir baixant esquiant fins a uns 2100 m d'alçada i desprès ens queda una llarga portajada de 800 m de desnivell i unes dues hores fins a Espot, "it´s going to be a long day". Encara que es fa una mica llarg la vall i el seu bosc és molt maco.

Arribant a Espot es posa a ploure però comparat amb el mal que ens fan els peus de caminar amb botes i l'esquena de portajar quasi que no importa. Arribem finalment a Espot fent-se de nit, després de més de 12 hores d'activitat i molt contents d'haver superat el repte a pesar de les dificultats. La nostra ment queda plena de cims, neus, llacs i somriures que segur que no oblidarem.

Perfil

Mapa

Link a mapa en format PDF

Mapa en format PNG:

Album de fotos

Link a l´album de fotos

Fitxa ruta completa realitzada

Distància: 63.4 km
Desnivell positiu acumulat: 4019 m
Desnivell negatiu acumulat: 4579 m
Alçada màxima: 2748 m (Collet de Contraix)
Alçada mínima: 1335 m (Espot)
Dificultat: PD S3, ruta en general no gaire difícil però en tants quilòmetres i amb condicions de la neu que poden canviar et pots trobar una mica de tot. En general les major dificultats i exposicions es concentren en l'ascensió d'alguns colls, especialment el Coll de Sendrosa (pendent i cornisa), la sortida del Refugi de la Restanca (pendent), Collet de Contraix (tram curt de 40º, passat amb grampons) i el Colladò Gavatx (cornisa, passat amb grampons). També cal anar viu en el creuament dels múltiples llacs, especialment els repressats on al baixar el nivell d'aigua pot quedar la capa de gel separada de l'aigua el que els fa molt fràgils (m'imagino que això passa especialment a les vores).
Recorregut en breu: (en el nostre cas) Estany de Sant Maurici, Refugi d'Amitges, Port de Ratera, Refugi de Saboredo, Coll de Sendrosa, Refugi Colomers, Port de Caldes, Coret de Uelhicrestada, Refugi Restanca (primera nit), Coret de Uelhicrestada, Refugi Ventosa i Calvell, Collet de Contraix, Refugi d'Estany Llong (segona nit), Colladó Gavatx, Estany Tort, Refugi de la Colomina, Coll de Saburó, Refugi Josep Maria Blanc, Espot.
Track de la ruta (wikiloc): https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/carros-de-foc-en-esquis-3-dies-9-refugis-47924023


Dia 1: Del Llac de Sant Maurici al Refugi de la Restanca:

Distància: 23.1 km
Desnivell positiu acumulat: 1600 m
Desnivell negatiu acumulat: 1506 m
Alçada màxima: 2567 m
Alçada mínima: 1908 m
Dificultat: S2 en general, pas de cornisa al Coll de Sendrosa una mica dret i exposat, S3 a la baixada al Refugi de Restanca per la variant directe que vam fer, si no (la descrita avall) més fàcil
Data: Divendres 13 de març de 2020
Condicions de la neu: Neu transformada i humida tota la ruta, però no en excés. Sense neu esquiable (a peu) els primers 10 minuts passats l'Estany de Sant Maurici i 10 minuts més passat el Refugi de Colomina
Horaris (en el nostre cas): 9 h 35 min incloent parades
Descripció de la ruta: .

1. Sortim de l'Estany de Sant Maurici (1913m) per la pista que surt just al nord de la pressa i que puja en direcció al refugi d'Amitges. 
2. Passem l'Estany de Ratera (2130m) i poc desprès ens trobem una desviació de la pista que agafem cap a la dreta (pal indicador). Probablement en algún moment la pista es desdibuixa pel gruix de la neu, la podem anar seguint o tirant per on ens sembli millor, la pista fa un parell de zigazagues i arribem al Refugi d'Amitges (2370m). 
3. Del refugi sortim en direcció O-NO o bé passant pels Estanys de la Munyidera o bé una mica més el sud seguint una carena. 
4. Arribem a un petit collet (2490m) i seguim en direcció oest, si les condicions de neu no són estables és millor allunyar-se de les rampes a la nostre dreta baixant una mica amb les pells si cal.
5. Arribem a una carena i a partir d'aquí ja podem pujar el Port de Ratera (2540m)
6. Un cop al port podem seguir focajant en pujada una mica cap al oest per guanyar uns metres d'alçada abans de treure pells.
7. Baixem en direcció sud cap el Lac de Naut, posant atenció de no anar massa a la dreta perquè aniríem a para a una altre vall (la del Lac de Naut de Saboredo)
8. Continuem baixant cap al Lac deth Miei, mirem de traçar una diagonal i passar per sobre del llac ja que el refugi està una mica per sobre del llac. Probablement val la pena posar pell aquí per pujar el Refugi de Saboredo (2310m)
9. Baixem una mica fins la pleta de Saboredo (2270m) al costat nord del Lac de Baish amb les pells posades si les tenim posades i sino les posem en aquest punt.
10. Ens dirigim cal al Coth deth Tuc Gran de Sendrosa en direcció N-NO, busquem un punt bo per entrar a la carena que baixa del cim en direcció NE.
11. Pugem una mica per la carena fins que ens trobem poc per sota de l'alçada del coll i d'aquí ens dirigim al coll, sense entrar a la vall natural, convé passar el coll una mica per sobre per evitar la cornisa.
12. Arribem al Coll de Sendrosa (2451m) i treiem pells.
13. Baixem per la vall natural en direcció O-NO fins la cota 2150 m aproximadament on començarem una diagonal en direcció SO mirant de no perdre molta alçada.
14. A partir d'aquí hi ha vàries estratègies per arribar al refugi de Colomina. La que vam seguir nosaltres i que ens va sortir força bé és posar pells tan punt ens vam quedar enclotats perquè hi ha alguns puja i baixa molt cansats sense pells.
15. Anem al Lac de Clòto de Baish (2140m), travessem el llac i pugem al collet que te al seu costat oest, el Coret de Clòto (2190m). Aquí podem treure pells o si volem estalviar dos canvis baixem amb pells els 75 m de desnivell fins la pressa de Colomers.
16. Arribem a la presa, traiem esquís i travessem a peu. A l'altre costat està el refugi vell de Colomers, si volem anar al refugi actual cal bordejar el llac uns 200m
17. Comencem la pujada al Port de Caldes, posant atenció a no desviar-nos cap a una altra vall. Cal anar sempre cap a l'oest, no agafar una vall a l'esquerra cap al O-SO que es pot agafar cap als 2250 m o més amunt cap als 2350.
18. Arribem al Port de Caldes (2567m) treien pells i baixem en direcció oest cap l'Estany de Mangades (2380m).
19. Al Estany ens tornem posar pells, anem fins el seu extrem SO i pugem un petit collet cap al oest, un cop allà baixem una mica fins l'Estany des Monges que passem per sobre o bordegem per la dreta i finalment pugem cap a nord al Collet de Uelhicrestada (2475m).
20. Al collet traiem pells per fer la última baixada d'aquest tram. A la baixa mirem de no quedar enclotats al primer llac, el Lac deth Cap deth Port (2240 m) sino que fem una diagonal per la seva dreta  (N) per anar a parar a la seva sortida natural d'aigua (pot ser cal fer una petita remada).
21. Un cop sortim per la sortida natural del llac ja veurem el refugi, primer baixarem per una pala més dreta que aviat per pendent. El Refugi de la Restanca (2002 m) està al costat dret (N) del Llac de la Restanca.

Dia 2: Del refugi de la Restanca al refugi d'Estany Llong

Distància: 15.6 km
Desnivell positiu acumulat: 1045 m
Desnivell negatiu acumulat: 1060 m
Alçada màxima: 2748 m
Alçada mínima: 2000 m
Dificultat: S3, les majors dificultats es concentren a la sortida del refugi de la Restanca i a la pujada final del Coll de Contraix
Data: Dissabte 14 de març de 2020
Condicions de la neu: Molt dura al matí i dura en alçada, humida i transformada a la resta però sense un grau excessiu de transformació. Sense neu a la part baixa del barranc de Contraix.
Horaris (en el nostre cas): 9 h 15 min, incloent parades, vam anar molt tranquils el segon dia
Descripció de la ruta:

1. Sortim del Refugi de la Restanca (2000 m) per desfer un tram del dia anterior fins el Collet de Uelhicrestada (2475m), i l'Estany de Monges, fem una petita remuntada remant o en escaleta i baixem fins l'extrem SO del Estany de les Mangades (2380m)
2. Baixem en tendència a l'esquerra (S-SE), pot ser guiats pels pals del camí d'estiu i atravessem l'Estany de clot i el de Travessany.
3. Veurem l'Estany negre i és el moment de no seguir baixant si no de tirar cap a l'esquerra a buscar el Refugi Ventosa i Calvell (2214 m). Des del refugi és veu el nostre proper destí el collet de Contraix.
4. Sortim del refugi per darrera (oest) i baixem en diagonal cap el Bassot de Colieto (2153) on posem pells.
5. Pugem la Vall de Colieto. Aquí curiosament tant a l'estiu com a l'hivern hi ha gent que s'equivoca de coll i tira a l'esquerra i va parar al Port de Colomers. Si identifiquem el collet de Contraix des del refugi i tenim visibilitat no te pèrdua. Si no, cal posar atenció cap als 2180 metres de tirar a la dreta (SE) i no recte (E).
6. Podem pujar amb els esquís fins molt a prop del coll però un cop arribat a l'esperó es posa dret i estret i caldrà treure esquís i pot ser posar grampons. Hem d'agafar la canal que va pel costat dret de l'esperó.
7. Arribem al Coll de Contraix (2748 m) on treim pells per baixar la pala cap a l'Estany de Contraix (2573 m)
8. Podem passar per sobre l'Estany o vorejar-ho però en tot cas és recomanable no intentar baixar per la sortida natural d'aigua perquè si no ho coneixem podem no encertar la canal i quedar-nos enriscats. En lloc d'això un cop a la desembocadura, la deixem a la dreta i seguim cap a l'est, fent una petita remuntada en escaleta o sense esquís i anar a buscar les pendents a l'est del llac que són més manejables (és el que fa el camí d'estiu)
9. Baixem el barranc de Contraix i quan puguem creuem el riu per baixar per la part dreta de la vall fins arribar al Riu de Sant Nicolau (1910 m) a l'alçada dels Prats d'Aiguadassi. Un cop al riu podem posar pells, travessar un primer pont, deixar un segon pont a l'esquerra que ens porta al refugi de la Centreleta i anar a la dreta (E-SE) per acabar parant a la pista que puja cap al refugi.
10. Pugem per la pista fins arribar al Refugi d'Estany Llong (1985 m)

Dia 3: Del refugi d'Estany Llong a Espot

Distància: 27.1 km
Desnivell positiu acumulat: 1374 m
Desnivell negatiu acumulat: 2029 m
Alçada màxima: 2668 m
Alçada mínima: 1310 m
Dificultat: S3, algo més fàcil que els dies anteriors però amb un petit pas de cornisa al Colladó Gavatx i una mica pendent al flanqueig al Coll de Saburó
Data: Diumenge 15 de març de 2020
Condicions de la neu: Molt dura al matí i dura en alçada, humida i transformada a la resta però sense un grau excessiu de transformació. Sense neu esquiable des de poc passat el refugi Josep Maria Blanc fins Espot.
Horaris (en el nostre cas): 11 hores 50 minuts incloent parades
Descripció de la ruta:

1. Sortim del Refugi d'Estany Llong (1985 m) i anem a buscar la pista que voreja l'Estany Llong i va cap al Portarró d'Espot. Ens dirigim al Colladò dels Gavatxos, ruta recomanada a l'hivern, millor que la ruta d'estiu que passa per la Collada de Dellui.
2. Sí aconseguim seguir la pista (segurament tapada per la neu), cal seguir-la fins una petita cabana cap a la cota 2080, podem veure al sud el Pi de Peixerani. En aquesta cabana deixem la pista i seguim cap a l'est. En tot cas cal parar atenció de no deixar el llac massa aviat i no tirar cap al sud, una equivocació que mirant tracks sembla molt comuna, perquè agafaríem la coma d'Amitges que va a parar a un coll més alt i més dret que el Colladò dels Gavatxos i no compensa.
3. Anirem seguint el Barranc de Peixerani a l'est fins l'Estany Negre (2300 m) i aquí ja girarem en direcció sud seguint la conca natural. Anirem pujant per la vall al principi més dreta i desprès ja tomba una mica fins arribar als Estanys dels Gavatxos (2550 i 2560 m). D'aquí (si no hi ha boira) ja veurem a tocar el Colladò dels Gavatxos.
4. A la part alta del coll es pot formar cornisa i segurament valdrà la pena passar-la amb grampons, depenent de la mida de la cornisa, les condicions de la neu i el nostre nivell.
5. Un cop al Colladò dels Gavatxos (2667 m) podem pujar encara una miqueta a l'esquerra (E) per enganxar una baixada més fàcil. 
6. Un cop al Colladò Gavatx baixarem cap a l'Estany Tort per anar al refugi de la Colomina. Una alternativa és anar fins el Coll de Carboneres, que és una mica més directe però amb algunes pendents exposades i algo dretes i més desnivell.
7. Al Colladò dels Gavatxos traiem pells i baixem una mica i de seguida girem cap a la dreta (O) per evitar un barranc que costa de veure des de dalt. Un cop superat aquest petit obstacle ja poden davallar per on vulguem fins l'Estany de Castieso (2370), el de Cubieso (2350 m) i el de Neriolo (2300).
8. Travessem la pressa de l'Estany de Neriolo per sobre i ja podem torna a posar pells.
9. Travessem tot l'Estany Tort (2293 m), si està ben glaçat tot pel mig si podem, seran 2 km de focajar sobre el llac. A l'arribar al seu extrem SE trobarem algún indicador del camí d'estiu que ens indica primer cap a l'est i desprès NE com anar fins el Refugi de la Colomina (2413 m)
10. Voregem per la dreta o passem per sobre de l'Estany de Colomina en direcció a l'Estany de Mar (2440 m). 
11. Travessem per sobre de l'Estany de Mar i anem fins el seu extrem més oriental on sortirem del llac per traçar una diagonal cal al NO per una zona una mica pendent i un cop la pendent ja baixa girem cap el NE a buscar la pressa de l'Estany de Saburó (2540 m)
12. De la pressa de l'estany de Saburó flanquegem horitzontalment cap a la dreta (E) per sota d'unes llastres fin que ponen anar ascendint fins el Coll de Saburó (2668 m).
13. Un cop al coll traiem pells i baixem cal a l'Estany del Cap de Port (2523) que passem per l'esquerra i d'aquí seguim la vall natural passant pels Estanys de la Llastra (2425 m) i  de la Coveta (2395 m) pot ser amb alguna petita remada o remuntada.
14. De l'Estany de la Coveta baixem per la llera natural per un petit barran una miqueta més dret fins l'Estany Tort de Peguera on està el Refugi Josep Maria Blanc (2320 m) per arribar-hi sols cal creuar l'Estany.
15. A partir del Josep Maria Blanc si volem tancar la travessa circularment caldrà posar pells i tornar a remuntar els Estanys de la Coveta i la Llastra, i en aquest estany anar cap a l'oest i pujar els estanys petits de Peguera i el Coll de Monestero (2715 m), treure pells i baixar la bonica vall de Monestero fins el Refugi Mallafré (1890 m) que està a tocar de l'Estany de Sant Maurici (1908 m). Una alternativa al Coll de Monestero és anar pel Coll de la Valleta Seca (2728 m), ens permet no repetir recorregut però l'inici de la baixada del Coll és més difícil.
16. En el nostre cas un cop al Refugi Josep Maria Blanc vam baixar per la pista que surt del refugi fins l'Estany de Lladres (2023) i aquí deixar la pista (pal indicador) i agafar el GR que baixa pel riu Peguera fins al poble d'Espot (1310 m). És un recorregut per un bosc molt bonic però probablement una mica dificultós d'esquiar i que segurament no tindrà neu fins avall, en el nostre cas vam fer tot el GR caminant per falta de neu.

Selfies als refugis

Refugi d'Amitges

Refugi de Saboredo

Refugi de Colomers

Refugi de la Restanca

Refugi Ventosa i Calvell

Refugi de Colomina

Refugi Josep Maria Blanc

---

Xesc --Unió Excursionista Horta--, Miquel C. i Pep Lluís (ropits) -- CEG Esquí --

el vídeo dels dimecres... ens quedem a casa

...i ja tornarem a publicar piulades i vídeos aviat!

Cuideu-vos, bones traces!!!

Cristallère 1.876 m. i Lasnères 2.000 m., bosquejant a banda i banda de la Vath d'Aspa, 7-8 de març de 2020

Després de valorar diverses destinacions, divendres tarda marxem cap a l'Aquitània i més concretament cap a l'Alt Bearn. Passem Jaca, neva amb ganes ja a cotes baixes del vessant sud pirenaic. Les 4 hores inicials de cotxe s'allarguen una mica, en molts moments costa visualitzar la carretera... Anem sortejant cotxes que proven d'arribar a les estacions d'esquí, és cap de setmana. Arribem al túnel de Somport ja ben sols, a l'altra banda trobem una situació meteorològicament més calmada, davallem la carretera fins a Acós, a part de les màquines llevaneus ni un ànima, això promet!

 

The cegesquimen a les Valls d'Aspe - març 2020 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Dissabte, 7 de març La Cristallère, 1.874 m. +/- 1.100 m., 12 km., 6h. PD, **, S2

Ens llevem amb la notícia que la carretera que ens havia d'acostar al nostre objectiu inicial està tallada, mentre esmorzem toca improvisar... Es presenta un dissabte complicat especialment a cotes altes: fort vent, boira,... de fet veníem als Pirineus Atlàntics buscant recer als seus boscos davant el fort vent que es pronostica per dissabte. També era una oportunitat, qui sap si la darrera, d'esquiar a cotes baixes.Tenint en compte la situació escollim el cim La Cristallère: cim proper al nostre allotjament, bon accés, pendents poc pronunciats i i bosc gairebé fins dalt.

Camí del nostre objectiu passem prop del petit nucli de l'Estanguet. Aquest mes es compliran 50 anys de l'accident d'un tren de mercaderies en el pont homònim. El tren carregat amb blat de moro es va estavellar contra el pont desencadenant el tancament de la línea. Poc abans d'arribar a Urdos enfilem amb el cotxe una pista asfaltada fins al veïnat de Bérat du Bas. La pista desemboca en una granja, nosaltres aparquem el cotxe una mica més amunt en un revolt a esquerra abans de que comenci a baixar, cota 850 m.
Malgrat no hi havia base abans de la nevada calcem esquís a tocar del cotxe, pugem arran d'un torrent i prop de la cota 1.000 m virem clarament a NW travessem una zona de prats avui coberta de neu i anem a buscar la fageda imponent que tenim davant nostre. Pujada lenta i treballada per un bosc encisador ple de detalls. En molts moments costa obrir traça, un bon gruix de neu força humida dificulta considerablement l'ascensió. El pendent és sostingut fins arribar als 1.300 m. Poc a poc es suavitza, continuem SW. Travessem clarianes i bosc en una combinació perfecta.

Al fons veiem el nostre objectiu, el vent bufa sobre nostre xiulant sense parar però sense voler molestar. A partir dels 1.600 m. el terreny es redreça i ens dirigim clarament cap al vessant NE del cim. Ja sota el cim mirem de voltar-lo en direcció al coll de la Coumette però sense arribar-hi. Aquí el vent ja ens toca de ple encara que no és molt  desagradable. Atenció a la possible presència de plaques de vent just sota el cim. Amb compte arribem dalt, grans vistes, un dia de ple hivern. En condicions de neu estable ens podíem haver plantejat una ruta circular però avui no és el dia.

Des d'aquí recuperem l'itinerari d'anada en un llarg descens on jugues constantment amb la temptació d'abraçar algun arbre. A cotes altes neu prou bona que es va degradant a mesura que baixem, avall molt més pesada, s'ha de treballar, fem gana per la cervesa i l'assiette de fromage que farem a Urdos. Poques vegades una excursió tan senzilla té tants i tants matisos!

Sembla que serà complicat decidir un objectiu per l'endemà però no és així i aviat trobem un cim dels que ens agraden i amb tots els guarniments: una vall amb un poble de conte que darrera guarda una formatgeria que és un encant, un bosc variat i ple de vida dels que enamoren, un pendent generalment suau que permet gaudir i observar, i un cims amb una de les millors vistes d'aquesta temporada. Encara no hi som que ja pensem quan hi tornarem!

Diumenge, 8 de març Pic Lasnères, 2.000 m. +/- 1.250 m., 19 km., 5h., PD, **, S2

Sortim d'Acós en direcció contraria a la d'ahir, aviat arribem a Bedós. Allà prenem el trencall a dreta cap a Aidius. La carretera és una combinació perfecta de marrons, verds i blancs embolcallats arreu amb aigua. Quan la vall s'obre l'espectacle és total. Abans d'arribar a Aidius prenem una pista asfaltada que puja fort pel vessant S de la vall fins que voltant el poble per dalt acaba baixant a travessar el pont de Salars on just abans deixem el cotxe. A l'altre costat del pont ja comença la neu, 797 m.

De seguida calcem esquís tot resseguint una bona estona la pista que porta a les austeres bordes de Bèrangueil i poc després a la granja de Pée Nouqué , aprox. a 1.062 m. on hi ha un aparcament. Aquí comença el camí que porta als colls d'Arriutort i de La Taillandère. El camí inicialment puja fort i aviat es suavitza entrant en un bosc obert i agradable. Prop dels 1.300 m. el terreny s'obre i ja fins al cim les vistes seran variades i espectaculars destacant especialment les parets del muntanyó d'Iseye. Progressem per terreny suau E-SE fins al llom que desemboca al cim. El resseguim per la seva dreta SE. Avui a diferència d'ahir no estem sols, quatre persones ens han passat al davant i ens han obert una traça de bon fer. Una cinquena ha reculat aviat cap a casa. Abans d'arribar al cim els trobem ja de baixada, agraïts també per la traça que ens marcaran avall. Aviat podrem comprovar que són gent que coneixen bé el territori.

Al cim la vista és infinita, no sé si mai havia fet un cim de just 2.000 metres... Costa identificar la majoria de cims més enllà del Midi, som lluny de casa i bona part dels cims no són coneguts nostres.
Baixem ben sols, neu transformada de bon fer, anem ràpids. A partir de la cota 1.650 m. veiem que la traça dels nostres col·legues pren el vessant E del llom i marxa cap al bosc, una mica indecisos preferim resseguir les nostres passes però aviat ens penedim i tan aviat com podem els hi anem al darrera. Confluïm a les seves traces en un lloc preciós, en qualsevol moment pot sortir algun ós darrera un arbre...

Quan entrem al bosc prenem una pista que ens portarà ràpidament a les bordes de Bèrangueil. Pel camí deixem enrere uns quants arbres imponents que ben segur han atrapat més d'un esquiador despistat. Des de les bordes tenim una curta pujada i baixa que baixaràs fins a tocar del cotxe, quin dia!!! 
Abans d'arribar al poble encara som a temps de comprar un tall de Brebis a una formatgeria protegida per quatre gossos i unes quantes gallines que campen carretera amunt i avall. Just arribar trobem la dona treballant a l'obrador, us ho podeu imaginar... Tornarem a les valls d'Aspe, si més no per provar un brebis amb melmelada de cireres negres o mel d'acàcia, ha de ser la bomba!

Esclaus dels esquís a Lasnères - cegesqui 2020 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Bibliografia:

Frédéric Cabot, Ski de randonée dans les Pyrénées-Atlantiques, Rando éditions, 2013

Cartografia: 

IGN, Top 25, Oloron-Sainte-Marie. Vallée d'Aspe, 1546 OT

IGN, Top 25, Ossau. Vallée d'Aspe, 1547   OT

Jaume i Pep, bones traces i compte amb els arbres!