26 d’abr. 2017

Festival de cims a la zona de Benasc, 22-23/04/2017

Pic del Mig 3.340m, Pic de Corones 3.298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m , Pic d'Aneto 3.404m i Pic d’Alba 3.112m.

Per tancar una setmana intensa i atès a les altes temperatures de les darreres setmanes, plantegem sortida a la zona de Benasc.
El cap de setmana l’organitzem en 2 quartets (un per dissabte i l’altre per diumenge) - tot i que alguns músics repeteixen – però en l’execució sempre hi ha lloc per a la improvisació.

Sembla que no som els únics què hem tingut aquesta idea doncs tant la Renclusa com Hospital són plens (llista d’espera al refugi) així que haurem de sortir des del cotxe.

 

Dissabte 22 d’Abril de 2017: Pic del Mig 3340m, Pic de Corones 3298m, Tuca del Coll de Corones 3.196m i Pic d'Aneto 3404m des de Llanos de Hospital
+/- 2000m; S3  (+/- 1800m els que hem fet només Aneto)

Fem nit a l’Escuela de Montaña de Benasque (lloc molt correcte i on pots esmorzar tant aviat com vulguis) i a les 7:00h som al parking - un quants metres sota Llanos de Hospital.
El nostre objectiu d’avui és el Pico de Coronas i el Jordi vol fer la Tuca del Coll de Corones per completar un cim secundari què encara no té .
Carreguem esquís al parking i ascendim per la pista asfaltada. Després d’un parell de quilòmetres (15 min) calcem esquís i anem progressant pel bosc de la dreta de la vall fins arribar a la Renclusa. Constaten que no estem sols, la muntanya és una dispersió de grups amb l’objectiu de coronar els diferents 3000s de la zona.
Anem progressant en direcció a la glacera de la Maladeta (direcció sud) guanyant metres de desnivell i encarant-nos cap a la bretxa del Portillon superior (2880). La neu està dura però es pot anar avançant prou bé i esperem que el sol que fa la vagi estovant per gaudir d'un bon descens.  Alguns posem ganivetes en alguns trams però hi ha també qui puja sense.
Superat el coll tenim les primeres vistes de l’Aneto que ens tempta així com de tota la serralada. Seguim avançant i per sorpresa ens trobem a la Mercè i l’Eli fent un mos i ens diuen que van a l’Aneto ... aquesta és la gota que faltava per afegir-lo a la llista de cims per avui – les ganes ja hi eren.
Els nois van molt forts, així que fem 2 grups i jo em quedo amb les noies per anar a l’Aneto mentre ells aniran abans a fer la trilogia de pic del Mig a coll de Corones.
Ells enfilen cap al coll del Mig, entre el pic de Corones i el pic del Mig - estret coll que assoleixen amb esquís  als peus -, deixen esquís i motxilles i s'enfilen al Pic del Mig amb una senzilla grimpada en roca amb trams de neu. De retorn al coll, esquís a la motxilla i cap el Pic de Corones, caminant per neu pel vessant sud i a uns 20 minuts del coll fan el Pic de Corones i en uns minuts més passen per la tuca del Coll de Corones. El descens cap el coll de Corones és variat, un tram de roca fàcil, un corredor de neu fins a tornar a l'aresta de roca també fàcil i un pendent de neu fins al propi coll de Corones, on acaben aquest tram d'alpinisme senzill però alhora bonic. Calcen esquís i enfilen cap el Pic d'Aneto per atrapar a les noies. 
Ens trobem abans del pas de Mahoma on arriben molt satisfets per tot el que han fet.

Entre els que no es decideixen a passar, els que van i els que tornen, més algunes cordes pel mig, el pas de Mahoma sembla les Rambles per Sant Jordi ;-). Aprofitem un bon moment entre grups i ens plantem a sostre del Pirineu. Gran dia!!! en tots els sentits: bon temps, vistes excel•lents, bon grup i cim!
A la baixada, fins una mica més avall de coll de Corones, trobem neu més ben conservada per temperatures no tan altes i de bon esquiar, però a mesura que anem baixant, s'ha començat a endurir i no ens permet gaudir tant del descens fins a cota 2200 aproximadament, on trobem neu primavera de la que es deixa esquiar amb facilitat.
Aprofitem el descens per rebre consells dels bons esquiadors del grup: posició, pes, etc.
Quan arribem al Pla d’Aigualluts, el creuem amb esquís però a la part final hi manca neu i hem de descalçar uns quants metres. Després podem tornar a posar-los anant pel vessant NE (esquerra orogràfica), passant per la Besurta i fins ben aprop de Llanos.

 Diumenge 23 d’Abril de 2017
Per unes molèsties dels integrants, el quartet es converteix en dos duets i sortim uns a fer el Pic d’Alba i els altres la colladeta del Forau Tancau.

Pic d'Alba 3.112m pels Tubs de Paderna
+/- 1400m; S3
Iniciem la ruta novament a Llanos del Hospital, avui  una hora més tard, seguint la pista que aviat deixem per anar en diagonal pel bosc caps els tubs de Paderna. És una zona de bosc amb cingleres intercalades  amb pales de força inclinació. La neu als tubs està molt dura, comencem amb ganivetes encara que al final és més ràpid treure esquís i aprofitar l’escaleta que han fet en una banda la gent que ha anat pujant sense esquís.

Superats els tubs arribem a uns plans molt oberts entre el Pic de Paderna i la Tuqueta Blanca de Paderna per on anem progressant guanyant desnivell per diverses pales fins arribar al balcó on traiem esquís.
L’ascensió segueix amb grampons i piolet per un curt corredor que porta creuar la cresta de la Tuca Blanca que s'enfila fins el pic d'Alba, però l'itinerari passa al vessant oest, allunyant-se de la cresta fins que gira a nord per assolir  l'avantcim per la pala final. Només resta fer un curt tram de cresta que ens duu, ara si, al cim.
 

Grans vistes en un dia esplèndid.
A la baixada, s'ha ennuvolat i la neu segueix endurida així que mirem de dirigir-nos cap on ha tocat més el sol. Els tubs de Paderna els trobem millor del que pensàvem i podem baixar-los esquiant sense problemes.
Desfem el camí d’anada i arribem a pocs metres del cotxe amb els esquís.
Un diumenge que completa un cap de setmana molt ben aprofitat.

 Colladeta del Forau Tancau 2.514m pels Tubs de Paderma
+/- 800m, S3
L'altre duet decidim fer la coma de Forau Tancat, que ens regala un dia de muntanyes solitàries de les que tan ens agraden.  Ni rastre de ningú, obrim traça, i a la part alta ens trobem amb una neu sense tocar que ens permetrà després gaudir d'una boníssima baixada, fins a la part alta dels tubs, on es comença a transformar.
Aquest collet es troba entre la tuca d'Esera i La Tuqueta Blanca de Paderna, que ens mira temptadora, però deixem per una altra ocasió .
El coll té unes grans vistes sobre el Posets, i , ben a prop, el pic de l'Alba al que es pot arribar des d’aquí per les seves pales nord-oest.
Baixant pels tubs de Paderma,  gran alegria,  ens trobem casualment amb la Núria i el Jordi de nou, i tornem a formar el quartet - ara potser una mica més desafinat – i és que en aquests tubs algun instrument s’ha "abonyegat"!
Un preciós cap de setmana que disfrutem de valent, en gran companyia!

Oriol, Gaspar, Jordi G, Mercè, Eli i Núria
Fotos: Jordi G i Mercè

el(s) video(s) del dimecres... Lines in the Snow

A Grècia:



... de fa un parell de setmanes a Panticosa:

25 d’abr. 2017

Ruta entre geleres pels Alps Grees

Sortida que em reporta a una fantàstica escapada amb un 6-2 d'un primer de maig...

Els Alps Grees (Alpi Graie) és el massís que està a cavall entre les regions d'Aosta i Piemont per la vessant italiana i de la Savoia per la vessant francesa, des del coll del Petit-Saint-Bernard al nord, fins el coll de Mont-Cenis al sud. L'accés més fàcil per a nosaltres és per la vall de l'Haute Maurienne, fins a l'estació de Bonneval-sur-Arc.

Aquesta zona té a disposició uns quants refugis ben ubicats per programar rutes entre ells i ascensions a nombrosos cims de més de 3000m. Com a referència de rutes tenim el Tour de la Bessanese, entre els refugis Gastaldi, Cibrario i Avérole i la proposta de l'Oriol Guasch (Alps amb esquís, ed. Desnivel) entre els refugis Carro, Evettes i Avérole. 

Gelera de Méan
Punt d'inici: Bonneval-sur-Arc, si les estacions d'esquí estan obertes hi ha un servei de Navette gratuït que facilita la logística per deixar el vehicle a Bessans.

1a etapa: Bonneval-sur-Arc 1800m - Refugi des Evettes 2590m  +800m F

Després de la logística i una cervesa per ambientar pugem des de la part baixa de l'estació d'esquí de Bonneval seguint una pista planera fins a la capella de Santa Marguerite, a la cota 2000 es deixa la pista i es remunta per amples pales cap al sud, fins el coll des Evettes, el refugi del mateix nom el trobarem ben aprop, mirador excel.lent de la gelera i dels cims de 3000 metres que l'envolten.

Esquerdes al Glacier des Evettes
Descens des de la Pointe Marie
Cim de l'Ouille d'Arbéron









2a etapa: Refugi des Evettes 2590m - Montfret 3374m  +/- 900m F/S2

Sortim del refugi sense pells per baixar uns 90m de desnivell fins el pla des Evettes, des del pla seguim gelera amunt direcció  sud est per anar a buscar una vall molt marcada i fàcil. Pujant per la vall en direcció totalment est arribem a la gelera de Méan a 3000m impressionant planúria de neu, sota el coll de la Disgrace, seguim per la gelera en direcció nord intentant no perdre cota per passar per sota de l'esperó del cim Pointe Francesetti, en aquest punt ens trobem dos grups que venen des del refugi Carro pel coll de Gran Méan, tornem a girar cap a l'est fins arribar al cim de Montfret amb els esquís als peus. Descens amb bona neu, primavera pesada ja aprop del refugi.

Glacier du Grand Méan
Coll i cim Petite Ciamarella
Refugi Gastaldi

3a etapa: Refugi des Evettes 2590m - Coll petite Ciamarella 3340m - Monte Collerin 3475 - Refugi Gastaldi 2650m  +1500m -1400m F/S3

Els recorreguts en aquesta zona, encara que amb desnivells moderats, es fan llargs per les amples distàncies de les geleres. Durant la pujada cap a la Ciamarella fem 500m de desnivell en 4km. Tot i això l'espectacularitat de la gelera i els cims que l'envolten mereixen la monotonia d'aquest tram. Hem pujat per la gelera des Evettes en direcció sud fins a la cota 3000m, on ens desviem cap al su-est per pujar per una pala sostinguda fins al coll de la Petite Ciamarella, el recorregut ha de fer diverses llaçades per evitar la zona dels seracs i les esquerdes obertes.

Un cop al coll tenim el cim a tocar, 100m de desnivell per una cresta fàcil, amb grampons i piolet, ho deixem córrer, encara tenim molta ruta per endavant. El descens el fem amb bona neu, encara pols. Retornats a la cota 3000 posem pells de nou i remuntem en direcció oest per sota de l'Albaron, fent dos girs molt marcats per passar per sota i per sobre del gran seracs característic de la gelera. A la cota 3400m el terreny és més suau, ja en direcció sud ens dirigim al cim del Collerin. El descens el fem pel coll de la Petite Muraille d'Italie, que tot i el nom es un descens molt assequible i ample S3.

En aquest vessant si que la neu transforma més i la trobem molt pesada (per a alguns...hehe), seguim la vall, molt estètica per sota le Rocce delle Ruselle, fins a la cota 2500m, després d'un flanqueig cal tornar a posar pells per superar un petit circ que dona accés a l'altiplà de la gelera de Bessanese, on hi ha el refugi Gastaldi, el més acollidor dels tres de la ruta i on fan la millor pasta, és clar !!

Refuge des Evettes
Seracs al Glacier des Evettes
Pointe Marie i Ouille d'Arbéron









4a etapa: Refugi Gastaldi 2650m - Coll d'Arnes 3010m - Pointe Marie 3375m - Refugi Avérole 2200m +900m -1200m

Etapa clàssica i fàcil, però amb un entorn magnífic al que no estem acostumats. Des del refugi cal baixar uns 50m de desnivell i continuar en direcció sud i sud-oest per anar a buscar el Coll d'Arnes, les pales són amples i fàcils de pujar, amb algun petit tram una mica més redreçat. Des del Coll baixem per l'altra banda uns 50m fins a la gelera d'Arnes, a partir d'aquí ens espera una pujada suau i llarga fins al cim de la Pointe Marie, amb els esquís als peus. 

El descens el fem descobrint la millor neu de tota la ruta, tot i els dies que fa que no neva i el bon temps, ens esquiem uns bons trams de neu pols. A 2500m la neu ja és primavera però molt esquiable, el que ens permet fer pales dretes fins a la base de la vall, des d'aquest punt cal remuntar uns 50m fins el refugi d'Avérole.

Al refugi coincidim amb uns catalans instal.lats a Ginebra i ohh sorpresa amb la Lucie, també de Ginebra, que va fer rutes amb Cegesquí ara fa uns anys i va participar a la travessa Font Romeu-Merens-les-Vals.

Nit des del refuge d'Avérole
Refuge d'Avérole
Seracs a la gelera des Evettes

 5a etapa: Refugi Avérole 2200m - Ouille d'Arbéron 3554m - Refugi Avérole 2200m  +/-1400m 

El cim de la Ouille d'Arbéron també és un clàssic de la zona, però molt menys freqüentat que la Pointe Marie. El primer tram de pujada coincideix amb el tram final de descens del dia anterior. Seguim una sub-vall que es divideix a la cota 2400m en direcció sud-est. Preferim seguir la ruta que puja fins el coll d'Arbéron, itinerari més suau, encara que des del coll cal perdre uns 50m de desnivell per posar-nos sota la gelera d'Arbéron i des d'aquí pujar fins a l'ampla llomada que ens porta al cim.

El tram final es fa una mica dret, tot i que es pot fer amb esquís, segons les condicions potser és recomanable acabar a peu. Des del cim veiem l'espectacle de la gelera de Baounet i la Pointe de l'Autaret, molt esquiables... ho deixarem per una altra ruta...

El descens el fem amb bona neu primavera fins al refugi, buscant les parts més dretes molt esquiables totes elles.

Pointe Marie des del Coll d'Arnès
Glacier des Evettes
Pujant al Mont Collerin

6a etapa: Refugi Avérole 2200m - Bessans

Teníem previst fer l'Albaron i baixar directament a Bonneval per la gelera, però ha entrat mal temps i després d'uns dies de sol espatarrant hem decidit no espatllar la màgia de l'esquí primaveral, així que decidim deixar el tema per a la propera i retornar amb un bon regust.

Tot baixant del refugi, la neu s'acaba ben aviat i ens disposem a caminar els 6km que hi ha fins a Bessans, amb la sort que un cotxe que feia la logística per deixar gent ens baixa amablement fins al poble, tot rodó i caminant el mínim.


Hi hem estat el Lluís F, l'Ignasi P i el Ricard M Bones traces !!

23 d’abr. 2017

Trilogia de cimets al Valle de Tena, 22 i 23/04/2017

Vértice de Anayet 2555m, Arroyetas (o Arroyeras) 2557m i Cuyalaret 2291m 


Acabada la temporada d'esquí de pista els remuntadors s'aturen, els pobles recuperen la tranquilitat, el silenci torna a les muntanyes... però la neu encara hi és i aquesta zona és una bona opció per fer cims bonics, sense complicacions tècniques i sense haver de carregar els esquis a l'esquena gaire estona.

Dissabte 22 d'abril de 2017: Vértice de Anayet 2555m i Arroyeras 2557m des d'Anayet
Ctra Formigal al Portalet 1650m - accés al Pk Anayet de Formigal 1721m tancat a vehicles, cal fer a peu - Barranc de Culibillas - Ibons d'Anayet 2227m - Coll entre el Vértice i l'Anayet - Vértice d'Anayet 2555m - Coll S - Malla alta d'Anayet - Las Arroyeras 2557m - Malla d'Anayet - Barranc de Culibillas - Ctra Formigal al Portalet 1650m
+/-1250m ; F (PD aresta del Vértice), **, S2-S3; 5-6h



Venim d'una setmana de fortes gelades i el mantell està molt endurit però el sol que fa anirà fent la seva feina. Les marmotes ja han sortit dels caus i es veu córrer algun isard... Triem primer el Vértice més assolellat de bon matí tot i que hem de calçar grampons al darrer tram,



i deixem que el sol estovi l'Arroyeras i ens el deixi amb neu primavera al punt.


Al pendent final de l'Arroyeras cal fer un tros a peu per manca de neu, però el descens després és continu fins el pk d'Anayet a 1721m.



Després 30min a peu fins al cotxe satisfets i amb gana.

Diumenge 23: Cuyalaret 2291m des del Portalet 1794m
+/-500m; F, *, S2; 2,5h



Matinal directa i escènica amb el Midi omnipresent. Neu a 5min del cotxe que a les 11 ja està primavera al punt.

Bones traces!!!

feliç diada de Sant Jordi

'À ski autour du monde. Les 24 plus beaux voyages', Jean Annequin i Michel Zalio (Gerin, éditions Paulsen)



'Vanoise-Tarentaise Ski de randonnée', Christophe Gotti i Fabrice Villaret (Guide Vamos)



... i pels més petits: 'MONT-BLANC, Le Royaume de la Déesse Blanche', Vivianne Perret i Laurent Bidot (Glénat)

Feliç diada, bones traces!