9 abr. 2015

Ruta per Aigüestortes – Del 2 al 6 d’Abril 2015

2 d’Abril – Pujada al refugi d’Amitges des de l'Estany de Sant Maurici (*)

El dijous sortim de Barcelona pel matí ben d’hora. Arribem a Espot on deixem el cotxe i agafem un taxi fins l’estany de Sant Maurici. El temps ens acompanya, fa sol. A les 12.20 comencem a foquejar, guanyant alçada passant pel costat de l’estany de Ratera.  Abans de les 14.00 ja som al refu. Avui no volem forçar, ja tindrem dies... Que be que estem a la terrassa del refugi on passem la tarda gaudint de les vistes i prenent el sol.

Vistes des de la terrassa

Terrassa del Refu d'Amitges










3 d’Abril – D’Amitges a Saboredo (**, S2/S3)

Coma de l'Abeller
Esmorçar al refu a les 7am. A les 8 en punt ja estem amb els esquis i les pells. L’objectiu es pujar al Bassiero per la coma de l’Abeller. Sortim del refugi flanquejant la vall sense perdre alçada.       Enfilem direcció N de seguida, tot possant ganivetes, ja que la neu està força gelada. Per pujar la part final del Port de Sant Maurici calen els grampons. Pujem el Bassiero i després baixem el coll amb grampons també ja que la neu està força dura. Fem el coll de l’Estany Gelat i baixem fins al refu de Saboredo.

Coma de l'Abeller

Refu de Saboredo














4 d’Abril – Saboredo a Estany Llong (**, S2)

Portarro
Esmorçar a les 6.30. Avui hauria de ser el dia llarg de la ruta amb ascensió al Tuc de Colomers. Sortim del refu de Saboredo i enfilem cap al port de ratera. Es una llàstima ja que com està força tapat hem de desistir de fer el Gran Tuc. Finalment desde el port de Ratera baixem les cometes de Ratera i ens fiquem a la coma de Crabes que sortosament i com ja es troba una mica més al Sud, encara te sol. Mica en mica el temps millora. Metres tant, remontem fins al coll entre el Pic del Portarro i el Petit Portarro (amb grampons ja que es força dret).  Baixem fins la vall i remontem la pala del Pic del Portarro, per baixar-la sencera. Pala llarga amb bona neu primavera. Adalt fem un pica pica i ens trobem a la Mireia Miró amb una companya seva (van a tope!). Elles marxen abans que nosaltres, sense pensar-s’ho gaire (en 2 min ja estan  abaix!). Nosaltres amb més calma anem baixant fins al refugi Estany Llong.



5 d’Abril  - Estany Llong a Colomina (**, S2/S3)

Coll de Gavatxos
Esmorçar a les 7. Remuntem des del refugi d’estany llong fins a l’estany Negre, travessant la part boscosa. Avancem per la coma deixant a dreta el Tossal de la Montanyeta, fins al coll dels Gavatxos (grampons). Fem un parell de pics a les Pales de Cubieso i baixem cap a l’estany Morto. Remontem cap a la collada de Carboneres (grampons). Un cop allà ens apropem al Pic Tort, tot tornant a la collada. Des de la collada baixem cap a l’Estany de Mar i girem cap a l’estany de Colomina que creuem fins al refugi de Colomina. Impressionants el s estanys, i impressionant creuar per sobre :DD.


Creuant l'estany de Colomina













6 d’Abril – Colomina a Estany de Sant Maurici (**, S2)

Iniciant camí creuant els llacs en sortir de Colomina
Sortim del refu de Colomina, creuant l’estany de Colomina i l’estany de Mar. Baixem a l’estany de Saburo (no està ple del tot) i remuntem amb grampons (possible també amb ganivetes) fins a la collada de Saburó.  Ens enfilem al Tuc de Saburó, primer amb esquis, però després calen grampons. A més la part final es una mica entretinguda (deixem el pic per un altre dia ja que ens espera abaix la Roser i ja s’ens fa una mica tard). Baixem i vorejem el Tuc Inferior de Saburó i remuntem fins la collada de Monastero. La vall no te gaire neu i el Peguera que ens vigila desde la dreta tampoc. Baixem la vall de Monastero seguint el camí d’estiu fins l’estany de Sant Maurici. 


Pujant el Tuc de Saburó

Ens encigalem una mica pel torrent però aconseguim arribar abaix esquiant tota la estona! Es una pena perquè el taxi de les 4 s’ens escapa pels pels. Hem d’esperar fins les 5, però ens dona igual. La ruta ha estat magnifica i agraïm sentar-nos una estona a l’herba gaudint del sol.



I qui erem? Doncs el Pep, la Roser, la Fina i el Carlos.

:D Moltes gracies a tots per una gran ruta!





Arribats a l'Estany de Sant Maurici

8 abr. 2015

Estrena Andorrana

Tornant del “tomb pel tirol” magistralment descrit per  l’Agus, a casa m’esperava la Lucía que no havia pogut unir-se a l’expedició austriaca i estava amb moltes ganes de sortir. Jo encantat de tornar a la muntanya. Doncs, aprofitant el baix risc d’allaus (1/2) i amb els valuosos consells del Ricard sobre la zona i els pics assolibles, vam decidir montar la nostra primera sortida en solitari i tirar cap a Andorra.
A les 21h aterrava l’avió des de Munich y a les 23h estavem en marxa cap als Pirineus. Vam dormir a l’Hotel l’Ermita en Meritxell, un petit poblat entre Encamps i Canillo. L’hotel, gestionat per una parella franco-andorrana, és molt acollidor, tenen esmorçar buffet  (encara que no massa variat) i menú de sopar correcte per 15 euros. Preu habitació doble + esmorçar 33 euros per cap.

Diumenge 05 Abril
Pic de Montmalús (2781mt)
+ 720mt, F, S2. Temps pujada 3h, baixada 1h.
Pujant per la vall, Montmalús al fons
Ens aixequem no massa d’hora (després de la pallissa del viatge havíem de descansar una mica), el pic  escollit es el Pic de Pessons i a les 11h sortim des del pàrquing de Grau Roig. Passem per darrera de la sortida del telecadira “Cubil” i pugem per la pista abalisada i anomenada “camins dels Pessons” que surt davant del bar “3 Estanys”. Després d’una agradable pujada pel bosc i de creuar una pista d’esquí arribem a l’Estany Primer. Allí ens creuem amb un guia de la zona, que ens comenta que el coll de Pessons está sense neu, així doncs decidim tirar cap a Montmalús. Remuntem la vall del riuet que alimenta l’Estany Primer, pugem una collada a l’esuqerra i ens trobem enfilats a la collada del Montmalús. Poc abans de la collada la neu està dura i gelada per parts, pel que decidim posar ganivetes. Aixi pugem més tranquils fins al cim. La pala nord està  amb poca neu i dura, pel que baixem per on hem pujat. Trobem neu transformada des del cim a la collada (exposició sur), neu dura a la collada i una neu tranformada molt agradable per la vall. Acabem super mega hiper contents (desproporcionadament respecte al nivell de l’excursió) doncs hem dut a terme la primera sortida montada per nosaltres!


cim de montmalús, amb vent




Baixada des de la collada de Montmalús



Dilluns 06 Abril
Pic de Pedrons (2715)
Antecim de Pedrons al fons
+660mt , PD, S3. Temps pujada 2h, baixada 45’
Hem de sortir d’Andorra ben aviat (maxim 14h) perque la Lucia té guàrdia per la nit. Doncs avuí sí ens aixequem d’hora, a les 7:30 al cotxe. Ens costa trobar un bar obert per fer l’esmorçar, finalment parem al Bar El Cobert en Canillo (a l’hotel l’esmorçar comença a partir de les 8…).
L’objectiu del dia era el Pic de Casamanya, però un cop arribem al bosc del Mereig veiem que no hi ha neu ni al bosc ni al pic. Decidim tirar cap a la Vall d’Incles, on el dia anterior havíem vist uns lloms molt macos amb orientació sur. Pero la carretera de la Vall está tallada, i hauríem de fer un bon troç a peu,,. Donat el poc temps del que disposem, decidim tornar a canviar de destí. Mirant al mapa punts de sortida mes alts, trobem el pic de Pedrons, que ens sona per la recent piulada de la Nadja. Sembla una excursió curteta y accesible.
Cap al cim de Pedrons amb crampons
Aparquem a la carretera just després de Pas de la casa, pugem per la pala amb orientació O fins al llom que condueix directament a l’antecim. Just abans del antecim trobem neu dura i glaçada, pel que preferim posar ganivetes. Assolim el cim fent els darrers 15mt amb grampons.
Dos nois s'aventuren amb exit per la estreta canal E
Des del cim es veuen palas i canals per tots els costats i per a tots els gustos.. Hi ha un parell amb orientació O, una des del cim i l’altra des de l’antecim. Veiem un noi tirar-se per allà, però la neu encara no s’ha transformat i no sembla una baixada massa agradable.
La canal SE que vam triar
Dos nois s’enfilan per una canal molt estreta amb orientació E i sembla que la neu estigui molt bé, però la canal és realment molt estreta i d’accés no senzill, clarament fora d’abast per nosaltres. Paral·lela a aquesta veiem un altra canal amb orientació SE, més ampla, i anem a mirar. Ens sembla molt atractiva i no veiem accumulacions importants de neu, així que ens tirem.
Inici de baixada per la canal
Quin goig!! La neu
linea de baixada
està molt disfrutona, la canal és preciosa amb una pendent interessant (resultarà ser de 35º). Segurament siga la mateixa que van fer el Jaume i el Xavi al Desembre de 2014.
Baixant cap a Pas de la Casa
                                                                                                                                                                                                                                                                                                            L’ideal haguès sigut baixar vall abaix per la Vall del Rec de Baladrar, i deprés tornar a ficar pells, ja que la neu estava fantàstica. Però els margens de temps eren estrets, doncs vam intentar no caure tant, i amb un flanqueig cap a la esquerra vam tornar al llom de la pujada i d’allà baixar al cotxe amb una agradable neu transformada.

Un Andorra express molt divertit i complert, acompanyat d’un sol espectacular!

Gràcies a tots el companys de Cegesquí per les sortides junts, que han sigut sempre fantàstiques, per companyia i rutes, i a més a més ens han permés guanyar experiència i una mica de confiança. I un gràcies especial al Jaume i al Ricard, per la seva dedicació, els seus ensenyaments i el amor per l’esquí de muntanya que ens han contagiat. Tot va començar amb el seu fantàstic curs..

Una abraçada i bones traçes!

Andrea i Lucía. 

el vídeo dels dimecres... bufa

6 abr. 2015

Un tomb pel Tirol (28 Març al 4 d'abril de 2015)

Dissabte 28. Barcelona - Imst

Dissabte 28 agafem un vol cap Munich amb la intenció de fer la Silvretta, 6 dies de travessa pels Alps Tirolesos en un grup format per la Miriam, la Visi, el Carles, el Manel, el Ricard, l'Andrea, el Lluis i l'Agus.



Amb cotxe arribem fins a Imst, petit poble del Tirol Austriac on passem la tarda preparant les bosses i aclimatant-nos per endinsar-nos al massís del Silvrettagruppe.


Diumenge 29. Ischgl al Refugi del Heidelberger Hütte



Ens aixequem ben d'hora per agafar un taxi que ens porta fins a l'estació d'esquí de Ischgl on 3 cadires ens pugen a la part superior de l'estació, al Palinkopf (2.864m) i al Piz Val Gronda (2.811m), lloc des d'on es pot fer el descens directe al Refugi del Heidelberger Hütte. 



Nosaltres aprofitem el matí per fer fer algun descens i baixar fins a la vall del Fimbatal, on posem pells per remuntar fins al Refugi.

La tarda la passem fent vida de Refu i pendents de la previsió meteorològica.





Dilluns 30. Refugi del Heidelberger Hütte - Imst (Passant per Innsbruck)



El temps empitjora per moments. Tota la nit ha estat nevant acompanyat de ràfegues de vent molt fortes. A les 7:30 es publica el butlletí d'allaus del Tirol (https://lawine.tirol.gv.at/en/bulletin/) i confirmem amb el guarda del refu que el risc d'allaus va en ascens (actualment 3 i en previsió de 4) i que la millor opció es baixar per assolir el refugi de Jamtal Hütte per la vall de Galtür.

Amb la cota de neu al voltant dels 1.700m patim per arribar fins al poble sense mullar-nos. Després d'una primera negativa en un cadira, aconseguim arribar a l'ou de cota 1.683m on aprofitem per baixar fins a cota del poble de Ischgl (1.400m) sense gairebé mullar-nos.

Al poble plou bastant i ens movem fins al Silvretta Center, lloc on ens eixuguem, fem unes xocolates calentes i ens connectem a internet per decidir que fer.

La imatge del Pardatschgrat (2.624m) emboirat i amb vent fort ens confirma que hem fet be de baixar del refu (no tothom ho va fer).

Un cop connectats a internet, les previsions de tots els models meteorològics indiquen que les nevades acompanyades de vent continuaran tota la setmana així que decidim aplaçar la travessa de la Silvretta per una millor ocasió i fer sortides de dia intentant buscar el millor temps i gaudir de la neu pols que està caient.

De moment tornem cap a Imst en taxi des d'on l'Andrea i l'Agus continuen viatge en tren fins a Innsbruck on lloguem cotxe per moure'ns durant la setmana.


Dimarts 31. Avantcim Wetterkreuz (2.470m)

Després d'esmorzar a l'allotjament de Imst i comprovar que a la zona del Tirol la previsió d'allaus ha pujat a risc 4 a gairebé tots els llocs, carreguem motxilles al cotxe i ens desplaçament a la zona de l'Ötzal, on busquem una finestra que ens permet triar una itinerari simple i una mica protegit del fort vent que ens acompanya.




Com en altres itineraris que hem fet, tot està molt ben senyalitzat i a l'inici de la ruta hi ha un panell indicatiu amb l'equipament mínim de seguretat que s'ha de portar i allà mateix es fa el control de l'Arva.

L'ascensió la iniciem amb sol i amb vent calmat però a mida que anem guanyant cota es nota com entra el front fred acompanyat de força vent.



A 100 metres del cim el front entre amb força i ens obliga a treure pells i baixar ràpidament.


 Gaudim d'una bona baixada fins al cotxe.

I com ens cuidem per recuperar forces!


 Dimecres 1. Schönbichl (2.300m) des de Praxmar


La situació climatològica continua complicada, nevant i amb fort vent que fa que el risc d'allaus es mantingui en 4.

Ens anem cap a la zona de Praxmar on sortim de cota baixa i el bosc ens acompanyarà força part de l'excursió, evitant el vent i gaudint de la neu pols.



L'itinerari està totalment marcat i al mig de la pujada hi ha un panell on indica les dades tècniques de la sortida així com ens torna a recordar els tema de seguretat en allaus.



Fotos de rigor i bona baixada fins al cotxe.









Dijous 2. Birgitzköpfl (2.035m) des de Axamer Lizum

Ens aixequem i comprovem que la nevada lleugera que havia de caure s'ha transformat en una nevada intensa a cotes inferiors als 1.000m.

Ens desplacem al pàrquing de l'estació d'esquí d'Axamer-Lizumn, seu dels jocs olímpics d'hivern del 1964 i 1976, on sota la intensa nevada agafem les pales de la dreta i ens endinsem al bosc.





Cim del Birgitzköpfl (2.035m) i triem pells amb una nevada que cada cop s'intensifica més. Donat que la neu es troba perfecte, decidim deixar-nos caure per una pala que hi ha darrera del cim per on hem pujat. La idea era uns 200m però com el bosc estava espectacular, vam acabar baixant 600 metres fins una cabana on vam tornar a ficar pells sense dubtar-ho (aquella neu la teníem que tornar a baixar).







Pugem fins a la creu de Birgitzköpfl (1.999m) i fem la millor baixada de la setmana fins a Götzens (868m) amb els esquis als peus! Més de 1.000 metres de desnivell de neu pols!




Al poble de Götzems agafem l'autobús i cap al pàrquing de l'estació on tenim el cotxe.

Divendres 3. Stubaier Glestcher - Vall de Bsuchalm. 



Surt el sol i la previsió és que no faci vent així que ens anem cap a l'Stubaier Glestcher per fer glacera i assolir el Daunkogel (3.330m). Quan arribem al pàrquing de l'estació (1.750m) comprovem que el risc d'allaus continua 4 a la zona. Això no ens desanima i pugem igualment per la vall de Wilde Grub'n. A l'alçada de 2.100 m les ràfegues de vent ens fan repensar la sortida així que traiem pells i cap a un altre destí, que el dia és llarg!


Agafem el cotxe amb les botes d'esquí posades i cap a baix per la Stubaital Strasse. A pocs quilòmetres ens aturem, fem un pica pica i ens enfilem per la vall de Bsuchalm intentant arribar al refugi de Numberger Hütte (2.297m). 



Arribem fins al poble de Bsuchalm (increïble el paisatge de postal!). A partir d'aquí impossible continuar fins al refugi amb el risc d'allaus existent així després de fer la darrera ofrena a la setmana santa (ho he deixat tot pel vídeo) i deixar les darreres traces a la neu pols tirolesa tornem al cotxe per anar a dormir a Innsbruck.










Dissabte 4. Innsbruck - Barcelona

Després de fer el darrer sopar al centre de Innsbruck (http://www.stiftskeller.eu/), anar a fer unes copes i acabar a la discoteca (http://www.club-aftershave.at/) ens aixequem pel matí i de compres a l'Sport Conrad de Garmish (http://www.sport-conrad.com/).

Bé, la Silvretta no l'hem pogut fer, però un bon tomb pel Tirol si que l'hem fet!


Aquí va el tràiler de la sortida (made in Ricard):



Bones traces,

Silvretta Team