Travessa Orri-Airoto-Montgarri-Beret 8 i 9/3/2014

Travessa de cap de setmana amb molt bon ambient i companyia entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà ascendint el Tuc del Rosari, pernoctant al refugi d'Airoto i ascendint el Tuc de Bonabé l'endemà.

Grup: Jaume J., Berta A., Pep M., Xavi A., Xavi F, Jordi G. 
Desnivell: +1615/-1785 m (+834/-497 m dissabte, +783/1285 m diumege) 
Horari: 6h dissabte/ 7h30 diumenge
Meteo: Gran bo, ni un núvol, temperatures altes per l'època.
Neu: Neu variable, ventada, gelada, crosta.
Dificultat: S3,***
Itinerari:
- Dissabte: Parking d'Orri (1860), Estanh de Baciver, Collada dels Estanys del Rosari, Tuc del Rosari (2594). Descens seguint la carena SE i pala NE fins cota 2250 m aprox. per sobre dels plans d'Isavarre. Remuntada fins Collada dels Plans (2350) i descens fins a l'Estany d'Airoto i refugi d'Airoto (2197)
  - Diumenge: refugi d'Airoto (2197), Tuc de Bonabé (2720). Descens per aresta W i vall de Marimanha fins al pont de Marimanha (1585)-Montgarri (1650)-Beret (1845)

Entrem a la vall de Baciver

Consultem el BPA de la Montse i sortim del parking d'Orri amb les motxil·les carregades per passar el cap de setmana de travessa, deixem les multituds de Beret i les traces que es dirigeixen cap el tuc de Baciver i enfilem en direcció al Tuc del Rosari, la visibilitat és òptima en totes les direccions, quina munió de cims es reconeixen des d'aquí! 

Descens cap a l'estany d'Airoto

Els vessants S són el que presenten una certa inestabilitat i per això enlloc de descendir cap a Estanh de Gabarrea seguim la carena en direcció SE i tombem al NE per davallar per pala força dreta que dona al N dels Plans d'Isavarre. Donades les temperatures força altes decidim remuntar el poc desnivell fins a Collada del Plans i dirigir-nos cap al refugi d'Airoto. Descendim la pala que mena a l'Estany d'Airoto, el creuem i a poc d'arribar al refugi, trobem un clot a la neu per dins del qual hi corre aigua del desguàs de l'estany, cosa que ens permet omplir ampolles i estalviar força gas.  

Estany d'Airoto

Tot seguit arribem al refugi amb la seva taulada renovada, l'interior está en bon estat i disposa d'una estufa de llenya, taula i 6 taburets i matalassos per oficialment 12 places (estretes). Després de dinar augmenta la companyia en arribar l'Stefi i l'Unai provinets del port de la Bonaigua. Encenem l'estufa i al cap d'una estona ens adonem que no calia dur sac de ploma, quina calor! Recollint llenya pels voltants es fa l'hora de sopar dels vuit inquilins esquiadors i a mig sopar arriben 4 persones més amb raquetes i grans motxil·les, o sigui que tenim el refugi a plena capacitat. Després d'una curta lliçó improvisada de pronúncia de l'alemany, anem a dormir metre sopen els nouvinguts.

Refugi d'Airoto

Diumenge ens aixequem d'hora amb intenció de dirigir-nos al coll d'Airoto, creuem el llac i en veure el coll de més aprop, força dret i carregat de neu ventada decidim ascendir directament al cim per pendents oberts amb grampons als peus i esquís a la motxil·la.

Arribant al cim del Tuc de Bonabé

Cim!

En Xavi A. ens obre traça fins el cim i darrera hi anem tots, amb neu dura o ventada  i alguns trams de neu crosta arribem al cim del Tuc de Bonabé, amb una mica de vent fem les fotos de cim abrigats i anem mirant l'aresta per la que hem de descendir, només veiem el primer tram, és de neu i horitzontal, però treuen el cap alguns trams de roques.

Descens del tuc de Bonabé

Darrer flanqueig de l'aresta del Tuc de Bonabé

Anem baixant,  no és tan difícil com semblava però és força espectacular. Anem baixant, hi ha un parell de trams de neu entre roques i algun flanqueig de neu per pendents del vessant S, això és pirineisme de veritat!

Comença el descens de la vall de Marimanha

S'acaba la aresta, canvi de grampons per esquís i enfilem vall de Marimanha avall, a la part alta neu dura, més avall un parell de pales de neu transformada pel vent i després crosta de la que no se salva ningú del grup. Arribem a la cabanya de Marimanha on fem una pausa per treure roba i jalar una mica i seguim crosta fins entrar al bosc, força tancat, on la neu és una mica més dura. Arribem al pont de Marimanha i ens dirigim a Montgarri sense pells però amb talonera oberta. Un breu descans amb alguna beguda fresca i ja amb pells enfilem cap a Beret, on acaba la nostra travessa de cap de setmana, una "volteta de res".

Cabana de Marimanha

Hem conegut indrets que no coneixíem, hem gaudit, hem rigut, hem carregat i hem après a pronunciar Bratwurst, llàstima de neu a la vall de Marimanha, la primavera s'acosta... I quin cim  més autèntic el tuc de Bonabé!

Bones traces i bones arestes!

Volta al Malh des Pois i Tuc de Molières (3010 m)

Ribèra deth Nere, Val d'Aran
9 de març del 2014
+/- 1850 m, 6h45, S3, ***

Arribant al Lac deth Hòro, amb el Malh des Pois des Pois al fons, i el Coret a la seva dreta

Inspirats per la piulada de la Clàudia i companyia, i segurs de la bona previsió meteo i les bones condicions de neu, avui triem un itinerari llarg, amb desnivell i que passa majoritàriament per terreny complexe. Però la recompensa és enorme: esquiar sota les parets verticals del Malh des Pois, visitar tots els seus vessants, culminar la jornada al Tuc de Molières, el 3000 més oriental del massís de les Maladetes, i gaudir d'un dels millors descensos de l'Aran.

Aparquem al costat del pont del riu Nere, just a la corba abans de la boca nord del túnel de Vielha. Per prats, anem a buscar la pista que entra a Horno, al marge esquerre del riu Nere. Entrem a la part més encaixonada i compromesa de la vall, amb vessants molt grans i drets a banda i banda, i nombroses allaus que ja han baixat fins al fons de la vall. Fem via, doncs el vent de sud bufa més fort del que esperàvem. Apareix majestuós el Malh des Pois i arribem al Lac deth Hòro. Creuem l'estany, i enfilem la valleta molt evident al nord del Malh des Pois i al sud del Tuc des Neres. Guanyem el Coret des Pois (2457 m) amb esquís als peus, i al·lucinem de les boniques vistes al Malh de l'Artiga.

Coret des Pois, vista enrera

Coret des Pois, vista al Malh de l'Artiga 

Fem el primer descens, curt i ràpid, vorejant la cara nord del Malh des Pois fins a cota 2300 m. Canvi de pells i remuntem el Còth des Aranesi, amb vistes a la mítica canal nord-oest del Malh des Pois. Treiem el nas a la Vall de l'Escaleta, resseguim una estona el llom, i baixem 30 m fins l'estanyó situat a 2460 m. Des d'aquí, posem la directa cap al Molières per les pales suaus de la capçalera de la vall de l'Escaleta. Fem cim pel seu vessant sud, doncs la neu es troba més transformada. Al costat nord, aflora gel viu i està ventat, amb moltes pedres.

Malh des Pois, Canal NO

Còth des Aranesi, vessant Escaleta

Arribant al cim del Molières, vista enrera a les Maladetes

Ganyipem mentres badem una estona des del cim, identificant altres cims, colls, canals, itineraris realitzats, rutes pendents, nous projectes. Però de seguida ens posem en marxa, doncs ens queda un llarg descens, i una trobada a Vielha amb la colla que ha anat d'expedició a Airoto!

Còth Alfred

Ribera deth Nere

Esquiant entre onades de Sastruguis

Flanquegem ràpidament fins al Còth d'Alfred, i allà ens sorprenem en comprovar que els primers 150 m del descens són un camp de sastruguis! Esquiem com podem entre aquestes formes, amb tendència cap a l'est fins trobar la canal força dreta que connecta amb l'estanyó. Aquí fem els millors girs del dia! La resta de descens és molt evident i ràpid, amb atenció a vorejar el Lac deth Hòro pel seu costat sud i a prou alçada per no haver de remar... però sí que ho acabem fent en el tram de pista fins al cotxe, on la neu està ja molt pesada i lenta.

Bones traces!
Carles i Montse

Pic de Comaminyana (2628m)

En travessa des de Caldes de Boi a Barruera
Alta Ribagorça
08 de març de 2014, Dia Internacional de la Dona
+1225m/-1525m, 6h, S3, ***

Vistes a SO des del cim de Comaminyana. Ruta de descens i muntanyes de Gelada, Comadelo, Turbó i Moncayo

La Ribagorça fa molt de goig aquests dies. Tant goig fa que hi hem anat des de Vielha, a contracorrent, quan sembla que aquest cap de setmana tothom ha triat la Vall d'Aran. Bones condicions i neu abundant. Avui hem calçat a 1400m, quasi al començament de l'itinerari. Encara trobem una mica de pols a les obagues, dura ventada a cotes altes (algun llom pelat) i cremeta a les solanes (si no se't passa l'hora). Purgues a les solanes a mida que avança el dia, i algunes grans allaus de fons en solanes altes d'aquests dies enrera.

Triem la solitaria vall de La Montanyeta per pujar al Pic de Comaminyana. L'itinerari comença 200 metres al sud de l'Embotelladora de Caldes. Creuem el pont sobre la Noguera de Tor, anem a buscar el barranc de la Montanyeta i remuntem el cami dins l'avetosa. Per sort, hi ha prou neu i fem amb pells tota aquesta part de l'itinerari difícilment esquiable. A 1775m, sortim del bosc i continuem per prats i terreny més obert. Passem de llarg la cabana i la vall lateral de la Coma Minyana. Farem el cim pels Clots de Bretillo, més protegits del sol. Ruta sense gaire dificultat malgrat que avancem en un entorn salvatge tipicament ribagorçà, entre crestes aèries i pales força dretes arreu. Només del Coll del Mont al cim trobarem terreny molt dret i amb major exposició, a peu segons condicions.

Grans vistes, del Besiberri fins al Moncayo. Al sud, destaca Gelada i les Raspes Roies de Cardet. Decidim canviar els plans inicials. En lloc de desfer el camí, doblarem l'aposta i farem la travessa de Nord a Sud en direcció al poble de Barruera. Iniciem el descens esquiant primer l'aresta sud, per seguir baixant les pales orientades a oest, a una certa distància de la Canal Fonda. És un terreny ample i de bon esquiar, però sostingut, pel que son necessàries condicions estables. Cap als 2025m, les pales ens porten a tocar del barranc de la Canal Fonda, i sense creuar-lo, sempre marge esquerre, seguim en direcció Sud cap al terreny obert de la Plana Miligà. Aquí acaba la part més compromesa del descens. Seguirem el barranc que a última hora creuarem per arribar a la Cabana de Cornella i trobar la pista forestal de Gelada. Caminem un troç fins a l'ermita de Sant Salvador, i aconseguim esquiar la part més obaga de la pista fins a la cota 1400m en que definitivament descalcem. Fent drecera pel camí, acabem al poble de Barruera al cap de poca estona.

Bones traces.

el vídeo dels dimecres... perspectives

Monogràfic de fotografia - dilluns 17 de març

a càrrec de Toni Vives

FOTOGRAFIA D'ESQUÍ I NEU, LA CÀMARA I LA COMPOSICIÓ

"Com treure més rendiment de la nostra càmera i poder fer millors fotos d'esquí i neu."

Dilluns, 17 de març, 21h.
Club Excursionista de Gràcia
Passatge Mulet, 4, Sala d'Actes, 1er pis
08006 Barcelona
Com arribar-hi.

Socis Secció Esquí: Accés lliure
No socis: contactar esqui@cegracia.cat

lo Covil 2576 i Pic de la Màniga 2516m, 2/03/2014

des del Refugi del Gall Fer i el fabulós Bosc de Virós

Pic de la Màniga 2516m (esquerra), Montsent de Pallars al fons, en la pujada a lo Covil

Per què fem esquí de muntanya? segurament per caps de setmana com aquest on tot recompensa... la tria del lloc, un refugi acollidor, la descoberta, les condicions de la neu, obrir traça, l'esforç, un cim, i un altre!, el descens, noves perspectives de cims coneguts i l'ull posat a nous itineraris i travesses...

Dissabte a la tarda marxem cap la Vall Ferrera i des del poble d'Araós prenem la pista que puja a les pistes de fons del Bosc de Virós. 5km després som a les bordes de Virós on pensàvem deixar el cotxe, però veient la pista semineta de neu pugem fins al Refugi del Gall Fer motoritzats i hi fem una passejada que acaba amb frontals.

Diumenge, el guarda ens indica el camí a seguir: 50m més enllà del refugi tirar bosc amunt seguint unes marques blaves i això ens permet gaudir d'aquest bosc i alhora enfilar-nos fins la cota 2000 molt directament. Hi ha molta neu, que es manté pols per l'orientació nord i el bosc és força esclarissat... vaja que ja frisem per la baixada i tot just hem començat!

A poc més de 2000, a la costa dels Meners, cal seguir una pista (no traçada) en direcció est. En lleuger ascens anem passant just per sota la serra de la Màniga, un bon tros, parant compte un parell de trams per on ja es veu que hi baixen allaus. Tot el recorregut és una balconada sobre la Vall Ferrera i poc a poc deixem enrera la Màniga i buscquem els pendents menys drets a les pales que baixen de lo Covil, que queda realment lluny. Paisatge immens en totes direccions: apareix el Salòria, la Pica, el Monteixo i el Norís al N, les muntayes d'Andorra, el Cadí, l'Orri, el Montsent, les muntanyes de l'Aran... És, potser, el millor mirador d'aquesta part del Pirineu.

Monteixo i Norís pujant a lo Covil

El Cadí, des del Pic de la Màniga

Salòria i lo Covil, des del Pic de la Màniga

Del cim, desfem camí i en 3/4 d'hora també pugem al Pic de la Màniga, i ens atrevim amb un descens per pales més dretes fins a la cota 2000. D'allí, altre cop la pista fins a trobar el punt on el bosc ens aboca 300m més de bon descens fins al refugi. Fantàstic.

+/-1000 (200 menys si només es fa un dels cims); F, S2-S3, ** (però llarg); 6h
Refugi del Gall Fer (+ info). Excel.lent tracte i bona cuina. Els darrers 5km no són asfaltats, però s'hi puja bé amb cotxe.

Bones traces!
Berta i Jaume