Cercant un fil de neu a la Vall Fosca
El Garmo dissabte, el Montsent diumenge... com "atrapats" pels Pirineus, i era fàcil perquè després d'un dia rodó al Garmo i el cansament-eufòric post cim, conduir per l'eix Pirinenc ha estat com un bàlsam! Els quilòmetres cauen, la bellesa del paisatge, els poblets i els seus noms i el sol que es va ponent a les nostres esquenes per acabar a l'Hotel Arturo a la Pobleta amb un sopar reconstituent, uns elixirs i recuperar les hores de son del dia anterior i tota la setmana...
Sobremotivats i després d'un esmorzar de la categoria del sopar, no fem cas a l'aspecte desolador de neu d'aquesta part de la Vall Fosca i confiem que a l'obaga de qualsevol #8cims s'amaga la neu, i així ha estat!
Aparquem a la Presa de Sallente (1771m) i enfilem la canal Pigoló. Sorpresa a 2000m, abans dels túnels del Carrilet de l'Estany Gento doncs ja podem calçar esquís (45').
Remuntem el barranc sobre neu dura fins la Coma Plana i després girem al sud cap al Tossalet de la Coma 2730m, amb esquís fins casi els 2700m.
Des d'aquí ja a peu, hem baixat a la Collada de la Coma Plana i després fins al Montsent amb unes vistes immenses.
Baixada fins i tot millor que la del dia anterior, per una moqueta de neu crema!
Montsent de Pallars 2883m des de la Presa de Sallente; +/-1165m, 10,5km; F, **, S2 (S3); 5h.
Llegia a en Rick Bass (tots dos som del 71...):“L’hivern sepulta unes coses i en revela d’altres. Admiro les mosteles, les llebres i altres animalons salvatges que podem canviar amb les estacions, que poden canviar d’un dia a l’altre. Jo he trigat molt temps a canviar completament, però ara que ho he fet, no tinc cap interès a tornar enrere. No marxaré (dels Pirineus).”
Bones traces!
Marta i Jaume
