Tancant el cercle al Donasà, 13/12/2025

Volta al Pic de la Camisette per l'Escala de Balbonne, la Portella de Barbouillère (2.276m) i descens per l'obaga del Roc Blanc

La nit anterior sopo el famós flam al pebre del restaurant 539 Plats Forts de Puigcerdà, amb la neu muntada al moment... jo hi veia la Camisette ;)

Avui la neu, dura, està més ràpida que la setmana passada. També ha reculat una mica a cota baixa i puc fer uns metres més amb el cotxe. Vaig per feina, les bestioles ja ni s'estranyen i als arbres i les seves branques em deixen passar.

D'altra banda i per seguretat, he decidit encarar l'Escala de Balbonne de pujada per evitar sorpreses en un descens solitari.

Tram central de l'Escala de Balbonne

Poc després de la Restanca, a 1.620m, prenc un desviament a la dreta per un camí desdibuixat que es va endinsant al bosc en pujades i baixades, resseguint el torrent de Balbonne, en direcció SO. El Pic de la Camisette a l'esquerra, el de Balbonne a la dreta, i l'edat del bosc amb arbres inmensos, fan que aquest sigui un paratge molt obac. Tanca la vall pel sud una muralla de roca de 200m, que només es pot superar per l'Escala de Balbonne. Ho he passat amb menys dificultats de les que pensava, i el que m'ha sorprès més és que el pas estava escombrat per allaus... si hi heu d'anar, millor assegurar neu estable i bon horari!

Estany i Pic de Balbonne

Pic de la Collada de Bourriques 2.252m

Arribo a l'estany de Balbonne, gairebé totalment congelat i el ressegueixo per l'est anant a buscar unes comes que giren progressivament cap a l'est. Hi ha algun tram dret i flanquejos exposats... però es pot fer tot amb esquís. 

Portella de Barbouillère 2.276m

El pas de la Portella de Barbouillère tampoc és evident de trobar, com a referència cal anar a buscar els contraforts del Roc Blanc i no enfilar-se abans d'hora.

Coma de Barbouillère

El descens de la Portella cap a la Coma de Barbouillère és dret i, amb neu dura, descalço una part amb grampons. 

La Portella de Barbouillère des de la Coma

Despres ja es un plaer de descens, fins que a la cota 1.800 cal virar al N i sense perdre alçada anar a buscar el camí que puja de la Restanca. Tram difícil per haver d'estar constantment superant obstacles. De nou a la Restanca, la neu segueix ràpida i arribo al cotxe content d'haver completat la volta al Pic de la Camisette

Han estat uns 16km i 900m de desnivell.

Bones traces!!!

Jaume 

Cap de Place Roubert 2.161m, des de Merenç, 1/02/2025

Pic de Castille 2.429m des del bosc de l'Ubac, una provocació!

La nevada de dijous a l'Arièja amb els 20cm de neu nova que explica el BPA, m'anima a sortir, i les ganes de no repetir-me m'obliguen a obrir aquell mapa que s'aguanta pels pèls de tant fer-lo servir...

Faig cap a Merens i aparco al camping de la part superior del poble. Un cartell prohibeix la circulació per la pista que, a la primavera, permet pujar a 1.400m i escurçar l'excursió. Camino 2,5 km i 200m de desnivell fins just on la pista entra a l'obaga i la neu, de cop, ho ha deixat tot ben blanc. Entro al bosc de l'Ubac i em retrobo amb l'hivern!

A 1.450m la pista es converteix en sender i cal tornar a carregar esquís a la motxilla. Més amunt, ja a la vora del torrent de Mourguillou, el terreny torna a ser planer i esquiable i arribo sense problemes a l'estany de Comte. 

Fins llavors he estat sol i ha fet sol... i ara cedeixo l'obrir traça a un grup que va al Pic de la Vaillete d'Esteil. 

Ens enfilem direcció sud per pendents més sostinguts i molt ben innivats, que seran un gaudi en el descens. Poc abans de la jaça d'Esteil deixo la seva traça i n'obro una de solitaria cap a l'est, ja sense problemes fins al cim, un rocallam en una clariana del bosc. Intueixo que hi ha bones vistes, però s'ha tapat... 

Molt bon descens amb de neu pols fins l'estany de Comte, i després gimcana de les que m'agraden llegint el mantell per no rascar. 

M'emporto la satisfacció d'haver trobat la neu, el premi d'un cim prou indòmit, i idees noves per a futures escapades, quin racó!

Cap de Place Roubert 2.161m, des de Merenç, +/- 1.100m, 18km; F, *, S2; 4-5h

Bones traces!!!

Jaume

Puig de Pla Bernat, 2436 m

Sortida relativament senzilla que es podria fer servir per iniciació. Tan sols hi ha una pala amb pendent una mica més forta (uns 35 graus a la part superior). En el nostre cas vam sortir en un dia de neu molt molt glaçada i no era un dia per fer coses més complicades. Així i tot, ens vam acollonir una mica a dalt de la pala, però afortunadament la neu havia transformat una mica en aquest punt i vam poder baixar bé.

El punt d'inici és l'antiga estació d'esquí de Puigbalador, tancada fa uns anys. Pugem aprofitant el traçat d'alguna de les antigues pistes, entre bonics pins negres on vam veure dos cops un esquirol creuant davant nostre. Els esquiadors malhumorats aniran maleint que es tanquin pistes i deixin tota la infraestructura allà per sempre, i tenen tota la raó, però nosaltres vam preferir anar mirant els esquirols i els pins.

Arribem a dalt del Pic de Ginebre sempre amb pendents fluixos. Ens cruspim uns croissants al cim. 

Aquí vam treure pells perquè la baixada, encara que curta i amb poc pendent, té molt arbre i la nostra tècnica de descens amb pells posades no és prou bona. Després a la pujada al Puig de Pla Bernat (2436 m), encara que també amb pendent fluix estava la neu com un mirall i vam posar ganivetes, sembla que aquesta condició és comuna en aquest lloc si no ha nevat fa poc. Ens quedem una estona al cim amb molt bones vistes.

La baixada és senzilla excepte en arribar a la pala (cota 2200 m), en aquest punt podem baixar la pala que és ben parida, fins a una pista on haurem de posar pells per pujar al coll Oest del turó del Bosc Negre, o ens podem saltar la pala i evitar el canvi de pell si aconseguim traçar una diagonal fins al coll. Nosaltres vam baixar la pala.

Al final baixem per alguna de les antigues pistes de l'estació, dona certa alegria veure com van sortint petits pins, com la natura torna a fer seva la muntanya. La ruta que vam seguir va venir condicionada per la neu, ja que hi havia alguns trams pelats.

Track de la ruta realitzada a Wikiloc

• 2025-01-02
• 841m D+
• S2/S3
• 13km
• Xesc i Pep Lluís

Cap d’any a l’Ariège

Hem passat 3 dies fantàstics fent esqui de muntanya a l’Ariège. Les condicions anticiclòniques i la pluja que va caure ens han fet suar per trobar bones rutes amb cares orientades al sud per esquiar sobre neu transformada a migdia però al final ens en hem sortit molt bé. Ja ho diuen, qui esquia al Pirineu esquia a tot arreu.

Pic de trois Seigneurs, 2199 m

Sortida molt xula i treballada, tot i la modesta alçada del cim aquest ens ha sorprès positivament. No és un cim d’iniciació, la pujada no és gens directa i cal fer varis flanquejos. Sortim del pàrquing del Port de Lers i pugem directes fins a aquest. Un cop al coll, tracem en direcció nord cap al pic de la Fontanette però amb tendència a la dreta, buscant una roca molt característica que es veu des de baix que queda a un planell a 1817 m. Arribats a aquest punt, baixem una mica fins a la cota 1803 m, on hi ha un petit llac. Seguim el llarg flanqueig pel circ que componen el pic de Barrès i el Pic de la Fontanette fins al coll que queda just a sota del pic de Barrès. Al fons ja veiem el pic de trois Seigneurs i el flanqueig que hem de superar. Busquem el camí més fàcil sempre intentant no perdre cota i superant els diferents ressalts que ens presenta el relleu. Arribem finalment a un replà a cota 2080 m i fem les ultimes zetes fins a la carena. Deixem els esquis uns metres abans del cim i fem la ultima part a peu. Baixem per la mateixa ruta de pujada. Neu transformada que es deixava fer molt bé a les cares sud-est i a la resta neu dura.

31.12.2024

+1000

BE-S2/S3 puntual

13 Km

5 h

Risc 2

Pic de Tarbesou, 2364 m i pic sense nom, 2059 m

Sortim del pàrquing de l’estació d’Ascou-Pailhères i enfilem cap al col de Pailhères per la pista. Arribem al coll i virem a sud-est per la ampla carena coronant primer el Mounégou i després el Tarbésou. Fem la ultima part per neu dura amb grampons i davallem buscant la cara sud-est de la carena. Remuntem de nou fins al col de Pailhères i acabem la jornada fent un cim molt xulo encarat a sud que queda a l’esquerra del coll, just a sobre de les cases.

 

1.1.2025

+1100

F/S2

14 Km

5 h

Risc 1 

Pic de Barrès, 2043 m

Ruta idèntica al Pic de trois Seigneurs sortint del port de Lers però un cop estem sota el cim el pugem per la pala somital que ens deixa a la carena, el cim ens queda a la dreta. Al final un curt tram d’aresta amb alguna trepadeta fàcil fins al cim rocós. Molt bon descens per la pala somital. Alternativament es pot atacar el cim pel llom que queda a la dreta d’aquest, recomanable si el risc d’allaus és alt.  

 2.1.2025

+800

BE/S3 

10 Km

4 h

Risc 1 

Hem sigut en Xavi, Albert i Marc. 

Pic Fourcat 1.929m - 27/12/2024

Des del Col de Marmare, passant pel fabulós Rocher de Scaramus 1.868m

Dia radiant, amb llum hivermal, ambient solitari... i neu! Triem aquest recorregut ben assolellat fugint del marbre dur i relliscós de les cares nord, amb esquís al peus des del cotxe. L'encertem!

Baixant del Col de Chioula hi ha el Col de Marmare, on aparquem. Seguim un camí ben innivat fins el Col du Fajou, on comença un replà, i després ens enfilem al llom sud de l'Scaramous. 

Assolim aquest cim, més esvelt que el Pic Fourcat, seguim nord enllà 100m més fins el Pic Fourcat (que no Mount Forcat, qué és més a l'oest) on arribem sense problemes. Mirador excepcional del Sant Bartomeu (#8cims) i Solarac, i de tot el front de muntanyes de l'Arieja.

El descens en neu cremeta és una delícia!

Pic Fourcat 1.929m; +/-620m; F, *, S2; 3h

Bones traces!

Joana i Jaume

Torne'm-hi? Tarbésou 2.364m 13/12/2024

Si el repte #8cims de cegesqui fos de 9, el novè cim hauria de ser a la 'comarca' del Donasà, i tindríem feina per descartar qualsevol dels seus cims, però amb el Tarbésou l'encertaríem sempre!

Tornar a lliscar sobre els esquís sempre és especial, és un ritual tàntric amb molta preparació i desig abans, durant i després de fer-ho...

Així lluïa de bon matí la pala sud-est, des de la carretera
abans d'arribar a Querigut.

I avui l'atracció pel Nord m'ha tornat a portar al Donasà, un dels meus racons preferits del Pirineu. Això i el fet que a la Cerdanya els temps de bon matí era rúfol i més enllà s'havia d'aclarir abans, i així ha estat.

He fet el recorregut clàssic, des de l'estació de Mijanes, pujant al cim per la pala sud-est i fent la baixada directe per l'ampla canal central. 

Un plaer de bona neu i bon gruix en tot el recorregut, amb les vistes de sempre que no cansen mai: Madres, Saint Barhelemi, Dent d'Orlu, Roc Blanc, Baxouillade...

+/-830m; 11km; F, **, S2-S3; 4h

Bones traces!!!

Jaume

Marbre empolsinat a Envalira - 20/01/2024

Des del Port d'Envalira cap al Pic Maià 2.614m, el refugi de la Portella, i el Cap del Port 2.752m, tornant pel collet d'Ortafà

Itinerari seguit al Cap del Port, Tossa de Siscaró, Cabaneta... avui des del Pic de Maià

Hi ha esperança i tot i les condicions difícils de neu encara és possible trobar un itinerari amb poca gent, no comentat a les xarxes socials, on s'ha apoderat "l'algú sap?' a grups de whatsapp o telegram amb impersonaliat i fotos efimeres, la demanda d'informació fàcil sobre cims concorreguts o clàssics en detriment de l'ús d'eines per valorar possibilitats sobre un mapa. És "l'skimo de consum ràpid", el consumisme que també ha arribat a la muntanya, un mon de voyeurs més que una comunitat...

I sobre l'itinerari escollit... doncs tampoc ha estat com esperàvem: confiàvem que la nevadeta hi hauria deixat més neu i amb prou feines hi havia dos dits de neu nova sobre un marbre de neu dura que també desitjàvem que transformés, però el sol de gener encara vola baix!

El recorregut surt del mateix Port d'Envalira cap al Nord, deixant enrere els remuntadors del Pas de la Casa i seguint una camí on hi circulen motos de neu i trineus de gossos, o fent llaçades cap amunt s'arriba fàcilment al Pic Maià, coronat per una antena ben visible. 

+/-1.000m; 13,3km; F, **, S2-S3; 4-5h

A l'anada ens hem llançat per un tub ben dret i obac, a evitar amb dies de neu dura com avui (a la tornada hem remuntat per un terreny més amable fins el collet d'Ortafà).

Hem esquiat fins la cota 2.300m deixant a la dreta el refugi de la Portella i l'itinerari que puja a la Cabaneta, pelat a la part inferior. D'aquest punt hem virat a l'oest pel fons del torrent en direcció al Port Dret sense arribar-hi, enfilant-nos cap al nord per una cometa i després un llom fins al cim del Cap del Port. Tornada pel mateix itinerari, però remuntant pel collet d'Ortafà.

El mantell molt endurit i prim, no deixa arribar a les pedres, però molt ha de canviar la nivologia per recomanar lliscar per aquesta zona, precaució! No perdem l'esperança, també nevarà!

Bones traces!!!

Marta i Jaume