Si el repte #8cims de cegesqui fos de 9, el novè cim hauria de ser a la 'comarca' del Donasà, i tindríem feina per descartar qualsevol dels seus cims, però amb el Tarbésou l'encertaríem sempre!
Tornar a lliscar sobre els esquís sempre és especial, és un ritual tàntric amb molta preparació i desig abans, durant i després de fer-ho...
Així lluïa de bon matí la pala sud-est, des de la carretera abans d'arribar a Querigut. |
I avui l'atracció pel Nord m'ha tornat a portar al Donasà, un dels meus racons preferits del Pirineu. Això i el fet que a la Cerdanya els temps de bon matí era rúfol i més enllà s'havia d'aclarir abans, i així ha estat.
He fet el recorregut clàssic, des de l'estació de Mijanes, pujant al cim per la pala sud-est i fent la baixada directe per l'ampla canal central.
Un plaer de bona neu i bon gruix en tot el recorregut, amb les vistes de sempre que no cansen mai: Madres, Saint Barhelemi, Dent d'Orlu, Roc Blanc, Baxouillade...
+/-830m; 11km; F, **, S2-S3; 4h
Bones traces!!!
Jaume
2 comentaris:
Uff quina neu! Gràcies, com sempre quin gust de piulada!
Xulíssim!
Publica un comentari a l'entrada