Més enllà potser hi haurà més neu, més enllà potser hi bufarà menys el vent, més enllà potser s'obrirà abans... sempre paga la pena anar més enllà!
Repetim Donasà i l'encertem! Donades les condicions i per una barreja d'intuïció i de prudència, tornem a l'estació de Mijanès, avui tancada, resseguint les carreteres blanques del Capcir. Bufa el vent com estava previst, i ha nevat tota la nit vora mig pam. El Tarbésou està engolit pel torb... obrim el mapa dins el cotxe i no ens costa gaire fixar l'objectiu: el Monpudou.
La primera part del recorregut és dins el pel domini esquiable, però amb el gruix considerable de neu que hi ha podem progressar força estona pel bosc, traçant cap a l'est, el més a sotavent possible.
Al capdamunt de les pistes, el terreny és més obert, i uns 300m al sud s'assoleix el Canrusc (2.132m). Encara no hem cremat ni l'esmorzar ni el sopar de retrobament de la nit anterior, així que prosseguim amb l'objectiu en direcció oest i el vent de cara fins al Monpudou (2.191m) per un terreny pla, que només es redreça els darrers 50m.
Cim modest en alçada però que ens deixa satisfets i amb les galtes vermelles pel fred i el vent, amb la sensació d'haver triat bé ... anant més enllà! Gràcies Pep!
Bones traces,
Pep i Jaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada