9 de nov. 2019

Tuc deth Miei 2258m, 9/11/2019

Retrobament amb l'hivern i la llum de l'Aran!
Cercàvem una finestra... i hi era, i ben farcida de neu. També retrobament amb bons amics que ens precedeixen obrint traça... la traça! obrir traça!
La sortida rodona "d'iniciació" o per fer amb petits-grans cegesquiadors!






Tuc deth Miei 2258m des del Pla de Beret, pujant directe i baixant més a l'est.
+/-400m; 4,5km; F-S2. Neu nova amb un gruix de més de 50cm que comença a transformar a les solanes.

Bona temporada, bones traces!

Joana, Bernat, Marta i Jaume

7 de nov. 2019

llibres... "LE MEILLEUR DU SKI DE RANDO EN EUROPE"

Bona recomenació que ens fan arribar:

La revista francesa Ski Rando Magazine, acaba de publicar un nou llibre amb més de 400 itineraris d'esquí de muntanya a Europa.

L'edició és bilingüe, en francès i en anglès, i el podeu trobar aquí:

https://www.skirandomag.com/ski-rando-europe/

Gràcies Pasqual!

Bones traces,

24 d’oct. 2019

Pràctiques de DVA 26 d'octubre a la Platja del Bogatell


Les primeres enfarinades ja han arribat al Pirineu. Per això us proposem trobar-nos un matí a la platja del Bogatell per practicar la recerca amb DVA, refrescar una mica els protocols de rescat en cas d’allau i mantenir-nos al dia en un exercici que sabem que no és pas senzill.
en un exercici que sabem que no és pas senzill.


L’activitat tindrà lloc aquest dissabte 26 d’octubre a les 10h30 a la platja del Bogatell i posteriorment farem un vermut.


El lloc de trobada serà el mateix que el de l’any passat: aquí!!!!

Confirmeu l’assistència a en Marc, el coordinador de l’activitat, per assegurar que ningú es perd, al mail elwood2006@gmail.com

Recordeu que cal portar el DVA (amb piles), pala, sonda i una bossa vella o de plàstic. 

Si veniu amb motxilla i caputxa i us detenen pel camí, no truqueu el vostre advocat....aviseu-nos que arribareu tard :)

23 d’oct. 2019

el vídeo dels dimecres... maienrere

Fa dos anys que no tracem en llibertat. Seguim lluitant, sempre endavant!

(vídeo d'un tuit de @cegesqui publicat el 11/11/2017 en les primeres traces d'aquella temporada al Pic de Serembarre)

25 de set. 2019

el vídeo dels dimecres... Davo Karničar

(1962 - 2019)
En Davo, l'esquiador de l'Everest i de tantes muntanyes, va morir fa pocs dies en un accident treballant. En record seu, aquest vídeo de fa 7 anys:

21 d’ag. 2019

el vídeo dels dimecres... alerta amb els conductors/es de llevaneus

...i sinó veieu la pel·lícula 'Cold Pursuit' (Venganza Bajo Zero), estrenada recentment. Preneu-vos-ho amb humor, ja que fan una feinada de valor, i refresquem-nos amb les imatges de les muntanyes nevades de Colorado!

Aquí el tràiler tant d'aquesta del 2019, com de l'original noruega del 2014.

It's not winter, but it will be.


5 de jul. 2019

Sopar de final de la temporada

Finalment dijous 20 de juny vam fer la trobada al club per fer una mica de tancament de la temporada.
Bàsicament va ser l'excusa per retrobar-nos, menjar i beure una mica, veure alguns dels vídeos de les sortides d'enguany i fer un concurs de fotografia.
També es va fer un resum de com ha anat el repte 8 cims, entregant un detall a tots els participants del repte.
Les fotografies guanyadores són totes del Ricard M.


Els vídeos ens van transportar a dies menys calorosos.....com ens agrada la neu! Són del Carles P i del Pep-Lluís. Us deixo els vídeos, per si us voleu refrescar mentre no torna el fred!











28 de juny 2019

#8cims: Tancant el repte



La neu ja està marxant i fins i tot els més fanàtics sembla que ja han guardat els esquís.
S'acaba la temporada 2018/2019 i amb ella el repte 8 cims.

És moment de fer balanç d'aquesta iniciativa i a continuació us facilitem algunes dades així com el resultat.




Participacipants al repte:


  • Un total de 50 esquiadors/es han participat del repte 
  • Per gènere: 64% d'homes i 36% de dones 
  • La proposta ha trascendit dels límits del Club, amb una bona participació de no socis: 66% socis i 34% no socis


Per cims assolits:



Pel que fa a ascencions:

  • El repte ha generat 29 ascencions
  • El cim al que més sortides s'han fet és el Bassiero 
  • El cim que més esquiadors/es han pujat és el Tuc d'Horno.


Pel que fa als resultats:

  • Hi ha 9 persones que han fet l'ascenció a més de 2 cims. 
  • I només 2 persones que l'han assolit en la seva totalitat. 

Us facilitem el llistat dels esquiadors/es que més cims han pujat: 



Per tant, felicitar a la Marta i al Jaume per haver completat el repte.
Ells proposaran 2 cims del repte de l'any vinent i a tota la resta de participants agrair-los que hagin volgut participar d'aquesta iniciativa.

Bon estiu a tot@s!

25 de juny 2019

i set mesos després el vam trobar...

Sortida "d'esquí" al Gra de Fajol i Bastiments !!!
A finals de novembre vam fer una sortida al Gra de Fajol, gaudint de les neus primerenques de la temporada, vegeu piulada: "Prefereixo perdre un esquí que quedar-me atrapat a la neu per portar-lo lligat..."

Arribats al juny era el moment d'iniciar la recerca i cal dir que no ens va costar gaire trobar-lo.

Anàvem amb prismàtics, material d'escalada (per si de cas) i un equip de 5 cegesquiadors/es i un acompanyant amb molt d'olfacte, disposats a pentinar tota la vall de l'Orri. Res, a un centenar de metres l'esquí s'havia quedat clavat i allà estava esperant-nos.

Per celebrar-ho vam decidir allargar l'excursió i anar a fer el tomb pel Bastiments i el coll de la Geganta. El més difícil ha estat donar explicacions a la gent que preguntava o feia broma sobre això de portar un esquí en ple mes de juny al Bastiments. Ja ho dèieu als missatges del post: el trobaràs... 


Gràcies als que heu vingut a la recerca !!!

Ell sempre torna !!

Eli, Montse, Rosa, Àlex i Ricard

5 de juny 2019

Volta cims de Estaragne (3006m), Campbieil (3173m) i Lentille (3.157m) 2 de juny 2019, +1.350, -1250


Ja sóm a primavera avançada i encara tenim ganes de gaudir esquiant en mitg de paratjes nevats sota la esplèndida llum primaveral. Estant ja oberta la carretera que puje a la presa de Cap de Long, ens dirigim cap al massís de Neovielle, reducte que fa les delicies dels esquiadors per allargar la temporada d'esquí.

De bòn matí sortim desde la carretera que puje a la presa, en el punt on comence la vall d'Estaragne, en un marcat revolt a la cota 2.079. Ens toque fer a peu uns 25 minuts aprox de camí fins puguer calçar els esquís.




  Al arribar a un ampli replà la vall gire a la dreta. Després pujem per una pala i més endevant avancem en diagonal ascendent, passant sota els contraforts de la cresta de Cintes Blanques. Finalment anem traçant llaçades per esquivar els resalts rocosos fins arribar al cim per l'aresta Est del cim de Estaragne (3.006 m)





Desd'el cim baixem a peu uns metres per la roca i després acabem de baixar esquiant fins una mena de collet, descencint en total uns 100 m aprox., en direcció Sudoest. Luego tornem a possar pells per remuntar uns 250m de desnivell fins al cim del Campbieil (3.173 m). A la següent foto veiem al fons el cim de l'Estaragne.



 Y en aquesta foto tenim al fons el Cilindre i el Mont Perdut, entre d'altres molts cims qu'ens ofereixen les vistes esplèndides que el cim de Campbieil ens brinde.




Desde el Campbieil val la pena arribarse fins a un altre tres mil contigu que malgrat ser pòc significat ,tal vegada es el que té millors vistes, pel fet de que cau directament sobre la gran vall sense cap altre cim al devant: es tracte del Lentille (3.157 m), el que avui hem de guanyar a peu ja que no hi ha neu.

Comencem el descens desde un punt aproximadament intermitj entre els cims del Campbieil i el Lentille, on comence una atractiva pala en forta pendent.

Vista del cim de Campbieil desd'on calcem els esquís.




Baixem esquiant fins a prop de la capselera de la presa de Cap de Long. El ultim terç del descens es pot fer per diversos petits barrancs, que tots van a sortir al mateix llòc. 

Hem gaudit d'aquest descens sostingut que val molt la pena, veient que em encertat baixant per aquesta banda i no per la vall d'Estaragne, en les condicions en que estave avui la neu, ja que en aquesta última vall el descens es trobave malmés per restes de diverses allaus, i en canvi desde el Campbieil ens em trobat "vía lliure" i esquiada contínua.

Desde la capselera de la presa el camí guanye alçada sobre el marge dret de la presa. Al principi el camí no es evident i aurem de buscar algunes fites, per després anar cap a munt per trobar el camí que   continuará pujant per situarse sobre els penyasegats que cauen sobre la presa. Cap a la meitat de la llargada de la presa el camí va baixant per atansarse a l'alçada d'aquesta.

Acabem i celebrem aquesta sortida que ha estat de les més gratificants d'aquesta temporada, en aquest entorn del Pirineu Atlàntic, envoltats de grans cims i amb una esquiada gens menyspreable.

Estem al juny pero encara es podrá fer alguna esquiada més....per als incondicionals de l'esquí de muntanya!

Hi vam ser: Jordi I. i Rosa S.

PD: per retornar on tenim el cotxe al peu de la vall d'Estaragne, els caps de setmana a la zòna de la presa hi ha nombrosos esquiadors i turistes que fàcilment algún pot baixar al conductor, i si no seríen aprox 2 km baixant caminant per la carretera


el vídeo dels dimecres... THE ARCTIC

21 de maig 2019

Aneto i Maladeta oriental 11 i 12/5/2019

(post del dia 12/05)

Arribem divendres al vespre al Pla de Besurta. Ja hi ha força vehicles aparcats i trobem un lloc ideal a un revolt, on el terreny és ben pla i on deixarem el cotxe tot el cap de setmana. Quin revolt!!! Les millors vistes de la Maladeta.....tothom para a fer-hi la foto!!!

Pic de l'Aneto 3404 m 12/5/2019 
Dissabte ens llevem i a les 6 cap a l'Aneto. Hi ha molta gent i patim per com anirà el dia...... però trobem el nostre lloc per anar fent via i evitem els típics taps del portillon i del pas de mahoma. La banda nord té núvols baixos, i la banda sud un sol espatarrant! Temperatura molt suau amb neu que transforma força ràpid. Gaudim molt d'un descens trepidant, parant poc per refer les cames. La neu se'ns acaba al Forat d'Aigualluts.
A la tarda ens trobem amb més gent, amb qui compartirem el cim de l'endemà.

Pic de la Maladeta 3308 m 12/5/2019 
Diumenge fa més sol i més fred. La neu no trasformarà pràcticament, neu dureta molt disfrutona i més cremeta arribant al refugi. La neu s'acaba a uns 2000 m, treure esquís per anar a creuar el riu i cap al cotxe. Crec que és la primera vegada que faig la Maladeta, es gaudeix moooolt de la baixada, ben directa :)))


Dinar a Castejon de Sos.....potser per celebrar tancament de temporada....encara no ho sé!

19 de maig 2019

Puigmal 2910m per a fanàtics, o no! 19/05/2019

A aquestes alçades de la temporada en que ja falten menys dies pel nou hivern que els dies que portem esquiats aquest, un dia fresc amb neu pols és un regal... pels fanàtics. 
Objectius més llunyans eren una aposta agosarada amb la meteo incerta i anant sol així que he optat per provar sort a l'Oriental, pujant a l'antiga estació de Puigmal-Er. I la sort m'acompanya!

Ahir va fer una enfarinada, poca cosa a baix però per sobre els 2400m s'acumulen 10-15cm i aprofitant la base de les llengües de neu i el barranc surt una esquiada contínua de 700m i més que digne (només ha calgut descalçar 50m per sota el cim). 
He traginat 20 minuts els esquís i a cota 2200, a l'inici del barranc, ja he pogut tirar amunt esquís als peus resseguint una traça d'un altre esquiador barceloní i dos nord-catalans tan fanàtics com jo i més matiners. 

Al cim fa un fred que no és de maig... nuvolades, clarianes, algun excursionista i unes traces d'esquí que pugen de Núria, més fanàtics? potser no som fanàtics, simplement esquiadores o esquiadors de muntanya.

Bones traces!

14 de maig 2019

Camí de Tröllaskagi, esquí al nord d'Islàndia


Ràpidament ens allunyem dels voltants de Reykjavíc. Camí del nord la costa islandesa ens prepara un viatge diferent: terra i mar es barregen d'una forma ben especial. Un fiord rere un altre li acaben de donar aquell punt de misteri... Constantment albirem el mar, potser transparent, en tot cas des del cotxe pren totes les tonalitats imaginables. Tanmateix, nosaltres busquem un tresor blanc que a hores d'ara s'amaga rere les muntanyes.

Arribem al nostre allotjament. Un capvespre etern i fred ens rep a les gèlides terres d'Hitarnes. En una casa ben solitària propera a una granja passarem la primera nit. Aquí no hi ha neu però ja intuïm que probablement hi serà, això si, acompanyada d'un bon grapat de solitud un dels millors presents d'Islàndia!


Logística: Vol directe i a bon preu dissabte tarda des de Barcelona a Reykjavíc. Prop de l'aeroport de Reykjavíc ens esperen un parell de vehicles de lloguer. Aconsellable que siguin 4x4 per tal d'accedir als diversos punts de partida especialment quan ens trobem a final de temporada. El nostre destí és el petit poble de Ólafsfjörður que es troba a 400 km i 5 hores de cotxe de Reykjavíc. Nosaltres optem el primer dia per fer un parell d'hores de cotxe i així l'endemà poder accedir al volcà Snaefell. Diumenge tarda acabarem de fer la resta del viatge resseguint la llarga i preciosa costa W fins a Ólafsfjörður on passarem 5 nits en un comfortable bungalow amb vistes a les muntanyes que guarneixen el fiord on es troba aquesta població. Des d'allà ens desplaçarem fins als diversos punts d'inici. Comprarem el menjar als supermercats que acostumen a haver a les poblacions més importants. Divendres buscant una millor meteo ens desplaçarem fins als peus de la gelera de Langjökull on trobarem una casa amb molta historia regentada per en Samy. Dissabte encara podrem visitar Þingvellir i Reykjavík abans d'agafar l'avió de tornada.

Un mes d'abril especialment càlid ha deixat uns gruixos de neu per sota de la mitjana, tanmateix sabent triar bé els objectius és possible fer molts dels nombrosos recorreguts que ressegueixen la península de Tröllaskagi.


Hi han 4 mapes 1:50.000 que abasten la península de Tröllaskagi: Gönguleiðir á Tröllaskaga I, II, III i IV.
Ísland
Snaefell
Tröllaskagi
Langjökull
Diumenge, 5 de maig: Snæfell 1446m
+/-900 m.; 9,5km; F (PD en els darrers passos en gel), S2,**; 4h

Punt d'inici a 530 m., on està tallada per la neu la pista per a 4x4 F570 que puja des d'Arnarstapi. Neu des dels 530 m., dura-primavera (gel en els darrers 50m).
Poca gent avui al pàrquing on deixem el cotxe. Allà mateix calcem esquís. Sempre té un encant especial observar un volcà envoltat de neu. Ens dirigim NW. en direcció a l'amplia carena anomenada Hyrningsjökull que ens durà en un ascens prolongat i constant a la base de la piràmide de gel que corona la gelera. Posem grampons i després de passar un pas una mica exposat arribem al cim envoltats per una boira que no ens deixa veure l'altre costat de la gelera. 

No trobem el forat d'entrada al centre de la terra i ens quedem amb les ganes de poder seguir les passes de Juli Verne...
Descens NE. en direcció a dos petits pics característics des d'on baixem decididament E. en direcció al pàrquing. Neu dura a la part superior, ben aviat crema que ens deixa gaudir d'un bon descens. A la tarda llarg viatge d'anada fins a Ólafsfjörður resseguint la costa W. i passant per llocs tan interessants com Kirkjufell.

Dilluns, 6 de maig: Pic 1167m, Gimbrarhnjúkur 1172m i Pic 1161m
+/- 1600 m.; 18km; F, S2-S3, *** per llargada i tres canvis de pells; 7h

Punt d'inici a 380m, 17km al sud d'Ólafsfjörður, per la pista F82 (4x4, amb pedres i trams de neu a la pista). Neu des dels 380 m., dura-primavera, amb dos dits de pols per sobre els 700 m., i més gruix de pols a obagues.
Calcem esquís al costat del cotxe. Neu justa a l'inici, anem buscant per on passar sense descalçar. Aviat la neu és contínua. Travessem el torrent que discorre pel mig de la vall i passem a circular per la seva riba esquerra. Aviat el terreny es redreça, ens acostem a un circ on veiem el nostre cim on, oh casualitats de la vida, un helicòpter deixa uns quants esquiadors.
Unes franges horitzontals caracteritzen les muntanyes de la zona.
Pugem SE. cap a la cota 1.167 m. situat a l'E. del Krosshnjúkar. Fantàstic descens amb neu primavera cap al S. fins a la cota 825 m. Remuntem en fort pendent el coll situat al N. del Gimbrarhnjúkur i amb esquís als peus arribem gairebé dalt del cim. Magnífiques vistes. Retornem al coll i baixem E. amb molt bona neu fins a la cota 750 m.
Anem a buscar un coll 1.020 m. direcció N. que resta amagat. Des del coll on arribem ben acalorats fem un flanqueig fins assolir la cota 1.161 m. situada al N. del pic anomenat Systur. Des d'allà llarga esquiada fins al cotxe propers a les traces matinals però sense perdre massa alçada. Gaudim del millor dia de la nostra estada a Islàndia!

Dimarts, 7 de maig (matí): Syðrihnjúkur 1332m
+/- 1200 m.; 8km; PD (pendent de 150m de 35º) , S3, ***; 5h


Punt d'inici a 130 m., al sud de Dalvik per la F807, a tocar de Klængshóll (base d'Heliesquí). Neu dura-primavera (en els descens apurem fins cota 200 m.).
Des de Klaengshóll posem els esquís a la motxilla i anem pujant a peu E. entre aigua i herba fins a la cota 480 m. Festival de perdius blanques Lagopus Muta Islandorum, quin plaer gaudir-les de tan a prop amb l'esverament que comporta l'arribada de la primavera! 
Amb esquís als peus arribem a una zona mes planera per tal d'afrontar la llarga pala final avui envoltada de boira. Pugem la part inicial amb esquís i la resta amb grampons. Llarg i pendent descens amb esquís fins a la cota 200 m.

Dimarts, 7 de maig (tarda): Rauðskarðshnjúkur 746m
+/- 700 m.; 9,5km; PD, S3 (curt tram S4), ***; 3h30min

Punt d'inici a la cota 70m, 4 km al nord d'Ólafsfjörður; neu a partir dels 100 m. (dura-primavera), a pocs minuts del cotxe.
Sembla que la meteo serà més complicada els dies restants i decidim aprofitar l'eterna tarda islandesa per allargar una mica les nostres traces. Caminem uns 20 minuts fins calçar esquís, enrere deixem el mar i un paisatge fantàstic. Resseguim el torrent de Ytrárdalur W., ben aviat el travessem per una passera i ens dirigim a la base del nostre objectiu el Rauðskarðshnjúkur.
Pugem per una àmplia coma situada a la dreta del cim N. Pugem el darrer tram a peu per terreny descompost. Gaudim de les boniques llums del capvespre amb un paisatge de pel·lícula.
Baixem W. en fort pendent fins a trobar un petit collet que desemboca en una canal S. que en pendent constant ens permetrà retrobar les traces d'anada. Cares de satisfacció davant d'un magnífic cim. El sopar no desmereix...

Dimecres, 8 de maig: Presthnjúkur de 767m
+/-650m; 7km; F, S2, *; 3h

Punt d'inici: boca nord del 2on túnel d'Ólafsfjörður a Siglufjörður. Neu a partir de la cota 100 m. (una mica més avall en el descens). Neu dura amb una capa de neu pols que augmenta amb l'alçada.
Avui sembla que la finestra de bon temps serà curta i decidim no allunyar-nos gaire del nostre camp base. Just sortir del túnel davant el poble de Siglufjörður prenem amb el cotxe una pista a l'esquerra on podrem pujar fins a tenir la neu a tocar. 
Resseguim la vall SE. per la riba dreta del torrent de Fajarðará. El cel blau ben aviat es torna gris i la boira ens envolta. Aconseguim fer el cim amb prou visibilitat. Bonic descens ens alguns moments sense massa visibilitat però amb bona neu. Arribem esquiant gairebé fins a la carretera.
Tarda de vent i neu per gaudir del peix islandès en un restaurant de Siglufjörður i una magnífica oportunitat per visitar l'interessant museu de l'arengada. La indústria al voltant d'aquest peix va permetre que el poble assolís el seu màxim de població arribant als 10.000 h. cap als anys 60 del passat s.XX.



Dijous, 9 de maig: Vatnsendahnjukur 885m (o 921m)
+/-900 m., 14 km; F, S3, ***; 5h 30min

Punt d'inici a la cota 70m, 4km al N. d'Ólafsfjörður; neu a partir dels 100 m., pols: uns dits a baix i vora el pam per sobre els 400 m.
Ha nevat durant la nit i el temps es presenta complicat. Decidim no allunyar-nos gaire d'Ólafsfjörður. Anem a retrobar la vall que vam resseguir parcialment dimarts a la tarda. 
Resseguirem les nostres traces al Rauðskarðshnjúkur però aquesta vegada arribarem fins al fons de la vall SW. on després de molt planejar el terreny es redreça. Busquem el millor pas per accedir al nostre objectiu el Vatnsendahnjukur. El trobem just sota el cim on arribem en flanqueig amb un curt pas final una mica més dret entrant fins a un ampli coll situat al S. just a tocar del cim. Des d'aquí l'assolim fàcilment.
Retornem al coll i des d'allà anem a buscar una canal que ens queda just a sota E. Més avall prenem el costat dret de la vall intentant evitar les parts més planeres. La boira ens deixa fer bons girs amb prou visibilitat, bon descens.

Divendres, 10 de maig:  Langjökull (1390m)
+/-600 m.; 11km; F, S1-S2, *; 3h

Pista d'accés a la glacera (4x4), fins on comença la glacera a 585m. Neu dura.
 
Buscant millor meteo i de pas conèixer els highlands islandesos ens dirigim fins al peu de la gelera Langjökull, prop de 5 hores de cotxe.
Ens posem en marxa després de menjar una mica. Cap al N. veiem el Eiriksjökull des d'on arriben uns núvols amenaçadors.
Avancem per terreny molt suau S. i indefinit. Els voltants de la gelera son inhòspits i alhora guarden un atractiu especial. Malgrat la boira i el vent arribem al Geintslandjökull, una part elevada de la gelera. Baixada de supervivència sobre neu dura i vent en contra, la Islàndia més àrtica!
Sort que a Húsafell, just a tocar de l'església, trobem una casa entranyable i a dins en Samy un Islandès que ens adoptarà per unes hores.
Bones traces!

Montse, Carles Ll., Carles P., Ricard, Marta, Jaume i Pep