19 de març 2019

Petit Peric i Mont Llaret (més estat de la neu)

El diumenge vam fer l'ascensió al Petit Peric des de les Angles. Recorregut fàcil i molt maco, travessant boscos i petits llacs.

Una mica just de neu, ens va obligar a descalçar esquis tres o quatre vegades a la pista d'esquí nòrdic, i travessar alguna petita barrera de gespa sense treure esquís passada la cabana de la Balmeta. A la tornada vam encertar millor el recorregut i ens vam descalçar els esquí tan sols dos cops a dos trams curts.

Dia magnífic d'amistat i muntanya.

Estat actual de la neu a la zona:

Després de l'ascensió al Peric el diumenge vaig esquiar el dilluns a Grau Roig i vaig poder veure l'estat de neu d'altres pics de la zona.
  • Petic Peric: Veure la piulada. Bàsicament practicable amb paciència (treient els esquis alguns cops) pujant des de la part de d'alt de les Angles o des de pla de Mir i a la tornada pujant Mont Llaret i baixant per les pistes de les Angles. La tornada clàssica pujant Pic de Pam poc practicable, es pot baixar la pala però desprès tot el que queda és ja caminant amb esquis a l'esquena.
  • Puigmal: Es veu força neu. Segons comentaris d'un company que hi va anar dissabte, s'ha de caminar una mica la part d'abaix, la part de dalt hi ha força neu però està mega-glaçada, va pujar amb piolet i grampons.
  • Cambredasse: Es veu nevada la canal central i els corredors, la pujada des de Err es veu amb força clapes de gespa però pot ser és encara practicable buscant-te la vida.
  • Pic de la Mina: Es veu be amb neu encara.
  • Pic de Pedron: Es veu força neu, comença a sortir alguna clapa de gespa. La neu molt glaçada.
  • Mont Malús: Bon esta aprofitant les pistes de Grau Roig a la part baixa.
  • Roc Melé: Poc recomanable, la neu comença molt amunt cap als 2200 m, gran canvi respecte a fa dues setmanes on la neu començava als 1900 m.

Fitxa de la Ruta

Itinerari: Ascensió al Petit Peric i Mont Llaret sortint des de Les Angles. Pujant per la pista d'esquí de fons que comença a la part de dalt de tot de les Angles (1820 m), llac i cabana de la Balmeta (2120 m), Petit Peric (2690 m), cabana de la Balmeta (2120 m) i per evitar el tram de bosc algo complicat i amb algunes clapes sense neu, tornada pujant el Mont Llaret (2376 m) i baixant al punt de sortida per les pistes d'esquí de les Angles.
Data: 17 de març de 2019
Desnivell positiu: 1206 m
Distància: 19.1 km
Alçada màxima: 2690 m
Alçada mínima: 1820 m
Dificultat: S2 (la pala del Peric te uns 25º)
Track de la ruta: Track de la ruta al wikiloc

Fotos

Estany de la Balmeta

Els Perics, el petit a la dreta

Foto de cim

Vistes del cim

Vistes del cim

Baixant la pala

Cambredase des de les Angles

Cara O del Pic de Pedrons i Pic de la Font Negra (des de Pas de la Casa)

Font Negra, es veu la baixada de la Portella de les Valletes sense neu (des de Pas de la Casa)

18 de març 2019

Tavascan 16-17/03/2019

Trobada anual d'esquí de muntanya amb "la colla". Aquest any serem quatre, tot un èxit ;)
Ens costa escollir, però finalment ens decidim per la zona de Tavascan. Molts record d'altres sortides i del curs de l'ACNA.

Pic de la Coma del Forn + Tuca de la Cima

Sortim del refugi de la Pleta del Prat, enfilem pista amunt i ens desviem cap a l'estany de Mascarida. Abans d'arribar a l'estany agafem una pala que ens queda a mà dreta i que ens portarà fins al coll est de la Coma del Forn. L'última part la fem caminant amb els esquís a l'esquena. Vistes esplèndides al pic dels Tres Estanys (on veiem baixar l'Edu per la canal), Ventolau, Pica d'Estats, Monteixo, Aneto i mig pirineu... tot un luxe!


 Pic dels Tres Estanys (si amplieu veureu l'Edu baixant!!!!!)

Baixem directes del cim per anar a buscar, ara sí, l'estany de Mascarida. La neu transformada, cremeta d'aquella per gaudir. Arribem de nou a la pista, ens mirem.... què? massa d'hora, no? posem pells de nou? Tuca de la Cima? I som-hi de nou amunt fins al capdamunt de la pista, d'allí al coll i directes al cim sense més dificultat. Volem baixar per l'altre costat i anar a buscar finalment les pistes d'esquí de fons. Veiem una canal amb traces, però no veiem continuïtat des de dalt i no m'atreveixo a llançar-me (després veurem que era assequible). Decidim seguir per la carena i baixar pel bosc una mica més al nord. Un tram de carena amb molta neu i força exposada i pel bosc la neu es deixa fer. A aquesta orientació nord, la neu no ha transformat i ja no es el mateix que a les cares sud, però ens ho passem bé buscant les traces per sortir del bosc.
Al refugi coincidim amb l'Edu i coneixem en Pitu (tot un mite). També coincidim amb una trobada de splitboard, tot un fenòmen de camises de quadres i gorres!

Campirme + Trencacalders 

Diumenge també ens llevem ben d'hora i cap a l'estany de Mascarida, que ja ho coneixem. L'última pala fins al coll la fem amb ganivetes, orientació nord la neu més dura i no ha transformat. Des del cim anem a buscar una canal que havíem vist el dia anterior i des de llavors ens cridava. És una canal que desemboca a l'estany Gran de Campirme, sota el Pic de Tovarres. La neu la trobem en les millors condicions, ha transformat i baixem amb aquell somriure d'orella a orella. Remuntem el coll de tovarres, sense haver de posar pells i encara ens queda un bon descens fins als peus del Trencacalders. Posem pells i enfilem fins al cim (2264m). La baixada la fem pel bosc, l'orientació és nord i la neu aquí és canviant i no ha transformat. Una mica d'esquí de supervivència per alguns fins a trobar les pistes de fons que ens duran directes al cotxe.


 

Cap de setmana fantàstic!!

Marta, Toni, Berta i Marina

Vam tenir Sorteny


Sort en vam tenir que al nord d’Andorra encara queda prou neu, que no vam trobar massa caravanes d’entrada i sortida, i que vam sobreviure un cop més a una clàssica encigalada cegesquí.

Dissabte cap al Pic de la Serrera +900/-800 F/S2


Sortim a les 6 del matí de BCN, algun amb una ressaca considerable d’una tarda de divendres massa activa. Malgrat no trobar caravana, entre que ens calcem botes i esquís se’ns han fet les 10. Sortim del punt d’informació del Parc Natural de Sorteny en direcció al refugi, amb esquís des del pàrquing, però la pista es va quedant sense neu a les corbes de solana i ens fem un tip de posar i treure esquís.


Som un grup divers, 3 esquiadors de muntanya i 2 raqueters que portem per si ens ataca algun ós que siguin ells els que es quedin enrere i siguin víctimes fàcils mentre nosaltres podem escapar.

Els raqueters el màxim que han vist de neu és una bola d’aquelles de souvenir que poses cap per avall i sembla que nevi.


A partir del refugi travessant el riu que passa per la vall, es passa a la banda obaga, on encara hi ha bona neu, contínua des del refugi. Les guardes ens diuen que cap al Turó del Forn i el Thoumasset, com és solana, hauríem de carregar molta estona esquís, així que enfilem en direcció oposada, cap a la obaga de la Serrera.


Sol radiant i temperatures altíssimes, un forn. A sobre com anem de tard enganxem les hores de més insolació. Al ressacós la boca se li fa una massa de ciment i els raqueters suen per fer les lleus pujadetes pel mig del bosc. Els hi havíem dit que seria un passeig, però tenim ganes d’esquiar i ja se sap que mai et pots refiar d’algú de cegesquí.


Passat el bosc, que és la part més empinada, avancem per una neu fàcil, que comença a estar transformada per la calor, fins que ens acostem a la Serrera. És tard i no hem arribat ni al coll. Quan veiem els raqueters fent senyals de socors a un helicòpter de trànsit pensem que potser comencen a estar una mica cansats. Decidim buscar una pala per on ens puguem tirar una mica amb bona neu i deixar per una altre dia el cim. Els raqueters els deixem a baix, esperant-nos una estona prenent el sol. Els óssos no apareixen, mai hi són quan els necessites.

La baixada és divertida i amb una neu prou bona, entre la poqueta que va caure dijous i la cremeta que s’ha format per la calor. No és la neu que es poden trobar els fills de Utah a Salt Lake City, però fa de molt bon esquiar.


Ens animem i es produeix un clàssic cegesqui. Ganes de baixar sense mirar el track o el mapa, fins que ens hem encigalat. De tant en tant ens aturem a esperar els raqueters, però ja és massa tard, han escapat del óssos.


Baixem pel mig del bosc a la pata la llana. Amb esquís encara anem fent, però veiem les mirades dels raqueters i les pedres que ens llencen i sospitem que la encigalada no els està entusiasmant.


Malgrat tot, arribem al refugi abans no es faci fosc, tots vius, els raqueters s’abracen i nosaltres maleïm tots els ossos.   


El sopar boníssim, i les guardes del refugi molt amables, mengem de gust fins a rebentar. Després fem una partideta a un joc de cartes que desperta el pitjor de tots nosaltres, fins que ens tanquen la llum farts del xivarri.


Diumenge Pic de l’Estanyó 2.913 m PD/S3 +1000/-1200


Ens llevem aviat per no enganxar tanta solana i fem el bon esmorzar del refugi. Hem decidit que avui farem dos grups, un més suau amb els raqueters i un més canyero d’esquí de muntanya.


Els raqueters aniran fins a l’estany de l’Estanyó, i els esquiadors cap al pic. Com el primer tram és conjunt, sortim junts. Si per la Serrera es segueix el camí al llarg de la vall del riu Sorteny, el camí de l’Estanyó surt a la dreta del refugi, pel dret, pel mig d’un bosc a l’obaga de neu ben dura pel regel nocturn.


Posem ganivetes perquè puja fort i la neu és dura, però de seguida som a una part més plana on podem treure-les i avançar prou ràpid. Les temperatures han afluixat força i bufa airet, el camí es fa molt més passador.


Els raqueters es desvien cap a l’Estanyó, o això pensen ells. S’asseuen tot cofois a prendre el sol a la riba d’un abeurador per vaques i ja queden contents.


La pujada fins el coll del pic és empinada i complicada. La neu està dura, calen ganivetes, la pala és llarga i dreta i davant nostre veiem un grup d’esquiadors que opten per posar grampons.

 

A mitja pujada una de les esquiadores decideix que ja en té prou, s’instal·la a unes pedres a prendre el sol i treure pells i diu que ja ens ho farem. Un parell acabem de pujar fins al coll amb ganivetes. Malgrat alguna volta maria que fa canguelo, arribem sense problemes. A la carena ja no hi ha neu per esquiar, traiem esquís i fem caminant la carena fins el cim, des del que es veu tot Andorra i part de l’Univers.

La baixada és top. No hem d’esperar als raqueters que tornen pel seu compte.

Amb l’estona de pujar i baixar del cim el sol ha començat a fer feina i la pala està cremeta, ben empinada, xalem a tope, i l’últim tram és un slalom pel mig del bosc costerut del principi, que és tot un clàssic.


Del refu al cotxe, però, la pista va perdent neu a marxes forçades i es fa difícil esquiar. Arribem caminant al pàrquing, però el dia d’avui ha valgut molt la pena, les vistes del cim espectaculars i la baixada top.  


Tornem a casa satisfets tot i que no hi ha manera de fer saltar els raqueters del cotxe en marxa.  

13 de març 2019

Tuc de Montanero (2582 m) i Bony negre (2721 m)

Dissabte al matí ens trobem amb en Sancho a la boca nord del tunel de Vielha amb la idea de pujar al tuc del port. Ens plovisqueja una mica però diu que de cara a migdia s’ha d’obrir. Es nota l’hivern tropical que ens està fent, fa dues setmanes ens vam calçar els esquis des del cotxe i avui no trobem neu continua quasi bé fins a la cabana del pontet, a la qual arribem primer per la pista que surt del pàrquing i després pel sender que duu al port, molt ben indicat. A partir d’aqui seguim pel fons de vall en direcció sud paralels al barranc de fontfreda per la dreta, deixant a la dreta el el camí d’estiu GR-211, que tornem a reprendre mes amunt, aproximadament a la cota 2150 m. Paisatges espectaculars en aquesta vall que fa ben poc que coneixem, i  que ens ha cautivat. Seguim en direcció sud-oest pel GR fins a arribar al peu del port de Vielha, que remuntem fent voltes maria pels pendents mes suaus de la dreta. A mitja pujada s’ens a girat mal temps i de cop estem al mig de la boira. Arribem al port (2443 m) i ens decidim pel tuc de Montanero. Deixem els esquis i anem carenejant a amb poca visibilitat fins l’avantcim (2570 m). Ens queda un pas de trepada una mica exposat que decidim deixar per un altre dia que puguem disfrutar de les vistes. Xal·lem en la baixada, en les zones ombrívoles més altes encara hi trobem una mica de neu pols.






Diumenge al matí tirem cap a Boí on agafem un taxi del parc nacional d’ Aigüestortes per pujar fins al planell de sant esperit. Ens deixa un parell de curves abans del planell, d’aquesta manera ens estalviem haver de tornar enrere fins a l’entrada del barranc dels llacs. Comencem la ruta doncs baixant de la pista per creuar el riu de sant nicolau i endinsar-nos al bosc dels llacs. Hem deixat enrera la zona més freqüentada del parc i ara anem per una vall ben solitària. Foquejem sempre a la dreta del barranc dels llacs, primer pel bosc  i després pel coster dels llacs. Sobre els 2050 m girem en direcció sud-oest cap a la font del graller i a partir d’aqui anem progressant fent traces pel llom que separa el barranc que baixa del coll del bony blanc i el barranc que baixa directe del bony negre. Arribem al coll (2626 m) ben acalorats, fa un sol de justícia i gens de vent. Pugem amb esquis fins on ens deixa la neu i fem els ultims metres a peu fins al cim. Des de dalt disfrutem d’unes vistes privilegiades i ens adonem que encara ens falta molt per descobrir de les nostres contrades!  









Sancho, Gabri, Marc
9/10.3.2019
Dia1: +1200 m, 4,5h, BEA-S3
Dia2: +1100 m, 4h, ME-S2

el vídeo dels dimecres... igloo


Igloo - en färdeberättelse från fjällen from Skidhistoria on Vimeo.

Imatge de “Building an igloo” construction drawings from the November 1969 Mountain Safety Research Newsletter

12 de març 2019

Sortida Cicle Vall d’Ansó 8-10 Març 2019



Anem aquest cop a l’última vall d’Aragó, ben a prop de Navarra. Pinta lluny i ho és, però el trajecte es fa ràpid i arribem a les 20h del divendres per sopar a Hecho. Aquí es barreja el castellà amb l’aragonés, que encara utilitzen alguns locals.

Després de fer un tast de migas de pastor i ous trencats amb trufa, fem els ultims 45min per arribar a l’alberg del Camping Zuriza.



Dia 9. Pic de Petrechema (2371m) des de Linza

+-1100m, F, S2, 5h
La previsió era sol i bon temps però fa figa perque s’aixeca un dia enboirat i tapadot.

El nostre destí era La Mesa de los Tres Reyes,…

Fem els 15min de cotxe fins al entorn del Refugi de Linza (1340m) on aparquem.

Posem esquís a 2min del refugi i anem pujant per llengües de neu no continua que ens obliga a descalçar un cop.
Al coll de Linza i enmig d’una densa boira pixanera, la moral del grup comença a defallir i replantegem el destí: deixem la Mesa de los Tres Reyes (més llarg i compromés) i ens dirigim cap al Petrechema.
Abans d’arribar a la carena el vent bufa moderat i la boira per estones ens envolta. Mig grup decideix fer mitja volta. La resta decidim continuar fins el cim, alguns  peu i uns altres amb esquís.


A la baixada continua el mal temps i l’aigua poc a poc va calant. Tot i això la neu, primavera-humida es deixar fer prou bé. Arribem xops als cotxes i ens retrobem tots al refugi de Linza fent uns caldos, ous amb xistorra i costelles a la brasa…



Dia 10. Chinebral de Gamueta (2329m) des de Linza

+-1100m, F, S2/S3, 7h30



Es dia s’aixeca radiant. El pla per avuí és intentar fer el Acherito però, de nou, els plans serveixen per canviar-los…..
Després d’esmorzar i d’acomiadar-nos de Casilda, la molt amable i estressada jefa del camping, enfilem de nou amb els cotxes cap a Linza. Aparquem a 300 m del refu d’on, aprofitant la pista d’esquí de fons, surt el camí cap a l’Acherito. Dubtem d’anar pel clàssic camí de pujada o pel camí de baixada, a prioiri més innivat. Finalment, decidim intentar fer la circular. És a dir, pujar pel "camí de pujada". Només deixar la pista d’esquí de fons, hem de remuntar fins a una bretxa en forma de cadira de cavall, “Achar del caballo” on hem de treure esquís. Únic pas per creuar la cinglera “Foyas del Ingeniero”.

Un cop a l’altra banda cal travessar el “Bosque de Gamueta”, una fageda tan preciosa com misteriosa. Anem buscant allà on hi ha més neu, apartats del camí clàssic, fins on el bosc s’acaba (1640 m).


El dia radiant ens regala la vista de les valls que envolten Ansó i davant nostre ja veiem el pas del Onso: 300m d’obligada pendent, que uns ataquem per una banda i la resta per una altra. Uns quants sarrios ens creuen per davant.


Arribem a un pla a 1910 m on veiem davant nostre l’Acherito, però queda encara lluny de nosaltres. A l’esquerra també veiem uns núvols que s’apropen i que anuncien un canvi de temps. Optem per canviar de destí: veiem a la dreta el Chinebral de Gamueta, que tot i pelat la pala cimera és més proper.



Ens apropem a la base, on deixem els esquí i ataquem els 200m finals a peu. La boira, com ahir, ja ens envolta, tot i que encara no plou. Ens apresurem i arribem al cim.






Alguns prefereixen fer pinya esperant...




Sense perdre temps retornem als esquís i baixem per la Plana de Diego que acaba en un tub on hem vist traces de pujada. Allà anem enllaçant dos o tres pales amb neu disfrutona, però allunyats del track habitual de pujada i baixada (condició habitual de l’ensigalada!!).




Arribats a aquest punt intentem i aconseguim enllaçar amb el track de pujada però la manca de neu ens obliga a carregar esquís. El grup es divideix. Uns decideixen baixar per una escletxa per trobar el track de baixada (Foyas del Ingeniero), l’altra continua baixant pel track de pujada, amb més pena que glòria, doncs continus canvis (esquiar-caminar-canvi de pells) fins retrobar el pas de cavall.


I després de més de set hores, i ara si, plovent, retrobar-nos als cotxes. Tal com dieia la nit anterior en Manel: "No hi ha ensigaladors si no hi ha ensigalats". Per a alguns primera ensigalada amb Cegesqui. Algú dóna més?



A destacar el bon tracte i bona relació qualitat-preu del càmping-alberg de Zuriza.


Hi érem: Ruth, Manel, Uxue, Itzel, Jordi, Oriol, Daniel, Mar, Miriam, Mercè, Carles S, Héctor, Lorena, Nuria i Carles P

Pre-piulada ascensió Pic de Russell (3207 m)

Aquesta és una "pre-piulada" de la sortida de cicle cegesqui 2018-2019 al Pic de Russell el 23 i 24 de març, destinada a compartir la informació de la sortida entre els participants (material, mapes, tracks, punts d'inici, etc.). Desprès modificarem la piulada amb les fotos i descripció real de l'experiència.

[Aquí vindrà la piulada escrita per algú que tingui més gràcia que jo]

Dia i hora de la sortida

Dissabte 23 de març a les 6:30 del matí.

Pernocta

Al refugi guardat de Cap de Llauset: Dormir, sopar i esmorzar per 40€ (federats no recíprocs)

Coordinadors
  • Toni Castro 
  • Cesc Daví 

Material

El material habitual més una funda llençol pel refugi. No us oblideu:
  • DVA
  • Pala
  • Sonda
  • Piolet
  • Grampons
  • Serretes
  • Ulleres anti-ventisca (màscara esquiador)
  • Frontal (mínim 60 lumens)
  • Funda de llençol

Fitxa ruta

Dissabte opció A:
Aproximació al refugi de cap de Llauset a 2425 m. per la vall de Riueno desde l´embassament de Senet a 1.450 m.
Punt se sortida: A la N-230 (carretera de Pont de Suert al túnel de Viella), al km 145 es passa el túnel de Fogà situat al costat de la pressa de l´embassement de Senet o de Baserca, al sortir del túnel, 200 m més endavant hi ha a la dreta una zona on es pot aparcar.
Itinerari: veure el mapa
Dificultat: S2
Desnivell positiu:1165 m
Desnivell negatiu:-190 m
Distància: 8.6 km
Track: Track a wikiloc.

Dissabte opció B:
Si no torna a nevar i el mantell de neu comença molt amunt, podem optar per fer l´aproximació desde l´estany de Llauset (anant amb cotxe per la pista del refugi de Cubiello fins al túnel d´accés a la presa, a 2090 m.)
Punt de sortida: A la N-230 (carretera de Pont de Suert al túnel de Viella), al km 142 sortim cap a Senet-Aneto, seguim la carretera, deixem el poble a ma esquerra i per una pista asfaltada arribarem al túnel que porta al embassament de Llauset on deixarem el cotxe (2090 m), deixem el cotxe abans del túnel i el travessem caminant (1.5 km aprox).
Itinerari: veure el mapa
Dificultat: S2
Desnivell positiu: 385 m
Desnivell negatiu: -50 m
Distància: 5.2 km
Track: Track Wikiloc (inclou també segon dia).

Diumenge:
Ascensió al Cim de Russell 3.207 m. pel coll de Vallibierna i coll dels Isards (ruta normal)
Dificultat: *** (P.D) BEA / S3 Desnivell +1.245 m. - 2.125 m.
Itinerari:
La ruta normal consisteix en sortir del refugi (2425 m) i pujar al Coll de Vallibierna (2729 m), des d´allà flanquejar en lleuger ascens deixant el coll dels Isard o dels Bucardos lleugerament a dalt i a la dreta i poc desprès de passar el coll, canviar a la vessant est i anar a buscar el circ sud dels Russells. D'aquest punt pujar a la cima oriental (3051 m), o bé pel la seva aresta SE (IIº) o bé buscant una curta canal d'uns 45º. Del cim oriental es puja per un esperó al avant-cim SE (3206 m) i d'aquí per un tram d'aresta tombada fins el Russell (3205 m).

El descens es fa pel mateix itinerari. Un cop al refugi es desfà l'itinerari del dia anterior.

Una alternativa en ascens per arribar al circ sud dels Russells és sortir del refugi (2425 m) remuntar el collet a l´E i rodejar l´Estany de Cap de Llauset, es puja per una canal cap el coll de 2676 m que dona a l'estany Negre, sense baixar a l'estany és flanqueixa al NO cap a un altre coll (2702 m) i es baixa sense treure pells al estany de la Cap de la Vall (2660 m) que es travessa i es puja cap al nord fins arribar al circ.

Desnivell positiu: 970 m (780 Refugi-Russell + 190 Refugi-E.Senet, opció A)
Desnivell negatiu: 1945 m (780 Russell-Refugi + 1165 Refugi-E.Senet, opció A)
Distància: 13.1 km
Track: Track1 Wikiloc ,  Track2 Wikiloc (inclou opció B del primer dia)

Mapes en PDF per descarregar:


Fitxa sortida

Horari primer dia: .
Horari segon dia: .
Perill d´allaus: .
Meteo: .
Estat de la neu: .

Referències destacades:

Fotos:

[Les fotos encara les hem de fer però aquí alguna per anar fent gana]


10 de març 2019

Puig de la Cometa 2763m, 9 i 10/03/2019

Des dels Angles, dormint en tenda a resguard dels Perics

al fons, el Puig de la Cometa 2763m: és menys dret que no sembla!
La meva motxilla de festa, el sac com m'agrada dir-li, és màgica! Quan més l'omplo, quan més la carrego, menys em pesa i més lluny em porta... Segurament el meu cap fa la resta, tant és!

Tots els prejudicis previs a la sortida (pista planera i 24km) els hem anat esvaint poc a poc i els 4km planers de pista els hem fet casi corrents per no patir-los. També ens ha sorprès que en aquesta zona encara hi ha molta neu i no ha calgut descalçar i el parell de llacs que s'han de passar encara són glaçats i aguanten el nostre pes... Vaja que aquest cim dels #8cims ens ha encantat (gràcies Oriol per la tria i Samuel pel relatdemuntanya ;)

La resta ja és el joc de l'optimisme i la recompensa. Casi sempre fem activitat amb esquís pels matins i foquejar una tarda plàcida, sense massa calor i en un ambient i llum cada cop més bonic ajuda. El nostre objectiu de la tarda de dissabte era fer 7 o 8km i superar l'Estany de la Llosa. Així ho hem fet i quan hem trobat un punt enlairat on poder gaudir de com es pon el sol i alhora ben orientat als primers raigs del matí, hem plantat la tenda... Sort que no ens veia ningú fent voltes sobre nosaltres mateixos, esquís als peus, per endurir el mantell on plantar-la!

Avui diumenge només ens quedaven 4km i 500m fins al cim on hem arribat passades les 10 seguint la ruta descrita pel Jordi i l'Ernest fa uns dies. A la part superior ja falta neu però encara hem pogut sortir amb esquís des del cim!



Uns primers metres més drets però neu crema al punt a la pala cimera i bona esquiada fins la tenda, desmuntar campament i avall! De seguida a l'obaga, la neu encara és dura i el que havia de ser un suplici de pista de tornada ha estat un ràpid descens amb alguna tirada de braços i pas patinador goriler (el sac aquí també ajuda i quan agafa inèrcia, tot fa baixada!)


Itinerari: Els Angles, Pk de Coma Rossa 1840m - pista de raquetes - Estany de la Balmeta 2047m - Cabana de la Balmeta (dos estatges, un per dormir a terra i l'atre amb una tarima-taula i llar de foc, poca llenya) - la Balmeta - Rec de Puig Peric - Estany de la Llosa 2238m - p.2295m (nit) - Coma de la Llosa - Estany Blau 2531m - Puig de la Cometa 2763m.

Notes: avui es veia també ben innivat l'accés des de la Bollosa, en canvi, el pas que ve de Camporrells per sota el Puig de la Portella Gran està totalment pelat. Hem vist factible (i amb molta neu) l'accés des d'Orlú o des de l'Estany de la Grava... La pista que va dels Angles a la Balmeta, tot i ser obaga quedarà aviat sense neu...

Dissabte: +470m, 7,5km; 2-3h; F,*, S2
Diumenge: +550m/-1020m, 15,5km; F,**, S2 (S3 des del cim); 5h

Marta i Jaume, bones traces!!!