25 de juny 2019

i set mesos després el vam trobar...

Sortida "d'esquí" al Gra de Fajol i Bastiments !!!
A finals de novembre vam fer una sortida al Gra de Fajol, gaudint de les neus primerenques de la temporada, vegeu piulada: "Prefereixo perdre un esquí que quedar-me atrapat a la neu per portar-lo lligat..."

Arribats al juny era el moment d'iniciar la recerca i cal dir que no ens va costar gaire trobar-lo.

Anàvem amb prismàtics, material d'escalada (per si de cas) i un equip de 5 cegesquiadors/es i un acompanyant amb molt d'olfacte, disposats a pentinar tota la vall de l'Orri. Res, a un centenar de metres l'esquí s'havia quedat clavat i allà estava esperant-nos.

Per celebrar-ho vam decidir allargar l'excursió i anar a fer el tomb pel Bastiments i el coll de la Geganta. El més difícil ha estat donar explicacions a la gent que preguntava o feia broma sobre això de portar un esquí en ple mes de juny al Bastiments. Ja ho dèieu als missatges del post: el trobaràs... 


Gràcies als que heu vingut a la recerca !!!

Ell sempre torna !!

Eli, Montse, Rosa, Àlex i Ricard

5 de juny 2019

Volta cims de Estaragne (3006m), Campbieil (3173m) i Lentille (3.157m) 2 de juny 2019, +1.350, -1250


Ja sóm a primavera avançada i encara tenim ganes de gaudir esquiant en mitg de paratjes nevats sota la esplèndida llum primaveral. Estant ja oberta la carretera que puje a la presa de Cap de Long, ens dirigim cap al massís de Neovielle, reducte que fa les delicies dels esquiadors per allargar la temporada d'esquí.

De bòn matí sortim desde la carretera que puje a la presa, en el punt on comence la vall d'Estaragne, en un marcat revolt a la cota 2.079. Ens toque fer a peu uns 25 minuts aprox de camí fins puguer calçar els esquís.




  Al arribar a un ampli replà la vall gire a la dreta. Després pujem per una pala i més endevant avancem en diagonal ascendent, passant sota els contraforts de la cresta de Cintes Blanques. Finalment anem traçant llaçades per esquivar els resalts rocosos fins arribar al cim per l'aresta Est del cim de Estaragne (3.006 m)





Desd'el cim baixem a peu uns metres per la roca i després acabem de baixar esquiant fins una mena de collet, descencint en total uns 100 m aprox., en direcció Sudoest. Luego tornem a possar pells per remuntar uns 250m de desnivell fins al cim del Campbieil (3.173 m). A la següent foto veiem al fons el cim de l'Estaragne.



 Y en aquesta foto tenim al fons el Cilindre i el Mont Perdut, entre d'altres molts cims qu'ens ofereixen les vistes esplèndides que el cim de Campbieil ens brinde.




Desde el Campbieil val la pena arribarse fins a un altre tres mil contigu que malgrat ser pòc significat ,tal vegada es el que té millors vistes, pel fet de que cau directament sobre la gran vall sense cap altre cim al devant: es tracte del Lentille (3.157 m), el que avui hem de guanyar a peu ja que no hi ha neu.

Comencem el descens desde un punt aproximadament intermitj entre els cims del Campbieil i el Lentille, on comence una atractiva pala en forta pendent.

Vista del cim de Campbieil desd'on calcem els esquís.




Baixem esquiant fins a prop de la capselera de la presa de Cap de Long. El ultim terç del descens es pot fer per diversos petits barrancs, que tots van a sortir al mateix llòc. 

Hem gaudit d'aquest descens sostingut que val molt la pena, veient que em encertat baixant per aquesta banda i no per la vall d'Estaragne, en les condicions en que estave avui la neu, ja que en aquesta última vall el descens es trobave malmés per restes de diverses allaus, i en canvi desde el Campbieil ens em trobat "vía lliure" i esquiada contínua.

Desde la capselera de la presa el camí guanye alçada sobre el marge dret de la presa. Al principi el camí no es evident i aurem de buscar algunes fites, per després anar cap a munt per trobar el camí que   continuará pujant per situarse sobre els penyasegats que cauen sobre la presa. Cap a la meitat de la llargada de la presa el camí va baixant per atansarse a l'alçada d'aquesta.

Acabem i celebrem aquesta sortida que ha estat de les més gratificants d'aquesta temporada, en aquest entorn del Pirineu Atlàntic, envoltats de grans cims i amb una esquiada gens menyspreable.

Estem al juny pero encara es podrá fer alguna esquiada més....per als incondicionals de l'esquí de muntanya!

Hi vam ser: Jordi I. i Rosa S.

PD: per retornar on tenim el cotxe al peu de la vall d'Estaragne, els caps de setmana a la zòna de la presa hi ha nombrosos esquiadors i turistes que fàcilment algún pot baixar al conductor, i si no seríen aprox 2 km baixant caminant per la carretera


el vídeo dels dimecres... THE ARCTIC