28 de des. 2003

Piada - Fossa del Gegant 2805m i Carançà - 27/12/2003

Enviat per pasdeguia.

Participants: 6
Dissabte: +1.360m, -1.360m, 4'30h pujada, 1'30h descens (De Núria al Pic de la Fossa del Gegant +/-850)
A la Vall de Núria se la coneix popularment, entre els esquiadors de muntanya, per l'esquí de luxe !! Deixes el cotxe a la plaça del carrilet de Ribes de Fresser, o bé a Queralbs, camines 20 o 30 metres, puges al carrilet (el nou carrilet sembla una nau espacial) i quan ets a Núria ja et pots calçar els esquís.
Sortint de Núria pistes d'esquí amunt, direcció Torreneules, ràpidament prenem el camí a l'esquerra que ens du a les valls del Noucreus i del Noufonts. Als 2300m creuem el riu per un pont de fusta (a l'hivern es pot fer per la neu), passat el pont veiem al'esquerra la vall del Noufonts que puja dreta i perpendicular a la vall que hem de seguir. A partir d'aquest punt l'ascenció va resseguint el fons de la vall tret d'alguns flanqueigs que s'ha de fer per l'esquerra, l'alçada dels quals depèn de l'estat de la neu. Arribem a l'ollasota la pala final als 1650m. L'ascens al Pic de Nou creus i pic de la Fossa del Gegant (just al costat) és un clàssic per a la iniciacióde l'esquí de muntanya a Núria, només té una mica de dificultat la pala final del coll del NouCreus.
Un cop al cim de la Fossa del Gegant, el Jaume i la Cinta han baixat cap a Núria (salut obliga) i la Lorena, el Carles l'Àlex i el Ricard hem baixat cap a els llacs de Carançà. Des del cim cal anar direcció paret del Pic de l'Infern fins trobar el primer llac. Descens fàcil fins a l'alçada de 2350m, just abans de l'estany gran de les Truites (Caran=çà), posem pells i pugem per unes pales dretes per anar a buscar el pas del Porc, que ens obre al circ que dona accés de nou al coll i pic de Nou Creus.
Neu polç dura a la vessant sud, descens del Nou Creus direcció Núria, neu molt dura amb gel i neu polç a les fondalades a vessant Nord. Tot plegat força ventat. Destaca la poca presència de gent fent muntanya a la zona.

21 de des. 2003

Piada - Travessa Vallter Mentet - 20 i 21/12/2003

16 participants.


Dissabte: +1.250m, -1.875m, 5h pujada, 2h descens
Diumenge: +975m, -350m, 3-4h pujada, 15' descens

Conquerreguda travessa a Mentet, aprofitant dos grans descensos orientats al nord amb neu pols: el del Bastiments per Bacivers, i el de la vall que baixa fins a Mentet, des de les pales que hi han entre el Pic de la Dona i la Serra Gallinera.

Mentres alguns han completat la feina fins el Pic de la Dona (Tonyo i Berta), altres ens hem dibuixat de traces les pales que baixen cap al Plans de Morenç, per tornar a pujar-hi després: quina neu!

Recorregut: Vallter 2.150 - Coll de la Marrana - Bastiments 2.881m - Coll de Bacivers 2.774m - Plans de Morenç 2.350m - Serra de Bacivers 2.668m - Pic de la Dona 2.704m - Cabana de l'Alemany 1.968m - Mentet 1.535m - Cabana de l'Alemany 1.968m - Portella de Mentet 2.412m - Vallter 2.150m.

Les valls orientades al N d'aquestes muntanyes tenen neu fins el fons de les valls. Hi ha un gruix mitjà de 60cm, però molt ben compactat, i amb una capa de neu pols que fa de l'esquí un plaer.

Bones traces i Bon Nadal!!!

13 de des. 2003

Piada - Gra de Fajol 2708m i Bastiments 2881m - 13/12/2003

Pilar V., Marina G., Berta A. i Jaume J.

+1.520m, -1.170m, 5h pujada 1h descens

Bonica excursió circular, fent la volta complerta als Grans de Fajol i completant la jornada de bon temps amb una ràpida pujada al Bastiments.

Recorregut: Des de la carretera de Vallter, a la cota 1.600m, remuntar la Coma de l'Orri fins a la Jaça del Mig 1.945. Enlloc de continuar cap al coll, hem pujat els 700m de la cara S del Gra de Fajol, per terreny dret i directe fins al cim, però sempre amb esquís als peus.

El descens per la cara O-NO ens ha deixat al Coll de la Marrana 2.529m. Hem completat el dia pujant al Bastiments 2.881, i després esquiada ràpida cap al Refugi d'Ulldeter primer i més avall fins la carretera, però a una cota més alta d'on era el cotxe.

Hi ha neu des de 1.500m, però esquiable més amunt. A partir de 1.900m hi ha un bon gruix d'uns 80cm, però humida a les solanes (dia molt calorós), i dura o encrostada a la resta.

Bones traces !!!

8 de des. 2003

Piada Montardo 2833m i Tuc de Lluçà 2776m - 6 i 7/12/2003

Participants: 20companys del CEG (8 la volta complerta).

+/- 1.400m 5-7h pujada, 2h descens.

Complert dia d'esquí de muntanya, fent un itinerari circular amb sortida i arribada al refugi Ventosa i Calvell i ascendint a dos excel·lents miradors de l'Aran i la Ribagorça

Recorregut: Des del refugi, 2.200m, progressió cap al NE enfilant-nos per la riba O de l'estany de Travessani 2.250m, fins l'estany de Monges 2.420m. Un cop creuat, pujar per la pala S, deixant a l'esquerra el Coret de Oelhacrestada, fins arribar al punt més baix de la carena, des d'on sols resten 100m fins al cim del Montardo 2.833m.







Hem fet el descens diagonalment en direcció SO, passant per sota les Agulles Mengades i accedint per una dreta canal a l'estany del Port de Caldes. De nou pells i amunt fins al port, 2.550m. Bonic descens, a la vesant de Colomers fins la cota 2.350m, i des d'aquí hem remuntat la vall dels Garghils de Sus, cap al N, fins a arribar al Tuc de Lluçà ( o Pic Llucíà) 2.776m.


Al descens (S) la neu encrostada i el pendent ens han obligat a posar grampons. Ja amb esquís hem davallat`per canals i barrancs fins als plans de Colieto 2.150m i amb una curta pujada i encara amb llum, de nou al refugi.

La neu comença als 1.500m, però no hi ha una bona base fins els 2.100. La darrera nevada ha estat de 50cm, hi encara es troba de tots colors: ventada, pesada, crosta i pols. El temps: gran bo diumenge ...fins les 3. Abans i després núvols i neu.

Agraïments al Guarda per obrir-nos el refugi, l'excel·lent cuina, i els consells.

Bones traces !!!

30 de nov. 2003

Piada - Pic de Filià o Pallassos 2789m - 29/11/2003

Participants: Àlvar, Carme S., Sergi B., Àlex M. i Jaume J.

Vista del cim des de Boí Taull



+/- 1.450m, 4-6h pujada, 1h descens

Llarga i bonica sortida a la capçalera de la vall de Manyanet. El cim és un excelent mirador de la Vall Fosca i muntanyes del Pallars i la Ribagorça.

Recorregut: Boí-Taüll 2.050m - Collada de Muntanyo 2.540m - Vall de Manyanet - Port de Cabeçades 2.540m - Pallassos 2.789 - descens directe cara O (S4/S3) - Pas de Llevata 2.489m - Boí

Tot i haver ventat molt, hi ha força neu (mín.50cm i en general més d'1 m). En algunes obagues i a pistes la neu es manté seca i freda, però sobretot és humida i pesada. Plaques a SE. El temps ha estat variable, amb sol al principi i pas de núvols alts amb força vent i una mica de neu. Temperatura alta.

En aquesta zona es veuen en bones condicions el Tossal de la Mina, lo Castell de Rus i les piques Cerví.

Bones traces!!!


Comentari Enviat per Àlex M., 30/11/2003 a les 11:02 :
Hola Manel,

Aquesta sortida t’hagués agradat, també per les vistes i l’excursió, però sobretot per que podries haver desenvolupat la teva teoria de les ensigalades.

Jo t’ho explicaré des de el meu humil punt de visat d’aprenent junior:
Quedem cinc persones al aparcament de Boí i després de fer el recompte de material trobem a faltar un arva, unes pell, unes ganivetes i un mapa. La idea era fer una sortida circular i la previsió meteorològica no molt bona, encara que feia sol... Després de pidolar pel aparcament aconseguim unes pells i comencem la sortida. Fem el primer coll i baixem cap a la Vall de Manyanet (no entraré a explicar la sortida, ho ha fet molt be el Jaume, es de les poques coses que li han sortit be en aquesta excursió) i creuant el riu el pont de neu es trenca i hem de partir el grup 1-4. Ens trobem tots al cim, però el marró ja el teníem a sobre, comença a nevar, la visibilitat es redueix molt i nosaltres estem a prendre per ... baixem el mes ràpidament possible i quan hem de posar pells per remuntar l’últim coll un del grup decideix no posar-les per no arrossegar els pans de 3 kg que ha estat arrossegant tot el dia (sense pells també se li fan pans).

Manel, teníem tots els números per patir una ensigalada de les d’abans i finalment no ens va passar res (només vam tenir problemes per trobar un lloc per sopar). A que pot ser degut? Com es pot preveure que t’ensigalaràs?.

Jo tinc una teoria, tu pots tenir tots el números, es poden donar totes les condicions per ensigalar-se, fins i tot pots provocar situacions per ensigalar-te, però cal un factor extra, un CATALITZADOR, alguna cosa que desencadeni les reaccions que, partint dels factors inicials, et porti irremeiablement a l’ENSIGALADA. Tu, com expert en el tema, que creus?

He estat repasant totes les ensigalades en les que he estat per buscar un element comú que pogués actuar com catalitzador i així demostrar la meva teoria. L’he trobat i ets TU, en totes tu hi eres present, pel que proposo per tu el sobrenom de “Manel el CATALITZADOR”.

Salut
Àlex

Resposta enviada per Manel C., 30/11/2003 a les 20:16 :

ANALISI PSICOPATOLOGICA DE PIC DE FILIÀ O PALLASSOS
- COMENTARIS AL MAIL DE L' ALEX EN VERMELL -
Hola Manel,
Aquesta sortida t’hagués agradat,
"N' ESTIC PLENAMENT CONVENÇUT, TOT I QUE LA TEVA CRÓNICA N' ES FORÇA DESCRIPTIVA."
també per les vistes i l’excursió, però sobretot per que podries haver desenvolupat la teva teoria de les ensigalades.
Jo t’ho explicaré des de el meu humil punt de visat d’aprenent junior:
Quedem cinc persones al aparcament de Boí i després de fer el recompte de material trobem a faltar un arva, unes pell, unes ganivetes i un mapa.
"ENSIGALADA DE MATERIAL"
La idea era fer una sortida circular i la previsió meteorològica no molt bona
- VOLUNTARIA -
, encara que feia sol... ( PREMONICIÓ D' ENSIGALADA)
DROGODEPENDENCIA DE L' ENSIGALADA:
- DENOTO UNA POSSIBLE EXPRESSIO DE DESIG INCONTENIBLE A ENSIGALAR-SE, LA RECERCA VOLUNTARIA D' ARGUMENTS I DE FETS FAVORABLES A LA DECISSIÓ DE CONTINUAR.
UNA HIPOTESI:
DURANT L' ESTAT DE CONSCIENCIA QUE ESDEVE DURANT EL CLIMAX DE L' ENSIGALADA, EL NOSTRE COS PER LA TENSIÓ DEL MOMENT SEGREGA UN MUNT D' ADRECORTICOIDES QUE ENS POSSEN EN TENSIÓ, DESPRES D' AQUESTA DESCARREGA INVOLUNTARIA, UNA VEGADA PASSAT EL PERILL I LA CATHARSI, ENTRE' M EN UN ESTAT D' ALEGRIA MISTICA I DE PLAER CONSEQUENCIA DE LA RELAXACIÓ DESPRES DE LA DESCARREGA.
CONCLUSSIÓ: EL NOSTRE COS RECORDA AQUEST EFECTES I FA TOT EL POSSIBLE PER ENSIGALAR-SE EN TOTS ELS MOMENTS POSSIBLES.
ES PODRIA ESTUDIAR "DROGODEPENDENCIA A LA ENSIGALADA"
Després de pidolar pel aparcament aconseguim unes pells
- HI HAVIEN VENEDORS AMBULANTS DE PELLS ???? -
- EL DESTÍ PREDETERMINA L' ENSIGALADA ???? -
i comencem la sortida. Fem el primer coll i baixem cap a la Vall de Manyanet (no entraré a explicar la sortida, ho ha fet molt be el Jaume, es de les poques coses que li han sortit be en aquesta excursió) i creuant el riu el pont de neu es trenca i hem de partir el grup 1-4.
- PREMONICIÓ ???? -
CLIMAX DE L' ENSIGALADA:
Ens trobem tots al cim, però el marró ja el teníem a sobre, comença a nevar, la visibilitat es redueix molt i nosaltres estem a prendre per ... baixem el mes ràpidament possible i quan hem de posar pells per remuntar l’últim coll un del grup decideix no posar-les per no arrossegar els pans de 3 kg que ha estat arrossegant tot el dia (sense pells també se li fan pans).
- DE VEGADES HI HA QUI NECESITA MES DOSI D' ENSIGALADA, NORMALMENT ES L' ENSIGALADOR.
QUAN S' INTUEIX AQUEST ESTAT DE CONSCIENCIA QUE S' AMAGA DARRERA DE L' ENSIGALADA, ES FA TOT EL POSSIBLE PER CONTINUAR....
ESTAT DE CONSCIENCIA I CLIMAX:
DE VEGADES AQUEST ESTAT S' ENS ESCAPA PER POC, ES COM UN LLAMP DE SABIDURIA I EXTASI, FUGAÇ I DIFICIL D' ATRAPAR. ARRIBA DESPRES DE LA DESCARREGA D' ADRENALINA ENFRONT D' UN PERILL INMEDIAT, QUE COMBINADA AMB LA IDEA TERRENAL I POTSER EQUIVOCADA DE QUE LA NOSTRA VIDA ES FINITA, PROVOCA UN ESTAT D' AMOR A LA VIDA, D' UNIÓ AMB EL TOT. EL NOSTRE EGO SEPARATIU QUE ENS FA VEURE'NS COM A INDIVIDUS SEPARATS D' UN TOT ES DILUEIX, S' ESVAEIX, I ENS VEIEM COM UN TOT. ES COM UNA REVELACIÓ, FEM L' AMOR AMB TOTES LES COSES, AMB NOSALTRES MATEIXOS - MASTURBACIÓ ???? -, ES ELCLIMAX DE L' EXISTENCIA.
Manel, teníem tots els números per patir una ensigalada de les d’abans i finalment no ens va passar res (només vam tenir problemes per trobar un lloc per sopar). A que pot ser degut? Com es pot preveure que t’ensigalaràs?.
PREMONICIÓ DE L' ENSIGALADA I PERFIL DE L' ENSIGALADOR:
HABITUALMENT L' ENSIGALADOR ES DE SEXE MASCULÍ, SOM EL TIOS ELS QUE TENIM SIGALA I ANTROPOLOGICAMENT PARLANT, ENCARA TENIM L' INSTINT DE DEMOSTRAR QUE SOM ELS MES APTES PER SOBREVIURE EN QUALSEVOL ENTORN ADVERS. LLUITEM EN AL CLAN PER DEMOSTRAR QUE SOM ELS MES AGOSSARATS, MES FORTS, ELS MILLORS, I SI HI HAN DONES PEL MIG ENCARA ES MES FORT, PODRIEM DIR QUE NOIES EN UNA EXCURSIÓ PODEN AMPLIFICAR L' ENSIGALADA, ETC...ES TRACTA D' UN MECANISME DE SELECCIÓ NATURAL QUE ENCARA NO HEM SUBLIMAT O SUPERAT DES DE LA PREHISTORIA, MOLT ANIMALS EL TENEN.
FRASES PREMONITORES:
- TRANQUILS, JO EM CONEC EL CAMÍ !!
- ANEM FENT I JA VEURE'M !.
- ES UN NUVOLET GRIS MOLT PETIT !
- VOLS DIR QUE ES PER AQUI ???
Jo tinc una teoria, tu pots tenir tots el números, es poden donar totes les condicions per ensigalar-se, fins i tot pots provocar situacions per ensigalar-te, però cal un factor extra, un CATALITZADOR, alguna cosa que desencadeni les reaccions que, partint dels factors inicials, et porti irremeiablement a l’ENSIGALADA. Tu, com expert en el tema, que creus?
FACTOR CATALITZADOR = ENSIGALADORS + DROGODEPENENTS JA INICIATS / Nº VICTIMES NO INICIADES
QUAN HI HA UN NUMERO POSSIBLE DE VICTIMES DE L' ENSIGALADA NO INICIADES, ES PRODUEIX UNA CATARSI SADOMASO, L' ESTAT DE CATARSI DE L' ENSIGALADOR ES EXPONENCIALMENT MES GRAN DEVANT L' INDEFENSIÓ DELS INICIATS PER PRIMERA VEGADA.
He estat repasant totes les ensigalades en les que he estat per buscar un element comú que pogués actuar com catalitzador i així demostrar la meva teoria. L’he trobat i ets TU, en totes tu hi eres present, pel que proposo per tu el sobrenom de “Manel el CATALITZADOR”.
CONCLUSIO:
BÈ ALEX, PEL QUE M' EXPLIQUES, CREC QUE HEU PATIT LA RESAKA DE LA SORTIDA PASSADA, ENCARA RECORDEU EL MINI-ESTAT DE CLIMAX DE LA ANTERIOR I EL PLAER POST-ENSIGALADA.
POTSER EN EL TEU CAS, COM JA ETS UN INICIAT, NO HO SAPS PERO EL TEU COS I LA TEVA RAO ESTAN LLUITANT, UN VOL LA SEVA RACIO DE CATARSI I DROGA I LA TEVA RAO L' ALLUNYA.
EN CAS DEL JAUME, ELL TE CLARISIM QUE ES UN ENSIGALADOR VOLUNTARI I CONTROLAT, PERO TU ET TROBES CONFOS. CALDRA VIGILAR LA TEVA PROGRESSIO ENVERS EL SAMADI DE L' ENSIGALADA.
AQUESTES SON ALGUNES POSSIBLES TEORIES, PODRIEM ESTUDIAR LA PSICOPATOLOGIA DE L' ENSIGALADA DES DE DIVERSOS PUNTS:
ANTROPOLOGICS, PSICOLOGICS, METAFISICS, PSICOTROPICS, TIPOLOGIA, HISTORICS:
- ANIBAL BARKA AMB ELEFANTS ALS ALPS - ENSIGALADA DE MATERIAL ???-
- CRISTOFOL COLOM A AMERICA - DE ORIENTACIÓ, EL PLANOL DE L' ED. ALPINA NO ERA CORRECTE ??-
- APOLO 13 O LA GOSA LEIKA A L' ESPAI
- L' EUROPEU DE BASKET A TURQUIA
- EL TOURMALET, AL TOUR DE FRANÇA
- ETC...
AGRAIRÉ ALTRES VERSIONS I OPINIONS SOBRE EL TEMA......
Salut
Àlex
I FORÇA AL CANUT,
MANEL

23 de nov. 2003

Piada - Pica Cerví de Durro 2652m i Pic de la Pala de Ginebrell 2312m - 22/11/2003

Participants: Berta A., Manel C., Koki G., Àlex M. i Jaume J.
+/- 700m, 2-3h pujada, 30' descens.

Fàcil ascensió des del parking de Boí-Taüll, al Clot de la Bassada, seguint el telesquí situat més a l'oest de l'estació fins al Pic de la Pala Ginebrell, i carenant després en direcció nord fins a la Pica Cerví, amb esquís sempre als peus.

Hem fet el descens pel mateix itinerari per la falta de visibilitat, però és recomenable baixar pel Port d'Erta o completar l'excursió fins a la Pica Cervi de Manyanet.

La neu comença a 5' del cotxe, amb una bona base dura, i una capa de neu humida transformada que es deixava esquiar força bé. Més de 50cm a cotes altes.

Ambient de muntanya "excepcional" (pluja, boira, vent, molt de vent, neu...)

Bones traces!!!


Comentari enviat per Manel C., 23/11/2003 a les 14:35:

CERVÍ DE BURRO, 2500 I PICO, DISSABTE.

ENSIGALADA TIPUS: METEOROLOGICA VOLUNTARIA-CONTROLADA,
PERILL: MARRÓ 1

- COLOR MARRO ( UNIC COLOR, VARIA DE CLAR FINS A MES FOSC DEPENENT DE LO CAGAT QUE ACABIN ELS SLIPS DE POLARTEC O POLIPROPILÉ DELS INTEGRANTS DE "L' EXPEDICIÓ. JO PERSONALMENT COM SOC UNA MICA CAGAT, PERO ASIDU A LES ENSIGALADES, ELS FAIG SERVIR DE NEOPRÈ.

- LA PUNTUACIÓ ES 1 , PERQUÈ EN TOT MOMENT VA ESTAR TOT CONTROLAT, I TOT S' HA DE DIR..., A TOTS ENS DONAVA EL MATEIX ENSIGALAR-NOS CONTROLADAMENT, ALGUNS VOLIEM INICIAR LA TEMPORADA JA !!!

ESCALA:

1.- VOLUNTARIA I CONTROLADA
2.- VOLUNTARIA INCONTROLADA
3.- INVOLUNTARIA CONTROLADA
4.- INVOLUNTARIA E INCONTROLADA
5.- TE CAGAS !!!!!

BÉ... COM PODEU VEURE CONTINUO L' ESTUDI DE LA PSICOPATOLOGIA DE L' ENSIGALADA, S' ACCEPTEN SUGERENCIES, COMENTARIS D' EXPERIENCIES, ETC..
QUAN TINGUI TOT EL MATERIAL POTSER PUBLIQUI ALGUNA COSA.

PROXIMA ENTREGA:
MATERIAL ESPECIAL D' ENSIGALADA


ANEXE A LA SORTIDA:

1ER MOMENT CRITIC DE LA SORTIDA:
- Nomès arribar a pistes, soritr del cotxe plovent i desprès d' esmorzar una botifarra negra al "bar parador el cocodrilo" amb un gotet de vi de la casa. Em va costar molt sortir del cotxe, els que em coneixeu bé ja us ho podeu imaginar.....
1ªDECEPCIÓ, NO TORNAVEM AL COTXE:
Suposso que varem pujar per la pala de Ginebrell, però no es veia res i varem anar a parar a un turonet uns metres mès lluny a la mateixa carena on alguns varem patir la primera decepció, no es veia massa i no tornavem al cotxe, sinò que continuavem carenant fins al pic.
PROGRESSIO I CLIMAX:
Vaig començar a intuir la primera ensigalada de la temporada, i les meves glandules varen animar-se i començaren a segregar adrenocorticoides que em varen posar en tensió tota la musculatura - quin plaer !!!- preparant-me per a rebre tot tipus d' estimuls de la natura salvatge - com diu el Jaume un ambient de muntanya "excepcional" al pic (pluja, boira, vent, molt de vent, neu...) - igual que un yonqui espera la seva dosi.

Bé per ultim recordar-vos que les ensigalades més perilloses esdevenen en aquelles sortides on no hi ha un objectiu clar, com per exemple un passeig per la muntanya amb l' expressió "anem fent i ja veurem......", "no hi ha perill, el camí es molt clar.....", "nomès es un nuvolet gris ......"," Tranquils..., jo conec el camí de tota la vida....", etc....

PROXIMA ENTREGA:
EXPRESSIONS CLAUS PREMONITORES D' ENSIGALADA

Bé, graciès Jaume per la teva predispossició, colaboració i ajuda inestimable en els misteris i psicopatologia de l' ensigalada. I per treure'm sà i estalvi en els moments crítics, quan porto els calçotets cagats i les meves mans no responen pel fred.

Una abraçada a tots,
Fins les properes traces,
Manel

16 de nov. 2003

Piada - Tuc de Salana 2482m - 8/11/2003 (1er missatge de cegesqui)

Àlex M. i Jaume J.

Ascensió fàcil des de la pista que puja als Banys de Tredós, Per la Coma de Montaner i els Pletius de Salana. Pujada al cim pel coll situat a l'E, amb metres finals drets, per la cara NE.

En aquesta zona de la Vall d'Aran, la neu comença als 1800m a les cares N, i és esquiable a partir dels 1900-2000m, amb gruixos d'entre 30 i 50cm, i algunes acumulacions.

La neu es manté "pols" a les zones ombrívoles, i amb crosta de regel a les solanes.

Hi ha plaques a cares N i NE, bastant gruixudes.

Altres zones amb "neu":

- La resta de la Vall d'Aran està pelada.
- Es veu molta neu a les Maladetes, per sobre els 2000m.
- Més neu cap al sud, als Besiberris.
- També força neu al Pallars: cims com el Montsent, la Pica, el Noris i el Monteixo ja fan goig.

Bones traces !!!

8 de juny 2003

Mont Blanc 4810m, per Grands Mulets – 7 i 8/06/2003

Sergi M., Pili, Edu (+), Sergi B., Bea, David, Daniel, Joan, Àlex, Cinta i Jaume

Bivac a Chamonix i Ref.Grands Mulets 3051m

Dificultat: ***
Desnivell: +/-2610m.
Estat del mantell: 0 a la gelera, podrida-humida, dura, pols transformada a la part superior.
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Dissabte sol i calor. Diumenge: pluja, serè, variable. +2º, -5º, +15º.





1 de juny 2003

Aneto 3404m – 1/06/2003

Sergi M., Sergi B., Pili, Eli, Daniel, Cinta i Jaume

Des de Pla de Besurta per Corones, Corredor Estassen i descens per Barrancs.

Dificultat: ***
Desnivell: +/-1570m.
Estat del mantell: 0-150cm primavera, humida.
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Variable, +5 (pluja la tarda anterior fins 3000m).


24 de maig 2003

Pic de Néouvielle 3091m – 24/05/2003

Manel, Cinta i Jaume
Repetim el cim de la setmana anterior!

Dificultat: **
Desnivell: +/-970m.
Estat del mantell: 0-180cm, primavera
Risc d’allaus: 2.Meteo: Variable +5, -2, Tempesta +4º (nit amb fort vent: front).

18 de maig 2003

Pic de Néouvielle 3091m – 18/05/2003

Sergi B., Ramon, Daniel i Jaume

Dificultat: **
Desnivell: +/-970m.
Estat del mantell: 20-200cm, primavera.
Risc d’allaus: 2.
Meteo: Sol +2, +4º, +15º.



11 de maig 2003

Tuca de Remunyé 3041m – 11/05/2003

Manel, Pere Joan, Eli, Pili, Àlex, Cinta i Jaume

Dificultat: **
Desnivell: +/-1250m.
Estat del mantell: 0-250 cm, primavera, podrida.
Risc d’allaus: 3/4.
Meteo: Sol +7º / Núvols +15º.

4 de maig 2003

Pont a la vall de Marcadau – 1 a 4/05/2003

Àlex, David, Pere Joan, Pili, Cinta, Laia, Lorena, Manel i Jaume




Cambalès 2965m i pujada al refugi Wallon – 2/05/2003
Dificultat: **
Desnivell: +1415m / -1100m.
Estat del mantell: 0-200cm, dura, primavera.
Risc d’allaus: 2.
Meteo: Sol-0º, 15º Vent.

Grande Fache 3005m – 3/05/2003
Dificultat: ***
Desnivell: +/-1230m.
Estat del mantell: 0-200cm, dura, primavera..
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Sol-0º, 10º Vent.

Grand Pic de Péterneille 2764m i descens a Pont d'Espangne – 4/05/2003
Dificultat: **
Desnivell: +899 / -1215m.
Estat del mantell: 0-200cm, dura, primavera..
Risc d’allaus: 3.Meteo: Sol +5º, 20º Vent.

20 d’abr. 2003

Travessa de la Silvretta – 12 a 20/04/2003

Lorena, Bea, Pili, Eli, Cinta, Àlex, David, Ricard, Pere Joan, Santi, Rosa, Daniel i Jaume

Travessa memorable!


Dificultat: * a ***
Desnivell: +6325m / -7860m.
Estat del mantell: 50-250, dura-primavera.
Risc d’allaus: 2.
Meteo: Sol -5º+10º.

Itinerari:
1er.: Ischgl - Piz da Val Gronda 2812m - Heidelberghütte 2264m,
2on.: Piz Tasna 3179m - Breite Krone 3079m - Jamtalhütte 2165m,
3er.: Augstenberg Nord 3228m,
4rt.: Jamspitze 3156m - Dreiländerspitze 3197m - Wiesbadenerhütte 2443m,
5è.: Piz Buin 3312m - Silvrettahaus 2341m,
6è.: Silvrettahorn 3244m - Schneeglocke 3.223m - Saarbrückerhütte 2538m,
Wirl 1624m.


6 d’abr. 2003

Ventada cap a la Font dels Isards – Vall d’Incles – 6/04/2003

Àlex, David, Eli, Santi, Joan, Lorena, Bea, Cinta, Sergi, Manel i Jaume

Dificultat: *
Desnivell: +/-1085m.
Estat del mantell: 0-240cm , dura, ventada, pols.
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Sol +5º+10º Vent molt fort (N).

16 de març 2003

Tuca Castanesa 2863m – 16/03/2003

Cinta i Jaume

Dificultat: *
Desnivell: +/-1115m.
Estat del mantell: 40-250cm dura, primavera.
Risc d’allaus: 1.Meteo: Sol -4º, +5º, +9º

9 de març 2003

Collarada 2886m – 8 i 9/03/2003

Àlex, Daniel, Sergi M., Cinta, Eli, Pili, Koki, Joan, Laia, Moix, David, Ramon, Santi, Rosa, Pepe (i 4 amics UES), i Jaume.
Sortida conjunta UES-CEG.

Dificultat: **
Desnivell: +/-1800m.
Estat del mantell: 0-150cm primavera.
Risc d’allaus: 2.
Meteo: Sol +5º, -2º, +10º

23 de febr. 2003

3a Sortida Curset EM 2003 - Portarró d'Espot 2733m. Aigüestortes en travessa per la collada del Muntanyó (Carans) – 22 i 23/02/2003

29 participants entre monitors i cursetistes. Iniciació a l'ensigalada, amb travessa des de la vall de Sant Martí, passant sota el Tuc de Carans cap al refugi de l’Estany Llong (1985m), on arribem de nit.

Dificultat: **
Desnivell: +2065m / -2415m.
Estat del mantell: 40-250cm transformada, pols-humida.
Risc d’allaus: 3.
Meteo: Dissabte tapat +2º -5º. Diumenge Sol -1º +6º.

16 de febr. 2003

Montarenyo 2618m (Cap de Ruhós), Montroig Sud 2864m i Ventolau 2843 en travessa des de Quanca a la Pleta del Prat – 15 i 16/02/2003

Travessa grandíssima. La bellesa del recorregut, la descoberta de paratges nous, el caràcter alpí de l’itinerari i la seva duresa, el refugi bivac Montroig (2290m), la quantitat i qualitat de la neu, excepcional, i la companyia fan que aquesta travessa sigui de les que es recordin tota la vida.



Dificultat: ***
Desnivell: +3330m / -3030m.
Estat del mantell: 100-450cm (4,5metres!) POLS.
Risc d’allaus: 3/4.
Meteo: Dissabte: sol-variable -2º +4º -10º. Diumenge sol -8º -2º +1º (vent huracanat a migdia).

Una curiositat... en el descens amagat dels Estanys de la Ribereta cap al Clot de l'Escala neix la traça de cegesqui...

Ampliació: per pujar al Montarenyo, algunes de les variants són:

- des de Quanca 1400m - Estany Xic 2030m - Estany del Port 2050m - Estany de Montarenyo 2280m - pendents del fons del clot o lloms de la dreta (E) i cim (+/- 1218m; ***; S3)

- des de Quanca 1400m - Estany Xic 2030m - Estany de Mariola 2286m - Coll de Montarenyo 2360m i cim (+/-1218m; ***; S3)

- des del Refugi del Mont-roig (Enric Pujol) 2290m - Clot de l'escala cota 1900m - Estanys de la Ribereta - Coll de la Ribereta - Estany de Mariola 2286m - Coll de Montarenyo 2360m i cim (-400/+800; ***; S3)

- des de Salau...

Bones traces!!!


9 de febr. 2003

2a Sortida Curset EM 2003 – Intent de Canigó 2784m – 8 i 9/02/2003

28 participants entre monitors i cursetistes.

Dificultat: **
Desnivell: +/-1490m.
Estat del mantell: 60-100-0cm (a cotes altes).
Risc d’allaus: 2/3.
Meteo: Sol i núvols, -2º +2º.