Volta al circ de Piedrafita - 10 i 11/02/2024

Travessa Piedrafita de Jaca - Tramacastilla de Tena, amb acampada hivernal prop de la Paúl del Ibón

M'agrada pensar que sempre hi ha un recorregut possible, segur i atractiu, encara que s'anunciï mal temps... i la feina de trobar-lo és exigent però paga la pena! Trio el circ de Piedrafita per ser on conflueixen tots els límits... el de la prou neu, el de la no massa neu, el de temps regular però no fatal, etc.

Ha nevat des dels 1.100m i em puc calçar esquís just a la sortida del poble de Piedrafita, a uns 1.300m. El recorregut segueix en part el camí de la Partacua i s'endinsa en direcció oest ben arrecerat sota la Peña Telera fins al final del circ sota la Peña Retona. A mesura que avanço deixo enrere raquetaires i alguna moto de neu i acabaré ben sol i obrint traça. El gruix de neu nova és de pocs cm a la part baixa i supera els 30 a partir de 1.700m.

A uns 1.900m (10km) el circ es tanca i viro al nord. Vull enfilar-me al Pic de la Pala del Vado, de poc més de 2.000m però hi vaig poc convençut pel vent que s'intensifica i no em costa res girar cua quan es tanca la finestra. 

El tou de neu i pes de la motxilla no ajuden a fer viratges en un pendent tant suau i torno a deixar lliure la talonera i 'baixo' fins la cota 1.700 prop de la Paúl on planto la tenda (havia triat aquest lloc per intentar pujar l'endemà al Pimindalluelo, però s'ha llevat ben tapat i nevant....)

Avui diumenge també neva i faig un passeig en lleugera baixada per la pista que porta a Tramacastilla. A 1.550m deixo la pista i m'ensigalo pel sender de Pinarillo, ben bonic, però poc esquiable i arribo a peu a Tramacastilla:

sender de Pinarillo

...i 3,1km més a peu de retorn a Piedrafita... han sortit 750m de desnivell i 23km, m'he guanyat el dinar!

Pimindalluelo o Tarmañones

Pala del Vado, a la dreta

Satisfet per la volta, i per les possibilitats de recorreguts que he vist. El refugi lliure que hi ha a 1.724m pot ser una bona base per pujar, per exemple, per la Canal Plana a la Peña Retona o al Puerto Rico.... i més cosetes...

Bones traces!!!

Jaume

Pimendalluelo o Punta Tarmañones 1.966m, des d'Escarrilla 12/02/2023

Fabulós mirador de la Peña Telera i les muntanyes del Valle de Tena

Gran descoberta avui! Muntanya modesta i alhora altiva amb un itinerari bonic i una esquiada directe i agraïda, lluny de les aglomeracions d'altres racons de la vall (estàvem sols i a la part alta hem obert traça, que sempre recompensa).

Peña Telera (esquerra), Pimendalluelo (centre) i Punta 
de la Cochata (dreta), a vista de dro.

Punt de sortida: a Escarrilla prendre la carretera que al final del poble va cap a Sandiniés, i uns 600m després virar per un trencall marcat a la dreta que, per una pista sense asfaltar, va a una granja. Poc abans hi ha un aparcament per a 2-3 vehicles, a 1.250m. No és mala opció sortir des del mateix poble.

El dia abans m'hi he acostat a peu veure'n la innivació a vista de dro, i he vist la neu contínua des de la granja.

L'itinerari deixa la granja a la dreta i segueix una pista que entra al bosc i en un parell de girs guanya alçaria. A la cota 1.440m, abans de la Clusa, es deixa la pista i entre matolls i punxes es remunta en direcció O-SO. Tot és esquiable, però prendre uns dels dorsals que baixa és el més eficient. Ja sota al cim, cal anar a buscar el pas de menys pendent en marcada direcció N i arribar al llom que porta, esquís als peus, al mateix cim. La vista als quatre costats és grandiosa! El descens l'hem fet per la pala SE, directe, i després per una gimcana entre matolls... Surten 720m de desnivell i 10km d'activitat.

Hem carregat els esquís menys d'un km.

El Midi i la Punta Cochata

Bones traces!!!

Joana, Bernat i Jaume

Puntas de Pecicos i Diente de Batanes (recorregut al voltant de Bachimaña ))

Aprofitant les vacances de Nadal, entre el 28 i el 30 de desembre hem estat uns dies per la zona de Panticosa . Setmanes abans  la zona va gaudir de successives nevades que van deixar gruixos de més d'un metre.

Dissabte 28/12/2019

Desnivells +840/-410
Distància: 8 km
Temps: 6h 24 minuts
S2

Hem fet nit al Refugio Casa de Piedra i portejant els esquis a la motxilla fem uns 150m de desnivell. De seguit deixem el GR11 i resseguim el curs del riu Calderés per la seva riba esquerra en direcció N ja amb els esquis posats. Volem pujar a l'Ibon de Bachimaña i aprofitar el dia fent algun cim proper per passar la nit al seu refugi.

  

Algun tram ens obligarà a posar ganivetes ja que la neu està força dura.

Arribats al refugi, el panorama es magnífic ! es veu força neu arreu en aquesta part del Pirineu .  Alleugerem motxila i intentem la Peña Xuans ,  situada a l'Est. Algunes pales es veuen molt brillants i sembla que haurem d'encertar el camí .

 

De nou, en alguns trams ens serà imprescindible utilitzar ganivetes. La ruta escollida cap a l'Ibon de Coanga no representa cap dificultat i una caiguda no sembla tingui moltes conseqüències. En tot cas, les ganivetes ens eviten de nou qualsevol ensurt. Finalment, a cota 2400 desistim de pujar més amunt. L'espectacle que tenim devant es maravellós: Garmo Negro, Pondiellos i els Infiernos. La baixada la farem com podrem sobre una neu que avui al migdia ni tan sols s'ha transformat.

Diumenge 29/12/2019

Desnivells +918/-918 

Distància: 12,8 km 

Temps: 7h 09 minuts

S2/S3

Hem dormit al refugi i tenim intenció d'apropar-nos al Gran Facha. L'anticicló d'aquests dies fa que el matí no sigui tan fred com caldria esperar en un mes de desembre.  Creuem l'Ibon de Bachimaña en direcció N  amb el collado de Pecicos com a destí . Abans pero, enfilem la vertent E de la Punta de los Ibones per tal de poder baixar esquiant la pala N fins l'Ibon Baxo dero Pezico. Aquests dies els butlletins adeverteixen de plaques de vent en vertents N: La que tenim devant no ens permet gaudir de la baixada i optem per fer una variant mes segura que ens costarà 45 minuts.     

Sobrepassat ja l'Ibon Baxo i els dos petits Ibons superiors sols ens queden un grapat de voltes maria per arribar al Collado de Pecico o Forqueta Bachimaña (2778m). Descartada la pujada al Gran Facha, optem per fer algun dels Pecicos. Deixem els esquis al Coll, ens calcem grampons  i ens conformem amb la primera Punta de Pecico que tenim a l'Est ( 2839m) 

          

 

Des del cim, vistes espectaculars del Massis del Balaitous i Respomuso a sota i, per suposat, del Gran Facha, que tenim devant. 

Algunes pales, poques, es deixaran esquiar. La baixada la farem pel Barranco dera Canal. Per sort, les condicions de la neu en aquesta canal ens permeten fer els girs amb certes garanties.  La darrera pala abans de l'Ibon té una neu tan cremeta que decidim deixar motxilles i pujar uns 150m de desnivell per tal de gaudir-la de nou!

      

Espectacular jornada de bon temps. No ens podem queixar!

Dilluns 30/12/2019

Desnivells +842/-1348 

Distància: 12 km 

Temps: 7h 04 minuts

S2/S3  

Avui es dia de marxa i portem les motxilles carregades. Tornem a creuar l'embassament però abans de tocar terra girem a E-SE per anar a buscar una vall que ens portarà a les Basas de Lumiacha primer, i baixant fins l'bon de Xuans després.  A partir d'aqui pugem fins el coll entre la Peña de Xuans i el Pico Serrato. Amb els esquis encara posats ascendirem el Diente de Batanes (2860m)  en poc més de 20 minuts.      

     

                

Gran panoràmica del Massis del Vignemale

La baixada d'avui es la que ens oferirà millors condicions de neu respecte els dies precedents. Optarem per fer un flanqueig per sota el Pico de Batanes i per sobre de l'Ibon de Labaza per despres creuar els Ibons de Serrato en direcció W. Tenim devant el Garmo Negro i la multitud de puntets que a aquestes hores ja van baixant.  Avui nosaltres solament ens hem creuat 3 persones .  

Finalment, retrobem de nou el GR que, en fortes i incòmodes llaçades, va perdent alçada fins els peus del Balneari. 

Participants: Carles , Xabi, Jordi, Montse, Marta i Claudio

PICS PUNTA PUERTAS (2.771), CHINIPRO (2.781) i PUNTA SUELZA (2.972), a Bielsa

 VALLS  DE BIELSA, pirineu aragonès

Sembla que la vall de Bielsa en aquesta època, havent passat festes de Nadal i Reis, resta tancada per descans després d’unes frenètiques festes de Nadal, ja que tenim feina per trobar un lloc on dormir i sopar al mateix temps. Finalment trobem lloc al Alberg del poble de “Sin” (passat el trencall del poble de Saravillo, girar a l’esquerra).

Aquest cap de setmana cerquem itineraris de vessants Sud donades les condicions de neu dura i regel d’aquestes ultimes setmanes. Cap de setmana de ganivetes quasi només sortir del cotxe. La petita nevada que havia de fer al Pirineu, almenys a la zona de Bielsa, no es nota gens.

 Dissabte 10/Gener, Punta de las Puertas (2.771m) i Chinipro (2.781m) 

 +/-1.150m; 9’5km; 3’5-4’5h; Orientació Sud-SE, F, **, S3. Itinerari 148 del Tomo III de J.G.Dhinix

Havent esmorzat marxem vers a Bielsa, on retirarem el tiquet de 3€ (caixer dispensador de tiquets al pàrquing a la zona de la piscina) que dona permís a accedir amb vehicle més enllà del poble de Chisagüés PISTA DE RUEGO (Si sortíssim del mateix poble no cal treure’l). Ara si, enfilem la pujada al poble de Chisagüés. Mes enllà del poble surt la pista que està lliure de neu fins al pla de la Borda Brunet (1.692m). Allà acabem decidint que mirarem d’aproximar-nos una mica més enllà per anar a cercar la neu (1.860m). Atenció en aquest punt perquè el camí es torna molt costerut i està expressament indicat la prohibició de circulació de vehicles que no disposin de tracció 4x4. Si no cal afegir 1’5km i +225m.

Tot pujant, veiem Munia al fons

Posem esquis a peu de cotxe, i seguim pista fins al revolt que gira sobtadament 180graus cap a Minas de Parzán i Pic de Liena, on seguim recte a buscar el barranc de Pietramula. Descalcem esquis per pasar el riu del Barranco del Clot de los Gabachos, i passem al costat d’un petit pas d’aigua que encara té neu per passar-hi sense treure esquis. Pujada pel fil de la carena fins al cim de Punta de las Puertas. 

A mitja pujada, alguns optem per treure’ns els esquis i seguir fins al cim amb grampons i piolet ja que la pala està força dura i la pendent és continua fins al fons de la vall. 
Una relliscada i no hi ha aturador fins al fons de la vall. A la fotografia veiem també una allau de placa que s'ha trencat fa dies 

Al cim, havent menjat quelcom, ens calcem els grampons qui no ho ha fet, per anar a peu fins al veí Chinipro, ja que hi manca neu continua (anada -30m/+105m; 600m). 

Desde Punta de las Puertas veiem al fons el Monte Perdido, a l'esquerra, i Cilindro Marboré i Chinipró, el nostre destí (a la dreta), al que arribarem pel coll

Vistes espectaculars desde el Chinipró, amb el circ i el balcó de Pineta a tocar

Davant nostre s'alça imponent el Montse Perdido (3.355m.)

I al  fons veiem  la gelera i pic Vignemale, que amb 3.298 m. és el pic més alt del Pirineu Francès

Un très sympa francès ens fa la fotografia de grup abans de tirar avall

Ja només resta tornar al cim de las Puertas a buscar esquis i baixar fins el cotxe. Neu encara força gelada tot i l’hora de descens.

Diumenge 11/Gener, Punta Suelza, 2.972m per la vall de Verdemené.

+/-1.175m; 11km; 3’5-4’5h; ; Orientació Sud-SE, F, ***, S3. Itinerari 180a del Tomo III de J.G.Dhinix

Accedim des del poble de San Juan de Plan, on prenem la pista  que porta cap a Biadós resseguint la vall de Chistau, fins al primer trencall a l’esquerra havent creuat el riu cinqueta i abans d’arribar al campament de Virgen Blanca. Des del desviament de la carretera cap a la pista de Biadós i l’enllaç tardem quasi 1hora de trajecte. Atenció perquè la segona part de la pista és més aviat dolenta essent recomanable per a vehicles de tracció 4x4. Deixem el cotxe a la cota 1800m on just comença la neu de forma continua (tanca de bestià). Resseguim el barranc de Verdemené en direcció Oest.

Triem l’itinerari “a” (en blau) ressenyat al llibre de Jorge Dhinix i que passa per sobre de la feixa diagonal perquè l’itinerari “b” indica que té una travessia exposada, que afegint a les condicions de neu dura, no convida a fer descobertes. En color carabassa un canal  que no surt al llibre (dit "e") que alguns farem

A un altiplà a 2.476m visualitzem clarament el cim i la feixa diagonal que ens hi portarà, havent de passar per la seva espatlla a l‘esquerra i així passar al altre vesant resseguint l’aresta en un pla inclinat molt fàcil fins al cim. 

Abans d’encarar el punt on es venç l’aresta, calcem grampons i piolet per passar la ultima pendent i aquest punt exposat, i amb una neu que no convida a fer-se el valent/a.

L'ultim tram carenejant abans d'arribar al cim

El Dani i la Mercè no opten pel recorregut “a” ni “b” de la ressenya de Jorge D, sinó l’itinerari “e”, és a dir el de “e”d’encigalada per canal de la dreta del cim fins al collet. Finalment fan cim donant-li un toc més alpí.

Arrtibats al cim,  ben aprop veiem el Midi de Bigorre (2877) amb el seu observatori astronòmic

 També la gelera i el pic Vignemale que es mostren de nou espectaculars

Un cop meravellats del paisatge a 360graus, desfem ara si tots plegats cap a la feixa diagonal amb els esquis als peus des del cim. La neu és millor que ahir en la part superior fins a la meitat del recorregut que es torna de nou dura.

Hi vàrem anar: Xavi K., Roger G., Dani dA., Mikel C.,Mercè B. i Marta B.

Ressenya per Roger Gili

Fotografies: Roger Gili i Xavi Kun

Cap de setmana al Valle de Tena, 11 i 12/05/2019

Garmo Negro 3.051m, Espelunciecha 2.399m i Arroyetas 2.556m

Un bon racó per descobrir i deixar-se perdre pels molts itineraris possibles malgrat que queda lluny. Recomanable l’accés per l’estació tancada de Formigal que porta a itineraris amb bones orientacions per foquejar a aquestes alçades de temporada.

Dissabte 11 de Maig: Garmo Negro 3051m #8cims

+/- 1450m (550m de porteig i 900m d’esquí), 10.8km, F, S3

Allò dels amics i els amics dels meus amics ... fa que ens reunim 7 esquiadors per passar un molt bon cap de setmana d’esquí de muntanya.

El destí venia ja decidit de dies i ara es tracta de trobar els millors itineraris per l’època.

Quan arribem a la zona es respira mooolta primavera i veiem la neu escassa i a cotes altes, però no defallim sabem que, amb més o menys porteig, hi ha opcions.

Dissabte ens encarem de cap al Garmo Negro. Recorregunt habitual: sortida de Baños de Panticosa per travessar un bosquet que en porta a la Mallata Baixa. Allà encara hi ha poc rastre de neu i alguns dels companys opten per anar cap a la zona de Fenias que la neu es veu bastant a prop.

La resta girem a la dreta (nord) per ascendir pel sender en direcció a la Mallata Alta 2200m. És a partir d’aquí que podem calçar esquís. En el primer tram la neu està envellida i remullada per les pluges de la darrera setmana però passats uns metres, en direcció al ramal esquerra, les condicions milloren considerablement.

Pugem el barranc d’Argualas i tracem una llarga diagonal per entrar al circ del Garmo Negro-Algas-Argualas. D’allà continuem per ascendir a la cubeta prèvia al coll, al que no cal acabar d’arribar per agafar la pala sud que porta al cim.

En l’ascensió la pala estava molt gelada i posem ganivetes per ascendir al cim amb esquís als peus.

Un cop d’alt, l’ambient és agradable (no venta gens) i ens hi estem una estona, la justa per trobar una primera baixada excel·lent i li segueixen unes quantes més també de molt bon fer. En els darrers metres la neu ja esta molt pesada i transformada.

Un bon itinerari en que els metres de porteig queden compensats per l’abundant neu que hi ha en alçada.

Itinerari: Banys de Panticosa 1.636m, Mallata baixa 1.960m, Mallata alta 2200m (calcem esquís), barranc d’Argualas, cubeta prèvia al coll 2.850m, pala sud fins al cim 3.051.

Condicions: Neu a partir de cotes altes 2200-2250m però en alçada és abundant. En el primer tram la neu estava envellida i remullada per les pluges de la darrera setmana però més amunt (aprox. 2.500m) neu gelada que transforma a primavera en avançar el dia i queda “al punt”. A quotes altes hi havia un bon gruix de neu recent.

Diumenge 12 de Maig: Circular per la zona de Formigal – Portalet amb ascensió a l’Espelunciecha 2.399m i Arroyetas 2.556m

+/- 1150m, 13km, F, S2-S3, 2 canvis de pells

El despertador sona a les sis i pico del matí. S'ha d'aprofitar les hores que no farà el sol fort, atès que la previsió d'avui és de molt bon temps: sol, sol i una mica de vent. A proposta de Mikel, bon coneixedor de la zona ens planteja fer la volta l'Anayet. Acceptem.

A les vuit del matí ja ens trobem al pàrking del Portalet de l'estació de Formigal (1750m), el pàrking de l'Anayet el tanquen fora de temporada d’esquí alpí. A l'arribar al pàrking un vent fort i fred ens saluda (poc vent??). Ens trobem davant el telecadires que duu el mateix nom que nostre primer objectiu: Espelunciecha, cim de 2.399m. Així d'entrada pocs cotxes, però avui no estarem sols a la muntanya.

El porteig avui es curt, molt curt: un quart d'hora i ja ens calcem esquís. Deixem el telecadira a la nostra dreta i resseguim les pistes, tot observant alguna que una altra marmota. 

A cota 2000m,  abandonem les pistes en direcció sud-oest. A aquestes alçades ja està clar que no estarem sols, diversos grups d'esquiadors segueixen el nostre mateix recorregut.  Anem guanyant alçada fins a situar-nos a cota 2200m. Allí ens trobarem amb el camí que fa la retrac que porta a esquiadors fora pistes i amb un gran mirador: a la dreta el Peygeret i el Midi d'Ossau al fons, imponent. I a la nostra esquerra el pic de l'Anayet i el Vertice amb la seva terra marronossa, roja. 

També observem que no hi ha prou neu per poder fer la volta al Anayet amb esquís... si la podríem fer a peu, però no era l'objectiu del dia. Així que canvi de plans. Per ara anem a buscar el Espelunciecha, seguint la pista de la retrac direcció sud. Ens trobem amb dues opcions de pujada: una canal llarga i estreta a la dreta i una pala ampla. Totes dues amb les traces ben marcades. Els més agosarats del nostre grup opten per la canal de la dreta. La resta, ens dediquem a la pala. Les traces, trencades per esquiadors o per purgues i la neu dura, fan que hi hagi alguns punts on s'ha d'anar amb compte.

  A les 10:30 ja som al cim del Espelunciecha.

Des d'allí, decidim el proper objectiu: l'Anayet no sembla viable per tant optem per un cim clàssic de la zona, el pico Arroyetas (2556m). La meteo sembla que es va complint: poc vent i molt de sol. Del cim, anem a buscar la seva pala sud per fer un ràpid descens, tendència a la dreta cap a Llanos de l'Anayet. 

Tornem a calçar esquís per fer els 350 metres de desnivell que ens separen del pico Arroyetas. Accedim amb esquís al collado de Arroyetas(2440m) però per la seva cara sud, ja no hi ha neu, així que l'accés al cim el fem a peu. Des del cim, arrecerats del vent, podem observar al sud la vall de Izas i el seu característic "campanar", la Pala de Ip i Escarra, entre d'altres. Bon lloc per dinar.

Ja només ens queda tornar al cotxe. Tornem al coll (12:30h), calcem esquís, i baixem fins a Llanos de l'Anayet amb una neu dura. Deixant l'Espelunciecha a la nostra esquerra, aquí la neu ja és cremeta, busquem uns tubs que ens portaran fins a cota 2000m. Baixada molt disfrutona. Allí, prop de La Glera de l'Anayet, farem l’últim canvi de pells del dia per anar a buscar el coll de l'Espelunciecha (2200m). 

Des de allí, anem a buscar les pistes que es troben a l'oest, passant, una altra vegada, per davant de la cara nord de l'Espelunciecha on uns quants esquiadors gaudeixen de la baixada. 

A les 14h ja som al cotxe, havent gaudit d'un bon recorregut d’esquí de muntanya per una zona no gaire coneguda, almenys per mi. Zona amb moltes possibilitats per practicar aquests esport, el Valle del Tena, ni que sigui per la propera temporada.

Hem estat Alex M, Roger G, Mikel, Alvaro, Marta B, Eli C i Nuria P.

Text: Eli i Núria

Fotos: Roger, Mikel i Núria