Al llarg de la setmana anem observant la meteo i en previsió de mal temps diumenge decidim cancel·lar la sortida proposada al Posets.
Decidim canviar el destí per un de més proper i fer activitat només dissabte: pujar divendres a Andorra per fer dissabte el pic de la Font Blanca. Ens allotgem a la casa de colònies Aina, i tenim al cuina a la nostra disposició. Ens escalfem el menjar que cada un de nosaltres portem, decidim l’itinerari i l’hora de sortida i anem a dormir.
L’endemà ens llevem cap a les set del matí. Esmorzem a la cuina, recollim i marxem cap a l’estació d’Ordino Arcalís. La corba del pont del Castellar, des d’on comença la sortida ja és plena de cotxes aparcats i anem amunt amb el cotxe fins al pàrquing de l’estació on trobem lloc. Ens calcem botes i esquís i baixem esquiant per la pista de la carretera vella que està plenament innivada fins a les cabanes del Castellar on comença pròpiament la sortida.
Seguim en direcció est el camí que puja pel bosc per la vora del rierol Comís Vell, un dels molts que vessen aigües llurs al Tristaina. Creuem el rierol per un pontet i a partir d’aquí hi ha moments que l’ascensió demana flanquejos en pendents força inclinats que menen directes a l’aigua. Cal estar atents per no relliscar.
A certa alçada, el camí s’obre i decidim pujar al Basalí (2637m), poc abans d’arribar al cim deixem a la nostra esquerra unes antenes. Treiem pells i per tal de no perdre gaire alçada anem flanquejant en direcció a la pala que puja des de la Portella de Rialb. A meitat de la pala ens tornem a posar pells i anem ascendint cap al Pic de la Font Blanca. Neu no n’hi manca. Podem ascendir sense gaire dificultat fins dalt del cim. El darrer tram és una mica més dret i hem de sortejar algunes roques, però podem arribar al cim amb els esquís posats. La claror del dia, tot i que el cel comença a omplir-se de núvols, ens permet veure el meravellós paisatge muntanyes, entre les quals divisem l’Aneto, la Maladeta, el Turbón, etc.
Tenim la sort de poder baixar per la pala oest amb bona neu primavera, encara no gaire transformada. Quan la pala s’estreny en una canal relativament ampla, la neu ja la trobem força més transformada. Seguim baixant fins endinsar-nos al bosc on seguim un corriol estret amb traces d’esquí i raquetes que ens mena de nou a les cabanes de Castellar.
Ens calcem de nou les pells per ascendir per la pista de la carretera vella que ens mena de nou al pàrquing. És bonic de veure els rierols que desaigüen alegres i generosos al Tristaina, i sentir entre els arbres els cants alegres dels ocells.
Hi hem estat Míriam M., Quique A., Oriol S., Miguel V. I Clara V.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada