Salòria 2789m, aquest cop sí, des d'Os de Civís

Divendres 3/04/2026, +/- 1.248m 13kms

Al Salòria feia temps que li tenia l'ull posat però no hi havia manera: un intent que no va reeixir l'any passat des del Pallars i diversos cops de parlar-ho i no acabar de trobar el bon moment per anar-hi. Amb el Josep ho havíem comentat unes quantes vegades (també per la proximitat geogràfica amb el cim) i ens vam decidir a programar-hi una sortida de cicle pel darrer cap de setmana de març, què també es va anul·lar per la previsió de vent i meteorologia adversa ... es resistia.

Doncs les "supervivents" de la sortida de cicle que podríem sortir per SS, ens vam emplaçar el divendres sant per anar-ho a provar ... no sabem si la data hi té res a veure però aquest cop sí, tornem amb el Salòria a la saca i una sortida ben diversa amb sorpresa a la pujada i una pala que val mooolt la pena.

El punt de partida és l'Hotel Os de Civis, 1,5kms més amunt del poble. El mateix dia abans va nevar pel que el paisatge estava ben bonic i ben blanc i ens va permetre calçar esquís ja a la primera corba després de l'Hotel. Tot i així es tractava de neu efímera que a la tornada ja no hi era pel que llavors vam descalçar als 1700m aprox.

L’ascensió segueix per la pista ben innivada i només vam treure esquís per creuar una baixada d'aigua que va a parar al riu Salòria. Som les primeres en traçar després de la nevada, pel que ens va tocar obrir traça però també veure un paisatge ben verge. 

Quan deixem la pista i ens anem enfilant pel bosc per arribar al coll de Conflent 2177m tenim la sorpresa de trobar unes petjades d'os ... està clar que no són d'humà i a més s'hi poden veure les urpes. Les anem trobant amb la curiositat de si l'acabarem veient fins que al coll de Conflent sembla ha tirat cap a l'esquerra mentre que nosaltres seguirem l’ascensió per la nostra dreta.

El primer tram després del coll és ben dret, tot i que la neu no està gelada posem ganivetes per més seguretat i anem seguint les llaçades què ens marca la Rosa. Més amunt la pujada es fa una mica més suau i continuarem pel llom on ja podem veure el que ens resta pel cim.

El llom es prou ample, excepte un punt un pèl més exposat, i segons estava previst encara es dia de vent que ha d'anar amainant i en alçada es va notant. De tant en tant ens arriben algunes ràfegues que no et tiren però que aixequen força neu i ens fa alentir el pas. El darrer tram fins al cim ja més ample no té major dificultat.

Bones vistes des d'un cim amb una ubicació excepcional entre el Pallars, l'Alt Urgell i ben aprop d'Andorra i molt contentes d'haver, a la fi, assolit el cim.

La baixada es fa en l’orientació sudoest on hi ha una llaaarga pala de molt bon fer. La neu està molt bé en alçada i a mesura que perdem metres va estant una mica més humida fins al darrer tram que fem esquí entre matolls (encara que per sort sense pedres) fins al punt més baix on tornarem a posar pells. En el nostre cas a uns 2070m. Depenent de la innivació es pot arribar a fer un descens de 1000m fins les Bordes de Conflent. Quina pala!!!

Fem un mos (ara ja sense vent) i posem pells per fer els 100m que hem de guanyar per arribar altre cop al coll de Conflent on tornarem a treure-les per fer el descens final, desfent el camí de pujada.

Acabem ben satisfetes d’una sortida que a cap ha deixat indiferent.

Vam ser-hi: Rosa S, Sònia C i Núria P